{"id":81033,"date":"2025-04-07T11:39:49","date_gmt":"2025-04-07T10:39:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/?page_id=81033"},"modified":"2025-04-07T11:45:28","modified_gmt":"2025-04-07T10:45:28","slug":"educacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/educacio\/","title":{"rendered":"Educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"<div id=\"jig1\" class=\"justified-image-grid jig-d81adfb08f57a1ae610388e1fbea2e44 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-50\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig1-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-31a27002.jpg\" title=\"27\/4\/1931 \u201cEls obrers i l\u2019escola\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica va servir per potenciar les demandes d\u2019una millor formaci\u00f3 educativa de tota la societat perqu\u00e8 no podem oblidar que, al 1931, gaireb\u00e9 la tercera part de la poblaci\u00f3 catalana encara era analfabeta quan, en altres pa\u00efsos industrials europeus, l\u2019alfabetitzaci\u00f3 ja era quasi universal. En aquest article el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 advoca per l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 dels fills dels obrers i, per tant, aix\u00f2 fa necess\u00e0ria la millora de les condicions materials i de treball de l\u2019ensenyament p\u00fablic.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-31a27002.jpg\" alt=\"27\/4\/1931 \u201cEls obrers i l\u2019escola\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica va servir per potenciar les demandes d\u2019una millor formaci\u00f3 educativa de tota la societat perqu\u00e8 no podem oblidar que, al 1931, gaireb\u00e9 la tercera part de la poblaci\u00f3 catalana encara era analfabeta quan, en altres pa\u00efsos industrials europeus, l\u2019alfabetitzaci\u00f3 ja era quasi universal. En aquest article el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 advoca per l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 dels fills dels obrers i, per tant, aix\u00f2 fa necess\u00e0ria la millora de les condicions materials i de treball de l\u2019ensenyament p\u00fablic.\" width=\"157\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">27\/4\/1931 \u201cEls obrers i l\u2019escola\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica va servir per potenciar les demandes d\u2019una millor formaci\u00f3 educativa de tota la societat perqu\u00e8 no podem oblidar que, al 1931, gaireb\u00e9 la tercera part de la poblaci\u00f3 catalana encara era analfabeta quan, en altres pa\u00efsos industrials europeus, l\u2019alfabetitzaci\u00f3 ja era quasi universal. En aquest article el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 advoca per l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 dels fills dels obrers i, per tant, aix\u00f2 fa necess\u00e0ria la millora de les condicions materials i de treball de l\u2019ensenyament p\u00fablic.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">27\/4\/1931 \u201cEls obrers i l\u2019escola\u201d, Hermenegild Llad\u00f3<\/span>: la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica va servir per potenciar les demandes d\u2019una millor formaci\u00f3 educativa de tota la societat perqu\u00e8 no podem oblidar que, al 1931, gaireb\u00e9 la tercera part de la poblaci\u00f3 catalana encara era analfabeta quan, en altres pa\u00efsos industrials europeus, l\u2019alfabetitzaci\u00f3 ja era quasi universal. En aquest article el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 advoca per l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 dels fills dels obrers i, per tant, aix\u00f2 fa necess\u00e0ria la millora de les condicions materials i de treball de l\u2019ensenyament p\u00fablic.<\/p>\n<div id=\"jig2\" class=\"justified-image-grid jig-a2c5e7ba94a14a8125e75bd14b719159 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-51\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig2-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-31y28001.jpg\" title=\"28\/5\/1931 \u201cEl problema de l\u2019educaci\u00f3\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 insisteix en el problema educatiu que afecta Catalunya i Espanya a l\u2019inici de la Rep\u00fablica i el posa com un problema primordial a resoldre. De fet, un primer objectiu que es marc\u00e0 el nou govern de la Rep\u00fablica va ser la creaci\u00f3 de 27.000 escoles en un per\u00edode de 3 anys per acabar amb el problema de la manca de places escolars.