{"id":81050,"date":"2025-04-07T12:21:49","date_gmt":"2025-04-07T11:21:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/?page_id=81050"},"modified":"2025-05-19T01:09:40","modified_gmt":"2025-05-19T00:09:40","slug":"renovacio-pedagogica-i-escola-nova","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/renovacio-pedagogica-i-escola-nova\/","title":{"rendered":"Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica i Escola Nova"},"content":{"rendered":"<div id=\"jig1\" class=\"justified-image-grid jig-7adb7c873d860ac50ad5e1cbfa082c61 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-127\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig1-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8204.jpg\" title=\"7\/11\/1931 \u201cL\u2019Escola prepat\u00f2ria d\u2019ingr\u00e9s\u201d: el claustre de professors de l\u2019institut en una nota \u2013redactada en castell\u00e0, per cert- fa saber a la ciutat que ha estat concedida a l\u2019institut l\u2019Escola Preparat\u00f2ria de l\u2019ingr\u00e9s a batxillerat i la seva propera posada en funcionament. El primer mestre d\u2019aquesta escola va ser Josep Mart\u00ednez Aguado i en feia la supervisi\u00f3 el catedr\u00e0tic Aniceto Le\u00f3n Garre (1901-1980). \u00c9s interessant d\u2019observar que en l\u2019article es destaca que l\u2019ensenyament ser\u00e0 en catal\u00e0 i castell\u00e0 i utilitzar\u00e0 els m\u00e8todes m\u00e9s moderns en pedagogia.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8204.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"7\/11\/1931 \u201cL\u2019Escola prepat\u00f2ria d\u2019ingr\u00e9s\u201d: el claustre de professors de l\u2019institut en una nota \u2013redactada en castell\u00e0, per cert- fa saber a la ciutat que ha estat concedida a l\u2019institut l\u2019Escola Preparat\u00f2ria de l\u2019ingr\u00e9s a batxillerat i la seva propera posada en funcionament. El primer mestre d\u2019aquesta escola va ser Josep Mart\u00ednez Aguado i en feia la supervisi\u00f3 el catedr\u00e0tic Aniceto Le\u00f3n Garre (1901-1980). \u00c9s interessant d\u2019observar que en l\u2019article es destaca que l\u2019ensenyament ser\u00e0 en catal\u00e0 i castell\u00e0 i utilitzar\u00e0 els m\u00e8todes m\u00e9s moderns en pedagogia.\" width=\"163\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">7\/11\/1931 \u201cL\u2019Escola prepat\u00f2ria d\u2019ingr\u00e9s\u201d: el claustre de professors de l\u2019institut en una nota \u2013redactada en castell\u00e0, per cert- fa saber a la ciutat que ha estat concedida a l\u2019institut l\u2019Escola Preparat\u00f2ria de l\u2019ingr\u00e9s a batxillerat i la seva propera posada en funcionament. El primer mestre d\u2019aquesta escola va ser Josep Mart\u00ednez Aguado i en feia la supervisi\u00f3 el catedr\u00e0tic Aniceto Le\u00f3n Garre (1901-1980). \u00c9s interessant d\u2019observar que en l\u2019article es destaca que l\u2019ensenyament ser\u00e0 en catal\u00e0 i castell\u00e0 i utilitzar\u00e0 els m\u00e8todes m\u00e9s moderns en pedagogia.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">7\/11\/1931 \u201cL\u2019Escola prepat\u00f2ria d\u2019ingr\u00e9s\u201d<\/span>: el claustre de professors de l\u2019institut en una nota \u2013redactada en castell\u00e0, per cert- fa saber a la ciutat que ha estat concedida a l\u2019institut l\u2019Escola Preparat\u00f2ria de l\u2019ingr\u00e9s a batxillerat i la seva propera posada en funcionament. El primer mestre d\u2019aquesta escola va ser Josep Mart\u00ednez Aguado i en feia la supervisi\u00f3 el catedr\u00e0tic Aniceto Le\u00f3n Garre (1901-1980). \u00c9s interessant d\u2019observar que en l\u2019article es destaca que l\u2019ensenyament ser\u00e0 en catal\u00e0 i castell\u00e0 i utilitzar\u00e0 els m\u00e8todes m\u00e9s moderns en pedagogia.<\/p>\n<div id=\"jig2\" class=\"justified-image-grid jig-dd678ea74d8e9562196847f037298e35 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-128\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig2-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8205.jpg\" title=\"11\/11\/1931 \u201cConfer\u00e8ncia racionalista\u201d: l\u2019escola racionalista representava un corrent renovador de l\u2019ensenyament relacionat amb l\u2019anarquisme. D&#039;acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, defensava el predomini del coneixement racional i emp\u00edric enfront del dogm\u00e0tic i metaf\u00edsic. Les escoles racionalistes anaven lligades amb els sindicats i ateneus obrers, com en el cas de Manresa, on va estar representada per l\u2019escola de l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0.\n\nAquest centre educatiu fou creat a l\u2019inici de la Rep\u00fablica pels sectors obreristes de Manresa. Fou una escola laica, catalana i moderna en la l\u00ednia de la pedagogia de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia. Estava situada a l\u2019actual carrer de Joan XXIII amb un pati interior contigu als Docks. A l&#039;any 1936, despr\u00e9s de l\u2019esclat de la guerra civil i de la revoluci\u00f3 obrera, el centre educatiu s&#039;instal\u00b7l\u00e0 al local confiscat a les monges del carrer de Sant Miquel, el qual funcion\u00e0 com a escola nocturna.\n\nLa l\u00ednia marcadament laica i \u00e0crata de l\u2019escola sovint escandalitz\u00e0 als sectors m\u00e9s conservadors i dretans de la societat manresana, i durant el Bienni de dretes (1934-1936), l\u2019escola fou clausurada per part de les autoritats del moment; el 1936, despr\u00e9s del retorn de les esquerres al poder, es reobr\u00ed amb el nom d\u2019Ateneu Cultural Popular. Un mestre destacat d\u2019aquesta escola fou Felip D\u00edez Sada, dirigent del Sindicat de Professions Liberals de la CNT i president de la delegaci\u00f3 comarcal del Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada a l\u2019agost de 1936.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8205.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"11\/11\/1931 \u201cConfer\u00e8ncia racionalista\u201d: l\u2019escola racionalista representava un corrent renovador de l\u2019ensenyament relacionat amb l\u2019anarquisme. D&#039;acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, defensava el predomini del coneixement racional i emp\u00edric enfront del dogm\u00e0tic i metaf\u00edsic. Les escoles racionalistes anaven lligades amb els sindicats i ateneus obrers, com en el cas de Manresa, on va estar representada per l\u2019escola de l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0.\n\nAquest centre educatiu fou creat a l\u2019inici de la Rep\u00fablica pels sectors obreristes de Manresa. Fou una escola laica, catalana i moderna en la l\u00ednia de la pedagogia de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia. Estava situada a l\u2019actual carrer de Joan XXIII amb un pati interior contigu als Docks. A l&#039;any 1936, despr\u00e9s de l\u2019esclat de la guerra civil i de la revoluci\u00f3 obrera, el centre educatiu s&#039;instal\u00b7l\u00e0 al local confiscat a les monges del carrer de Sant Miquel, el qual funcion\u00e0 com a escola nocturna.\n\nLa l\u00ednia marcadament laica i \u00e0crata de l\u2019escola sovint escandalitz\u00e0 als sectors m\u00e9s conservadors i dretans de la societat manresana, i durant el Bienni de dretes (1934-1936), l\u2019escola fou clausurada per part de les autoritats del moment; el 1936, despr\u00e9s del retorn de les esquerres al poder, es reobr\u00ed amb el nom d\u2019Ateneu Cultural Popular. Un mestre destacat d\u2019aquesta escola fou Felip D\u00edez Sada, dirigent del Sindicat de Professions Liberals de la CNT i president de la delegaci\u00f3 comarcal del Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada a l\u2019agost de 1936.\" width=\"164\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">11\/11\/1931 \u201cConfer\u00e8ncia racionalista\u201d: l\u2019escola racionalista representava un corrent renovador de l\u2019ensenyament relacionat amb l\u2019anarquisme. D'acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, defensava el predomini del coneixement racional i emp\u00edric enfront del dogm\u00e0tic i metaf\u00edsic. Les escoles racionalistes anaven lligades amb els sindicats i ateneus obrers, com en el cas de Manresa, on va estar representada per l\u2019escola de l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0.\n\nAquest centre educatiu fou creat a l\u2019inici de la Rep\u00fablica pels sectors obreristes de Manresa. Fou una escola laica, catalana i moderna en la l\u00ednia de la pedagogia de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia. Estava situada a l\u2019actual carrer de Joan XXIII amb un pati interior contigu als Docks. A l'any 1936, despr\u00e9s de l\u2019esclat de la guerra civil i de la revoluci\u00f3 obrera, el centre educatiu s'instal\u00b7l\u00e0 al local confiscat a les monges del carrer de Sant Miquel, el qual funcion\u00e0 com a escola nocturna.\n\nLa l\u00ednia marcadament laica i \u00e0crata de l\u2019escola sovint escandalitz\u00e0 als sectors m\u00e9s conservadors i dretans de la societat manresana, i durant el Bienni de dretes (1934-1936), l\u2019escola fou clausurada per part de les autoritats del moment; el 1936, despr\u00e9s del retorn de les esquerres al poder, es reobr\u00ed amb el nom d\u2019Ateneu Cultural Popular. Un mestre destacat d\u2019aquesta escola fou Felip D\u00edez Sada, dirigent del Sindicat de Professions Liberals de la CNT i president de la delegaci\u00f3 comarcal del Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada a l\u2019agost de 1936.