Commemorem la gran nevada de 1962
Durant el Nadal de fa 60 anys, es va produir a Manresa la nevada més recordada del segle XX i probablement la que els manresans tenen més integrada en la memòria col·lectiva. Va ser un esdeveniment del qual avui encara es parla cada vegada que es posa a nevar o quan es comenta el clima manresà.
I això és degut a quatre trets que la van fer memorable. El primer és que va tenir un volum considerable, deixant uns gruixos de neu d’entre 60 i 80 cm, arribant fins i tot en alguns llocs al metre d’alçada. El segon és que es va produir durant la nit i tot el dia de Nadal, amb les connotacions excepcionals que tenen aquestes dates per tothom. El tercer és que va ser un esdeveniment poc habitual, tenint en compte que el més normal a les nostres contrades és que nevi al gener o al febrer, moment en què el fred siberià sol acostar-se a les nostres latituds amb més intensitat. Finalment, cal esmentar les conseqüències que va tenir per a la ciutat i els seus habitants, ja que va impedir que la vida quotidiana seguís amb normalitat.
Un context especial
La vida quotidiana de la gent canvia radicalment per Nadal i, a Catalunya, també per Sant Esteve. Els dies 25 i 26 de desembre, a més a més de ser festa laboral, no es publicava cap diari, ni d’àmbit local ni nacional. Aquells dies de reunions familiars hi havia molts desplaçaments per anar a fer els àpats a casa dels parents, desplaçaments que per la ciutat es feien a peu, ja que molt pocs gaudien d’un automòbil. Les rutines eren diferents per a tothom com en cap altre moment de l’any.
