{"id":74304,"date":"2022-09-07T11:07:49","date_gmt":"2022-09-07T10:07:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=74304"},"modified":"2022-09-08T00:48:56","modified_gmt":"2022-09-07T23:48:56","slug":"memories-de-pere-puig-ricart","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart"},"content":{"rendered":"

LES MEVES VIV\u00c8NCIES VISCUDES <\/strong>DE 19 DE JULIOL DE 1936 A 24 DE JUNY DE 1945<\/strong><\/p>\n

Pere Puig Rafart<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Alguns familiars m\u2019han insistit for\u00e7a perqu\u00e8 plasmi la meva vida viscuda arran de l\u2019Al\u00e7ament del General Francisco Franco i dem\u00e9s militars que el seguiren el dia 18 de juliol de l\u2019any 1936, la Guerra Civil i la llarga cua dictatorial que va reportar despr\u00e9s, per mi, fins el dia joi\u00f3s que vaig poguer desvestir-me de la roba de kaki.<\/p>\n

Ho tinc for\u00e7a gravat a la mem\u00f2ria i procurar\u00e9 insertar el que m\u00e9s b\u00e9 recordi. Potser ho jutjareu com una novel\u00b7la ja que ser\u00e0 for\u00e7a extens, per\u00f2 \u00e9s el que verdaderament i malauradament em va tocar viure.<\/p>\n

S\u00f3c conscient que es far\u00e0 dif\u00edcil llegir-ho per la dolenta caligrafia i gens ben redactada i, a la vegada, la gram\u00e0tica molt deficient, sense punts i a part per por que no podria encabir-ho al mateix bloc, per\u00f2<\/u> no<\/u> en<\/u> s\u00e9<\/u> m\u00e9s<\/u>.<\/p>\n

Necessitareu paci\u00e8ncia i voluntat, per\u00f2 si no m\u2019ho haguessin insistit no era la meva intenci\u00f3 fer-ho, ja que vaig decidir-me a \u00faltims de l\u2019any 1997, poc despr\u00e9s de complir 78 anys, i vaig acabar-ho el 2 de desembre del 2000.<\/p>\n

 <\/p>\n

(L\u2019INICI DE LA GUERRA)<\/p>\n

 <\/p>\n

Era mitja tarda del diumenge, dia 19 de juliol de 1936. Jo em trobava al caf\u00e8 de la casa pairal del poble anomenat Caf\u00e8 de Cal Maj\u00f3, estatge social del Cor La Llanterna i Casal Catal\u00e0 Recreatiu, entitat dedicada principalment al teatre, on hi havia la corresponent sala, que tamb\u00e9 era, a la vegada, la m\u00e9s antiga de ball del poble. Jo no complia els 17 anys fins el dia 1r d\u2019octubre i era cantaire del cor des del dia 3 d\u2019octubre de 1933, que havia complert els 14 anys, i gaireb\u00e9 tots els diumenges i festes hi anava a passar la tarda, fent algun joc amb altres companys del Cor, quan sentim crits i molt soroll al carrer. Sortim al balc\u00f3 i vei\u00e9rem alguns homes amb armes i muni\u00f3 de gent esverada, comentant uns i cridant altres. Baix\u00e0rem al carrer i amb un que portava una escopeta de ca\u00e7a i el coneixia li [vaig] fer la pregunta [de] qu\u00e8 passava i em contest\u00e0 que s\u2019havien \u201csublevat\u201d totes les forces militars de Barcelona i tota Espanya contra el Govern de la Rep\u00fablica. Com que el sol i la calor ja anava de baixa, vaig passejar-me pel carrer contemplant el moviment de la gent i cotxes, que augmentava considerablement. A les 8 vaig fer cap a casa. La meva mare ens va advertir molt, amb el meu germ\u00e0, dient-nos que no ens deix\u00e9ssim veure per enlloc, doncs aquestes coses despr\u00e9s reporten conseq\u00fc\u00e8ncies. \u201cEls temporals s\u2019han de deixar passar\u201d. El pare va arribar de l\u2019hort i tamb\u00e9 em va \u201csermonejar\u201d for\u00e7a.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les not\u00edcies cada dia eren m\u00e9s alarmants i es comentaven fets horrorosos que passaven a molts llocs i arrib\u00e0 el primer ensurt al poble. El dia 27, a fi de tarda, jo em trobava on hi havia la central sindical de la UGT (el que era estatge del Centre Cat\u00f2lic pocs dies abans) i es varen sentir trets i explosions. Tancaren les portes i fins que acab\u00e0 el \u201csoroll\u201d no obriren i ens deixaren marxar. Vaig c\u00f3rrer cap a casa i la mare ja plorava i em va fer for\u00e7a crits al dir-li on em trobava. El que va passar es va explicar de moltes maneres. La que tenia m\u00e9s peu era que havien anat per detenir al gerent de la Caixa de Pensions, Pius Maci\u00e0, que vivia al pis on hi havia ubicades les oficines i al negar-se a obrir la porta comen\u00e7aren a trets i despr\u00e9s amb bombes \u201ccaseras\u201d per tots cantons i teulades de les cases de l\u2019entorn, fins que el varen encertar, matant-lo. Era tancat amb l\u2019esposa i quatre fills, per\u00f2 no va resultar ferit ning\u00fa m\u00e9s. Es va comentar molt aquest dolgut fet, doncs era un bon home, per\u00f2 s\u00ed un xic fan\u00e0tic cat\u00f2lic.<\/p>\n

 <\/p>\n

El desordre s\u2019anava imposant i ja va quedar forjada la penosa i desastrosa guerra. Qued\u00e0 tot parat. A la f\u00e0brica reprengu\u00e9rem el treball a primers d\u2019agost, com a les mines, el que feia que jo fiqu\u00e9s el nas a tot arreu, no fent cas de les advert\u00e8ncies dels meus pares. El quart dia de reemprendre el treball a la f\u00e0brica, despr\u00e9s de dinar vaig anar al local de la U.G.T. (Uni\u00f3 General de Treballadors) (Sindicat Comunista i Socialista), perqu\u00e8 obligat\u00f2riament ens ten\u00edem d\u2019afiliar a un sindicat o altre (C.N.T.). Hi havia for\u00e7a gent fent cua per inscriure\u2019ns. Entr\u00e0 un amic del temps de l\u2019escola, que es deia Ramon Mar\u00edn, uns mesos m\u00e9s gran que jo, i mentre f\u00e8iem la xerrada surt un home de l\u2019oficina de mando i crida: \u201cHacen falta dos voluntarios para el control del cruce de la carretera de Balsareny, s\u00f3lo 4 horas de puesto\u201d. Ens mirem i el Ramon diu: \u201cAnem-hi!\u201d, i ens presentem. Ens miren un xic sorpresos i, despr\u00e9s de fer-nos advert\u00e8ncies, ens lliuren un paper a presentar al jefe del control. No em guiava cap esperit pol\u00edtic ni revolucionari, nom\u00e9s per fer el maco, una fanfarronada. Arribem al lloc i despr\u00e9s [d\u2019] advert\u00e8ncies i consigna ens donen una escopeta de ca\u00e7a de dos canons i 12 cartutxos, i anant passejant i xerrant amb els de la C.N.T., fent d\u2019homes grans. Encara no feia mitja hora que hi \u00e9rem, alg\u00fa em va recon\u00e8ixer i li va faltar temps per anar a dir-ho a la meva mare que es trobava sola a casa. Al moment va arribar al control plorant com una magdalena. Em prengu\u00e9 l\u2019escopeta, la pos\u00e0 a terra i sense dir res a ning\u00fa, estirant-me del bra\u00e7 davant la sorpresa de tots, s\u2019em va emportar, tenint la valentia de treure\u2019m els cartutxos de la butxaca i de llan\u00e7ar-los a terra i sense deixar de plorar i dir disbarats contra tots, i jo, molt avergonyit, sense que deix\u00e9s d\u2019agafar-me pel bra\u00e7, cap a casa. Sort que era una hora que no hi havia gent pel carrer, 2\/4 de 5, i feia un sol que esclatava el cap. Sols se n\u2019enter\u00e0 una ve\u00efna del costat de casa quan hi arrib\u00e0vem i no va transcendir cap comentari, cosa que molt em temia. Uns dies despr\u00e9s, ens retrob\u00e0rem amb el company Mar\u00edn i em va dir que el jefe del control ho va compendre b\u00e9 dient-los que qued\u00e9s entre ells, sense fer cap comentari enlloc. El meu lloc l\u2019ocup\u00e0 un home que anava a treballar [a] arreglar tomaqueres a l\u2019hort i content que li oferissin.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vaig estar divendres i dissabte sense sortir de casa. Aquest lamentable fet em va quedar al cor i l\u2019he recordat tota la vida, pel que va sofrir i patir la meva mare que, encara que no era pr\u00f2pia, sempre ens havia estimat com ning\u00fa podia fer-ho, doncs jo vaig quedar sense mare quan tenia 6 mesos i [ella] es cas\u00e0 amb el pare que en tenia 22. Sort de l\u2019avi, pare de la meva mare, [dels] ve\u00efns i [les] dides, [que] se\u2019n va sortir fins que es va casar de nou.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els dies passaven i els disbarats anaven augmentant i, encara que es feien esfor\u00e7os per controlar-ho, era impossible. Marxaven molts voluntaris als fronts de guerra. El meu amic Mar\u00edn es va presentar voluntari per anar a l\u2019aviaci\u00f3 i el varen fer anar al front de Madrid, el dia 16 de novembre, a l\u2019ex\u00e8rcit de terra. Va estar en aquell front fins el maig del 1937, que explicava [que] les va passar molt malament i, ferit una vegada, el tornaren al front despr\u00e9s de passar 28 dies a un hospital de Guadalajara. El traslladaren de front per la part d\u2019Andalusia i mai m\u00e9s es va saber [res] d\u2019ell. Jo, excepte quan tenia d\u2019anar al sindicat U.G.T., vaig passar de tot, fent bon cas de la meva mare. Quan no sabia on anar, anava al caf\u00e8 casal d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya a llegir el diari La Humanitat<\/em>. A \u00faltims de setembre, en la primera assemblea general del sindicat U.G.T. del ram t\u00e8xtil i per votaci\u00f3, vaig ser nomenat delegat del personal mascul\u00ed de la f\u00e0brica on jo treballava, que anomenaven Cal Bertrand, c\u00e0rrec que vaig ostentar fins a \u00faltims d\u2019octubre del 1937, per for\u00e7a, doncs vaig ser reeligit dues vegades. Despr\u00e9s de la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de l\u2019empresa a mitjans d\u2019octubre del 36, ning\u00fa volia el c\u00e0rrec de president del consell d\u2019empresa, molts per incapacitat, i s\u2019en tingu\u00e9 de fer c\u00e0rrec en Josep Serarols, que feia de mec\u00e0nic muntador de m\u00e0quines i no perteneixia a l\u2019empresa directament, enviat per una empresa particular de muntadors. Tamb\u00e9 es nomen\u00e0 per votaci\u00f3 un Comit\u00e8 de F\u00e0brica de 6 membres i vaig sortir elegit com a president, per\u00f2 no tenir 18 anys em va salvar d\u2019aquest pen\u00f3s maldecap. Amb en Serarols, per\u00f2, ens v\u00e0rem tenir for\u00e7a enfrontament amb el meu c\u00e0rrec de delegat sindical i despr\u00e9s de la guerra em va fer for\u00e7a la \u201cpunyeta\u201d com a venjan\u00e7a. Hi havia bon degoteig de voluntaris cap al front i ja havien arribat not\u00edcies d\u2019alguns morts, per\u00f2 la vida al poble s\u2019anava normalitzant for\u00e7a, tot i que no passava dia que no es parl\u00e9s d\u2019haver-se trobat algun mort per les voreres de carreteres dels entorns, assassinats pel fet d\u2019\u00e9sser \u201cfascistas\u201d, per\u00f2 \u201cse\u2019n carregaven\u201d per venjances personals. El fat\u00eddic \u201cPaseo\u201d feia por a tothom.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al cor La Llanterna les activitats i assajos es reemprengueren a primers de setembre. Jo tenia el c\u00e0rrec de sotssecretari dins la Junta des del mes d\u2019octubre de l\u2019any anterior, el 1935. El secretari era en Ramon Cirera, de Cal Cistell\u00e9, que es tocava amb casa meva, per\u00f2, com que era directiu del partit Esquerra Republicana de Catalunya, va presentar la dimissi\u00f3 per atendre millor el c\u00e0rrec pol\u00edtic i vaig ocupar jo el seu c\u00e0rrec fins a primers de novembre del 37, que es van paralitzar totes les activitats degut a les movilitzacions de lleves i el caire m\u00e9s t\u00e8tric que prenia la guerra.<\/p>\n

 <\/p>\n

El mes de novembre del 36, els partits pol\u00edtics, tots, varen organitzar un dia festiu proben\u00e8fic per als hospitals de sang. A la Llanterna, al mat\u00ed, v\u00e0rem fer cantades per tot el poble com si fos Pasqua i noies dels sindicats i partits pol\u00edtics postulaven recaptant forces pessetes. Tamb\u00e9 ho f\u00e9rem el mes de febrer, el dia de Pasqua i [el] mes de juny del 37 i est\u00e0vem contents de la nostra col\u00b7laboraci\u00f3, que a tothom estranyava que es recollissin tants diners. El mes de juliol, el dia que s\u2019hauria celebrat la Festa Major, sort\u00edrem sols pel nostre compte per recaptar comestibles, a m\u00e9s de diners, i recoll\u00edrem for\u00e7a. Amb en Llu\u00eds Rub\u00ed f\u00e9rem dos viatges amb un carret\u00f3 a l\u2019Ajuntament perqu\u00e8 ho fessin arribar al seu dest\u00ed, a m\u00e9s de 3.015,35 pessetes. El dia 3 de novembre, l\u2019Ajuntament va organitzar un gran festival ben\u00e8fic al cinema Ideal amb la mateixa finalitat, en el que col\u00b7laboraven totes les entitats del poble i artistes forans de for\u00e7a renom, que no podia tenir m\u00e9s \u00e8xit. Va ser la nostra \u00faltima col\u00b7laboraci\u00f3 ja que nom\u00e9s ens hi apleg\u00e0rem 16 cantaires. Totes aquestes col\u00b7laboracions les port\u00e0vem endavant amb la valuosa col\u00b7laboraci\u00f3 del mestre del Cor, Antoni Girbau Tarr\u00e9s, per\u00f2 el cap visible per al poble era jo, com a secretari, fet que em va valer que en prenguessin bona nota els \u201camics\u201d i al retornar de la guerra m\u2019ho feren pagar for\u00e7a car, posant-me moltes traves amb moltes coses desagradables.<\/p>\n

 <\/p>\n

En deixar les activitats del \u201cCoro\u201d, va ser quan arribaven a S\u00faria for\u00e7a gent, de refugiats d\u2019altres regions, principalment dones i mainada, i no es sabia on encabir-los. Un dia em vaig creuar pel carrer amb un alt c\u00e0rrec del Partit Socialista i dirigent de la UGT i que hav\u00edem tingut forces converses, anomenat Rom\u00e1n. Em va parar i diu que \u201csab\u00eda que hav\u00edamos paralizado las actividades en el coro, si podr\u00edamos cederles el local de ensayos para poner camas y alojar un grupo de refugiados asturianos\u201d. Li vaig exposar tots els inconvenients: que \u00e9rem una societat cultural i ens ho podien malmetre tot. No hi havia cap servei, ni aigua, ni cuina, que ten\u00edem d\u2019anar a la sala del caf\u00e8 que era a sota i altres inconvenients. Va semblar que ho comprenia i no va passar res. Quatre dies despr\u00e9s, venen a trobar-me a la f\u00e0brica, quan treballava, tres capdavanters de les Joventuts Llibert\u00e0ries FAI (Federaci\u00f3 Anarquista Ib\u00e8rica) amb la mateixa petici\u00f3. Els vaig contestar el mateix, per\u00f2 no els vaig conv\u00e8ncer i no entraren en ra\u00f3. Per treure-me\u2019ls de sobre, els vaig dir que ja ho consultaria amb els tres m\u00e9s que quedaven de junta, que tornessin dintre de dos o tres dies i els donaria la resposta. Al dia seg\u00fcent, m\u2019esperaven al sortir del treball, per\u00f2 s\u2019hi havia afegit un home anomenat Pablo, for\u00e7a temut dirigent del partit de la FAI. Qued\u00e0rem parats al mig del pont d\u2019entrada a la f\u00e0brica i els dem\u00e9s treballadors ens passaven pels costats i miraven, estranyats, com discut\u00edem. Els vaig dir que havia parlat amb dos i hav\u00edem acordat que no el pod\u00edem cedir per les causes exposades, que si el volien confiscar i apoderar-se\u2019n per la for\u00e7a no hi pod\u00edem fer res. Discut\u00edrem molt i ens separ\u00e0rem enfadats.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jo no s\u00e9 com ho comentarien dins el partit; el cas \u00e9s que tres dies despr\u00e9s, era dilluns, al sortir de llegir el diari al casal de l\u2019Esquerra Republicana, trobes la carretera i al davant hi havia la llibreria de les Juventuts Llibert\u00e0ries (era al carrer Gonzalez Solesi\u00f3 n\u00fam. 5) i em crid\u00e0 el Micalet de Cal Bona Vida, motiu de la casa on vivia, un home petitet, solter, de m\u00e9s de 40 anys, fan\u00e0tic de la FAI, que sempre vestia la mateixa americana llarga, com si li haguessin donada, i les butxaques plenes de llibres de caire anarquistes i revolucionaris i una llarga pistola sempre penjant a la cintura, per dintre, per\u00f2 es veia molt b\u00e9, i em digu\u00e9 amb tota la mala llet: \u201cTu ets el qui no vol cedir el local del Coro per a la gent refugiada?\u201d. I contesto que no s\u00f3c jo, que som els que quedem de junta, per les raons que hem donat als socialistes tamb\u00e9, per\u00f2 em tall\u00e0 la paraula i cridant al mig del carrer em digu\u00e9: \u201cTot aix\u00f2 s\u00f3n excuses que tu hi poses per no cedir-lo a la causa. El que passa \u00e9s que tu ets un feixista camuflat i t\u2019haurem de donar el \u2018paseo\u2019\u201d. Aix\u00f2 ho van sentir, estranyats, dos amics meus que eren a la porta de la llibreria, en Carles Ruiz i [en] Josep Abell\u00e1n, que eren de les Joventuts Llibert\u00e0ries, entre altra gent. En sentir aquestes paraules tan tr\u00e0giques, vaig quedar tan sorpr\u00e8s i espantat que vaig quedar sense paraula, per\u00f2 vaig tenir l\u2019impuls de travessar de nou la carretera corrent i [de] ficar-me a l\u2019estatge d\u2019Esquerra Republicana i buscar l\u2019amo del caf\u00e8, Llu\u00eds Gen\u00e9, que era un antic soci de La Llanterna i explicar-li el que m\u2019havia passat i dit el Micalet. Va anar a una taula de joc on hi havia en Josep Balaguer de Cal Maurici que jugava a cartes, que va venir tot seguit. A m\u00e9s, era de Junta del partit i mentre li explicava va arribar el secretari que ens va fer entrar a la secretaria i al comen\u00e7ar [a] explicar-li els fets al Vilajosana va entrar en Prudenci Torres, que n\u2019era president. A poc a poc, com vaig poder, els vaig explicar tot el proc\u00e9s perqu\u00e8 ced\u00edssim el local amb l\u2019amena\u00e7a final de feia poca estona per part del Micalet. Enfadats tots, en Vilajoana (era el secretari) diu: \u201cAix\u00f2 no es pot tolerar! Anem a comentar-ho amb en Claret (l\u2019alcalde) que encara el trobarem treballant al taller\u201d (tenia un taller de fusteria propi), dient-me a mi: \u201cJa ho arreglarem. V\u00e9s cap a casa teva i no surtis durant un parell de dies i no ho comentis amb ning\u00fa\u201d. En tota la setmana nom\u00e9s vaig sortir de casa per anar a treballar a la f\u00e0brica al mat\u00ed. El dissabte, ja era fosc, el Llu\u00eds Gen\u00e9, al comprovar que no em veia llegint el diari com de costum, va venir a casa i des de l\u2019entrada va cridar: \u201cJove, on tens el xicot xic, que no el veig cap dia pel caf\u00e8 a llegir? Que est\u00e0 malalt?\u201d, i la mare li contesta: \u201cNo s\u00e9 qu\u00e8 li passa que no vol sortir\u201d. I el Gen\u00e9 li digu\u00e9: \u201cDiga-li que surti, que el vull veure all\u00e0 llegint com sempre, que no tingui por, que ja est\u00e0 tot arreglat\u201d. No hi vaig anar fins al dilluns i al veurem em digu\u00e9: \u201cPosa cara alegre com si res hagu\u00e9s passat, i cada dia aqu\u00ed, eh?\u201d. Animant-me molt, per\u00f2 vaig estar m\u00e9s de dos mesos sense passar pel davant de la llibreria. Vaig tenir d\u2019explicar-ho tot als meus pares, i la mare, com [que] era prou decidida, va dir: \u201dAix\u00f2 et va dir aquell malparit? Ja l\u2019embestir\u00e9 i em sentir\u00e0!\u201d, per\u00f2 la v\u00e0rem conv\u00e8ncer que call\u00e9s i no fes mullader, doncs est\u00e0vem for\u00e7a tristos perqu\u00e8 el meu germ\u00e0 feia 28 dies [que l\u2019] havien cridat a files i estava a \u00c1guilas (M\u00farcia) fent la instrucci\u00f3 preparat\u00f2ria per anar al front.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pocs dies despr\u00e9s, em vaig enterar pel ve\u00ed de casa, Antoni Cirera, que aquella setmana, al ple de l\u2019ajuntament hi havia hagut, per\u00f2, molt soroll de discussions sobre el meu cas. Un dia, em vaig creuar pel carrer amb l\u2019Alcalde Claret i em digu\u00e9: \u201cQu\u00e8 xicot? Encara est\u00e0s tan espantat? Has de ser valent, no tenir por\u201d.<\/p>\n

Amb en Micalet ens creu\u00e0rem v\u00e0ries vegades, per\u00f2 ni ell em mirava ni jo, tampoc. (Les depend\u00e8ncies del coro no varen ser ocupades fins a \u00faltims de mar\u00e7, quan va venir tanta gent de l\u2019Arag\u00f3, empesos per l\u2019ofensiva d\u2019en Franco, que es van parar, fent de trinxera, als rius Ebre i Segre i altres rius del pre-Pirineu a les altures de Tremp, jo ja em trobaba incorporat i fent la instrucci\u00f3 a Vic).<\/p>\n

 <\/p>\n

Faig constar, tornant enrere, que a \u00faltims de l\u2019any 1935 s\u2019havia format a la Cooperativa les Joventuts Cooperativistes. L\u2019objectiu era fomentar la cultura i l\u2019esport entre els fills dels associats. La junta fundacional era formada per gent no massa jove, homes i dones que no portaven gaireb\u00e9 res a la pr\u00e0ctica, cap activitat. Al fer l\u2019any de la fundaci\u00f3, es va celebrar la primera reuni\u00f3 general i es va promoure una campanya perqu\u00e8 la junta deix\u00e9s tots els c\u00e0rrecs i [es fes] el nomenament de nova junta amb joves de la \u201cprimera volada\u201d. El m\u00e9s gran era jo, 17 anys, amb el c\u00e0rrec de caixer. El president, Josep F\u00e0brega Tort, de Cal Faluga, el secretari, Urb\u00e0 Cirera Claret, i altres de junta eren Miquel Soler de Cal Patieus, Josep Torrabadella, Joaquim Cabezas, M\u00aa Teresa F\u00e0brega, de Cal Ser\u00e9 i Maria Canals.<\/p>\n

 <\/p>\n

Es varen organitzar les seccions de futbol, atletisme, excursionisme, la biblioteca i l\u2019escola nocturna, que se\u2019n feu c\u00e0rrec altruistament en Dom\u00e8nec Reguant Massana, de Cal Guixaire, per\u00f2 nom\u00e9s va funcionar tres mesos, doncs va tenir [de deixar-ho] per anar a incorporar-se a l\u2019Ex\u00e8rcit. Es portaven a terme forces activitats pel capital de qu\u00e8 dispos\u00e0vem, que era la subvenci\u00f3 de la Cooperativa i Federaci\u00f3 -160 i 60 pessetes- de l\u2019Ajuntament i unes 100 que recoll\u00edem a la b\u00fastia que pos\u00e0vem a la botiga. Va sobreviure fins a primers de desembre del 38, pel caire que prenia el fi de la guerra.<\/p>\n

 <\/p>\n

En entrar l\u2019any 1938, els problemes eren m\u00e9s complicats, agreujant-se pel caire que anava prenent la guerra i la dif\u00edcil situaci\u00f3 que planava per la manca de comestibles i el dol de moltes cases per les morts als fronts de guerra. Les festes de Nadal i Any Nou passaren del tot desapercebudes. Les not\u00edcies o bulos dels fronts feien esverar a la gent, fins els que es veieren realitat. A \u00faltims de febrer, les tropes feixistes (ells en deien \u201cnacionals\u201d) varen trencar el front per tot Arag\u00f3. No paren fins on ja he ressenyat, del mar fins al Pirineu.<\/p>\n

 <\/p>\n

En els primers dies de les ofensives \u201cdels moros i cristianos\u201d que alguns deien, varen mobilitzar la meva quinta, \u201cdel biber\u00f3n\u201d, 1940, el dia 11 de mar\u00e7. Ens feren presentar a les 8 del mat\u00ed, a l\u2019ajuntament, ens donaren una manta i un component del consistori, ens van acompanyar a la caixa de reclutament de Barcelona, des d\u2019 on ens destinaren a Vic per apendre la deficient instrucci\u00f3 militar.<\/p>\n

 <\/p>\n

De S\u00faria \u00e9rem 23 reclutes, per\u00f2 ja n\u2019havien marxat voluntaris 6 i dos ja havien mort, en Ramon Mar\u00edn i en Jaume Fortuny. Entre la colla, recordo que \u00e9rem en Josep M\u00aa Cus\u00e0, Pau Soler, Joaquim Reguant, Josep Cunill, Ignasi T\u00e0pies, Santiago Olagu\u00e9, Joan Ros, Ramon Vilanova, Ramon Planell, Agust\u00ed Santamar\u00eda, Joan Serra, Pl\u00e0cid Franch, Josep Sibila, Pere Alsina, Joan Trull\u00e0s, Albert Sanz, Ignasi Farran, Josep Cazorla i Manuel Fern\u00e1ndez. A Vic, 13 ens allotj\u00e0rem a la caserna de la Rambla i els altres a una esgl\u00e9sia-convent del carrer del Carme, que era habilitada per caserna. El dia 20, la meva mare, [i les] de Pere Alsina, Josep M\u00aa Cus\u00f3 i Joan Serra ens vingueren a veure totes ploroses i al marxar, encara m\u00e9s tots.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ens ho pass\u00e0vem for\u00e7a b\u00e9. D\u2019instrucci\u00f3, poca, perqu\u00e8 no es cansessin els monitors, que es passaven m\u00e9s de la meitat del temps passejant i xerrant entre ells, que b\u00e9 podien dir \u201cvisca la guerra\u201d, doncs no els mancava res i feien el que volien. Ens divert\u00edem for\u00e7a, doncs s\u2019organitzaven festejos a la caserna i a la ciutat i en sortir de passeig, empaitant i escridassant les noies i visitant alguna \u201cigl\u00e9sia\u201d, on hi havia for\u00e7a assortit de \u201cnenes piadoses\u201d, que si a alg\u00fa l\u2019interesava, portant un xusco s\u2019ho passava b\u00e9. El ranxo tamb\u00e9 era for\u00e7a ben condimentat i [de] quantitat raonable, menys al mat\u00ed que sols donaven dos cass\u00f3 de llet i caf\u00e8 i pel complement et tenies d\u2019espavilar. La gana ja era molt palesa arreu i m\u00e9s en ciutats i pobles grans i quan ens donaven el ranxo molt\u00edssima gent, principalment gent gran i mainada, eren al nostre entorn esperant que si ens sobrava res ho pos\u00e9ssim amb cassoles [i] pots grans, fins galledetes, per aprofitar-ho i els menuts plorant ens ho demanaven. Feia pena veure-ho.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 19 d\u2019abril, inesperadament, em despertaren a les 4 de la matinada, i a 2\/4 de 6 ja \u00e9rem a l\u2019estaci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s els de la caserna de la Rambla 328 varen dir qu\u00e8 \u00e9rem, amb la maleteta, manta, plat i cullera. A mi, com a \u201cclient\u201d del casal de l\u2019Esquerra Republicana, 5 dies abans d\u2019incorporar-me, em varen regalar un macuto for\u00e7a gran i el secretari Urbici Vilajosana em don\u00e0 un escut amb les 4 barres catalanes que hi deia \u201cPer Catalunya\u201d, dient-me que el port\u00e9s sempre posat a la guerrera, cosa que vaig complir fins poc abans d\u2019anar al contraatac al front de l\u2019Ebre el dia 6 d\u2019octubre, que em feren presoner, doncs tenia el presentiment que en aquells tr\u00e0gics moments em passaria quelcom dolent i em podria perjudicar si no hi pensava o no tenia temps de treure-m\u2019el, i ho vaig encertar. Ens carregaren a uns bagons \u201cborregueros\u201d, i a les 6\u201910 sort\u00edem cantant com si an\u00e9ssim a festa major.<\/p>\n

 <\/p>\n

Poc m\u00e9s de les 9 arrib\u00e0vem a Calaf, on ens donaren un macuto a tots, per aix\u00ed suplir les maletes i el t\u00edpic esmorzar, amb un xusco per a tres per barrejar amb la llet i el caf\u00e8. Ens donaren perm\u00eds, per\u00f2 a 2\/4 d\u2019una, tots sens faltar-ne un all\u00e0 per dinar, ja que a les 2 dev\u00edem d\u2019empendre la marxa. No es podia passar per enlloc de tanta gent, militars i paisans, per incorporar-se a [alguna] unitat per sortir tot seguit cap al front, doncs ja es sentien llunyans sorolls d\u2019estampides de bombes. Vaig avisar un surienc que era molt amic del meu germ\u00e0 que parlava amb una seva tia que havia anat a veure, que li d\u00e8iem el Pepet Sastret, que havia marxat els primers dies voluntari amb una Columna de la FAI. V\u00e0rem estar molt contents per la trobada. Mentre parl\u00e0vem, es varen sentir crits que deien: \u201dTodos los de la 27 Divisi\u00f3n, r\u00e1pidos a los camiones\u201d. El Pepet ho era, doncs [a] l\u2019organitzar-se l\u2019Ex\u00e8rcit Popular l\u2019havien passat [a] aquesta divisi\u00f3. Ens v\u00e0rem despedir, per\u00f2 em va donar for\u00e7a consells, que el vaig recordar moltes vegades i m\u00e9s pel trist final que va tenir. Varen sortir prop de les 12 i quan din\u00e0vem prop de les dues va arribar la trista nova que anant cap al front la caravana de 26 camions va ser atacada en plena carretera per avions de bombardeig i caces ametralladors, causant una tr\u00e0gica carnisseria i, entre els morts, pocs dies despr\u00e9s em vaig assabentar que hi havia el Pepet. Poc despr\u00e9s de les 2, arribaren camions i ens traslladaren a Pons, allotjant-nos en cases que els amos havien marxat. Ja el sol anava a la posta, quan ens fan reunir a tots, m\u00e9s de 400 ja \u00e9rem, i ens condu\u00efren al cementiri, cosa que a tots ens va sorprendre. Als 5 minuts de ser-hi tots, va arribar un grup de 12 soldats amb el fusell a la m\u00e0 i enmig de la formaci\u00f3 portaven tres soldats lligats de les mans. Un militar amb galons de capit\u00e0 ens va fer una \u201carenga\u201d exaltant la llibertat i el patriotisme, que \u201cestos tres malos soldados ni patriotas [no] hab\u00edan querido defender, abandonando las trincheras ante el ataque del enemigo, por cobard\u00eda. Un consejo de guerra los hab\u00eda juzgado culpables y ser\u00edan fusilados ante nosotros como ejemplo, y se\u00e1is fieles a la Patria. \u00a1Antes morir que abandonar la trinchera en combate!\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

