{"id":73578,"date":"2020-10-18T15:56:58","date_gmt":"2020-10-18T14:56:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/nova-passat\/?page_id=73578"},"modified":"2022-06-07T17:21:29","modified_gmt":"2022-06-07T16:21:29","slug":"vistes-de-manresa-des-de-la-carretera-de-can-massana","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/vistes-de-manresa-des-de-la-carretera-de-can-massana\/","title":{"rendered":"Vistes de Manresa des de la carretera de Can Massana"},"content":{"rendered":"<div id=\"jig1\" class=\"justified-image-grid jig-e8392370176dbf887e9574b24162d285 jig-preset-c3 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-1\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig1-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-1_BN6-1.jpg\" title=\"La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l&#039;indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l&#039;esquerra, l&#039;esgl\u00e9sia parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la bas\u00edlica de la Seu. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de Sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-1_BN6-1-300x225.jpg\" alt=\"La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l&#039;indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l&#039;esquerra, l&#039;esgl\u00e9sia parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la bas\u00edlica de la Seu. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de Sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"306\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l'indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l'esquerra, l'esgl\u00e9sia parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la bas\u00edlica de la Seu. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de Sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-2_BN7.jpg\" title=\"La ciutat de Manresa vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l&#039;indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l&#039;esquerra, l&#039;esgl\u00e9sia parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la bas\u00edlica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de Sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-2_BN7-300x225.jpg\" alt=\"La ciutat de Manresa vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l&#039;indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l&#039;esquerra, l&#039;esgl\u00e9sia parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la bas\u00edlica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de Sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"306\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">La ciutat de Manresa vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l'indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l'esquerra, l'esgl\u00e9sia parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la bas\u00edlica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de Sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-3_BN8.jpg\" title=\"La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l&#039;indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten la bas\u00edlica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. A la dreta, la torre de Santa Caterina. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-3_BN8-300x222.jpg\" alt=\"La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l&#039;indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten la bas\u00edlica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. A la dreta, la torre de Santa Caterina. