{"id":80998,"date":"2025-04-04T23:39:05","date_gmt":"2025-04-04T22:39:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/?page_id=80998"},"modified":"2025-06-10T17:58:13","modified_gmt":"2025-06-10T16:58:13","slug":"el-proces-de-depuracio-del-magisteri-catala","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/el-proces-de-depuracio-del-magisteri-catala\/","title":{"rendered":"El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 del Magisteri catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

Motivacions i objectius de la repressi\u00f3<\/h3>\n
\n

El per\u00edode republic\u00e0 signific\u00e0 una renovaci\u00f3 en molts aspectes i un dels m\u00e9s destacats fou la renovaci\u00f3 i millora de l\u2019ensenyament. La necessitat d\u2019introduir reformes en el sistema educatiu, millorar la formaci\u00f3 del professorat i, sobretot, dotar de suficients escoles tot el pa\u00eds era urgent.\u00a0 A Catalunya la proporci\u00f3 d\u2019analfabets, vers el 1930, era d\u2019un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 i, a Manresa, m\u00e9s de la quarta part de la poblaci\u00f3 en edat escolar estava sense escolaritzar.<\/p>\n

Durant l\u2019\u00e8poca de la Rep\u00fablica es van portar a terme un conjunt de reformes que cercaven millorar la qualitat del sistema educatiu, l\u2019escolaritzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 escolar i la situaci\u00f3 laboral dels mestres: es van introduir la coeducaci\u00f3 i l\u2019ensenyament laic, es van incorporar i generalitzar tot d\u2019innovacions pedag\u00f2giques de l\u2019Escola Nova, es van crear nous centres escolars i van augmentar notablement els menjadors i les biblioteques escolars.<\/p>\n

 <\/p>\n

El franquisme va considerar els mestres\u00a0els principals difusors de les idees republicanes<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Amb el per\u00edode revolucionari que s\u2019obr\u00ed amb el frac\u00e0s de la revolta feixista del 19 de juliol de 1936 encara es va voler, a Catalunya, aprofundir m\u00e9s els aven\u00e7os vers una educaci\u00f3 laica, moderna, universal i innovadora amb la creaci\u00f3, el 27 de juliol de 1936, del Consell de l\u2019Escola Nova Unificada (CENU). L\u2019escola que preveia el CENU tenia tres finalitats primordials:<\/p>\n

\u201ca)- Organitzar, en els edificis apropiats per la Generalitat, el nou r\u00e8gim docent<\/i><\/p>\n

d\u2019escola unificada que substituir\u00e0 l\u2019escola de tend\u00e8ncia confessional.<\/i><\/p>\n

b)- Intervenir i regir aquest nou r\u00e8gim docent, assegurant que respongui, en tots els<\/i><\/p>\n

aspectes, al nou ordre imposat per la voluntat del poble, \u00e9s a dir, que estigui inspirat en els principis racionalistes del treball, que tot home amb aptituds pugui arribar, sense obstacles i prescindint de tot privilegi, des de l\u2019escola m\u00e9s prim\u00e0ria als estudis m\u00e9s superiors: a la Universitat obrera i a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/i><\/p>\n

c)- Aquest Comit\u00e8 intervindr\u00e0 en la coordinaci\u00f3 dels serveis d\u2019ensenyament de l\u2019Estat,<\/i><\/p>\n

de l\u2019Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.\u201d<\/i><\/p>\n

El r\u00e8gim franquista va considerar els mestres, especialment els de l\u2019ensenyament p\u00fablic, els culpables d\u2019haver fet propaganda de les idees que atacaven els pilars de la societat espanyola tradicional, l\u2019ordre social,\u00a0 la moral, els bons costums, la religiositat, i la \u201cunidad de la patria<\/i>\u201d. Per aquest motiu la depuraci\u00f3 dins el magisteri va ser un esfor\u00e7 per eliminar de l’escola tot el que s\u2019hi havia introdu\u00eft de coeducaci\u00f3, laicisme i innovacions pedag\u00f2giques de l\u2019Escola Nova.<\/p>\n

 <\/p>\n

El proc\u00e9s depurador a la zona republicana<\/h3>\n
\n

El cop d\u2019estat feixista del juliol de 1936 va significar l\u2019inici d\u2019una guerra civil amb un fort component ideol\u00f2gic, en la qual es discutien l\u2019organitzaci\u00f3 de la societat, el paper de la religi\u00f3 i la \u201cunidad nacional<\/i>\u201d. L\u2019esclat de viol\u00e8ncia que es va produir a tots dos b\u00e0ndols els primers mesos va donar lloc a una persecuci\u00f3, i eliminaci\u00f3 f\u00edsica en molts casos, de les persones que es consideraven desafectes. Aquesta situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia social en el context de la guerra civil va provocar l\u2019intent de control ideol\u00f2gic de tot el cos de funcionaris governamentals, tant a la zona republicana com a la zona sublevada contra la Rep\u00fablica.<\/p>\n

La Junta de Defensa Nacional del govern republic\u00e0 va publicar un decret el dia 22 de juliol de 1936, en el qual cessava els funcionaris de tota mena i de qualsevol ministeri que haguessin col\u00b7laborat amb el moviment subversiu o que fossin enemics declarats del r\u00e8gim.<\/p>\n

 <\/p>\n

La depuraci\u00f3 a la zona republicana va ser conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019aixecament armat del 19 de juliol de 1936<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Posteriorment, el ministre d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica de la Rep\u00fablica, Jes\u00fas Hern\u00e1ndez, va promulgar un decret, el dia 15 de setembre de 1936, en el qual declarava suspesos tots els drets dels funcionaris p\u00fablics, amb l\u2019obligaci\u00f3 de sol\u00b7licitar mitjan\u00e7ant una inst\u00e0ncia la readmissi\u00f3 en les respectives destinacions i categories. Segons l\u2019article 5 d\u2019aquest decret, el ministre podia adoptar les seg\u00fcents mesures: declaraci\u00f3 de reintegrament al servei actiu, amb ple reconeixement dels drets, declaraci\u00f3 de disponible governatiu, jubilaci\u00f3 for\u00e7osa decretada pel ministre i separaci\u00f3 definitiva del servei. La import\u00e0ncia concedida a l\u2019ensenyament la fa palesa el fet que, el febrer de 1937, es va formar un Comit\u00e8 Depurador del Magisteri, i les seves decisions es podien rec\u00f3rrer davant el Magistrat Jutge de Revisions del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica. Aquesta depuraci\u00f3 del magisteri, instru\u00efda des del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica republic\u00e0, va tenir uns efectes limitats i sembla que afect\u00e0 realment a pocs mestres.<\/p>\n

