{"id":32,"date":"2010-04-30T21:08:16","date_gmt":"2010-04-30T19:08:16","guid":{"rendered":"http:\/\/publish"},"modified":"2022-02-17T17:54:29","modified_gmt":"2022-02-17T16:54:29","slug":"laportacio-de-manresa-i-el-bages-la-catalunya-republicana","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/laportacio-de-manresa-i-el-bages-la-catalunya-republicana\/","title":{"rendered":"L\u2019aportaci\u00f3 de Manresa i el Bages a la Catalunya republicana"},"content":{"rendered":"<p>Amb el r\u00e8gim democr\u00e0tic de la Rep\u00fablica, es don\u00e0 a con\u00e8ixer una nova generaci\u00f3 de manresans i bagencs que tingueren\u00a0 un important paper en el m\u00f3n pol\u00edtic i intel\u00b7lectual. Malgrat la joventut i inexperi\u00e8ncia en c\u00e0rrecs p\u00fablics de la majoria d\u2019ells, aviat ocuparen llocs de responsabilitat. Van ser pol\u00edtics, periodistes, escriptors i homes de cultura, amb una notable projecci\u00f3, que visqueren intensament aquell transcendental moment pol\u00edtic i cultural i que col\u00b7laboraren en la tasca de reconstrucci\u00f3 nacional i social que vivia Catalunya aleshores.<\/p>\n<p>Alguns d\u2019aquests manresans i bagencs, que tenien al darrera una breu per\u00f2 intensa dedicaci\u00f3 pol\u00edtica, van ser cridats a exercir c\u00e0rrecs de gran import\u00e0ncia, especialment a la Generalitat de Catalunya. La comarca del Bages, \u00e9s proporcionalment al nombre d\u2019habitants, una de les que va aportar m\u00e9s capital hum\u00e0 a la governaci\u00f3 del pa\u00eds.<\/p>\n<p>Una repassada a aquests llocs de responsabilitat ens donar\u00e0 una idea de l&#8217;abast d&#8217;aquesta aportaci\u00f3, si b\u00e9 cal tenir en compte que alguns foren exercits per les mateixes persones:<\/p>\n<ul>\n<li>2 consellers de la Generalitat de Catalunya (Joan Selves i Carner i Llu\u00eds Prun\u00e9s i Sat\u00f3)<\/li>\n<li>1 secretari de la conselleria d&#8217;Agricultura (Francesc Farreras i Duran)<\/li>\n<li>1 governador general de Catalunya (Joan Selves)<\/li>\n<li>1 sots-secretari del ministeri de Treball (Francesc Senyal i Ferrer)<\/li>\n<li>3 diputats al Congr\u00e9s dels Diputats (Joan Selves, Francesc Senyal i Francesc Casas Sala)<\/li>\n<li>4 diputats al Parlament de Catalunya (Francesc Farreras i Duran, Jaume Serra i H\u00fanter, Jaume Sall\u00e9s i Figueres i Joan Selves)<\/li>\n<li>2 portaveus de la majoria parlament\u00e0ria d&#8217;ERC al Parlament (Joan Selves i Jaume Serra i H\u00fanter)<\/li>\n<li>2 comissaris generals d&#8217;Ordre P\u00fablic (Joan Selves i Tom\u00e0s Ramon Amat)<\/li>\n<li>2 governadors civils (Llu\u00eds Prun\u00e9s i Tom\u00e0s Ramon Amat)<\/li>\n<li>1 vice-president del Parlament de Catalunya (Jaume Serra i H\u00fanter)<\/li>\n<li>1 director de l&#8217;Oficina de Turisme de Catalunya (Ignasi Armengou i\u00a0 Torra)<\/li>\n<li>1 rector de la Universitat Aut\u00f2noma (Jaume Serra i H\u00fanter)<\/li>\n<li>1 regidor de l&#8217;Ajuntament de Barcelona (Jaume Serra i H\u00fanter)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Durant els anys de la Rep\u00fablica, a m\u00e9s de pol\u00edtics,\u00a0 tamb\u00e9 sorgiren de Manresa i el Bages intel\u00b7lectuals, escriptors, periodistes i artistes de prestigi. El seu talent, el seu esperit cr\u00edtic, el seu comprom\u00eds social, la seva actitud oberta davant del m\u00f3n, la seva capacitat d\u2019experimentaci\u00f3 i d\u2019estar en contacte amb les corrents est\u00e8tiques del moment i, en definitiva, les seves aportacions enriquiren el panorama cultural manres\u00e0 i contribu\u00efren al debat de les idees que es gener\u00e0 durant aquella etapa hist\u00f2rica. D\u2019entre ells, podem destacar els noms de Josep Maria Planes, Joaquim Amat-Piniella, Vicen\u00e7 Prat i Brunet, Joan Baptista Claret, Antoni Invers i Pi, Josep Mart\u00ed Farreras i Evarist Basiana.