{"id":81040,"date":"2025-04-07T11:51:44","date_gmt":"2025-04-07T10:51:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/?page_id=81040"},"modified":"2025-04-07T11:54:25","modified_gmt":"2025-04-07T10:54:25","slug":"formacio-del-professorat-i-condicions-laborals","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/formacio-del-professorat-i-condicions-laborals\/","title":{"rendered":"Formaci\u00f3 del professorat i condicions laborals"},"content":{"rendered":"<div id=\"jig1\" class=\"justified-image-grid jig-5d55846d233e121aa04ec2cbedb948f5 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-120\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig1-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8196.jpg\" title=\"16\/7\/31 \u201cUna disposici\u00f3 encertada\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: un pas fonamental per millorar la qualitat de l\u2019ensenyament era millorar la formaci\u00f3 i selecci\u00f3 del professorat que havia d\u2019ocupar pla\u00e7a a les escoles p\u00fabliques. El ministre d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, el mestre catal\u00e0 Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, va fer elaborar el nou pla de Magisteri, el Pla Professional, que ampliava a quatre anys la formaci\u00f3 per exercir el magisteri i substitu\u00ed el vell sistema d\u2019oposicions per uns cursets de selecci\u00f3 de personal. El mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 celebra aquest canvi i el considera un millor sistema per proveir les places de mestre.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8196.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"16\/7\/31 \u201cUna disposici\u00f3 encertada\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: un pas fonamental per millorar la qualitat de l\u2019ensenyament era millorar la formaci\u00f3 i selecci\u00f3 del professorat que havia d\u2019ocupar pla\u00e7a a les escoles p\u00fabliques. El ministre d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, el mestre catal\u00e0 Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, va fer elaborar el nou pla de Magisteri, el Pla Professional, que ampliava a quatre anys la formaci\u00f3 per exercir el magisteri i substitu\u00ed el vell sistema d\u2019oposicions per uns cursets de selecci\u00f3 de personal. El mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 celebra aquest canvi i el considera un millor sistema per proveir les places de mestre.\" width=\"157\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">16\/7\/31 \u201cUna disposici\u00f3 encertada\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: un pas fonamental per millorar la qualitat de l\u2019ensenyament era millorar la formaci\u00f3 i selecci\u00f3 del professorat que havia d\u2019ocupar pla\u00e7a a les escoles p\u00fabliques. El ministre d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, el mestre catal\u00e0 Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, va fer elaborar el nou pla de Magisteri, el Pla Professional, que ampliava a quatre anys la formaci\u00f3 per exercir el magisteri i substitu\u00ed el vell sistema d\u2019oposicions per uns cursets de selecci\u00f3 de personal. El mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 celebra aquest canvi i el considera un millor sistema per proveir les places de mestre.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><u>16\/7\/31 \u201cUna disposici\u00f3 encertada\u201d, Hermenegild Llad\u00f3<\/u>: un pas fonamental per millorar la qualitat de l\u2019ensenyament era millorar la formaci\u00f3 i selecci\u00f3 del professorat que havia d\u2019ocupar pla\u00e7a a les escoles p\u00fabliques. El ministre d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, el mestre catal\u00e0 Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, va fer elaborar el nou pla de Magisteri, el Pla Professional, que ampliava a quatre anys la formaci\u00f3 per exercir el magisteri i substitu\u00ed el vell sistema d\u2019oposicions per uns cursets de selecci\u00f3 de personal. El mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 celebra aquest canvi i el considera un millor sistema per proveir les places de mestre.<\/p>\n<div id=\"jig2\" class=\"justified-image-grid jig-599ccde7e7860af4498296ca206fcab5 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-121\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig2-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8197.jpg\" title=\"12\/9\/1931 \u201cEl curanderisme en l\u2019ensenyament\u201d, J.B. Claret: la manca de professorat amb la suficient preparaci\u00f3 per exercir el magisteri va ser un dels problemes educatius que hagu\u00e9 d\u2019encarar el govern de la Rep\u00fablica. A Manresa la manca de mestres era notable a prim\u00e0ria, mentre que, a secund\u00e0ria, es podia considerar que l\u2019educaci\u00f3 estava ben dotada amb les aules de l\u2019institut. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 que denuncia Joan Baptista Claret (1903-1984), secretari de l\u2019alcalde de Manresa Llu\u00eds Prun\u00e9s i un dels fundadors de la delegaci\u00f3 manresana de la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya (USC).\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8197.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"12\/9\/1931 \u201cEl curanderisme en l\u2019ensenyament\u201d, J.B. Claret: la manca de professorat amb la suficient preparaci\u00f3 per exercir el magisteri va ser un dels problemes educatius que hagu\u00e9 d\u2019encarar el govern de la Rep\u00fablica. A Manresa la manca de mestres era notable a prim\u00e0ria, mentre que, a secund\u00e0ria, es podia considerar que l\u2019educaci\u00f3 estava ben dotada amb les aules de l\u2019institut. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 que denuncia Joan Baptista Claret (1903-1984), secretari de l\u2019alcalde de Manresa Llu\u00eds Prun\u00e9s i un dels fundadors de la delegaci\u00f3 manresana de la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya (USC).\" width=\"159\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">12\/9\/1931 \u201cEl curanderisme en l\u2019ensenyament\u201d, J.B. Claret: la manca de professorat amb la suficient preparaci\u00f3 per exercir el magisteri va ser un dels problemes educatius que hagu\u00e9 d\u2019encarar el govern de la Rep\u00fablica. A Manresa la manca de mestres era notable a prim\u00e0ria, mentre que, a secund\u00e0ria, es podia considerar que l\u2019educaci\u00f3 estava ben dotada amb les aules de l\u2019institut. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 que denuncia Joan Baptista Claret (1903-1984), secretari de l\u2019alcalde de Manresa Llu\u00eds Prun\u00e9s i un dels fundadors de la delegaci\u00f3 manresana de la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya (USC).<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><u>12\/9\/1931 \u201cEl curanderisme en l\u2019ensenyament\u201d, J.B. Claret<\/u>: la manca de professorat amb la suficient preparaci\u00f3 per exercir el magisteri va ser un dels problemes educatius que hagu\u00e9 d\u2019encarar el govern de la Rep\u00fablica. A Manresa la manca de mestres era notable a prim\u00e0ria, mentre que, a secund\u00e0ria, es podia considerar que l\u2019educaci\u00f3 estava ben dotada amb les aules de l\u2019institut. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 que denuncia Joan Baptista Claret (1903-1984), secretari de l\u2019alcalde de Manresa Llu\u00eds Prun\u00e9s i un dels fundadors de la delegaci\u00f3 manresana de la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya (USC).<\/p>\n<div id=\"jig3\" class=\"justified-image-grid jig-c0ae53533cc716ae973e5e5df738375e jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-122\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig3-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8208.jpg\" title=\"14\/3\/1932 \u201cLa igualtat davant la cultura\u201d, editorial: el Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica havia disposat, d\u2019acord amb la constituci\u00f3 republicana, que l\u2019escola havia de ser \u00fanica, laica i gratu\u00efta. Els dos primers adjectius topaven frontalment amb els interessos de l\u2019Esgl\u00e9sia, la qual escolaritzava quasi la meitat dels nens i nenes de Manresa; el concepte de la gratu\u00eftat, per\u00f2, incidia sobre el costum que estava establert a molts centres p\u00fablics on el mestre cobrava una gratificaci\u00f3 dels alumnes a canvi de classes de rep\u00e0s i, d\u2019aquesta manera, completava la migradesa del sou. L\u2019editorial el diari El Dia denuncia el fet i insisteix perqu\u00e8 tot l\u2019ensenyament p\u00fablic sigui gratu\u00eft.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8208.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"14\/3\/1932 \u201cLa igualtat davant la cultura\u201d, editorial: el Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica havia disposat, d\u2019acord amb la constituci\u00f3 republicana, que l\u2019escola havia de ser \u00fanica, laica i gratu\u00efta. Els dos primers adjectius topaven frontalment amb els interessos de l\u2019Esgl\u00e9sia, la qual escolaritzava quasi la meitat dels nens i nenes de Manresa; el concepte de la gratu\u00eftat, per\u00f2, incidia sobre el costum que estava establert a molts centres p\u00fablics on el mestre cobrava una gratificaci\u00f3 dels alumnes a canvi de classes de rep\u00e0s i, d\u2019aquesta manera, completava la migradesa del sou. L\u2019editorial el diari El Dia denuncia el fet i insisteix perqu\u00e8 tot l\u2019ensenyament p\u00fablic sigui gratu\u00eft.