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">11\/11\/1931 \u201cConfer\u00e8ncia racionalista\u201d<\/span>: l\u2019escola racionalista representava un corrent renovador de l\u2019ensenyament relacionat amb l\u2019anarquisme. D&#8217;acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, defensava el predomini del coneixement racional i emp\u00edric enfront del dogm\u00e0tic i metaf\u00edsic. Les escoles racionalistes anaven lligades amb els sindicats i ateneus obrers, com en el cas de Manresa, on va estar representada per l\u2019escola de l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0.<\/p>\n<p>Aquest centre educatiu fou creat a l\u2019inici de la Rep\u00fablica pels sectors obreristes de Manresa. Fou una escola laica, catalana i moderna en la l\u00ednia de la pedagogia de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia. Estava situada a l\u2019actual carrer de Joan XXIII amb un pati interior contigu als Docks. A l&#8217;any 1936, despr\u00e9s de l\u2019esclat de la guerra civil i de la revoluci\u00f3 obrera, el centre educatiu s&#8217;instal\u00b7l\u00e0 al local confiscat a les monges del carrer de Sant Miquel, el qual funcion\u00e0 com a escola nocturna.<\/p>\n<p>La l\u00ednia marcadament laica i \u00e0crata de l\u2019escola sovint escandalitz\u00e0 als sectors m\u00e9s conservadors i dretans de la societat manresana, i durant el Bienni de dretes (1934-1936), l\u2019escola fou clausurada per part de les autoritats del moment; el 1936, despr\u00e9s del retorn de les esquerres al poder, es reobr\u00ed amb el nom d\u2019Ateneu Cultural Popular. Un mestre destacat d\u2019aquesta escola fou Felip D\u00edez Sada, dirigent del Sindicat de Professions Liberals de la CNT i president de la delegaci\u00f3 comarcal del Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada a l\u2019agost de 1936.<\/p>\n<div id=\"jig3\" class=\"justified-image-grid jig-c801162c77a4643709b23faafaee0551 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-129\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig3-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-32e18001.jpg\" title=\"18\/1\/1932 \u201cUn fet transcendental\u201d Hermenegild Llad\u00f3: la legalitat que es va establir amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la constituci\u00f3 republicana del 1931 i les directrius emanades del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, ensems a l\u2019acci\u00f3 de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, van crear una nova situaci\u00f3 que facilitava que tots els plantejaments did\u00e0ctics i metodol\u00f2gics de l\u2019Escola Nova es difonguessin \u00e0mpliament entre el professorat de prim\u00e0ria. El mestre nacional de Manresa, Hermenegild Llad\u00f3, advoca per la implantaci\u00f3 de les modernes formes d\u2019ensenyament a les escoles de Catalunya i reconeix que les disposicions oficials, com la que es comenta a l\u2019article, faciliten de molt aquesta tasca renovadora de l\u2019ensenyament.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-32e18001.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"18\/1\/1932 \u201cUn fet transcendental\u201d Hermenegild Llad\u00f3: la legalitat que es va establir amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la constituci\u00f3 republicana del 1931 i les directrius emanades del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, ensems a l\u2019acci\u00f3 de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, van crear una nova situaci\u00f3 que facilitava que tots els plantejaments did\u00e0ctics i metodol\u00f2gics de l\u2019Escola Nova es difonguessin \u00e0mpliament entre el professorat de prim\u00e0ria. El mestre nacional de Manresa, Hermenegild Llad\u00f3, advoca per la implantaci\u00f3 de les modernes formes d\u2019ensenyament a les escoles de Catalunya i reconeix que les disposicions oficials, com la que es comenta a l\u2019article, faciliten de molt aquesta tasca renovadora de l\u2019ensenyament.\" width=\"158\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">18\/1\/1932 \u201cUn fet transcendental\u201d Hermenegild Llad\u00f3: la legalitat que es va establir amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la constituci\u00f3 republicana del 1931 i les directrius emanades del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, ensems a l\u2019acci\u00f3 de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, van crear una nova situaci\u00f3 que facilitava que tots els plantejaments did\u00e0ctics i metodol\u00f2gics de l\u2019Escola Nova es difonguessin \u00e0mpliament entre el professorat de prim\u00e0ria. El mestre nacional de Manresa, Hermenegild Llad\u00f3, advoca per la implantaci\u00f3 de les modernes formes d\u2019ensenyament a les escoles de Catalunya i reconeix que les disposicions oficials, com la que es comenta a l\u2019article, faciliten de molt aquesta tasca renovadora de l\u2019ensenyament.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">18\/1\/1932 \u201cUn fet transcendental\u201d Hermenegild Llad\u00f3<\/span>: la legalitat que es va establir amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la constituci\u00f3 republicana del 1931 i les directrius emanades del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, ensems a l\u2019acci\u00f3 de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, van crear una nova situaci\u00f3 que facilitava que tots els plantejaments did\u00e0ctics i metodol\u00f2gics de l\u2019Escola Nova es difonguessin \u00e0mpliament entre el professorat de prim\u00e0ria. El mestre nacional de Manresa, Hermenegild Llad\u00f3, advoca per la implantaci\u00f3 de les modernes formes d\u2019ensenyament a les escoles de Catalunya i reconeix que les disposicions oficials, com la que es comenta a l\u2019article, faciliten de molt aquesta tasca renovadora de l\u2019ensenyament.<\/p>\n<div id=\"jig4\" class=\"justified-image-grid jig-9f0530b3937775df625c56f273eade4f jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-130\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig4-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-32f12001.jpg\" title=\"12\/2\/1932 \u201cCinema a l\u2019institut\u201d, Amat: els anys de la rep\u00fablica s\u00f3n anys de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aix\u00f2 es mostra en la generalitzaci\u00f3 de les sortides d\u2019estudi del medi, les excursions culturals i la valoraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica. L\u2019escriptor manres\u00e0 Joaquim Amat i Piniella als 18 anys ja col\u00b7laborava en el diari El Dia fent, sovint, cr\u00edtiques cimenatogr\u00e0fiques. D\u2019acord amb les innovacions que s\u2019estaven duent a terme en el camp de la pedagogia, en aquest article proposa la utilitzaci\u00f3 del cinema com a mitj\u00e0 educatiu a les aules de l\u2019institut mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de films documentals i art\u00edstics.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-32f12001.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"12\/2\/1932 \u201cCinema a l\u2019institut\u201d, Amat: els anys de la rep\u00fablica s\u00f3n anys de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aix\u00f2 es mostra en la generalitzaci\u00f3 de les sortides d\u2019estudi del medi, les excursions culturals i la valoraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica. L\u2019escriptor manres\u00e0 Joaquim Amat i Piniella als 18 anys ja col\u00b7laborava en el diari El Dia fent, sovint, cr\u00edtiques cimenatogr\u00e0fiques. D\u2019acord amb les innovacions que s\u2019estaven duent a terme en el camp de la pedagogia, en aquest article proposa la utilitzaci\u00f3 del cinema com a mitj\u00e0 educatiu a les aules de l\u2019institut mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de films documentals i art\u00edstics.\" width=\"159\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">12\/2\/1932 \u201cCinema a l\u2019institut\u201d, Amat: els anys de la rep\u00fablica s\u00f3n anys de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aix\u00f2 es mostra en la generalitzaci\u00f3 de les sortides d\u2019estudi del medi, les excursions culturals i la valoraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica. L\u2019escriptor manres\u00e0 Joaquim Amat i Piniella als 18 anys ja col\u00b7laborava en el diari El Dia fent, sovint, cr\u00edtiques cimenatogr\u00e0fiques. D\u2019acord amb les innovacions que s\u2019estaven duent a terme en el camp de la pedagogia, en aquest article proposa la utilitzaci\u00f3 del cinema com a mitj\u00e0 educatiu a les aules de l\u2019institut mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de films documentals i art\u00edstics.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">12\/2\/1932 \u201cCinema a l\u2019institut\u201d, Amat<\/span>: els anys de la rep\u00fablica s\u00f3n anys de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aix\u00f2 es mostra en la generalitzaci\u00f3 de les sortides d\u2019estudi del medi, les excursions culturals i la valoraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica. L\u2019escriptor manres\u00e0 Joaquim Amat i Piniella als 18 anys ja col\u00b7laborava en el diari El Dia fent, sovint, cr\u00edtiques cimenatogr\u00e0fiques. D\u2019acord amb les innovacions que s\u2019estaven duent a terme en el camp de la pedagogia, en aquest article proposa la utilitzaci\u00f3 del cinema com a mitj\u00e0 educatiu a les aules de l\u2019institut mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de films documentals i art\u00edstics.