A Catalunya, l’aplicaci\u00f3 del projecte d’escola \u00fanica del CENU durant el per\u00edode revolucionari, a partir del juliol del 1936 va comportar la depuraci\u00f3 del magisteri m\u00e9s conservador i contrari a l\u2019obra republicana. El conseller de Cultura Ventura Gassol, en una ordre que public\u00e0 el 13 d’octubre de 1936, nomen\u00e0, a proposta del CENU, els mestres que podien exercir a Catalunya..Els que no sortien a la llista havien sofert la depuraci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

El resultat d’aquesta depuraci\u00f3 fou que la majoria del personal continu\u00e0 en els c\u00e0rrecs que ocupava anteriorment; una altra part fou jubilada amb tota mena de notes favorables; alguns foren traslladats i a altres els fou concedida l’exced\u00e8ncia a disposici\u00f3 de la Conselleria de Cultura. Els destitu\u00efts foren una m\u00ednima part; exclusivament aquells que havien pres part activa en les campanyes contra el r\u00e8gim republic\u00e0 i auton\u00f2mic o havien dificultat l’actuaci\u00f3\u00a0 dels centres docents que en recollien l’esperit, ja abans del 19 de juliol.\u00a0 En el cas de Manresa, per exemple, cap mestre p\u00fablic no va perdre el seu lloc de treball.<\/p>\n

 <\/p>\n

El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 a la zona franquista<\/h3>\n
\n

El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 del magisteri a la zona franquista va prendre forma legal tamb\u00e9 des del principi de la contesa per\u00f2 cal dir que va ser molt m\u00e9s estructurat, organitzat i dirigit de manera continuada i sistem\u00e0tica fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies, amb la qual cosa la quantitat de persones afectades va ser molt m\u00e9s important.<\/p>\n

Aquesta depuraci\u00f3 va afectar de manera molt directa el cos de mestres i el professorat dels instituts ja que les autoritats franquistes consideraven que, dins aquests col\u00b7lectius, hi havia for\u00e7a persones desafectes del\u00a0\u201cMovimiento Nacional\u201d<\/em>\u00a0i els feien responsables d\u2019escampar entre l\u2019alumnat idees pernicioses.<\/p>\n

Les bases legals de la depuraci\u00f3 del Magisteri a la zona franquista cal cercar-les en el decret del 8 de novembre de 1936. En el pre\u00e0mbul d\u2019aquest decret ja s\u2019hi esmenta el fet que el magisteri, durant el per\u00edode republic\u00e0, havia estat en mans inapropiades per la qual cosa es feia necessari una revisi\u00f3 de la instrucci\u00f3 p\u00fablica i l\u2019eliminaci\u00f3 de les ideologies pernicioses que havien arrelat a l\u2019escola.<\/p>\n

El hecho de que durante varias d\u00e9cadas el Magisterio, en todos sus grados y cada vez con m\u00e1s raras excepciones, haya estado influido y casi monopolizado por ideolog\u00edas e instituciones disolventes, en abierta oposici\u00f3n con el genio y tradici\u00f3n nacional hace preciso que, en los momentos por que atravesamos, se lleve a cabo una revisi\u00f3n total y profunda en el personal de Instrucci\u00f3n P\u00fablica (…) extirpando as\u00ed de ra\u00edz esas falsas doctrinas que con sus ap\u00f3stoles han sido los principales factores de la tr\u00e1gica situaci\u00f3n a que fue llevada nuestra patria.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

La depuraci\u00f3 del Magisteri feta pel franquisme va ser un proc\u00e9s absolutament organitzat i dirigit a eliminar i castigar qualsevol dissid\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Mitjan\u00e7ant aquest decret es van crear comissions amb car\u00e0cter temporal, encarregades de realitzar la depuraci\u00f3 en els diferents sectors de tot el personal docent:<\/p>\n

    \n
  • La Comissi\u00f3 A, referent al personal de les universitats.<\/li>\n
  • la Comissi\u00f3 B, encarregada del professorat de les Escoles d’Arquitectura i Enginyeria.<\/li>\n
  • la Comissi\u00f3 C, encarregada del personal dels Instituts de Segon Ensenyament, Escoles Normals de Magisteri, Escoles d’Arts i Oficis, Escoles de Comer\u00e7, Escoles de Treball, Inspeccions de Primer Ensenyament i tot aquell personal del Ministeri d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica no incl\u00f2s en qualsevol de les altres Comissions Depuradores.<\/li>\n
  • la Comissi\u00f3 D, encarregada de tot el personal del Magisteri, incloent mestres interins i en fase de pr\u00e0ctiques. Es va fixar un termini temporal de tres mesos perqu\u00e8 l’expedient depurador es don\u00e9s per concl\u00f2s. En les seves actuacions, aquest termini es va haver d\u2019ampliar, arribant a perllongar-se m\u00e9s de tres anys en alguns casos.<\/li>\n<\/ul>\n

    Segons la normativa per a la depuraci\u00f3 que establia l\u2019esmentat decret, les Comissions Depuradores havien de demanar almenys quatre informes diferents: el de l\u2019alcalde, el del capell\u00e0 prevere, el del cap de la Gu\u00e0rdia Civil i el d\u2019un pare de fam\u00edlia ben considerat; els membres de les comissions, si ho creien necessari, podien exigir tamb\u00e9 altres informes.<\/p>\n

    Les comissions C i D tenien com a \u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3 la prov\u00edncia. Si a partir dels informes rebuts semblava que el professor o mestre depurat era afecte al r\u00e8gim franquista i no havia actuat de cap manera contra la seva ideologia o contra la religi\u00f3 en l\u2019exercici de la seva professi\u00f3, se\u2019l confirmava en el c\u00e0rrec. Si, en canvi, s\u2019hi apreciava una actuaci\u00f3 punible, es formulava un plec de c\u00e0rrecs on es recollien totes les acusacions que es basaven en els informes rebuts. Al mestre o professor afectat se li permetia fer un escrit de desc\u00e0rrec, en nom\u00e9s deu dies de temps, en el qual havia de presentar noves proves o informes que rebatessin les acusacions de qu\u00e8 se\u2019l feia objecte.<\/p>\n

    Una vegada s\u2019havia completat l\u2019expedient, la Comissi\u00f3 Depuradora provincial formulava una proposta de resoluci\u00f3 i l\u2019enviava a la Comissi\u00f3 de Cultura i Ensenyament, la qual havia d\u2019informar a la Presid\u00e8ncia de la Junta T\u00e8cnica perqu\u00e8 aquesta impos\u00e9s la sanci\u00f3 definitiva.<\/p>\n