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"310\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita tamb\u00e9 del Bruc, a l'indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten la bas\u00edlica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. A la dreta, la torre de Santa Caterina. Al peu del riu Cardener, en la conflu\u00e8ncia amb la muralla de sant Francesc, la f\u00e0brica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el caracter\u00edstic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-4_BN9-1.jpg\" title=\"Perspectiva de l&#039;entrada a la ciutat per la Catalana obtinguda entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat. Al centre, les ru\u00efnes del fort\u00ed de Santa Isabel, al tur\u00f3 de Puigterr\u00e0. A dalt, a la dreta, l&#039;esgl\u00e9sia del Carme.\nProced\u00e8ncia: Col\u00b7lecci\u00f3 Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Llu\u00eds Cornet i Vivar)\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-4_BN9-1-300x224.jpg\" alt=\"Perspectiva de l&#039;entrada a la ciutat per la Catalana obtinguda entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat. Al centre, les ru\u00efnes del fort\u00ed de Santa Isabel, al tur\u00f3 de Puigterr\u00e0. A dalt, a la dreta, l&#039;esgl\u00e9sia del Carme.\nProced\u00e8ncia: Col\u00b7lecci\u00f3 Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Llu\u00eds Cornet i Vivar)\" width=\"308\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Perspectiva de l'entrada a la ciutat per la Catalana obtinguda entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat. Al centre, les ru\u00efnes del fort\u00ed de Santa Isabel, al tur\u00f3 de Puigterr\u00e0. A dalt, a la dreta, l'esgl\u00e9sia del Carme.\nProced\u00e8ncia: Col\u00b7lecci\u00f3 Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Llu\u00eds Cornet i Vivar)<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-5_412.jpg\" title=\"Perspectiva de l&#039;entrada a la ciutat per la Catalana obtingudes entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-5_412-300x220.jpg\" alt=\"Perspectiva de l&#039;entrada a la ciutat per la Catalana obtingudes entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"313\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Perspectiva de l'entrada a la ciutat per la Catalana obtingudes entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-6_BN12.jpg\" title=\"La creu del Coll-Manresa o del pont fumat - perqu\u00e8 es troba just per sobre del pont fumat- a l&#039;inici de la davallada de la carretera de Can Massana. Proced\u00e8ncia: Arxiu Biblioteca de Catalunya (Fons Josep Salvany)\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-6_BN12-300x300.jpg\" alt=\"La creu del Coll-Manresa o del pont fumat - perqu\u00e8 es troba just per sobre del pont fumat- a l&#039;inici de la davallada de la carretera de Can Massana. Proced\u00e8ncia: Arxiu Biblioteca de Catalunya (Fons Josep Salvany)\" width=\"230\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">La creu del Coll-Manresa o del pont fumat - perqu\u00e8 es troba just per sobre del pont fumat- a l'inici de la davallada de la carretera de Can Massana. Proced\u00e8ncia: Arxiu Biblioteca de Catalunya (Fons Josep Salvany)<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-7_1-DUPLICADA.jpg\" title=\"Perspectiva general de la ciutat de Manresa, obtinguda des de l&#039;indret conegut amb el nom de Bellavista, els anys vint del segle passat. S&#039;hi pot comprovar amb una resoluci\u00f3 perfecta el per\u00edmetre urb\u00e0 i l&#039;extensi\u00f3 periurbana de la ciutat. Les inconfusibles xemeneies s\u00f3n testimoni del passat eminentment idustrial de la ciutat, xemeneies que alternen de manera genu\u00efna amb els llocs de culte com la Cova, la Seu i el Carme, de dreta a esquerra respectivament. En el cam\u00ed que menava a Joncadella, la torre de cal Vi\u00f1as, ubicada expressament en un indret que fos localitzat des de qualsevol rac\u00f3 de la ciutat. A l&#039;extrem esquerra i vorejant el riu, es poden observar les instal\u00b7lacions del gas\u00f2metre, situades a l&#039;inici de l&#039;atual carrer de Frances Moragas, a l&#039;oest del passeig del Riu. La f\u00e0brica del gas va ser aixecada l&#039;any 1859 al punt conegut pel