<\/p>\n<div id=\"jig5\" class=\"justified-image-grid jig-5b012846bbc5cee7a10db0e300040371 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-131\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig5-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/05\/lescola-es-la-vida.jpg\" title=\"17\/2\/1932 \u201cL\u2019escola \u00e9s la vida\u201d J. Mart\u00ednez: l\u2019entusiasme que les noves perspectives pedag\u00f2giques que s\u2019obriren a l\u2019ensenyament en el per\u00edode republic\u00e0 es trasllueixen en aquest article del mestre de la Preparat\u00f2ria de l\u2019institut Josep Mart\u00ednez Aguado. L\u2019escola Preparat\u00f2ria de l\u2019institut havia iniciat el curs amb retard, el dia 16 de novembre de 1931 degut a la manca d\u2019autoritzaci\u00f3, un cop oberta es mostra com un lloc de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, tot i que Josep Mart\u00ednez ja hi expressa les limitacions que suposava treballar amb aules amb 40 o m\u00e9s alumnes, cosa que fa m\u00e9s d\u2019admirar aquests mestres que renovaven l\u2019ensenyament amb unes r\u00e0tios d\u2019alumnat que avui serien, afortunadament, fora de lloc.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F05%2Flescola-es-la-vida.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"17\/2\/1932 \u201cL\u2019escola \u00e9s la vida\u201d J. Mart\u00ednez: l\u2019entusiasme que les noves perspectives pedag\u00f2giques que s\u2019obriren a l\u2019ensenyament en el per\u00edode republic\u00e0 es trasllueixen en aquest article del mestre de la Preparat\u00f2ria de l\u2019institut Josep Mart\u00ednez Aguado. L\u2019escola Preparat\u00f2ria de l\u2019institut havia iniciat el curs amb retard, el dia 16 de novembre de 1931 degut a la manca d\u2019autoritzaci\u00f3, un cop oberta es mostra com un lloc de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, tot i que Josep Mart\u00ednez ja hi expressa les limitacions que suposava treballar amb aules amb 40 o m\u00e9s alumnes, cosa que fa m\u00e9s d\u2019admirar aquests mestres que renovaven l\u2019ensenyament amb unes r\u00e0tios d\u2019alumnat que avui serien, afortunadament, fora de lloc.\" width=\"158\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">17\/2\/1932 \u201cL\u2019escola \u00e9s la vida\u201d J. Mart\u00ednez: l\u2019entusiasme que les noves perspectives pedag\u00f2giques que s\u2019obriren a l\u2019ensenyament en el per\u00edode republic\u00e0 es trasllueixen en aquest article del mestre de la Preparat\u00f2ria de l\u2019institut Josep Mart\u00ednez Aguado. L\u2019escola Preparat\u00f2ria de l\u2019institut havia iniciat el curs amb retard, el dia 16 de novembre de 1931 degut a la manca d\u2019autoritzaci\u00f3, un cop oberta es mostra com un lloc de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, tot i que Josep Mart\u00ednez ja hi expressa les limitacions que suposava treballar amb aules amb 40 o m\u00e9s alumnes, cosa que fa m\u00e9s d\u2019admirar aquests mestres que renovaven l\u2019ensenyament amb unes r\u00e0tios d\u2019alumnat que avui serien, afortunadament, fora de lloc.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">17\/2\/1932 \u201cL\u2019escola \u00e9s la vida\u201d J. Mart\u00ednez<\/span>: l\u2019entusiasme que les noves perspectives pedag\u00f2giques que s\u2019obriren a l\u2019ensenyament en el per\u00edode republic\u00e0 es trasllueixen en aquest article del mestre de la Preparat\u00f2ria de l\u2019institut Josep Mart\u00ednez Aguado. L\u2019escola Preparat\u00f2ria de l\u2019institut havia iniciat el curs amb retard, el dia 16 de novembre de 1931 degut a la manca d\u2019autoritzaci\u00f3, un cop oberta es mostra com un lloc de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, tot i que Josep Mart\u00ednez ja hi expressa les limitacions que suposava treballar amb aules amb 40 o m\u00e9s alumnes, cosa que fa m\u00e9s d\u2019admirar aquests mestres que renovaven l\u2019ensenyament amb unes r\u00e0tios d\u2019alumnat que avui serien, afortunadament, fora de lloc.<\/p>\n<div id=\"jig6\" class=\"justified-image-grid jig-01e1421bad47613390061e7266c5cb3f jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-132\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig6-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8221.jpg\" title=\"18\/5\/1932 \u201cVisita escolar\u201d; 28\/6\/1932, \u201cExcursi\u00f3 escolar\u201d: el mestre Josep Albag\u00e9s i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a not\u00edcia de l\u2019activitat.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8221.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"18\/5\/1932 \u201cVisita escolar\u201d; 28\/6\/1932, \u201cExcursi\u00f3 escolar\u201d: el mestre Josep Albag\u00e9s i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a not\u00edcia de l\u2019activitat.\" width=\"150\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">18\/5\/1932 \u201cVisita escolar\u201d; 28\/6\/1932, \u201cExcursi\u00f3 escolar\u201d: el mestre Josep Albag\u00e9s i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a not\u00edcia de l\u2019activitat.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8228.jpg\" title=\"18\/5\/1932 \u201cVisita escolar\u201d; 28\/6\/1932, \u201cExcursi\u00f3 escolar\u201d: el mestre Josep Albag\u00e9s i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a not\u00edcia de l\u2019activitat.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8228.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"18\/5\/1932 \u201cVisita escolar\u201d; 28\/6\/1932, \u201cExcursi\u00f3 escolar\u201d: el mestre Josep Albag\u00e9s i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a not\u00edcia de l\u2019activitat.\" width=\"326\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">18\/5\/1932 \u201cVisita escolar\u201d; 28\/6\/1932, \u201cExcursi\u00f3 escolar\u201d: el mestre Josep Albag\u00e9s i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a not\u00edcia de l\u2019activitat.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">18\/5\/1932 \u201cVisita escolar\u201d<\/span>; <span style=\"text-decoration: underline;\">28\/6\/1932, \u201cExcursi\u00f3 escolar\u201d<\/span>: el mestre Josep Albag\u00e9s i Ventura (1877-1964) utilitzava el recurs educatiu de les sortides educatives amb els seus alumnes de manera bastant sovintejada. Aquestes sortides, com la que es relaciona en aquest petit article, donaven lloc a diverses activitats de classe i, en aquest cas, entre la classe es va votar un text per enviar a la premsa com a not\u00edcia de l\u2019activitat.<\/p>\n<div id=\"jig7\" class=\"justified-image-grid jig-afdb34a8b77cdbb0249bbc890212a2d2 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-133\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig7-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8230.jpg\" title=\"18\/7\/1932 \u201cExposicions escolars\u201d: les exposicions de final de curs eren un recurs per prestigiar l\u2019ensenyament p\u00fablic i servien per mostrar l\u2019esfor\u00e7 dels alumnes i dels seus mestres. Els mestres Josep Albag\u00e9s i Ventura i Aparici Jan\u00e9 Vila presenten, un a  l\u2019institut i l\u2019altre a Sant Ignasi, l\u2019exposici\u00f3 de treballs de final de curs. El diari destaca les modernes t\u00e8cniques pedag\u00f2giques que mostren els treballs dels alumnes de Josep Albag\u00e9s.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8230.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"18\/7\/1932 \u201cExposicions escolars\u201d: les exposicions de final de curs eren un recurs per prestigiar l\u2019ensenyament p\u00fablic i servien per mostrar l\u2019esfor\u00e7 dels alumnes i dels seus mestres. Els mestres Josep Albag\u00e9s i Ventura i Aparici Jan\u00e9 Vila presenten, un a  l\u2019institut i l\u2019altre a Sant Ignasi, l\u2019exposici\u00f3 de treballs de final de curs. El diari destaca les modernes t\u00e8cniques pedag\u00f2giques que mostren els treballs dels alumnes de Josep Albag\u00e9s.\" width=\"154\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">18\/7\/1932 \u201cExposicions escolars\u201d: les exposicions de final de curs eren un recurs per prestigiar l\u2019ensenyament p\u00fablic i servien per mostrar l\u2019esfor\u00e7 dels alumnes i dels seus mestres. Els mestres Josep Albag\u00e9s i Ventura i Aparici Jan\u00e9 Vila presenten, un a  l\u2019institut i l\u2019altre a Sant Ignasi, l\u2019exposici\u00f3 de treballs de final de curs. El diari destaca les modernes t\u00e8cniques pedag\u00f2giques que mostren els treballs dels alumnes de Josep Albag\u00e9s.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">18\/7\/1932 \u201cExposicions escolars\u201d<\/span>: les exposicions de final de curs eren un recurs per prestigiar l\u2019ensenyament p\u00fablic i servien per mostrar l\u2019esfor\u00e7 dels alumnes i dels seus mestres. Els mestres Josep Albag\u00e9s i Ventura i Aparici Jan\u00e9 Vila presenten, un a\u00a0 l\u2019institut i l\u2019altre a Sant Ignasi, l\u2019exposici\u00f3 de treballs de final de curs. El diari destaca les modernes t\u00e8cniques pedag\u00f2giques que mostren els treballs dels alumnes de Josep Albag\u00e9s.