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-31y28001.jpg\" alt=\"28\/5\/1931 \u201cEl problema de l\u2019educaci\u00f3\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 insisteix en el problema educatiu que afecta Catalunya i Espanya a l\u2019inici de la Rep\u00fablica i el posa com un problema primordial a resoldre. De fet, un primer objectiu que es marc\u00e0 el nou govern de la Rep\u00fablica va ser la creaci\u00f3 de 27.000 escoles en un per\u00edode de 3 anys per acabar amb el problema de la manca de places escolars.\" width=\"157\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">28\/5\/1931 \u201cEl problema de l\u2019educaci\u00f3\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 insisteix en el problema educatiu que afecta Catalunya i Espanya a l\u2019inici de la Rep\u00fablica i el posa com un problema primordial a resoldre. De fet, un primer objectiu que es marc\u00e0 el nou govern de la Rep\u00fablica va ser la creaci\u00f3 de 27.000 escoles en un per\u00edode de 3 anys per acabar amb el problema de la manca de places escolars.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">28\/5\/1931 \u201cEl problema de l\u2019educaci\u00f3\u201d, Hermenegild Llad\u00f3<\/span>: el mestre manres\u00e0 Hermenegild Llad\u00f3 insisteix en el problema educatiu que afecta Catalunya i Espanya a l\u2019inici de la Rep\u00fablica i el posa com un problema primordial a resoldre. De fet, un primer objectiu que es marc\u00e0 el nou govern de la Rep\u00fablica va ser la creaci\u00f3 de 27.000 escoles en un per\u00edode de 3 anys per acabar amb el problema de la manca de places escolars.<\/p>\n<div id=\"jig3\" class=\"justified-image-grid jig-bd76f2ec4c20c1c9c6a9266435eb55aa jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-52\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig3-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8253.jpg\" title=\"21\/12\/1932 \u201cPer qu\u00e8 l\u2019Escola \u00danica?\u201d, R. Folch i Capdevila: l\u2019escola \u00fanica, o unificada, es refereix al concepte, nascut amb la creaci\u00f3 dels Estats-naci\u00f3 al segle XIX,  que l\u2019ensenyament ha de ser \u00fanic i gratu\u00eft per a tothom. Sobre aquest concepte es va fonamentar a la segona meitat segle XIX el sistema p\u00fablic d\u2019ensenyament a Fran\u00e7a, el millor dels creats a Europa. El concepte d\u2019escola \u00fanica va lligat a la idea que qualsevol ciutad\u00e0 t\u00e9 dret a rebre una educaci\u00f3 de qualitat i arribar, independentment del seu origen social, a la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 que li permetin la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i les seves ganes de progressar. \n\nAconseguir l\u2019escola \u00fanica, la qual cosa significava l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019ensenyament religi\u00f3s, va ser un dels objectius republicans. Rafael Folch i Capdevila (1881-1961), poeta i escriptor que pertanyia a la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya, justifica en aquest article els avantatges de l\u2019escola \u00fanica com a fonament de la democr\u00e0cia.\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8253.jpg\" alt=\"21\/12\/1932 \u201cPer qu\u00e8 l\u2019Escola \u00danica?\u201d, R. Folch i Capdevila: l\u2019escola \u00fanica, o unificada, es refereix al concepte, nascut amb la creaci\u00f3 dels Estats-naci\u00f3 al segle XIX,  que l\u2019ensenyament ha de ser \u00fanic i gratu\u00eft per a tothom. Sobre aquest concepte es va fonamentar a la segona meitat segle XIX el sistema p\u00fablic d\u2019ensenyament a Fran\u00e7a, el millor dels creats a Europa. El concepte d\u2019escola \u00fanica va lligat a la idea que qualsevol ciutad\u00e0 t\u00e9 dret a rebre una educaci\u00f3 de qualitat i arribar, independentment del seu origen social, a la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 que li permetin la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i les seves ganes de progressar. \n\nAconseguir l\u2019escola \u00fanica, la qual cosa significava l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019ensenyament religi\u00f3s, va ser un dels objectius republicans. Rafael Folch i Capdevila (1881-1961), poeta i escriptor que pertanyia a la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya, justifica en aquest article els avantatges de l\u2019escola \u00fanica com a fonament de la democr\u00e0cia.\" width=\"154\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">21\/12\/1932 \u201cPer qu\u00e8 l\u2019Escola \u00danica?