L\u2019Escola Nova \u00e9s el nom que rep el moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que s\u2019inicia a diversos pa\u00efsos de l\u2019Europa occidental a finals del segle XIX o principis del XX i que aixopluga un conglomerat de teories i m\u00e8todes educatius que formen un moviment ampli i diversificat. La renovaci\u00f3 en la pedagogia i la metodologia de l\u2019ensenyament que proposava recolzava sobre els principis de la pedagogia activa, en la qual es donava la m\u00e0xima import\u00e0ncia a l\u2019observaci\u00f3 i l\u2019experimentaci\u00f3, la confian\u00e7a en els recursos de l\u2019infant per aprendre, la promoci\u00f3 de l\u2019aprenentatge cr\u00edtic a partir de l\u2019observaci\u00f3 de la realitat i la llibertat en l\u2019elecci\u00f3 de les activitats; alhora aix\u00f2 es combinava amb una gesti\u00f3 democr\u00e0tica de l\u2019aula i la participaci\u00f3 de l\u2019alumnat en les decisions que s\u2019hi prenien. L\u2019Escola Nova pret\u00e9n una educaci\u00f3 integral del nen o la nena; per aix\u00f2 es promou tant l\u2019educaci\u00f3 intel\u00b7lectual com l\u2019ensenyament pr\u00e0ctic i l\u2019educaci\u00f3 moral i social; a l\u2019escola nens i nenes conviuen junts a la mateixa aula perqu\u00e8 l\u2019escola els ha d\u2019educar per viure en societat. Aquesta manera d\u2019aprendre era ben b\u00e9 al rev\u00e9s de l\u2019ensenyament tradicional basat en els m\u00e8todes repetitius i memor\u00edstics, amb l\u2019alumnat sotm\u00e8s a la r\u00edgida disciplina que imposa el professor i a una estricta separaci\u00f3 de sexes.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019Escola Nova volia aconseguir l\u2019educaci\u00f3 intel\u00b7lectual, social i moral dels nens<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Les primeres escoles que es poden inscriure dins el moviment de l\u2019Escola Nova es funden a la Gran Bretanya i a Fran\u00e7a a finals del segle XIX i, a partir d\u2019aqu\u00ed, en van anar sorgint a altres pa\u00efsos europeus. Segons Josep Gonz\u00e1lez-Ag\u00e0pito, es poden distingir tres etapes en l\u2019Escola Nova\u00a0:<\/p>\n
\n
- a\/ De 1889 a 1900, creaci\u00f3 de les primeres escoles i primeres experimentacions.<\/li>\n
- b\/ De 1900 a 1918, per\u00edode d\u2019intensa recerca, construcci\u00f3 i formulaci\u00f3 d\u2019idees i teories de l\u2019educaci\u00f3 nova.<\/li>\n
- c\/ De 1918 a 1939, expansi\u00f3 de l\u2019Escola Nova i creaci\u00f3 de la \u00a0Lliga Internacional d\u2019Educaci\u00f3 Nova. S\u2019aconsegueix, a m\u00e9s, el suport de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. Diverses reformes educatives s\u2019hi inspiren: Alemanya i Austria al 1919, Espanya al 1931, B\u00e8lgica al 1935, Catalunya al 1936, Fran\u00e7a al 1937.<\/li>\n<\/ul>\n
Pedagogs coneguts de l\u2019Escola Nova i que van tenir una influ\u00e8ncia en l\u2019educaci\u00f3 de diversos pa\u00efsos, entre ells Catalunya, van ser l\u2019estadounidenc John Dewey (1859-1952), la italiana Maria Montessori (1870-1952), el belga Ovide Decroly (1871-1932) i el franc\u00e8s C\u00e9lestin Freinet (1896-1966).<\/p>\n
<\/p>\n
El context educatiu espanyol<\/h3>\n
A Espanya no va ser fins a mitjan segle XIX, al 1857, que es public\u00e0 la Llei Moyano per la qual es regulava l\u2019ensenyament i els diferents graus educatius; formava part de la centralitzaci\u00f3 absoluta amb qu\u00e8 Espanya va intentar la seva modernitzaci\u00f3 al llarg del segle XIX i partia de la idea de la imposici\u00f3 de sistemes r\u00edgidament unitaris, calcats de l\u2019administraci\u00f3 francesa, segons els quals s\u2019estructurava l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica espanyola. Al costat de l\u2019estructuraci\u00f3 de l\u2019ensenyament p\u00fablic, l\u2019estat va recon\u00e8ixer el dret de l\u2019Esgl\u00e9sia, a trav\u00e9s de les seves congregacions religioses, a vetllar per l\u2019ensenyament religi\u00f3s dins l\u2019ensenyament p\u00fablic i a crear centres d\u2019ensenyament privats.<\/p>\n
Malgrat l\u2019estricta reglamentaci\u00f3 legal del sistema educatiu, el cert \u00e9s que l\u2019estat espanyol mostr\u00e0 un evident desinter\u00e8s i incapacitat per alfabetitzar i educar a la poblaci\u00f3 ja que fins a l\u2019any 1900 el sistema educatiu no va comptar amb un ministeri propi amb la creaci\u00f3 del Ministerio de Instrucci\u00f3n P\u00fablica y Bellas Artes. I fins a l\u2019any 1914 no es van reformar els estudis de magisteri establint el Plan Profesional de Magisterio, segons els qual, per estudiar de mestre, calia tenir 14 anys, superar una prova d\u2019ingr\u00e9s a l\u2019Escola Normal i seguir 4 anys d\u2019estudis amb una rev\u00e0lida al final.<\/p>\n
<\/p>\n
A principis del segle XX dues terceres parts de la poblaci\u00f3 espanyola era analfabeta<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