<\/p>\n<div id=\"jig8\" class=\"justified-image-grid jig-5c4c654d23752b4439776c44463e85e7 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-134\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig8-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8254.jpg\" title=\"21\/1\/1933 \u201cEl m\u00e8tode Montessori\u201d: el m\u00e8tode creat per la doctora i pedagoga italiana Maria Montessori (1870-1952) partia dels principis de llibertat, activitat i individualitat. El sistema requereix un ambient agradable i un material espec\u00edfic i es centra primordialment en l&#039;educaci\u00f3 dels sentits, la lecto-escriptura, la gram\u00e0tica, els treballs manuals, la m\u00fasica i l&#039;educaci\u00f3 f\u00edsica. Va ser Joan Palau i Vera qui va assistir a un dels cursos que impartia la doctora Montessori a It\u00e0lia i va crear, l\u2019any 1913, la primera Casa dels nens a la Casa de la Maternitat de Barcelona. L\u2019any seg\u00fcent, sis mestres catalanes \u2013becades per les institucions p\u00fabliques- assistiren al segon Curs Montessori a Roma. A partir d\u2019aquest moment, un gran nombre de parvularis va anar aplicant el m\u00e8tode i Catalunya es convert\u00ed un dels pa\u00efsos europeus on aquest m\u00e8tode d\u2019ensenyament arrel\u00e0 amb m\u00e9s for\u00e7a. A Manresa, al parvulari de l\u2019Hospital de Sant Andreu, des d\u2019abans de 1930, s\u2019hi aplicava el m\u00e8tode Montessori,  que disposava els infants a un treball de classificaci\u00f3, seriaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 del material de fusta, amb formes geom\u00e8triques i colors ben estudiats per a la quantificaci\u00f3.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8254.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"21\/1\/1933 \u201cEl m\u00e8tode Montessori\u201d: el m\u00e8tode creat per la doctora i pedagoga italiana Maria Montessori (1870-1952) partia dels principis de llibertat, activitat i individualitat. El sistema requereix un ambient agradable i un material espec\u00edfic i es centra primordialment en l&#039;educaci\u00f3 dels sentits, la lecto-escriptura, la gram\u00e0tica, els treballs manuals, la m\u00fasica i l&#039;educaci\u00f3 f\u00edsica. Va ser Joan Palau i Vera qui va assistir a un dels cursos que impartia la doctora Montessori a It\u00e0lia i va crear, l\u2019any 1913, la primera Casa dels nens a la Casa de la Maternitat de Barcelona. L\u2019any seg\u00fcent, sis mestres catalanes \u2013becades per les institucions p\u00fabliques- assistiren al segon Curs Montessori a Roma. A partir d\u2019aquest moment, un gran nombre de parvularis va anar aplicant el m\u00e8tode i Catalunya es convert\u00ed un dels pa\u00efsos europeus on aquest m\u00e8tode d\u2019ensenyament arrel\u00e0 amb m\u00e9s for\u00e7a. A Manresa, al parvulari de l\u2019Hospital de Sant Andreu, des d\u2019abans de 1930, s\u2019hi aplicava el m\u00e8tode Montessori,  que disposava els infants a un treball de classificaci\u00f3, seriaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 del material de fusta, amb formes geom\u00e8triques i colors ben estudiats per a la quantificaci\u00f3.\" width=\"153\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">21\/1\/1933 \u201cEl m\u00e8tode Montessori\u201d: el m\u00e8tode creat per la doctora i pedagoga italiana Maria Montessori (1870-1952) partia dels principis de llibertat, activitat i individualitat. El sistema requereix un ambient agradable i un material espec\u00edfic i es centra primordialment en l'educaci\u00f3 dels sentits, la lecto-escriptura, la gram\u00e0tica, els treballs manuals, la m\u00fasica i l'educaci\u00f3 f\u00edsica. Va ser Joan Palau i Vera qui va assistir a un dels cursos que impartia la doctora Montessori a It\u00e0lia i va crear, l\u2019any 1913, la primera Casa dels nens a la Casa de la Maternitat de Barcelona. L\u2019any seg\u00fcent, sis mestres catalanes \u2013becades per les institucions p\u00fabliques- assistiren al segon Curs Montessori a Roma. A partir d\u2019aquest moment, un gran nombre de parvularis va anar aplicant el m\u00e8tode i Catalunya es convert\u00ed un dels pa\u00efsos europeus on aquest m\u00e8tode d\u2019ensenyament arrel\u00e0 amb m\u00e9s for\u00e7a. A Manresa, al parvulari de l\u2019Hospital de Sant Andreu, des d\u2019abans de 1930, s\u2019hi aplicava el m\u00e8tode Montessori,  que disposava els infants a un treball de classificaci\u00f3, seriaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 del material de fusta, amb formes geom\u00e8triques i colors ben estudiats per a la quantificaci\u00f3.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">21\/1\/1933 \u201cEl m\u00e8tode Montessori\u201d<\/span>: el m\u00e8tode creat per la doctora i pedagoga italiana Maria Montessori (1870-1952) partia dels principis de llibertat, activitat i individualitat. El sistema requereix un ambient agradable i un material espec\u00edfic i es centra primordialment en l&#8217;educaci\u00f3 dels sentits, la lecto-escriptura, la gram\u00e0tica, els treballs manuals, la m\u00fasica i l&#8217;educaci\u00f3 f\u00edsica. Va ser Joan Palau i Vera qui va assistir a un dels cursos que impartia la doctora Montessori a It\u00e0lia i va crear, l\u2019any 1913, la primera Casa dels nens a la Casa de la Maternitat de Barcelona. L\u2019any seg\u00fcent, sis mestres catalanes \u2013becades per les institucions p\u00fabliques- assistiren al segon Curs Montessori a Roma. A partir d\u2019aquest moment, un gran nombre de parvularis va anar aplicant el m\u00e8tode i Catalunya es convert\u00ed un dels pa\u00efsos europeus on aquest m\u00e8tode d\u2019ensenyament arrel\u00e0 amb m\u00e9s for\u00e7a. A Manresa, al parvulari de l\u2019Hospital de Sant Andreu, des d\u2019abans de 1930, s\u2019hi aplicava el m\u00e8tode Montessori,\u00a0 que disposava els infants a un treball de classificaci\u00f3, seriaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 del material de fusta, amb formes geom\u00e8triques i colors ben estudiats per a la quantificaci\u00f3.<\/p>\n<div id=\"jig9\" class=\"justified-image-grid jig-ae63681f2556a691f62e6b36387c72c8 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-135\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig9-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8261.jpg\" title=\"11\/4\/1933 \u201cLa t\u00e8cnica Freinet: el m\u00e8tode Freinet consisteix en un conjunt de t\u00e8cniques: pla de treball, producci\u00f3 de llibres de text per part dels alumnes, utilitzaci\u00f3 de la impremta escolar, treball d\u2019enquesta i elaboraci\u00f3 de confer\u00e8ncies, correspond\u00e8ncia escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passi\u00f3 per aprendre per damunt de l\u2019autoritat i la disciplina rigorosa. A l\u2019any 1930 Jes\u00fas Sanz, professor de l\u2019Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre pa\u00eds i a l\u2019estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues confer\u00e8ncies  a l\u2019Escola d\u2019Estiu de la Generalitat sobre l\u2019escola activa i el cooperativisme escolar. L\u2019inspector d\u2019ensenyament Herminio Almendros Ib\u00e1\u00f1ez (1898-1974) va ser un dels introductors del m\u00e8tode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat La imprenta en la escuela sobre les t\u00e8cniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l\u2019escola i que constituien tota una novetat en l\u2019ensenyament. L\u2019extensa ressenya que el diari \u201cEl Dia\u201d fa de la seva confer\u00e8ncia denota l\u2019inter\u00e8s que hi havia a Manresa per aquestes noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament i aprenentatge.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8261.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"11\/4\/1933 \u201cLa t\u00e8cnica Freinet: el m\u00e8tode Freinet consisteix en un conjunt de t\u00e8cniques: pla de treball, producci\u00f3 de llibres de text per part dels alumnes, utilitzaci\u00f3 de la impremta escolar, treball d\u2019enquesta i elaboraci\u00f3 de confer\u00e8ncies, correspond\u00e8ncia escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passi\u00f3 per aprendre per damunt de l\u2019autoritat i la disciplina rigorosa. A l\u2019any 1930 Jes\u00fas Sanz, professor de l\u2019Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre pa\u00eds i a l\u2019estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues confer\u00e8ncies  a l\u2019Escola d\u2019Estiu de la Generalitat sobre l\u2019escola activa i el cooperativisme escolar. L\u2019inspector d\u2019ensenyament Herminio Almendros Ib\u00e1\u00f1ez (1898-1974) va ser un dels introductors del m\u00e8tode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat La imprenta en la escuela sobre les t\u00e8cniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l\u2019escola i que constituien tota una novetat en l\u2019ensenyament. L\u2019extensa ressenya que el diari \u201cEl Dia\u201d fa de la seva confer\u00e8ncia denota l\u2019inter\u00e8s que hi havia a Manresa per aquestes noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament i aprenentatge.