De Casino dels Senyors a Biblioteca pública (i 4)

  En Ramón Soler Mujal va saber connectar des d’un bon principi amb l’opinió pública, perquè amb el seu tarannà provocativament “obert” no deixava lloc a les suspicàcies: deia tan clar i català quines eren les seves pretensions que ningú podia acusar-lo de mentir. Mai va consentir, per exemple, que se’l prengués per un mecenes. […]

De Casino dels Senyors a Biblioteca pública (3)

  Un cop engegat el carro pel pedregar, era difícil de parar la tendència que per pura inèrcia portava cap al seu anorreament. El 25 de juny de 1973 es va convocar una reunió extraordinària de propietaris, i per majoria absoluta es dona suport a la proposta que portava de cap el senyor Antoni Serra […]

De Casino dels Senyors a Biblioteca pública (2)

  Deixant de banda totes les peripècies de caràcter jurídic i administratiu, quan l’equip del senyor Antoni Serra Santamans es va fer càrrec de la gestió del Casino, la vida social pròpiament dita ja no podia anar a més de mal borràs. En primer lloc, el criteri original de selectivitat mantingut durant tants anys va […]

De Casino dels Senyors a Biblioteca pública (1)

  Mentre va durar la guerra civil, l’edifici del Casino va ser testimoni mut de les diferents vicissituds polítiques de les faccions que es repartien el poder a la ciutat. Primer va esdevenir, en tant que Casal del Poble, seu del Comitè Revolucionari. Quan aquest endurí les seves actuacions, a mitjan agost del 36 es […]

Julio Pina Gracia, aviador manresà

Aquell divendres primer d’agost de 1924 va desvetllar-se com els altres dies de la setmana, lleganyós. La ciutat bullia pels quatre cantons des de mitjan juliol. De fet, quan va venir el rei l’Alfons XIII de visita, el 7 d’aquell mateix mes, ja queia una calda que Déu n’hi do! I és que la sequera […]

La rebel·lió dels PNN i el tancament de l’Escola de Magisteri de Manresa

Els primers dies de 1973 el món de l’Ensenyament era una olla a pressió degut a les tibantors que ja arrossegava el sector de l’any anterior, i que malgrat tingueren lloc en escenaris no estrictament bagencs, és indiscutible que des de la Catalunya central es seguiren molt de prop els esdeveniments que afectaven l’ensenyament els […]

Sindicats a les beceroles, sacsejats per la crisi i la política

A nivell de tot l’Estat, el debat sobre l’encaix de les organitzacions sindicals en el procés de la transició entre la dictadura i la democràcia, va encetar-se a Biscaia i va cloure a Madrid el mes de juliol de 1976 amb l’acord de constitució de la “Coordinadora de Organizaciones Sindicales” (COS). Després de varis mesos […]

L’Assemblea Democràtica del Bages

No puc parlar-ne més que d’oïdes, al revés d’altres pàgines viscudes, perquè no m’havia establert a Manresa aleshores, però em sembla que pot ser útil per a la memòria recrear aquest relat, encara que sigui de segona mà. El novembre de 1971 es va constituir a Barcelona l’Assemblea de Catalunya, per iniciativa del comunista López […]

Aquella “Diada” del 1977

“VOLEM L’ESTATUT”, la campanya reivindicativa endegada per l’Assemblea de Catalunya, va arribar a la recta final l’any 1977 quan molta gent patia per si es relaxava la mobilització constant, per dues raons: la primera, que no se arribés a reconèixer Catalunya ni com a àrea territorial diferenciada i, per tant, que es considerés que amb […]

L’any 1976, a Manresa també es reclamava l’amnistia

Des de la mort d’en Franco, el clam reivindicatiu popular que més s’escoltava era: “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia!”. Era un desig que compartien gent de totes les classes socials i quasi des de tots els àmbits ideològics. Uns perquè tenien familiars o amics pendents de judici o complint algun tipus de condemna; d’altres perquè […]

La crisi econòmica de 1977 abona els “Pactes del Bages”

No hi ha cap dubte que les crisis, a la llarga, sempre les paguen els més vulnerables de la societat. La perllongada crisi del sector tèxtil, el 1977, amenaçava abocar a l’atur centenars d’assalariats del Bages. El més greu, però, és que aquella crisi no semblava que ningú sabés com controlar-la, en part perquè el […]

Foc a Cal Sant

El 10 de setembre de 1974, a dos quarts de nou del mati, tot just havia tocat la sirena per anunciar la pausa per esmorzar, una nau de l’Auxiliar Textil Manresana, Cal Sant com era popularment coneguda en referència als Santasusana que n’eren els propietaris des de feia tres generacions, va encendre’s com una teia […]

La Marxa de la Llibertat

En el marc dels relats que he anat recopilant en aquest calaix de sastre que he anomenat “pàgines viscudes” per fer memòria de fets i anècdotes durant la llarga transició de la dictadura a la democràcia, no hi ha cap dubte que no es pot obviar la històrica “Marxa de la Llibertat”, puix va obligar […]