    En una circular del 7 de desembre de 1936 es diu que les Comissions depuradores han de proposar \u201cla separaci\u00f3n definitiva de sus funciones magistrales de cuantos directa o indirectamente han contribuido a sostener y propagar a los partidos, ideario e instituciones del llamado \u00abFrente Popular\u00bb.\u00a0<\/em>Tamb\u00e9 s\u2019hi fa un escalonat de sancions segons la gravetat dels c\u00e0rrecs:<\/p>\n

    1.\u00ba Libre absoluci\u00f3n para aquellos que puestos en entredicho hayan desvanecido los cargos de haber cooperado directa o indirectamente a la formaci\u00f3n del ambiente revolucionario.<\/em>
    \n2.\u00ba Traslado para aquellos que, siendo profesional y moralmente intachables, hayan simpatizado con los titulados partidos nacionalistas vasco, catal\u00e1n, navarro, gallego, etc., sin haber tenido participaci\u00f3n directa ni indirecta con la subversi\u00f3n comunista \u2013 separatista.<\/em>
    \n3.\u00b0 Separaci\u00f3n definitiva del servicio para todos los que hayan militado en los partidos del \u00abFrente Popular\u00bb o sociedades secretas, muy especialmente con posterioridad a la revoluci\u00f3n de octubre y de un modo general, los que perteneciendo o no a esas agrupaciones hayan simpatizado con ellas u orientado su ense\u00f1anza o actuaci\u00f3n profesional en el mismo sentido disolvente que las informa<\/em>.\u201d<\/p>\n

    Una vegada la Junta T\u00e8cnica del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional havia imposat la sanci\u00f3, aquesta era inapel\u00b7lable. De tota manera, l\u201911 de mar\u00e7 de 1938, es va recon\u00e8ixer la possibilitat limitada d\u2019interposar un recurs. Aix\u00f2 nom\u00e9s es podia fer si no s\u2019havia produ\u00eft la separaci\u00f3 definitiva de l\u2019ensenyament. Aquest recurs allargava el tr\u00e0mit de l\u2019expedient de depuraci\u00f3 i sembla que nom\u00e9s va reeixir a minvar la sanci\u00f3 en una tercera part dels mestres i professors que el van interposar.<\/p>\n

    Segons la Ley General de Funcionarios de 10 de febrer de 1939, es confirmava que qualsevol funcionari tenia dret a sol \u00b7 licitar la revisi\u00f3 de la decisi\u00f3 del seu expedient de depuraci\u00f3, aportant nous elements de judici. Per a aix\u00f2 tenien un termini de trenta dies a comptar de la publicaci\u00f3 de l’Ordre de sanci\u00f3 en el Butllet\u00ed Oficial de la prov\u00edncia o al Butllet\u00ed Oficial del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional. Aquesta revisi\u00f3 s\u2019havia de sol \u00b7 licitar directament al ministre de Educaci\u00f3n Nacional, sense que fos necessari tramitar-la per conducte del cap de la Secci\u00f3 Administrativa de la prov\u00edncia. Els resultats de la revisi\u00f3 d’expedients novament eren publicats en el Butllet\u00ed Oficial de la prov\u00edncia i en el Butllet\u00ed Oficial del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional.<\/p>\n

    El 18 de mar\u00e7 de 1939 es va promulgar l\u2019ordre segons la qual s\u2019havia de regular la depuraci\u00f3 en endavant. En aquesta ordre es resumia i compendiava tota la legislaci\u00f3 anterior i es creava la Comisi\u00f3n Superior Dictaminadora de Expedientes de Depuraci\u00f3n, que assumia gran part de les compet\u00e8ncies de I’Oficina T\u00e9cnico-administrativa, que seguiria funcionant sense formular propostes.<\/p>\n

    En aquesta ordre es disposava que la classificaci\u00f3 dels funcionaris docents dependents del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional, la seva admissi\u00f3 i la imposici\u00f3 de sancions “\u00a0se har\u00e1 discrecionalmente y atendiendo al conjunto de las circunstancias que concurran en cada caso y, muy especialmente, a los antecedentes del interesado, a la \u00edndole de sus funciones y a las conveniencias de la ense\u00f1anza.<\/em>\u201d.<\/p>\n

    La funci\u00f3 de la Comisi\u00f3n Superior Dictaminadora era examinar i resoldre tots els expedients incoats per les Comissions Depuradores, i estava constitu\u00efda per un funcionari de la carrera judicial amb categoria de magistrat, que actuava com a President, dos membres de l’alt personal docent dependent del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional, un funcionari de la carrera judicial i el cap de l’Assessoria Jur\u00eddica del Ministeri.<\/p>\n

    Aquesta Comissi\u00f3 es va extingir mitjan\u00e7ant l’Ordre de 30 de gener de 1942 que institu\u00efa un Jutge Superior de Revisions. Aquest havia de ser designat entre els funcionaris depenents del Ministeri. Les seves funcions eren l’estudi i formalitzaci\u00f3 de les propostes que corresponguessin als expedients de revisi\u00f3 i dictaminar, tamb\u00e9, els expedients de depuraci\u00f3 incoats per les comissions provincials sobre els que encara no hagu\u00e9s recaigut judici.<\/p>\n

    El treball de la Comissi\u00f3 Depuradora funcionava de la seg\u00fcent manera: un cop reunits els informes, la Comissi\u00f3 els examinava -actuant de ponent un dels seus membres- i valorava si l’expedientat havia de ser rehabilitat o susp\u00e8s, en ambd\u00f3s casos de forma provisional, abans de fer una proposta a la Comisi\u00f3n Superior Dictaminadora. En el primer cas, es proposava a la Superioritat la confirmaci\u00f3 en el c\u00e0rrec. En el segon cas, la Comissi\u00f3 Depuradora provincial formulava per escrit un plec de c\u00e0rrecs on s’inclo\u00efen els aspectes que podien ser susceptibles de sanci\u00f3; la persona expedientada tenia un termini improrrogable de deu dies per formular un plec de desc\u00e0rrecs, tamb\u00e9 per escrit, i aportar tots els documents que consider\u00e9s necessaris per avalar la seva resposta. Passat aquest termini i amb els documents aportats, la Comissi\u00f3 tornava a valorar l’expedient i proposava una resoluci\u00f3. Concl\u00f2s aquest proc\u00e9s, la Comissi\u00f3 Depuradora D enviava els expedients, signats pel president i el ponent, a la Comissi\u00f3 Superior Dictaminadora, que tornava a valorar per fer una proposta fonamentada de resoluci\u00f3 (tamb\u00e9 podia demanar informes complementaris o tornar l’expedient a la Comissi\u00f3 Provincial perqu\u00e8 ampli\u00e9s les seves actuacions) que era elevada al director general de Primer Ensenyament, qui al seu torn tornava a informar l’expedient per elevar-lo al ministre d’Educaci\u00f3n Nacional, que era qui prenia la decisi\u00f3 final.<\/p>\n