\" width=\"150\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">11\/4\/1933 \u201cLa t\u00e8cnica Freinet: el m\u00e8tode Freinet consisteix en un conjunt de t\u00e8cniques: pla de treball, producci\u00f3 de llibres de text per part dels alumnes, utilitzaci\u00f3 de la impremta escolar, treball d\u2019enquesta i elaboraci\u00f3 de confer\u00e8ncies, correspond\u00e8ncia escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passi\u00f3 per aprendre per damunt de l\u2019autoritat i la disciplina rigorosa. A l\u2019any 1930 Jes\u00fas Sanz, professor de l\u2019Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre pa\u00eds i a l\u2019estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues confer\u00e8ncies  a l\u2019Escola d\u2019Estiu de la Generalitat sobre l\u2019escola activa i el cooperativisme escolar. L\u2019inspector d\u2019ensenyament Herminio Almendros Ib\u00e1\u00f1ez (1898-1974) va ser un dels introductors del m\u00e8tode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat La imprenta en la escuela sobre les t\u00e8cniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l\u2019escola i que constituien tota una novetat en l\u2019ensenyament. L\u2019extensa ressenya que el diari \u201cEl Dia\u201d fa de la seva confer\u00e8ncia denota l\u2019inter\u00e8s que hi havia a Manresa per aquestes noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament i aprenentatge.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8263.jpg\" title=\"11\/4\/1933 \u201cLa t\u00e8cnica Freinet: el m\u00e8tode Freinet consisteix en un conjunt de t\u00e8cniques: pla de treball, producci\u00f3 de llibres de text per part dels alumnes, utilitzaci\u00f3 de la impremta escolar, treball d\u2019enquesta i elaboraci\u00f3 de confer\u00e8ncies, correspond\u00e8ncia escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passi\u00f3 per aprendre per damunt de l\u2019autoritat i la disciplina rigorosa. A l\u2019any 1930 Jes\u00fas Sanz, professor de l\u2019Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre pa\u00eds i a l\u2019estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues confer\u00e8ncies  a l\u2019Escola d\u2019Estiu de la Generalitat sobre l\u2019escola activa i el cooperativisme escolar. L\u2019inspector d\u2019ensenyament Herminio Almendros Ib\u00e1\u00f1ez (1898-1974) va ser un dels introductors del m\u00e8tode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat La imprenta en la escuela sobre les t\u00e8cniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l\u2019escola i que constituien tota una novetat en l\u2019ensenyament. L\u2019extensa ressenya que el diari \u201cEl Dia\u201d fa de la seva confer\u00e8ncia denota l\u2019inter\u00e8s que hi havia a Manresa per aquestes noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament i aprenentatge.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8263.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"11\/4\/1933 \u201cLa t\u00e8cnica Freinet: el m\u00e8tode Freinet consisteix en un conjunt de t\u00e8cniques: pla de treball, producci\u00f3 de llibres de text per part dels alumnes, utilitzaci\u00f3 de la impremta escolar, treball d\u2019enquesta i elaboraci\u00f3 de confer\u00e8ncies, correspond\u00e8ncia escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passi\u00f3 per aprendre per damunt de l\u2019autoritat i la disciplina rigorosa. A l\u2019any 1930 Jes\u00fas Sanz, professor de l\u2019Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre pa\u00eds i a l\u2019estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues confer\u00e8ncies  a l\u2019Escola d\u2019Estiu de la Generalitat sobre l\u2019escola activa i el cooperativisme escolar. L\u2019inspector d\u2019ensenyament Herminio Almendros Ib\u00e1\u00f1ez (1898-1974) va ser un dels introductors del m\u00e8tode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat La imprenta en la escuela sobre les t\u00e8cniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l\u2019escola i que constituien tota una novetat en l\u2019ensenyament. L\u2019extensa ressenya que el diari \u201cEl Dia\u201d fa de la seva confer\u00e8ncia denota l\u2019inter\u00e8s que hi havia a Manresa per aquestes noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament i aprenentatge.\" width=\"152\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">11\/4\/1933 \u201cLa t\u00e8cnica Freinet: el m\u00e8tode Freinet consisteix en un conjunt de t\u00e8cniques: pla de treball, producci\u00f3 de llibres de text per part dels alumnes, utilitzaci\u00f3 de la impremta escolar, treball d\u2019enquesta i elaboraci\u00f3 de confer\u00e8ncies, correspond\u00e8ncia escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passi\u00f3 per aprendre per damunt de l\u2019autoritat i la disciplina rigorosa. A l\u2019any 1930 Jes\u00fas Sanz, professor de l\u2019Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre pa\u00eds i a l\u2019estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues confer\u00e8ncies  a l\u2019Escola d\u2019Estiu de la Generalitat sobre l\u2019escola activa i el cooperativisme escolar. L\u2019inspector d\u2019ensenyament Herminio Almendros Ib\u00e1\u00f1ez (1898-1974) va ser un dels introductors del m\u00e8tode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat La imprenta en la escuela sobre les t\u00e8cniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l\u2019escola i que constituien tota una novetat en l\u2019ensenyament. L\u2019extensa ressenya que el diari \u201cEl Dia\u201d fa de la seva confer\u00e8ncia denota l\u2019inter\u00e8s que hi havia a Manresa per aquestes noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament i aprenentatge.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">11\/4\/1933 \u201cLa t\u00e8cnica Freinet<\/span>: el m\u00e8tode Freinet consisteix en un conjunt de t\u00e8cniques: pla de treball, producci\u00f3 de llibres de text per part dels alumnes, utilitzaci\u00f3 de la impremta escolar, treball d\u2019enquesta i elaboraci\u00f3 de confer\u00e8ncies, correspond\u00e8ncia escolar entre centres, fonamentades en una pedagogia que valora la iniciativa del nen i la seva passi\u00f3 per aprendre per damunt de l\u2019autoritat i la disciplina rigorosa. A l\u2019any 1930 Jes\u00fas Sanz, professor de l\u2019Escola Normal de Lleida, ja havia format la Cooperativa Freinet al nostre pa\u00eds i a l\u2019estiu de 1933 Celestin Freinet seria convidat a donar dues confer\u00e8ncies\u00a0 a l\u2019Escola d\u2019Estiu de la Generalitat sobre l\u2019escola activa i el cooperativisme escolar. L\u2019inspector d\u2019ensenyament Herminio Almendros Ib\u00e1\u00f1ez (1898-1974) va ser un dels introductors del m\u00e8tode Freinet a Espanya i al 1932 ja havia publicat\u00a0<em>La imprenta en la escuela<\/em>\u00a0sobre les t\u00e8cniques que aplicava el mestre Celestin Freinet a l\u2019escola i que constituien tota una novetat en l\u2019ensenyament. L\u2019extensa ressenya que el diari \u201cEl Dia\u201d fa de la seva confer\u00e8ncia denota l\u2019inter\u00e8s que hi havia a Manresa per aquestes noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament i aprenentatge.<\/p>\n<div id=\"jig10\" class=\"justified-image-grid jig-c6517945393577e41cb8fad7089e24b2 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-136\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig10-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8272.jpg\" title=\"6\/7\/1933 \u201cExposici\u00f3 de treballs escolars\u201d, Vida local: la introducci\u00f3 dels principis pedag\u00f2gics de l\u2019escola activa a l\u2019ensenyament p\u00fablic manres\u00e0 es mostra en aquesta not\u00edcia sobre una exposici\u00f3 de treballs escolars de final de curs del grup del mestre Felip N. Pujades, on quatre alumnes presenten les seves confer\u00e8ncies sobre diferents temes i el mestre fa una xerrada als pares sobre l\u2019escola activa.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8272.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"6\/7\/1933 \u201cExposici\u00f3 de treballs escolars\u201d, Vida local: la introducci\u00f3 dels principis pedag\u00f2gics de l\u2019escola activa a l\u2019ensenyament p\u00fablic manres\u00e0 es mostra en aquesta not\u00edcia sobre una exposici\u00f3 de treballs escolars de final de curs del grup del mestre Felip N. Pujades, on quatre alumnes presenten les seves confer\u00e8ncies sobre diferents temes i el mestre fa una xerrada als pares sobre l\u2019escola activa.\" width=\"148\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">6\/7\/1933 \u201cExposici\u00f3 de treballs escolars\u201d, Vida local: la introducci\u00f3 dels principis pedag\u00f2gics de l\u2019escola activa a l\u2019ensenyament p\u00fablic manres\u00e0 es mostra en aquesta not\u00edcia sobre una exposici\u00f3 de treballs escolars de final de curs del grup del mestre Felip N. Pujades, on quatre alumnes presenten les seves confer\u00e8ncies sobre diferents temes i el mestre fa una xerrada als pares sobre l\u2019escola activa.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">6\/7\/1933 \u201cExposici\u00f3 de treballs escolars\u201d, Vida local<\/span>: la introducci\u00f3 dels principis pedag\u00f2gics de l\u2019escola activa a l\u2019ensenyament p\u00fablic manres\u00e0 es mostra en aquesta not\u00edcia sobre una exposici\u00f3 de treballs escolars de final de curs del grup del mestre Felip N. Pujades, on quatre alumnes presenten les seves confer\u00e8ncies sobre diferents temes i el mestre fa una xerrada als pares sobre l\u2019escola activa.<\/p>\n<div id=\"jig11\" class=\"justified-image-grid jig-1cf426799e31128690d8bbbb3827d48a jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-137\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig11-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/05\/els-problemes-de-la-coeducacio-I.jpg\" title=\"2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019&quot;El Dia&quot;, el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l&#039;Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l&#039;Ajuntament.