Feien passar els tres soldats lligats davant nostra, dos d\u2019ells molt plorosos i cridant: \u201cNo es verdad, capit\u00e1n, no somos culpables\u201d, i cridant: \u201c\u00a1Viva la Rep\u00fablica!\u201d, i l\u2019altre: \u201c\u00a1Asesinos! \u00a1Viva la FAI!\u201d. I el capit\u00e0 va ordenar: \u201c\u00a1Fuego!\u201d. Va ser t\u00e8tric. Ens feren sortir a poc a poc del cementiri, formats, per davant dels tres morts que ja quasi era fosc. En arribar al poble, agafar el plat i cap a buscar mongetes amb butifarra que hi havia per sopar, per\u00f2 poca gana ten\u00edem. Est\u00e0vem tots acollonits i nerviosos que poc tampoc dorm\u00edrem.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al dia seg\u00fcent ens cridaren a 2\/4 de 6, i a les 7 emprengu\u00e9rem carretera cap a Basella, Oliana i Coll de Narg\u00f3, on [ens] desvi\u00e0rem cap a la Vall de Gabarra fins al poblet de Baixos, on par\u00e0rem al volt de la carretera on ens esperaven per dinar. Eren les 4 de la tarda i amb moltes presses ens destinaren distribu\u00efts pels 4 batallons de la 134 Brigada Mixta de la 31 Divisi\u00f3, X Cos d\u2019Ex\u00e8rcit. Ens pens\u00e0vem que ens posarien tots els de S\u00faria al 1r batall\u00f3, per\u00f2 sols n\u2019hi destinaren 7 i els restants 6 ens anomenaren pel 3r, 2a Companyia, que \u00e9rem Ramon Planell, Agust\u00ed Santamar\u00eda, Pere Alsina, Albert Sanz i Ignasi Ferran. Ens donaren el fusell, 20 pintes de bales i 2 bombes de m\u00e0. El fusell, sense corretja, que el que no va tenir cap cordill el tenia de portar a la m\u00e0. No ens donaren cartutxeres per les bales. Jo les vaig posar dins de dos mitjons, i les bombes no sab\u00edem ni [ens] ensenyaren com funcionaven, que tots est\u00e0vem molt emprenyats. All\u00e0 pass\u00e0rem la nit com v\u00e0rem poder per dormir, i a les 9 del mat\u00ed emprenem la marxa, donant-nos el menjar per tot el dia amb fret. Ens desped\u00edrem, molt emocionats, desitjant-nos sort.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els del 3r batall\u00f3 f\u00f3rem els primers de fer la sortida carretera enll\u00e0 i ja no ens vei\u00e9rem m\u00e9s amb els altres. Par\u00e0rem una hora per dinar i endavant direcci\u00f3 Isona, passant per San Pere M\u00e0rtir, ja gaireb\u00e9 fosc. Ens digueren que, el cap de tarda, Isona l\u2019havien conquistat els feixistes i feia unes dues hores l\u2019havia reconquistat l\u2019Ex\u00e8rcit Popular. Hi havia mostres d\u2019aquestes accions ja que, al passar pel mig del poble, tot i haver plogut una mica, hi havia mostres de sang a la carretera i, a la porta d\u2019una casa, dos morts junts. Camin\u00e0rem encara m\u00e9s de dues hores, endinsant-nos a la petita vall de les Conques fins arribar a uns 400 metres del poble de Sant Rom\u00e0 de la Conca, ocupant unes posicions de segona l\u00ednia i nom\u00e9s f\u00e8iem patrulles de nit.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al poblet de Sant Rom\u00e0 no hi parava [d\u2019haver] els \u201cfollons\u201d de dia o nit: ara el conquistaven, ara el tornaven a perdre, per\u00f2 nosaltres no hi ten\u00edem cap problema serio. Est\u00e0vem all\u00e0 per, si trencaven la primera l\u00ednia, aguantar l\u2019embestida. El que ten\u00edem [era] feina perqu\u00e8 ens portaven els mors per enterrar-los. Aquells camps tots eren plens de grosses oliveres i ametllers i f\u00e8iem forats entre els arbres i terra a sobre per colgar-los. Alguna vegada, des d\u2019un observatori, ens localitzaven i ens enviaven forces bombes-morter. Als 10 dies d\u2019arribar [a] aquestes posicions em varen nomenar cabo i dos dies despr\u00e9s em don\u00e0 av\u00eds el tinent que feia de capit\u00e0 i em nomen\u00e0 cabo furriel de la companyia, doncs el [cabo] que hi havia, tornant de buscar suministre, els localitzaren i dispararen morters i el varen molt malferir. El perill era a tot arreu. Amb el nou c\u00e0rrec no tenia servei directe si no hi havia \u201cfoll\u00f3n\u201d, sols cuidar-me de l\u2019administraci\u00f3 de la cuina i cada tres dies anar a buscar el suministre. El pa i si [hi] havia carn fresca ho portaven cada dia. El lloc d\u2019intend\u00e8ncia era for\u00e7a apartat, entre mig de bosc de pins i cada dia [en un] lloc diferent perqu\u00e8 no ho poguessin localitzar. Ens deixaven un mulo que ten\u00edem de retornar i carreg\u00e0vem per la1\u00aa i 2\u00aa companyia. Ja el primer dia ens varen avisar que ens sortirien al pas dones que ens tentarien per comprar-nos tiberi al preu que fos o amb el que volgu\u00e9ssim, per\u00f2 que si ced\u00edem, que si ens descobrien, ens hi anava la pell. El segon dia, per entre el bosc, s\u2019hi passejaven forces dones que les v\u00e0rem avisar quan an\u00e0vem per carregar el suministre. Al retornar, en cinc ocasions ens sortiren al pas dues (anaven de dues en dues) que feia ll\u00e0stima com s\u2019expressaven. Gaireb\u00e9 totes deien que eren de Terrassa i de Sabadell. Les dues \u00faltimes, altres tamb\u00e9, ploraven de veritat, que els vengu\u00e9ssim [alguna cosa], per poc que fos. Nosaltres els d\u00e8iem que no pod\u00edem, que ho escatimar\u00edem dels soldats i elles, que poc no s\u2019hi coneixeria. La m\u00e9s gran tindria uns 35 anys, molt eixerida i la joveneta, sobre 20, per\u00f2 no tant. La gran es va acostar a mi, es pos\u00e0 a donar-me petons i posar-me la m\u00e0 a la bragueta, dient: \u201cFes-me o et faig el que vulguis\u201d, i jo, que no. I deia: \u201cNo sigueu tontos, gaudiu una estona amb nosaltres, que potser dintre una hora podeu ser morts\u201d. La m\u00e9s jove, amb l\u2019altre company de la 1\u00aa Companyia ja s\u2019havia tret les calces i el jersei i, posant-se molt seri\u00f3s, diu: \u201dNo, diem que no! Deixeu-nos o acabarem malament, no podem. Si voleu, amb pessetes; si no, res\u201d. I la gran contesta: \u201cMenjar \u00e9s el que volem!\u201d. \u201cDoncs ni una cosa ni l\u2019altra\u201d, dic jo i agafo el mul pel romal i endavant. I fins ens tiraven rocs i ens deien cridant: \u201cBurros!\u201d. Cada dia ens en sortien al pas, per\u00f2 no arribaren a l\u2019extrem d\u2019aquestes. N\u2019hi havia alguns que ho aprofitaven perqu\u00e8 ho hav\u00edem observat, per\u00f2 deien [que] ho pagaven amb diners. Un de la 4\u00aa companyia van dir que es va anar a curar d\u2019un peu que s\u2019havia fet mal i no el vei\u00e9rem m\u00e9s i el bulo va c\u00f3rrer que havia \u201cregalat\u201d 2 bacallans i dos pots de carn russa entre els pins.<\/p>\n

 <\/p>\n

El meu amic Ferran de S\u00faria feia de cuiner dels oficials. Com que ja estava acostumat a cuinar a casa seva, doncs havia mort la seva mare feia 4 anys, tenia d\u2019arreglar el tiberi pels dem\u00e9s, pare i un germ\u00e0 de 14 anys, i estava molt content perqu\u00e8 anava ben alimentat i lliure de servei.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un dia, vaig anar a on estava i, mentre parl\u00e0vem, va arribar un capit\u00e0 i el tinent de la meva companyia. Entr\u00e0rem en conversa i va sortir aix\u00f2 de les dones dins el bosc i varen dir que ho tenien for\u00e7a controlat, que els dos llocs provisionals que cada dia es munten d\u2019intend\u00e8ncia ambulant hi han contat alguns dies m\u00e9s de 200 dones, per\u00f2 molt poques aconsegueixen menjar, per\u00f2 guanyen diners perqu\u00e8 s\u2019ho fan pagar i bastants ho aprofiten, per\u00f2 encara que ho facin entre els pins, que es creuen [que] no els [veu] ning\u00fa, s\u00f3n observats per vigilants que hi ha amagats perqu\u00e8 no repercuteixi amb accions de caire militar (espionatge). Per\u00f2 ens aconsellaren: \u201cEs mejor que no os las trinqu\u00e9is porqu\u00e9 os expon\u00e9is a unas purgaciones que aqu\u00ed no se curan. Muchas mujeres y chicas del bosque de primera l\u00ednia, que las llamamos, lo hacen por pura necesidad de sus casas, pero hay [revueltas?] putas con cara de cordero\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 24 de maig a les 10 de la nit, sense que ho esper\u00e9ssim, ordenaren que ho recoll\u00edssim tot i corrents ens feren abandonar les posicions i, per camins no gaire visibles, endavant. Es feu de dia i, camina que caminar\u00e0s, per entre muntanyes, nom\u00e9s par\u00e0rem en llocs determinats per menjar llaunes de conserva, pernil dol\u00e7 sec i pa, i aigua quan en trob\u00e9ssim. Camin\u00e0rem 17 hores seguides. A punta de dia, altra vegada cam\u00ed endavant, fins que par\u00e0rem en un rasant a uns 400 metres de la muntanya que en deien de Sant Corneli. Des del cim, que hi havia una ermita dedicada al sant, ens oviraren i ens llan\u00e7aren morter i ens varen fer forces ferits, entre ells el Pere Alsina, per\u00f2 poca cosa, per\u00f2 ja li va valer per evacuar-lo. En aquell barranc ens hi v\u00e0rem concentrar totes les 4 companyies del 3r batall\u00f3. Quan el sol ja anava a la posta, d\u2019un a un ens anaven fent sortir del barranc i cam\u00ed enll\u00e0, ja costa amunt. La meva companyia (2\u00aa), al davant, i al darrera, la 1\u00aa. Ens feren parar a uns 150 metres del cim de la muntanya amb rigor\u00f3s silenci. M\u2019oblidava [de] dir que al rasant que ens van llan\u00e7ar tants morterassos, feriren el cabo de l\u2019escuadra que hi anaven l\u2019Albert Sanz i l\u2019Agust\u00ed Santamaria i me\u2019l agregaren a la meva, que sols \u00e9rem jo i els cuiners. \u00c9rem 7. Completament amb fosca, que no es veia res, ens fan introduir per entre els pins de la mateixa alta muntanya. La 1\u00aa i 2\u00aa companyia ten\u00edem de trencar la primera l\u00ednia fortificada a uns 40 metres del cim on hi havia l\u2019ermita on hi havia instalat l\u2019observatori des d\u2019on els feixistes observaven i dominaven tota la Vall de Tremp per tots els indrets. Pass\u00e0rem tres hores terriblement neguitosos. Ens havien donat a cada un 4 bombes de m\u00e0 de pinya i dues m\u00e9s ja les ten\u00edem, per\u00f2 mai hi hav\u00edem fet cap pr\u00e0ctica, els que \u00e9rem de la lleva del 40, i no sab\u00edem com es llancaven. Al puntejar el dia, anant arrosegant-nos per terra i anar pujant muntanya amunt a poc a poc i m\u00ednim soroll. A uns 80 metres ens ordenaren als cabos repartir el conyac que ens havien donat, \u00bc de litre per escuadra, per aix\u00ed agafar valor per atacar. A uns 50 metres pujava una segona l\u00ednia d\u2019atac (1\u00aa companyia). Puj\u00e0vem molt a poc a poc per entre els pins i ja era una mica clar i no ovir\u00e0vem res de res i ens extranyava. Quan som a uns 14 metres (de les l\u00ednies de defensa de Sant Corneli), criden els oficials: \u201c\u00a1Arriba, muchachos, al asalto!\u201d. Aix\u00ed ho f\u00e9rem i, com un llamp, surten els defensors amb \u201cnaranjeros\u201d i bombes de m\u00e0 desde arran de les alambrades i tots, costa avall, crits, gemecs, un desastre. Puja la 2\u00aa l\u00ednia topant-se amb els mors i ferits. No es pot descriure qu\u00e8 va passar. El capit\u00e0 de la 1\u00aa companyia, Josep Valls, era per terra, malferit de la cuixa i l\u2019atenia darrera unes mates el seu tinent ajudant, que ens crid\u00e0, doncs jo i un altre soldat, rodolant costa avall, an\u00e0rem a parar a prop al seu costat. Anaven pujant gent, que all\u00f2 era horrible presenciar-ho, com es cobria arreu de morts i ferits. Com v\u00e0rem poder, fiquem el capit\u00e0 dins la meva manta i, un per cada punta, doncs al costat hi havia un altre soldat amb dues feridetes petites de metralla a una cuixa, i costa avall arrossegant-lo com pod\u00edem, per sortir de les bales i bombes i \u201cgranades rompedoras\u201d que esclataven per sobre els pins.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mentre arrosseg\u00e0vem el ferit, v\u00e8iem com anaven entrant a la muntanya m\u00e9s companyies perqu\u00e8 no es par\u00e9s l\u2019ofensiva i feia esgarrifar els crits que es sentien dins el soroll de les bombes i trets de fusells ametralladors. Nosaltres, com pod\u00edem, avall, i quan faltaven uns 150 metres per arribar a la base de la muntanya, que ens cr\u00e8iem que per la part dreta hi havia les nostres l\u00ednies de retenci\u00f3, i no era aix\u00eds. Amb fusells i ametralladores ens cosien de bales i reprenem la muntanya amunt, que era mil vegades pitjor que baixar. A poc a poc i patint molt, que ja no pod\u00edem, busc\u00e0rem un lloc per camuflar-nos, ja que ens espetegaven bales que baixaven del cim, on no es va parar de combatre, amb una terrible derrota, que no va parar el soroll fort fins serien les dues de la tarda. Ens camufl\u00e0rem sota un grup de pins molt espessos i mates. No ten\u00edem res per curar-lo, doncs la cura d\u2019emerg\u00e8ncia que sols portaven els oficials la va perdre segurament quan va caure ferit, i la que portava el seu tinent ajudant no va arribar per res, doncs tenia el gruix de la cuixa obert fins sobre la cadera, produ\u00efda per una bala explosiva. Mentre est\u00e0vem aix\u00eds, va baixar rodolant per terra avall un ferit que li penjava el peu dret que l\u2019aguantava el nervi gros i una ratlla al cap produ\u00efda per una bala que li sagnava molt. Els col\u00b7loc\u00e0rem junts i tan protegits com sab\u00e9rem i el tinent diu: \u201cAqu\u00ed ning\u00fa ens hi sabr\u00e0. Qui ens vindr\u00e0 a buscar?\u201d. I va resoldre que miraria de sortir per on pogu\u00e9s per tornar amb ajuda, i marxaren amb el que estava una mica ferit, per\u00f2 els deurien matar perqu\u00e8 mai m\u00e9s sapigu\u00e9rem d\u2019ells. […] Es present\u00e0 un nou ferit de una bala, li va travessar d\u2019un costat i li sortiria per l\u2019altre a sota mateix del pit. Ja \u00e9rem tres, i a la poca estona n\u2019arriba un altre que anava perdut i no sabia per on sortir. El capit\u00e0 li ordena que es quedi i sense menjar de res ni aigua. Dic al capit\u00e0 que anava a veure si trobava algun lloc de sortida per algun indret i vaig quedar acollonit i espantat, doncs fins arribar aproximadament uns 150 metres on els feixistes tenien la trinxera, sols hi havia una sortida a uns 200 metres d\u2019on est\u00e0vem, per\u00f2 era molt dret i el terra, tot rocalla de pissarra prima, molt dif\u00edcil de travessar perqu\u00e8 lliscaven els peus, d\u2019uns 12 metres dominat desde el cim, que ja hi havia molt\u00edsims morts costa avall. Ho explico al capit\u00e0 que ho veu tot molt negre i diu: \u201dEsperem la nit, quan vindran per retirar els molts morts escampats per la muntanya\u201d. Arriba la fosca de la nit, sentim sorolls cap al cim i anar esperant si tornava el tinent i al no veure\u2019l ja vam pensar el pitjor i dic al capit\u00e0 si volia que intent\u00e9s sortir jo i diu: \u201cProva-ho\u201d. Surto decidit i encara no havia fet 50 metres es tornen a obrir els combats al cim, molt fort, amb bengales lluminoses i \u201crompedores\u201d pel cim, que duraren fins poc abans de comen\u00e7ar a clarejar. Vaig tornar al niu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan es f\u00e9u de dia, tots mir\u00e0vem on podr\u00edem trobar aigua i a uns 60 metres sobre el vessant de la muntanya que separava al cant\u00f3 que era terreny nostre, sortien unes roques que feien com [de] paraigua d\u2019una gruta molt alta i vaig anar a observar-ho, notant que sortia humitat i ovirar que hi queia aigua de dalt gota a gota, poca cosa; vaig a buscar l\u2019altre soldat i amb un ganivet v\u00e0rem treure la terra i jo i ell encara conserv\u00e0vem el plat penjat al cintur\u00f3 i els col\u00b7loc\u00e0rem i les gotes queien al plat, que en endavant an\u00e0vem a primera hora del mat\u00ed i a les 3 de la tarda i ompl\u00edem \u00be de dues cantimplores. Va ser la nostra millor sort. Els matins xup\u00e0vem l\u2019aigua de la rosada dels boixos de l\u2019entorn, aix\u00eds per sobreviure amb la set, ja que \u00e9rem 6 per beure. Arrib\u00e0 de nou la nit i havia dit al capit\u00e0 que em fes un pl\u00e0nol d\u2019on m\u00e9s o menys ens trob\u00e0vem i les circumst\u00e0cies dels ferits, comen\u00e7ant per ell, per intentar altra vegada si podia passar pel pas de la rocalla, \u00fanic lloc possible. Arribo al lloc i tot era silenci. Molt a poc a poc, per no fer soroll i [que] em disparessin per intu\u00efci\u00f3 des del cim, vaig aconseguir passar sense novetat i per instint recte un cam\u00ed enll\u00e0. No havia fet 100 metres, em criden l\u2019alto i consigna que no sabia. Dic que no la sabia, que anava a buscar socorrs per uns ferits incomunicats. Em fan apropar i un sargent em surt per l\u2019esquena i m\u2019apunta amb una pistola l\u2019esquena. Continuem endavant i per sota de carrasques d\u2019alsina hi havia una muni\u00f3 de soldats, tots preparats per anar a atacar a la muntanya. Faig l\u2019explicaci\u00f3 de tot a un capit\u00e0 i em diu que ho sentia molt, per\u00f2 no podia fer res per venir [a] ajudar-nos, per\u00f2 que \u201ccursaria un parte\u201d al jefe del primer lloc de mando, i va afegir el que m\u2019havia fet el capit\u00e0 ferit. Li dic si podria facilitar-me menjar, que feia dos dies que no menj\u00e0vem res i tamb\u00e9 em digu\u00e9 que no, que el menjar que els havien subministrat ja se\u2019l havien menjat tots per tenir m\u00e9s \u00e0nim per atacar. Es van acostar dos capitans i tres tinents i els ho explico tot. Un d\u2019ells coneixia personalment el capit\u00e0 ferit Valls. Tots es posaren for\u00e7a nerviosos i em digueren: \u201cAnem cap a l\u2019atac a la muntanya\u201d. Que no em mogu\u00e9s d\u2019all\u00e0 fins que s\u2019hagu\u00e9s efectuat l\u2019operaci\u00f3, per\u00f2 que procur\u00e9s tornar amb ells que ja vindrien a buscar-nos. No s\u00e9 d\u2019on ho tregueren i em donaren 4 paquetets de galetes, 5 trossos de pernil dol\u00e7 i dos trossos de pa, que junts no feien un xusco i que m\u2019esper\u00e9s fins poc abans de fer-se clar, per si arribava l\u2019ajuda que havien demanat i acompanyar-los.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tot seguit, marxaren cap a la muntanya i encara no havia passat una hora, comen\u00e7aren els atacs que b\u00e9 observava i fins era bonic contemplar-ho. No havia passat dues hores que aquells camins i altres es van cobrir de camilles portant ferits. No pararen els atacs fins que ja era clar. Al comprovar que no venia ning\u00fa per venir a ajudar-me, encara no era del tot clar [i] ja em trobava davant del pas de la rocalla (aix\u00eds l\u2019hav\u00edem batejat). El passo corrents, em dispararen i no em pass\u00e0 res. Un cop atravessat, hi havia dos morts, i un soldat que volia atravessar em digu\u00e9 que un era de Cardona, que eren de la 62 brigada. Li dic que passi av\u00eds perqu\u00e8 vinguin a buscar-nos. Al passar pel costat dels morts vaig veure un rellotge de butxaca que llu\u00efa a terra, d\u2019or, amb la cadeneta trencada i un potet petit de mig kilo de carn rusa, que vaig obrir tot seguit amb el ganivet i, afamat, m\u2019ho vaig menjar. Arribo al lloc i dono al capit\u00e0 el menjar que m\u2019havien donat perqu\u00e8 el repart\u00eds. Li dic que jo no en volia i li vaig explicar la trobada del potet de carn, per\u00f2 no veia l\u2019altre soldat i pregunto i em diuen que nom\u00e9s marxar jo, als 5 minuts, va desapar\u00e8ixer ell i varen jutjar que havia vingut amb mi i els contesto que no l\u2019havia vist enlloc i convingu\u00e9rem que ens hauria abandonat, enfadant-se molt el capit\u00e0, que, com tots els altres, sofrien molt per no poder-se curar les ferides.<\/p>\n

\u00c9rem 5 i, amb l\u2019altre que estava b\u00e9, an\u00e0vem un al mat\u00ed i l\u2019altra a la tarda a buscar l\u2019aigua dels plats. Arriba la nit i dic al capit\u00e0 que tornava a marxar i plorant diu: \u201cFes-ho, Puig, perqu\u00e8 si no morirem cangrenats\u201d, i ja tenia un altre parte fet perqu\u00e8 l\u2019entregu\u00e9s a qui pogu\u00e9s, doncs les ferides ja tenien color blau. Surto, travesso la rocalla, doncs ja s\u2019havien comen\u00e7at nous atacs, endavant i al mateix lloc de la nit passada hi havia tropa preparada que m\u2019interceptaren el pas, per\u00f2 no amb la mateixa mala llet que aquell sargent amb la pistola. M\u2019acompanyaren on hi havia reunits molts oficials i comissaris i lliuro el parte a un capit\u00e0 que vaig notar que era el jefe. Li explico el que em varen dir i fer la nit anterior i que no es va veure ning\u00fa. Crida a un que deuria ser un enlla\u00e7 i li ordena [que] ho porti al lloc de mando, que era [a] poc m\u00e9s d\u2019un km. per aquell cam\u00ed. Afegint-hi ell una nota for\u00e7a llarga i que jo m\u2019esperi, que segurament abans de dues hores vindrien els camillers i sanitaris, doncs els vaig dir el color que ja tenien les ferides, per\u00f2 que ells no podien ajudar ni amb medecines ni menjar, amb els mateixos arguments de la nit anterior. Varen prendre cam\u00ed endavant i jo em quedo all\u00e0 esperant, comprovant que no paraven de baixar i pujar enlla\u00e7os amb partes, doncs aquella nit no hi va haver \u201cjaleo\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan ja volia trencar el dia, torno a prendre cam\u00ed amunt i poc abans d\u2019arribar al pas, per la part esquerra, sota les carrasques, hi havia tota la tropa. Parlo amb un oficial prop el cam\u00ed i li indico on hi ha el meu pas i el lloc on ens trob\u00e0vem. Vaig passar amb facilitat gr\u00e0cies a la calma de la nit i arribo al lloc i [estaven] tots desesperats i plorosos, doncs al capit\u00e0 entre la carn oberta de la cuixa ja hi havia sucs blancs com si fos pus, i em va preguntar si havia vist el soldat que ens havia deixat, que no podia treure\u2019s del cap [que] l\u2019hagu\u00e9s abandonat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al cap de tarda, quan ja declinava el dia, es reemprengu\u00e9 la lluita a dalt, que dur\u00e0 tota la nit i res de res positiu, i al comen\u00e7ar a clarejar va parar tot, per\u00f2 jo no vaig poder sort\u00ed per si trobava socors.<\/p>\n

 <\/p>\n

A les ferides, el capit\u00e0 li feien pudor i s\u2019hi veien cucs i es desesperava del mal que li feia. Em diu que li retorni la pistola per matar-se, doncs jo l\u2019havia amagat. Tamb\u00e9 ho passaven malament els altres, per\u00f2 m\u00e9s no. Quan sobre les 2 de la tarda l\u2019altre soldat bo va anar a buscar l\u2019aigua, v\u00e0rem sentir crits i corro per entre els pins i el trobo a mig cam\u00ed per all\u00e0 terra, amb les cantimplores que ja tornava i va dir que el deurien localitzar i li van disparar correlatius 6 o 8 trets i un el va tocar al mig del genoll esquerre i no podia donar un pas. M\u2019ajupo a terra i un tros d\u2019uns 20 metres em puja, com la mainada jug\u00e0vem, a l\u2019esquena, a quatre grapes el vaig treure perqu\u00e8 trets ens disparaven fins que els pins ens amagaven. L\u2019\u00fanic bo, vaig quedar jo i no m\u2019aguantava dret de falta de forces. Passaven de les 4 de la tarda i vaig ovirar al cim on an\u00e0vem a buscar l\u2019aigua alguna cosa que es movia. Pujo dalt d\u2019un pi i, efectivament, eren soldats, que es deurien concentrar all\u00e0, que feia un vessant, i no els podien observar des de dalt.<\/p>\n

Ho dic al capit\u00e0 i alguns caps tamb\u00e9 els veia. Em va agafar fredor i tot seguit em bullia la sang i els dic a tots: \u201cHe pres una resoluci\u00f3 i vull provar sort\u201d, dic al capit\u00e0. \u201cIntentar\u00e9 passar la pedrera i anar on es veu aquella tropa i buscar socors. Capit\u00e0, feu-me un parte exposant la nostra situaci\u00f3, que ja fa 5 dies que ens trobem i com esteu els ferits de greus i quasi morts de gana tots, per poder-ho presentar al primer mando que trobi\u201d. Tots diuen que no, que em mataran al passar la \u201cpedrera\u201d, que esperi la nit i els dic: \u201cJa veieu que a la nit \u00e9s impossible anar a buscar socors. Si tinc sort, b\u00e9. Si estic de pega, som morts igualment, perqu\u00e8 aqu\u00ed ning\u00fa ens i sap i no vindran\u201d. El capit\u00e0 escriu plorant, com tots els que el volt\u00e0vem, i em diu: \u201dTens ra\u00f3, \u00e9s l\u2019\u00fanica i perillosa soluci\u00f3. Sols us demano \u2013els diu- que pregueu a D\u00e9u que pugui passar, que i tinguem confian\u00e7a, que Ell ens ajudar\u00e0\u201d. Em fico el paper escrit pel capit\u00e0 a la butxaca de la camisa, que ni llegeixo i, per entre pins, com podia, enfilo amunt. Uns 30 metres abans d\u2019arribar a la pedrera no hi havia pins, sols algunes mates i arrosegant-me per terra arribo al l\u00edmit, reposo uns minuts i de cop m\u2019aixeco i corro com impulsat. Sols rellisco amb les pedres dues vegades i una mica per sort no vaig caure i ja s\u00f3c [a] l\u2019altre cant\u00f3 i corrent com podia per sortir de la visibilitat dels de l\u2019observatori, marxo tant com podia caminar direcci\u00f3 cap a on em semblaba haver-los vist i no trobaba a ning\u00fa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s de for\u00e7a estona, amb una calor de sol asfixiant, em paro per cansat i [per] orientar-me i sento veus molt aprop i eren 4 soldats que venien de buscar aigua, carregats de cantimplores. Em digueren que eren del 1r batall\u00f3, que hi havien arribat a la nit i que segurament els farien anar [a] atacar quan arrib\u00e9s la fosca de la nit, que estaven molt acollonits, perqu\u00e8 les not\u00edcies que corrien eren que atacar aquella muntanya era gaireb\u00e9 una mort segura. Arribem al campament i el primer que hi veig \u00e9s l\u2019Ignasi T\u00e0pies, de S\u00faria, i tot seguit el Josep M\u00aa Cus\u00e0 i el Ramon Trull\u00e0s. El primer que els dic [\u00e9s] si tenen res de menjar i em diuen que encara no els han subministrat i no tenen res, per\u00f2 el T\u00e0pies parla amb un que em va portar un tros de xusco de pa i una mica de pernil dol\u00e7. Mentres ho menjava els dic que m\u2019acompanyin on hi ha el mando per entregar el paper escrit del capit\u00e0. Fem unes passes i ens topem amb un comissari i mentres li explicava el fet em demana l\u2019escrit del capit\u00e0. Sense acabar de llegir-lo, es posa a dir disbarats contra tot i anem al lloc de mando, per\u00f2 ja crida a un cabo que urgenment busqui a 4 camilles i camillaires. Un comandant diu si es pot avisar on s\u00f3n i explico com jo els havia descobert. Anem amb molta precauci\u00f3 a sobre la gruta d\u2019on treiem l\u2019aigua, i amb els prism\u00e0tics, a les meves indicacions els oviraren i, canviant de lloc els faig que mirin on cau per l\u2019\u00fanic pas per anar-hi. Tamb\u00e9 el va localitzar i va dir el dolent i perill\u00f3s que seria passar amb les camilles, per\u00f2 que farien el que podrien per arribar-hi. Els dic que han de ser 4 camillers, un per cada cap de pal de la camilla i havien de portar cordes per poguer-los lligar. D\u00f3na totes les ordres i fa venir 20 soldats per anar fent relleus entre els 16, i encara va dir que comprenia que seria molt dif\u00edcil sortir-ne b\u00e9 i fa venir un sargent com a mando i responsable.<\/p>\n