     <\/p>\n

    El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 del magisteri va estar vigent legalment fins a l\u2019any 1966<\/p><\/blockquote>\n

     <\/p>\n

    Un cop presa la resoluci\u00f3 final l’expedient era arxivat, i es\u00a0 comunicava a la Comisi\u00f3n Superior Dictaminadora. Aquesta agrupava tots els expedients d’una prov\u00edncia en una o diverses ordres ministerials i \u00a0les c\u00f2pies eren enviades a la Comissi\u00f3 Depuradora provincial corresponent perqu\u00e8 les publiqu\u00e9s en el Butllet\u00ed Oficial de la Provincia. Un cop publicades es trametien c\u00f2pies a la Comisi\u00f3n Superior Dictaminadora perqu\u00e8 aquesta les revis\u00e9s amb vista a esmenar possibles errors, que en el cas produir-se obligaven a la publicaci\u00f3 de la corresponent rectificaci\u00f3. Tot plegat ja es veu que era una complexa maquin\u00e0ria burocr\u00e0tica posada al servei de la repressi\u00f3.<\/p>\n

    El 24 de desembre de 1952 es va publicar una ordre en qu\u00e8 s\u2019anul\u00b7laven les sancions access\u00f2ries als funcionaris que portessin cinc anys de servei actiu sense cap observaci\u00f3 desfavorable; tamb\u00e9 es reconeixia que aquells que portessin dos anys fora de la seva prov\u00edncia de destinaci\u00f3 ja podien prendre part en els concursos de trasllats. De fet, cal fer notar que a l\u2019any 1952, tretze anys despr\u00e9s d\u2019haver finalitzat la guerra civil, la gran majoria dels mestres ja havien complert les seves sancions.<\/p>\n

    El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 dels funcionaris de l\u2019ensenyament no finalitzaria fins a la publicaci\u00f3 del decret d\u2019indult i extinci\u00f3 de responsabilitats pol\u00edtiques del 10 de novembre de 1966. Per tant, es pot dir que els efectes de la repressi\u00f3 pol\u00edtica del magisteri s\u2019allargaren fins a 27 anys despr\u00e9s d\u2019haver finalitzat la guerra civil i, en aquest llarg per\u00edode de temps, s’havia pogut desfer tota la generaci\u00f3 de mestres formats durant el per\u00edode republic\u00e0 i la seva tasca pedag\u00f2gica.<\/p>\n

     <\/p>\n

    El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 franquista a Catalunya<\/h3>\n
    \n

    Poc despr\u00e9s que les tropes franquistes trepitgessin per primera vegada territori catal\u00e0, una Ordre del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional\u00a0 encarregava als seus organismes establerts a Saragossa l\u2019atenci\u00f3 de “las necesidades escolares de las zonas liberadas de Catalu\u00f1a<\/em>“, entre les quals hi havia la depuraci\u00f3 del personal docent.<\/p>\n

    Tots els funcionaris civils de la provincia de Barcelona, tant si depenien de l\u2019estat, de l\u2019administraci\u00f3 provincial com de la municipal, van ser obligats a presentar davant el \u201cJuzgado Militar Especial de Depuraci\u00f3n de Funcionarios Civiles\u201d, situat a l\u2019Auditoria de Guerra de la 4\u00aa Regi\u00f3 Militar, una declaraci\u00f3 jurada sobre les seves activitats abans i despr\u00e9s del 18 de juliol de 1936 per obrir-los un expedient personal sense la resoluci\u00f3\u00a0 positiva del qual no es podien reintegrar als seus llocs de treball.\u00a0 El termini per presentar la declaraci\u00f3 jurada era el mes de febrer de 1939.<\/p>\n

    Els mestres de la prov\u00edncia de Barcelona van haver de presentar, doncs, aquesta declaraci\u00f3 jurada davant l\u2019Auditoria de Guerra per veure si se\u2019ls considerava responsables d\u2019algun acte criminal contra el nou r\u00e8gim i, a m\u00e9s a m\u00e9s, els mestres de prim\u00e0ria i els professors d\u2019institut van haver de superar el proc\u00e9s de depuraci\u00f3 establert pel \u201cMinisterio de\u00a0 Educaci\u00f3n Nacional\u201d per establir les responsabilitats administratives i les possibles sancions que es poguessin establir.<\/p>\n

    Una ordre del 28 de gener del 1939 regulava la situaci\u00f3 educativa a les prov\u00edncies catalanes (la qual cosa volia dir restablir les compet\u00e8ncies educatives del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional sobre l\u2019ensenyament catal\u00e0 una vegada que la Generalitat de Catalunya havia estat suprimida), alhora que es declaraven provisionalment suspesos de feina i sou els mestres titulars que, acollint-se als decrets del Ministerio de Instrucci\u00f3n P\u00fablica del 28 de mar\u00e7 del 1933 i 26 d\u2019octubre del 1935, havien optat per passar volunt\u00e0riament al servei de la Generalitat, i eren cessats tots els mestres nomenats durant la guerra pel govern aut\u00f2nom encara que es preveia la possibilitat de reutilitzar els seus serveis una vegada s\u2019hagu\u00e9s comprovat la seva idone\u00eftat ideol\u00f2gica.\u00a0 Es va donar quinze dies als mestres per sol\u00b7licitar el reingr\u00e9s a la Comisi\u00f3n Depuradora de Instrucci\u00f3n P\u00fablica.<\/p>\n

    Una altra ordre, tamb\u00e9 del 28 de gener del 1939, publicada al BOE del 3 de febrer de 1939, regulava la depuraci\u00f3 del magisteri catal\u00e0, amb criteris b\u00e0sicament id\u00e8ntics als aplicats en altres territoris anteriorment ocupats pels franquistes, i ordenava a la comissi\u00f3 depuradora de Saragossa que envi\u00e9s els expedients de mestres catalans tramitats a les comissions depuradores provincials pertinents.<\/p>\n