<\/p>\n<p>Eren els ideals d&#8217;unes persones que van combatre la dictadura de Primo de Rivera i la Monarquia d&#8217;Alfons XIII i que van lluitar a favor de la Rep\u00fablica, ja que consideraven que era la millor manera de recuperar les llibertats nacionals de Catalunya i d&#8217;assolir una societat m\u00e9s justa i democr\u00e0tica. De fet, aquest grup de manresans i bagencs constitueixen el s\u00edmbol d&#8217;una generaci\u00f3 que majorit\u00e0riament aspirava a una societat millor de la que havia hagut de viure durant la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica.<\/p>\n<p>&#8220;Els que hem lluitat 30 anys dintre les entitats catalanistes en aquell temps \u00e9rem titllats de folls i de quim\u00e8rics. I ja ho veieu&#8230;&#8221; afirmava el ja alcalde Francesc Marcet, volent constatar que no havia estat en va tot aquella llarga lluita d&#8217;oposici\u00f3 a la Monarquia per aconseguir finalment les llibertats.<\/p>\n<p>Joan Selves i Carner, el primer alcalde manres\u00e0 de la Rep\u00fablica, ho explicava aix\u00ed: &#8220;Davant la policia, treball\u00e0vem per l&#8217;esfondrament d&#8217;aquell r\u00e8gim caduc i eixorc, alhora que propugn\u00e0vem per la instauraci\u00f3 d&#8217;un r\u00e8gim de m\u00e9s gran just\u00edcia per a tots&#8221;.<\/p>\n<p>La insist\u00e8ncia en la lluita per uns ideals presideix bona part de les intervencions pol\u00edtiques d&#8217;aquella \u00e8poca. Farreras i Duran, en presentar la llista de noms de la candidatura de &#8220;Concentraci\u00f3 Republicana&#8221; a les eleccions de l&#8217;abril del 31, afirmava: &#8220;Cal remarcar, de la candidatura que ara us ser\u00e0 llegida, m\u00e9s que uns noms consagrats la componen un acoblament d&#8217;ideals. (&#8230;) No s\u00f3n aquests moments d&#8217;homes i de noms, sin\u00f3 d&#8217;idees i de sacrifici\u201d.<\/p>\n<p>En aquesta mateixa l\u00ednia insistia Francesc Marcet durant la campanya electoral de les seg\u00fcents eleccions municipals (1934): &#8220;Els homes que integren la candidatura de la Concentraci\u00f3 Republicana d&#8217;Esquerres\u00a0 no s\u00f3n pas uns savis ni grans t\u00e8cnics, per\u00f2 tots ells s\u00f3n homes d&#8217;honradesa acrisolada, amarats d&#8217;ideal i de conviccions esquerranes fermes incommovibles, homes d&#8217;un sentit estricte de la responsabilitat, homes que tenen un gran amor a la ciutat, que senten els seus batecs i saben les seves aspiracions i les seves necessitats&#8221;.<\/p>\n<p>Si hagu\u00e9ssim de sintetitzar en poques paraules els ideals d&#8217;aquells republicans catalanistes dels anys 30 podr\u00edem dir que b\u00e0sicament eren aquests:<\/p>\n<ul>\n<li>La consecuci\u00f3 d\u2019una Rep\u00fablica plenament democr\u00e0tica i socialment justa que havia d\u2019ocupar el lloc d&#8217;una Monarquia borb\u00f2nica que, hist\u00f2ricament, estava al servei dels interessos dels grups dominants.<\/li>\n<li>La regeneraci\u00f3 global de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, la qual s\u2019entenia com un servei al conjunt de la societat, mitjan\u00e7ant l\u2019eliminaci\u00f3 de totes les formes de caciquisme.<\/li>\n<li>La supressi\u00f3 dels privilegis de les classes benestants.<\/li>\n<li>La defensa dels drets i de les llibertats individuals i col\u00b7lectives<\/li>\n<li>Les m\u00e0ximes llibertats nacionals per a Catalunya.<\/li>\n<li>El reconeixement i la potenciaci\u00f3 de la llengua catalana.<\/li>\n<li>Una pol\u00edtica de reformes que permet\u00e9s assolir la m\u00e0xima just\u00edcia i cohesi\u00f3 socials, bo i integrant aquelles classes m\u00e9s desfavorides. Aix\u00f2 implicava, entre altres coses, una major sensibilitat social a l\u2019hora d\u2019atendre les necessitats i reivindicacions del m\u00f3n obrer.<\/li>\n<li>El ple reconeixement del paper i dels drets de la dona.<\/li>\n<li>La modernitzaci\u00f3 de la ciutat i del pa\u00eds, fins a situar-se a nivell europeu, a trav\u00e9s d\u2019importants reformes urban\u00edstiques i d\u2019una planificaci\u00f3 racional del territori (comarques i regions).<\/li>\n<li>L\u2019aposta decidida per a la cultura, com a garantia d\u2019aquesta modernitzaci\u00f3, sobretot amb l\u2019assoliment d\u2019un ensenyament p\u00fablic de qualitat, gratu\u00eft i al servei de totes les classes socials.