L\u2019\u00edndex d\u2019analfabetisme a Espanya \u2013dues terceres parts de la poblaci\u00f3 al 1900- era escandalosament elevat comparat amb el dels pa\u00efsos de l\u2019Europa occidental. L\u2019escolaritzaci\u00f3 dels nens i nenes es\u00a0 feia en edificis sovint vells i r\u00f2necs, en aules amb defici\u00e8ncies importants en il\u00b7luminaci\u00f3 i salubritat, la preparaci\u00f3 dels mestres era deficient i, a m\u00e9s a m\u00e9s, una bona part de la canalla no assistia a l\u2019escola per manca d\u2019edificis escolars, desinter\u00e8s del pares, necessitat del treball infantil familiar o mis\u00e8ria econ\u00f2mica. L\u2019escassetat dels pressupostos municipals i estatals dedicats a l\u2019ensenyament feia que l\u2019educaci\u00f3 es trob\u00e9s en una situaci\u00f3 absolutament prec\u00e0ria a l\u2019inici del segle XX.<\/p>\n
Malgrat aquest context general desastr\u00f3s, al 1876 Francisco Giner de los R\u00edos va fundar, a Madrid, la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza a trav\u00e9s de de la qual es van donar a con\u00e8ixer les idees pedag\u00f2giques de Pestalozzi, Decroly i Dewey i es va promoure un ensenyament laic, amb llibertat de c\u00e0tedra, eliminaci\u00f3 dels c\u00e0stigs f\u00edsics i aprenentatge per descobriment que va intentar\u00a0 connectar amb els corrents progressistes europeus d\u2019aquell moment.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019Escola Nova a Catalunya<\/h3>\n
L\u2019ensenyament, a Catalunya, a finals del segle XIX, compartia el context general de retard respecte al seu entorn europeu que presentava l\u2019ensenyament dins l\u2019estat espanyol.
\nA principis de segle XX l\u2019analfabetisme encara era majoritari entre la poblaci\u00f3 catalana i molt semblant a la mitjana espanyola. La prov\u00edncia amb m\u00e9s persones analfabetes era Tarragona, amb un 66% de la poblaci\u00f3, seguida de la de Lleida, amb un 64% de poblaci\u00f3 analfabeta, un 59% a la de Girona i un 54% a la de Barcelona. A l\u2019any 1930 aquests \u00edndexs d\u2019analfabetisme havien disminu\u00eft, per\u00f2 encara afectaven a una tercera part de la poblaci\u00f3 catalana.<\/p>\n<\/p>\n
L\u2019Escola Nova va arrelar a Catalunya gr\u00e0cies a la seva estructura industrialitzada i a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una classe burgesa i una classe obrera cultes<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Les propostes de l\u2019Escola Nova van arrelar especialment al Principat, on el proc\u00e9s d\u2019industrialitzaci\u00f3, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies socials, pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que comportava, es trobava m\u00e9s afermat. Aquestes propostes trobaren un ampli eco en una classe burgesa, que aspirava a una formaci\u00f3 diferent i d\u2019acord amb els m\u00e9s avan\u00e7ats corrents de la pedagogia europea i tamb\u00e9 en el sector m\u00e9s culte de la classe obrera que, a trav\u00e9s de l\u2019anarquisme, aspirava a un ensenyament que serv\u00eds per transformar la societat i les relacions socials.<\/p>\n
El moviment catal\u00e0 de l\u2019Escola Nova cal situar-lo dins el proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 nacional que va iniciar Catalunya, proc\u00e9s al qual va servir el Noucentisme com a moviment pol\u00edtic, social, art\u00edstic i pedag\u00f2gic.<\/p>\n
Dins l\u2019Escola Nova catalana es podria dir que existien, segons Josep Gonz\u00e0lez-Ag\u00e0pito, tres corrents principals:<\/p>\n
\n
- Un corrent lligat a la dreta nacionalista que van articular principalment Joan Bardina, Joan Palau Vera i Alexandre Gal\u00ed. La seva realitzaci\u00f3 m\u00e9s significativa s\u2019express\u00e0 a trav\u00e9s de l\u2019obra de la Mancomunitat.<\/li>\n
- El corrent de centre-esquerra, adscrit al republicanisme nacionalista,\u00a0 \u00e9s el de m\u00e9s pes i transcend\u00e8ncia pel que fa a l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019Escola Nova, car agrup\u00e0 la majoria del professorat p\u00fablic. Durant la Generalitat republicana trob\u00e0 en el socialista i catedr\u00e0tic de pedagogia de la Universitat de Barcelona Joaquim Xirau el seu articulador, al costat de Rosa Sensat, Artur Martorell i altres.<\/li>\n
- El corrent obrerista, el qual\u00a0 criticava al reformisme de l\u2019Escola Nova, i que va trobar en el CENU una h\u00edbrida expressi\u00f3, fruit del consens a qu\u00e8 obligava la guerra.<\/li>\n<\/ul>\n
En la implantaci\u00f3 de l\u2019Escola Nova a Catalunya van confluir esfor\u00e7os de grups sensibilitzats d\u2019\u00e0mbits diferents:<\/p>\n
\n
- L\u2019escola privada burgesa, la qual, per exemple, nodria el Col\u00b7legi Mont d\u2019Or.<\/li>\n
- L\u2019obrerisme, al qual es dirigien els esfor\u00e7os de l\u2019Escola Horaciana de Pau Vila i les escoles racionalistes.<\/li>\n
- El magisteri p\u00fablic inquiet, un bon exemple del qual va ser el grup giron\u00ed de les Converses Pedag\u00f2giques.<\/li>\n
- El plantejament global de pol\u00edtica pedag\u00f2gica de la Mancomunitat de Catalunya en el per\u00edode 1914-1923.<\/li>\n<\/ul>\n
La data que es podria considerar fundacional de l\u2019Escola Nova a Catalunya seria la de 1898, quan Francesc Flos i Calcat (1856-1929) fund\u00e0 l\u2019Escola Sant Jordi on, entre altres canvis en el sistema educatiu, s\u2019inici\u00e0 l\u2019ensenyament escolar en catal\u00e0.