    A Catalunya, a partir del febrer del 1939, van actuar vuit comissions depuradores, a ra\u00f3 de dues per prov\u00edncia. Les encarregades de l\u2019ensenyament secundari estaven presidides pel governador civil i es formaven amb “un Profesor de Instituto de 2a Ense\u00f1anza, un Profesor de EscueIa Normal, otro de Escuela de Artes y Oficios o de Comercio, y un vecino con residencia en la capital<\/em>“; les responsables de l\u2019ensenyament primari les presidia el director d\u2019un institut de Batxillerat de la prov\u00edncia i es completaven amb “un Inspector de Primera Ense\u00f1anza, el Presidente de la Asociaci\u00f3n de padres de familia y dos personas de m\u00e1ximo arraigo y solvencia moral y t\u00e9cnica<\/em>“. M\u00e9s endavant s\u2019hi van afegir dos vocals m\u00e9s a proposta de la corresponent delegaci\u00f3 provincial de Falange.<\/p>\n

     <\/p>\n

    La depuraci\u00f3 del magisteri catal\u00e0 va perseguir les idees nacionalistes a m\u00e9s de les difer\u00e8ncies ideol\u00f2giques amb el franquisme<\/p><\/blockquote>\n

     <\/p>\n

    El 28 de febrer de 1939 es va publicar una ordre segons la qual tots els ensenyants de Catalunya tenien un termini de quinze dies per presentar una declaraci\u00f3 jurada en la qual se\u2019ls demanava qu\u00e8 havien fet des de \u00a0l\u2019any 1931, amb testimonis i avals. Un miler de mestres \u2013quasi el 18% dels mestres catalans- ja no van sol\u00b7licitar el reingr\u00e9s, amb la cosa van ser sancionats directament amb la separaci\u00f3 definitiva del servei.<\/p>\n

    A Catalunya els processos de depuraci\u00f3 ja es van incoar segons l\u2019ordre de 18 de mar\u00e7 de 1939, en la qual s\u2019establia que les sancions que es podien imposar, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del proc\u00e9s de depuraci\u00f3, eren:<\/p>\n

      \n
    1. Trasllat for\u00e7\u00f3s amb prohibici\u00f3 de sol\u00b7licitar c\u00e0rrecs vacants durant un per\u00edode d’un a cinc anys.<\/li>\n
    2. Suspensi\u00f3 de sou i feina d’un mes a dos anys.<\/li>\n
    3. Postergaci\u00f3 des d’un a cinc anys en les sol\u00b7licituds de pla\u00e7a.<\/li>\n
    4. Inhabilitaci\u00f3 per a l’exercici de c\u00e0rrecs directius o de confian\u00e7a.<\/li>\n
    5. Separaci\u00f3 definitiva del servei.<\/li>\n<\/ol>\n

      El dia 8 de maig de 1939 es va constituir la Comissi\u00f3 encarregada de la depuraci\u00f3 del magisteri de la prov\u00edncia de Barcelona. Estava formada per Manuel Mar\u00edn Pe\u00f1a, director de l\u2019institut Men\u00e9ndez y Pelayo, com a president; Josep Casajuana Oliver, president de l\u2019Associaci\u00f3 de Pares de Fam\u00edlia, l\u2019inspector d\u2019ensenyament Antol\u00edn Herrero Porras (substitu\u00eft m\u00e9s endavant per Luis de Francisco Galdeano), Emili Fern\u00e1ndez Villalta i Frederic Camp Llopis com a vocals. Al gener de 1940 s\u2019hi van afegir els dos membres proposats per la Falange, el canonge integrista Josep Montagut Roca i l\u2019excombatent Eduard Pascual F\u00e0bregas, i el juny de 1940 Francesc Colldeforns Llad\u00f3 va substituir-hi Josep Casajuana com a representant dels pares de fam\u00edlia.<\/p>\n

      L\u2019expedient de depuraci\u00f3 s\u2019incoava a partir de la declaraci\u00f3 jurada que presentava el mestre sotm\u00e8s a l\u2019expedient. En aquest s\u2019hi demanaven les seg\u00fcents q\u00fcestions:
      \n\u201c1\u00aa \u00bfD\u00f3nde se encontraba al iniciarse el alzamiento nacional del Ej\u00e9rcito?<\/em>
      \n2\u00aa \u00bfQu\u00e9 actos ejecut\u00f3 o intent\u00f3 para sumarse a \u00e9l?<\/em>
      \n3\u00aa \u00bfPrest\u00f3 alg\u00fan servicio bajo el mando de Jefes marxistas o que suponga acatamiento a los mismos? En caso afirmativo \u00bfQu\u00e9 servicios? \u00bfPor cu\u00e1nto tiempo? \u00bfY porqu\u00e9 motivos?<\/em>
      \n4\u00aa \u00bfObtuvo alg\u00fan ascenso, nombramiento o remuneraci\u00f3n especial dentro de su cargo administrativo, t\u00e9cnico especial con posterioridad al 18 de Julio de 1936 hasta la fecha?<\/em>
      \n5\u00aa \u00bfHa cobrado sus haberes? \u00bfD\u00f3nde? \u00bfCu\u00e1ntos meses? \u00bfPersonalmente?.<\/em>
      \n6\u00aa \u00bfFu\u00e9 destitu\u00eddo, declarado cesante o jubilado a partir de la indicada fecha del 18 de Julio de 1936?<\/em>
      \n7\u00aa \u00bfA qu\u00e9 partidos pol\u00edticos ha pertenecido? \u00bfCon qu\u00e9 fecha ingres\u00f3? \u00bfHa ocupado alg\u00fan cargo directivo?<\/em>
      \n8\u00aa \u00bfHa formado parte y con qu\u00e9 cargo en los Comit\u00e9s constitu\u00eddos con posterioridad al 18 de Julio de 1936 en el antiguo Ministerio de Instrucci\u00f3n P\u00fablica y Bellas Artes?<\/em>
      \n9\u00aa \u00bfHa formado parte de alg\u00fan otro Comit\u00e9 ajeno a este Ministerio?.<\/em>
      \n10\u00aa \u00bfTrabaj\u00f3 siempre en Madrid durante el per\u00edodo rojo, o por el contrario sali\u00f3 de dicha Capital alguna vez con ocasi\u00f3n de asuntos especiales? Y en el caso afirmativo \u00bfQu\u00e9 clase de asuntos?.<\/em>
      \n11\u00aa \u00bfLe fueron encomendados a partir del 18 de Julio trabajos o mandos de \u00edndole de Guerra?.<\/em>
      \n12\u00aa \u00bfPerteneci\u00f3 a las Milicias del Frente Popular que han combatido contra la Espa\u00f1a Nacional? Y en su caso \u00bfCon qu\u00e9 graduaci\u00f3n?.<\/em>
      \n13\u00aa Si ha residido en el extranjero o en poblaci\u00f3n dominada por el enemigo \u00bfQu\u00e9 tentativas hizo para salir? \u00bfEn qu\u00e9 fecha y por qu\u00e9 medios lo consigui\u00f3? \u00bfRecibi\u00f3 alg\u00fan auxilio? \u00bfD\u00f3nde?.<\/em>
      \n14\u00aa \u00bfEn qu\u00e9 d\u00eda y en qu\u00e9 lugar hizo su presentaci\u00f3n? \u00bfAnte qu\u00e9 Autoridad?.<\/em>
      \n15\u00aa Nombre de las personas que confirmen sus manifestaciones (por lo menos dos).<\/em>
      \n16\u00aa Presentaci\u00f3n de la prueba documental que obra en su poder (pasaporte, certificados, cartas, etc.).<\/em>
      \n17\u00aa Indique cuanto sepa del per\u00edodo revolucionario, principalmente en lo relacionado con el desenvolvimiento p\u00fablico y administrativo del Ministerio e indique asimismo la actuaci\u00f3n que conozca de sus compa\u00f1eros.\u201d<\/em><\/p>\n