<\/li>\n<li>La plena obertura en relaci\u00f3 al m\u00f3n de les idees i als corrents culturals internacionals.<\/li>\n<li>La separaci\u00f3 de l&#8217;Esgl\u00e9sia i l&#8217;Estat, com a garantia de la llibertat de consci\u00e8ncia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Malgrat aquests prop\u00f2sits i formulacions te\u00f2riques, les tensions pol\u00edtiques de l\u2019\u00e8poca es reflectiren en el to de les cr\u00edtiques dels partits de l\u2019oposici\u00f3, els quals censuraven \u00e0cidament les formes de fer i les actuacions dels regidors republicans, a vegades dedicant-los aut\u00e8ntiques diatribes. Les acusacions de sectarisme, amiguisme, d&#8217;interessos personals foren constants. Les r\u00e8pliques dels republicans catalanistes eren igual de dures. Fou a l\u2019entorn de les segones eleccions municipals, les del gener del 1934, on s&#8217;arrib\u00e0 a discutir m\u00e9s visceralment. A partir d\u2019aqu\u00ed, els atacs mutus d\u2019uns contra els altres entraren en una evident espiral de viol\u00e8ncia verbal alhora que la bipolaritzaci\u00f3 pol\u00edtica a l\u2019entorn de les \u201cdretes\u201d i les \u201cesquerres\u201d era cada cop m\u00e9s evident.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, el President Josep Tarradellas, molts anys despr\u00e9s, valorava la tasca feta pels pol\u00edtics manresans durant la Rep\u00fablica amb aquestes paraules: &#8220;Per a mi la gent de Manresa tenien una cosa que \u00e9s molt bonica mirada en perspectiva: entusiasme i fe. I aix\u00f2 sempre \u00e9s d&#8217;agrair quan es governa&#8221;. I Llu\u00eds Companys havia escrit l&#8217;any 1935: &#8220;Al voltant de Joan Selves convivien en la pol\u00edtica manresana un grup de joves, que representen una selecci\u00f3 d&#8217;aptitud i de fermesa en les pr\u00f2pies conviccions&#8221;.<\/p>\n<p>Foren molts els manresans i bagencs que es destacaren durant el per\u00edode republic\u00e0 per les seves aptituds pol\u00edtiques i intel\u00b7lectuals. Cal tenir en compte, per\u00f2, diversos aspectes:<\/p>\n<ul>\n<li>En primer lloc, a la Catalunya republicana predominava pol\u00edticament el catalanisme reformista d\u2019esquerres. Per tant, la pr\u00e0ctica totalitat de manresans i bagencs que feren carrera pol\u00edtica en aquesta \u00e8poca pertanyien o eren propers a aquest corrent, motiu pel qual foren perseguits durant la dictadura franquista i molts s\u2019hagueren d\u2019exiliar.<\/li>\n<li>La hist\u00f2ria no la protagonitzen nom\u00e9s unes personalitats determinades, sin\u00f3 sobretot el conjunt de la poblaci\u00f3. En aquest sentit, el primer protagonista responsable de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica \u00e9s el poble catal\u00e0 i el poble espanyol que amb la seva mobilitzaci\u00f3 electoral i les seves leg\u00edtimes esperances en tenir una vida millor van fer possible el canvi de r\u00e8gim i l&#8217;aven\u00e7 en la transformaci\u00f3 social.<\/li>\n<li>Hi ha tamb\u00e9 molts ciutadans an\u00f2nims, no coneguts del gran p\u00fablic, que amb la seva activitat quotidiana, ja sigui a la feina, en els partits pol\u00edtics, en les organitzacions sindicals o en les entitats culturals i\/o l\u00fadiques, van tenir una actuaci\u00f3 decisiva i van col\u00b7laborar a enriquir els diversos aspectes d\u2019aquella \u00e8poca tan intensa.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Amb el r\u00e8gim democr\u00e0tic de la Rep\u00fablica, es don\u00e0 a con\u00e8ixer una nova generaci\u00f3 de manresans i bagencs que tingueren\u00a0 un important paper en el m\u00f3n pol\u00edtic i intel\u00b7lectual. Malgrat la joventut i inexperi\u00e8ncia en c\u00e0rrecs p\u00fablics de la majoria d\u2019ells, aviat ocuparen llocs de responsabilitat. Van ser pol\u00edtics, periodistes, escriptors i homes de cultura, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":161,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":6,"footnotes":""},"class_list":["post-32","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/32","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/32\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}