\nA partir del comen\u00e7ament del segle XX es van anar succeint les iniciatives de fundaci\u00f3 d\u2019escoles que trencaven amb els esquemes de l\u2019ensenyament tradicional. Al 1901 Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia (1859-1909) va obrir l\u2019Escola Moderna a Barcelona, on s’hi port\u00e0 a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducaci\u00f3, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els ex\u00e0mens i qualsevol sistema de premis i c\u00e0stigs, obrint l’escola a les din\u00e0miques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes hi tenien una ins\u00f2lita llibertat, fent jocs i exercicis a l’aire lliure, i un dels eixos de l’aprenentatge el constitu\u00efen les seves pr\u00f2pies redaccions i comentaris d’aquestes viv\u00e8ncies. Tot aquest ensenyament, per\u00f2, es feia en castell\u00e0 perqu\u00e8 s\u2019interpretava que aquesta llengua servia molt millor l\u2019esperit internacionalista i d\u2019obertura al m\u00f3n que animava el moviment llibertari.<\/p>\n<\/p>\n
L\u2019any 1898 es considera la data fundacional de l\u2019Escola Nova a Catalunya<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Al 1905 Pau Vila (1881-1980) va crear, a Barcelona, l\u2019Escola Horaciana. El seu lema era\u00a0\u201censenyar delectant\u201d<\/em>. Va introduir les visites a museus i f\u00e0briques, la coeducaci\u00f3, els viatges i el fet d\u2019estr\u00e8nyer la relaci\u00f3 amb les fam\u00edlies. El mateix any es va produir la Fundaci\u00f3 del Col\u00b7legi Mont d\u2019Or per Joan Palau i Vera (1875-1919). En aquesta escola hi treballaren Manuel Ainaud (1885-1932), impulsor del Patronat Escolar de l\u2019ajuntament de Barcelona, i Eladi Homs (1886-1973), introductor de les idees de John Dewey a Catalunya i inspirador de les primeres escoles d\u2019estiu, fou tamb\u00e9 la primera escola on es va treballar amb el m\u00e8tode Montessori. Al 1906 Frederic God\u00e0s (1879-1920) fund\u00e0 el Liceu Escolar a Lleida, la primera escola laica de la ciutat i al 1910 Alexandre Gal\u00ed (1886-1959) dirigia l\u2019escola Vallparad\u00eds, de Terrassa, on s\u2019adoptaren els centres d\u2019inter\u00e8s de Decroly; d\u2019aquesta manera comen\u00e7aren a sorgir escoles noves a localitats diferents de Barcelona on, fins aleshores, s\u2019havia concentrat el moviment.<\/p>\n
A part d\u2019aquestes primeres escoles, l\u2019esperit de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica s\u2019escamp\u00e0 entre els mestres a partir de diverses iniciatives: al 1903 un grup de mestres p\u00fablics, encap\u00e7alats per Silvestre Santal\u00f3 (1875-1960), mestre de Camallera, organitz\u00e0 una trobada a Girona, les anomenades Converses pedag\u00f2giques, de mestres de la prov\u00edncia per renovar l\u2019escola. Aquestes trobades es van estendre posteriorment a Figueres, Olot, Lleida, Tarragona i Barcelona; d\u2019elles en va n\u00e9ixer la Federaci\u00f3 de Mestres Nacionals de Catalunya a l\u2019any 1908. Aquesta federaci\u00f3 va plantar una llavor catalanista i progressista dins el magisteri oficial en adherir-se a les teories pedag\u00f2giques de l\u2019Escola Nova i va propugnar clarament l\u2019ensenyament en catal\u00e0, tal com es va defensar en l’assemblea de Tarragona celebrada a l\u2019any 1919.<\/p>\n
Com que la formaci\u00f3 del professorat de l\u2019estat espanyol es veia deficient per a la nova educaci\u00f3 que calia donar, al 1906 Joan Bardina (1877-1950) va fundar l\u2019Escola de Mestres, la qual apostava per l\u2019escola nova i una formaci\u00f3 integral i donava una formaci\u00f3 complement\u00e0ria als mestres que sortien de les Escoles Normals de Magisteri. Simult\u00e0niament, l\u2019ajuntament de Barcelona va iniciar el Servei de Col\u00f2nies escolars per proporcionar uns dies de vacances dedicats a les activitats a l\u2019aire lliure i a l\u2019esport per als infants.<\/p>\n
Tot aquest llevat que es form\u00e0 a la primera d\u00e8cada del segle XX fou impulsat per la tasca de la Mancomunitat de Catalunya; al 1914 aquesta instituci\u00f3 va organitzar la primera Escola d\u2019Estiu, promoguda per Alexandre Gal\u00ed, per millorar la formaci\u00f3 del professorat i escampar les idees de l\u2019Escola Nova; al 1919 es crearen els Estudis Normals de la Mancomunitat, que responien a l\u2019intent de configurar un futur magisteri catal\u00e0 i, al 1922, \u00a0va sortir a la llum el “Butllet\u00ed dels Mestres”, fundat i dirigit per Alexandre Gal\u00ed i del qual el mestre manres\u00e0 Josep Albag\u00e9s formava \u00a0part del cos de redacci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019Ajuntament de Barcelona, a trav\u00e9s del Patronat Escolar, tamb\u00e9 es destac\u00e0 en la difusi\u00f3 de les idees de l\u2019Escola Nova i endeg\u00e0 un ambici\u00f3s pla de construccions escolars; al 1914 s\u2019inaugur\u00e0 l\u2019Escola del Bosc, dirigida per Rosa Sensat (1873-1961), al 1921 l\u2019Escola del Mar, dirigida per Pere Verg\u00e9s (1896-1970) destinada a l\u2019educaci\u00f3 de nens amb problemes de salut i, a l\u2019any seg\u00fcent, els grups escolars Baixeras i La Farigola, on els nous conceptes educatius s\u2019aixoplugaven en uns edificis escolars que responien als criteris arquitect\u00f2nics del Noucentisme. No es pot oblidar, en aquesta esquem\u00e0tica cronologia de la implantaci\u00f3 de les idees de l\u2019Escola Nova al nostre pa\u00eds, la florida de les escoles racionalistes impulsades des de l\u2019anarquisme, la primera de les quals havia estat fundada per Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia i que continuaven estenent-se per diverses poblacions de Catalunya.<\/p>\n