\u201d, R. Folch i Capdevila: l\u2019escola \u00fanica, o unificada, es refereix al concepte, nascut amb la creaci\u00f3 dels Estats-naci\u00f3 al segle XIX,  que l\u2019ensenyament ha de ser \u00fanic i gratu\u00eft per a tothom. Sobre aquest concepte es va fonamentar a la segona meitat segle XIX el sistema p\u00fablic d\u2019ensenyament a Fran\u00e7a, el millor dels creats a Europa. El concepte d\u2019escola \u00fanica va lligat a la idea que qualsevol ciutad\u00e0 t\u00e9 dret a rebre una educaci\u00f3 de qualitat i arribar, independentment del seu origen social, a la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 que li permetin la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i les seves ganes de progressar. \n\nAconseguir l\u2019escola \u00fanica, la qual cosa significava l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019ensenyament religi\u00f3s, va ser un dels objectius republicans. Rafael Folch i Capdevila (1881-1961), poeta i escriptor que pertanyia a la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya, justifica en aquest article els avantatges de l\u2019escola \u00fanica com a fonament de la democr\u00e0cia.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">21\/12\/1932 \u201cPer qu\u00e8 l\u2019Escola \u00danica?\u201d, R. Folch i Capdevila<\/span>: l\u2019escola \u00fanica, o unificada, es refereix al concepte, nascut amb la creaci\u00f3 dels Estats-naci\u00f3 al segle XIX,\u00a0 que l\u2019ensenyament ha de ser \u00fanic i gratu\u00eft per a tothom. Sobre aquest concepte es va fonamentar a la segona meitat segle XIX el sistema p\u00fablic d\u2019ensenyament a Fran\u00e7a, el millor dels creats a Europa. El concepte d\u2019escola \u00fanica va lligat a la idea que qualsevol ciutad\u00e0 t\u00e9 dret a rebre una educaci\u00f3 de qualitat i arribar, independentment del seu origen social, a la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 que li permetin la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i les seves ganes de progressar.<\/p>\n<p>Aconseguir l\u2019escola \u00fanica, la qual cosa significava l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019ensenyament religi\u00f3s, va ser un dels objectius republicans. Rafael Folch i Capdevila (1881-1961), poeta i escriptor que pertanyia a la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya, justifica en aquest article els avantatges de l\u2019escola \u00fanica com a fonament de la democr\u00e0cia.<\/p>\n<div id=\"jig4\" class=\"justified-image-grid jig-4862eb346105fd5d13396f7a1cbd7c96 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-53\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig4-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8257.jpg\" title=\"3\/3\/1933 \u201c\u00c9s necessari la creaci\u00f3 de l\u2019Escola Social\u201d, Jaume Quadrat i Rialp: la manca de formaci\u00f3 del professorat i la burocratitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament eren dos problemes que van ser somoguts durant el per\u00edode republic\u00e0 per tot de mestres entusiastes de la seva feina i que veien que calia formar-se i canviar el tarann\u00e0 de l\u2019escola p\u00fablica. En aquest article, Jaume Quadrat (1899-1993), mestre d\u2019Aguilar de Segarra i militant d\u2019ERC, que va ser director d\u2019una de les col\u00f2nies escolars organitzades per l\u2019ajuntament de Manresa, advoca per la transformaci\u00f3 de l\u2019escola p\u00fablica en el que ell anomena Escola Social i que no seria res m\u00e9s que una escola viva, que respongu\u00e9s a les inquietuds del carrer, laica, que enseny\u00e9s a pensar a l\u2019infant i que el form\u00e9s per a la vida moderna, allunyada de la rutina escolar del temps de monarquia, i on els mestres fossin quelcom m\u00e9s que bur\u00f2crates. Jaume Quadrat va ser, posteriorment, director de la revista \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d i, despr\u00e9s de la guerra civil, va haver d\u2019exiliar-se a Fran\u00e7a i al Brasil.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8257.jpg\" alt=\"3\/3\/1933 \u201c\u00c9s necessari la creaci\u00f3 de l\u2019Escola Social\u201d, Jaume Quadrat i Rialp: la manca de formaci\u00f3 del professorat i la burocratitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament eren dos problemes que van ser somoguts durant el per\u00edode republic\u00e0 per tot de mestres entusiastes de la seva feina i que veien que calia formar-se i canviar el tarann\u00e0 de l\u2019escola p\u00fablica. En aquest article, Jaume Quadrat (1899-1993), mestre d\u2019Aguilar de Segarra i militant d\u2019ERC, que va ser director d\u2019una de les col\u00f2nies escolars organitzades per l\u2019ajuntament de Manresa, advoca per la transformaci\u00f3 de l\u2019escola p\u00fablica en el que ell anomena Escola Social i que no seria res m\u00e9s que una escola viva, que respongu\u00e9s a les inquietuds del carrer, laica, que enseny\u00e9s a pensar a l\u2019infant i que el form\u00e9s per a la vida moderna, allunyada de la rutina escolar del temps de monarquia, i on els mestres fossin quelcom m\u00e9s que bur\u00f2crates. Jaume Quadrat va ser, posteriorment, director de la revista \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d i, despr\u00e9s de la guerra civil, va haver d\u2019exiliar-se a Fran\u00e7a i al Brasil.