 <\/p>\n

Prenem cam\u00ed per estar a punt quan ja fosqueigi, passar i aix\u00eds ho fem a poc a poc i passem sense novetat un a un i quan an\u00e0vem cap a vall, jo al davant, el sargent, que va dir que era de Reus, em diu: \u201cEm sembla que m\u00e9s d\u2019una camilla anir\u00e0 costa avall. Estar\u00edem molt de sort que no ens pass\u00e9s res\u201d. Ja feia estona [que] era del tot fosc. Arribem el lloc on ens reberen tots emocionats. El sargent ordena silenci i dins la fosca nit, com es podia, anaven posant a les camilles els ferits i ben lligats. Quan li sembla em diu: \u201cTu al davant, per on vegis millor pas\u201d. Ens posem en marxa, per\u00f2 no es podia caminar pel dret que era i de mal passar. S\u2019al\u00e7ava la camilla i la posaven dos o tres pams m\u00e9s endavant i aix\u00eds, patint pel mal els ferits a les camilles, molt a poc a poc an\u00e0vem pujant amunt, per\u00f2 encara no s\u2019havien fet 60 metres, es comen\u00e7\u00e0 un atac a dalt. Parem i sota els pins esperant que no ens pass\u00e9s res, per qu\u00e8 les \u201cgranades rompedoras\u201d llen\u00e7aven metralla per tots els indrets. Unes dues hores va durar el \u201cjaleo\u201d i emprenem de nou la marxa a poc a poc, com es podia. Eren les 4 de la matinada que arribem a la pedrera. La veritat era que ning\u00fa ens cr\u00e8iem poguer passar amb les camilles. El sargent sempre es posava al davant i 4 soldats a sota per on passava la camilla per si relliscaven, si podien parar-los. Rellotge en m\u00e0, la primera camilla tard\u00e0 a passar 22 minuts, la segona 18, la tercera 15 i l\u2019\u00faltima 15, que ja comen\u00e7ava a clarejar. Jo, com que no tenia for\u00e7a, no feia res, sols acompanyava un cop passada la camilla uns 300 metres del lloc. V\u00e0rem tenir una sort impensable, com si D\u00e9u i la Mare de D\u00e9u de Montserrat acollissin les nostres oracions. A la \u201cpedrera\u201d relliscaven for\u00e7a, per\u00f2 els que anaven a sota els aguantaven, gr\u00e0cies tamb\u00e9 i molt\u00edssim, de la manera que ho va ordenar fer-ho el sargent, doncs jo no pensava [que] ens en sort\u00edssim tan b\u00e9 i, poc despr\u00e9s d\u2019haver passat, comen\u00e7aren nous combats.<\/p>\n

 <\/p>\n

Feia m\u00e9s d\u2019una hora que el sol ja havia sortit quan arribem al primer puesto de socors on hi havia el mando, que ja ens esperaven, doncs hav\u00edem trobat dos controls de cam\u00ed que els ho havien comunicat. Corrents, dos oficials metges deixaren molts altres ferits que hi havia per all\u00e0 terra dels combats de la nit per atendre\u2019ls. Els donaren una mica de galetes amb llet per qu\u00e8 l\u2019est\u00f3mac els reaccion\u00e9s. Quan ja estaven m\u00e9s tranquils i curats, el capit\u00e0 ho contava tot, sense moure\u2019s del llarg de la camilla, que un comandant i tothom qui hi havia all\u00e0 s\u2019horroritzaven i em felicitaven, ja que tots deien que a mi (i despr\u00e9s als portadors de les camilles i sargent) em devien que es trobessin all\u00e0 vius. Tots plor\u00e0vem i, abans de marxar amb altres camillaires cap a l\u2019hospital, amb el capit\u00e0 ens abra\u00e7\u00e0rem amb les poques forces que ten\u00edem i em digu\u00e9: \u201cPuig, Furriel, has sigut el nostre \u00e0ngel salvador. Has patit i exposat la vida molt per mi i els altres, per\u00f2 si puc tornar et recordar\u00e0s b\u00e9 de mi\u201d, i plorant de tots em vaig despedir. El Comandant Comissari i altres oficials i metges tamb\u00e9 em varen abra\u00e7ar pel meu comportament. Al posar-se en marxa els camillers, el capit\u00e0 Valls diu: \u201cQue D\u00e9u et beneixi, Puig, que b\u00e9 t\u2019ho mereixes\u201d, i tots es miraren extranyats per aquestes paraules i jo a la vegada crido: \u201cEspereu-vos!\u201d, i corro a retornar la pistola al capit\u00e0, que els dos ens pos\u00e0rem a plorar de nou.<\/p>\n

Vaig dir que em donessin menjar, que tenia molta gana, doncs sols m\u2019havien donat, com als ferits, quatre galatetes amb llet. Em van donar for\u00e7a menjar perqu\u00e8 meng\u00e9s, per\u00f2 jo tenia m\u00e9s gana i digueren que de moment ja estaba b\u00e9 i els dic on puc dormir i reposar i m\u2019indiquen a unes carrasques a uns 200 metres, que all\u00e0 hi havia el resto que va quedar del 3r Batall\u00f3. M\u2019acompanyen i el primer que veig \u00e9s un d\u2019Igualada que m\u2019ajudava a anar a buscar el subministre a la Vall de la Conca. Va fer un crit, \u201cFurriel!\u201d i s\u2019em tir\u00e0 a sobre abra\u00e7ant-me i van venir tots a donar-me la benvinguda. Entre ells, els suriencs Pere Alsina i Ramon Planell. Vaig dir a tots que em deixessin tranquil, que volia dormir i reposar, que no em despertessin quan els portessin el dinar. Serien les 4 quan em va venir un enlla\u00e7 del mando demanant per mi. Em desperta i [em diu que] vagi amb ell cap al mando. Em presento al comandament i un capit\u00e0 i un comissari i em diu el primer que em nomenava \u201ccabo comandante\u201d de tots els components del 3r Batall\u00f3, que no havia quedat ning\u00fa de mando ni cap sargent despr\u00e9s dels combats, que sols hi havia un altre cabo voluntari molt veter\u00e0, per\u00f2 del tot analfabet i despr\u00e9s del meu comportament tenia tota la confian\u00e7a en mi pel que vulgu\u00e9s i al retornar a la carrasca m\u2019acompanya un comissari i reunint-los els 36 que hi havia els diu el meu nomenament per part del comandant com a jefe i mando de tots.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una vegada va ser fora el comissari, vaig preguntar pels dos que faltaven de S\u00faria i diuen que l\u2019Albert Sanz el matarien el primer dia de l\u2019atac i l\u2019Ignasi Ferran el feriren i era a un hospital de Granollers. L\u2019escuadra que va estar m\u00e9s de sort va ser la meva, doncs \u00e9rem 7 i sols en mataren 2. L\u2019altre era de Sant Vicent\u00e7 de Castellet, i un ferit que era cuiner que era de Malgrat de Mar que a \u00faltims de juny ja va tornar curat. Com que jo no tenia res, ni macuto, ni plat, a la poca estona un enlla\u00e7 em va portar, de part del mando, un macuto nou, amb una maquineta d\u2019afaitar, sab\u00f3 i una tovallola, plat i cullera.<\/p>\n

 <\/p>\n

Eren prop de les 7 de la tarda. M\u2019arriba l\u2019ordre de presentar-me tot seguit amb tots els components al meu mando amb tot l\u2019equip propi al puesto de mando. Aix\u00ed ho faig i el primer que em donen \u00e9s un mosquet\u00f3 i cartutxeres i 4 bombes de m\u00e0 per penjar-me-les al correatge de les cartutxeres que semblava Pancho Villa. Els dem\u00e9s, la majoria tenien de portar la munici\u00f3 i les bombes a la butxaca. Em fan passar a l\u2019interior de la xavola impermeable i em diuen que hem de sortir, que s\u2019ha de fer una segona l\u00ednia de retenci\u00f3, que l\u2019hav\u00edem de ocupar tots els homes al meu mando, que quan comenc\u00e9s la fosca sortir\u00edem per anar-hi. Arriben 4 soldats de transmissi\u00f3 que surten tot seguit col\u00b7locant els cables per terra pel tel\u00e8fon i nosaltres al comen\u00e7ar a fosquejar, endavant acompanyats per un oficial. Arribem al lloc i m\u2019indiquen l\u2019espai que hem d\u2019ocupar entre aquelles carrasques, tot m\u00e9s o menys en l\u00ednia i que m\u2019espavili per la distribuci\u00f3 i amagatalls per les gu\u00e0rdies-sentinelles i resistir en cas de retirada provinent de dalt i va marxar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Amb l\u2019altre cabo, que es deia Ca\u00f1izares, el primer que resolgu\u00e9rem [fou] on col\u00b7locar\u00edem el fusell ametrallador i li dic que el feia jefe responsable i que es tri\u00e9s els 4 ajudants. Vaig nomenar 6 cabos i que s\u2019escollissin els companys d\u2019esquadra. Tot aix\u00f3 ho vaig fer constar amb un \u201cparte\u201d que vaig fer arribar al mando. Jo, d\u2019assistent-enlla\u00e7, en vaig nomenar un que es deia Ferm\u00ed, l\u2019amic d\u2019Igualada. El meu lloc de mando era sota una alzina i molta carrasca [a] l\u2019entorn, a uns 10 metres d\u2019un cam\u00ed de pujada i de baixada, per\u00f2 n\u2019hi havia altres de la muntanya, objectiu on tants hi havien mort i mai es va aconseguir. I tenia el tel\u00e8fon instalat, per donar o rebre novetats o ordres. Cada dues hores tenia de trucar. Els partes pel subministrament del \u201ctiberi\u201d i munici\u00f3 que hagu\u00e9ssim tingut d\u2019 usar els tenia de fer arribar cada dia al mando, per\u00f2 no v\u00e0rem disparar mai cap tret ni res.<\/p>\n

 <\/p>\n

Est\u00e0vem molt tranquils, per\u00f2 de moviment amunt i a vall n\u2019hi havia molt\u00edssim i de camilles amb ferits quan s\u2019atacava era constant. Jo, dos cops de dia i tres de nit, repassava tota la l\u00ednia que ocup\u00e0vem, poc m\u00e9s de 100 metres, per\u00f2 hi havia un barranc molt fondo per cada costat, per comprovar si a cada lloc hi havia la vigil\u00e0ncia corresponent. El comandant sols va venir 4 vegades, per\u00f2 sempre de sorpresa i comprovava el que jo, amb l\u2019ajuda del meu enlla\u00e7, que era molt m\u00e9s llest que jo, li havia fet arribar, com un pl\u00e0nol del que ocup\u00e0vem. Jo i l\u2019enlla\u00e7, sempre atents al tel\u00e8fon, ens rellev\u00e0vem per reposar \u2013 dormir. Als 10 dies, sense avisar-nos, a les 5 de la matinada, em venen a rellevar. Al passar pel mando el comandant em digu\u00e9 que li dolia que ens haguessin fet rellevar. \u00c9rem uns 150 que ens havien rellevat d\u2019aquelles serres concentrant-nos els que perteneixien al 2n i 3r Batall\u00f3 de la 134 Brigada, a un barranc molt apartat de les l\u00ednies, al mando d\u2019un tinent i comissari. A les 4 de la tarda em feren formar i va venir el tinent coronel Manuel Trueba, jefe de la 31 Divisi\u00f3 a qu\u00e8 perteneix\u00edem, que els de S\u00faria b\u00e9 coneix\u00edem, doncs era el jefe dels sindicats comunistes de les mines del Bages, que va viure dos anys a S\u00faria i va festejar amb una noia de molt a prop de casa on jo vivia. Al esclatar la guerra va marxar de S\u00faria amb un grup de m\u00e9s de 100 voluntaris d\u2019entre totes les mines, i va anar ascendint de graduaci\u00f3 militar i, com [que] els comunistes ho dominaven tot, va arribar a tinent coronel, jefe de la 31 Divisi\u00f3, [ i ] que va ser el principal responsable del desastre militar a la muntanya de Sant Corneli per haver sigut tan mal plantejada l\u2019operaci\u00f3 militar, que tots els jefes secundaris, amb una enquesta, el van censurar, per\u00f2 era comunista i no li va passar res.<\/p>\n

 <\/p>\n

Estant tots reunits, ens va fer una \u201carenga\u201d escoltant el nostre \u201cvalor y corage en la lucha en la monta\u00f1a\u201d. En acabar, ens hi atans\u00e0rem per dir-li que \u00e9rem de S\u00faria i fer una mica la \u201cpilota\u201d per si ens ensenyava a on tenia el mando, a la Seu d\u2019Urgell, doncs sab\u00edem que n\u2019hi havia molts del poble, per\u00f2 no ens permeteren parlar-hi. Li escriv\u00edrem una carta, felicitant-lo per la seva graduaci\u00f3, per\u00f2 no don\u00e0 resultat. Al dia seg\u00fcent, entre els 157 que \u00e9rem v\u00e0rem fer un sorteig per anar 10 dies de perm\u00eds 28 soldats i 3 cabos. Jo no vaig tenir sort. De S\u00faria els toc\u00e0 [a] Ramon Planell i Agust\u00ed Santamaria.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia seg\u00fcent d\u2019ocupar la 2\u00aa l\u00ednia, a primera hora del mat\u00ed, em ve a trobar tot plor\u00f3s aquell soldat que havia deixat sols els ferits [dient] que el perdon\u00e9s perqu\u00e8 havia abandonat el lloc dels ferits, [que] \u00e9s que tenia por, molta por, i jo li dic si es pensava que tots els dem\u00e9s no en ten\u00edem i m\u00e9s els ferits i diu que ho sentia molt, que si fos ara no ho faria i que esperava que no diria res a ning\u00fa i li dic: \u201cTu saps qu\u00e8 vas fer pel sol fet d\u2019abandonar a la seva sort tres ferits, entre ells un capit\u00e0\u201d. I li dic: \u201cEl que ara fas \u00e9s hipocresia, per\u00f2 per mi no et passar\u00e0 res; no dir\u00e9 res, per\u00f2 si el capit\u00e0 se\u2019n surt, que \u00e9s molt dif\u00edcil, almenys tornar a les trinxeres, no s\u00e9 qu\u00e8 et passaria, perqu\u00e8 preguntava molt per tu i que ens haguessis abandonat. Almenys, al comprovar que no pod\u00edem sortir, haguessis avisat a on estaven els jefes, on ens trob\u00e0vem i ens haurien vingut a buscar. I plorant va marxar. Al marxar de perm\u00eds el Planell em va venir a dir si volia res pels meus pares i li dic [que] no els digu\u00e9s res de com ho havia passat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Feia poc [que] havien marxat, em fan formar i per un altre cam\u00ed endavant, caminant fins a les 5 de la tarda per aquells rasants i serres. Em fan parar a la vessant on hi havia una plana for\u00e7a gran i hi passava una bona riera amb for\u00e7a aigua (ja hi havia fet estada altra tropa) i coberta de molts pins. Segons deien, \u00e9rem molt a prop de Sant Joan de l\u2019Erm. Acamp\u00e0rem i ref\u00e9rem moltes xavoles amb rames de pi i terra amb herbes i es deia [que] dem\u00e0 comen\u00e7ar\u00e0 a arribar gent per reorganitzar el 2n i 3r batallons.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al segon dia va arribar correu i vaig estar molt content, doncs vaig rebre 4 cartes, una dels meus pares, de l\u2019amiga Empar Juli\u00e1n, Pep Gen\u00e9 que me\u2019n contestava una que havia escrit a les dones que treball\u00e0vem junts a la f\u00e0brica i de l\u2019amic Ramon L\u00e1zaro, que era a la 27 divisi\u00f3 pel sector del Riu Segre. Tamb\u00e9 va arribar la trista nova que havia mort el capit\u00e0 Josep Valls a l\u2019Hospital de Solsona a conseq\u00fc\u00e8ncia de les ferides cangrenades, patint molt i boig. Vaig plorar recordant aquella terrible situaci\u00f3 sofrint i el calvari per sortir-ne, quasi morts de gana, pel final morir-se sense deixar de sofrir. Ho va explicar un soldat que el va veure al mateix hospital, doncs ell tamb\u00e9 s\u2019hi trobava de ferida lleu i ja li havien donat l\u2019alta.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dos dies despr\u00e9s, van arribar m\u00e9s de 400 homes, la majoria procedents de serveis auxiliars i de les lleves 28 i 29, alguns amb defici\u00e8ncies molt visibles. En destinaren uns 200 a cada batall\u00f3, per\u00f2 tots els que hi havia del 2n batall\u00f3 i els nous destinats sortiren cap a un altre lloc per organitzar-se, doncs all\u00e0 tanta gent no hi cabr\u00edem. Al dia seg\u00fcent, arriba m\u00e9s gent: un capit\u00e0, dos tinents i set sergents. Tot seguit, es pos\u00e0 en marxa la reorganitzaci\u00f3 del 3r batall\u00f3. Em passaren a la 4a Companyia de cabo furriel com feia i vaig estar content perqu\u00e8 el tinent que representaria el capit\u00e0 era de la 2\u00aa companyia que el varen ferir a Sant Corneli i ja ens coneix\u00edem b\u00e9. Es deia Ezequiel, un valent veterano murci\u00e0 que havia acumulat galons per m\u00e8rits de guerra, per\u00f2 no sabia gaireb\u00e9 posar-se el nom per signar \u201cels partes\u201d. Ell tamb\u00e9 va estar molt content [de] retrobar-nos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cada dia arribava gent nova i molts guarits de les ferides com el tinent. Als 6 dies de ser all\u00e0, arrib\u00e0 un comunicat, no ordre, que tenia d\u2019anar a la Seu d\u2019Urgell a l\u2019Acad\u00e8mia de Suboficials (sargents). Ho vaig comentar amb el tinent i vaig resoldre que no m\u2019agradaven galons ni mando, que no hi volia anar, i em diu: \u201cYo lo aprovechar\u00eda. Ser\u00e1n 28 d\u00edas fuera de estos valles i se pasa bien\u201d, i dic que no, i continua dient: \u201cTu te lo pierdes. Otro, contento, ir\u00e1 en tu lugar\u201d. I aix\u00eds fou. Un cabo exferit an\u00e0 content al meu lloc. I anava venint cada dia gent exferits guarits i de cop en varen arribar 80 de la lleva del 41, que ja varen quedar les companyies for\u00e7a cobertes, entre 85 i 90 i a totes les companyies hi havia dos oficials i 4 sargents i el capit\u00e0 primer feia de comandant de batall\u00f3 provisionalment.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 28 de juny, poc despr\u00e9s del \u201cdesayuno\u201d, disposats a fer com cada dia una mica de gimn\u00e0sia i donar voltes corrents amb el cant de molts ocells que ens alegraven molt l\u2019estada, venen del mando i criden: \u201cLos de la 4\u00aa companyia a formar! R\u00e1pidos con todo el equipaje!\u201d. Ja la tornem a ballar, v\u00e0rem comentar, i aix\u00ed fou. Sols la meva companyia ens posem en marxa per camins i fora camins per camuflar-nos, amunt i baixant serres, advertits que si trob\u00e0vem alg\u00fa pel cam\u00ed, fos militar o no, no [hi] creu\u00e9ssim cap paraula. Pass\u00e0rem uns 30 minuts quan trob\u00e0rem uns d\u2019intend\u00e8ncia que ens esperaven a un pas i ens donaren menjar calent i fred pel vespre i cam\u00ed enll\u00e0, fins que ja el sol anava a la posta, trobem un oficial que ens fa parar i camuflar sota pins i ja for\u00e7a cansats de caminar i suar de la forta calor que feia. Ja fosc i menjats, ens criden a part a tots els cabos i ens diuen: \u201cEstaremos aqu\u00ed varios d\u00edas y por las noches daremos golpes de manos para rectificar y consolidar posiciones que es previo a futuras operaciones en este sector\u201d. Jo era el cabo dels cuiners i administratiu, per\u00f2 no pod\u00edem comentar res amb els soldats. \u00c9rem a uns 600 metres de la trinxera. Eren les 11 i ens fan posar, per esquadres, en marxa. Passem la trinxera sense obrir la boca amb els que l\u2019ocupaven i al peu de dues muntanyetes ens distribueixen i al tret del tinent Ezequiel, que jo anava amb ell, ja hi vam ser, bombes de m\u00e0 cap ac\u00ed i cap all\u00e0. Jo amb la meva petita esquadra tenia de passar com fos per la part baixa de les dues muntanyetes. V\u00e0rem sorpendre a dos \u201cescuchas\u201d i els f\u00e9rem presoners. Es van aconseguir, en menys d\u2019una hora, els objectius. Foren aconseguits rebutjant petits intents de contraatac i serien poc m\u00e9s de les 3 quan pujaren els de la l\u00ednia a ocupar les posicions i ens retir\u00e0rem nosaltres cap al nostre campament sota els pins de una costera a uns 800 metres de les l\u00ednies.<\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00b4havia oblidat anotar que el Ramon Planell i l\u2019Agust\u00ed Santamaria, al retornar del perm\u00eds de 10 dies, van ser llestos. En lloc de venir directes a la companyia, els van aconsellar que passessin per La Seu d\u2019Urgell a fer la \u201cpilota\u201d amb els tants que hi havia enxufats de S\u00faria sota el vist i plau del Trueba i els va sortir b\u00e9 el joc, doncs ja s\u2019hi quedaren tamb\u00e9 enxufats i no els vei\u00e9rem m\u00e9s.<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