<\/p>\n
Els aven\u00e7os pedag\u00f2gics durant la Rep\u00fablica a Catalunya<\/h3>\n
<\/p>\n
Volien que el mestre i el nen fossin els primers ciutadans de la Rep\u00fablica<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
La proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica (14 d\u2019abril de 1931) va il\u00b7lusionar i omplir d\u2019esperan\u00e7a bona part de la poblaci\u00f3. Els nous governants republicans creien fermament que una bona educaci\u00f3 escolar asseguraria la perman\u00e8ncia de l\u2019ideal republic\u00e0. Volien que el mestre i el nen fossin els primers ciutadans de la Rep\u00fablica. El president Aza\u00f1a afirmava que \u201cla escuela p\u00fablica deb\u00eda ser el escudo de la Rep\u00fablica<\/i>\u201d. En aquest sentit van treballar els ministres Marcel\u00b7l\u00ed Domingo (radical socialista i exmestre) i Fernando de los R\u00edos (socialista i membre de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza), i tamb\u00e9 el director general d\u2019Instrucci\u00f3n P\u00fablica Rodolfo Llopis (socialista i mestre). Pensaven que invertir en educaci\u00f3 era b\u00e0sic per modernitzar el pa\u00eds i assentar-hi una societat democr\u00e0tica.<\/p>\n
Els principis pedag\u00f2gics de l\u2019Escola Nova havien estat assumits pels intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics republicans espanyols, els quals els van introduir en la Constituci\u00f3 republicana de 1931. L\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019aparell educatiu es basaria a partir d\u2019aleshores en els principis de l\u2019escola unificada, gratu\u00efta, obligat\u00f2ria i laica, on es reconeixia la llibertat de c\u00e0tedra i es proposava una nova pedagogia basada en el treball.<\/p>\n
Entre 1931 i 1933 s\u2019aprovaren decrets referents a l\u2019ensenyament primari, a l\u2019Escola Normal de Mestres i a l\u2019escola laica. Pel que fa a l\u2019Escola Normal \u00e9s important\u00edssim destacar el nou pla de Magisteri, el Pla Professional, de quatre anys de formaci\u00f3 per exercir el magisteri. Els tres primers cursos eren de formaci\u00f3 i el quart era un curs de pr\u00e0ctiques al costat d\u2019un bon mestre. L\u2019objectiu era dignificar l\u2019ensenyament p\u00fablic a trav\u00e9s d\u2019un professorat ben format.<\/p>\n
A Catalunya el suport a la Rep\u00fablica va ser majoritari i, a m\u00e9s, anava unit a la il\u00b7lusi\u00f3 per la recuperaci\u00f3 de les llibertats nacionals a partir de la consecuci\u00f3 d\u2019un Estatut d\u2019Autonomia que respongu\u00e9s als desitjos de llibertat dels catalans. Els diferents trencacolls que hagu\u00e9\u00a0 de superar al Congr\u00e9s dels Diputats espanyol\u00a0 l\u2019Estatut de N\u00faria, votat per una \u00e0mplia majoria dels catalans al 1931, fins arribar a promulgar-se l\u2019Estatut d\u2019Autonomia del 1932 van fer que l\u2019\u00e0mplia autonomia a qu\u00e8 aspirava el poble catal\u00e0 es vei\u00e9s sensiblement redu\u00efda.<\/p>\n
En l\u2019Estatut de N\u00faria s\u2019establia que correspondria a la Generalitat la legislaci\u00f3 exclusiva i l\u2019execuci\u00f3 directa en tots els graus de l\u2019ensenyament, per\u00f2 en l\u2019Estatut de 1932 es mantingueren totes les compet\u00e8ncies de l\u2019estat en ensenyament dins el territori catal\u00e0. L\u2019Estat espanyol es va reservar el dret de continuar creant i mantenint les seves pr\u00f2pies escoles dins Catalunya i va assumir tot el control de l\u2019organitzaci\u00f3 escolar mitjan\u00e7ant el dret exclusiu d\u2019expedir els t\u00edtols acad\u00e8mics i professionals i la responsabilitat de la inspecci\u00f3 d\u2019ensenyament.<\/p>\n
Nom\u00e9s es reconegu\u00e9 a la Generalitat el dret a crear les seves pr\u00f2pies escoles, a part del reconeixement del biling\u00fcisme en l\u2019ensenyament escolar; dit d\u2019una altra manera, l\u2019Estatut de 1932 establia una doble xarxa educativa a Catalunya: l\u2019estatal i la de la Generalitat, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que aix\u00f2 podia comportar a la llarga. A m\u00e9s a m\u00e9s, no es concedia cap dotaci\u00f3 econ\u00f2mica especial perqu\u00e8 la Generalitat cre\u00e9s la seva xarxa educativa sin\u00f3 que aquesta, en tot cas, s\u2019havia de refiar \u00fanicament i exclusiva del seu pressupost. Malgrat aquesta limitaci\u00f3 de base, la Generalitat de Catalunya recoll\u00ed i potenci\u00e0 tot el bagatge educatiu acumulat des de la primeria del segle XX fins arribar a formular i organitzar un dels plans educatius, el Pla General d\u2019Ensenyament del CENU, m\u00e9s ben estructurats i progressistes de l\u2019Europa dels anys trenta del segle passat i en el qual s\u2019incorporaven plenament les millores pedag\u00f2giques i el model escolar de l\u2019Escola Nova.<\/p>\n