\" width=\"150\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">3\/3\/1933 \u201c\u00c9s necessari la creaci\u00f3 de l\u2019Escola Social\u201d, Jaume Quadrat i Rialp: la manca de formaci\u00f3 del professorat i la burocratitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament eren dos problemes que van ser somoguts durant el per\u00edode republic\u00e0 per tot de mestres entusiastes de la seva feina i que veien que calia formar-se i canviar el tarann\u00e0 de l\u2019escola p\u00fablica. En aquest article, Jaume Quadrat (1899-1993), mestre d\u2019Aguilar de Segarra i militant d\u2019ERC, que va ser director d\u2019una de les col\u00f2nies escolars organitzades per l\u2019ajuntament de Manresa, advoca per la transformaci\u00f3 de l\u2019escola p\u00fablica en el que ell anomena Escola Social i que no seria res m\u00e9s que una escola viva, que respongu\u00e9s a les inquietuds del carrer, laica, que enseny\u00e9s a pensar a l\u2019infant i que el form\u00e9s per a la vida moderna, allunyada de la rutina escolar del temps de monarquia, i on els mestres fossin quelcom m\u00e9s que bur\u00f2crates. Jaume Quadrat va ser, posteriorment, director de la revista \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d i, despr\u00e9s de la guerra civil, va haver d\u2019exiliar-se a Fran\u00e7a i al Brasil.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">3\/3\/1933 \u201c\u00c9s necessari la creaci\u00f3 de l\u2019Escola Social\u201d, Jaume Quadrat i Rialp<\/span>: la manca de formaci\u00f3 del professorat i la burocratitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament eren dos problemes que van ser somoguts durant el per\u00edode republic\u00e0 per tot de mestres entusiastes de la seva feina i que veien que calia formar-se i canviar el tarann\u00e0 de l\u2019escola p\u00fablica. En aquest article, Jaume Quadrat (1899-1993), mestre d\u2019Aguilar de Segarra i militant d\u2019ERC, que va ser director d\u2019una de les col\u00f2nies escolars organitzades per l\u2019ajuntament de Manresa, advoca per la transformaci\u00f3 de l\u2019escola p\u00fablica en el que ell anomena Escola Social i que no seria res m\u00e9s que una escola viva, que respongu\u00e9s a les inquietuds del carrer, laica, que enseny\u00e9s a pensar a l\u2019infant i que el form\u00e9s per a la vida moderna, allunyada de la rutina escolar del temps de monarquia, i on els mestres fossin quelcom m\u00e9s que bur\u00f2crates. Jaume Quadrat va ser, posteriorment, director de la revista \u201cEl Magisteri Catal\u00e0\u201d i, despr\u00e9s de la guerra civil, va haver d\u2019exiliar-se a Fran\u00e7a i al Brasil.<\/p>\n<div id=\"jig5\" class=\"justified-image-grid jig-7e0442e10e33775b5a40110b03b17bdf jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-54\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig5-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8288.jpg\" title=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8288.jpg\" alt=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\" width=\"147\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-33o04002.jpg\" title=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-33o04002.jpg\" alt=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\" width=\"158\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8289.jpg\" title=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8289.jpg\" alt=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\" width=\"149\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8290.jpg\" title=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8290.jpg\" alt=\"4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.\" width=\"147\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat; 7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat; 11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">4\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social I\u201d, Jaume Quadrat<\/span>; <span style=\"text-decoration: underline;\">7\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social II\u201d, Jaume Quadrat<\/span>; <span style=\"text-decoration: underline;\">11\/10\/1933 \u201cApuntalem la Rep\u00fablica creant l\u2019Escola Social III\u201d, Jaume Quadrat<\/span>: els republicans creien que una part important de la for\u00e7a de la monarquia, de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la dreta residia en la falta de cultura i la ignor\u00e0ncia del poble i, per aquest motiu, des del primer moment van emprendre una obra de govern de construcci\u00f3 d\u2019escoles, ampliaci\u00f3 de les places de mestre, formaci\u00f3 d\u2019adults, etc. perqu\u00e8 creien que, ampliant els coneixements culturals del poble, s\u2019enfortirien la democr\u00e0cia i la Rep\u00fablica. Aquesta \u00e9s la idea que traspua en la s\u00e8rie de tres articles escrits pel mestre Jaume Quadrat i Rialp (1899-1993), el qual advoca per una escola estretament relacionada amb la societat, on s\u2019animi a la participaci\u00f3 social de l\u2019alumnat.