\" width=\"155\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">14\/3\/1932 \u201cLa igualtat davant la cultura\u201d, editorial: el Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica havia disposat, d\u2019acord amb la constituci\u00f3 republicana, que l\u2019escola havia de ser \u00fanica, laica i gratu\u00efta. Els dos primers adjectius topaven frontalment amb els interessos de l\u2019Esgl\u00e9sia, la qual escolaritzava quasi la meitat dels nens i nenes de Manresa; el concepte de la gratu\u00eftat, per\u00f2, incidia sobre el costum que estava establert a molts centres p\u00fablics on el mestre cobrava una gratificaci\u00f3 dels alumnes a canvi de classes de rep\u00e0s i, d\u2019aquesta manera, completava la migradesa del sou. L\u2019editorial el diari El Dia denuncia el fet i insisteix perqu\u00e8 tot l\u2019ensenyament p\u00fablic sigui gratu\u00eft.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><u>14\/3\/1932 \u201cLa igualtat davant la cultura\u201d, editorial<\/u>: el Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica havia disposat, d\u2019acord amb la constituci\u00f3 republicana, que l\u2019escola havia de ser \u00fanica, laica i gratu\u00efta. Els dos primers adjectius topaven frontalment amb els interessos de l\u2019Esgl\u00e9sia, la qual escolaritzava quasi la meitat dels nens i nenes de Manresa; el concepte de la gratu\u00eftat, per\u00f2, incidia sobre el costum que estava establert a molts centres p\u00fablics on el mestre cobrava una gratificaci\u00f3 dels alumnes a canvi de classes de rep\u00e0s i, d\u2019aquesta manera, completava la migradesa del sou. L\u2019editorial el diari El Dia denuncia el fet i insisteix perqu\u00e8 tot l\u2019ensenyament p\u00fablic sigui gratu\u00eft.<\/p>\n<div id=\"jig4\" class=\"justified-image-grid jig-128d662331969232f676fee51a11319c jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-123\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig4-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8246.jpg\" title=\"1\/10\/1932 \u201cAn\u00e8cdotes d\u2019ex\u00e0mens\u201d, F.P.; 7\/10\/1932 \u201cPer la dignitat de l\u2019ensenyament\u201d, Francesc Padr\u00f3: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aquest va ser un problema que es va haver d\u2019enfrontrar durant el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com la dignificaci\u00f3 dels salaris del professorat. Francesc Padr\u00f3 realitza una cr\u00edtica sobre el nivell dels ex\u00e0mens, la manera de qualificar, el coneixement del catal\u00e0, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l\u2019ensenyament a l\u2019estat espanyol que des del govern de l\u2019estat i de la Generalitat es millor\u00e0 des del primer moment.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8246.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"1\/10\/1932 \u201cAn\u00e8cdotes d\u2019ex\u00e0mens\u201d, F.P.; 7\/10\/1932 \u201cPer la dignitat de l\u2019ensenyament\u201d, Francesc Padr\u00f3: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aquest va ser un problema que es va haver d\u2019enfrontrar durant el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com la dignificaci\u00f3 dels salaris del professorat. Francesc Padr\u00f3 realitza una cr\u00edtica sobre el nivell dels ex\u00e0mens, la manera de qualificar, el coneixement del catal\u00e0, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l\u2019ensenyament a l\u2019estat espanyol que des del govern de l\u2019estat i de la Generalitat es millor\u00e0 des del primer moment.\" width=\"153\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">1\/10\/1932 \u201cAn\u00e8cdotes d\u2019ex\u00e0mens\u201d, F.P.; 7\/10\/1932 \u201cPer la dignitat de l\u2019ensenyament\u201d, Francesc Padr\u00f3: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aquest va ser un problema que es va haver d\u2019enfrontrar durant el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com la dignificaci\u00f3 dels salaris del professorat. Francesc Padr\u00f3 realitza una cr\u00edtica sobre el nivell dels ex\u00e0mens, la manera de qualificar, el coneixement del catal\u00e0, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l\u2019ensenyament a l\u2019estat espanyol que des del govern de l\u2019estat i de la Generalitat es millor\u00e0 des del primer moment.