Els morts de la Guerra Civil
a Manresa (1936-39)

Portada

 

Mai més

Aquest web recull els noms i cognoms dels 758 manresans i manresanes –fins ara identificats- que van perdre la vida a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista i la deportació als camps nazis.

L’objectiu del web és recuperar els seus noms –en molts casos perduts en l’oblit-, conèixer l’elevat cost humà que comportaren aquells fets tràgics i afavorir la reflexió sobre les causes que els permeteren.

L’estudi inclou una relació alfabètica conjunta de totes les víctimes i les següents 7 relacions de noms segons la tipologia de la mort:

 

RELACIÓ DE TOTES LES VÍCTIMES MORTALS (758) (FORMAT PDF)

Assassinats a la rereguarda republicana (en aquest cas s’hi esmenten també els qui moriren a Manresa, encara que no fossin de la ciutat, i els manresans que van morir fora de Manresa) (158) (FORMAT PDF)

Milicians i soldats morts o desapareguts al front de guerra (508) (FORMAT PDF)

Morts pels bombardeigs de l’aviació franquista (35) (FORMAT PDF)

Assassinats a l'entrada de les tropes franquistes a Manresa (5) (FORMAT PDF)

Morts en centres de reclusió franquistes (6) (FORMAT PDF)

Executats pel règim franquista al Camp de la Bota (28) (FORMAT PDF)

Morts als camps d’extermini nazis (18) (FORMAT PDF)

 

La majoria de les víctimes eren persones anònimes; d’altres eren militants de diferents opcions ideològiques i socials, que lluitaren en bàndols radicalment confrontats. Totes elles tenien, però, un comú denominador: la ciutat de Manresa.

A causa de la guerra i/o la posterior repressió 21 famílies manresanes van perdre 2 fills i una altra família en va perdre 3 (es tracta dels 3 germans Iglésias Bosch, tots 3 executats al camp de la Bota).

La xifra de 755 morts representa el 20 per mil de la població de Manresa de l’any 1936 (36.478 habitants), una xifra esfereïdora que ens hauria d’obligar a treballar perquè mai més es pugui tornar a produir una barbàrie com aquesta al nostre país.

 

                                                                                      Joaquim Aloy, Ramon Fons i Pere Gasol