<\/p>\n<div id=\"jig6\" class=\"justified-image-grid jig-307c25b406283833e03aa451e62f4376 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-55\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig6-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8338.jpg\" title=\"25\/4\/1935 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d : un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0, \u00fanica escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l\u2019Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d\u2019abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8338.jpg\" alt=\"25\/4\/1935 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d : un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0, \u00fanica escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l\u2019Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d\u2019abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.\" width=\"148\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">25\/4\/1935 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d : un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0, \u00fanica escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l\u2019Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d\u2019abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.<\/p><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8339.jpg\" title=\"25\/4\/1935 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d : un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0, \u00fanica escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l\u2019Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d\u2019abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8339.jpg\" alt=\"25\/4\/1935 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d : un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0, \u00fanica escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l\u2019Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d\u2019abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.\" width=\"152\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">25\/4\/1935 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d : un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0, \u00fanica escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l\u2019Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d\u2019abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">25\/4\/1935 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d<\/span>: un dels objectius educatius de les escoles racionalistes era fomentar el respecte a la natura. L\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0, \u00fanica escola racionalista que hi havia a Manresa en aquells moments, organitza la Festa de l\u2019Arbre al bosc de Joncadella el diumenge 28 d\u2019abril. Es planten arbres i els alumnes presenten una vetllada amb diferents actuacions, recitacions, etc.<\/p>\n<div id=\"jig7\" class=\"justified-image-grid jig-fa37e620b7eb8feb2ccc9a37917ad277 jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-56\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig7-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8317.jpg\" title=\"20\/4\/1936 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d: l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0 fa una excursi\u00f3 al Bosc de Besora, de Joncadella, per fer una plantada d\u2019arbres. Hi assisteixen l\u2019alcalde, i regidors de l\u2019ajuntament. A la nit els alumnes fan una vetllada liter\u00e0rio-musical, hi assisteixen l\u2019alcalde, regidors, representants de l\u2019autoritat militar i del Consell Local de Primer Ensenyament, dels mestres nacionals.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8317.jpg\" alt=\"20\/4\/1936 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d: l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0 fa una excursi\u00f3 al Bosc de Besora, de Joncadella, per fer una plantada d\u2019arbres. Hi assisteixen l\u2019alcalde, i regidors de l\u2019ajuntament. A la nit els alumnes fan una vetllada liter\u00e0rio-musical, hi assisteixen l\u2019alcalde, regidors, representants de l\u2019autoritat militar i del Consell Local de Primer Ensenyament, dels mestres nacionals.