mol\u00ed d&#039;en Travessa. Aquest sector de la ciutat s&#039;havia comen\u00e7at a urbanitzar durant el darrer quart del segle XIX, gr\u00e0cies a l&#039;alineament de carrers perpendiculars a la carretera de Cardona, com el carrer del Bruc. Un cop entrats els anys vint del segle passat, tanmateix, l&#039;alternan\u00e7a de f\u00e0briques (la farinera &quot;La Florinda&quot; al mig de la perspectiva) i horts continuava encara caracteritzant l&#039;evoluci\u00f3 urban\u00edstica de la ciutat. Immediatament a continuaci\u00f3 s&#039;observa la hist\u00f2rica f\u00e0brica del Panyos, dedicada en aquells moments a la fabricaci\u00f3 de vetes de cot\u00f3, a c\u00e0rrec de la societat Portabella i Cia. A tocar de la f\u00e0brica del gas, la &quot;Bonamossa&quot; o f\u00e0brica Carn\u00e9. Al costat mateix, la farinera Albareda. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-7_1-DUPLICADA-300x98.jpg\" alt=\"Perspectiva general de la ciutat de Manresa, obtinguda des de l&#039;indret conegut amb el nom de Bellavista, els anys vint del segle passat. S&#039;hi pot comprovar amb una resoluci\u00f3 perfecta el per\u00edmetre urb\u00e0 i l&#039;extensi\u00f3 periurbana de la ciutat. Les inconfusibles xemeneies s\u00f3n testimoni del passat eminentment idustrial de la ciutat, xemeneies que alternen de manera genu\u00efna amb els llocs de culte com la Cova, la Seu i el Carme, de dreta a esquerra respectivament. En el cam\u00ed que menava a Joncadella, la torre de cal Vi\u00f1as, ubicada expressament en un indret que fos localitzat des de qualsevol rac\u00f3 de la ciutat. A l&#039;extrem esquerra i vorejant el riu, es poden observar les instal\u00b7lacions del gas\u00f2metre, situades a l&#039;inici de l&#039;atual carrer de Frances Moragas, a l&#039;oest del passeig del Riu. La f\u00e0brica del gas va ser aixecada l&#039;any 1859 al punt conegut pel mol\u00ed d&#039;en Travessa. Aquest sector de la ciutat s&#039;havia comen\u00e7at a urbanitzar durant el darrer quart del segle XIX, gr\u00e0cies a l&#039;alineament de carrers perpendiculars a la carretera de Cardona, com el carrer del Bruc. Un cop entrats els anys vint del segle passat, tanmateix, l&#039;alternan\u00e7a de f\u00e0briques (la farinera &quot;La Florinda&quot; al mig de la perspectiva) i horts continuava encara caracteritzant l&#039;evoluci\u00f3 urban\u00edstica de la ciutat. Immediatament a continuaci\u00f3 s&#039;observa la hist\u00f2rica f\u00e0brica del Panyos, dedicada en aquells moments a la fabricaci\u00f3 de vetes de cot\u00f3, a c\u00e0rrec de la societat Portabella i Cia. A tocar de la f\u00e0brica del gas, la &quot;Bonamossa&quot; o f\u00e0brica Carn\u00e9. Al costat mateix, la farinera Albareda. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"704\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Perspectiva general de la ciutat de Manresa, obtinguda des de l'indret conegut amb el nom de Bellavista, els anys vint del segle passat. S'hi pot comprovar amb una resoluci\u00f3 perfecta el per\u00edmetre urb\u00e0 i l'extensi\u00f3 periurbana de la ciutat. Les inconfusibles xemeneies s\u00f3n testimoni del passat eminentment idustrial de la ciutat, xemeneies que alternen de manera genu\u00efna amb els llocs de culte com la Cova, la Seu i el Carme, de dreta a esquerra respectivament. En el cam\u00ed que menava a Joncadella, la torre de cal Vi\u00f1as, ubicada expressament en un indret que fos localitzat des de qualsevol rac\u00f3 de la ciutat. A l'extrem esquerra i vorejant el riu, es poden observar les instal\u00b7lacions del gas\u00f2metre, situades a l'inici de l'atual carrer de Frances Moragas, a l'oest del passeig del Riu. La f\u00e0brica del gas va ser aixecada l'any 1859 al punt conegut pel mol\u00ed d'en Travessa. Aquest sector de la ciutat s'havia comen\u00e7at a urbanitzar durant el darrer quart del segle XIX, gr\u00e0cies a l'alineament de carrers perpendiculars a la carretera de