{"id":73687,"date":"2021-02-08T17:30:33","date_gmt":"2021-02-08T16:30:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/teatres-cinemes-manresa\/?page_id=73687"},"modified":"2021-11-09T16:29:07","modified_gmt":"2021-11-09T15:29:07","slug":"teatre-kursaal","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/teatres-cinemes-manresa\/teatres-i-cinemes-del-passeig-de-pere-iii\/teatre-kursaal\/","title":{"rendered":"Teatre Kursaal"},"content":{"rendered":"

Constru\u00eft l’any 1927, aquest teatre era un dels m\u00e9s grans de l\u2019\u00e8poca; no nom\u00e9s de Manresa, sin\u00f3 de tot Catalunya. Tenia capacitat per a m\u00e9s de 2.000 espectadors, entre la platea \u2013amb mil butaques- les llotges, l\u2019amfiteatre i el galliner. Segurament per aquesta ra\u00f3 el seu impulsor, l\u2019empresari Andreu Cabot, li va posar el nom de GRAN KURSAAL<\/strong>. Es va inaugurar amb una funci\u00f3 de gala de l\u2019\u00f2pera \u2018Aida\u2019 de Verdi l\u2019agost de 1927, coincidint amb la Festa Major de Manresa.<\/p>\n

Des de llavors l\u2019espai, pensat inicialment com a cinema, alternava les projeccions amb una gran varietat d\u2019actes i espectacles: obres de teatre, sarsueles, \u00f2peres, concerts de m\u00fasica cl\u00e0ssica i moderna, funcions de revista, espectacles de dansa, confer\u00e8ncies, Jocs Florals, festivals, m\u00edtings… Va acollir, per exemple, els actes de commemoraci\u00f3 de la proclamaci\u00f3 de les Bases de Manresa amb la pres\u00e8ncia de Francesc Maci\u00e0 (el 1931), la darrera actuaci\u00f3 del bar\u00edton Marcos Redondo en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona (el 1957), o actuacions musicals de personalitats rellevants com Pau Casals dirigint la seva orquestra (el 1930) o el pianista polon\u00e8s Arthur Rubinstein (el 1931).<\/p>\n

El Kursaal<\/strong> va mantenir l\u2019activitat fins el 1988, any que el va comprar l\u2019Ajuntament de Manresa. A l’espera de disposar de finan\u00e7ament municipal per fer-ne la rehabilitaci\u00f3, i en des\u00fas, el teatre es va anar degradant. Nom\u00e9s el pati s’obria en moments puntuals per fer-hi alguna activitat.<\/p>\n

El Teatre Kursaal<\/strong> va tornar a obrir les portes la vig\u00edlia de Nadal\u00a0de 1995. L’associaci\u00f3 cultural El Galliner<\/strong> va escollir aquest espai per presentar-se p\u00fablicament i reivindicar aquest equipament per a la ciutat. Es tractava de fer una visita a l\u2019edifici en petits grups tot fent un recorregut al llarg del qual es podien veure disciplines art\u00edstiques diverses interpretades per actors i actrius, m\u00fasics, cantants, ballarines…<\/p>\n

La visita s’acabava al pis m\u00e9s alt del teatre, el galliner. Aqu\u00ed, els membres de la nova entitat, explicaven als visitants la voluntat de treballar per la recuperaci\u00f3 del Kursaal<\/strong>, amb el repte de posar-lo en funcionament a deu anys vista. Aquell mateix dia El Galliner<\/strong> va posar a la venda les entrades per a la \u2018reinauguraci\u00f3\u2019 que van preveure per l’any 2006.<\/p>\n

El suport i la implicaci\u00f3 popular de la ciutadania va fer que el 1999 l’Ajuntament inici\u00e9s el proc\u00e9s per a la recuperaci\u00f3 del vell teatre. Un proc\u00e9s que va culminar el 20 de febrer de 2007 amb la inauguraci\u00f3 oficial del nou equipament,\u00a0amb una sala gran de 800 localitats, i una altra de petita, polivalent, amb capacitat per a 200 persones.<\/p>\n

La recuperaci\u00f3 del Kursaal<\/strong> va iniciar una segona etapa en la vida d’aquest equipament, convertit actualment en un referent en la difusi\u00f3 de les arts esc\u00e8niques d\u2019\u00e0mbit nacional.<\/p>\n

<\/div>