\" width=\"153\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">20\/4\/1936 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d: l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0 fa una excursi\u00f3 al Bosc de Besora, de Joncadella, per fer una plantada d\u2019arbres. Hi assisteixen l\u2019alcalde, i regidors de l\u2019ajuntament. A la nit els alumnes fan una vetllada liter\u00e0rio-musical, hi assisteixen l\u2019alcalde, regidors, representants de l\u2019autoritat militar i del Consell Local de Primer Ensenyament, dels mestres nacionals.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">20\/4\/1936 \u201cLa Festa de l\u2019Arbre\u201d<\/span>: l\u2019Ateneu Obrer Manres\u00e0 fa una excursi\u00f3 al Bosc de Besora, de Joncadella, per fer una plantada d\u2019arbres. Hi assisteixen l\u2019alcalde, i regidors de l\u2019ajuntament. A la nit els alumnes fan una vetllada liter\u00e0rio-musical, hi assisteixen l\u2019alcalde, regidors, representants de l\u2019autoritat militar i del Consell Local de Primer Ensenyament, dels mestres nacionals.<\/p>\n<div id=\"jig8\" class=\"justified-image-grid jig-483379b15ca7d0babd7a45d565c8023d jig-preset-c1 jig-source-wp-gallery jig-rml-id-57\"><div class=\"jig-clearfix\"><\/div><noscript id=\"jig8-html\" class=\"justified-image-grid-html\" data-lazy-src=\"skiplazyload\" data-src=\"skipunveillazyload\"><ul><li><a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8333.jpg\" title=\"2\/10\/1937 \u201cQu\u00e8 passa a l\u2019institut?\u201d: per ordre del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica  a l\u2019any 1937 es cre\u00e0 una Comissi\u00f3 Depuradora d\u2019alumnes a l\u2019Institut de Manresa \u2013com a tots els instituts- integrada pel Centre Federal, Acci\u00f3 Catalana Republicana, ERC, la UGT, el PSUC i la CNT. Aquest fet port\u00e0 alguna pol\u00e8mica entre els mateixos partits pol\u00edtics que integraven la Comissi\u00f3 Depuradora.\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-content\/uploads\/sites\/195\/2025\/03\/mes-_img8333.jpg\" alt=\"2\/10\/1937 \u201cQu\u00e8 passa a l\u2019institut?\u201d: per ordre del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica  a l\u2019any 1937 es cre\u00e0 una Comissi\u00f3 Depuradora d\u2019alumnes a l\u2019Institut de Manresa \u2013com a tots els instituts- integrada pel Centre Federal, Acci\u00f3 Catalana Republicana, ERC, la UGT, el PSUC i la CNT. Aquest fet port\u00e0 alguna pol\u00e8mica entre els mateixos partits pol\u00edtics que integraven la Comissi\u00f3 Depuradora.\" width=\"159\" height=\"230\" \/><\/a><p class=\"jig-HTMLdescription\">2\/10\/1937 \u201cQu\u00e8 passa a l\u2019institut?\u201d: per ordre del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica  a l\u2019any 1937 es cre\u00e0 una Comissi\u00f3 Depuradora d\u2019alumnes a l\u2019Institut de Manresa \u2013com a tots els instituts- integrada pel Centre Federal, Acci\u00f3 Catalana Republicana, ERC, la UGT, el PSUC i la CNT. Aquest fet port\u00e0 alguna pol\u00e8mica entre els mateixos partits pol\u00edtics que integraven la Comissi\u00f3 Depuradora.<\/p><\/li><\/ul><\/noscript><\/div>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">2\/10\/1937 \u201cQu\u00e8 passa a l\u2019institut?\u201d<\/span>: per ordre del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica\u00a0 a l\u2019any 1937 es cre\u00e0 una Comissi\u00f3 Depuradora d\u2019alumnes a l\u2019Institut de Manresa \u2013com a tots els instituts- integrada pel Centre Federal, Acci\u00f3 Catalana Republicana, ERC, la UGT, el PSUC i la CNT. Aquest fet port\u00e0 alguna pol\u00e8mica entre els mateixos partits pol\u00edtics que integraven la Comissi\u00f3 Depuradora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>27\/4\/1931 \u201cEls obrers i l\u2019escola\u201d, Hermenegild Llad\u00f3: la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica va servir per potenciar les demandes d\u2019una millor formaci\u00f3 educativa de tota la societat perqu\u00e8 no podem oblidar que, al 1931, gaireb\u00e9 la tercera part de la poblaci\u00f3 catalana encara era analfabeta quan, en altres pa\u00efsos industrials europeus, l\u2019alfabetitzaci\u00f3 ja era quasi universal. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-81033","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/81033","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81033"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/81033\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81033"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}