La realitat escolar a Catalunya a comen\u00e7ament de l’\u00e8poca republicana era for\u00e7a diversa. Hi existia la xarxa estatal d\u2019escoles p\u00fabliques i la Generalitat podia comen\u00e7ar a crear la seva pr\u00f2pia xarxa escolar. L\u2019Ajuntament de Barcelona, a trav\u00e9s del Patronat Escolar, tenia la seva pr\u00f2pia xarxa d\u2019escoles municipals. A les tres xarxes que podem considerar p\u00fabliques, s\u2019hi afegia una extensa xarxa d\u2019escoles religioses masculines i femenines, aix\u00ed com les acad\u00e8mies privades i les escoles racionalistes, moltes de les quals estaven sota la tutela dels ateneus. Tot i la diversitat d\u2019escoles, la taxa d\u2019analfabetisme a Catalunya era desproporcionadament elevada per a un pa\u00eds industrialitzat europeu; l\u2019analfabetisme afectava a la tercera part de la poblaci\u00f3 i una quarta part de la poblaci\u00f3 infantil en edat escolar no rebia cap tipus d\u2019ensenyament, estava mal escolaritzada o corria pel carrer.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019obra escolar de la Generalitat convert\u00ed Catalunya en un pa\u00eds capdavanter en la pedagogia a Europa<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
L\u2019obra escolar de la Generalitat fou enorme en el curt per\u00edode de temps que pogu\u00e9 actuar i malgrat les dificultats que imposaven les batzegades pol\u00edtiques d\u2019aquest per\u00edode. Un personatge clau en l\u2019ordenaci\u00f3 de la pol\u00edtica educativa catalana va ser Joaquim Xirau (1895-1946) catedr\u00e0tic de l\u00f2gica i teoria del coneixement de la Universitat de Barcelona, nacionalista i socialista reformista. Gr\u00e0cies a la seva iniciativa es va crear l\u2019Escola Normal de la Generalitat, al 1931, per formar els mestres que havien de nodrir la xarxa d\u2019escoles formada des de Catalunya; va fundar l\u2019Institut-Escola com a revulsiu de la renovaci\u00f3 de l\u2019ensenyament secundari que, fins aleshores, havia estat pr\u00e0cticament impermeable a les idees de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i, a m\u00e9s, estava monopolitzat per l\u2019estat espanyol; tamb\u00e9 va crear el Seminari de Pedagogia, germen de la futura secci\u00f3 de la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n
Aprofitant\u00a0 el decret de biling\u00fcisme de 19 d\u2019abril de 1931, la Generalitat, el 7 de maig del mateix any, va crear el Comit\u00e8 de la llengua, que fou l\u2019organisme encarregat de menar la normalitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament en catal\u00e0, mitjan\u00e7ant la publicaci\u00f3 i difusi\u00f3 de textos escolars i de l\u2019ensenyament de la llengua als mestres; en formaven part Joaquim Xirau, com a\u00a0 president, Manel Ainaud, Alexandre Gal\u00ed, Pompeu Fabra i Cassi\u00e0 Costal. Poques setmanes despr\u00e9s, al juny, el govern provisional de la Rep\u00fablica\u00a0 va disposar que a cada una de les quatre Escoles Normals de formaci\u00f3 de mestres de Catalunya s\u2019establ\u00eds una c\u00e0tedra per al coneixement i metodologia did\u00e0ctica de la llengua catalana; el fil\u00f2leg Pompeu Fabra va ser-ne nomenat inspector per assegurar la correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica d\u2019aquestes c\u00e0tedres.<\/p>\n
La Generalitat reprengu\u00e9 les Escoles d\u2019Estiu, restablertes per la Diputaci\u00f3 de Barcelona al 1930, despr\u00e9s del par\u00e8ntesi de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que servien per a la formaci\u00f3 del professorat i la difusi\u00f3 de les idees renovadores en l\u2019ensenyament. Aquestes escoles d\u2019estiu es van celebrar fins a l\u2019any 1935 ja que la del 1936 ja es va haver de suspendre per causa de l\u2019aixecament militar feixista. A l\u2019Escola d\u2019Estiu de l\u2019any 1933 C\u00e9lestin Freinet hi va fer dues confer\u00e8ncies sobre l\u2019escola activa i sobre el cooperativisme al servei de l\u2019escola i a l\u2019Escola d\u2019Estiu de 1935 hi va assistir un grup de mestres belgues per parlar dels centres d\u2019inter\u00e8s de\u00a0 Decroly.<\/p>\n
Tota aquesta tasca de difusi\u00f3 de les idees de l\u2019Escola Nova es va escampar com una immensa taca d\u2019oli dins l\u2019ensenyament p\u00fablic a Catalunya. Les propostes de pedagogs europeus com Montessori, Freinet, Decroly, Cousinet i els plans educatius com el pla Dalton o el m\u00e8tode de projectes i altres eren coneguts i s\u2019aplicaven cada vegada a m\u00e9s escoles tant si eren urbanes com rurals.<\/p>\n
L\u2019esfor\u00e7 per escolaritzar tota la canalla que no assistia a l\u2019escola va fer que s\u2019increment\u00e9s molt la construcci\u00f3 d\u2019edificis escolars i la dotaci\u00f3 de professorat. El r\u00e0pid increment de la quantitat de mestres es pot comprovar en les seg\u00fcents xifres:<\/p>\n
\n\n