Les primeres eleccions en quaranta anys (15/6/1977), des de Manresa

Des de l’aprovació per les Corts franquistes de la Reforma Política dissenyada pel govern Suárez i ratificada en referèndum per la majoria d’espanyols, els partits polítics varen córrer a greixar les articulacions de les seves maquinàries per tal de no fer el préssec a l’hora de participar en la primera cursa electoral en quaranta anys, […]

1976, L’any on l’activitat política va sortir de l’armari

A començaments de 1976 va treure el cap a Manresa una curiosa “Asociación para el estudio de problemas económicos, empresariales y de dirección” (AED), que estava presidida pel senyor Pere Arderiu i en formàvem part varis personatges simpatitzants de la ideologia conservadora que s’identificava amb el pensament i les tesis de Fraga Iribarne, però mantenint […]

El moviment d’oposició ciutadana als barris: la Font dels Capellans (i 2ª)

El barri de “La Font dels Capellans” fou el primer de tot l’Estat en presentar una querella criminal contra la promotora de les seves vivendes. Els que varen anar a viure a la “Font dels Capellans” amb tota la il·lusió del món, es delien perquè els adjudiquessin les vivendes socials que havia construït l’Obra Sindical […]

El moviment d’oposició ciutadana als barris: la Mion i el Xup (1ª)

La gestió, administració i reconstrucció després de l’ensulsiada de la guerra i al llarg de la dictadura, es va orientar sempre en funció dels interessos d’uns quants obedients al toc de pito de l’oligarquia empresarial, i dels que des de l’establishment en treien profit dels monopolis que els hi regalaven com a recompensa per ser […]

Objectiu: desempallegar-se de la premsa del Movimiento

L’autonomia periodística de l’únic diari local durant la dictadura, estava tan collada i condicionada per les consignes polítiques del règim, que no deixava cap marge de maniobra a la pluralitat informativa. De manera que, després de fer-se palès sense cap dubte que l’operació de rebatejar el vell “MANRESA” com a “GAZETA DE MANRESA” no era […]

Els represaliats manresans de l’octubre del 1975

Setembre i octubre de 1975 foren dos mesos claus en el fastigós currículum franquista, tant per l’agonia del general com pels darrers espeternecs repressius del règim. Les sentències de mort confirmades quan ja en Franco no s’aguantava els pets, contra l’opinió de molts espanyols decents i de la majoria d’Estats democràtics arreu del món, ennuvolaren […]

La supressió del “Manresa en festes”

La decisió impopular adoptada per l’Ajuntament de Manresa l’estiu de 1974, coincidint amb l’estrena de la darrera renovació del Consistori presidit pel senyor Ramon Soldevila, crec que fou un punt d’inflexió important en l’eixida de l’armari de les AA. de VV. bel·ligerants i reivindicatives, que tan de joc varen donar durant la transició i les […]

Ramon Roqueta substitueix Ramon Soldevila a l’Alcaldia

El 3 de novembre de 1975 es va produir el relleu a l’alcaldia de Manresa del darrer alcalde franquista. En Ramon Soldevila fou nomenat sotsgovernador civil de Barcelona i, per reemplaçar-lo, el règim va despenjar-se tenint la delicadesa d’iniciar un torn de consultes amb representacions ciutadanes, per escoltar propostes de possibles candidats que, naturalment, estiguessin […]

Pols entre l’alcaldia i la CNS entorn dels horaris comercials

  Resulta que l’enfrontament entre la CNS (sindicat vertical) i l’Ajuntament de Manresa que van protagonitzar el delegat comarcal del sindicat, Lluís Calsina, i l’alcalde Ramon Soldevila, es podria considerar una anècdota xunga però vertaderament il·lustrativa d’una època tan paradoxal com fou la corresponent als últims espeternecs de la dictadura. Com que ha transcorregut quasi […]

Inesperada seqüela manresana del cas Puig i Antich

Si l’atemptat contra Carrero Blanco va deixar el règim sense cap possibilitat de succeir-se a sí mateix amb garanties i que, per tant, s’especulava en determinats cercles com a mal menor impulsar una certa “reforma” controlada, la pena de mort imposada per consell de guerra a l’activista del moviment ibèric d’alliberació, Puig Antich, feia palès, […]

1973: Descrèdit i decadència del Sindicat Vertical (i 2)

El dia 23 de maig de 1973 es celebra la XII reunió de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, amb assistència de 14 delegats del Bages. Des de febrer de l’any anterior, que no es reunia el plenari. A part dels representants de Manresa hi havia també delegats de Barcelona (18), Baix Llobregat (18), Terrassa […]

1973: Descrèdit i decadència del Sindicat Vertical (1)

El moviment obrer al Bages es caracteritzà, des del començament dels anys setanta, per la seva creixent conflictivitat, la qual esclatà amb força el 1972 en què coincidiren dos conflictes que afectaren a gairebé quatre mil treballadors, entre dues de les empreses més rellevants de Manresa: una vaga convencional a PIRELLI i una vaga atípica […]

Les últimes eleccions municipals franquistes

El dia 13 de novembre de 1973 estaven previstes eleccions municipals, les quals tots els observadors, tocant fusta per si de cas, pronosticaven com les últimes de la dictadura. Per aquesta raó, l’oposició considerava interessant analitzar si valia la pena d’infiltrar-se en el complicat sistema de presentació de candidatures pel terç familiar, amb gent demòcrata […]