El segon dia sort\u00edrem a la mateixa hora i ens repart\u00edrem en dos grups. Jo amb el grup del tinent Ezequiel ten\u00edem d\u2019arrabassar una carretereta de carros i ocupar una petita cota d\u2019uns 100 metres i els altres, si aconsegu\u00edem fer-los c\u00f3rrer, sortir-los al pas i [que] quedessin envoltats. Amb tota precauci\u00f3 pass\u00e0rem les l\u00ednies i donen l\u2019ordre d\u2019endavant amb bombes de m\u00e0 i arribem a les trinxeres i no hi havia ning\u00fa. S\u2019ho deurien t\u00e9mer i es retiraren ocupant i controlant aquella carretera uns 250 metres. Eren tamb\u00e9 les 3 quan ens retir\u00e0rem nosaltres al campament tots tranquils i contents. Al dia seg\u00fcent, a l\u2019empendre la marxa es pos\u00e0 a ploure de valent i arribem a les posicions i pluja sense parar i, despr\u00e9s d\u2019intercanviar opinions, els mandos ens fan tornar al campament, que an\u00e0vem m\u00e9s molls que si ens hagu\u00e9ssim ficat a un riu, per\u00f2 jo encara vaig dormir m\u00e9s de dues hores tot i tan moll i alguns altres tamb\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al seg\u00fcent dia, des de bon mat\u00ed encara plovia una mica fins sobre les 10. Va ser molt mogut, doncs ells que tenien artilleria (nosaltres, no) no paraven de disparar per tots els indrets i molts trets entre trinxeres. Cap al tard va quedar tot silenci\u00f3s i a la mateixa hora de cada dia prenem cam\u00ed molt m\u00e9s separats. Abans d\u2019arribar a les trinxeres ja es sentien trets pels dos b\u00e0ndols i ja ens v\u00e0rem t\u00e9mer que la cosa aniria malament. Ens distribueixen al llarc d\u2019uns 200 metres i ens diuen que hem d\u2019avan\u00e7ar com sia fins arribar a un desnivell del terreny d\u2019uns 200 metres, on per sota hi passava una riera d\u2019aigua for\u00e7a cabal\u00f3s, que per la part esquerra ens ajudarien amb for\u00e7a dispars de trets continuats fins que arrib\u00e9ssim a l\u2019objectiu, per\u00f2 abans d\u2019arribar-hi, ells hi tenien la trinxera. Tres esquadres, un sargent i un tinent, arrossegant-se per terra al llarg del pla, anaven al davant i nosaltres, atents per c\u00f3rrer darrera d\u2019ells si es formava follon en l\u2019encontre, i aix\u00ed va ser. Jo, molt aprop del tinent Ezequiel, com tots, a la primera bomba que esclata, drets i trets i endavant sense disparar i bombes a cegues (la nit era del tot fosca). El primer tinent es troba amb el nostre i acorden retirar endarrera. Es retiren dos morts. Hi va haver 23 ferits, la majoria lleus. Volien emprendre un contraatac frontal, per\u00f2 l’oficial de l\u00ednia va dir que seria desastr\u00f3s i no s\u2019aconseguiria res i ens pass\u00e0rem fins a punta de dia a les trinxeres, no fos cas que contraataquessin ells. El primer dia tingu\u00e9rem 9 ferits, per\u00f2 [de] 7 lleus, o sia que hav\u00edem minvat molt la colla. La nit seg\u00fcent ens fan caminar a un altre indret encara m\u00e9s apartat. La cosa va anar molt r\u00e0pida i no trobem cap trinxera, no [trobem] soldats nostres. Hi havia una serra d\u2019uns 100 metres de llarg o una al\u00e7ada de poc m\u00e9s, tamb\u00e9 de 100 metres, on ten\u00edem de fer un atac de sorpresa per si pod\u00edem arribar al cim, llen\u00e7ar totes les bombes i retirar-nos corrents. Preparats, donen l\u2019ordre d\u2019atac i arribem al cim (els v\u00e0rem sorpendre) sense cap resist\u00e8ncia i, a la que retirem, ens surten pels costats i ja ens van donar ganes que corr\u00e9ssim, ens empaitaven amb bombes ofensives que en deien Elefittes (no porten metralla) i ens fan 9 ferits, tots lleus, entre ells el tinent Ezequiel. Retirem i no trobem cap soldat fins a m\u00e9s de 200 metres, i encara dispersats, que si ens empaiten qui sap fins on haurien trobat resist\u00e8ncia. Ning\u00fa va comprendre qu\u00e8 va ser aquesta operaci\u00f3. Va semblar una \u201ccharlotada\u201d, com una broma de mal gust per mostrar pot\u00e8ncia. Fins els dos tinents van dir: \u201cHa sido una acci\u00f3n de mala leche que no comprendemos\u201d. Els ferits, al fer-se de dia, varen anar cap al \u201cpuesto de socorro\u201d i nosaltres empren\u00edem el retorn cap al campament base a les 11, recollint la manta i el macuto. De 86 que compon\u00edem el total de la companyia, en retorn\u00e0vem 43, 2 morts, 5 ferits for\u00e7a greus i 36 de lleus. No gens bon resultat. Ja anava cap a la fosca. Arribem al campament del Batall\u00f3 que ni ens aguant\u00e0vem drets. Ens donen el sopar i va sobrar menjar, doncs no contarien amb les baixes tingudes i havien fet el menjar pels que hav\u00edem sigut. Va fer una nit for\u00e7a fresca i vent, per\u00f2 no ens n\u2019enter\u00e0vem. Dorm\u00edrem com angelets de cansats que est\u00e0vem. Ens digueren que [all\u00e0] on hav\u00edem estat era el sector de Pedres d\u2019Aul\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hi havia el correu acumulat de 7 dies i jo i tenia 4 cartes. Les cartes que reb\u00edem era la nostra il\u00b7lusi\u00f3. Jo, entre amics als diferents fronts, m\u2019escrivia amb 9, a m\u00e9s d\u201911 amb la fam\u00edlia. Sempre estava escrivint o llegint els diaris \u201cTreball\u201d del partit comunista o \u201cSolidaridad Obrera\u201d de la CNT – FAI, que reb\u00edem amb molt retard. Ens reorganitz\u00e0vem altra vegada amb la recuperaci\u00f3 de ferits que retornaven i 18 de nous, per\u00f2 la tranquil\u00b7litat dur\u00e0 poc.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 14 de juliol inesperadament fan formar les companyies a les 10 del mat\u00ed amb tot l\u2019equipatge i ja tots ens ten\u00edem el pitjor, per\u00f2 el tinent em diu: \u201cTranquilo, Furriel. No pasar\u00e1 nada, creo\u201d. Prenem cam\u00ed. Passaven de les 11 i costes amunt entre pins, no sapiguent on anir\u00edem a parar. Abans d\u2019entrar a una bona carretera ens donaren el dinar calent i fret per sopar que no ens deix\u00e0 gens tranquils. Prenem cam\u00ed carretera enll\u00e0 tot el batall\u00f3, separades les companyies uns 500 metres, i les seccions de les companyies camin\u00e0vem [amb] uns 200 metres de separaci\u00f3. No sab\u00edem pas on \u00e9rem ni on anir\u00edem a parar, quan divisem al lluny una vall a la dreta i digu\u00e9 alg\u00fa que all\u00e0 era [la] Vall Ferrera, que al fons hi passava el riu anomenat, segons deien, Ferrera. Deix\u00e0rem la carretera, pass\u00e0rem per aprop d\u2019algunes cases d\u2019aquella vall, pass\u00e0rem el riu per un lloc for\u00e7a ample, que l\u2019aigua passava escampada que no ens cobria les sabates, i ens feren acampar sota pins molt grans, per\u00f2 les companyies molt separades. Quan comen\u00e7\u00e0 a fosquejar per entre pins, nosaltres an\u00e0vem en direcci\u00f3 contr\u00e0ria a la cursa del riu, que sent\u00edem el soroll de l\u2019aigua. Ens fan parar i esperar en silenci, que tots est\u00e0vem molt neguitosos, doncs amb la fosca no s\u2019ovirava res a 4 metres. Va passar m\u00e9s de mitja hora, quan sentim una mica de soroll que s\u2019anava atan\u00e7ant i fan c\u00f3rrer la veu que no es faci cap moviment, que no passava res i per la part del riu es presenta un capit\u00e0 i un sargent dient: \u201cDos, cuatro, seis\u201d. Era la consigna. Van parlar poc amb els nostres oficials i ens feren que els segu\u00edsim igualment per entre els pins i als pocs metres trobem uns 30 soldats que nom\u00e9s ens digueren: \u201cAvant i bona sort\u201d. Tir\u00e0rem endavant uns 50 metres i ens feren allargar per un cant\u00f3 i l\u2019altre tal com an\u00e0vem uns 300 metres i ja v\u00e0rem trobar tot seguit trossos de trinxeres que ells ocupaven. A sota mateix, a uns 200 metres, hi havia el poble de T\u00edrvia, que era entre les dues l\u00ednies. Els fatxes tenien les posicions a la part baixa, prop el riu. Totes les companyies foren distribu\u00efdes serra amunt fins prop del poble de Llavors\u00ed, deien. No feia una hora que est\u00e0vem all\u00ed quan sentim [un] fort soroll per entre els pins i ens diuen que no passa res, que eren \u201czapadores\u201d, que venien a fer b\u00e9 les trinxeres. Van muntar punts de vigil\u00e0ncia i tothom a fer trinxera.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan es feu de dia el nostre tros indicat va quedar tot obert, no ben acabat, que for\u00e7a dies em cost\u00e0 posar-la b\u00e9 perqu\u00e8 qued\u00e9s en condicions i en fer-nos les xaboles, doncs els que les ocupaven feia poc m\u00e9s d\u2019un mes hi eren escampats, ja que arran de la retirada de l\u2019Arag\u00f3 va quedar \u201ctierra de nadie\u201d. Els que v\u00e0rem rellevar eren de [la] 104 brigada de la mateixa 31 divisi\u00f3. Nosaltres ocup\u00e0vem desde sobre el riu costa amunt. Al davant mateix hi havia [la] Pica d\u2019Estats, el cim m\u00e9s alt de Catalunya. Aquell lloc era molt tranquil. Tota la l\u00ednia que ocup\u00e0vem el 3r batall\u00f3 sols es sentien alguns trets d\u2019un cant\u00f3 a l\u2019altre perqu\u00e8 no ens adorm\u00edssim. Com ja he dit, el poble de T\u00edrvia era al mig de les dues l\u00ednies. Feia 4 dies que hi \u00e9rem i es present\u00e0 un home bastant gran i diu al tinent Ezequiel si a la nit el deixaria anar al poble a buscar menjar a casa seva sota la seva responsabilitat si li passava res, ensenyant-li la c\u00e8dula d\u2019identificaci\u00f3. El tinent, un bon home, li va dir que a les 10 es present\u00e9s i si comprenia que era possible hi podria anar. Es present\u00e0 i com [que] tot estava tranquil em diu que l\u2019acompanyi on hi havia el tinent de la l\u00ednia, que el deix\u00e9s passar, per\u00f2 se li va quedar la documentaci\u00f3 (c\u00e8dula). El mando de la companyia l\u2019havien instalat a uns 150 metres de les trinxeres, en una caseta petita i un gran corral per tancar-hi el bestiar, situat entre els pins, que sols era cobert un metre a tota la circumfer\u00e8ncia i va dir que jo, com a cabo furriel, i els dos cuiners hi f\u00e9ssim estada per fer-li companyia. Ens esper\u00e0rem tots m\u00e9s de 3 hores que torn\u00e9s aquell home, que ja [en] desconfi\u00e0vem. Va arribar carregat que no compren\u00edem com ho podia portar tot amb tant volum i a les fosques dos pernils, una penca sencera de cansalada, embotits i carns confitades de tocino, farina, mongetes i altres coses. A cap centinella ni a ning\u00fa don\u00e0 res, sols al tinent de l\u00ednia, unes botifarres i al jefe, un pernil. Quan ja havia marxat va dir: \u201cQue venga otro d\u00eda…\u201d, perqu\u00e8 va dir que a totes les cases hi havia molt menjar i als dos molins, molta farina. Dos dies despr\u00e9s es present\u00e0 un pastor amb dues ovelles que portaven una grossa esquella i portava perm\u00eds del mando del batall\u00f3 perqu\u00e8 pogu\u00e9s passejar per tots aquells indrets per si podia arreplegar xais i cabres perduts i dispersats, abandonats. Quan marx\u00e0 a posta de sol en portava m\u00e9s de 100 i va indicar alguns llocs on hi havia porcs casolans. Al dia seg\u00fcent van anar-hi 8 soldats i van retornar amb dos porcs d\u2019uns 50 Kg i 4 xais. Va durar uns dies que totes les companyies van escampar soldats a la cacera de bestiar, que era d\u2019aquells poblets, [i que] va quedar abandonat a l\u2019obligar a marxar els seus habitants en la retirada.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un problema gros del front i la reraguarda tamb\u00e9 era la manca de tabac. Jo no fumava i la racci\u00f3 que ens donaven cada 10 dies, un paquet d\u2019 \u201cIdeales\u201d i una paquetilla de picadura, ho anava guardant, per si podia anar amb perm\u00eds, pel meu pare, que era molt fumador, i el germ\u00e0, tamb\u00e9. I tamb\u00e9 en comprava als contrabandistes que passaven i en portaven d\u2019Andorra. El comissari de la companyia es deia Pere Roca, que era de Matar\u00f3 i de la meva lleva i un dia em diu: \u201cFurriel, sies bon xicot. Venem una pastilla de tabac andorr\u00e0 o el quin vulguis, perqu\u00e8 estic malalt de no poder fumar ja fa dos dies i no passa cap contrabandista\u201d. Li dic que no i el motiu pel que el guardava. Marxa i als 10 minuts torna i diu: \u201cFem un canvi. Si em dones una pastilla de 500 grams i tres paquetilles, et dono jo aquesta pluma estilogr\u00e0fica \u201cParquer\u201d tan maca i bona\u201d. Em va conv\u00e8ncer perqu\u00e8 era molt bonica i f\u00e9rem el canvi. \u201cLos rojos\u201d no ten\u00edem tabac i ens sobrava paper de fer cigarrets i als \u201cfatxes\u201d els sobrava tabac i no tenien paper i en un lloc que de les trinxeres ens separaven uns 50 metres es feien intercanvis.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jo cada dia anava a repartir el correu i la premsa (diaris) si arribaven i un dia criden: \u201cRojo, hacemos cambios de peri\u00f3dicos\u201d. I dic: \u201cEl pr\u00f3ximo d\u00eda que nos lleguen\u201d. Dos dies despr\u00e9s mostro el diari que havia arribat Solidaridad Nacional<\/em> i l\u2019intercanviem deixant-lo al mig \u201ca tierra de nadie\u201d, com f\u00e8iem amb el tabac i ells hi deixaven El Heraldo de Arag\u00f3n<\/em>. Aix\u00f2 va durar 4 dies i jo, com que no n\u2019havia arribat cap amb castell\u00e0, hi vaig deixar \u201cTreball\u201d, \u00f2rgan del partit comunista, per\u00f2 era escrit en catal\u00e0. A la poca estona ja es senten crits que deien: \u201cRojo, cabr\u00f3n, hijoputo! Que lo lea tu puta madre, que nosotros no lo entendemos\u201d. I ho va sentir el tinent de l\u00ednea que s\u00ed sabia lo del tabac, per\u00f2 feia la vista grossa i degut [a] aquest esc\u00e0ndol es va acabar seriosament intercanviar res. El tinent Ezequiel ho sabia i li agradava llegir el poc que sabia, fer-ho al diari dels \u201cfatxes\u201d. Seria el 26 o 27 de juliol, no es va saber com va anar, per\u00f2 quan tothom dormia, es va formar un \u201cfoll\u00f3n\u201d l\u00ednia amunt que es va estendre arreu de la l\u00ednia del batall\u00f3 i el tinent diu: \u201cLos tres montad guardia encima del camino que baja de la Sierra y a la menor sospecha, fuego!\u201d. La cosa pintava seria, amb molt soroll de morters per part dels \u201cfatxes\u201d, i les ametralladores no paraven. La contrasenya tot seguit es canviava per una de nova quan s\u2019armen follons. La nova era, 2 \u2013 4 \u2013 16… Feia una nit molt fosca i plovisquejava una mica i els obusos \u2013 morters ens els tiraven a granel. Em va semblar que sentia soroll de passos del cam\u00ed que baixava i jo era el primer dels tres i crido: \u201cAlto, contrase\u00f1a\u201d. No respon ning\u00fa res. S\u2019acostava m\u00e9s el soroll de passos i sento a l\u2019instant: \u201cPere, no tiris! Som nosaltres, el tinent i jo\u201d. I amb la veu el vaig con\u00e8ixer com ell m\u2019havia conegut a mi. Era l\u2019amic surienc, l\u2019Ignasi Ferran, que era a la 2a companyia, que venien a buscar la contrasenya, doncs un morterasso els havia tallat la l\u00ednea del tel\u00e8fon i nosaltres, la 4a, ten\u00edem l\u00ednia directa amb el mando del batall\u00f3. Si no ens hagu\u00e9ssim reconegut amb la veu hauria passat una desgr\u00e0cia perqu\u00e8 jo no hauria deixat de disparar. No va passar res i els vaig acompanyar al corral on hi havia el tinent. El follon del tot no va parar fins a punta de dia. El balan\u00e7 a la meva companyia va ser un mort i 13 ferits causats pels morters.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan ja havia passat el susto amb el Ferran, vaig sentir 7 \u201cxups\u201d, soroll de disparar els morters i tots van caure entre 6 i 10 metres a l\u2019entorn on era jo dret fent la gu\u00e0rdia. Sols quan ja feia molta estona que havia passat, vaig sentir unes pessigolles sobre el peu. M\u2019hi passo els dits i vaig notar que era sang; seria un roc que em passaria lliscant i em feu una petita ferida. Ho vaig contar al tinent i els altres i no s\u2019ho creien, que no podia ser que m\u2019hagu\u00e9s sortit b\u00e9, que els morters fan com una circumfer\u00e8ncia arran de terra, tant els \u201ccascos\u201d com la metralla. Anem al lloc i si no hagu\u00e9s sigut per la mica de sang de la ferida [que] va caure a terra, no s\u2019ho haurien cregut. El tinent va dir: \u201cDe buena te has librado, parece impossible\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dos dies despr\u00e9s, v\u00e0rem avisar que per la vora del riu passaven soldats amb grupets de 6 o 8 i s\u2019enfilaven bosc amunt. El tinent em don\u00e0 perm\u00eds per anar [a] assabentar-me el que representaba tanta gent passant el riu. Arribo al cam\u00ed per entre el bosc i a la poca estona vaig recon\u00e8ixer el Josep Ramon Vilanova, no recordo b\u00e9 el nom, de S\u00faria, que era tinent de la 104 brigada i un [altre] anomenat Ibars, sargent. V\u00e0rem parlar molt poc i, al preguntar-los on anaven, digueren que no ho sabien, per\u00f2 que no anaven a cap festa. A primera hora del mat\u00ed emprengueren una ofensiva prop del poble de Llavors\u00ed per tallar la carretera i deixar tancats els fatxes que hi havia a Viella i fins a la frontera. Jo vaig anar amb el tinent a dalt un turonet prop de les nostres l\u00ednies i pod\u00edem contemplar amb els prism\u00e0tics com avan\u00e7aven i ens pos\u00e0rem for\u00e7a contents perqu\u00e8 semblava [que] aconseguirien els objectius. Cap a mitja tarda, v\u00e0rem sentir i veure forces avions que anaven [en] aquella direcci\u00f3 i ja sentim els xiulets de les bombes que desprenien i el soroll de les explosions. Correm amb el tinent Ezequiel i cuiners a observar-ho i comprov\u00e0rem una mica el desgavell terrible que hi havia, per\u00f2 marx\u00e0rem corrent tot seguit a les nostres posicions perqu\u00e8 el tinent va dir que podria repercutir la desbandada a tot aquell sector. Es va fer de nit i no parava el soroll de trets i bombes de m\u00e0 fins sobre les tres de [la] matinada, que tots est\u00e0vem atents al que pogu\u00e9s passar. Eren les 7 del mat\u00ed quan comen\u00e7aren a passar per all\u00e0 els nostres indrets soldats de la desbandada, que no sabien on anaven. Prop nostre en van parar 5 que el tinent els va fer preguntes i van dir tots el mateix. Varen trencar les l\u00ednies molt b\u00e9 i avan\u00e7aven b\u00e9; fins feren forces presoners, per\u00f2 cap al migdia els va comen\u00e7ar a faltar munici\u00f3 de tota classe i no els n\u2019arrib\u00e0 per enlloc res, per\u00f2 tots endavant i cap a les dues es donaren compte que havien caigut a una trampa. Els deixaren avan\u00e7ar i els tallaren pel darrere els camins on els tenien de portar totes les provisions de munici\u00f3 i comestibles i a la vegada quedaren cerclats. Van arribar 9 avions en tres ocasions, fregint-los amb les bombes, causant la gran desbandada. Una operaci\u00f3 mal plantejada per aquelles muntanyes, doncs ells es varen anar camuflant per les bandes i nosaltres endavant i quan els va semblar tallen al darrera per on havia comen\u00e7at l\u2019ofensiva, quedant tancats dins la gran bossa i l\u2019aviaci\u00f3 ens va desvastar. I tots amb el crit de que es salv\u00e9s qui pugu\u00e9s, corrent sense saber on anar. Segur [que] feren molts presoners, per\u00f2 n\u2019hi ha molt\u00edssims per entre aquestes muntanyes. Vaig preguntar pel tinent surienc Vilanova. Dos el coneixien i van dir que amb el que era valent hauria mort o fet presoner. Durant tres dies per on \u00e9rem en van passar for\u00e7a mig morts de gana i [els] ajud\u00e0vem.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tres dies despr\u00e9s d\u2019aquesta desfeta, varen arribar per tot el batall\u00f3 41 soldats extremenys de la lleva del 40, que els portaren amb avions desde aquelles terres, amb molt\u00edsims m\u00e9s, per refor\u00e7ar les forces de Catalunya. A la 4\u00aa companyia, 11 [soldats] feien una cara de mis\u00e8ria i tristos que donaven pena. Tots eren camperols que vivien en \u201cGuayanas\u201d que en deien (cases de pag\u00e8s). Al segon dia, a l\u2019anar a repartir el correu, un em diu: \u201cFurriel, por favor, escr\u00edbeme una carta para mis padres y la novia\u201d. Jo li dic: \u201c\u00bfQue no tienes alguno de tus compa\u00f1eros que te lo haga?\u201d. I em respon: \u201cEs que no hay ninguno que sepamos leer ni escribir\u201d. All\u00e0 mateix escric les dues curtes cartes i va quedar molt content, per\u00f2 a la poca estona de ser al corral en varen venir 4 perqu\u00e8 els escriv\u00eds cartes i al dia seg\u00fcent, la resta. Com [que] tenia poca feina, fins m\u2019ho vaig agafar com un divertiment, perqu\u00e8 em deien el que havia de dir als pares, n\u00f2vies i altres feien riure molt i tots em van agafar tanta confian\u00e7a que no podia fer altra cosa, fins que vaig dir que m\u2019ajud\u00e9s el comissari, que tamb\u00e9 s\u2019ho passava b\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

En aquell sector no hi havia massa soroll. Tot era molt tranquil per les dues parts. Un dia en ve un dels extremenys i em diu: \u201cFurriel, muy cerca bajo la trinxera, hay un resguardo que hay muchas colmenas y podr\u00edamos ir a sacar miel por la noche\u201d. Els dic que jo no s\u00f3c qui per donar-los perm\u00eds, que ho diguessin al comissari o al tinent. El comissari els digu\u00e9 que si era segur que seria f\u00e0cil, que hi podien anar, per\u00f2 m\u00e0xim tres. A la nit hi van i eren lligades amb cadena unes amb les altres i era dif\u00edcil treure res i m\u00e9s amb la fosca de la nit. Van comen\u00e7ar a remenar. Les abelles es van comen\u00e7ar a esverar, a sortir-ne algunes i [a fer] picades, que van tenir d\u2019escapar-se corrent i, perseguits per les abelles i siguent de nit, sols van portar dos panells on no hi havia massa mel, per\u00f2 [estaven] tots inflats de les picades. No els van quedar ganes de tornar-hi.<\/p>\n

 <\/p>\n

La nit del dia 15 d\u2019agost va caure una bona nevada d\u2019uns sis cent\u00edmetres damunt la terra, per\u00f2 a les 10 del mat\u00ed ja va quedar tota fosa amb el fort sol que va sortir, per\u00f2 al cap de tres dies van sortir molts bolets, pebrassos, cuagres, pinetells i alguns rovell\u00f3 que b\u00e9 els aprofit\u00e0rem per menjar. Fins a sobre les xavoles en sortien.<\/p>\n

 <\/p>\n

Uns dies abans de fi de mes, el tinent em va dir que marxaria quan l\u2019avisessin a l\u2019acad\u00e8mia de la Seu d\u2019Urgell a fer uns cursets d\u2019ascens a capit\u00e0 i que segurament el destinarien a una altra unitat. Em va causar un gros disgust per la confian\u00e7a que ens ten\u00edem i coneix\u00edem desde els primers dies d\u2019arribar al front, per\u00f2 era aix\u00ed. Tres dies m\u00e9s tard, va arribar un tinent nou per la l\u00ednia, de la lleva del 40, procedent de M\u00farcia, i dos sargents sortits d\u2019acad\u00e8mia i es notaven fanfarronets, i al dia seg\u00fcent arrib\u00e0 un parte en el que deia que \u201cPedro Puig Rafart se presentara a la Academia de Suboficiales para cursar los estudios y pr\u00e1cticas de ascenso a sargento en La Seu de Urgel\u201d. Em va disgustar la not\u00edcia i dic al tinent si era obligat anar-hi ja que no m\u2019agradava tenir mando, [cosa] que ja li havia dit una altra vegada, i em diu rient: \u201cAnda, no seas bobo, lee el parte i te animar\u00e1s\u201d, i li dic si \u00e9s obligatori anar-hi i diu que no, per\u00f2 que hauria de buscar un altre per ocupar el meu lloc i li dic que ja el trobaria i em diu: \u201cYa lo creo. Lo encontrar\u00e1s. Casi todos lo desear\u00edan, per\u00f2 no seas tonto. Aprovecha esta oportunidad. Lo mismo te pueden matar de cabo que de sargento\u201d. I li dic que el que no vull \u00e9s mando. I diu: \u201cPues yo no le veo la raz\u00f3n. S\u00f3lo imag\u00ednate las ventajas que te reportar\u00eda: 28 d\u00edas de academia, 10 d\u00edas de permiso. Adem\u00e1s, yo te lo aconsejo, que con la brillante hoja de servicios que tienes, que la he visto, yo en tu lugar, antes de terminar los ejercicios de suboficial, cursas instancia solicitando continuar en la academia para oficiales, que estoy seguro te lo conceden en tu caso y cuenta conmigo para darte una mano y cuenta: ser\u00edan 90 d\u00edas m\u00e1s, que ya te vas a finales de a\u00f1o y con tanto tiempo pueden pasar muchas cosas hasta el final de la guerra, con los \u00e9xitos que se obtienen en la batalla del Ebro, se puede llegar a un convenio de paz. No seas bobo. Hazme caso\u201d. Va estar molta estona donant-me bones raons per girar la meva negativa. Tonto i burro m\u2019ho va dir moltes vegades, per\u00f2 li deia que no era per mi tenir galons i manar gent pel caire que es present\u00e9s, que ja en buscaria un per ocupar el meu lloc. Ho vaig proposar a un cabo que era de Nav\u00e0s, que va estar molt content, i vaig escriure i signar la meva ren\u00fancia i em vaig quedar molt tranquil fent content un altre i el dia 31 d\u2019agost arriba l\u2019ordre que el tinent Ezequiel tenia d\u2019ingressar a l\u2019 academia per l\u2019ascens a capit\u00e0. Els galons de tinent els hi havien imposat per m\u00e8rit de guerra al front del Jarama de Madrid, tot i no saber gaire de llegir i molt poc d\u2019escriure. Ens desped\u00edrem molt emocionats, dient-nos que molt ens recordar\u00edem, dient-me \u201cque se iba disgustado por mi tozuder\u00eda que no comprend\u00eda, que de buenas ganas te dar\u00eda un par de hostias\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

El mateix dia, al cap de tarda, varen venir de visita el comandant del batall\u00f3, dos capitans i dos tinents i van fer que jo i un tinent de l\u00ednia als acompany\u00e9ssim a rec\u00f3rrer tota la trinxera que ocup\u00e0vem tota la companyia i cada companyia els acompany\u00e0 en el seu tros que ocupaven. El mando del batall\u00f3 era en algun lloc de [la] Vall Ferrera. Quan acabaren el recorregut, un d\u2019aquells capitans el va presentar al comandant com a nou jefe de la meva companyia. El nou capit\u00e0 era \u201cma\u00f1o\u201d i, segons va dir, va anar [de] voluntari al front de Madrid el novembre del 36, ascendint fins a tinent per m\u00e8rits de guerra i [a] capit\u00e0 per acad\u00e8mia. Era for\u00e7a gros i tenia bastant mala \u201cuva\u201d i [era] cregut. El primer dia ja em va fotre una bronca i amb no massa ra\u00f3. Va ser casualitat: entre els soldats n\u2019hi va haver un que representava que era nebot seu, doncs s\u2019havia casat amb una tia seva aquells dies d\u2019estiu a Malgrat de Mar, descobrint-ho repassant la llista dels components que form\u00e0vem la companyia. El vaig a buscar i va tenir una sorpresa perqu\u00e8 no en sabia res. Ja se\u2019l va quedar d\u2019assistent-enlla\u00e7 i el del tinent Ezequiel [el va posar] a la trinxera al seu lloc. Ja ten\u00edem el mando complet a la companyia: capit\u00e0, dos tinents i sis sargents.<\/p>\n

 <\/p>\n

Em deixava de dir que el dia 25 d\u2019agost va venir a despedir-se de mi el surienc Pere Alsina, que, com [que] tenia estudis, va provar sort fent inst\u00e0ncia per l\u2019acad\u00e8mia per a la graduaci\u00f3 d\u2019oficial i li varen aprovar, marxant m\u00e9s content que unes pasq\u00fces. Dels que \u00e9rem de S\u00faria sols qued\u00e0vem jo i en Ferran. El dia 11 de setembre, ja abans de ferse clar, es van anar sentint trets per tota la l\u00ednia, algunes bombes de m\u00e0, de trinxera a trinxera, i com [que] el nou capit\u00e0 m\u2019havia dit que \u201cpor poco foll\u00f3n que hubiera en la l\u00ednea, yo y un cocinero, fusil en mano y bombas en el bolsillo, y a la trinchera\u201d. I aix\u00ed ho v\u00e0rem fer. Va semblar que al fer-se m\u00e9s de dia es calmava i un sargent ens diu: \u201cYa pod\u00e9is ir a preparar y traer el desayuno\u201d. I aix\u00ed ho f\u00e9rem, per\u00f2 encara no havia passat un quart d\u2019hora [que] es va formar un follon per tota la l\u00ednia que corrents ja hi tornem [a] anar. Els morters queien arreu i sense parar. Fusells i fusells ametralladors no paraven de \u201ccantar\u201d. Sobre les 10 es va calmar la cosa i el balan\u00e7 al nostre sector va ser [de] 2 morts i 14 ferits, el m\u00e9s greu, un sargent amb ferides a l\u2019esquena i al cap, causades per morters i fou molt aprop on \u00e9rem amb el cuiner i el tinent nou murci\u00e0. Feia poc que havien retirat els ferits; es torna a engrescar la cosa i ens tem\u00edem que fessin una ofensiva, doncs ja es veien soldats estirats sobre la trinxera i per tota la l\u00ednia que ocupava el batall\u00f3. Les bombes de m\u00e0 no paraven d\u2019esclatar. Durant m\u00e9s d\u2019una hora [hi va haver] follon, que es va anar calmant i no hi va haver cap intent d\u2019atac. El resultat va ser 1 mort i 5 ferits m\u00e9s causats pels morters, entre ells un altre sargent, que era de Badalona, i tamb\u00e9 el m\u00e9s greu que el curaven al costat d\u2019una xavola. Passem amb el cuiner que an\u00e0vem per preparar el dinar, i el tinent murci\u00e0 em diu: \u201cCabo, h\u00e1gase cargo de esta seccion del sargento que han herido y van a evacuar ahora\u201d. Em vaig excusar que no volia mando, que havia rebutjat dues vegades anar a l\u2019acad\u00e8mia i amb veu forta digu\u00e9: \u201cH\u00e1gase cargo de la secci\u00f3n como sargento responsable, se lo ordeno\u201d. El disgust i nervis van fer que ens intercanvi\u00e9ssim paraules no massa agradables, per\u00f2 tot fou per res i ja no vaig poguer retornar al corral. A la poca estona em passen av\u00eds que a les 4 de la tarda em present\u00e9s al capit\u00e0. Ho faig i em diu: \u201cUsted es el cabo Pedro\u201d, i no sabia llegir b\u00e9 \u201cPuig\u201d, i al confirmar-li diu: \u201cEn adelante es el sargento Pedro…\u201d. Vaig excusar-me com amb el tinent i contest\u00e0: \u201cEst\u00e1 decidido el ascenso. He solicitado informes al mando del batall\u00f3n y son muy buenos, por lo que merece toda la confian\u00e7a. Tenga estos galones y con ellos van todas las atribucions y responsabilidades concedidas por el comandante del batall\u00f3n\u201d, mostrant-me un paper escrit, per\u00f2 no el va llegir, ni jo tampoc i continu\u00e0: \u201cCuando anochezca, que passar\u00e9 [a] hacer la ronda normal de cada d\u00eda, se los quiero ver cosidos en la guerrera y gorro\u201d. Aix\u00eds que el que no vaig volguer acceptar per gust, m\u2019ho imposaren per for\u00e7a amb un disgust que gaireb\u00e9 plorava al recordar no haver-ho acceptat amb millors condicions.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al capvespre, va venir el capit\u00e0 i davant dels dos tinents, el comisari, el sargent i alguns soldats diu, llegint d\u2019un paper que portava a la m\u00e0: \u201cPor las atribuciones concedidas por mi cargo responsable de la compa\u00f1\u00eda, asciendo a sargento al cabo Pedro Puig Rafart con las atribuciones y responsabilidades que representan sus galones\u201d. El signaren un tinent i el comissari al costat de la seva signatura. Com [que] tenia molt bona relaci\u00f3 amb el comissari i tots els soldats, tots em felicitaven, per\u00f2 jo no mostrava alegria, tot i les bromes que gaireb\u00e9 tots em feren, doncs sabien que no era del meu gust l\u2019ascens.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al seg\u00fcent dia, vaig contestar cartes als meus pares i a l\u2019Empar i no els ho vaig dir, que m\u2019havien ascendit a sargent. Tamb\u00e9, el mateix dia, em varen retornar una carta que havia escrit a l\u2019amic Ramon L\u00e1zaro Gallego que era a la 27 divisi\u00f3 pel sector del Segre, que deia al costat del meu remitent \u201cmuerto en combate\u201d. Vaig tenir un fort disgust i, al notar-m\u2019ho, un tinent em diu: \u201cTranquilo, puede que ma\u00f1ana te toque a ti. Es la guerra\u201d. Entre tot vaig passar uns dies for\u00e7a malament i el temps hi acompanyava. Va durar 5 dies seguits que no parava de ploure i feia fret. Al front hi havia tranquilitat i alguns, demanant perm\u00eds, s\u2019atrevien [a] anar al poble a buscar farina i el que trobaven. Uns dies abans de fer-me sargent, jo i tres m\u00e9s an\u00e0rem per si trob\u00e0vem tocino confitat, botifarres i carns com altres hi havien trobat. Aix\u00f2 que ens varen indicar cases que segurament n\u2019hi trobar\u00edem cap a la part baixa, m\u00e9s aprop dels fatxes, per\u00f2 no trob\u00e0rem ja res. Per no marxar sense res, pass\u00e0rem per un mol\u00ed per si encara hi havia farina i entrem per una porta al que era el magatzem i a la vegada se\u2019n obra una al mateix davant. Sortim corrents, llan\u00e7ant jo una bomba de m\u00e0 i cames ajudeu-nos corrents amunt. No v\u00e0rem notar que ens perseguissin i deurien fer com nosaltres, c\u00f3rrer cap a la trinxera, per\u00f2 nosaltres ens v\u00e0rem cansar molt perqu\u00e8 era tot costa amunt. Arribant al lloc, dur\u00e0 [una] bona estona que no pod\u00edem ni parlar.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 29 de setembre, poc abans de dinar, el tinent em diu que f\u00e9ssim c\u00f3rrer la veu que tots arrepleguessin les seves pertinences, que a les 4 de la tarda a poc a poc anir\u00edem marxant per entre el bosc, que cap al tard altres ocuparien el nostre lloc, doncs [a] nosaltres ens portarien a la rereguarda a reposar perqu\u00e8 feia massa dies que ocup\u00e0vem [la] trinxera. Aix\u00ed ho f\u00e9rem, i a 2\/4 de 7 ja hav\u00edem pujat per[la] Vall Ferrera fins dalt la carretera on ja ens esperaven 5 camions Katiusque i carretera avall i a 2\/4 de 8 ja \u00e9rem al petit poblet entre Organy\u00e0 i la Seu d\u2019Urgell, Els Hostalets de Tost, on gaireb\u00e9 ja no hi vivia ning\u00fa, unes 40 persones. Distribueixen a tots entre les cases buides, tot seguit el sopar i [a] dormir. A mi em va fer estrany que sols retiressin d\u2019aquell sector la 4\u00aa companyia. A l\u2019anar a dormir m\u00e9s b\u00e9 que de costum ho vaig comentar al comissari i digu\u00e9 que a ell tamb\u00e9 [li semblava] i tothom est\u00e0vem fent comentaris del mateix. Ho vaig dir al tinent murciano i fent el desent\u00e8s diu: \u201cNo nos preocupemos de los dem\u00e1s. Nosotros estamos muy bien y tranquilos aqu\u00ed\u201d. El mat\u00ed seg\u00fcent d\u2019haver fet aquest comentari, arriba un cami\u00f3 que portava el suministre i reconec entre els tres que hi anaven un [que] era el surienc Joan Massana Tristany, company cantant de La Llanterna, doncs estava enxufat com molts altres suriencs sota el paraigua d\u2019en Trueba a la Seu. F\u00e9rem bona xerrada i em digu\u00e9 que al poble de Martinet hi havia [uns] altres 4 suriencs gu\u00e0rdies d\u2019assalt, els meus amics Josep F\u00e0brega Tort, Miquel Soler Pera, Crist\u00f2fol Planell i Ramon Reguant, que s\u2019havien fet gu\u00e0rdies voluntaris per si podien lliurar-se d\u2019anar al front i que fins aquella data ho havien aconseguit. Sols feien de vigil\u00e0ncia per la rereguarda. Com que tamb\u00e9 hi tenia d\u2019anar per la feina que feia, ja els diria que hav\u00edem parlat i on era. Vaig advertir-lo que no els digu\u00e9s que portava els galons de sargent perqu\u00e8 si venien a veure\u2019m em farien bromes, explicant-li com havia anat el meu ascens i que no ho coment\u00e9s a ning\u00fa de S\u00faria per favor. Al dia seg\u00fcent, per si es presentaven, anaba sense gorro ni guerrera, i eren prop les 11 [que] ja arribaren en F\u00e0brega, [en] Soler i [en] Planell. En Soler, al veure\u2019m tan gras, arrenc\u00e0 a riure i digu\u00e9: \u201cQuina vaca! Devies pasturar molt b\u00e9 sota la Pica d\u2019Estats!\u201d. V\u00e0rem fer bromes i riure una bona estona, dient-me que ells estaven molt b\u00e9 per tot, sols fent controls de carreteres, i els vaig dir els temors que ten\u00edem que ens portarien a algun lloc gens agradable. Ens abra\u00e7\u00e0rem desitjant-nos sort i mai van sapiguer que era sargent, doncs en Massana va complir la promesa, fins i tot despr\u00e9s de la guerra, a S\u00faria.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sabia que per aquell indret hi havia el meu germ\u00e0 reposant, doncs havia estat a la batalla de l\u2019Ebre desde el primer dia i era del cos d\u2019artilleria. Vaig fer algunes gestions per localitzar-lo. [Vaig] aconseguir sapiguer que era al poblet d\u2019 Adrall, uns 10 km m\u00e9s amunt direcci\u00f3 de la Seu. Per tel\u00e8fon no fou possible i vaig planejar anar-hi jo al mat\u00ed del dia 4 d\u2019octubre i li portaria for\u00e7a tabac, doncs entre el que ens donava el rei de les llenties, Dr. Negr\u00edn, jefe del Govern, i el que havia comprat d\u2019Andorra en tenia un bon macuto i trauria el vici de penes per la restricci\u00f3. En el correu d\u2019aquell dia vaig rebre carta dels meus pares, l\u2019Empar, l\u2019oncle Miquel de Pal\u00e0, l\u2019oncle Xiscu de Castellbell i el Vilar i Frederic de Manresa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Eren 2\/4 de 8 de la tarda i sop\u00e0vem. Veiem que paren 5 camions a la vora de la carretera. Donen pressa [per] acabar de sopar, agafar tot l\u2019equip i [cap] als camions. A \u00bc de 9 es posen en marxa els camions direcci\u00f3 a Pons. Ning\u00fa sap on anem i [estem] for\u00e7a nerviosos tots. Ning\u00fa sap on anem i la nit era molt fosca. Els camions no corrien massa i sols portaven un llum obert i era el curt i separats uns 300 metres un de l\u2019altre i molt poc tr\u00e0nsit a la carretera. Al passar Pons, ho pregunto al tinent Lu\u00eds Frangillo, el murci\u00e0, i em diu gaireb\u00e9 content: \u201cVamos al frente del Ebro\u201d, i em diu que sabia que havien cridat del mando del batall\u00f3 els jefes de les 4 companyies per fer un sorteig perqu\u00e8 una tenia de retirar-se de la l\u00ednia per anar al front de l\u2019Ebre i que el nostre capit\u00e0, que es deia Fulgencio Romero, va dir: \u201cSi vale con mi companyia, voy voluntario\u201d, i els altres, contents, varen acceptar, i va afegir: \u201cEn la guerra, si no hay batallas padeces de aburrimiento\u201d. Li vaig dir que hauria estat en poques i em va dir: \u201cS\u00f3lo Madrid, que march\u00f3 voluntario y a los pocos d\u00edas lo reclamaron del partido comunista de administrativo y a organizar unidades. Se cans\u00f3, pas\u00f3 7 meses en una academia y sali\u00f3 con las 8 barras de capit\u00e1n\u201d, i ell l\u2019hi havia dit: \u201cPues ha hecho bien, pues all\u00e1 podr\u00e1 divertirse si tiene ganas de lucha, per\u00f2 me parece [que] cambiar\u00e1 de parecer\u201d. Ens desvi\u00e0rem cap a T\u00e0rrega. Un va demanar que per favor paressin 5 minuts per parlar amb els seus pares que vivien al peu de la carretera i no l\u2019escoltaren.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ja tots sab\u00edem que an\u00e0vem a l\u2019Ebre, carretera endavant, i no varen parar fins un pla d\u2019oliveres, prop la carretera del poble Mora la Nova, a uns 300 metres del riu, encara fosc, per\u00f2 ens fan formar i ens va fer un petit parlament dient entre altres coses: \u201cEsta guerra es para defender y conseguir los ideales m\u00e1s avanzados para la humanidad y sin luchar no se consigue nada. Esta batalla decidir\u00e0 la guerra y aqu\u00ed estamos. Disciplina y valor, no espero menos de vosotros. Por eso hemos venido voluntarios\u201d. Ning\u00fa va dir res. Tots est\u00e0vem acollonits i ens ajagu\u00e9rem sota les oliveres, esperant l\u2019ordre, com havia tamb\u00e9 dit, que ens avisessin per creuar el riu. Ja puntejava el dia i ens digueren: \u201cEstado de alerta\u201d. Als 20 minuts criden: \u201c\u00a1Arriba y corriendo carretera abajo!\u201d. Aix\u00ed ho f\u00e9rem i al mateix moment arriben 6 avions bombardejant i destrossant el pont, que [a] la nit havien constru\u00eft, amb bombes de molta pot\u00e8ncia. Manen enrere i al lloc on \u00e9rem. Sobre les 9 arriben m\u00e9s avions i de nou bombardegen la construcci\u00f3, llen\u00e7ant a m\u00e9s moltes bombes pels entorns. Algunes caigueren no massa lluny d\u2019on \u00e9rem i tres avions anaven metrallant tamb\u00e9, i en feriren a dos dels 97 que an\u00e0vem. Dues hores despr\u00e9s, varen fer el mateix 12 avions m\u00e9s. A les 3 de la tarda, varen comen\u00e7ar a sortir soldats d\u2019aquells indrets portant una branca d\u2019olivera per camuflar-se i nosaltres tamb\u00e9 ens hi afeg\u00edrem i ens varen fer posar a uns 80 metres d\u2019on constru\u00efen el pont per travessar-lo al primer av\u00eds. Cap a les 5 criden: \u201c\u00a1Todos a pasar el puente!\u201d. Uns ens obstru\u00edem el pas als altres al c\u00f3rrer com bojos. En pass\u00e0rem uns 450, es va dir, doncs van arribar altra vegada els avions i el pont i si hi havia soldats, tots riu avall i els que hav\u00edem passat, que \u00e9rem a la carretera de sobre Mora d\u2019Ebre, ens perseguien ametrallant-nos, i varen fer molts morts i ferits. De la meva companyia, quan ens reagrup\u00e0rem, en faltaven molts. Entre els morts varen dir [que] hi havia el cabo furriel i el molt amic Ferm\u00ed, d\u2019Igualada.<\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s de caminar per entre pins o camuflats entre [els] ceps de les vinyes m\u00e9s de dues hores, ens separ\u00e0rem per companyies i la nostra va ser l\u2019\u00faltima en destinar-la al seu lloc, que ja quasi era fosc. Creuem per una vinya i arribem a uns pins on hi havia una cuina de campanya. Ens donaren tant menjar com vam voler (llenties amb carn) i un xusco i un tros de formatge i un de pernil dol\u00e7 per passar el seg\u00fcent dia fins [a] la nit, que portarien menjar calent i per passar l\u2019altre dia. A alguns els canviaren el fusell, per\u00f2 a tots [ens donaren] 10 bombes de m\u00e0. Ens feren deixar el macuto dels utensilis personals i ens en donaren un de petitet per posar el menjar, les bombes i una […] individual. Ens digueren que el que deix\u00e0vem ho trobar\u00edem intacte, per\u00f2 el meu tabac segur que a les 4 hores ja no hi seria. M\u2019en vaig quedar una pastilla i 4 paquets de cigarrets per fer content alguns de la trinxera i vaig repartir all\u00e0 mateix 18 paquetilles de picadura. Al comisari, una pastilla d\u2019Andorra, que fins em va abra\u00e7ar de content. Vaig deixar-hi 7 pastilles, 4 paquets de caliquenyos andorrans, 5 paquets de cigarrets i 5 paquetilles per si tenia la sort de poguer passar-lo a recollir… Entrem per un barranc endins i, despr\u00e9s de pasar pel mig de camps, enfilem per entre pins costa amunt. Ens top\u00e0rem amb camillers que portaven ferits i soldats [encarregats] de [la] munici\u00f3 que portaven material, principalment caixes de bombes de m\u00e0 a les trinxeres. Poc abans d\u2019arribar al cim ens creuem amb uns 20 soldats, que eren els que anaven a rellevar, i un tinent, per\u00f2 ens havien prohibit parlar amb ning\u00fa per no fer soroll, per\u00f2 m\u00e9s de 4 al creuar-nos ens van dir baixet: \u201cJa cal que us prepareu, perqu\u00e8 d\u2019aqu\u00ed fins [a] la Serra de P\u00e0ndols es passen molt putes!\u201d. Aix\u00f2 que en aquell sector, desde que hi rond\u00e0vem nosaltres, feia m\u00e9s de 2 hores, estava tranquil. On es sentia molt soroll era a la part esquerra, on hi havia la Serra de Cavalls i P\u00e0ndols, doncs a nosaltres ens varen dir que ocupar\u00edem la part de la Venta de Camposines que enlla\u00e7ava amb Cavalls i P\u00e0ndols.<\/p>\n