\n Prov\u00edncia<\/th>\n Mestres per 1.000 habitants<\/th>\n<\/tr>\n \n <\/td>\n 1931<\/b><\/td>\n 1935<\/b><\/td>\n<\/tr>\n \n Barcelona<\/td>\n 0\u201980<\/td>\n 1\u201909<\/td>\n<\/tr>\n \n Girona<\/td>\n 1\u201981<\/td>\n 2\u201938<\/td>\n<\/tr>\n \n Lleida<\/td>\n 2\u201957<\/td>\n 3\u201943<\/td>\n<\/tr>\n \n Tarragona<\/td>\n 1\u201957<\/td>\n 2\u201920<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n
L\u2019esfor\u00e7 i l\u2019entusiasme que molts mestres p\u00fablics de Catalunya van dedicar a la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i a promoure els ideals de llibertat i igualtat de la Rep\u00fablica entre el seu alumnat van fer que el magisteri catal\u00e0, igual que el magisteri espanyol, fos un dels sectors professionals m\u00e9s castigats amb el triomf del franquisme.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil<\/h3>\n
\nAmb el frac\u00e0s de l’aixecament franquista a Catalunya comen\u00e7ar\u00e0 una etapa revolucion\u00e0ria que, en el camp de l’ensenyament, es concretar\u00e0 en el decret de 27 de juliol de 1936 de creaci\u00f3 del Comit\u00e8 (m\u00e9s tard Consell) de l’Escola Nova Unificada (CENU)\u00a0 el qual elaborar\u00e0 un projecte escolar que es pot considerar revolucionari. Un projecte que, malauradament, es portar\u00e0 a terme parcialment i en una situaci\u00f3 an\u00f2mala. Els \u00a0principis generals del CENU es recollien en el pre\u00e0mbul del decret: \u201cLa voluntat revolucion\u00e0ria del poble ha suprimit l\u2019escola de tend\u00e8ncia confessional. \u00c9s l\u2019hora de la nova escola, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. Cal estructurar aquesta nova escola unificada, que no solament substitueixi el r\u00e8gim escolar que acaba d\u2019enderrocar el poble, sin\u00f3 que cre\u00ef una vida escolar inspirada en el sentiment universal de solidaritat i d\u2019acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressi\u00f3 de tota mena de privilegis<\/i>\u201d.<\/p>\n
Les finalitats que es proposava aconseguir el CENU eren organitzar el nou r\u00e8gim docent d\u2019escola unificada que havia de substituir l\u2019escola confessional, assegurar que s’incorporaven els principis racionalistes del treball i que qualsevol persona pogu\u00e9s obtenir els m\u00e0xims estudis sense obstacles ni privilegis. Tamb\u00e9 es proposava coordinar els serveis d\u2019ensenyament de l\u2019Estat, de l\u2019Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat.<\/p>\n
El CENU emprengu\u00e9, en temps de guerra, una tasca que pretenia canviar tant el concepte de l\u2019ensenyament en tot el sistema escolar com organitzar un sistema nacional d\u2019educaci\u00f3 per a Catalunya; en aquesta tasca tit\u00e0nica s\u2019hi van dedicar molts esfor\u00e7os per la import\u00e0ncia que es donava a l\u2019educaci\u00f3 per aconseguir una societat m\u00e9s justa. Les directrius que mogueren l\u2019acci\u00f3 educativa del CENU van ser l\u2019escolaritzaci\u00f3 total de l\u2019alumnat, la substituci\u00f3 de l\u2019ensenyament confessional per l\u2019escola laica, la catalanitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament, la formaci\u00f3 del professorat, l\u2019aplicaci\u00f3 dels principis educatius de l\u2019Escola Nova com a millora en la formaci\u00f3 de l\u2019alumnat.<\/p>\n
Amb aquest decret el CENU\u00a0 va esdevenir \u00a0la m\u00e0xima inst\u00e0ncia en la planificaci\u00f3 educativa a Catalunya. La Generalitat de Catalunya, per decret, va assumir el funcionament de totes les institucions docents de l\u2019Estat a Catalunya en tots els seus graus. Aquest fet va donar lloc a un estira i arronsa pels traspassos i els pressupostos d\u2019ensenyament entre el govern de la Rep\u00fablica i el de la Generalitat que duraria, sense resoldre\u2019s, tota la guerra civil.<\/p>\n
Com a primera mesura per engegar el curs a l\u2019octubre de 1936, el CENU va procedir a fer un recompte del cens escolar efectiu de cada poble, posant un \u00e8mfasi especial en els nens sense escolaritzar. Al llarg del mes d\u2019agost es van constituir les delegacions comarcals que havien de fer arribar al CENU les dades estad\u00edstiques de la seva demarcaci\u00f3. A cada poble hi havia d\u2019haver una subdelegaci\u00f3 que havia de fer un cens escolar, l\u2019inventari del material disponible, un informe de l\u2019estat de l\u2019escola i les obres que calia fer-hi; una proposta de personal docent, indicant per cada cas la seva afecci\u00f3 al r\u00e8gim, com tamb\u00e9 un qualificatiu sobre la seva capacitat professional. Tota aquesta informaci\u00f3 s\u2019enviava a la Delegaci\u00f3 comarcal per a la seva tramitaci\u00f3 de cara a organitzar l\u2019ensenyament a tot Catalunya.<\/p>\n
Els edificis de les escoles religioses i altres locals van ser incautats per tal d\u2019aconseguir locals per a \u00a0l\u2019escolaritzaci\u00f3 total dels nens i nenes de prim\u00e0ria i acabar amb el problema que representava que una cinquena part de l\u2019alumnat \u2013uns 150.000 nens i nenes- no tingu\u00e9s acc\u00e9s\u00a0 a l\u2019educaci\u00f3. Durant el temps del seu funcionament el CENU va aconseguir crear 128.000 places escolars, de les 150.000 que hom calculava que mancaven per arribar a l\u2019escolaritzaci\u00f3 total de l\u2019alumnat, tot i que la situaci\u00f3 de guerra no va permetre que aquestes places estiguessin sempre situades en edificis pedag\u00f2gicament adequats.<\/p>\n
