Les causes de la nevada

 

La situació atmosfèrica

La nevada es va produir a causa d’una combinació singular d’esdeveniments atmosfèrics. La situació atmosfèrica damunt del nostre territori va ser la següent: d’una banda es va produir l’arribada d’aire siberià molt fred i sec des del continent. Aquest aire va entrar amb molta intensitat desviat per un potent anticicló (1032hp), situat a prop de les repúbliques bàltiques, a Rússia. Al mateix temps, damunt d’Itàlia hi havia una forta depressió que s’estava intensificant.

Els dies 23 i 24 de desembre l’evolució va ser la següent: d’una banda, l’anticicló de Rússia va incrementar progressivament la seva potència (1048hp), de manera que l’aire siberià seguia entrant a la zona del nord-est de la península Ibèrica; de l’altra, la depressió ubicada a Itàlia es desplaçava cap a l’oest, cap a Còrsega i Sardenya, enviant el vent de llevant, molt carregat d’humitat, cap a la costa catalana. L’aire siberià donava unes temperatures de -2 a Barcelona i de -21 al Port de la Bonaigua.

En definitiva, la causa principal que es produís una nevada de tanta intensitat va ser la combinació d’aire molt fred d’origen siberià topant amb aire més càlid i humit d’origen mediterrani. Va afectar, sobretot, les comarques de la Catalunya Central i l’àrea de Barcelona. Per exemple, a Badalona el gruix de neu va arribar als 64 cm, mentre que a Terrassa, Sabadell i Manresa va ser d’entre 65 cm i 1 m. A Vic i Igualada van arribar als 50 cm. A Girona, en canvi, es van quedar en 30 cm, a Lleida en 20 cm i a Tarragona només en 3 cm.

Observem en el mapa següent que el gruix de neu a Manresa se situa entre les isolínies de 50 i 70 cm.

Font: Servei Meteorològic de Catalunya, https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/175053/50-e-aniversari-gran-nevada-del-dia-de-nadal-1962, consultat el 17 d’octubre de 2020.

 

Les previsions

A principis dels anys seixanta, les previsions meteorològiques fetes per les entitats públiques eren molt menys fiables que les actuals ja que ni els coneixements sobre el temps i el clima ni la tecnologia emprada es podrien comparar amb el que ens ofereix la ciència actualment. A més, la seva difusió pels mitjans de comunicació era molt limitada. Els diaris locals no dedicaven cap apartat a la previsió meteorològica; només ho feien els d’àmbit estatal, com La Vanguardia. La ràdio dedicava un espai dins de les notícies a la meteorologia, concretament a Manresa la cadena SER, però eren informacions d’escala molt general a nivell de tot l’Estat. I la televisió era un electrodomèstic a l’abast de poquíssimes persones, malgrat que des de 1956 dedicaven un apartat dels telediarios a l’anomenat “El hombre del tiempo”. Per tant, podem dir que a la majoria de la població, la nevada els va agafar desprevinguts i, per descomptat, també a les autoritats municipals.

La Vanguardia del dia 23 de desembre del 1962 publicava el mapa següent:

I pronosticava:

“Los pronósticos para hoy, referidos a Cataluña, son la persistencia de la bonanza con temperaturas bajas. Los vientos soplarán del Norte y Levante. Heladas matinales en las comarcas del interior. Humedad moderada. Marejadilla de fondo”.

No van predir que posteriorment es produiria un desplaçament cap a l’oest de la depressió ubicada a Itàlia, enviant aire humit cap a Catalunya. I que, al mateix temps l’arribada de l’aire fred d’origen continental continuaria bufant amb intensitat damunt del nostre país. I, com hem dit, l’aire humit sumat al vent molt fred tindria com a conseqüència fortes precipitacions.

 

Buscar a tot memoria.cat