      En aquest q\u00fcestionari es veu clarament l\u2019intent de fiscalitzar la conducta pol\u00edtica i la implicaci\u00f3 de l\u2019expedientat durant el per\u00edode de la guerra civil, per\u00f2 a m\u00e9s a la 7\u00aa pregunta se li demana per fets anteriors a la guerra. La pregunta 17\u00aa i \u00faltima anima clarament a la delaci\u00f3 d\u2019altres persones, i la pregunta 10\u00aa \u00e9s clarament incongruent. La dificultat afegida d\u2019aquesta declaraci\u00f3 jurada era que calia trobar almenys dues persones que confirmessin les manifestacions de l\u2019expedientat.<\/p>\n

      A la declaraci\u00f3 jurada calia afegir-hi l\u2019informe de l\u2019autoritat municipal, en el nostre cas, l\u2019Ajuntament de Manresa, l\u2019informe de l\u2019Esgl\u00e9sia, en el cas de Manresa de la parr\u00f2quia de Santa Maria de la Seu; l\u2019informe del representant dels pares de fam\u00edlia, que a Manresa era l\u2019\u201dAsociaci\u00f3n Cat\u00f3lica de Padres de Familia\u201d; i l\u2019informe de la Gu\u00e0rdia Civil.<\/p>\n

       <\/p>\n

      La depuraci\u00f3 franquista castigava la fidelitat a les idees republicanes a partir de 1931<\/p><\/blockquote>\n

       <\/p>\n

      En aquests informes es demanava per la conducta religiosa, pol\u00edtica i social de l\u2019expedientat amb anterioritat al 18 de juliol de 1936, la conducta durant la dominaci\u00f3 \u201crojo-separatista<\/em>\u201d, les idees separatistes i la tasca catalanista que havia fet l\u2019expedientat a l\u2019escola i fora d\u2019ella i si tenia alguna publicaci\u00f3 de caire catalanista; els partits i organitzacions sindicals a les quals havia pertangut i la conducta professional i privada. Cal destacar que el fet d\u2019haver respectat la legalitat republicana podia convertirse en causa d\u2019expedient, ja que s\u2019hi demanaven informes de la conducta p\u00fablica de l\u2019expedientat amb anterioritat de la sublevaci\u00f3 militar del 18 de juliol. Finalment, tamb\u00e9 es demanaven informes pertanyents a l\u2019esfera privada.<\/p>\n

      Entre les acusacions m\u00e9s greus que es podien rebre estaven la pertinen\u00e7a a la ma\u00e7oneria, la milit\u00e0ncia o la col\u00b7laboraci\u00f3 amb organitzacions vinculades al Front d\u2019Esquerres, la participaci\u00f3 en comit\u00e8s o qualsevol mena d\u2019organisme republic\u00e0, etc. Per regla general, les acusacions m\u00e9s greus anaven lligades a la implicaci\u00f3 personal de l\u2019ensenyant en els avatars de la vida pol\u00edtica durant la Rep\u00fablica i la Guerra Civil. Igualment greus, encara que en un grau lleugerament inferior, eren les acusacions per motius estrictament ideol\u00f2gics: ser d\u2019esquerres, socialista, marxista, comunista, nacionalista, catalanista, separatista, etc. (cal dir que les comissions no acostumaven a fer gaire distinci\u00f3 entre uns i altres c\u00e0rrecs, de forma que, per exemple, esquerranisme i marxisme o catalanisme i separatisme sovint eren considerats sin\u00f2nims). La pitjor de les possibilitats, des del punt de vista dels c\u00e0rrecs pol\u00edtics, era que es combinessin l\u2019acusaci\u00f3 d\u2019esquerranisme amb la de nacionalisme, especialment si se li afegia algun tipus d\u2019actuaci\u00f3 al servei dels organismes republicans.<\/p>\n

      Tamb\u00e9 acostumaven a tenir greus conseq\u00fc\u00e8ncies les acusacions relatives a les creences i pr\u00e0ctiques religioses dels docents, de la mateixa manera que algunes relacionades amb la seva vida privada; aix\u00ed, per exemple, els ensenyants divorciats eren separats immediatament del servei, com tamb\u00e9 qui tingu\u00e9s una conducta moral o sexual considerada irregular, a m\u00e9s dels ateus i els irreligiosos.<\/p>\n

      Les sancions que s\u2019aplicaven anaven des de la simple inhabilitaci\u00f3 per a l\u2019exercici de c\u00e0rrecs docents fins a la separaci\u00f3 del servei i la inhabilitaci\u00f3 per dedicar-se a l\u2019ensenyament. Entremig hi havia diversos tipus de sancions: suspensions temporals de sou, trasllat a una localitat de cens inferior, dins la mateixa prov\u00edncia o a una altra prov\u00edncia, trasllat a fora de Catalunya, suspensi\u00f3 per un per\u00edode de 2 a 5 anys de participar en els concursos de trasllat, etc. En general, la separaci\u00f3 definitiva de la doc\u00e8ncia quedava reservada per a les acusacions m\u00e9s greus, mentre que la suspensi\u00f3 temporal i els trasllats s\u2019aplicaven als ensenyants que es consideraven recuperables. Els trasllats fora de Catalunya es decidien sistem\u00e0ticament quan entre els c\u00e0rrecs considerats provats se\u2019n trobava algun de relacionat amb la ideologia nacionalista.<\/p>\n