El Pla General d\u2019Ensenyament del CENU establ\u00ed l\u2019escolaritzaci\u00f3 b\u00e0sica entre els 0 i els 15\u00a0anys i tenia com a principis b\u00e0sics l\u2019educaci\u00f3 per a tothom i en condicions d\u2019igualtat, la possibilitat que cada alumne progress\u00e9s fins on arribessin les seves facultats, independentment del seu origen social, i la suficient coordinaci\u00f3 entre tots els nivells d\u2019ensenyament perqu\u00e8 tot el sistema educatiu fos una obra \u00fanica.<\/p>\n
<\/p>\n
El Pla General d\u2019Ensenyament del CENU establ\u00ed el sistema educatiu m\u00e9s avan\u00e7at de l\u2019Europa Occidental<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Despr\u00e9s de l\u2019escola prim\u00e0ria establia m\u00faltiples opcions: escoles de\u00a0pre-aprenentatge, escoles d\u2019aprenentatge, l\u2019Escola\u00a0del Treball o el Polit\u00e8cnic B\u00e0sic (ensenyament te\u00f2rico-pr\u00e0ctic, oposat al batxillerat cl\u00e0ssic). Posteriorment,\u00a0les Escoles T\u00e8cniques o la Universitat. Tamb\u00e9 els\u00a0ensenyaments art\u00edstics superiors (Belles Arts i Bells Oficis). El Polit\u00e8cnic d\u2019adaptaci\u00f3, creat al gener de\u00a01937, oferia als treballadors i treballadores la\u00a0possibilitat d\u2019accedir al nou sistema i d\u2019integrar-se a la Universitat. L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest complex i ambici\u00f3s pla d\u2019ensenyament no va poder fer-se efectiva per les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques\u00a0del moment, excepte en una part dels centres professionals i en les etapes maternal i prim\u00e0ria.<\/p>\n
La incautaci\u00f3 dels centres escolars religiosos implic\u00e0 l\u2019exclaustraci\u00f3 dels ordes religiosos que els regentaven i, tamb\u00e9, la supressi\u00f3 de les escoles parroquials que menaven molts rectors de poble. Aix\u00f2 provoc\u00e0 una manca de professorat que calia cobrir urgentment i, per tant, un problema molt important va ser la provisi\u00f3 de mestres. Juntament amb la recerca de locals per endegar les noves escoles, el CENU consider\u00e0 el problema de la selecci\u00f3 dels mestres de la m\u00e0xima urg\u00e8ncia.<\/p>\n
La Generalitat, seguint la pauta nacionalitzadora de l\u2019ensenyament que es marcava entre els objectius del decret de creaci\u00f3 del CENU, va obrir una convocat\u00f2ria de 2.500 places de mestre amb la intenci\u00f3 de crear un cos de magisteri propi de Catalunya. La soluci\u00f3 adoptada fou el nomenament inter\u00ed del personal docent necessari, segons les propostes dels sindicats que es reponsabilitzaven de la seva v\u00e0lua personal i de la seva adhesi\u00f3 al r\u00e8gim republic\u00e0. En aquestes places es don\u00e0 prefer\u00e8ncia a les persones amb el t\u00edtol de magisteri o b\u00e9 estudiants de les Escoles Normals, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi incorporaren estudiants universitaris i persones que havien acabat el batxillerat.<\/p>\n
Aquest procediment va permetre disposar del nombre suficient de mestres per a comen\u00e7ar el curs escolar 1936-1937, per\u00f2 tamb\u00e9 fou l\u2019origen de tota la s\u00e8rie de malentesos i friccions entre els dos grans sindicats que aglutinaven el professorat, la FETE (Federaci\u00f3 Espanyola de Treballadors de l\u2019Ensenyament), depenent de la UGT, i el Sindicat de Professions Liberals, depenent de la CNT. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que el fet que un bon nombre d\u2019aquests mestres no tinguessin t\u00edtol ni haguessin estat sotmesos a cap prova de selecci\u00f3 va fer que, malgrat que es reconegu\u00e9s a tots una \u00fanica categoria, es pos\u00e9s de manifest la necessitat d\u2019establir uns criteris estrictes sobre la manera de regularitzar la seva situaci\u00f3 professional.<\/p>\n
El CENU, davant la manca de mestres, va posar els mitjans perqu\u00e8 a l\u2019Escola Normal de la Generalitat es poguessin acabar els estudis en menys temps, organitzant el curs en quadrimestres; aquesta proposta es va posar en funcionament al mar\u00e7 de 1937. Per altra banda es va intentar millorar els coneixements dels mestres sense t\u00edtol a trav\u00e9s de cursos i confer\u00e8ncies. Tamb\u00e9 es va procurar que la qualitat de l\u2019ensenyament que es feia a les escoles millor\u00e9s, per aquest motiu es dispos\u00e0 que\u00a0 els mestres havien de portar un llibre-diari de la preparaci\u00f3 de les classes i anotar-hi observacions i estaven obligats, almenys, a dues reunions setmanals amb la direcci\u00f3 sobre el funcionament de les classes i una al mes sobre llibres a consultar.<\/p>\n
<\/p>\n
La catalanitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament, juntament amb la coeducaci\u00f3 i la gratu\u00eftat dels sistema educatiu, van ser tres dels grans objectius de l\u2019acci\u00f3 del CENU<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