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8247.jpg\" title=\"1\/10\/1932 \u201cAn\u00e8cdotes d\u2019ex\u00e0mens\u201d, F.P.; 7\/10\/1932 \u201cPer la dignitat de l\u2019ensenyament\u201d, Francesc Padr\u00f3: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aquest va ser un problema que es va haver d\u2019enfrontrar durant el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com la dignificaci\u00f3 dels salaris del professorat. Francesc Padr\u00f3 realitza una cr\u00edtica sobre el nivell dels ex\u00e0mens, la manera de qualificar, el coneixement del catal\u00e0, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l\u2019ensenyament a l\u2019estat espanyol que des del govern de l\u2019estat i de la Generalitat es millor\u00e0 des del primer moment.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8247.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"1\/10\/1932 \u201cAn\u00e8cdotes d\u2019ex\u00e0mens\u201d, F.P.; 7\/10\/1932 \u201cPer la dignitat de l\u2019ensenyament\u201d, Francesc Padr\u00f3: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aquest va ser un problema que es va haver d\u2019enfrontrar durant el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com la dignificaci\u00f3 dels salaris del professorat. Francesc Padr\u00f3 realitza una cr\u00edtica sobre el nivell dels ex\u00e0mens, la manera de qualificar, el coneixement del catal\u00e0, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l\u2019ensenyament a l\u2019estat espanyol que des del govern de l\u2019estat i de la Generalitat es millor\u00e0 des del primer moment.\" width=\"153\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">1\/10\/1932 \u201cAn\u00e8cdotes d\u2019ex\u00e0mens\u201d, F.P.; 7\/10\/1932 \u201cPer la dignitat de l\u2019ensenyament\u201d, Francesc Padr\u00f3: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aquest va ser un problema que es va haver d\u2019enfrontrar durant el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com la dignificaci\u00f3 dels salaris del professorat. Francesc Padr\u00f3 realitza una cr\u00edtica sobre el nivell dels ex\u00e0mens, la manera de qualificar, el coneixement del catal\u00e0, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l\u2019ensenyament a l\u2019estat espanyol que des del govern de l\u2019estat i de la Generalitat es millor\u00e0 des del primer moment.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><u>1\/10\/1932 \u201cAn\u00e8cdotes d\u2019ex\u00e0mens\u201d, F.P.; 7\/10\/1932 \u201cPer la dignitat de l\u2019ensenyament\u201d, Francesc Padr\u00f3<\/u>: el nivell del professorat que treballava a les escoles i als instituts de vegades no era el desitjable degut a la manca de formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i aquest va ser un problema que es va haver d\u2019enfrontrar durant el per\u00edode republic\u00e0, aix\u00ed com la dignificaci\u00f3 dels salaris del professorat. Francesc Padr\u00f3 realitza una cr\u00edtica sobre el nivell dels ex\u00e0mens, la manera de qualificar, el coneixement del catal\u00e0, les classes particulars fetes pel mateix professor que examina, tota una colla de vicis acumulats durant decennis pel deficient estat de l\u2019ensenyament a l\u2019estat espanyol que des del govern de l\u2019estat i de la Generalitat es millor\u00e0 des del primer moment.<\/p>\n<div id=\"jig5\" class=\"justified-image-grid jig-30ab8968f44b48564a3b423636103934 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-124\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig5-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8292.jpg\" title=\"9\/12\/1933 \u201cConverses pedag\u00f2giques\u201d, Vida local: a  m\u00e9s de les escoles p\u00fabliques i de les sis escoles religioses a Manresa hi havia m\u00e9s d\u2019una desena d\u2019escoles particulars amb prop de 800 alumnes. Excepte l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, que escolaritzava 200 alumnes, es tractava de centres petits, la majoria  dels quals estaven encabits en pisos. Molts dels mestres d\u2019aquestes escoles estaven agrupats en una Associaci\u00f3 Nacional de Professors Particulars la qual, a Manresa, tamb\u00e9 vetllava per la formaci\u00f3 del seu professorat, tot i les condicions prec\u00e0ries en qu\u00e8 treballaven.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8292.