 <\/p>\n

Entrem a les trinxeres que ten\u00edem d\u2019ocupar i trobem un capit\u00e0, dos cabos i 9 soldats com a guardians fins la nostra arribada i els oficials distribuiren la gent. A mi em toc\u00e0 al final de tot de la serra, que v\u00e8iem les cru\u00eflles de moltes carreteres. No ten\u00edem cap ametralladora, sols 2 fusells ametralladors. Un d\u2019aquests va anar a la meva responsabilitat, no com a tirador, doncs ja hi havia una esquadra amb el seu cabo com a tirador i responsable. Es feia de dia i serres avall, encara fosc, ja hi picava l\u2019artilleria, i ja comen\u00e7\u00e0 m\u00e9s aprop, encara que lluny, per\u00f2 no es parava, doncs tamb\u00e9 ja feia estona que tamb\u00e9 picava la nostra. Prop [de] les 10 veiem venir bandades d\u2019avions llen\u00e7ant bombes a dojo des [de la] meitat de [la] Serra de Cavalls [ i ] a tota la de P\u00e0ndols, i a la vegada l\u2019artilleria a tot Cavalls fins al final on ocup\u00e0vem nosaltres. Cap a les 11 que passava entre la nostra serra i Cavalls varen intentar infiltrar-s\u2019hi durant m\u00e9s de dues hores els atacs, per\u00f2 no ho aconseguiren; contaren que hi deixaren molts morts que fins [a] la nit no pogueren retirar.<\/p>\n

 <\/p>\n

A nosaltres ens picava molt l\u2019artilleria i van passar dues bandades d\u2019avions abans de la 1. Van fer dos intents d\u2019atac pel nostre costat i no aconseguiren ni pujar 10 metres. Van minvar molt els combats serres enll\u00e0 i nosaltres comen\u00e7ar\u00e8m prop les 5, doncs, desde les 4, artilleria i aviaci\u00f3 no paraven i rebutj\u00e0rem 4 intents d\u2019atacs per pujar, doncs entre les bombes de m\u00e0 i fusells ametralladores els barr\u00e0vem el pas per pujar i pels flancs era encara m\u00e9s dif\u00edcil. Ja fosquejava de nou. L\u2019artilleria ens torn\u00e0 a fregir amb obusos de gros calibre. En tot el dia, es va dir, tingu\u00e9rem 2 mors i 11 ferits, tots per l\u2019artilleria i l\u2019aviaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

La nit fou tranquila al nostre sector, per\u00f2 serres enll\u00e0 no van parar en tota la nit forts combats. Donaren l\u2019ordre que sovint es disparessin alguns trets i cada pocs minuts es llencessin entre espais algunes bombes de m\u00e0, perqu\u00e8 comprenguessin que no dorm\u00edem. Despr\u00e9s de les 11 de la nit, ja sopats, demano al capit\u00e0 si em dona perm\u00eds per fer unes obertures com trinxeres a sobre uns 10 metres on hi havia enclavat el fusell ametrallador, doncs feia com una placeta un xic costeta, per estirar-nos a dins al veure venir a l\u2019aviaci\u00f3 a bombardejar, doncs ens protegiria molt per la metralla i em diu: \u201cTu mismo, pero mucho cuidado con el ruido\u201d. Agafem dos pics i dues pales que hi havia a la mateixa trinxera per si per alguna cosa feien falta i amb poca estona obr\u00edrem 4 \u201czanjas\u201d, comprovant que n\u2019hi cabien dos a cada una, posats capicuats. Ens adorm\u00edrem fins [que] encara no s\u2019havia fet de dia; l\u2019artilleria ens toc\u00e0 diana. El comissari, que quan f\u00e8iem les \u201czanjas\u201d va venir a comtemplar com ho f\u00e8iem i se\u2019n reia, ho va comentar a un tinent i al capit\u00e0 i varen venir a mirar com havia quedat i digueren que havia tingut bona idea, felicitant-me. Ll\u00e0stima que no hi havia m\u00e9s terreny adequat per aprofitar-ho i fer-ne m\u00e9s. Aquest segon dia va ser molt pitjor. Artilleria, avions bombardejant i ametrallant quasi sense parar. V\u00e0rem rebutjar un atac, que alguns moros em van arribar a uns 10 metres, doncs mig sector del que ocup\u00e0vem tot eren moros. A \u00faltima hora de la tarda, despr\u00e9s de l\u2019aviaci\u00f3 i l\u2019artilleria, que van fer 3 morts i 9 ferits, van fer un exc\u00e9s de disparar amb morters; varen dir en mataren 9 i ferits, 17.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cada dia empitjorava i eren les 4 de la matinada del fat\u00eddic dia 6 d\u2019octubre que ja va comen\u00e7ar a picar arreu l\u2019artilleria. Tots a la trinxera i ull ben obert. [Encara] no era del tot clar que l\u2019artilleria curta i el morter picaven sense parar i ja v\u00e0rem veure venint esquadres d\u2019avions llan\u00e7ant bombes i els \u201cMisserics\u201d [avions ca\u00e7a alemanys Messerschmitt] ametrallant-nos. Desapareixen els avions i enfilen moros amunt. Entre els fusells ametralladors (ara en ten\u00edem tres) i les bombes de m\u00e0 els rebutj\u00e0rem dues vegades. Tornen a arribar les \u201cpabes\u201d, els avions de bombardeig i 8 pugem a ficar-nos a les \u201czanjas\u201d \u2013ja hi hav\u00edem pujat dues vegades el dia abans- i bombes de grossa pot\u00e8ncia avall per tota la cordillera de serres. A la 4\u00aa onada, en va caure una gaireb\u00e9 al centre on est\u00e0vem amagats, i v\u00e0rem quedar enterrats de terra i rocs, treient jo i el cabo, del fusell ametrallador, el cap i, tot seguit que els avions marxaren, veiem que d\u2019una \u201czanja\u201d no es movien. Treiem terra i els dos companys eran morts i [els] sortia sang per la boca, comprovant que no portaven el tronc a la boca, com els dem\u00e9s portaven, i varen quedar rebentats interiorment per l\u2019explosi\u00f3. Dos m\u00e9s resultaren ferits, doncs els van caure rocs molt grossos a sobre i sense pensar-nos-ho gens, avall cap a la trinxera, doncs [els] moros ja pujaven amb uns crits com bojos, per\u00f2 no aconseguiren tampoc arribar a les l\u00ednees. Em crida el tinent murci\u00e0 que defens\u00e9s en prefer\u00e8ncia el petit barranc, que era per on m\u00e9s probabilitats tenien per infiltrar-se i voltar-nos, doncs ell no ho podia controlar tot perqu\u00e8 tenia moltes baixes, i li dic que jo, tamb\u00e9: 7, 4 mors i 3 ferits. Nova onada d\u2019atacants amunt i jo i [els] dem\u00e9s bombes avall, per\u00f2 el fusell ametrallador de cop va callar. El deurien localitzar i algun ob\u00fas d\u2019artilleria curta el [devia] fotre enlaire: jo, bombes avall; d\u2019uns 20 metres era sol, per\u00f2 tenia les caixes de bombes a l\u2019abast i cau un ob\u00fas a uns 10 metres. Reacciono i em dic \u201ct\u2019han localitzat\u201d i canvio uns 15 metres de lloc i bombes avall, sense mirar on, doncs \u00e9rem pocs els que [encara] en llan\u00e7\u00e0vem, i de cop unes fortes explosions, doncs un ob\u00fas va caure on abans estava i esclat\u00e0 tot. Vaig tenir bona pensada. N\u2019hi havia per suar d\u2019angoixa i m\u00e9s amb el sol fort que feia. Treien els ferits com es podia. Algun es moria sense poder-lo atendre. Tot sorpr\u00e8s, veig que entre dos portaven el comissari Roca. Digueren que un \u201ccasc\u201d d\u2019ob\u00fas li tall\u00e0 l\u2019espatlla i li penjaba el bra\u00e7, que li aguantaven els nervis de sota-bra\u00e7. Semblaba impossible que el poguessin retirar fins on \u00e9rem nosaltres, que est\u00e0vem a uns 30 metres de l\u2019entrada \u2013 sortida de la trinxera.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els atacs i defensar-nos era terrible. Per la nostra part flaquejava ja for\u00e7a la defensa. Dos soldats vaig veure que enfilen amunt per marxar. Els vaig fer crits que tornessin, que si els localitzaven eren blanc segur. Eren de Cardona i mai m\u00e9s he sapigut res d\u2019ells. [A] la part esquerra es notava que el soroll dels defensors havia minvat molt\u00edssim i nosaltres, encara m\u00e9s. El tinent no es veia; crido els 4 que \u00e9rem mes aprop i facin crits i dispersats que enfilem amunt i [que] procurem escapar-nos, doncs val a dir que el mando ja deurien donar per perdut aquell cap de serra perqu\u00e8 la nostra artilleria ja hi disparava, doncs nosaltres ja ens escap\u00e0rem entre els propis obusos. Jo anaba sol, corrent costa avall, i d\u2019un rac\u00f3 on hi havia pins i mates sento que criden: \u201cFurriel, \u2013era pel nom que tothom em coneixia\u2014vine cap aqu\u00ed. Hi estarem amagats fins a la nit, som 4!\u201d. Els dic que no, que hi picava massa l\u2019artilleria i continuo corrent costa avall. Ja al pla, em trobo amb dos m\u00e9s i molt moviment de gent i munici\u00f3 per totes les direccions. Ens topem amb un tinent, dos sargents i 4 soldats (eren de la contenci\u00f3, i no tenien gaires escr\u00fapols a disparar en les retirades) i diu el tinent: \u201cCobardes, \u00bfpor que hab\u00e9is abandonado las posiciones?\u201d. I jo contesto: \u201cYa no ten\u00edamos ninguna arma autom\u00e1tica, no hav\u00eda ning\u00fan oficial y nuestra artiller\u00eda ya picaba en la sierra\u201d. I cridaven amb la pistola a la m\u00e0 i els dits en posici\u00f3 de diparar i un dels 5 que ja ens hav\u00edem reunit diu: \u201cLos cobardes s\u00f3is vosotros. Vamos para arriba, dadnos una arma\u201d. (Ho hav\u00edem abandonat tot). A uns pocs metres hi havia un cabo gu\u00e0rdia d\u2019assalt i un gu\u00e0rdia amb una bomba de m\u00e0 a la m\u00e0, que contemplaven l\u2019escena i el cabo diu: \u201c\u00bfNo os da verguenza lo que dec\u00eds a este sargento? I pobres soldados, que muestran estar agotados, cuando hace un cuarto de hora han pasado un capit\u00e1n, un teniente y 9 soldados y no hab\u00e9is abierto la boca para nada, porque os han faltado [los] cojones que ahora quer\u00e9is demostrar. Intenten algo. Mirad, no v\u00e1is a quedar bien ni uno\u201d, mostrant les bombes. No va passar res i ens indicaren on trobar\u00edem el capit\u00e0, que ens felicit\u00e0, perqu\u00e8 hav\u00edem resistit m\u00e9s que ells.<\/p>\n

 <\/p>\n

De mando sols hi havia el capit\u00e0 i el tinent murciano i un sargent, i entre cabos i soldats, 19. Ens portaren menjar i ens ajagu\u00e9rem on pod\u00edem que no toqu\u00e9s el fort sol. Passaven de les 3 de la tarda i es present\u00e0 el fam\u00f3s jefe El Campesi-no, que era el mandam\u00e0s del sector. Ens fa reunir a tots i pregunta al capit\u00e0: \u201c\u00bfCu\u00e1nta gente tiene?\u201d. I li contesta: \u201cEntre todos, con los que nos agregaron para municionamiento, somos 40\u201d. I el malparit diu: \u201cPues hay de sobras para recuperar las posiciones, y enseguida prepararse, y 10 bombas cada uno y para arriba\u201d. Y el nostre capit\u00e0 i tinent i els dos tinents que acompanyaven al Campesino, tots 5 s\u2019aparten del grup i, sobre una petita taula port\u00e0til que portaben, comentaven uns pl\u00e0nols. Tots ja ens v\u00e8iem de panxa enlaire, doncs eren les 4 de la tarda, amb un sol que feia bullir la terra i anar [a] atacar a cos descobert, sense protecci\u00f3 d\u2019artilleria i aviaci\u00f3, \u00e9rem blancs segur i caur\u00edem com els aucells a una xarxa. Jo i d\u2019altres repass\u00e0rem la cartera estripant tot el que ens pogu\u00e9s comprometre si ens feien presoners. Jo sols vaig deixar el justificant de la mobilitzaci\u00f3 de la lleva del 40 i dues fotografies. El justificant de sargent, dins el mitj\u00f3 de les sabates. Els galons de la guerrera els vaig arrencar, per\u00f2 que no es not\u00e9s, encara que portava una ca\u00e7adora de pell que els meus pares m\u2019havien enviat a mitjants de setembre perqu\u00e8 no pass\u00e9s fret al Pirineu i que a pesar de la calor no me\u2019n havia volgut despendre al deixar la motxilla, que no pass\u00e9s com a Sant Corneli, que no retrob\u00e0rem res. Torna el capit\u00e0 i tinent i ens crida als dos sargents i ens diu: \u201cSubiremos por en medio de la sierra, por la parte derecha. Si llegamos muy arriba sin novedad, i extiendo los brazos en cruz, os desplazar\u00e9is mitat i mitat por mi centro en silencio por cada lado y al disparo de mi pistola, corriendo y gritando para arriba y bombas adelante y para abajo las trincheras que ocup\u00e1bamos sin dejar de lanzar bombas, pues si tenemos suerte que los desalojemos, nos quedaron muchas cajas para repeler el contraataque. Detr\u00e1s nuestro subir\u00e1n camilleros. Confio en vosotros y que tengamos suerte\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Es posa al davant i enfilem amunt per entre pins i mates per millor camuflar-nos. Jo vaig pujar una bona estona al costat del capit\u00e0 i tinent. Ens extranyava aquell silenci en aquell sector. Parem de caminar i dic al capit\u00e0 que no ens pass\u00e9s el que malauradament recordava de Sant Corneli, que puj\u00e0vem confiats i a pocs metres dels filats se\u2019ns al\u00e7aren drets i ens feren la gran desfeta. \u00c9rem a uns 100 metres del cim. Avancem uns 30 metres i res de res. Arribem a uns 40 i res. El capit\u00e0 diu al seu nebot que li feia d\u2019enlla\u00e7: \u201cArr\u00e1strate si puedes llegar hasta la cima, que a lo mejor nos tienen preparada una encerrona\u201d. Aix\u00ed ho fa i torna a baixar corrents i diu: \u201cCapit\u00e1n, est\u00e1n todos en las trincheras. He mirado a los dos lados y s\u00f3lo he visto uno de pie por esta parte\u201d, marcant l\u2019esquerra. Al mateix temps que ens despleg\u00e0vem m\u00e9s o menys la meitat per cada cant\u00f3, an\u00e0vem pujant de pressa tots cap al cim. Tot d\u2019una, sentim el tret, ja som a dalt i bombes avall i ells abandonant-ho tot corrents avall, per\u00f2 nosaltres sense parar de llan\u00e7ar bombes ocup\u00e0rem de nou tota la trinxera, rebutjant a la poca estoneta pel cant\u00f3, que ja era quan fug\u00edrem, un intent de contraatac per part dels moros, cosa extranya, perqu\u00e8 els que l\u2019ocupaven quan els f\u00e9rem fugir tots eren soldats. El capit\u00e0 f\u00e9u un recorregut per tota la l\u00ednia i diu: \u201cEstar\u00edan confiados que, con tanto sol, a mitad de tarde, no nos atrever\u00edamos a contraatacar\u201d, per\u00f2 no havien passat ni 15 minuts que contempl\u00e0vem com bombardejaven serres enll\u00e0; se\u2019ns presenten part d\u2019aquells avions i bombes avall, a la vegada que ja ens picava l\u2019artilleria pesada i curta, i tots arrupits a la trinxera i no tingu\u00e9rem valor per anar-nos a protegir a les \u201czanjas\u201d. En pocs moments tamb\u00e9 arribaren forces avions Miserics [avions de ca\u00e7a alemanys Messerschmitt] ametrallant-nos i llan\u00e7ant bombes petitetes que en deien \u201cbombas para hacer salir de las madrigueras\u201d, que prou contempl\u00e0vem com els aviadors reien i fins ens tiraven les caixetes de cartr\u00f3 que era l\u2019env\u00e0s. Entre aquests avions i l\u2019artilleria i [els] morters, all\u00f2 era un infern. Un cabo es don\u00e0 compte que els moros pujaven pel final de la serra i ja i som 4 i bombes avall sense controlar gaire on les llan\u00e7\u00e0vem. Paren de pujar per all\u00e0 i tornem on \u00e9rem, doncs de material n\u2019hi havia molt per tota la trinxera i just tornaven [a] intentar pujar per all\u00e0 i les bombes tamb\u00e9 feren recular els grups de moros, que observaven que es desplomaven cap a baix el vessant. Ens don\u00e0rem compte que an\u00e0vem quedant pocs els defensors que llancessin bombes, i per la nostra part dreta encara menys, doncs els avions que amatrallaven ens desfeien. \u00c9rem junts amb un de la lleva del 28 que li d\u00e8iem el \u201cMois\u00e9s\u201d (era de Badalona) perqu\u00e8 ho endevinava tot, i li dic: \u201cAix\u00f2 s\u2019ha posat molt malament; o tot s\u00f3n baixes o han abandonat la trinxera\u201d. I diu: \u201cSegurament les dues coses\u201d. I dic: \u201c Mirem de fugir per l\u2019entrada-sortida de la trinxera perqu\u00e8 si enfilem per sortir pel cim de la serra serem blanc segur i ens foteran panxa enlaire. Correm ben ajaguts si podem arribar-hi perqu\u00e8 si ens agafen aqu\u00ed els moros, tamb\u00e9 estem perduts i deien que aquest altra cant\u00f3 eren soldats\u201d. Aix\u00ed ho fem i ben acotats i enll\u00e0. Trobem un mort i dos ferits i diuen: \u201cCorreu, si podeu escapar-vos. Ja ens curaran si volen i si no que ens matin. Correu!\u201d. Poques passes m\u00e9s enll\u00e0 reconeixem mort el tinent murci\u00e0, amb el cap mig obert, al costat de dos morts m\u00e9s. Mes enll\u00e0, 2 morts i no gaire m\u00e9s lluny, 5 ferits que tamb\u00e9 ens diuen: \u201cCorreu, si podeu escapar-vos!\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Poques passes m\u00e9s i aixeco el cap per comprovar com era de lluny la sortida i ja veig uns fusells apuntant-nos i crits: \u201c\u00a1\u00a1\u00a1Tiren las armas!!!\u201d. No port\u00e0vem res. Alcem els bra\u00e7os i s\u2019acosta un soldat molt eixerit i ben vestit i diu: \u201cSe\u00e1is buenos chicos y no os pasar\u00e1 nada\u201d. Jo li dic: \u201cQuer\u00edamos pasarnos, pero no pod\u00edamos\u201d. I contest\u00e0 somrient: \u201cMenos cuento, menos cuento… No os pasar\u00e1 nada\u201d. Era un soldat legionari molt amable. Ens va dir, mentre ens portava ja fora de les trinxeres, que era \u201casturiano\u201d i que per sortir del camp de concentraci\u00f3 s\u2019havia fet voluntari a la Legi\u00f3n. Passa un moro i cridant diu fort: \u201cRojos, matarlos. Son malos\u201d. I el legionari diu: \u201cNo, paisano. Quer\u00edan pasarse, no llebaban armas\u201d. [Per\u00f2 el moro] agafa una bomba de m\u00e0 [i] diu: \u201c\u00a1Ap\u00e1rtate! \u00a1Yo matarlos!\u201d. I treu l\u2019anella de seguro de la bomba, i el legionari amb el fusell encarat li diu: \u201cPaisano, digo [que] son buenos. Sube a la cima y tira la bomba al otro lado\u201d. Va desistir i al passar em va donar un cop a la cara amb la culata del fusell, i for\u00e7a estona em va sortir sang de la boca.<\/p>\n