L\u2019aven\u00e7 en la catalanitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament va ser un altre punt en qu\u00e8 es va fer notar l\u2019acci\u00f3 del CENU. El CENU adopt\u00e0 el biling\u00fcisme per a totes les escoles de Catalunya. El decret de 20 de setembre de 1936 sobre llengua materna que ho regulava feia extensiva la utilitzaci\u00f3 com a \u00fanica llengua la pr\u00f2pia, en l\u2019ensenyament pre-maternal, maternal i primari, i no introdu\u00efa l\u2019altra llengua fins que l\u2019infant\u00a0 estigu\u00e9s suficientment format en la nadiua. Les dificultats de la seva aplicaci\u00f3 van fer preveure que, en els casos que la separaci\u00f3 en grups homogenis fos impossible, el mestre havia d\u2019adaptar-se a la llengua de cada nen.<\/p>\n
Un dels punts m\u00e9s importants d\u2019aquest decret era que regularitzava l\u2019obligatorietat de l\u2019aprenentatge del catal\u00e0 per a tots els mestres a trav\u00e9s d\u2019un certificat obligatori en el qual es garantissin els seus coneixements de la llengua catalana. L\u2019\u00f2rgan responsable d\u2019atorgar-lo fou la Direcci\u00f3 General d\u2019Ensenyament del Catal\u00e0, dirigida per Pompeu Fabra, i el Tribunal Permanent de Catal\u00e0. S\u2019establ\u00ed un termini, fins al 31 de juliol de 1938, per presentar el Certificat de la Generalitat, en cas contrari el mestre quedaria inhabilitat per ensenyar a Catalunya; encara que molts mestres van obtenir aquest certificat cal dir que, a la fi, els que no el van presentar no van ser separats del servei degut a la manca de professorat.<\/p>\n
D\u2019acord amb els principis educatius recollits a la constituci\u00f3 republicana, el CENU va introduir la coeducaci\u00f3 entre els objectius a assolir per la nova organitzaci\u00f3 escolar. Es considerava que la coeducaci\u00f3 formava part de la lluita per la igualtat entre homes i dones ja que, a trav\u00e9s d\u2019ella, es donaven les mateixes oportunitats educatives i formatives a nens i nenes sense que la separaci\u00f3 per sexes serv\u00eds de pretext per perpetuar un sistema educatiu que preparava els nens per a la vida professional i a les nenes per a les tasques de la llar i les posava al servei de l\u2019home. A m\u00e9s, es veia la coeducaci\u00f3 com una integraci\u00f3 de l\u2019escola dins la societat ja que naturalitzava dins l\u2019\u00e0mbit escolar les relacions entre sexes. \u00c9s per aix\u00f2 que un decret, publicat el dia 1 d\u2019octubre de 1936, establ\u00ed la coeducaci\u00f3 com a norma general a totes les escoles catalanes i en tots els graus de l\u2019ensenyament. En el context social actual, on els papers socials d\u2019homes i dones estan molt igualats, \u00e9s dif\u00edcil de valorar la import\u00e0ncia d\u2019aquesta disposici\u00f3 que, en el seu moment, es va considerar com a revolucion\u00e0ria.<\/p>\n
El context b\u00e8l\u00b7lic i la mateixes difer\u00e8ncies que es produ\u00efen dins les forces republicanes van dificultar l\u2019aplicaci\u00f3 universal a tot el sistema educatiu de la muni\u00f3 de canvis que comportava el Pla General d\u2019Ensenyament. Els bombardeigs, l\u2019entrada de les forces franquistes en territori catal\u00e0 l\u2019any 1938 i la manca d\u2019aliments van fer, cap a la fi de la guerra, que l\u2019assist\u00e8ncia escolar dels alumnes minv\u00e9s considerablement pel temor dels pares a separar-se dels seus fills i per la necessitat que moltes fam\u00edlies tenien dels nens per fer cues en el racionament o petites tasques familiars. Les difer\u00e8ncies sindicals entre la FETE-UGT i la CNT, els Fets de Maig de 1937 que enfrontaren entre si diferents partits pol\u00edtics i sindicats favorables a la Rep\u00fablica tamb\u00e9 afebliren l\u2019efectivitat de la tasca educativa del CENU. A m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019arribada de nombrosos refugiats, fugitius de l\u2019aven\u00e7 de les forces feixistes i procedents de diferents indrets d\u2019Espanya,\u00a0 va incrementar la poblaci\u00f3 escolar que calia atendre i escolaritzar. Malgrat tot, els aven\u00e7os que introdu\u00ed el CENU en l\u2019ensenyament de Catalunya van significar un pas endavant important\u00edssim en la modernitzaci\u00f3 de l\u2019escola que, malauradament, va ser estroncat per la for\u00e7a de les armes.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019Escola Nova L\u2019Escola Nova \u00e9s el nom que rep el moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que s\u2019inicia a diversos pa\u00efsos de l\u2019Europa occidental a finals del segle XIX o principis del XX i que aixopluga un conglomerat de teories i m\u00e8todes educatius que formen un moviment ampli i diversificat. La renovaci\u00f3 en la pedagogia i la […]<\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-80985","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80985","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/users\/33"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=80985"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/80985\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=80985"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}