Cardona, com el carrer del Bruc. Un cop entrats els anys vint del segle passat, tanmateix, l'alternan\u00e7a de f\u00e0briques (la farinera \"La Florinda\" al mig de la perspectiva) i horts continuava encara caracteritzant l'evoluci\u00f3 urban\u00edstica de la ciutat. Immediatament a continuaci\u00f3 s'observa la hist\u00f2rica f\u00e0brica del Panyos, dedicada en aquells moments a la fabricaci\u00f3 de vetes de cot\u00f3, a c\u00e0rrec de la societat Portabella i Cia. A tocar de la f\u00e0brica del gas, la \"Bonamossa\" o f\u00e0brica Carn\u00e9. Al costat mateix, la farinera Albareda. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-8_4-DUPLICADA.jpg\" title=\"Vista parcial de la ciutat feta a principi de segle XX des de la riba esquerra del riu Cardener, baixant pel cam\u00ed del Congost. En primer terme, observem les diverses vies del ferrocarril econ\u00f2mic de Manresa-Berga. Al centre, els tallers de cal Cany\u00eds, ubicats a la conflu\u00e8ncia entre el passeig del Riu i el passatge d&#039;en Coma. En aquest mateix indret, anys m\u00e9s tard, el fabricant Ferm\u00ed Roca i Coma hi construiria la f\u00e0brica de filats i teixits amb les seves depend\u00e8ncies, la torre de l&#039;amo, habitatges unifamiliars per a obrers, etc. Al fons, el castell de Puigterr\u00e0. Al peu del tur\u00f3 del castell, es veu l&#039;esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere M\u00e0rtir i, al fons, a la dreta, l&#039;esgl\u00e9sia del Carme i la caserna, ampliada al tombant de segle XX. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-8_4-DUPLICADA-300x223.jpg\" alt=\"Vista parcial de la ciutat feta a principi de segle XX des de la riba esquerra del riu Cardener, baixant pel cam\u00ed del Congost. En primer terme, observem les diverses vies del ferrocarril econ\u00f2mic de Manresa-Berga. Al centre, els tallers de cal Cany\u00eds, ubicats a la conflu\u00e8ncia entre el passeig del Riu i el passatge d&#039;en Coma. En aquest mateix indret, anys m\u00e9s tard, el fabricant Ferm\u00ed Roca i Coma hi construiria la f\u00e0brica de filats i teixits amb les seves depend\u00e8ncies, la torre de l&#039;amo, habitatges unifamiliars per a obrers, etc. Al fons, el castell de Puigterr\u00e0. Al peu del tur\u00f3 del castell, es veu l&#039;esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere M\u00e0rtir i, al fons, a la dreta, l&#039;esgl\u00e9sia del Carme i la caserna, ampliada al tombant de segle XX. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"309\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Vista parcial de la ciutat feta a principi de segle XX des de la riba esquerra del riu Cardener, baixant pel cam\u00ed del Congost. En primer terme, observem les diverses vies del ferrocarril econ\u00f2mic de Manresa-Berga. Al centre, els tallers de cal Cany\u00eds, ubicats a la conflu\u00e8ncia entre el passeig del Riu i el passatge d'en Coma. En aquest mateix indret, anys m\u00e9s tard, el fabricant Ferm\u00ed Roca i Coma hi construiria la f\u00e0brica de filats i teixits amb les seves depend\u00e8ncies, la torre de l'amo, habitatges unifamiliars per a obrers, etc. Al fons, el castell de Puigterr\u00e0. Al peu del tur\u00f3 del castell, es veu l'esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere M\u00e0rtir i, al fons, a la dreta, l'esgl\u00e9sia del Carme i la caserna, ampliada al tombant de segle XX. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-9_8-1.jpg\" title=\"Vista de l&#039;estaci\u00f3 del passeig del Riu a l&#039;inici dels anys vint, realitzada pel fot\u00f2graf Jaume Guix\u00e0 amb ocasi\u00f3 del X\u00e8 congr\u00e9s d&#039;Esperanto celebrat a Manresa l&#039;any 1923. Flanquejant l&#039;estaci\u00f3, hi observem la farinera Albareda, projectada el 1909 per l&#039;arquitecte Alexandre Soler i March, actualment encara en peu a la pla\u00e7a del Mil\u00b7lenari de Catalunya i a continuaci\u00f3 les depend\u00e8ncies de la f\u00e0brica de filats i teixits Roca. Al peu del riu, situats paral\u00b7lelament, el pont de pedra i la palanca de ferro, rere els quals es pot comprovar l&#039;exist\u00e8ncia de la f\u00e0brica del pont de fusta, on ara es troba l&#039;edifici de l&#039;antic Hotel Pere III.