 <\/p>\n

Caminem endavant mirant de trobar un lloc per baixar avall i topem amb un alferes molt jovenet i cridant diu: \u201c\u00a1C\u00e1rgate a esos hijos de puta!\u201d. I el legionari diu: \u201c\u00bfPor qu\u00e9 matarlos si son espa\u00f1oles como nosotros?\u201d I li replic\u00e0 dient: \u201cPues s\u00e1calos enseguida de aqu\u00ed o me cargo a los tres\u201d. Continuem endavant i al moment de sortir de la trinxera surt de no s\u00e9 on un altre moro i apuntant-me amb el fusell diu: \u201cAp\u00e1rtate, legionario. Estos me los cargo yo\u201d. I li contesta: \u201cRet\u00edrate o ser\u00e9 yo el que disparar\u00e9 contra ti. En los ataques has de tener valor y no aqu\u00ed con indefensos\u201d, apuntant-lo a ell, \u201cque se han entregado sin armas\u201d. Si no \u00e9s pel legionari que es pos\u00e0 al meu davant, aquell malparit de moro se\u2019ns carrega. V\u00e0rem tenir el sant de cara [per] poguer sortir de tant contratemps. Ens portava direcci\u00f3 al mando i s\u2019acosta un cabo i em diu: \u201c \u00bfPor qu\u00e9 no me das esta cazadora de piel?\u201d. I li dic que no perqu\u00e8 em far\u00e0 falta i diu: \u201dJa os dar\u00e1n ropa\u201d. I el legionari indica que li don\u00e9s. Ho faig i quina no fou la sorpresa que em don\u00e0 3 bitllets de 5 pessetes i li dono les gr\u00e0cies, dient el legionari: \u201cHas tenido suerte, porque te la quita y tu a callar\u201d. Poc abans d\u2019arribar al puesto de mando em diu: \u201c \u00bfNo tienes nada? [Es] para tener un recuerdo tuyo\u201d. I em trec del butxac\u00f3 de la guerrera, on hi tenia els galons de sargent, aquella bonica ploma estilogr\u00e0fica que havia canviat per tabac amb el comissari i li lliuro dient: \u201cTe lo mereces y mucho m\u00e1s\u201d, donant-li una forta abra\u00e7ada; ell, tamb\u00e9 emocionat, va fer el mateix, com tamb\u00e9 el company badalon\u00ed, dient-nos: \u201cSi os port\u00e1is bien no os pasar\u00e1 nada, pero cuidado al hablar con los amigos que pod\u00e1is tener. Puede ser peligroso\u201d. V\u00e0rem compendre b\u00e9 el que volia dir.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arribem al puesto de mando, que ja n\u2019hi havia m\u00e9s de 20 d\u2019altres indrets i donant-nos la m\u00e0 diu: \u201cAdi\u00f3s, que teng\u00e1is mucha suerte\u201d. Poc abans d\u2019arribar-hi, vaig parar-me un moment per orinar i vaig aprofitar-ho per colgar amb una mica de terra els galons. Si no hagu\u00e9s sigut per la valentia del legionari, estar\u00edem enterrats en aquell barranc de Venta de Camposines. Mentres ens portava, quan \u00e9rem fora de les l\u00ednies, em va explicar que a ell l\u2019havien fet presoner quan els franquistes ocuparen Oviedo, que ell tenia 20 anys i passava de la pol\u00edtica, per\u00f2 es va enrolar engrescat amb un amic per defensar la capital asturiana i per sortir del camp de concentraci\u00f3 s\u2019havia fet voluntari a la Legi\u00f3. Fins ens va dir: \u201cLos rojos rojos eran muy malos, pero mira que hay de estos de aqu\u00ed [que] tambi\u00e9n van s\u00f3lo vestidos de \u00e1ngeles.\u201d Ens va demanar el nom i l\u2019adre\u00e7a per si pod\u00edem retrobar-nos despr\u00e9s de la guerra, per\u00f2 ell no ens don\u00e0 la seva. El badalon\u00ed li don\u00e0 la cartera que era molt maca i bona quan li don\u00e0 la m\u00e0 de despedida perqu\u00e8 tingu\u00e9s un record seu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al [cap de] poc de ser all\u00e0, ens [en] vam anar a un tancat cobert amb un toldo verd\u00f3s. Ens demanen el nom i dem\u00e9s i, al anomenar S\u00faria, un tinent diu: \u201cYa s\u00e9 donde est\u00e1 S\u00faria y sus minas de Potasa; ya hicimos dos prisioneros de este pueblo en Madrid.\u201d Ens feren moltes preguntes: el nom dels mandos de la companyia, batall\u00f3, brigada, divisi\u00f3 i cos d\u2019ex\u00e8rcit [a] qu\u00e8 perteneix\u00edem, per\u00f2 gaireb\u00e9 no sab\u00edem res. Fins aqu\u00ed b\u00e9, per\u00f2 va anar venint el pitjor: [volien saber] on m\u00e9s o menys hi havia establerts els mandos, [el] municionament, [les] intend\u00e8ncies, cosa que tampoc sab\u00edem. Ens amena\u00e7aren perqu\u00e8 [creien] que no ho vol\u00edem dir. Jo vaig dir que sols feia tres dies que \u00e9rem all\u00e0 i no sab\u00edem res de res, que tant el municionament com el \u201cranxo\u201d el portaven soldats que no coneix\u00edem de res. Ens mostraren pl\u00e0nols perqu\u00e8 marqu\u00e9ssim indicacions de a quins indrets ens ho portaven i nosaltres no sab\u00edem res. Ens amena\u00e7aren que no vol\u00edem col\u00b7laborar perqu\u00e8 \u201c\u00e9ramos fan\u00e1ticos rojos\u201d. Els v\u00e0rem conv\u00e8ncer una mica perqu\u00e8 cont\u00e0rem la retirada i com v\u00e0rem planificar el contraatac per recuperar el cap de serra d\u2019on ens havien desallotjat primer. Un oficial que no parlava massa b\u00e9 el castell\u00e0 em va preguntar: \u201c\u00bfTe parece si est\u00e1n en condiciones de contraataque esta noche?\u201d I li dic que \u201ccon los pocos que habr\u00e1n sobrevivido bien, imposible si no lo hacen otras unidades\u201d. Em mira i es dirigeix a un altre que el deurien portar, potser, de la serra de Cavalls i m\u00e9s expl\u00edcit i amb ganes de quedar b\u00e9 diu: \u201cMe parece que s\u00ed, porque se ve\u00eda mucha tropa por entre aquellos pinos y se dec\u00eda que eran unas posiciones important\u00edsimas, pues eran la clave para controlar el cruce de carreteras\u201d. Em mira amb mala llet i diu: \u201cCreo m\u00e1s a \u00e9ste que se ha pasado, que no a ti que eres prisionero. Vamos a fortalecer m\u00e1s las posiciones y como ataquen van [a] salir cuatro balas para tu cabeza por querer enga\u00f1arnos\u201d, apuntant-me amb la pistola al cap, i dic: \u201cDe esto yo no sab\u00eda nada\u201d. En aquells moments arriba un sargent i lliure un \u201cparte\u201d a un comandant. S\u2019aixeca i ve on \u00e9rem nosaltres i diu: \u201cEste parte dice que hay muchos heridos en la vaguada de la sierra reconquistada (on \u00e9rem nosaltres), que hay que sacarlos como sea antes que no cierre la noche\u201d \u2013 el sol ja feia estona [que] havia clos\u2014. \u201cComo sea, y no hay camillas, as\u00ed que d\u00e1is una manta nueva a cada 4 de estos muchachos\u201d \u2013nosaltres \u2013 \u201cy los saquen como puedan, pero vigilarlos y r\u00e1pido\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ens hi hav\u00edem aplegat 37, entre passats i presoners. Ens donen una manta cada 4 i cap al barranc on nosaltres \u00e9rem a dalt. Val a dir que principalment [a] l\u2019indret que defens\u00e0vem nosaltres hi v\u00e0rem fer una terrible quantitat de baixes, amb morts i molts ferits. Hi havia 4 camilles que no paraven [des de] feia m\u00e9s d\u2019una hora, per\u00f2 es tenien de portar a m\u00e9s d\u2019un Km. de dist\u00e0ncia amb un estret cam\u00ed entre pins i mates; feien uns crits d\u2019espant, perqu\u00e8 topaves amb rocs per terra, s\u2019agafaven les mantes a les branques de mates i pins. Tots eren moros, que no els mirava gens amb simpatia pels dolents moments que ens feren passar els seus amics \u201cpaires\u201d amb el badalon\u00ed, que ja an\u00e0vem junts portant-ne. Amb les mantes en port\u00e0rem 23, i l\u2019\u00faltim viatge ja era negre fosc, que no veies per on passaves i els ferits gemegaven de valent i em vaig recordar b\u00e9 [que] aix\u00ed retir\u00e0rem el capit\u00e0 Valls a Sant Corneli. No em va sorpendre [que] els f\u00e9ssim aquella desfeta, doncs ja he dit que pujaven els moros agrupats i desordenats com si fossin bojos i si encertaves una bomba al mig tots volaven. Ens varen tenir al \u201cpuesto de socorro\u201d molta estona i ten\u00edem una gana de por i un de la colla diu a un cabo de Sanitat: \u201cEstamos que no nos aguantamos derechos; en todo el d\u00eda no hemos comido nada. \u00bfNos podr\u00edan dar algo de comida?\u201d. Ens mira amb mala cara i diu: \u201c\u00a1Veneno os tendr\u00edan que dar!\u201d. V\u00e0rem quedar tots acollonits i muts.<\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s de molt esperar, b\u00e9 un sargent i 5 soldats i ens fan formar al mig de la carretera de pag\u00e8s i diu: \u201cNos vamos a desplazar a un sitio donde pod\u00e1is estar mejor\u201d. Prenem cam\u00ed per entre pins, passem pel mig d\u2019uns camps i ens parem a un pla d\u2019entre pins on a 30 metres hi havia vinyes, i ens diu: \u201cDe momento, descansaremos aqu\u00ed. Ma\u00f1ana seguiremos\u201d. Encara no hav\u00edem menjar res en tot el dia; als pocs minuts, tots dorm\u00edem com angelets. A punt de sortir el sol uns crits ens despertaren. Eren 4 moros que portaven una manta agafada un per cada cap; la portaven plena de ra\u00efms dient: \u201cComed, pais\u00e0, comed, es para vosotros\u201d. I va ser el nostre esmorzar. Despr\u00e9s ens v\u00e0rem assabentar que havia sigut una gentilesa del sargent. Emprenem cam\u00ed sota un bon sol i passem per entre camps i vinyes on, en bancals, hi havia tomaqueres, pebrots, cebes… Preguntem si pod\u00edem agafar-ne [de] ra\u00efm i ens diu que s\u00ed, per\u00f2 que no malmetem les plantes. Tots menj\u00e0vem de tot barrejat. Despr\u00e9s pass\u00e0rem per Corbera d\u2019Ebre, on no hi havia una casa sencera –tot era destru\u00eft\u2014i on par\u00e0rem mentre els soldats menjaren i passaven moros amb cubells de vi i ens diuen si en volem. \u201cEs bueno\u201d. Jo vaig ser dels primers a ficar-hi la boca (com bevien, els animals!) i tots v\u00e0rem beure d\u2019aquesta manera, xarrupant de galledes i cubells. Era molt bo i de grau, per\u00f2 alguna galleda era una mica picat. Continuem la marxa i cap a les 6 de la tarda arribem a Gandesa, que es veia for\u00e7a gent paisana, i ens allotgem a una caseta de 2 pisos no gaire gran al cant\u00f3 de una placeta i diuen: \u201c\u00a1No moverse de aqu\u00ed para nada!\u201d. I els 3, escales amunt. Hi ha un centinella a la porta i no \u00e9s massa rigor\u00f3s. De dos en dos o tres ens deixava sortir 10 minuts per rondar pels carrers que donaven a la pla\u00e7a. Ja devien contar que no hi havia perill que ens escap\u00e9ssim.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al costat de la pla\u00e7a hi havia un local on deia el cartell \u201cFalange Espa\u00f1ola Tradicionalista y de las JONS\u201d i tres banderes, l\u2019espanyola, [la] requet\u00e9 i [la de la] Falange, que era negra i vermella, com la de la FAI, i dic al company: \u201c\u00d2stia, aqu\u00ed tamb\u00e9 n\u2019hi ha de la FAI com all\u00e0?\u201d I un home ja bastant gran em sent i diu: \u201cAqu\u00ed no hi ha malparits de la FAI com all\u00e0, encara que aquesta bandera s\u2019hi assembla\u201d. Vaig quedar mut. Ens atansem a una grossa cartellera on hi havia molts papers posats i llargues llistes amb noms, i ens adonem que hi havia el nostre i un soldat que tamb\u00e9 llegia ens diu: \u201cAqu\u00ed publican cada d\u00eda el nombre de los que se pasan y hacen prisioneros por, si alguien los reconoce, avalarlos o saber que son rojos de verdad y han cometido delitos, los puedan denunciar y los metan en la c\u00e1rcel\u201d. Hi ha molt menjar a totes les botigues i com jo tenia les 15 pessetes que em don\u00e0 aquell legionari per la ca\u00e7adora v\u00e0rem comprar mig quilo de pl\u00e0tans, tres per cada un, que ens menj\u00e0rem all\u00e0 mateix. Em varen costar 20 c\u00e8ntims.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ens fiquem a casa i a la poca estona ens donen el sopar, un xusco i una llauna de sardines per dos. Acabem de menjar i ens porten a una casa gaireb\u00e9 al costat que tenia uns baixos molt grans i al costat drets hi havia un grup de presoners de m\u00e9s de 50, i a nosaltres ens posen a l\u2019altre cant\u00f3. Al centre hi havia una taula llarga improvisada amb 4 cadires i bancs llargs. Al moment van entrar 6 o 7 oficials i un comandant molt petit i 4 soldats, que foren els encarregats de fer les anotacions. Ens fa una petita arenga el comandant dient que \u201ccomo buenos espa\u00f1oles que ya s\u00f3is, colaborar\u00e9is a nuestras preguntas\u201d, i estenen sobre la taula tres mapes i altres pl\u00e0nols. Els primes que criden diuen: \u201cDiez del sector Camposines\u201d, i sols en sort\u00edem 5, jo i el company badalon\u00ed i els altres tres [que] eren de la part esquerra d\u2019un barranc de separaci\u00f3, que varen dir [que] s\u2019havien passat i tots result\u00e0rem ser burros en quant a pl\u00e0nols i mapes. Pregunten on hi havia el nostre dip\u00f2sit de municionament i intend\u00e8ncia i ens mostren uns pl\u00e0nols. \u201cUsted!\u201d, em diuen a mi, \u201cind\u00edcalo bien\u201d. \u201cNo s\u00e9 nada, mi comandante, y no entiendo de mapas. S\u00f3lo hac\u00eda 3 d\u00edas que nos trajeron aqu\u00ed y no nos enteramos de nada porqu\u00e9 no hemos tenido tiempo para hablar con nadie que nos pudiera informar\u201d. \u201c\u00bfY vosotros?\u201d. Els altres contesten que feia 5 dies, i el mateix que jo. Ens fan anar al cap de taula i ens fan l\u2019afiliaci\u00f3. Divisi\u00f3, brigada, batall\u00f3, companyia, operacions on hav\u00edem estat, on \u00e9rem quan ens portaren al front de l\u2019Ebre, noms dels jefes de Batall\u00f3 i oficials de companyia, etc. Cada un contest\u00e0rem pel que sab\u00edem o ens semblava i quan acabaren de declarar els que cridaren despr\u00e9s de nosaltres, ens tornen a fer anar davant el comandant. Llegeix, ens torna a preguntar el mateix que abans: \u201cQue no lo quer\u00e9is decir, que forzosamente algo ten\u00e9is de saber\u201d, i dirigint-se a mi em diu: \u201cUsted es un veterano que ha actuado en dif\u00edciles operaciones, que a mi me cuesta poco sacarlos a la plaza y fusilarlos por no acatar mi orden, etc.\u201d I nosaltres amb cara de mussol, mirant a terra. Em fa retirar i anaven passant amb grupets tots. Hi va haver 4 grups que mostrava que els deixaven contents i aix\u00f2, potser, va fer que no ens repliqu\u00e9s m\u00e9s, i prop la una de la nit ens retornaren a \u201ccasa\u201d, per\u00f2 ens va dir: \u201cMa\u00f1ana continuaremos el interrogatorio, as\u00ed que procurad hacer memoria porque si opt\u00e1is por el silencio lo pasar\u00e9is mal\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

A les 10 del mat\u00ed ens fan formar a tots a la pla\u00e7a, ens donen un xuxo per dos i una llauna de carn d\u2019 un quilo per 4 i, formats, esper\u00e0rem bona estona fins que n\u2019arrib\u00e0 un nou grup de m\u00e9s de 70. \u00c9rem uns 160 i emprenem la marxa contents perqu\u00e8 ens alluny\u00e0vem de les amenaces d\u2019aquell comandant. A la sortida de Gandesa, ens n\u2019agregaren uns 60 m\u00e9s, que ja ens esperaven, i endavant, amb un sol que esclata el cap, i tot era crits dels que ens custodiaven perqu\u00e8 ens sort\u00edem de la fila, perqu\u00e8 semblava no ten\u00edem tanta calor i no ho vol\u00edem, doncs passaven forces camions militars. Cap al tard, arribem al poble de Batea i ens allotgem una part a unes depend\u00e8ncies d\u2019un mol\u00ed d\u2019oli. Encara no era fosc i sento que criden el meu nom. Faig cap on hi havia el soldat que em cridava i m\u2019acompanya a una casa molt gran a final d\u2019un carrer. Ens hi reun\u00edrem 19 i [ens] van anomenant un per un. Quan em toca a mi em fan passar a una habitaci\u00f3 for\u00e7a gran on sobre una taula mai he vist tants bitllets de banc junts. A un costat hi havia una porta que donava l\u2019entrada a una altra habitaci\u00f3 on hi havia el despatx, tamb\u00e9 gran, d\u2019on en aquell moment en sortien dos presoners i no feien gens de bona cara. Ja em vaig posar nervi\u00f3s. Em fan entrar. Hi havia un tinent coronel, dos o tres capitants i 5 o 6 oficials, dos sargents i 3 soldats administratius. Un llegeix i diu: \u201cTe llamas Pedro Puig Rafart\u201d, i llegeixen l\u2019afiliaci\u00f3 que em varen fer a Gandesa. El Tinent Coronel diu: \u201dEs de S\u00faria, donde hay minas de potasa\u201d. Dic: \u201cS\u00ed, mi Teniente Coronel\u201d. \u201cAs\u00ed ser\u00e1s un feroz voluntario\u201d. Dic que no, que \u201cme incorpor\u00e9 el 11 de marzo, cuando movilizaron la quinta del 40\u201d. I em fa aquest \u201cserm\u00f3\u201d: \u201cEn la afiliaci\u00f3n ponen que pertenec\u00eda a la 31 divisi\u00f3n. \u00bfQuien es el jefe de esta divisi\u00f3n?\u201d. \u201cManuel Trueba\u201d, dic. \u201c\u00bfY qui\u00e9n es este se\u00f1or?\u201d. Dic: \u201cEra el jefe de los sindicatos comunistas de las minas de la comarca de Manresa\u201d. \u201c\u00bfY niega que es voluntario?\u201d, em diu. \u201cNo soy voluntario, si bien fueron muchos los voluntarios que salieron en los primeros tiempos de la guerra, yo me incorpor\u00e9, obligado, con la movilizaci\u00f3n de mi quinta, pu\u00e9s yo nunca trabaj\u00e9 en la mina\u201d. I se\u2019m planta davant i diu: \u201cS\u00e9 sincero y no lo niegues. No me har\u00e1s creer que no eres voluntario. \u00a1Dilo!\u201d. I dic: \u201cNo es verdad que lo sea\u201d. I, exaltat com estava, em don\u00e0 dues bufetades i jo serio i dret dic: \u201cSe lo puedo demostrar, si me lo permite\u201d. I un capit\u00e0 diu: \u201c\u00bfC\u00f3mo?\u201d. I contesto: \u201cCon la hoja de movilizaci\u00f3n que tengo en mi cartera\u201d, \u00fanica cosa que conservava i una foto. \u201c\u00a1Entr\u00e9gamelo!\u201d, em diu. I com [que] era en catal\u00e0 diu: \u201cEsto ni Di\u00f3s lo entiende\u201d, i li passa a ell i un alferes diu: \u201cSer\u00e1 escrito en catal\u00e1n. A ver si yo puedo descifrarlo…\u201d, i diu: \u201dS\u00ed, mi Teniente coronel, dice as\u00ed\u201d, i li tradueix al castell\u00e0 davant la sorpresa de tots, i amb to ja m\u00e9s pausat diu: \u201cDevuelveselo, tomarle declaraci\u00f3n y que se vaya\u201d. Aix\u00eds ho fan, amb tota tranquilitat, no posant-me cap objecci\u00f3 amb res; em retornen amb la colla, on en aquells moments repartien el sopar, una llauna de sardines i un xuxo per dos. Vaig passar una estona molt dolenta i em pensava que acabaria malament: Sort d\u2019aquell oficial que li va fer comprendre b\u00e9 la fulla de mobilitzaci\u00f3 on hi havia el segell de l\u2019Ajuntament i el de la caserna de Vic, com ens hi hav\u00edem presentat pel temps corresponent per fer la instrucci\u00f3 militar. Al dia seg\u00fcent, a mig mat\u00ed, carretera endavant direcci\u00f3 al poble de Bot, per\u00f2 a la sortida de B\u00e9tera, ens afegeixen a la nostra colla uns 140 presoners m\u00e9s. Feia m\u00e9s d\u2019una hora que camin\u00e0vem i ens passen dos camions militars amb 5 o 6 soldats cada un i un cotxe petit amb oficials. Es van parar a uns 200 metres al davant de la columna on an\u00e0vem uns 300 presoners i fan que parin la marxa. Jo anava dels primers i veiem que surten del cotxe petit un capit\u00e0, dos tinents i un sargent. Parlen una estona amb el tinent jefe de la columna. Ens fan agrupar entre carretera i un camp i van cridant noms dels components de la colla, que es va dir eren 31, que els feren quedar i els dem\u00e9s reemprengu\u00e9rem la marxa. Quan feia potser mitja hora que camin\u00e0vem de nou, v\u00e0rem sentir trets seguits com si fossin [d\u2019un] fusell ametrallador, el que va fer que ens pens\u00e9ssim el pitjor, tal vegada que alg\u00fa els hauria denunciat per \u201crojos\u201d, encara que no sapigu\u00e9rem mai el que va passar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arrib\u00e0rem al poble de Bot sobre mitja tarda. Ens distribuiren per molts llocs. A mi em toc\u00e0 a un corral ple de fems al terra, de xais i de cabres, i no ens donaren res per sopar. Encara no era del tot clar, [que ja] ens fan al\u00e7ar i formar tot seguit i ens donen un xusco i una rajola petiteta i prima de xocolata per 3 i tot seguit marxa endavant, dient-nos que ja ens donarien el dinar pel cam\u00ed. Pass\u00e0rem pel costat d\u2019un poble que es deia Horta de Sant Joan i altres de m\u00e9s petits i endavant, amb una set que no pod\u00edem obrir la boca i no ens deixen beure enlloc, encara que pass\u00e9ssim pel costat de rieres al costat de la carretera. Era m\u00e9s de la una. Pass\u00e0rem al costat d\u2019un cami\u00f3 d\u2019intend\u00e8ncia i ens donaren un xusco i una llauna de sardines per dos, per\u00f2 d\u2019aigua res i ens digueren que era el sopar i tot, que no ens donarien res m\u00e9s fins el mat\u00ed de \u201cma\u00f1ana\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Amb un sol que esclatava el cap, reemprenem la marxa cada vegada m\u00e9s a poc a poc, arribant al cap de tarda a Vall-de-roures. Uns 50 ens allotjaren a un local que havia sigut un caf\u00e8, per\u00f2 no hi havia res de res. Sort que hi havia aigua. Tots dorm\u00edem com pod\u00edem, com soques de cansats, estirats per terra i eren prop de les 12 de la nit, el company de Badalona em toca i [em] desperta i diu: \u201cCriden el teu nom i el repeteixen amb un fort crit\u201d. Mig adormit, fregant-me els ulls dic: \u201cYa voy\u201d, i vaig a la porta on hi havia dos gu\u00e0rdies civils amb el fusell a la m\u00e0 i diuen: \u201cP\u00f3ngase en medio y siga adelante y no abra la boca para nada\u201d. Em posen al mig i carrer \u2013 carretera general endavant, tremolant com les fulles als arbres. Sortim [de] les \u00faltimes cases i carretera endavant i ja [em] comen\u00e7\u00e0 el pensament a martiritzar que alg\u00fa hauria fet una falsa den\u00fancia i em portaven a les afores del poble a matar-me, doncs no es veia cap casa, i fins despr\u00e9s d\u2019haver fet uns 250 metres [no] es va ovirar un llum, encara molt lluny. Semblava al peu de la carretera i aix\u00ed fou. A uns 10 metres apartat de la carretera hi havia una gran casa amb molts departaments (coberts) al seu voltant i vaig contar tres puestos de centinelles. S\u2019avan\u00e7\u00e0 un gu\u00e0rdia i parl\u00e0 amb un sargent (seria el jefe de gu\u00e0rdia) i retorn\u00e0 tot seguit, i jo m\u00e9s mort que viu de neguit i nervis, i m\u2019acompany\u00e0 per una gran sala dels baixos de la casa on m\u2019esperava un oficial i em port\u00e0 a un rac\u00f3 al fons on, dins una gran habitaci\u00f3, hi havia un comandant i 6 oficials. Llegeixen un full for\u00e7a extens i un capit\u00e0 em pregunta si era Pedro Puig Rafart, si em reafirmava amb la declaraci\u00f3 que havia fet a B\u00e9tera i em fan noves preguntes: nom de l\u2019alcalde del poble (S\u00faria), noms del comit\u00e8 de defensa i revolucionaris m\u00e9s destacats, quants havien assassinat al poble i noms de tots els presidents de partits pol\u00edtics i sindicats. Sols vaig dir el nom de l\u2019alcalde, Florenci Claret Casades\u00fas; dels dem\u00e9s no sabia cap nom. Dels 4 assassinats sols recordava Pius Maci\u00e0, que era el jefe de la sucursal de la Caixa de Pensions, que jo i la meva fam\u00edlia \u00e9rem apol\u00edtics i no ens interessava res de res i no recordava cap nom, i un tinent diu: \u201cPues si que tienes poca memoria, que no recuerdes m\u00e1s nombres…\u201d. Es miren entre ells i el comandant diu a l\u2019oficial que m\u2019acompanyi a la porta despr\u00e9s de signar la declaraci\u00f3. De l\u2019emoci\u00f3 que tenia se\u2019n don\u00e0 compte l\u2019alferes i em digu\u00e9: \u201c\u00a1Tranquilo, muchacho!\u201d, i segueixo al gu\u00e0rdia civil i els tres carretera de retorn enll\u00e0, creuant-nos pel cam\u00ed amb un altre \u201cafortunat\u201d com jo que tamb\u00e9 el portaven a declarar. Despr\u00e9s es va c\u00f3rrer la veu que a
\nVall-de-roures ens havien distribu\u00eft en 6 llocs per allotjar-nos i de cada un, durant la nit, en portaren un a fer declaracions.<\/p>\n

 <\/p>\n

No vaig dormir [ni] un minut en tota la resta de la nit, tremolant del neguit que havia passat. A punta de sol, ja est\u00e0vem tots formats i, sense dar-nos res per l\u2019est\u00f3mac, emprengu\u00e9rem carretera endavant direcci\u00f3 Alcany\u00eds, sota un sol abrasador, que no me creia que hi pogu\u00e9s arribar b\u00e9, doncs 19 es quedaren pel cam\u00ed i retornaren a recollir-los amb un cami\u00f3. F\u00e9rem una parada de m\u00e9s d\u2019una hora quan, prop les 12, es creu\u00e0 un cami\u00f3 d\u2019intend\u00e8ncia, parant a uns camps prop la carretera i sota aquell sol ens donaren un xusco de pa per tres i un pot de carn de mig quilo, per\u00f2 res per beure i no [ens] deixaren beure res en tot el llarg trajecte, i aix\u00f2 que creu\u00e0rem m\u00e9s de 10 vegades rius i rieres.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arrib\u00e0rem a Alcany\u00eds a 2\/4 de 5 de la tarda, tots molt malament de cansats i [de] set, i per adobar-ho ens aparcan al sol en les vies mortes de l\u2019estaci\u00f3. S\u2019esver\u00e0 la \u201ccarabana\u201d a crits, demanant aigua, i no ens feien cas i la for\u00e7a gent que hi havia a l\u2019estaci\u00f3 ens feia costat dient que era injust aquell tracte. Quatre de la colla tingueren la valentia de despenjar el carregaaigua de les m\u00e0quines de tren que hi havia a estacions importants i obrir l\u2019aigua i tots corr\u00e9rem a beure com pod\u00edem al gros dip\u00f2sit que hi havia a terra i la gran majoria quedaren del tot molls. Va c\u00f3rrer l\u2019oficial jefe de la caravana i el jefe d\u2019estaci\u00f3 es va posar al nostre costat dient: \u201cD\u00e9jalos, pobres muchachos\u201d, per\u00f2 par\u00e0 l\u2019aigua i ens feren que an\u00e9ssim passant cap a un extrem de l\u2019estaci\u00f3 on hi havia uns abeuradors de bestiar i tots pogu\u00e9rem beure b\u00e9 i no va passar res de cap repres\u00e0lia com ens tem\u00edem.<\/p>\n

 <\/p>\n

Passaven de les 6 que arrib\u00e0 un tren ple de bestiar, vaques i xais, i sense netejar-los gens ens hi varen col\u00b7locar, 36 a cada vag\u00f3. Ens tanquen i endavant, direcci\u00f3 Saragossa. Vull fer constar que les prop de dues hores que pass\u00e0rem a l\u2019estaci\u00f3, com [que] no ens deixaven anar als \u201clavabos\u201d, tots v\u00e0rem fer la \u201ccagada\u201d on ens semblava o pod\u00edem i va quedar tot cobert de merda, que no s\u2019aguantava la forta pudor, que comprov\u00e0rem que els passatgers a l\u2019estaci\u00f3 es tapaven el nas, per\u00f2 nosaltres, tancats als bagons, tamb\u00e9 ho pass\u00e0rem malament amb la pudor i la calor, arribant a Saragossa sobre les 11 del vespre, vig\u00edlia de les festes del Pilar. Una caravana de camions ens esperava. Ens carreguen i ens porten endavant pel mig [del] centre de la ciutat, que hi havia molt moviment de la festa, custodiats per [la] gu\u00e0rdia civil i ens portaren r\u00e0pits al camp de concentraci\u00f3 (habilit) de l\u2019Academia Militar de Sant Gregorio. Tal com an\u00e0vem entrant ens donaven un xusco i una llauna de sardina per dos i cap a l\u2019interior, dient-nos que ho pass\u00e9ssim com pogu\u00e9ssim millor dormint a sota les estrelles i que a les 9 [ens volien a] tots formant tres fileres davant les oficines per anotar-nos l\u2019afiliaci\u00f3. Toquen diana a 2\/4 de 8 i diuen per l\u2019altaveu: \u201cLos que llegaron por la noche, a formar en dos columnas\u201d. Ens donen plat i cullera, tot brut, i diuen que \u201ccomo hoy es la Pilarica, Patrona de Arag\u00f3n y Espa\u00f1a, no se har\u00e1 la afiliaci\u00f3n hasta ma\u00f1ana a la hora concertada. A las 12 menos cuarto, todos formados para la Santa Misa\u201d, una novetat per nosaltres, despr\u00e9s de m\u00e9s de 2 anys. El dia seg\u00fcent ens feren l\u2019afiliaci\u00f3, i a la vegada ens feien passar a una depend\u00e8ncia a declarar, per\u00f2 sense insist\u00e8ncia, molt correcte, i ens donen una fulla amb l\u2019afiliaci\u00f3, que sempre l\u2019haur\u00edem de presentar on la demanessin. Era la nostra \u201cc\u00e9dula\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Estigu\u00e9rem 6 dies ac\u00ed a Sant Gregorio. No s\u2019estava malament ja que no ens molestaven per res. Molt sovint, pels altaveus ens cridaven. Uns tornaven, altres no els v\u00e8iem m\u00e9s. Al costat del camp (\u00e9rem als patis de l\u2019acad\u00e8mia) molt aprop hi v\u00e8iem uns coberts amb separacions, com cel\u00b7les individuals, tot cerclat amb filferro espin\u00f3s, i digueren que era la pres\u00f3 militar de jefes, oficials i classes de l\u2019ex\u00e8rcit nacional, pendents de judici militar per faltes i indisciplina i b\u00e9 s\u2019oviraven galons i estrelles distintives. Al 4t dia d\u2019estada, no s\u00e9 qu\u00e8 va passar. Vaig perdre de vista el meu amic de Badalona, que ens feren presoners junts i agaf\u00e0vem el ranxo junts sempre. Vaig interessar-me molt per trobar-lo i no ho vaig aconseguir i no vaig sentir que el cridessin. Un que ens hav\u00edem fet for\u00e7a amics em va dir que l\u2019havia vist poc abans de dinar al costat d\u2019un soldat al \u201cpasillo\u201d que portava a les oficines, que potser algun conegut s\u2019interess\u00e0 per ell per fer-lo sortir del camp de presoners (un dia em va dir que tenia fam\u00edlia a l\u2019Espanya nacional i ja havia notat que era for\u00e7a de la \u201ccrosta\u201d), per\u00f2 em va dol-dre, si va ser aix\u00eds, [que] no s\u2019hagu\u00e9s despedit i no l\u2019he vist mai m\u00e9s. Es deia Rossend Platj\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 18 cap al tard, avisen que despr\u00e9s de sopar tots [hem de] lliurar plat i collera i formar al centre del pati. N\u2019anomenen 410 i ja directament [ens pugen] a uns camions que esperaven i ens descarregaren a l\u2019estaci\u00f3 del Nord de Saragossa, i a 2\/4 de 12 arranc\u00e0 el tren [en] direcci\u00f3 desconeguda. Jo feia estona [que] em feia molt mal al ventre. Pass\u00e0 el tren a Logro\u00f1o i jo [vinga] picar fort la porta perqu\u00e8 obrissin. Ja no m\u2019aguantava de mal i tenia de cagar. Al veure el meu \u201capuro\u201d tots trucaven i cridaven. Per fi obren, salto pantalons avall i en plena andana de l\u2019estaci\u00f3 vaig fer una cagada d\u2019espant i fins em vaig marejar, caient a terra ben llarg. No cost\u00e0 molt reanimar-me al costat de la merda i en aquell moment passava un oficial i va dir: \u201dQu\u00e9 buen presente para una estaci\u00f3n\u201d, i vaig prestar-me al jefe d\u2019estaci\u00f3, que era present, a netejar-ho, i em diu: \u201cTranquilo, muchacho, ya lo har\u00e1n, sube al vag\u00f3n\u201d. Arranc\u00e0 el tren i es deia [que] ens portaven a un camp de concentraci\u00f3 de Bilbao.<\/p>\n

 <\/p>\n

Asseguts al terra a un rac\u00f3 del vag\u00f3 vaig entrar en conversa amb un que tenia uns 40 anys, per l\u2019aspecte, i semblava trist i preocupat. Tot d\u2019una em diu, quedant-me molt sorpr\u00e8s: \u201c\u00bfAhora qu\u00e9 ser\u00e1 de nosotros? Ya se puede decir que hemos perdido la guerra\u201d. Jo li dic: \u201cLo que sea, ser\u00e1. De momento estamos vivos, bien no lo pasaremos. Hemos de tener paciencia y resignaci\u00f3n y procurar superarlo\u201d. I ell continu\u00e0: \u201cLa guerra, la hemos perdido por la arrogancia y la prepotencia de los comunistas. Hemos menospreciado los dem\u00e1s partidos pol\u00edticos para ganar la guerra a nuestra manera, imponi\u00e9ndonos y desafiando a todo para ser los l\u00edderes, cometiendo muchos errores, que por nuestra culpa se rompi\u00f3 la unidad que era tan necesaria. Nuestro orgullo y prepotencia de los comunistas lo rompi\u00f3 todo. Yo era comandante y he vivido muchas situaciones tensas que lo perjudicavan todo y ahora me pregunto \u00bfqu\u00e9 ser\u00e1 de todos nosotros?\u201d. Nom\u00e9s li vaig dir: \u201cTodos lo pasaremos mal\u201d. No vaig volguer entrar en conversa ni fer cap comentari. Certes coses no m\u2019agradaven perqu\u00e8 en la nostra situaci\u00f3 no et podies fiar de ning\u00fa, encara que semblava que era molt sincer tal com s\u2019expressava.<\/p>\n