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F05%2Fels-problemes-de-la-coeducacio-I.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019&quot;El Dia&quot;, el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l&#039;Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l&#039;Ajuntament.\" width=\"156\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019\"El Dia\", el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l'Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l'Ajuntament.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/05\/els-problemes-de-la-coeducacio-II-1.jpg\" title=\"2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019&quot;El Dia&quot;, el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l&#039;Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l&#039;Ajuntament.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F05%2Fels-problemes-de-la-coeducacio-II-1.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019&quot;El Dia&quot;, el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l&#039;Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l&#039;Ajuntament.\" width=\"157\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019\"El Dia\", el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l'Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l'Ajuntament.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/05\/els-problemes-de-la-coeducacio-II-2.jpg\" title=\"2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019&quot;El Dia&quot;, el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l&#039;Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l&#039;Ajuntament.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F05%2Fels-problemes-de-la-coeducacio-II-2.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019&quot;El Dia&quot;, el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l&#039;Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l&#039;Ajuntament.\" width=\"156\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat; 5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.\nLa coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019\"El Dia\", el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l'Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l'Ajuntament.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">2\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat<\/span>; <span style=\"text-decoration: underline;\">5\/9\/1933 \u201cEls problemes de la coeducaci\u00f3 II\u201d, Tom\u00e0s Ramon Amat<\/span>: des d\u2019un bon principi el moviment de l\u2019Escola Nova va defensar la coeducaci\u00f3 i en va fer una de les caracter\u00edstiques del seu projecte. Aix\u00ed, Adolphe Ferri\u00e8re la va incloure, al 1918, com un dels 30 punts que caracteritzaven una escola nova.<\/p>\n<p>La coeducaci\u00f3 ja es produia, de manera inevitable, a les escoles unit\u00e0ries rurals, on hi havia un sol mestre per\u00f2, a Manresa, hi havia una separaci\u00f3 estricta de les aules de nens i nenes, a les escoles p\u00fabliques, o b\u00e9 de col\u00b7legis masculins o col\u00b7legis femenins en el cas de l\u2019ensenyament religi\u00f3s. Durant els anys 30 del segle XX el tema de la coeducaci\u00f3 era un dels temes de debat dins l\u2019educaci\u00f3 i motiu d\u2019enfrontament ideol\u00f2gic entre l\u2019ensenyament confessional i el laic fins que, el 27 de juliol de 1936, va ser introdu\u00efda en el sistema educatiu pel Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada, amb la qual cosa Catalunya es va avan\u00e7ar m\u00e9s de 20 anys a tots els sistemes educatius europeus. En aquest article d\u2019&#8221;El Dia&#8221;, el metge i pol\u00edtic tarragon\u00ed, instal\u00b7lat a Manresa des de la joventut, Tom\u00e0s Ramon i Amat (1900-1937) surt al pas d\u2019un article publicat al \u201cPla de Bages\u201d, el diari manres\u00e0 de la Lliga Catalana, en contra de la coeducaci\u00f3. La implicaci\u00f3 de Tom\u00e0s Ramon amb el m\u00f3n educatiu manres\u00e0 era profunda, car era regidor municipal, membre de la Comissi\u00f3 de Cultura de l&#8217;Ajuntament i tamb\u00e9 va ser un dels m\u00e0xims responsables de les Col\u00f2nies Escolars organitzades per l&#8217;Ajuntament.<\/p>\n<div id=\"jig12\" class=\"justified-image-grid jig-8c19ffa06650a0fb7a1fc0e66680969c jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-138\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig12-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8291.jpg\" title=\"13\/11\/1933 \u201cConfer\u00e8ncia del senyor Herminio Almendros, Inspector de Primera Ensenyan\u00e7a\u201d, J. Q.: l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Nacionals del partit de Manresa convidava peri\u00f2dicament a Manresa personatges de primera fila del m\u00f3n educatiu. Herminio Almendros (1898-1974), els anys de la Rep\u00fablica, va ser una de les persones que m\u00e9s va treballar, des de la inspecci\u00f3 educativa, per a la renovaci\u00f3 de l\u2019ensenyament primari a trav\u00e9s de la difusi\u00f3, especialment, de la pedagogia de Celestin Freinet. En aquesta confer\u00e8ncia feta a Manresa exposa les seves idees sobre l\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura i el model d\u2019escola. Malgrat els aven\u00e7os pedag\u00f2gics que s\u2019havien produ\u00eft a Catalunya, a la majoria de les escoles s\u2019utilitzava el m\u00e8tode anal\u00edtic d\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura. Segons aquest m\u00e8tode els nens aprenien primer els sons de les lletres i, despr\u00e9s, els sons de les s\u00edl\u00b7labes per acabar confegint les paraules. Herminio Almendros considera que el millor m\u00e8tode \u00e9s el global, preconitzat per Ovide Decroly; ja que la lectura que fa l\u2019infant de la realitat i de les paraules \u00e9s global, no pas anal\u00edtica. Juntament amb aquesta proposta modernitzadora, Almendros estableix un model escolar en el qual el nen ha de ser el centre de l\u2019escola, mentre que la funci\u00f3 del mestre \u00e9s animar-lo i motivar-lo per l\u2019aprenentatge. D\u2019acord amb les idees de Freinet, Almendros proposa que els nens tinguin una bona biblioteca escolar, amb llibres adaptats a la seva edat, per\u00f2 que tamb\u00e9 hi hagi llibres fets per ells i impressos amb la seva impremta.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8291.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"13\/11\/1933 \u201cConfer\u00e8ncia del senyor Herminio Almendros, Inspector de Primera Ensenyan\u00e7a\u201d, J. Q.: l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Nacionals del partit de Manresa convidava peri\u00f2dicament a Manresa personatges de primera fila del m\u00f3n educatiu. Herminio Almendros (1898-1974), els anys de la Rep\u00fablica, va ser una de les persones que m\u00e9s va treballar, des de la inspecci\u00f3 educativa, per a la renovaci\u00f3 de l\u2019ensenyament primari a trav\u00e9s de la difusi\u00f3, especialment, de la pedagogia de Celestin Freinet. En aquesta confer\u00e8ncia feta a Manresa exposa les seves idees sobre l\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura i el model d\u2019escola. Malgrat els aven\u00e7os pedag\u00f2gics que s\u2019havien produ\u00eft a Catalunya, a la majoria de les escoles s\u2019utilitzava el m\u00e8tode anal\u00edtic d\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura. Segons aquest m\u00e8tode els nens aprenien primer els sons de les lletres i, despr\u00e9s, els sons de les s\u00edl\u00b7labes per acabar confegint les paraules. Herminio Almendros considera que el millor m\u00e8tode \u00e9s el global, preconitzat per Ovide Decroly; ja que la lectura que fa l\u2019infant de la realitat i de les paraules \u00e9s global, no pas anal\u00edtica. Juntament amb aquesta proposta modernitzadora, Almendros estableix un model escolar en el qual el nen ha de ser el centre de l\u2019escola, mentre que la funci\u00f3 del mestre \u00e9s animar-lo i motivar-lo per l\u2019aprenentatge. D\u2019acord amb les idees de Freinet, Almendros proposa que els nens tinguin una bona biblioteca escolar, amb llibres adaptats a la seva edat, per\u00f2 que tamb\u00e9 hi hagi llibres fets per ells i impressos amb la seva impremta.\" width=\"148\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">13\/11\/1933 \u201cConfer\u00e8ncia del senyor Herminio Almendros, Inspector de Primera Ensenyan\u00e7a\u201d, J. Q.: l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Nacionals del partit de Manresa convidava peri\u00f2dicament a Manresa personatges de primera fila del m\u00f3n educatiu. Herminio Almendros (1898-1974), els anys de la Rep\u00fablica, va ser una de les persones que m\u00e9s va treballar, des de la inspecci\u00f3 educativa, per a la renovaci\u00f3 de l\u2019ensenyament primari a trav\u00e9s de la difusi\u00f3, especialment, de la pedagogia de Celestin Freinet. En aquesta confer\u00e8ncia feta a Manresa exposa les seves idees sobre l\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura i el model d\u2019escola. Malgrat els aven\u00e7os pedag\u00f2gics que s\u2019havien produ\u00eft a Catalunya, a la majoria de les escoles s\u2019utilitzava el m\u00e8tode anal\u00edtic d\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura. Segons aquest m\u00e8tode els nens aprenien primer els sons de les lletres i, despr\u00e9s, els sons de les s\u00edl\u00b7labes per acabar confegint les paraules. Herminio Almendros considera que el millor m\u00e8tode \u00e9s el global, preconitzat per Ovide Decroly; ja que la lectura que fa l\u2019infant de la realitat i de les paraules \u00e9s global, no pas anal\u00edtica. Juntament amb aquesta proposta modernitzadora, Almendros estableix un model escolar en el qual el nen ha de ser el centre de l\u2019escola, mentre que la funci\u00f3 del mestre \u00e9s animar-lo i motivar-lo per l\u2019aprenentatge. D\u2019acord amb les idees de Freinet, Almendros proposa que els nens tinguin una bona biblioteca escolar, amb llibres adaptats a la seva edat, per\u00f2 que tamb\u00e9 hi hagi llibres fets per ells i impressos amb la seva impremta.