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"9\/12\/1933 \u201cConverses pedag\u00f2giques\u201d, Vida local: a  m\u00e9s de les escoles p\u00fabliques i de les sis escoles religioses a Manresa hi havia m\u00e9s d\u2019una desena d\u2019escoles particulars amb prop de 800 alumnes. Excepte l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, que escolaritzava 200 alumnes, es tractava de centres petits, la majoria  dels quals estaven encabits en pisos. Molts dels mestres d\u2019aquestes escoles estaven agrupats en una Associaci\u00f3 Nacional de Professors Particulars la qual, a Manresa, tamb\u00e9 vetllava per la formaci\u00f3 del seu professorat, tot i les condicions prec\u00e0ries en qu\u00e8 treballaven.\" width=\"146\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">9\/12\/1933 \u201cConverses pedag\u00f2giques\u201d, Vida local: a  m\u00e9s de les escoles p\u00fabliques i de les sis escoles religioses a Manresa hi havia m\u00e9s d\u2019una desena d\u2019escoles particulars amb prop de 800 alumnes. Excepte l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, que escolaritzava 200 alumnes, es tractava de centres petits, la majoria  dels quals estaven encabits en pisos. Molts dels mestres d\u2019aquestes escoles estaven agrupats en una Associaci\u00f3 Nacional de Professors Particulars la qual, a Manresa, tamb\u00e9 vetllava per la formaci\u00f3 del seu professorat, tot i les condicions prec\u00e0ries en qu\u00e8 treballaven.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><u>9\/12\/1933 \u201cConverses pedag\u00f2giques\u201d, Vida local<\/u>: a\u00a0 m\u00e9s de les escoles p\u00fabliques i de les sis escoles religioses a Manresa hi havia m\u00e9s d\u2019una desena d\u2019escoles particulars amb prop de 800 alumnes. Excepte l\u2019Acad\u00e8mia Masseg\u00fa, que escolaritzava 200 alumnes, es tractava de centres petits, la majoria\u00a0 dels quals estaven encabits en pisos. Molts dels mestres d\u2019aquestes escoles estaven agrupats en una Associaci\u00f3 Nacional de Professors Particulars la qual, a Manresa, tamb\u00e9 vetllava per la formaci\u00f3 del seu professorat, tot i les condicions prec\u00e0ries en qu\u00e8 treballaven.<\/p>\n<div id=\"jig6\" class=\"justified-image-grid jig-50ea52481313df6ee9819503328203af jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-125\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig6-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8322.jpg\" title=\"7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8322.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.\" width=\"148\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-36l07006.jpg\" title=\"7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-36l07006.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.\" width=\"155\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8323.jpg\" title=\"7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8323.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.\" width=\"157\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees. \n\nA l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><u>7\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d; 18\/7\/1936 \u201cL\u2019Assemblea de la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya\u201d<\/u>: la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya era una entitat creada a l\u2019any 1908 per un grup de mestres nacionals d\u2019orientaci\u00f3 catalanista i progressista. Va ser una entitat que, des de dins l\u2019ensenyament p\u00fablic, va treballar per la millora de la situaci\u00f3 professional dels mestres, per la catalanitzaci\u00f3 i per la introducci\u00f3 dels m\u00e8todes de l\u2019Escola Nova a l\u2019ensenyament. Va fer tamb\u00e9 una important tasca de col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 de les Escoles d\u2019Estiu i, a trav\u00e9s del setmanari \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d, va difondre les seves idees.<\/p>\n<p>A l\u2019any 1936 agrupava ja 4.000 afiliats i els dies 17, 18 i 19 de juliol va celebrar la seva assemblea anual al Grup Escolar Renaixen\u00e7a. De la import\u00e0ncia d\u2019aquesta assemblea en donen compte la intervenci\u00f3 del mestre Lloren\u00e7 Jou i Oli\u00f3 (1877-1954), un dels mestres nacionals que m\u00e9s havia treballat per l\u2019ensenyament en catal\u00e0 a l\u2019escola p\u00fablica des de principis del segle XX, i de Josep Barcel\u00f3 Matas (1875-1964), mestre i poeta. L\u2019obertura de l\u2019assemblea es f\u00e9u en un acte oficial celebrat a l\u2019ajuntament de Manresa i amb l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alcalde Francesc Marcet i Artigas, el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol i el rector de la Universitat de Barcelona Pere Bosch Gimpera.