 <\/p>\n

Poc passava de les 9 del mat\u00ed, quan arribem a Bilbao i tal com baix\u00e0vem ens donaven un xusco i una llauna de sardines per dos, que mengem a peu dret i als 20 minuts arrenquem a caminar cap a l\u2019interior de la ciutat. Creuem la Ria i tota la gent ens contemplava amb expressi\u00f3 trista, doncs molts anaven estripats, mig descal\u00e7os, doncs deien que al fer-los presoners els havien fet deixar les sabates i els donaven les seves, velles i trencades. Un home ja gran que portava una boina vermella del Requet\u00e9s diu: \u201c\u00a1Muchachos, c\u00f3mo v\u00e1is! Ya os dar\u00e1n ropa y calzado\u201d. Me\u2019l miro i dic: \u201cNos han visto as\u00ed muchos jefes y nadie es generoso\u201d, i continua: \u201cEstad seguros que os dar\u00e1n lo que os haga falta\u201d. I un altre pais\u00e0 diu: \u201cHasta que los enrolen en el Batall\u00f3n de Trabajadores no les dar\u00e1n nada, \u00a1si lo s\u00e9 yo!\u201d. I aix\u00eds va ser. Arribem a una estaci\u00f3 de via estreta i posen un tren especial que ens portaria a Mungia. Baixem, ens porten fora l\u2019estaci\u00f3 on hi havia una gran pla\u00e7a. A la poca estona torna l\u2019oficial jefe de l\u2019expedici\u00f3 i sento que diu al sargent: \u201cLa hemos hecho buena! Aqu\u00ed no hay campo de concentraci\u00f3n. Donde debemos ir es a Mungia, cerca de Vitoria. Ha habido confusi\u00f3n\u201d. Eren les 3 de la tarda. Van optar amb l\u2019alcalde [per] donar-nos un tros de pa i un trosset de xocolata. Menys mal que encara que sembli extrany va haver-ni per tots, doncs en un poblet petit haver-hi tant pa disponible. Despr\u00e9s d\u2019esperar, a 2\/4 de 6 arrib\u00e0 de Bilbao el tren especial que ens hi retornaria, atravessant de nou pel centre de la ciutat. Ens porten a un extrem de l\u2019estaci\u00f3. Va c\u00f3rrer la veu que hi havia tants presoners de guerra catalans a l\u2019estaci\u00f3 que a la poca estona ens envoltava una gernaci\u00f3 fabulosa: dones plorant, portant paperines amb fruita, entrepants, etc, per\u00f2 tot seguit ho van tallar, arribant als pocs minuts un bon nombre de soldats per apartar-nos m\u00e9s de la gent, nom\u00e9s que feien molts crits i deien disbarats, per\u00f2, tot i tan vigilats, algunes dones aconseguien passar i portaven coses mentre va ser clar de dia.<\/p>\n

 <\/p>\n

A les 4 de la matinada ens feren pujar al tren i sortir\u00edem a les 5 fent parades molt llargues al pas d\u2019estacions. A les 9 tocades, arribem a una petita estaci\u00f3 on no es veia cap poble [a] l\u2019entorn. Ens fan caminar uns 200 metres cap als afores, on hi havia molts arbres que feien ombra. Hi havia una cuina ambulant d\u2019intend\u00e8ncia. Formem en dues files, ens donen plat i cullera, i ens posaren un bon plat de cigrons amb patates i carn i mig xusco de pa, i a les 11, tips i beguts d\u2019aigua de bones fonts que hi havia, pren\u00edem cam\u00ed per una carretera de poc tr\u00e0nsit per entre serres i valls, endavant. Pass\u00e0rem per molts poblets. [En] un dels m\u00e9s grans hi havia tota la gent al carrer per contemplar-nos i dir-nos coses. Un grup on hi havia 5 noies i dues dones grans van entendre que parl\u00e0vem catal\u00e0 i ens pregunten d\u2019on \u00e9rem (ens hav\u00edem format un grup a Saragossa que \u00e9rem 3 de Vic, un de Manlleu, un de Torell\u00f3, un de Granollers i un de Sant Feliu de Codines, total 8) i ens posem a parlar. Les noies totes eren de Sabadell, que havien passat per Fran\u00e7a, per\u00f2 al moment va venir l\u2019oficial jefe i ens diu: \u201cAdelante, no se pueden parar para nada\u201d, i una, plorant, va donar un pet\u00f3 a un que es deia Quintana, de Vic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sense parar, per\u00f2 caminant no massa de pressa, arribem al camp de concentraci\u00f3 de Murgia a les 6 de la tarda. Tal com entr\u00e0vem ens donaven plat i cullera. En aquell \u201chotel\u201d ja hi havia m\u00e9s de 300 clients. Era un Seminari (f\u00e0brica de capellans, com a Vic) que la meitat l\u2019havien habilitat per camp de concentraci\u00f3. Al tercer dia comen\u00e7aren a portar-nos en dos camions entre 6 i 9 de la tarda a una caserna de Vitoria (14 Km.). Ens feien despullar, dutxar amb aigua molt calenta i despr\u00e9s al natural a tots ens tallaren els cabells i p\u00e8ls del cos al zero, [ens] afaitaren i ens retornaren la roba desinfectada al vapor que eliminaren tots els polls, per\u00f2 als quatre dies ja en torn\u00e0vem a estar plens. Ens va plaure molt aquesta inesperada neteja. Jo era la primera vegada a la vida que em dutxava i, com jo, la gran majoria. En aquesta \u201cresid\u00e8ncia\u201d s\u2019hi estava molt b\u00e9. No et molestaven per res, excepte, per\u00f2 ens agradava, que als matins ens feien fer gimn\u00e0sia, manats pels mateixos presoners i no era pesada. El terra era de fusta i no calien mantes, que no trob\u00e0vem a faltar. El menjar, for\u00e7a quantitat i bastant calitat, que per la feina que f\u00e8iem ja n\u2019hi havia prou. Tots est\u00e0vem contents.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una part del seminari encara funcionava com a tal i contempl\u00e0vem els estudiants per ser capellans com jugaven pels seus patis acondicionats. Hi havia una porta a la sortida als patis que es comunicaven i quan feia uns 8 dies que hi \u00e9rem un capell\u00e0 ja gran es va creuar amb en Quintana i li va dir que necessitaria cada dia 4 o 5 \u201csoldados\u201d per fer les feines a la cuina i que els ho recompensaria. Ell li va contestar que si ens volia els 8 amics que sempre an\u00e0vem junts, s\u00ed, si no, cap. Va acceptar l\u2019oferta i cada dia a les 8 pass\u00e0vem la porta i ens esperava un bon got de bona llet i caf\u00e8 amb tres trossos de pa torrat i a les 11, un entrep\u00e0 amb mortadela. La nostra feina era netejar, pelar patates, estallar llenya, ajudar en el que ens manaven a la cuina, i tots contents. Aquesta sort va durar 11 dies, doncs alg\u00fa ho va xivatar al jefe de camp i es va acabar.<\/p>\n

 <\/p>\n

A mitjans de novembre, inesperadament, ens fan formar amb totes les nostres minses pertinences i ens fan pendre cam\u00ed cal als afores del seminari, on ens esperaven uns camions, que ens carreguen i ens porten a un convent de monges, bona part destru\u00eft pel pas de la guerra, a Ordu\u00f1a (Bilbao), on ja hi havia molt\u00edssims presoners. En arribar ja ens varen dir \u201cen mal sitio hav\u00e9is ca\u00eddo\u201d, ja que deien que era un \u201ccampo de concentraci\u00f3n para clasificaci\u00f3n\u201d. Jo em vaig acollonir per[qu\u00e8] si detectaven [que] havia sigut sargent ho passaria encara m\u00e9s malament, segons els rumors. Per tot s\u2019estava molt malament, per tot. Els cabos soldats i sargents que anaven rondant per entre nosaltres, el m\u00e9s insignificant era motiu per picar amb un \u201cl\u00e0tigo\u201d que portaven. No deixaven parlar [a] m\u00e9s de dos junts. A l\u2019anar a les cel\u00b7les a dormir o al sortir-ne al toc de diana a les escales, es repartien i anaven picant perqu\u00e8 an\u00e9ssim m\u00e9s de pressa. Feia for\u00e7a fret i ning\u00fa tenia manta. N\u2019hi havia un que era de Vic que estava d\u2019ajudant a la cuina i repartia el ranxo molt dolent i poc que ens donaven i quan ja tot estava en silenci, ens portava una manta a la cel\u00b7la i ens tapava.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ens hav\u00edem aplegat els 8 amics junts i dorm\u00edem de costat sobre el terra de fusta. Si un es tenia d\u2019al\u00e7ar pel que fos, ens ten\u00edem de moure tots. Dorm\u00edem a la mateixa cel\u00b7la d\u2019aquesta manera pel fret, com gaireb\u00e9 tots feien. En els 26 dies que hi estigu\u00e9rem, vei\u00e9rem el sol dues vegades; sempre n\u00favols i el fastig\u00f3s \u201cxirimiri\u201d, la majoria de les hores del dia. Cada dia abans del \u201cdesayuno\u201d ens feien cantar el \u201cCara al sol\u201d i \u201cOriamendi\u201d, himnes de la Falange i Requet\u00e9, i pobre del que s\u2019adonessin que no cantava, perqu\u00e8 es divertien picant-lo. Un dia, un sargent que era manco del bra\u00e7 esquerre i un xic coix de ferides de guerra i [que] a m\u00e9s del l\u00e0tigo, que el portava penjat al cintur\u00f3, portava un bast\u00f3 gros amb m\u00e0nec de ganxo, es va adonar que darrere una porta n\u2019hi havia un que no cantava i estava arrupit pel fret; el que hi havia al costat li va dir que [no cantava perqu\u00e8] tenia febre i va dir, no donant cr\u00e8dit al que li deien: \u201cYa se lo har\u00e9 pasar yo si es que lo dice por no cantar\u201d. El va agafar pel bra\u00e7, el treu fora el pati que feia hores que feia xirimiri, agafa el bast\u00f3 per la punta i li d\u00f3na forts cops al clatell i va quedar ben est\u00e8s al terra, que era ple d\u2019aigua, i, ufan\u00f3s, va dir: \u201cSi alguno tiene cojones, que se acerque si cree estar desmayado\u201d, i va quedar-se for\u00e7a estona esperant. Va marxar i ning\u00fa va tenir \u00e0nims per acostar-s\u2019hi. Sobre les 10 va passar un alferes i va preguntar qu\u00e8 hi feia aquell pres all\u00e0. Ning\u00fa va contestar i crid\u00e0 al veure el nostre aspecte: \u201c\u00bfQu\u00e9 cojones pasa aqu\u00ed?\u201d, i ning\u00fa, res. S\u2019hi va acostar, el mou amb el peu i diu: \u201c\u00a1Si est\u00e1 muerto!\u201d, i senyala amb el dit a 6 i diu: \u201dVenid conmigo\u201d. El varen seguir i entre ells n\u2019hi havia un de grandet \u2013 lleva del 28 \u2013 bastant esquilat de clatell i no va tenir por d\u2019explicar-ho tot ben detallat el que havia passat i passava generalment al camp a tots els internats, del maltractament que ten\u00edem de suportar. El que va explicar tot aix\u00f2 no va tornar m\u00e9s amb nosaltres. Li varen donar a escollir, dins les diverses administracions de les oficines, el lloc que volgu\u00e9s. Aquell sargent no el v\u00e0rem veure m\u00e9s i es va dir, quan \u00e9rem al camp de Miranda de Ebro, que li havien fet consell de guerra i afusellat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquest trist incident, no vari\u00e0 gaireb\u00e9 gens l\u2019estada. Continuava tot igual, malament. En aquell camp ens volien convertir al \u201creino de la Patria y de Di\u00f3s\u201d. Hi havia un alferes-capell\u00e0 jove, de 25 a 30 anys, i cada dia de 5 a 6 de la tarda ens venia a fer un serm\u00f3. En aquell convent hi havia una gran sala d\u2019espectacles de la seva vida normal, i quan el v\u00e8iem venir i obrien les portes hi havia bofetades per poguer-hi entrar, doncs no hi cabien ni una tercera part. Tenia un \u00e8xit fabul\u00f3s, no pel que deia i ens volia infiltrar al cap, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019hi estaba molt b\u00e9, ja que no s\u2019hi ficava el vent. Ens fotia un cap de consignes del Franco, \u201cel hombre m\u00e1s valeroso, bueno, con la mente siempre al servicio de Di\u00f3s y la Patria Espa\u00f1a, el enviado del cielo para salvar al mundo\u201d i en sort\u00edem tots emprenyats perqu\u00e8 cada dia posava el mateix \u201cdisco\u201d i no sabia parlar de res m\u00e9s. Per sortir tots anav\u00e8m el m\u00e9s a poc a poc que pod\u00edem i sempre ens acabaven de fer sortir a cops com els xais de les quadres. El que gaireb\u00e9 m\u00e9s tem\u00edem tots era quan ens anomenaven per anar a fer declaracions a la Junta clasificadora, doncs la gran majoria en retornava colpejada i molt mal parats. De la nostra colla de 8, dos dies abans que ens traslladessin, en Josep Ricart, que era de Taradell, li va tocar i en va quedar mal parat per tota la vida. No era reconegut. Va tenir molta sort de nosaltres que el v\u00e0rem recolzar amb el que pod\u00edem, incl\u00fas tota l\u2019estada al batall\u00f3 de treballadors, que tingu\u00e9rem la sort de continuar junts fins a la fi i quan ens reincorporaren a la mili ens v\u00e0rem retrobar a Matar\u00f3, per\u00f2 als 10 dies de jurar bandera el declararen in\u00fatil total. No tenia ja pare i vaig con\u00e8ixer la seva mare que em va pregar si signaria en un lloc de la inst\u00e0ncia que volien presentar per justificar el seu estat i les seves causes i li vaig dir que s\u00ed, afegint-hi on va ser, el dia i m\u00e9s o menys l\u2019hora, i va estar molt contenta. Tamb\u00e9 hi havia la signatura de l\u2019amic Quintana i en Josep Serra, que era de Manlleu. Als 18 dies de cursar la inst\u00e0ncia li comunicaren el fallo del judici i va marxar in\u00fatil cap a casa. Uns 4 mesos despr\u00e9s em vingueren a veure i els dos, contents, em feren prometre [que] els aniria a visitar, per\u00f2 no ho vaig complir.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 12 de desembre ens traslladaren, per fi, al camp de concentraci\u00f3 de Miranda de Ebro. A les 9 del mat\u00ed ja \u00e9rem als vagons del tren i no sort\u00edrem fins les 11, i a poc a poc arribem al nou \u201chotel\u201d a les 5 de la tarda. Com un ramat de bens, ens endinsem al grandi\u00f3s nou estatge i arreu cobert de presoners, uns mirant, altres treballant. Un crida: \u201cHi ha alg\u00fa de Sant Cugat del Vall\u00e9s?\u201d, en Quintana crida: \u201cHi ha ning\u00fa de Vic?\u201d, i un que pintava un barrac\u00f3 diu: \u201cJo s\u00f3c de Vic\u201d. I es varen con\u00e8ixer i parlar uns moments. Tots cridaven i jo dic: \u201cI de S\u00faria?\u201d, i sento una veu que diu: \u201dQui demana de S\u00faria?\u201d. Era en Ramon Torres, que coneixia b\u00e9. Poc parl\u00e0rem i em diu: \u201cVine despr\u00e9s que et procurar\u00e9 una mica de menjar\u201d. Per\u00f2 ens portaren al pen\u00faltim barrac\u00f3, prop del riu Ebre, que a prop hi havia com una palanca amb forats a cada costat, que eren els v\u00e0ters i tot a baix al riu [que] s\u2019ho emportava. Feia molta estona [que] ja era fosc quan ens pogu\u00e9rem moure i vaig pensar que tan apartat no trobaria en Torres. A l\u2019entrar al camp ens donaren plat i cullera i una manta i surto a fora al barrac\u00f3 i, com tots, una gana de por. Ens donaren a Ordu\u00f1a \u201ccaf\u00e9 con leche\u201d i un xusco per dos i un boc\u00ed de xocolata i digueren que a Miranda ens \u201cdar\u00edan la cena\u201d, per\u00f2 ens digueren que all\u00e0 no hi havia \u201ccena\u201d. Com dic, surto del barrac\u00f3 com altres i oviro que uns soldats portaven uns perols, que era, em vaig assabentar despr\u00e9s, el sopar dels centinelles de prop del riu. Els dic: \u201dDadme un poco, que no hemos comido nada en todo el d\u00eda\u201d. I un diu: \u201dSi quisi\u00e9ramos hacer caso ni nosotros no cenar\u00edamos\u201d. Per\u00f2 jo, sense pensar qu\u00e8 em podia passar, fico el plat dins del perol que quasi bullia i surt quasi ple de patates i carn, i a c\u00f3rrer, cridant-me: \u201c\u00a1Trae la comida, que te pegamos un tiro!\u201d, doncs un dels soldats portava un fusell, perqu\u00e8 feia d\u2019escorta, per\u00f2 jo a c\u00f3rrer cap a darrera de barracons i no em varen trobar, per\u00f2 crec que no em varen buscar gaire. Eren bons soldats i vaig poder omplir una mica l\u2019est\u00f3mac. Al mat\u00ed vaig rec\u00f3rrer [el lloc] per trobar-me amb en Torres i em diu: \u201cT\u2019esperava. Et tenia preparat aquest plat de patates i carn\u201d, i li dic: \u201cGr\u00e0cies, ja me\u2019l menjar\u00e9 prou ara que b\u00e9 tinc encara gana\u201d, i li explico el fet del perol i digu\u00e9 que havia estat de molta sort, que si m\u2019atrapen ho hauria passat malament. En endavant ens v\u00e8iem quasi cada dia i aquest surienc i el vigat\u00e0, pels seus paisans, ens arreplegaven el que podien per menjar, doncs com [que] estaven ben enxufats treballant menjaven b\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com he dit abans, sobre el riu Ebre incrustaren dues palanques, una apartada de l\u2019altra, i a cada costat un forat per \u201cevacuar\u201d i tot riu avall. Segons ens varen dir, per aquests forats hi havien fet passar alguns jefes de barracons que es creixien pel c\u00e0rrec que tenien, doncs eren nomenats dels mateixos presoners, i feien den\u00fancies i arrestaven, perqu\u00e8 deien [que] no es portaven b\u00e9, etc. Dos dels que havien fet passar pel forat els trobaren morts ofegats, per\u00f2 mai -deien\u2013 van descobrir els autors. Al nostre barrac\u00f3, el que ten\u00edem de jefe va sortir voluntari de la mateixa colla que entr\u00e0rem junts. Era del barri de Les Corts de Barcelona, bastant fanfarronet i cregut i portant paperets escrits als sargents quan form\u00e0vem pel ranxo, i un dia al mat\u00ed ens estrany\u00e0 que no crid\u00e9s com sempre: \u201c\u00a1Venga, arriba, a formar!\u201d i tibant les mantes. Quan tocaren \u201cfagina\u201d [toc de corneta cridant a un determinat acte] pel caf\u00e8 en llet, es present\u00e0 un sargent, ens fa formar i diu: \u201c \u00bfQui\u00e9n ha pegado y fuerte a Estanislao, el jefe del barrac\u00f3n?\u201d. Tots muts, mirant-nos [els] uns als altres. \u201cHan sido m\u00e1s de uno y si no salen despu\u00e9s del desayuno lo pasar\u00e9is todos muy mal. De parte del comandante os lo digo\u201d. Despr\u00e9s del \u201cdesayuno\u201d ens porten formats a uns 300 metres del recinte, que en treien grava amb camions. A la poca estona, arriba un tinent que s\u2019anava picant els pantalons amb una fusta-l\u00e0tigo i diu: \u201cPor el bien de todos, que salgan los que apelearon el jefe del barrac\u00f3n\u201d. No es sentia ni un mosquit i sense cap paraula per part de ning\u00fa passaren m\u00e9s de 15 minuts que havia posat de l\u00edmit, i diu: \u201c\u00a1A los picos i palas!\u201d. Era c\u00f2mic mirar-ho perqu\u00e8 ens hav\u00edem de ficar entre els m\u00e9s de 100 que hi treballaven i els jefes que hi havia vam sentir que deien: \u201dAqu\u00ed no revueltos porque no cogen y no har\u00e1n nada ni unos ni otros\u201d. Els que hi treballaven [hi] eren com a c\u00e0stig perqu\u00e8 s\u2019havien apuntat pel \u201ccange de prisioneros\u201d. Aix\u00eds pass\u00e0rem m\u00e9s d\u2019una hora, o dos; al no poguer moure\u2019s per res, caigueren desmaiats al moment que arribava un capit\u00e0 i un alferes. Es parlen poques paraules i el sargent que ens hi havia portat diu: \u201c\u00a1Firmes! \u00a1Media vuelta!\u201d, i ens retorna al barrac\u00f3 com si res hagu\u00e9s passat. Es va nomenar un nou jefe de barrac\u00f3 i ning\u00fa va saber qui ho havia fet, per\u00f2 el maco de les Corts tampoc el vei\u00e9rem m\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

En Torres m\u2019explic\u00e0 fets i coses de la part del Nacionals i jo a ell, de S\u00faria i de la part republicana. Em va dir que sabia on paraven el capell\u00e0 de Cal Gall, en Josep Quinquer, Josep Pelfort, Antoni Castell\u00e0 i altres de S\u00faria que s\u2019havien passat a les trinxeres, com ell tamb\u00e9, per\u00f2 havia deixat de tenir-hi contactes perqu\u00e8 el varen avisar que els obligarien [a] avalar-lo i ell no volia saber res m\u00e9s de la guerra, que si volia comunicar-m\u2019hi en tres dies seria fora al carrer, doncs sabia les adreces. Li vaig dir que no, que no hi simpatitzava gens, que preferia passar fins el final de la guerra en un batall\u00f3 de treballadors.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 21 de desembre ens fan formar els ocupants dels 8 \u00faltims barracons i es deia que era per formar 4 companyies per un batall\u00f3 de treballadors. En Quintana i [en] Tobau diuen: \u201cPosem-nos els \u00faltims de les 3 files i aix\u00eds podria ser que pogu\u00e9ssim anar junts\u201d, i va sortir b\u00e9 la cosa. [Ens] anaven apartant de tres en tres i feien grups de 102 i l\u2019\u00faltim v\u00e0rem ser 98. Ens fan lliurar el justificant amb l\u2019afiliaci\u00f3 que ens havien donat a Saragossa i cap a la llunyana estaci\u00f3. A nosaltres ens fan pujar als 5 \u00faltims vagons, d\u2019una llargada de 34, i al pujar ens donen un xusco i una llauna de carn de \u00bc de kg a cada un. Era tot el subministre del dia i prop les 12 sort\u00edem en direcci\u00f3 a… Passaven de les 5 de la tarda, despr\u00e9s de forces parades i paren a l\u2019estaci\u00f3 de Caretas, a uns 15 Km de Saragossa. Desenganxen els 5 bagons que ocup\u00e0vem els \u00faltims anomenats i el tren arrenca endavant i una nova m\u00e0quina ens enganxa i d\u2019una via a l\u2019altra (aquesta estaci\u00f3 era de comunicacions) i ens porta al final de la via m\u00e9s apartada que eren plenes de vagons vells i destrossats, la gran majoria. Ens fan baixar i ens marquen 8 vagons i diuen: \u201cEste es vuestro cuartel; colocaros repartidos en 7 y uno para los escoltas\u201d. Aix\u00eds ho f\u00e9rem. El que ocup\u00e0rem els 8 companys va ser un dels millors, per\u00f2 3 vagons, de tan dolents, els feren passar a altres del costat, que eren una mica millor, per\u00f2 [a] tots quan plovia rajava aigua i entrava vent a dins, que de fret en pass\u00e0rem molt, que destross\u00e0vem altres vagons per poguer fer foc quan ja no trob\u00e0rem res m\u00e9s enlloc per cremar. Al mat\u00ed seg\u00fcent, portaren tres vagons que deixaren a prop, per\u00f2 no a la mateixa via, que era per a la cuina, mando i oficina.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c9rem el 164 Batall\u00f3n de Trabajadores, 2a Compa\u00f1\u00eda, i la nostra feina seria descarregar i carregar i viceversa vagons i camions d\u2019intend\u00e8ncia. A uns apartats de l\u2019estaci\u00f3 hi havia dues grandioses naus d\u2019intend\u00e8ncia militar per descarregar i distribuir el que calgu\u00e9s. Els vagons que ens feien de caserna eren \u201cborregueros\u201d, amb un av\u00eds que deia \u201cTecho malo\u201d. A la tarda vol\u00edem anar a buscar palla, doncs al voltant hi havia cases de pag\u00e8s i el sargent va dir que NO, i tota l\u2019estada dormint al ras del vag\u00f3. Hi pos\u00e0vem una manta perqu\u00e8 no entr\u00e9s el vent del Moncayo, que no parava de bufar, i les tres a sobre, doncs f\u00e9iem dos grups de 4. Era el que millor pod\u00edem fer. El soldat que estava de gu\u00e0rdia ens despert\u00e0 a 2\/4 de 8, i a formar. En aquell moment van arribar un sargent, un cabo i 5 soldats. El sargent diu: \u201c\u00c9ste ser\u00e1 el cuartel, pues no hay ning\u00fan alojamiento en el pueblo. Si os port\u00e1is bien, todo ir\u00e1 bien. Estar\u00e9is bajo la vigilancia y custodiados por 3 cabos y 12 soldados y yo temporalmente. Todos los d\u00edas vuestro trabajo estar\u00e1 en aquellas grandes naves donde hay dos sargentos, de los que estar\u00e9is bajo sus \u00f3rdenes d\u00eda y noche cuando vengan a por vosotros. Dentro de una hora llegar\u00e1 la cocina y os dar\u00e1n el desayuno, i a las 10, 2 grupos de 10 os presentar\u00e9is a las naves para lo que os manden y lo dem\u00e1s sobre la marcha se os indicar\u00e1. El d\u00eda 28 vendr\u00e1n destinados un oficial y un sargento. Espero que ya estar\u00e1 todo bien organizado sin ninguna pega\u201d. La nostra colla de 8 f\u00f3rem els del segon grup de 10 i per entrenar-nos ens toc\u00e0 descarregar 5 vagons de 112 sacs de cigrons, que ens feien trontollar. Arrib\u00e0 la cuina, ja pogu\u00e9rem dinar \u201cpotaje\u201d de mongetes, patates, carn i verdura, de tan bona racci\u00f3 que no ens l\u2019acab\u00e0rem i [en] endavant ens donaven sempre bona racci\u00f3, for\u00e7a b\u00e9, i ens agradava la feina. Les dem\u00e9s companyies del batall\u00f3, la 1a la destinaren a Monz\u00f3n, la 3a a Sabi\u00f1anigo i la 4a, a Lleida, totes a pic i pala. Nosaltres tingu\u00e9rem sort.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia de Nadal, amb tots els soldats de l\u2019escorta, ens portaren a missa al poble. A la sortida ens donaren 45 minuts per passejar-nos pel poble. Les dones, principalment, ens buscaven conversa; fins ploraven explicant-nos barbaritats comeses pels falangistes i requet\u00e9s. Algunes deien que eren viudes d\u2019ells. Es comprenia que no ho passaven gens b\u00e9. Hi havia molt menjar, per\u00f2 no hi havia diners per comprar-lo. Alguns v\u00e0rem acceptar coses de menjar que alguna dona ens regalava i al sargent li va caure malament i cap m\u00e9s festa ens donaren perm\u00eds per passejar despr\u00e9s de la missa. A l\u2019hora indicada qued\u00e0rem aplegats i cap a \u201cel cuartel de de los vagones\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

M\u2019havia deixat d\u2019anotar que dos dies abans de traslladar-nos del camp de Murgia a Ordu\u00f1a, per mitj\u00e0 de Creu Roja Espa\u00f1ola, ompl\u00edrem unes targetes de 10 paraules per enviar-la a la fam\u00edlia, i els meus pares la van rebre amb gran alegria el dia 7 de gener, doncs em creien mort. El m\u00e9s dolent de l\u2019estada a Casetas era el fret, pluja i vent. Treball\u00e0vem molt i a totes hores, segons fos necessitat, per\u00f2 pel dem\u00e9s, b\u00e9. Menj\u00e0vem for\u00e7a b\u00e9 i a m\u00e9s ens emport\u00e0vem llaunes de tota classe de conserves i el que ens calia d\u2019embotits, etc.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Hi havia dies que si no hi havia vagons o camions per descarregar o carregar ens arrib\u00e0vem a la mateixa estaci\u00f3 i entr\u00e0vem en conversa amb gent. Un dia, dues dones i un home gran m\u2019explicaren fets terribles que havien palpat. En un poblet molt petit d\u2019aprop d\u2019all\u00e0 anomenat Sobradiel, un dia a la nit hi van anar els falangistes i van assassinar 29 homes de sobre 20 anys i tres varen poguer fugir, que els volien matar a tots perqu\u00e8 tots estaven afiliats a la CNT.<\/p>\n

 <\/p>\n

En aquells dies de mitjans de gener, era quan [hi havia] l\u2019ofensiva de Catalunya, i passaven molts trens plens de presoners i si ho veia hi corria i anava cridant: \u201cN\u2019hi ha cap de S\u00faria!?\u201d. Un dia, a un mateix vag\u00f3, hi havia el Llu\u00eds Ribera del forn de Cal Sil\u00f3 i un Planell, de Cal Masquita de Cal Trist. Un altre dia, en Joan Reguant de Cal Amariagna i en Joan Montes. Ells estaven contents i jo, tamb\u00e9, d\u2019haver pogut conversar una mica. Un dia hi havia un tren carregat de soldats italians i al veurem amb el gorro rod\u00f3 que port\u00e0vem amb una T, que volia dir TRABAJADORES, un que portava galons em diu: \u201c\u00bfQu\u00e9 representa eso?\u201d. I li vaig explicar i ho va entendre, que era \u201cprisionero de guerra\u201d. Va fer gest de sentiment i diu: \u201c\u00a1Ven!\u201d. El segueixo, anem a un vag\u00f3, obre i treu una llauna d\u2019atun de 8 Kg. i un sac de pa i diu: \u201cToma, para comer\u201d. Ho agafo i ho porto a on dorm\u00edem i al vespre en va menjar el qui en va voler. Em sembla que era el dia 16 de gener. [A] la nit havia nevat una mica i tot el dia [va fer] un fret i vent que no s\u2019aguantava, i [a] la nit, igual. Ens decidim i destrossem un vag\u00f3 dels m\u00e9s dolents que hi havia aparcats i f\u00e9rem tres fogueres per poder escalfar-nos. Es present\u00e0 un guarda jurat i diu que ho far\u00e0 constar al \u201cparte\u201d. El jefe d\u2019estaci\u00f3 el cursa al sargent del magatzem, que [diu que] quan \u201cnos daban el desayuno est\u00e1bamos todos\u201d i diu que volia sapiguer qui havia destrossat el vag\u00f3. Tots muts i un que semblava un gitano, que era de Manresa, diu: \u201cTodos, mi sargento, porque no pod\u00edamos dormir del fr\u00edo\u201d. I el cabo que feia de jefe perqu\u00e8 havian hospitalitzat el sargent va dir: \u201cNo pasar\u00e1 m\u00e1s, mi sargento, pero har\u00edan bien que trajeran le\u00f1a\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