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-9_8-1-300x193.jpg\" alt=\"Vista de l&#039;estaci\u00f3 del passeig del Riu a l&#039;inici dels anys vint, realitzada pel fot\u00f2graf Jaume Guix\u00e0 amb ocasi\u00f3 del X\u00e8 congr\u00e9s d&#039;Esperanto celebrat a Manresa l&#039;any 1923. Flanquejant l&#039;estaci\u00f3, hi observem la farinera Albareda, projectada el 1909 per l&#039;arquitecte Alexandre Soler i March, actualment encara en peu a la pla\u00e7a del Mil\u00b7lenari de Catalunya i a continuaci\u00f3 les depend\u00e8ncies de la f\u00e0brica de filats i teixits Roca. Al peu del riu, situats paral\u00b7lelament, el pont de pedra i la palanca de ferro, rere els quals es pot comprovar l&#039;exist\u00e8ncia de la f\u00e0brica del pont de fusta, on ara es troba l&#039;edifici de l&#039;antic Hotel Pere III.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"357\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Vista de l'estaci\u00f3 del passeig del Riu a l'inici dels anys vint, realitzada pel fot\u00f2graf Jaume Guix\u00e0 amb ocasi\u00f3 del X\u00e8 congr\u00e9s d'Esperanto celebrat a Manresa l'any 1923. Flanquejant l'estaci\u00f3, hi observem la farinera Albareda, projectada el 1909 per l'arquitecte Alexandre Soler i March, actualment encara en peu a la pla\u00e7a del Mil\u00b7lenari de Catalunya i a continuaci\u00f3 les depend\u00e8ncies de la f\u00e0brica de filats i teixits Roca. Al peu del riu, situats paral\u00b7lelament, el pont de pedra i la palanca de ferro, rere els quals es pot comprovar l'exist\u00e8ncia de la f\u00e0brica del pont de fusta, on ara es troba l'edifici de l'antic Hotel Pere III.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-10_BN19.jpg\" title=\"Espl\u00e8ndida fotografia de principi de segle XX, obtinguda des del final de carretera de can Massana o del Coll-Manresa. El tram que enlla\u00e7ava les carreteres del Bruc i d&#039;Esparreguera es troba en fase d&#039;agen\u00e7ament. Al mig de la il\u00b7lustraci\u00f3, la f\u00e0brica del pont de fusta, un indret d&#039;incipient localitzaci\u00f3 industrial, que a partir del 1909 seria arrendada i explotada pels germans Sitges i Riera. Immediatament al darrere, el convent de Sant Francesc, devorat per les flames durant la Setmana Tr\u00e0gica del juliol del 1909, i el col\u00b7legi regentat per les monges de la Companyia de Maria. A la mateixa al\u00e7ada de la Seu, es veu la f\u00e0brica de les sederies Balcells, actualment seu del Conservatori Municipal de M\u00fasica.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-10_BN19-300x199.jpg\" alt=\"Espl\u00e8ndida fotografia de principi de segle XX, obtinguda des del final de carretera de can Massana o del Coll-Manresa. El tram que enlla\u00e7ava les carreteres del Bruc i d&#039;Esparreguera es troba en fase d&#039;agen\u00e7ament. Al mig de la il\u00b7lustraci\u00f3, la f\u00e0brica del pont de fusta, un indret d&#039;incipient localitzaci\u00f3 industrial, que a partir del 1909 seria arrendada i explotada pels germans Sitges i Riera. Immediatament al darrere, el convent de Sant Francesc, devorat per les flames durant la Setmana Tr\u00e0gica del juliol del 1909, i el col\u00b7legi regentat per les monges de la Companyia de Maria. A la mateixa al\u00e7ada de la Seu, es veu la f\u00e0brica de les sederies Balcells, actualment seu del Conservatori Municipal de M\u00fasica.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3.