      El funcionament de les comissions depuradores que van actuar a les quatre prov\u00edncies catalanes no va presentar cap mena de particularitat respecte a les que funcionaven a les altres prov\u00edncies espanyoles perqu\u00e8 el proc\u00e9s de depuraci\u00f3 dels professorat de l\u2019ensenyament p\u00fablic va ser un proc\u00e9s governamental endegat i normativitzat per la dictadura franquista i que es va aplicar arreu amb l\u2019objectiu d\u2019eliminar de l\u2019ensenyament totes aquelles persones que haguessin aportat innovacions pedag\u00f2giques i que haguessin defensat un tipus d\u2019escola i d\u2019ensenyament laic, democr\u00e0tic, catal\u00e0 i arrelat al medi. Tamb\u00e9 \u00e9s de destacar que el proc\u00e9s repressiu es va dur a terme amb funcionaris procedents de fora de Catalunya per\u00f2 que la major part dels membres de les comissions depuradores, dels autors dels informes i de les den\u00fancies o delacions van ser gent catalana.<\/p>\n

      Pel que fa als mestres de l\u2019escola privada no calia passar el proc\u00e9s depuraci\u00f3, n\u2019hi havia prou amb la presentaci\u00f3, davant les autoritats del Ministerio de Educaci\u00f3n dels justificants de \u201cmoralidad y adhesi\u00f3n al R\u00e9gimen<\/em>\u201d o b\u00e9 una certificaci\u00f3 de la direcci\u00f3 del centre privat assegurant l\u2019adhesi\u00f3 al nou r\u00e8gim. Aquest fet administratiu va facilitar que mestres favorables a les idees republicanes poguessin continuar exercint o b\u00e9 que mestres depurats de l\u2019escola p\u00fablica poguessin fer mestre en escoles privades. De tota manera, era molt dif\u00edcil que una persona expedientada pel r\u00e8gim franquista trob\u00e9s feina en una escola privada ja que poca gent s\u2019arriscava a donar feina a una persona assenyalada com a desafecta pel franquisme, el m\u00e9s corrent era buscar feines de fer classes particulars o b\u00e9 treballar a hores, sense contracte, en una acad\u00e8mia, i encara com a favor.<\/p>\n

       <\/p>\n

      El preu de la depuraci\u00f3<\/h3>\n
      \n

      El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 del professorat de prim\u00e0ria i de secund\u00e0ria, a Catalunya, es va portar a terme d\u2019una manera r\u00e0pida i efectiva entre els anys 1939 i 1942. De tota manera, posteriorment, el proc\u00e9s de depuraci\u00f3 es va anar allargassant en el temps i va caure damunt de les persones que havien abandonat el pa\u00eds despr\u00e9s de la guerra civil i que havien decidit tornar-hi m\u00e9s endavant o b\u00e9 damunt les persones que, en un primer moment, no van gosar presentar-se a les autoritats franquistes per por de les repres\u00e0lies i ho van fer posteriorment. La possibilitat de presentar recurs contra les sancions va allargar m\u00e9s en el temps tot aquest proc\u00e9s i encara els anys 60, despr\u00e9s de m\u00e9s de 20 anys d\u2019haver-se acabat la guerra civil, s\u2019estaven resolent recursos sancionadors contra mestres.<\/p>\n

       <\/p>\n

      El franquisme va sancionar quasi la tercera part del magisteri catal\u00e0 i la desena part dels mestres catalans va haver de fugir de l\u2019estat espanyol<\/p><\/blockquote>\n

       <\/p>\n

      La quantitat de mestres sancionats pels processos de depuraci\u00f3 va ser molt important. El 29% dels mestres catalans van ser sancionats d\u2019alguna manera en el proc\u00e9s de depuraci\u00f3 i cal destacar que l\u201911% van ser separats del servei o inhabilitats.<\/p>\n

       <\/p>\n

      RESOLUCIONS DEFINITIVES D\u2019EXPEDIENTES DE DEPURACI\u00d3 ADOPTADES PEL MINISTERIO DE EDUCACI\u00d3N NACIONAL PER PROVINCIES<\/h5>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
      <\/td>\nBarcelona<\/strong><\/td>\nGirona<\/strong><\/td>\nLleida<\/strong><\/td>\nTarragona<\/strong><\/td>\nCATALUNYA<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
      Confirmaci\u00f3 en el c\u00e0rrec<\/td>\n1.630
      \n(68\u20192%)<\/td>\n      		768
      \n(70\u20199%)<\/td>\n      		775
      \n(74\u20197%)<\/td>\n      		804
      \n(74\u20192%)<\/td>\n      		3.977
      \n(71\u20191%)<\/td>\n<\/tr>\n
      Separaci\u00f3 o inhabilitaci\u00f3 definitiva<\/td>\n364
      \n(15\u20192%)<\/td>\n      		119
      \n(11%)<\/td>\n      		47
      \n(4\u20195%)<\/td>\n      		87
      \n(8%)<\/td>\n      		617
      \n(11%)<\/td>\n<\/tr>\n
      Suspensi\u00f3 o inhabilitaci\u00f3 temporal<\/td>\n47
      \n(1\u20199%)<\/td>\n      		32
      \n(2\u20199%)<\/td>\n      		77
      \n(7\u20194%)<\/td>\n      		66
      \n(6\u20191%)<\/td>\n      		222
      \n(4%)<\/td>\n<\/tr>\n
      Trasllat de localitat<\/td>\n259
      \n(10\u20198%)<\/td>\n      		75
      \n(6\u20199%)<\/td>\n      		103
      \n(10%)<\/td>\n      		96
      \n(8\u20198%)<\/td>\n      		533
      \n(9\u20195%)<\/td>\n<\/tr>\n
      Inhabilitaci\u00f3 c\u00e0rrecs directius<\/td>\n50
      \n(2\u20191%)<\/td>\n      		84
      \n(7\u20198%)<\/td>\n      		20
      \n(1\u20199%)<\/td>\n      		28
      \n(2\u20196%)<\/td>\n      		182
      \n(3\u20192%)<\/td>\n<\/tr>\n
      Altres<\/td>\n43
      \n(1\u20198%)<\/td>\n      		5
      \n(0\u20195%)<\/td>\n      		16
      \n(1\u20195%)<\/td>\n      		3
      \n(0\u20193%)<\/td>\n      		67
      \n(1\u20192%)<\/td>\n<\/tr>\n
      TOTAL<\/td>\n2.393<\/td>\n1.083<\/td>\n1.038<\/td>\n1.084<\/td>\n5.598<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

      Font:\u00a0<\/em>\u201cLa depuraci\u00f3n franquista del magisterior p\u00fablico. Un estado de la cuesti\u00f3n\u201d, Francisco Morente Valero, UAB<\/em>\u00a0i elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/em><\/p>\n