<\/p>\n<div id=\"jig7\" class=\"justified-image-grid jig-5909f1124444e6c10a5d7cf89bda6e31 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-126\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig7-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8334.jpg\" title=\"22\/10\/1937 \u201cF.E.T.E.\u201d: la F.E.T.E. (Federaci\u00f3 Espanyola de Treballadors de l\u2019Ensenyament) era el sindicat, adherit a la UGT, que predominava totalment entre el mestres durant la guerra civil. A Manresa, pocs mestres estaven afiliats al Sindicat de Professions Liberals que depenia de la CNT. Per resoldre el problema de la manca de mestres, la Generalitat va fer una convocat\u00f2ria d\u2019ex\u00e0mens als quals els dos sindicats podien presentar un nombre igual d\u2019aspirants; s\u2019acceptaven com a aspirants, a m\u00e9s de les persones que ja tenien el t\u00edtol oficial de mestre, les persones que tinguessin algun t\u00edtol superior, o b\u00e9 mestres amb nom\u00e9s 3 anys de carrera i persones amb el t\u00edtol de batxillerat.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/plugins\/justified-image-grid\/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Fmestres%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F195%2F2025%2F03%2Fmes-_img8334.jpg&amp;h=230&amp;q=90&amp;f=.jpg\" alt=\"22\/10\/1937 \u201cF.E.T.E.\u201d: la F.E.T.E. (Federaci\u00f3 Espanyola de Treballadors de l\u2019Ensenyament) era el sindicat, adherit a la UGT, que predominava totalment entre el mestres durant la guerra civil. A Manresa, pocs mestres estaven afiliats al Sindicat de Professions Liberals que depenia de la CNT. Per resoldre el problema de la manca de mestres, la Generalitat va fer una convocat\u00f2ria d\u2019ex\u00e0mens als quals els dos sindicats podien presentar un nombre igual d\u2019aspirants; s\u2019acceptaven com a aspirants, a m\u00e9s de les persones que ja tenien el t\u00edtol oficial de mestre, les persones que tinguessin algun t\u00edtol superior, o b\u00e9 mestres amb nom\u00e9s 3 anys de carrera i persones amb el t\u00edtol de batxillerat.\" width=\"157\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">22\/10\/1937 \u201cF.E.T.E.\u201d: la F.E.T.E. (Federaci\u00f3 Espanyola de Treballadors de l\u2019Ensenyament) era el sindicat, adherit a la UGT, que predominava totalment entre el mestres durant la guerra civil. A Manresa, pocs mestres estaven afiliats al Sindicat de Professions Liberals que depenia de la CNT. Per resoldre el problema de la manca de mestres, la Generalitat va fer una convocat\u00f2ria d\u2019ex\u00e0mens als quals els dos sindicats podien presentar un nombre igual d\u2019aspirants; s\u2019acceptaven com a aspirants, a m\u00e9s de les persones que ja tenien el t\u00edtol oficial de mestre, les persones que tinguessin algun t\u00edtol superior, o b\u00e9 mestres amb nom\u00e9s 3 anys de carrera i persones amb el t\u00edtol de batxillerat.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><u>22\/10\/1937 \u201cF.E.T.E.\u201d<\/u>: la F.E.T.E. (Federaci\u00f3 Espanyola de Treballadors de l\u2019Ensenyament) era el sindicat, adherit a la UGT, que predominava totalment entre el mestres durant la guerra civil. A Manresa, pocs mestres estaven afiliats al Sindicat de Professions Liberals que depenia de la CNT. Per resoldre el problema de la manca de mestres, la Generalitat va fer una convocat\u00f2ria d\u2019ex\u00e0mens als quals els dos sindicats podien presentar un nombre igual d\u2019aspirants; s\u2019acceptaven com a aspirants, a m\u00e9s de les persones que ja tenien el t\u00edtol oficial de mestre, les persones que tinguessin algun t\u00edtol superior, o b\u00e9 mestres amb nom\u00e9s 3 anys de carrera i persones amb el t\u00edtol de batxillerat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>16\/7\/31 \u201cUna disposici\u00f3 encertada\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: un pas fonamental per millorar la qualitat de l\u2019ensenyament era millorar la formaci\u00f3 i selecci\u00f3 del professorat que havia d\u2019ocupar pla\u00e7a a les escoles p\u00fabliques. El ministre d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, el mestre catal\u00e0 Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, va fer elaborar el nou pla de Magisteri, el Pla Professional, que ampliava a quatre [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":0,"footnotes":""},"class_list":["post-81040","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/81040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81040"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/81040\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}