Els morts de la Guerra Civil
a Manresa (1936-39)

La tragèdia de la guerra

La tragèdia de la Guerra Civil (1936-1939) es manifestà no solament per les greus destruccions materials sinó sobretot per la pèrdua de vides humanes. A un i altre bàndol, milers de persones moriren en els combats al front, o bé foren assassinades i/o executades per motius polítics i ideològics. A més, cal afegir-hi les víctimes mortals a conseqüència dels bombardeigs aeris de l’aviació franquista.

 

Un mínim de 751 persones relacionades amb Manresa moriren a causa de la guerra. D’aquests, un mínim de 512 en els combats al front, 35 en els dos bombardeigs aeris que hi hagué sobre la ciutat i158 assassinades a la rereguarda republicana (comptant-hi també els que no eren manresans i van morir a Manresa i els nascuts a Manresa que van morir a d'altres llocs).

 

Tot i que la major part de les víctimes mortals manresanes eren homes, cal assenyalar el cas de tres monges assassinades (dues dominiques i una religiosa de la Divina Pastora) en la repressió al cantó republicà, a més de les 12 dones i 6 infants morts a causa dels bombardeigs aeris sobre Manresa. Cal afegir també les cinc persones (quatre dones i un home) assassinades per soldats franquistes quan aquestes tropes ocuparen la ciutat i els seus voltants.

 

En aquest estudi no s'han comptabilitzat els 415 soldats que moriren als hospitals de sang de Manresa des de l’abril del 1938 fins a l’entrada de les tropes franquistes el gener del 1939. D’aquests, prop de 300 estan enterrats a la fossa comuna del cementiri de Manresa (vegeu el web: http://www.memoria.cat/fossa). Tampoc no s’hi compta l’augment de la mortalitat a causa de la misèria dels anys de guerra i postguerra i a les malalties derivades de la fam i la mala alimentació, la poca higiene i l’escassa atenció mèdica en uns moments en què els serveis bàsics per a la població feien fallida.

 

Però les morts continuaren un cop acabada la guerra, a conseqüència de la repressió franquista: 28 manresans foren afusellats al Camp de la Bota (18 dels quals eren anarquistes). Per fugir d’aquesta repressió, desenes de milers de persones d’arreu de l’Estat hagueren d’exiliar-se. Una part d’elles foren internades en camps d’extermini nazis, on moriren 7.000 republicans espanyols la meitat dels quals provenia de terres catalanes. Entre aquestes víctimes mortals hi havia 13 manresans.

 

Aquest exili massiu del 1939 –amb els trencaments familiars que va comportar- va tenir també uns efectes molt negatius per al desenvolupament global de Catalunya, ja que molts dels exiliats eren treballadors qualificats, intel·lectuals i professionals liberals i la seva marxa va resultar empobridora pel conjunt del país. Realment, l’enorme abast del drama humà de la guerra i la postguerra així com de totes les seves seqüeles no es poden simplement quantificar en unes fredes xifres estadístiques.