\" width=\"346\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Espl\u00e8ndida fotografia de principi de segle XX, obtinguda des del final de carretera de can Massana o del Coll-Manresa. El tram que enlla\u00e7ava les carreteres del Bruc i d'Esparreguera es troba en fase d'agen\u00e7ament. Al mig de la il\u00b7lustraci\u00f3, la f\u00e0brica del pont de fusta, un indret d'incipient localitzaci\u00f3 industrial, que a partir del 1909 seria arrendada i explotada pels germans Sitges i Riera. Immediatament al darrere, el convent de Sant Francesc, devorat per les flames durant la Setmana Tr\u00e0gica del juliol del 1909, i el col\u00b7legi regentat per les monges de la Companyia de Maria. A la mateixa al\u00e7ada de la Seu, es veu la f\u00e0brica de les sederies Balcells, actualment seu del Conservatori Municipal de M\u00fasica.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-11_BN20.jpg\" title=\"Panor\u00e0mica del sector de la Reforma pels volts del 1910. El passeig del Riu, flanquejat pels pl\u00e0tans inconfusibles. Totes les cases existents al red\u00f3s del portal de les Piques ja no hi s\u00f3n. Al gener del 1879 s&#039;aprov\u00e0 el projecte d&#039;ampliaci\u00f3 de la pla\u00e7a d&#039;en Creus, i un mes m\u00e9s tard es comen\u00e7aven a enderrocar les cases del portal de les Piques. En efecte, la zona que coneixem com la Reforma comen\u00e7\u00e0 a ser condicionada per fases, i de manera molt lenta, el darrer quart del segle XIX, i culmin\u00e0 amb la finalitzaci\u00f3 de l&#039;obertura del carrer d&#039;Alfons XII, inaugurat l&#039;any 1970. La bas\u00edlica de la Seu encara no ha sofert les reformes a la fa\u00e7ana de ponent, i tampoc no s&#039;hi ha constru\u00eft l&#039;escalinata, ni remodelat el campanar. \nProced\u00e8ncia: Jaume Pons i Agull\u00f3.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-11_BN20-300x221.jpg\" alt=\"Panor\u00e0mica del sector de la Reforma pels volts del 1910. El passeig del Riu, flanquejat pels pl\u00e0tans inconfusibles. Totes les cases existents al red\u00f3s del portal de les Piques ja no hi s\u00f3n. Al gener del 1879 s&#039;aprov\u00e0 el projecte d&#039;ampliaci\u00f3 de la pla\u00e7a d&#039;en Creus, i un mes m\u00e9s tard es comen\u00e7aven a enderrocar les cases del portal de les Piques. En efecte, la zona que coneixem com la Reforma comen\u00e7\u00e0 a ser condicionada per fases, i de manera molt lenta, el darrer quart del segle XIX, i culmin\u00e0 amb la finalitzaci\u00f3 de l&#039;obertura del carrer d&#039;Alfons XII, inaugurat l&#039;any 1970. La bas\u00edlica de la Seu encara no ha sofert les reformes a la fa\u00e7ana de ponent, i tampoc no s&#039;hi ha constru\u00eft l&#039;escalinata, ni remodelat el campanar. \nProced\u00e8ncia: Jaume Pons i Agull\u00f3.\" width=\"312\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Panor\u00e0mica del sector de la Reforma pels volts del 1910. El passeig del Riu, flanquejat pels pl\u00e0tans inconfusibles. Totes les cases existents al red\u00f3s del portal de les Piques ja no hi s\u00f3n. Al gener del 1879 s'aprov\u00e0 el projecte d'ampliaci\u00f3 de la pla\u00e7a d'en Creus, i un mes m\u00e9s tard es comen\u00e7aven a enderrocar les cases del portal de les Piques. En efecte, la zona que coneixem com la Reforma comen\u00e7\u00e0 a ser condicionada per fases, i de manera molt lenta, el darrer quart del segle XIX, i culmin\u00e0 amb la finalitzaci\u00f3 de l'obertura del carrer d'Alfons XII, inaugurat l'any 1970. La bas\u00edlica de la Seu encara no ha sofert les reformes a la fa\u00e7ana de ponent, i tampoc no s'hi ha constru\u00eft l'escalinata, ni remodelat el campanar. \nProced\u00e8ncia: Jaume Pons i Agull\u00f3.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-12_BN21.jpg\" title=\"Panor\u00e0mica parcial de Manresa des del peu de la riba dreta del riu, just a sota del pont de Sant Francesc, al principi dels anys vint del segle XX, amb la fa\u00e7ana de ponent de la Seu a mig reformar i l&#039;agulla piramidal, l&#039;imposant edifici de la Cova de Sant Ignasi i el convent de Santa Clara. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-12_BN21-300x202.jpg\" alt=\"Panor\u00e0mica parcial de Manresa des del peu de la riba dreta del riu, just a sota del pont de Sant Francesc, al principi dels anys vint del segle XX, amb la fa\u00e7ana de ponent de la Seu a mig reformar i l&#039;agulla piramidal, l&#039;imposant edifici de la Cova de Sant Ignasi i el convent de Santa Clara. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3\" width=\"341\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Panor\u00e0mica parcial de Manresa des del peu de la riba dreta del riu, just a sota del pont de Sant Francesc, al principi dels anys vint del segle XX, amb la fa\u00e7ana de ponent de la Seu a mig reformar i l'agulla piramidal, l'imposant edifici de la Cova de Sant Ignasi i el convent de Santa Clara. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA-8_IMATGES-DE-LA-FACANA-PRINCIPAL-DE-LA-SEU-I-DEL-SECTOR-DE-LA-REFORMA-8_e-264.jpg\" title=\"Vista parcial de la Seu i la palanca de ferro cap a inicis del segle XX. Els famosos magatzems El Sigle aprofitaven la paret del mur de contenci\u00f3 que envoltava el conjunt de la Seu per anunciar-se als viatgers que arribaven a l&#039;estaci\u00f3.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA-8_IMATGES-DE-LA-FACANA-PRINCIPAL-DE-LA-SEU-I-DEL-SECTOR-DE-LA-REFORMA-8_e-264-196x300.jpg\" alt=\"Vista parcial de la Seu i la palanca de ferro cap a inicis del segle XX. Els famosos magatzems El Sigle aprofitaven la paret del mur de contenci\u00f3 que envoltava el conjunt de la Seu per anunciar-se als viatgers que arribaven a l&#039;estaci\u00f3.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"150\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Vista parcial de la Seu i la palanca de ferro cap a inicis del segle XX. Els famosos magatzems El Sigle aprofitaven la paret del mur de contenci\u00f3 que envoltava el conjunt de la Seu per anunciar-se als viatgers que arribaven a l'estaci\u00f3.\nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-13_422-1.jpg\" title=\"Vista parcial de la Seu, l&#039;estaci\u00f3 del Nord i la palanca de ferro, entre l&#039;inici de segle XX i l&#039;any 1923. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-13_422-1-300x189.jpg\" alt=\"Vista parcial de la Seu, l&#039;estaci\u00f3 del Nord i la palanca de ferro, entre l&#039;inici de segle XX i l&#039;any 1923. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages\" width=\"365\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">Vista parcial de la Seu, l'estaci\u00f3 del Nord i la palanca de ferro, entre l'inici de segle XX i l'any 1923. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Comarcal del Bages<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-14_436.jpg\" title=\"La Cova de Sant Ignasi i la resid\u00e8ncia del Pares Jesu\u00eftes en una fotografia art\u00edstica datada aproximadament del primer decenni de segle XX. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-content\/uploads\/sites\/51\/2020\/10\/MANRESA_1_VISTES-DE-MANRESA-DES-DE-LA-CARRETERA-DE-CAN-MASSANA-14_436-300x203.jpg\" alt=\"La Cova de Sant Ignasi i la resid\u00e8ncia del Pares Jesu\u00eftes en una fotografia art\u00edstica datada aproximadament del primer decenni de segle XX. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3.\" width=\"339\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">La Cova de Sant Ignasi i la resid\u00e8ncia del Pares Jesu\u00eftes en una fotografia art\u00edstica datada aproximadament del primer decenni de segle XX. \nProced\u00e8ncia: Arxiu Jaume Pons i Agull\u00f3.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":76,"footnotes":""},"class_list":["post-73578","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73578","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73578"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73578\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/passat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}