{"id":220,"date":"2010-05-10T18:52:28","date_gmt":"2010-05-10T16:52:28","guid":{"rendered":"http:\/\/publish"},"modified":"2025-07-15T00:28:55","modified_gmt":"2025-07-14T23:28:55","slug":"el-cinema","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/el-cinema\/","title":{"rendered":"El cinema"},"content":{"rendered":"

La novetat t\u00e8cnica de l\u2019\u00e8poca republicana fou l\u2019adveniment del cinema sonor. Aix\u00f2 oblig\u00e0 als empresaris dels cinemes manresans Modern-Palace, Kursaal i Olympia a renovar els seus locals amb \u201cm\u00e0quines parlants\u201d. L\u2019any 1929 s\u2019havia projectat a Manresa, al cinema Modern, la primera pel\u00b7l\u00edcula sonora: \u201cEl cantor de jazz\u201d. Temps despr\u00e9s, el cinema Modern fou traspassat i reformat: l\u2019any 1932 s\u2019anomenava cine Goya i anava a c\u00e0rrec de l\u2019empresari Andreu Cabot, que ja tenia el Kursaal.<\/p>\n

Tanmateix, a les p\u00e0gines del diari \u201cLa P\u00e0tria\u201d es denunciava que el tracte que els empresaris oferien al p\u00fablic era abusiu, ja que el preu de l\u2019entrada era massa car (1,25 pessetes) i les defici\u00e8ncies t\u00e8cniques, com ara la manca de sincronisme entre la imatge i el so, prou evidents. Igualment, des d\u2019una perspectiva puritana, es q\u00fcestionava la moralitat, educaci\u00f3 i bon gust de determinades pel\u00b7l\u00edcules.<\/p>\n

Un punt de vista molt diferent era el de l\u2019escriptor i cr\u00edtic d\u2019art Joaquim Amat-Piniella, qui es manifestava contrari al doblatge de les pel\u00b7l\u00edcules, perqu\u00e8 privava de sentir les veus originals dels autors i la \u201cfinor\u201d i les \u201csubtileses\u201d del treball interpretatiu. Proposava que totes les pel\u00b7l\u00edcules fossin subtitulades.<\/p>\n

Per la seva banda, l\u2019escriptor, en llengua castellana, d\u2019origen manres\u00e0 Guillem D\u00edaz-Plaja (que el 1935 guany\u00e0 el \u201cPremio Nacional de Literatura\u201d) era partidari de tractar el cinema com una mat\u00e8ria universit\u00e0ria m\u00e9s, amb el rigor cient\u00edfic corresponent. Tamb\u00e9 cal dir que, el juny de 1934, es constitu\u00ed la Secci\u00f3 de Cinema Amateur dins el CECB. Un dels seus objectius era divulgar un cinema de qualitat, habitualment fora dels circuits comercials.<\/p>\n

L\u2019aforament dels cinemes manresans d\u2019aleshores era el seg\u00fcent: el\u00a0 Kursaal era el m\u00e9s gran amb 1.748 seients, l\u2019Olympia amb 1.374 i el Modern-Palace amb 1.140. Aquestes m\u00e9s de 4.200 places il\u00b7lustren perfectament com el cinema s\u2019anava convertint en un espectacle de masses de gran acceptaci\u00f3 popular.<\/p>\n

 <\/p>\n

Documents<\/del><\/h2>\n

(Documents procedents de l\u2019Arxiu Comarcal del Bages).<\/p>\n

Anys 1931-1932. Comunicats a la Junta de Protecci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia, del empresaris de les sales de cinema manresanes: Olympia, Modern-Palace, Conservatori i Kursaal, de l’aforament, funcions i preus dels seus locals; retall de diari amb els passis de pel\u00b7l\u00edcules a les quatre sales cinematogr\u00e0fiques de Manresa.<\/p>\n

<\/div>