      La xifra de mestres coneguts exiliats \u00e9s de 450; l\u2019absoluta majoria d\u2019aquests mestres ja no va presentar-se al proc\u00e9s de depuraci\u00f3 i, per tant, s\u2019haurien d\u2019afegir als 1.621 mestres del quadre anterior que consten com a represaliats pel proc\u00e9s de depuraci\u00f3. La xifra \u00e9s impressionant si calculem que, entre exiliats i represaliats, la tercera part del magisteri p\u00fablic catal\u00e0 va patir la repressi\u00f3 franquista. \u00a0\u00c9s f\u00e0cil deduir que la majoria dels mestres que es van exiliar ho van fer perqu\u00e8 sabien, o temien, que la seva llibertat o la seva vida perillaven arran de la derrota republicana. Van anar-se\u2019n molts dels que estaven m\u00e9s compromesos amb la societat, els que havien abra\u00e7at amb m\u00e9s empenta les idees de l\u2019Escola Nova i que s\u2019havien distingit lluitant per la llibertat dels oprimits o per la llibertat nacional de Catalunya.<\/p>\n

      La depuraci\u00f3\u00a0 de l\u2019ensenyament, a Catalunya, va suposar l\u2019estroncament de tota la tasca de millora de l\u2019educaci\u00f3 que s\u2019havia iniciat al pa\u00eds a partir de principis del segle XX mitjan\u00e7ant la incorporaci\u00f3 de les noves t\u00e8cniques pedag\u00f2giques de l\u2019Escola Nova, la feina feta per a la democratitzaci\u00f3 de l\u2019escola i la incorporaci\u00f3 de la llengua catalana a la instrucci\u00f3 p\u00fablica. A m\u00e9s va significar la supressi\u00f3 dels aven\u00e7os que havien fet possible les activitats que contribu\u00efen a millorar l\u2019educaci\u00f3 en general, com havien estat les col\u00f2nies escolars de la Generalitat de Catalunya, o b\u00e9 la millora pedag\u00f2gica del professorat, com eren les Escoles d\u2019Estiu. El professorat represaliat que va romandre a l\u2019ensenyament, i altres mestres que havien participat de la renovaci\u00f3 educativa que va produir els anys 30 i que per una ra\u00f3 o altra no van arribar a ser sancionats, van haver de viure i treballar durant la postguerra i tot el franquisme sota un estricte control ideol\u00f2gic i la por a les repres\u00e0lies si actuaven d\u2019acord amb els ideals educatius que havien defensat i practicat en el per\u00edode republic\u00e0.<\/p>\n

      La depuraci\u00f3 del magisteri va suposar l\u2019allunyament de l\u2019escola catalana dels aven\u00e7os que n\u2019havien fet un dels centres m\u00e9s din\u00e0mics, des del punt de vista pedag\u00f2gic, dels pa\u00efsos de l\u2019Europa occidental. La manca de professorat provocada per la depuraci\u00f3 va ser suplerta, a tot Espanya, per militars que havien participat en la guerra en el b\u00e0ndol franquista, ferits i mutilats de guerra i es van convocar oposicions amb acc\u00e9s restringit per a excombatents sense cap preparaci\u00f3 pedag\u00f2gica ni professional que van fer perviure el feixisme en els centres educatius a trav\u00e9s dels cants patri\u00f2tics, l\u2019al\u00e7ament diari de la bandera espanyola amb tot l\u2019alumnat en formaci\u00f3 militar, els c\u00e0stigs corporals i la mitificaci\u00f3 cont\u00ednua de la imatge del\u00a0Caudillo de Espa\u00f1a<\/em>\u00a0a trav\u00e9s dels llibres de text, juntament amb els valors del catolicisme m\u00e9s tradicional i retr\u00f2gad.<\/p>\n

      La descatalanitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament, un dels objectius de la depuraci\u00f3 dels mestres a Catalunya, es va produir m\u00e9s per la separaci\u00f3 de l\u2019ensenyament dels mestres m\u00e9s actius i que m\u00e9s havien treballat per la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i l\u2019escola catalana que no pas per una vinguda gaire important de mestres castellans afins al b\u00e0ndol franquista; acompanyada per un control ideol\u00f2gic absolut\u00a0 del professorat i per la por que produia el fet de perdre la feina o la pres\u00f3 entre el professorat. A m\u00e9s a m\u00e9s, els c\u00e0rrecs directius dels centres educatius p\u00fablics van passar a ser ostentats pels mestres, catalans o no,\u00a0 que s\u2019havien oposat m\u00e9s al aven\u00e7os pedag\u00f2gics i\u00a0 a la catalanitzaci\u00f3 de l\u2019escola durant el per\u00edode republic\u00e0 i van intentar esborrar cap petjada que n\u2019hagu\u00e9s quedat.<\/p>\n

       <\/p>\n

      Bibliografia<\/h3>\n

      DE PABLO LOBO, C. (2007) \u201cLa depuraci\u00f3n de la educaci\u00f3n espa\u00f1ola durante el franquismo (1936-1975). Institucionalizaci\u00f3n de una represi\u00f3n\u201d, dins Foro de Educaci\u00f3n n\u00fam . 9, pp. 203-228<\/p>\n

      MARQU\u00c8S, S. (1995) “L’exili dels mestres (1939-1975)”, Llibres del Segle, Universitat de Girona.<\/p>\n

      MORENTE VALERO, F. (2001) \u201cLa depuraci\u00f3n franquista del magisterio p\u00fablico. Un estado de la cuesti\u00f3n\u201d, dins Hispania LXI\/2 n\u00fam 208 pp. 661-688<\/p>\n

      PORTELL, R.\u00a0 I MARQU\u00c8S, S. (2006) \u201cEls mestres de la Rep\u00fablica\u201d, Ara Llibres, Badalona.<\/p>\n

      SANCHEZ CA\u00d1ADAS, A. (2007)\u00a0 \u201cLa depuraci\u00f3n del magisterio nacional durante la dictadura franquista\u201d, dins Historia y memoria Editorial Universidad de Almeria.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Motivacions i objectius de la repressi\u00f3 El per\u00edode republic\u00e0 signific\u00e0 una renovaci\u00f3 en molts aspectes i un dels m\u00e9s destacats fou la renovaci\u00f3 i millora de l\u2019ensenyament. La necessitat d\u2019introduir reformes en el sistema educatiu, millorar la formaci\u00f3 del professorat i, sobretot, dotar de suficients escoles tot el pa\u00eds era urgent.\u00a0 A Catalunya la proporci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":128,"footnotes":""},"class_list":["post-80998","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80998","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/users\/33"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=80998"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80998\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=80998"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}