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">13\/11\/1933 \u201cConfer\u00e8ncia del senyor Herminio Almendros, Inspector de Primera Ensenyan\u00e7a\u201d, J. Q.<\/span>: l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Nacionals del partit de Manresa convidava peri\u00f2dicament a Manresa personatges de primera fila del m\u00f3n educatiu. Herminio Almendros (1898-1974), els anys de la Rep\u00fablica, va ser una de les persones que m\u00e9s va treballar, des de la inspecci\u00f3 educativa, per a la renovaci\u00f3 de l\u2019ensenyament primari a trav\u00e9s de la difusi\u00f3, especialment, de la pedagogia de Celestin Freinet. En aquesta confer\u00e8ncia feta a Manresa exposa les seves idees sobre l\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura i el model d\u2019escola. Malgrat els aven\u00e7os pedag\u00f2gics que s\u2019havien produ\u00eft a Catalunya, a la majoria de les escoles s\u2019utilitzava el m\u00e8tode anal\u00edtic d\u2019aprenentatge de la lectura i l\u2019escriptura. Segons aquest m\u00e8tode els nens aprenien primer els sons de les lletres i, despr\u00e9s, els sons de les s\u00edl\u00b7labes per acabar confegint les paraules. Herminio Almendros considera que el millor m\u00e8tode \u00e9s el global, preconitzat per Ovide Decroly; ja que la lectura que fa l\u2019infant de la realitat i de les paraules \u00e9s global, no pas anal\u00edtica. Juntament amb aquesta proposta modernitzadora, Almendros estableix un model escolar en el qual el nen ha de ser el centre de l\u2019escola, mentre que la funci\u00f3 del mestre \u00e9s animar-lo i motivar-lo per l\u2019aprenentatge. D\u2019acord amb les idees de Freinet, Almendros proposa que els nens tinguin una bona biblioteca escolar, amb llibres adaptats a la seva edat, per\u00f2 que tamb\u00e9 hi hagi llibres fets per ells i impressos amb la seva impremta.<\/p>\n<div id=\"jig13\" class=\"justified-image-grid jig-8090d596b0d0b1a50a52079d2b01efb1 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-139\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig13-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8293.jpg\" title=\"26\/2\/1934 \u201cVisita a la F\u00e0brica del Gas\u201d: l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, l\u2019acad\u00e8mia particular m\u00e9s important de Manresa, tamb\u00e9 havia incorporat les visites escolars a diversos llocs d\u2019inter\u00e8s de la ciutat com a mitj\u00e0 d\u2019aprenentatge.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8293.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"26\/2\/1934 \u201cVisita a la F\u00e0brica del Gas\u201d: l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, l\u2019acad\u00e8mia particular m\u00e9s important de Manresa, tamb\u00e9 havia incorporat les visites escolars a diversos llocs d\u2019inter\u00e8s de la ciutat com a mitj\u00e0 d\u2019aprenentatge.\" width=\"145\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">26\/2\/1934 \u201cVisita a la F\u00e0brica del Gas\u201d: l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, l\u2019acad\u00e8mia particular m\u00e9s important de Manresa, tamb\u00e9 havia incorporat les visites escolars a diversos llocs d\u2019inter\u00e8s de la ciutat com a mitj\u00e0 d\u2019aprenentatge.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">26\/2\/1934 \u201cVisita a la F\u00e0brica del Gas\u201d<\/span>: l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, l\u2019acad\u00e8mia particular m\u00e9s important de Manresa, tamb\u00e9 havia incorporat les visites escolars a diversos llocs d\u2019inter\u00e8s de la ciutat com a mitj\u00e0 d\u2019aprenentatge.<\/p>\n<div id=\"jig14\" class=\"justified-image-grid jig-97e1f924f829f9bfc0f1a3aedca17892 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-140\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig14-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8349.jpg\" title=\"15\/7\/1935 \u201cUna exposici\u00f3 escolar\u201d: la import\u00e0ncia que es donava als treballs manuals i al dibuix a l\u2019escola de nens del Poble Nou, situada al carrer de Barcelona, \u00e9s una mostra de la introducci\u00f3 d\u2019una nova manera d\u2019entendre l\u2019ensenyament a les escoles p\u00fabliques durant el per\u00edode de la Rep\u00fablica.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8349.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"15\/7\/1935 \u201cUna exposici\u00f3 escolar\u201d: la import\u00e0ncia que es donava als treballs manuals i al dibuix a l\u2019escola de nens del Poble Nou, situada al carrer de Barcelona, \u00e9s una mostra de la introducci\u00f3 d\u2019una nova manera d\u2019entendre l\u2019ensenyament a les escoles p\u00fabliques durant el per\u00edode de la Rep\u00fablica.\" width=\"145\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">15\/7\/1935 \u201cUna exposici\u00f3 escolar\u201d: la import\u00e0ncia que es donava als treballs manuals i al dibuix a l\u2019escola de nens del Poble Nou, situada al carrer de Barcelona, \u00e9s una mostra de la introducci\u00f3 d\u2019una nova manera d\u2019entendre l\u2019ensenyament a les escoles p\u00fabliques durant el per\u00edode de la Rep\u00fablica.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">15\/7\/1935 \u201cUna exposici\u00f3 escolar\u201d<\/span>: la import\u00e0ncia que es donava als treballs manuals i al dibuix a l\u2019escola de nens del Poble Nou, situada al carrer de Barcelona, \u00e9s una mostra de la introducci\u00f3 d\u2019una nova manera d\u2019entendre l\u2019ensenyament a les escoles p\u00fabliques durant el per\u00edode de la Rep\u00fablica.<\/p>\n<div id=\"jig15\" class=\"justified-image-grid jig-4fd03a3c4196d68c6194f279df714c74 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-141\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig15-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8318.jpg\" title=\"29\/5\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar; 2\/6\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar: la introducci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d\u2019aprenentatge. La confer\u00e8ncia del jove mestre del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, Jaume Roig\u00e9 Simon, anava adre\u00e7ada a esvair la por o la incomprensi\u00f3 dels pares envers les noves maneres d\u2019ensenyar basades en les t\u00e8cniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a. Jaume Roig\u00e9, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l\u2019escola que van comen\u00e7ar a treballar durant l\u2019\u00e8poca republicana, seria depurat a l\u2019any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l\u2019ensenyament p\u00fablic.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8318.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"29\/5\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar; 2\/6\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar: la introducci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d\u2019aprenentatge. La confer\u00e8ncia del jove mestre del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, Jaume Roig\u00e9 Simon, anava adre\u00e7ada a esvair la por o la incomprensi\u00f3 dels pares envers les noves maneres d\u2019ensenyar basades en les t\u00e8cniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a. Jaume Roig\u00e9, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l\u2019escola que van comen\u00e7ar a treballar durant l\u2019\u00e8poca republicana, seria depurat a l\u2019any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l\u2019ensenyament p\u00fablic.\" width=\"149\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">29\/5\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar; 2\/6\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar: la introducci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d\u2019aprenentatge. La confer\u00e8ncia del jove mestre del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, Jaume Roig\u00e9 Simon, anava adre\u00e7ada a esvair la por o la incomprensi\u00f3 dels pares envers les noves maneres d\u2019ensenyar basades en les t\u00e8cniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a. Jaume Roig\u00e9, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l\u2019escola que van comen\u00e7ar a treballar durant l\u2019\u00e8poca republicana, seria depurat a l\u2019any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l\u2019ensenyament p\u00fablic.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8319.jpg\" title=\"29\/5\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar; 2\/6\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar: la introducci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d\u2019aprenentatge. La confer\u00e8ncia del jove mestre del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, Jaume Roig\u00e9 Simon, anava adre\u00e7ada a esvair la por o la incomprensi\u00f3 dels pares envers les noves maneres d\u2019ensenyar basades en les t\u00e8cniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a. Jaume Roig\u00e9, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l\u2019escola que van comen\u00e7ar a treballar durant l\u2019\u00e8poca republicana, seria depurat a l\u2019any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l\u2019ensenyament p\u00fablic.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8319.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"29\/5\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar; 2\/6\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar: la introducci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d\u2019aprenentatge. La confer\u00e8ncia del jove mestre del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, Jaume Roig\u00e9 Simon, anava adre\u00e7ada a esvair la por o la incomprensi\u00f3 dels pares envers les noves maneres d\u2019ensenyar basades en les t\u00e8cniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a. Jaume Roig\u00e9, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l\u2019escola que van comen\u00e7ar a treballar durant l\u2019\u00e8poca republicana, seria depurat a l\u2019any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l\u2019ensenyament p\u00fablic.\" width=\"152\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">29\/5\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar; 2\/6\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar: la introducci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d\u2019aprenentatge. La confer\u00e8ncia del jove mestre del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, Jaume Roig\u00e9 Simon, anava adre\u00e7ada a esvair la por o la incomprensi\u00f3 dels pares envers les noves maneres d\u2019ensenyar basades en les t\u00e8cniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a. Jaume Roig\u00e9, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l\u2019escola que van comen\u00e7ar a treballar durant l\u2019\u00e8poca republicana, seria depurat a l\u2019any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l\u2019ensenyament p\u00fablic.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p class=\"peu\"><span style=\"text-decoration: underline;\">29\/5\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar; 2\/6\/1936 La nova t\u00e8cnica escolar<\/span>: la introducci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques d\u2019ensenyament topava de vegades amb la mentalitat dels pares que estaven acostumats als sistemes antiquats i rutinaris d\u2019aprenentatge. La confer\u00e8ncia del jove mestre del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, Jaume Roig\u00e9 Simon, anava adre\u00e7ada a esvair la por o la incomprensi\u00f3 dels pares envers les noves maneres d\u2019ensenyar basades en les t\u00e8cniques Freinet i el sistema cooperatiu que utilitzaven alguns mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a. Jaume Roig\u00e9, un dels exponents dels joves mestres renovadors de l\u2019escola que van comen\u00e7ar a treballar durant l\u2019\u00e8poca republicana, seria depurat a l\u2019any 1940 per les autoritats educatives franquistes i expulsat de l\u2019ensenyament p\u00fablic.<\/p>\n<div id=\"jig16\" class=\"justified-image-grid jig-c692198621e9cab65f5683c0e4931a76 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-142\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig16-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8324.jpg\" title=\"13\/7\/1936 \u201cEl Renaixen\u00e7a ha acabat el curs escolar\u201d: entre els Fets d\u2019Octubre de 1934 i el triomf del Front Popular en les eleccions de febrer 1936 l\u2019ajuntament de Manresa estigu\u00e9 dirigit per una gestora municipal formada per regidors dels partits de dretes (CEDA, Radicals, Carlins, Lliga Catalana). El problema de la solidesa de les obres del  Grup Escolar Renaixen\u00e7a fou un dels centres de pol\u00e8mica municipal ja que va ser utilitzat durant tot aquest per\u00edode per desqualificar la qualitat de la construcci\u00f3 d\u2019aquest centre escolar, l\u2019obra m\u00e9s destacada de l\u2019ajuntament d\u2019esquerres. Aix\u00f2 don\u00e0 lloc fins i tot a un trasllat temporal dels alumnes de la Renaixen\u00e7a a l\u2019antic col\u00b7legi de St. Ignasi. Per tots aquests entrebancs, no \u00e9s estrany que els mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a celebressin la finalitzaci\u00f3 del curs 1935-1936 amb una Festa Major que refor\u00e7ava el seu protagonisme com a millor centre educatiu de la ciutat, tant per les instal\u00b7lacions com pel sistema pedag\u00f2gic que s\u2019hi seguia.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8324.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"13\/7\/1936 \u201cEl Renaixen\u00e7a ha acabat el curs escolar\u201d: entre els Fets d\u2019Octubre de 1934 i el triomf del Front Popular en les eleccions de febrer 1936 l\u2019ajuntament de Manresa estigu\u00e9 dirigit per una gestora municipal formada per regidors dels partits de dretes (CEDA, Radicals, Carlins, Lliga Catalana). El problema de la solidesa de les obres del  Grup Escolar Renaixen\u00e7a fou un dels centres de pol\u00e8mica municipal ja que va ser utilitzat durant tot aquest per\u00edode per desqualificar la qualitat de la construcci\u00f3 d\u2019aquest centre escolar, l\u2019obra m\u00e9s destacada de l\u2019ajuntament d\u2019esquerres. Aix\u00f2 don\u00e0 lloc fins i tot a un trasllat temporal dels alumnes de la Renaixen\u00e7a a l\u2019antic col\u00b7legi de St. Ignasi. Per tots aquests entrebancs, no \u00e9s estrany que els mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a celebressin la finalitzaci\u00f3 del curs 1935-1936 amb una Festa Major que refor\u00e7ava el seu protagonisme com a millor centre educatiu de la ciutat, tant per les instal\u00b7lacions com pel sistema pedag\u00f2gic que s\u2019hi seguia.\" width=\"151\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">13\/7\/1936 \u201cEl Renaixen\u00e7a ha acabat el curs escolar\u201d: entre els Fets d\u2019Octubre de 1934 i el triomf del Front Popular en les eleccions de febrer 1936 l\u2019ajuntament de Manresa estigu\u00e9 dirigit per una gestora municipal formada per regidors dels partits de dretes (CEDA, Radicals, Carlins, Lliga Catalana). El problema de la solidesa de les obres del  Grup Escolar Renaixen\u00e7a fou un dels centres de pol\u00e8mica municipal ja que va ser utilitzat durant tot aquest per\u00edode per desqualificar la qualitat de la construcci\u00f3 d\u2019aquest centre escolar, l\u2019obra m\u00e9s destacada de l\u2019ajuntament d\u2019esquerres. Aix\u00f2 don\u00e0 lloc fins i tot a un trasllat temporal dels alumnes de la Renaixen\u00e7a a l\u2019antic col\u00b7legi de St. Ignasi. Per tots aquests entrebancs, no \u00e9s estrany que els mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a celebressin la finalitzaci\u00f3 del curs 1935-1936 amb una Festa Major que refor\u00e7ava el seu protagonisme com a millor centre educatiu de la ciutat, tant per les instal\u00b7lacions com pel sistema pedag\u00f2gic que s\u2019hi seguia.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">13\/7\/1936 \u201cEl Renaixen\u00e7a ha acabat el curs escolar\u201d<\/span>: entre els Fets d\u2019Octubre de 1934 i el triomf del Front Popular en les eleccions de febrer 1936 l\u2019ajuntament de Manresa estigu\u00e9 dirigit per una gestora municipal formada per regidors dels partits de dretes (CEDA, Radicals, Carlins, Lliga Catalana). El problema de la solidesa de les obres del\u00a0 Grup Escolar Renaixen\u00e7a fou un dels centres de pol\u00e8mica municipal ja que va ser utilitzat durant tot aquest per\u00edode per desqualificar la qualitat de la construcci\u00f3 d\u2019aquest centre escolar, l\u2019obra m\u00e9s destacada de l\u2019ajuntament d\u2019esquerres. Aix\u00f2 don\u00e0 lloc fins i tot a un trasllat temporal dels alumnes de la Renaixen\u00e7a a l\u2019antic col\u00b7legi de St. Ignasi. Per tots aquests entrebancs, no \u00e9s estrany que els mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a celebressin la finalitzaci\u00f3 del curs 1935-1936 amb una Festa Major que refor\u00e7ava el seu protagonisme com a millor centre educatiu de la ciutat, tant per les instal\u00b7lacions com pel sistema pedag\u00f2gic que s\u2019hi seguia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>7\/11\/1931 \u201cL\u2019Escola prepat\u00f2ria d\u2019ingr\u00e9s\u201d: el claustre de professors de l\u2019institut en una nota \u2013redactada en castell\u00e0, per cert- fa saber a la ciutat que ha estat concedida a l\u2019institut l\u2019Escola Preparat\u00f2ria de l\u2019ingr\u00e9s a batxillerat i la seva propera posada en funcionament. El primer mestre d\u2019aquesta escola va ser Josep Mart\u00ednez Aguado i en feia [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":18,"footnotes":""},"class_list":["post-81050","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/81050","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81050"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/81050\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81050"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}