No parava de fer mal temps i dos dies despr\u00e9s \u00e9s destrossat un altre vag\u00f3 i fusta als focs. Corren els partes i b\u00e9 el sargent i el jefe d\u2019estaci\u00f3 que portava una estrella d\u2019alferes i despr\u00e9s de fer-nos formar, encara no era del tot clar, i els 22 que havien treballat de nit encara no havien tornat i diuen al cabo \u2013 jefe que ell tenia \u201cde saber los que lo hab\u00edan hecho\u201d i nosaltres tots a una diem: \u201d\u00c9l no, los dem\u00e1s, todos\u201d, i tots cara de mala llet. El jefe de l\u2019estaci\u00f3 diu: \u201cExcepto para el trabajo, est\u00e1is todos arrestados y ya vendr\u00e1n las consecuencias\u201d. El dia seg\u00fcent amb el suministre que portaven d\u2019intend\u00e8ncia de Saragossa varen portar for\u00e7a llenya per nosaltres, a part de la que cada dia portaven per la cuina i el dia 23 a la tarda ens fan formar amb tot l\u2019equipatge i ens carreguen amb camions i no sab\u00edem on ens portaven, espantats perqu\u00e8 cr\u00e8iem [que] era la resposta a la crema dels vagons. Es fiquen per dintre Saragossa i paren davant d\u2019una casa molt gran i ens fan baixar i entrar i diuen que ens \u201cacomodemos como podamos en estas dos naves\u201d. No ens pod\u00edem ni bellugar del poc espai que hi havia. A un altre cant\u00f3 d\u2019aquelles naus, n\u2019hi havia una de molt gran que era ocupada per una companyia, tamb\u00e9 de presoners, tots vascos i asturians, que estaven apuntats per \u201ccanjear\u201d, que en deien, i eren bastant conflictius. Segons deien, protestaven per tot, per\u00f2 amb aquesta actitut menjaven molt millor que nosaltres, que ens en donaven m\u00e9s poc i no tan bo com a Casetas. Aquests eran 82 i cada dia al mat\u00ed els carregaven amb camions i els portaven a reparar vies de tren i carreteres.<\/p>\n

 <\/p>\n

V\u00e0rem tenir una bona sorpresa. Ens varen dir, quan ens feren formar per sopar, que continuar\u00edem treballant a magatzems d\u2019intend\u00e8ncia de la ciutat i on fes falta i cada dia ens distribu\u00efen els que f\u00e8iem falta on fos, tamb\u00e9 a carga i descarga. Cada dia en portaven 22 a Casetas. Aix\u00f2 vol dir que cremar vagons pel fret va donar un bon resultat que no esper\u00e0vem. En aquest \u201chotel\u201d sols hi estigu\u00e9rem 11 dies, [ja] que ens traslladaren al barri de Sant Josep, al carrer del Sol, a les afores de la ciutat. Era una casa amb un pati molt gran i en una part hi havia una quadra amb 16 vaques i [a] la part de sobre feren treure el ferratge de les vaques portant-lo a uns coberts a fora i ens [hi] col\u00b7locaren a nosaltres, per\u00f2 ens toc\u00e0 buidar-lo. De fret, no n\u2019hi ten\u00edem, per\u00f2 la pudor, fins que en tingu\u00e9rem el nas ple, ho pass\u00e0rem malament. Al mig del pati hi feren com una barraca i era el nostre \u201cretrete\u201d, que anava a parar per la claveguera de la porqueria de les vaques. La cara ens la rent\u00e0vem com pod\u00edem.<\/p>\n

 <\/p>\n

Durant els dies que v\u00e0rem ser al primer estatge va ser quan les tropes d\u2019en Franco varen ocupar el dia 24 Manresa, [el] 26 Barcelona i [el] 28 S\u00faria, i el dia seg\u00fcent ja vaig escriure a casa perqu\u00e8 sabessin que era viu i al rebre la resposta el dia 11 de febrer em deien que per la Creu Roja sapigueren el dia 7 de gener que era viu i que m\u2019havien dit molts paranostres perqu\u00e8 creien [que] era mort. Tamb\u00e9 em donaren la bona nova que el germ\u00e0 Ton era viu a un camp de concentraci\u00f3. Aquest nou estatge era envoltat d\u2019hortes i recs d\u2019aigua per regar-ho, que ens anava molt b\u00e9 per rentar-nos la roba i tot el cos, doncs no ens hav\u00edem rentat tan b\u00e9 desde la dutxada de Vitoria i els polls els port\u00e0vem a mils entre cos i roba.<\/p>\n

 <\/p>\n

La colla de 8 continu\u00e0vem junts i quan pod\u00edem ens rent\u00e0vem la roba a on i com pod\u00edem, menys a uns rentadors p\u00fablics que hi havia pel ve\u00efnat. Un dia \u00e9rem 5 i ens posem a rentar la roba uns 20 metres m\u00e9s amunt d\u2019aquest rentador i ja tot seguit van venir dues dones dient que \u201cnos fu\u00e9ramos a otro sitio, que les bajaba el agua com piojos\u201d, i en Quintana diu: \u201cNosotros no nos vamos hoy a otro sitio, que no tenemos tiempo para cambios\u201d. En venen dues m\u00e9s i diuen: \u201c\u00a1Dadnos toda la ropa! Ya os la lavaremos nosotras.\u201d I aix\u00eds ho feren i nosaltres ens ho pass\u00e1rem b\u00e9 donant-los la tabarra i rient, que eren molt simp\u00e0tiques, per\u00f2 digueren que no hi an\u00e9ssim m\u00e9s i ens indicaren un lloc on hi havia unes pedres i s\u2019hi rentava b\u00e9. En aquesta \u201cquadra\u201d hi est\u00e0vem molt millor que no hav\u00edem estat enlloc. Fins a mitjants de juny, [vam] treballar molt\u00edssim, doncs entre abastir Catalunya primer i despr\u00e9s les regions de Llevant, centre i etc., alguns dies no dorm\u00edem 4 hores, diumenges i tot fins l\u2019\u00faltima setmana d\u2019abril, que el diumenge i festes grosses f\u00e8iem festa i obligats [a] anar a missa. De menjar, no ens tractaven massa b\u00e9, per\u00f2 com que rob\u00e0vem el que pod\u00edem carregant i descarregant \u201ctiberi\u201d, no ens feia falta res. Fins ens ven\u00edem moltes coses i f\u00e8iem algunes pessetes, doncs ens ho comprava una vella jueva que vivia al mateix pati i despr\u00e9s ens rentava la roba a tota la colla dels 8 i ens ho pagava al preu que volia, per\u00f2 sempre ten\u00edem un duro a la butxaca, doncs f\u00e8iem tots \u201cSocietat An\u00f2nima\u201d i ens repart\u00edem el fruit del que rob\u00e0vem -cigrons i dem\u00e9s llegums, penques de cansalada, paquets de xori\u00e7o, caixes de membrillo de 4 Kg, sucre, pots de llet, etc., etc-. A vegades feien escorcolls als dormitoris, per\u00f2 a la nostra colla mai n\u2019havien enxampat cap amb g\u00e8nero, doncs si trobaven alguna llauna o pot, t\u2019avisaven i no passava res.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una vegada jo em vaig perdre per dins la ciutat, em vaig desorientar, i D\u00e9u va vetllar per mi, i portava un sac amb 23 kg. de cigrons, embolicat amb el capot de moro que port\u00e0vem per abrigar-nos i vaig veure que no tenia altra soluci\u00f3 que pujar al tramvia, per\u00f2 no portava ni cinc c\u00e8ntims per pagar-lo i en valia 20. No hi havia [cap] altre viatger que jo i un policia que conversava amb el conductor. B\u00e9, el cobrador, i li dic que \u201cno tenia dinero\u201d. Em mira una mica i marxa a la conversa amb els altres i jo tremolant que ho diria i el policia em detendria, per\u00f2 al veurem amb aquella cara d\u2019espantat no va dir res. A la primera parada \u201cdel meu barri\u201d baixo i, passant per entre les hortes, vaig arribar b\u00e9 a casa i als tres minuts que havia [arribat] arribaren amb el cami\u00f3 la colla que treball\u00e0vem junts, que si hagu\u00e9s passat per la carretera m\u2019hauria agafat un sargent que hi anava, doncs era m\u00e9s llarg el cam\u00ed que passant a trav\u00e9s de les hortes. Els altres poca cosa portaven. La por que jo vaig passar nom\u00e9s ho s\u00e9 jo; ja em veia a presons militars. Els soldats que ens feien d\u2019escorta quan sort\u00edem amb grups de 6, 8, 12, 20 feien la \u201cvista grossa\u201d, per\u00f2 els ho hav\u00edem de compensar. Els don\u00e0vem algunes pessetes que els anaven tamb\u00e9 molt b\u00e9 i menjar tamb\u00e9, doncs ells no tocaven res de res. \u201cNo quer\u00edan responsabilidades. Vosotros haced lo que os parezca, no chivataremos, no vemos nada, todo bajo vuestra responsabilidad de cada uno si os pillan\u201d. I no va passar mai res greu i ells \u201cmamaven\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 1 d\u2019abril es va acabar la guerra, amb immensa alegria per part de tothom, per\u00f2 a nosaltres no ens deixaren celebrar la festa i gaudir de l\u2019alegria, per\u00f2 ens donaren festa a tots la tarda del dia seg\u00fcent, dia 2, per celebrar-ho una mica. A mitja tarda, per festejar-ho, els 8 de la colla an\u00e0rem a una \u201ctasca\u201d que hi havia a uns 150 metres i tamb\u00e9 v\u00e0rem convidar a 2 soldats de l\u2019escorta. Ens menj\u00e0rem un gros i bo entrep\u00e0, ben \u201cregat\u201d amb un vi especial negre de Cari\u00f1ena de 13\u00ba i despr\u00e9s tramusos, cacauets, figues seques, etc., etc., cantar i traguets de vi i molta gresca. Jo no havia fumat mai, sols algun cigarret de tant en tant que m\u2019incitava en Quintana, [ja] que ell no parava, i va tenir l\u2019acudit de dir: \u201cSi us la fumeu tots us pago una f\u00e0ria per acabar de festejar m\u00e9s b\u00e9 l\u2019acabament de la guerra i que ben aviat puguem tornar lliures a casa\u201d. Jo i en Ricart v\u00e0rem dir que no i tots ens van fustigar [dient] que no malmet\u00e9ssim el festeig, doncs l\u2019ambient entre tots nosaltres i tots els parroquians de la taverna, que era plena del tot, fins molts ploraven d\u2019emoci\u00f3, i [finalment hi] v\u00e0rem accedir. Encenem la f\u00e0ria i anar pipant tots i jo, entre el que havia \u201cmamat\u201d i no sapiguer fumar, que m\u2019empassava el fum, a mitja f\u00e0ria m\u2019entra una suor i vaig caure llarg a terra sense coneixement. Entre el jefe del bar i els amics, tots espantats, no aconseguien que em recuper\u00e9s. Em portaren a bra\u00e7os a \u201cl\u2019hotel\u201d on viv\u00edem i aquella dona vella jueva em va ficar els dits a la boca i no s\u00e9 qu\u00e8 al coll, fent-me moviments amb el cap perqu\u00e8 em pass\u00e9s avall, i als tres minuts vaig comen\u00e7ar a treure saliva pel nas i la boca i una mica del que havia menjat, durant 15 minuts. Aix\u00eds m\u2019ho varen explicar i que tots estaven molt espantats. Ho vaig passar molt malament dues hores i al dia seg\u00fcent no m\u2019aguantava dret, per\u00f2 a treballar sens falta tot el dia carregant vagons de conserves i farina, dest\u00ed a Madrid. Dos dies despr\u00e9s, el sargent jefe em crida despr\u00e9s de sopar i em pregunta qu\u00e8 m\u2019havia passat, doncs l\u2019assabentaren a la taverna i preguntant un escorta li va dir que era jo. No em reny\u00e0 i em diu que si ho hagu\u00e9s sabut hauria fet que no an\u00e9s a treballar el dia seg\u00fcent.<\/p>\n

 <\/p>\n

A partir d\u2019\u00faltims d\u2019abril ja no hi havia tanta feina urgent i ten\u00edem hores lliures. El 7 de maig vingu\u00e9 a fer-se c\u00e0rrec de la companyia un alferes for\u00e7a jove, 24 anys, per\u00f2 la cosa continuava igualment b\u00e9. Els diumenges, abans de l\u2019assist\u00e8ncia obligat\u00f2ria d\u2019anar a missa, amb m\u00e9s llibertat an\u00e0vem a rentar-nos b\u00e9 nosaltres i la roba. Per no tenir problemes i crits amb les dones, acord\u00e0rem que els diumenges fins les 9 del mat\u00ed pod\u00edem anar als seus rentadors, amb l\u2019obligaci\u00f3 de deixar-los molt nets de polls i tots est\u00e0vem contents, per\u00f2 poc despr\u00e9s la jueva se\u2019ns va oferir per rentar-la. Desde el primer diumenge de maig ens feien anar a missa a una nau molt gran que acabaven de construir el Cercle Cat\u00f2lic de Sant Josep i un grup de 6 dones de 60 anys [en] amunt molt \u201cbeatas\u201d, per fer-se simp\u00e0tiques muntaven unes taules i despr\u00e9s de la missa de les 10 ens donaven una tassa de llet i caf\u00e8 un dia o xocolata desfeta un altre i sempre amb una grossa ensiamada o xurros, i despr\u00e9s ens ensenyaren a cantar can\u00e7ons per acompanyar la misa i d\u2019altres com l\u2019himne de la Verge del Pilar, etc. La majoria ho pass\u00e0vem b\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un dia, el capell\u00e0 va predicar que s\u2019havia assabentat que alguns de nosaltres no hav\u00edem fet la primera comuni\u00f3. En acabar la missa, les \u201cbeates\u201d varen sondejar i en sortiren 9, que els agafaren pel seu compte, els ensenyaren doctrina abans del dinar, proclamant que el dia que farien la primera comuni\u00f3 es faria una gran festa i aix\u00eds va ser. Extraordinari \u201cdesdejuno\u201d despr\u00e9s de la missa a 2\/4 de 10, fins que estigu\u00e9rem tips de tot i bo. L\u2019alferes jefe era un bon noi (era requet\u00e9 Navarro) i tamb\u00e9 hi havia un capit\u00e0, tots molt somrients. Els nous combregants estrenaren un equip de vestir nou. Amb roba de mantes noves, les beates els confeccionaren els pantalons i ca\u00e7adora i sabates i camisa i dem\u00e9s roba interior, tot nou, com si fossin paisans i el que va sorprendre a tots va ser que les beates se\u2019ls emportaren a l\u2019interior de la ciutat, ensenyant-los el m\u00e9s important, la Bas\u00edlica del Pilar, la Seu, altres importants temples i despr\u00e9s un suculent dinar en un restaurant i a la tarda fins a les 8 del vespre rondant per passejos, jardins i el col\u00b7lof\u00f3 final, un bon entrep\u00e0. Nosaltres ens arrepent\u00edrem de no haver dit com ells que no hav\u00edem fet la primera comuni\u00f3, que tamb\u00e9 ens ho haur\u00edem passat \u201cpipa\u201d. No sabem qu\u00e8 va passar despr\u00e9s, per\u00f2 un d\u2019aquests 9 que era de la ciutat de Cuenca, 5 dies despr\u00e9s, a la nit, una parella de la Gu\u00e0rdia Civil el va venir a buscar i mai m\u00e9s es va saber res d\u2019ell. La nostra opini\u00f3 va ser que al confesar-se, amb bona voluntat, s\u2019hauria excedit en la confessi\u00f3 i va ser la seva perdici\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tot continuaba b\u00e9. El treball, en general, cada dia menys, per\u00f2 tampoc ten\u00edem ingressos i tots procur\u00e0vem anar a llocs on pogu\u00e9s haver-hi m\u00e9s \u201cbona collita\u201d perqu\u00e8 la cartera \u201cs\u2019assecava\u201d. Els diumenges i festes an\u00e0vem a rondar pels jardins de Torrero, on tamb\u00e9 hi havia el camp de futbol, escridassant criades, [i aix\u00f2] que algunes eren for\u00e7a atentes, per\u00f2 la situaci\u00f3 econ\u00f2mica no ens permetia allargar-nos massa, per\u00f2 ho pass\u00e0vem b\u00e9 moltes tardes. Alguna tarda an\u00e0vem cap als verals del Pilar, on hi havia cases de \u201cbarrets\u201d i ens ho passav\u00e8m pipa, sense fer res, perqu\u00e8 la por guarda la vinya i m\u00e9s d\u2019un agafava purgacions i ho passava molt malament. El que era molt trist i ens causava molta pena [era] que el 80 per cent d\u2019aquestes dones eren catalanes de les principals ciutats de Catalunya. Un dia en localitz\u00e0rem 5 que digueren [que] eren de Manresa, tres casades. De Vic, en Quintana en va recon\u00e8ixer 2 i totes explicaven coses horroroses que ens semblava [que] no podia \u00e9sser. Per aix\u00f2 sol no ens agradava massa anar [a] aquests llocs; ho pass\u00e0vem millor pels jardins del Torrero. Nosaltres, oficialment, pod\u00edem sortir fins a 300 metres al voltant de \u201cl\u2019hotel\u201d on resid\u00edem, i a les 7 a casa, per\u00f2 tots ens allarg\u00e0vem a on pod\u00edem, com ja he explicat, per\u00f2 aix\u00f2 tenia una mica de preu, al retornar. Hav\u00edem de portar un regalet pels centinelles del cos de gu\u00e0rdia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un dia, tornant del treball, passant per davant d\u2019un cinema hi havia anunciada la pel\u00b7l\u00edcula dels germans Marx \u201cUna noche en la \u00f3pera\u201d. Ens engresquem amb en Quintana i [en] Tubau, en parlem amb el centinella i diu: \u201cPor mi, ya sab\u00e9is. Si passa algo, os hav\u00e9is fugado sin darme cuenta\u201d. Ens va passar molt grossa. La sessi\u00f3 comen\u00e7ava a \u00bc de 10. Entre documental, pel\u00b7l\u00edcula i NODO a \u00be de 12, al carrer. A l\u2019hora \u00e9rem all\u00e0. Tot normal. R\u00e8iem molt, ho pass\u00e0vem b\u00e9. Despr\u00e9s de totes les projeccions on sortia en Franco i era obligatori posar-se drets, els paisans saludant amb la m\u00e0 estesa i plana i els militars, el corresponent saludo i ens adonem que unes butaques m\u00e9s endavant i m\u00e9s apartat del centre hi havia un tinent coronel amb fam\u00edlia i un altre militar d\u2019alta graduaci\u00f3 i al seu mateix darrera, una patrulla de vigil\u00e0ncia, un cabo i dos soldats. El tinent coronel s\u2019adona de nosaltres i en acabar l\u2019himne nacional va [a] parlar amb el cabo. Nosaltres, com un llamp, sortim i per sort encertem la porta de sortida quan ja sentim l\u2019alto de la patrulla, per\u00f2 nosaltres corrent carrer enll\u00e0. Comprengu\u00e9rem [que] ens envoltarien per aquells carrers per nosaltres desconeguts i ens ca\u00e7arien. Eren carrers estrets, llevat del que hi havia el cinema i els uns ens veien en cru\u00eflles, ens cridaven i vinga c\u00f3rrer per on podr\u00edem escapar-nos. Com [que] els de la patrulla ho tenien ben recorregut, ens prepararen una trampa i el primer que varen ca\u00e7ar va ser el de S\u00faria, per\u00f2 al moment ja van apar\u00e8ixer amb en Quintana i en Tubau. Els v\u00e0rem explicar la nostra situaci\u00f3, que hav\u00edem tingut la tentaci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula per riure, per\u00f2 ens varen dir que ens tenien de portar a la caserna de \u201czapadores\u201d, on ells perteneixien, que ens havien perseguit perqu\u00e8 era la seva obligaci\u00f3 i m\u00e9s per ordre del tinent coronel, que ells no se n\u2019 havian donat compte. Pot dir-se que plor\u00e0vem pel temor de la falta greu comesa i el c\u00e0stig que ens imposarien. Ens deien: \u201cTireu endavant!\u201d i nosaltres no ens mov\u00edem, anar suplicant que no ens portessin detinguts. Ells tamb\u00e9 eren conscients del gros \u201cpaquet\u201d, que en d\u00e8iem, ens cauria, per\u00f2 hi havia l\u2019ordre de perseguir-nos del T. [tinent] coronel, com li portaria el resultat de la persecuci\u00f3. El cabo era catal\u00e0 d\u2019Argentona, un soldat era de Mongat i l\u2019altre era d\u2019 Albacete. A les nostres insistents s\u00fapliques, que \u00e9rem presoners de guerra, que podrien excusar-se [dient que] no ens havien localitzat, es varen separar un xic de nosaltres i parlaren entre ells i ens digueren: \u201cJureu que no comentareu amb ning\u00fa el que ha passat, que no respiri mai, perqu\u00e8 ens cauria un c\u00e0stig gros a tots\u201d. Emocionats, ens abra\u00e7\u00e0rem i ens acompanyaren per sortir d\u2019aquell laberint de carrers, arribant a \u201cl\u2019hotel\u201d [que] passaven de les 2. No cr\u00e8iem que en sort\u00edssim b\u00e9. En Quintana, tan valer\u00f3s com era i poc creient, va dir: \u201cAra s\u00ed que crec que D\u00e9u ens ha ajudat\u201d. Sempre que ens hem trobat despr\u00e9s de la guerra, hem comentat aquest fet. Una vegada ho coment\u00e0rem davant de la seva esposa, que es deia Isabel i l\u2019Empar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tamb\u00e9 vull explicar dos casos viscuts, un a \u00faltim d\u2019abril i l\u2019altre a primers de juny. Era sobre les 12 de la nit, quan passaren por uns magatzems de La Lonja Zaragozana 4 legionaris que, al contemplar com carreg\u00e0vem, entre 8, un cami\u00f3 de sacs de llegums i farina, ens digueren \u201cque nos hac\u00edan trabajar demasiado\u201d i els digu\u00e9rem que ja era el tercer cami\u00f3 que hav\u00edem carregat i que ens tocaria carregar-ne 7 m\u00e9s fins les 6 de la matinada. Ens digueren: \u201c\u00bfY comer cuando?\u201d i ens pos\u00e0rem a riure. Es miren entre ells i diuen: \u201cVamos, os pagamos una cena\u201d. Nosaltres, que no, que no pod\u00edem deixar el treball. Entren al magatzem i van directes a l\u2019oficina on hi havia el sargent jefe del magatzem i tres soldats. Tornen amb el sargent al davant i ens diu: \u201c\u00bfQu\u00e9 les hab\u00e9is dicho?\u201d, i el nostre escorta diu: \u201cNada, mi sargento. Son ellos que insisten que vayan [a] aquella tasca, que les pagan una cena, pero ellos no han hecho ni un gesto para ir\u201d. I els legionaris diuen: \u201cY nos los llevamos a comer\u201d. El sargent: \u201cQue vendr\u00e1n camiones para cargar y no pueden esperarse\u201d. \u201cS\u00ed esperaran\u201d, responen, com amana\u00e7ant-lo, per\u00f2 nosaltres no ens mov\u00edem i un legionari diu amb cara de mala llet: \u201cDeles permiso para que vengan, que lo oiga su escolta\u201d. O va consentir dient: \u201cDentro de un cuarto de hora todos aqu\u00ed.\u201d I un legionari contesta: \u201cCuando terminemos\u201d. Ens v\u00e0rem molt ben atipar i els legionaris, cantant i bevent sense parar, [i nosaltres] tornant a la feina prop d\u2019una hora despr\u00e9s i que ja s\u2019esperaven dos camions, i un legionari ben \u201ctorrat\u201d diu al sargent, saludant-lo militarment: \u201cMi sargento, misi\u00f3n cumplida\u201d, i marxaren. Ens toc\u00e0 treballar de valent, per\u00f2 ens v\u00e0rem divertir molt. Un dels soldats del sargent ens va dir que estava del tot acollonit quan l\u2019amena\u00e7aren. A nosaltres no ens va fer cap comentari de res. L\u2019altre [cas] al mes de juny va ser fins [i tot] vergony\u00f3s per nosaltres. Treball\u00e0vem descarregant camions a un gran magatzem a la Pla\u00e7a Sant Lloren\u00e7, bastant a prop de la Bas\u00edlica temple del Pilar. Eren sobre la 1 de la nit, quan passaren per all\u00e0 tamb\u00e9 4 legionaris (en aquells voltants hi havia forces cases de putes i dem\u00e9s ingredients). Es planten dos i diuen: \u201cMira que hacerles trabajar as\u00ed y de noche, no est\u00e1 bien\u201d. El sargent jefe de magatzem era a la mateixa porta on carreg\u00e0vem [i] els diu: \u201cCirculen, que ese es su trabajo\u201d. Es varen comen\u00e7ar a discutir (val a dir que aquests anaven for\u00e7a mamats) i nosaltres continu\u00e0vem treballant com si no pass\u00e9s res. No sabem com va anar ni qu\u00e8 va passar. Varen amena\u00e7ar al sargent i un cabo i 4 soldats que hi havia al magatzem, i ens diuen\u201d \u201cVamos por ah\u00ed\u201d. Nosaltres no ens mov\u00edem i descarregant com si res pass\u00e9s. Van a buscar el sargent i li diuen: \u201c\u00bfLes das permiso para venir con nosotros dos horas?\u201d, i va respondre que s\u00ed, dient al nostre escorta: \u201cYa lo han oido, y tu ven con nosotros\u201d. Nosaltres tamb\u00e9 est\u00e0vem acollonits i no sab\u00edem qu\u00e8 fer i el soldat que feia de xofer del cami\u00f3 era valenci\u00e0 i diu: \u201cVajan, no sian burros, a vosaltres no os passar\u00e0 res. Jo sortir\u00e9, si \u00e9s necesari, com a testic\u201d. No massa conven\u00e7uts i gens contents, es pot dir [que] ens obligaren [a] anar amb ells. Primer entr\u00e0rem a una tasca i ens pagaren un bo i gros entrep\u00e0 als 7 que an\u00e0vem, contant l\u2019escorta. Molta xirinola, crits i soroll per aquells carrers i ens anaven insistint que begu\u00e9ssim el que volgu\u00e9ssim. Semblava que ens anim\u00e0vem, per\u00f2 tem\u00edem el que pogu\u00e9s passar, siguent ignocents de tot. L\u2019escorta tamb\u00e9 tremolava de neguit. Tot d\u2019una diuen: \u201cVamos a joder en los italianos\u201d. Era un club de luxe de dones lliures. No hi vol\u00edem entrar, dient-los que far\u00edem pena en un lloc tan lux\u00f3s, tal com anav\u00e8m vestits, i ells insistint. \u201cPa dentro, hoy el mundo es nuestro\u201d, deien. Ens fiquen a dins i quedem meravellats del luxe i les boniques joves noies entre molts militars de graduaci\u00f3 espanyols i extrangers. Tothom se\u2019ns qued\u00e0 mirant estranyats, doncs ens pararen [en] el que representava [el] rebedor, per\u00f2 tothom ens veia. Dos dels legionaris diuen a la vegada al que representava [que] era el \u201cconserge\u201d: \u201cEscoja siete j\u00f3venes y guapas se\u00f1oritas para que den placer a estos soldados prisioneros\u201d. Nosaltres quedem com imm\u00f2bils i diem que no. \u201cQueremos irnos\u201d. Els militars ens miraven estranyats i els paisans de \u201cgente bien\u201d, igual. Nosaltres no ens mov\u00edem, ni endavant ni endarrere, com aut\u00f2mates. El que feia de conserge s\u2019emporta una mica apartat dos legionaris i no sabem qu\u00e8 els diria, per\u00f2 retornen i diuen: \u201dVamos, amigos, a otro sitio, que no nos moleste tanto perfume\u201d. No ho va tenir de repetir. Al moment \u00e9rem al carrer i, encara no sabem com, van desapar\u00e8ixer tres legionaris que no s\u2019aguantaven drets i el que quedava, sense entrendre\u2019s gaire, diu: \u201cBuscad el camino que os lleve a cargar los camiones\u201d, i va caure a terra. L\u2019escorta el va aixecar i li diu: \u201cAndar, buscad el camino\u201d, i es va asseure a terra. Marx\u00e0rem i prou ens va costar trobar de nou el magatzem, que encara hi havia el cami\u00f3. El sargent no hi era i el cabo no ens va dir res i no es va fer cap comentari. El que ens va animar i va fer molta conya va ser el xofer valenci\u00e0 i tots contents li r\u00e8iem la gr\u00e0cia del seu parlar, per\u00f2 pass\u00e0rem m\u00e9s d\u2019una hora molt angoixosa, que semblava que no podia ser [que] acab\u00e9s b\u00e9. No v\u00e0rem saber mai si tot all\u00f2 va repercutir en alguna cosa, per\u00f2 en successives vegades d\u2019anar a treballar [a] aquell magatzem, ni [el] sargent ni els altres ens feren mai cap comentari. El que s\u00ed era evident [era] que els legionaris, fins incl\u00fas despr\u00e9s de la guerra, eren temuts entre els mateixos militars.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per treurem el mal gust del que acabo d\u2019explicar, dos dies despr\u00e9s, era diumenge i tots 8 amics an\u00e0rem a la pla\u00e7a de toros a veure l\u2019espectacle de l\u2019Empastre, on ens ho pass\u00e0rem molt b\u00e9, per\u00f2 al retornar [com] que ja havien sopat ens en v\u00e0rem emportar una grossa bronca per part del cabo sargent perqu\u00e8 retorn\u00e0vem tan tard i ens varen castigar a treballar 3 dies seguits, remuntant bales de palla a uns apartats a 18 Km. de Saragossa, patint molta calor.<\/p>\n

 <\/p>\n

La vida despr\u00e9s de tot aix\u00f2 continuava b\u00e9. Ja no treball\u00e0vem tant als magatzems de comestibles i no ten\u00edem tantes ocasions per fer alguna pesseta. Un de Manresa ens va dir el lloc on hi havia una f\u00e0brica de sucre borbardejada i encesa durant la guerra, per\u00f2 que hi havia racons on no s\u2019havia cremat i el sucre es podia aprofitar b\u00e9 i la jueva tamb\u00e9 el comprava, i no era massa vigilada, i que s\u2019hi entrava per una finestra. Un dia, naturalment a la nit, [hi] v\u00e0rem anar amb en Quintana i en Serra i en port\u00e0rem uns 25 quilos cada un. Els altres tamb\u00e9 hi feren un viatge. Amb en Quintana i Torres hi torn\u00e0rem uns dies despr\u00e9s i ho pass\u00e0rem for\u00e7a malament. Quan est\u00e0vem a punt per sortir, sentim passes a prop de la sortida. Era el soldat de gu\u00e0rdia que feia la ronda. Ens v\u00e0rem tenir de camuflar unes dues angoixoses hores perqu\u00e8 passava molt sovint. A la fi, prop [de] les 3, v\u00e0rem poguer sortir i no va passar res. No hi torn\u00e0rem m\u00e9s. En arribar a l\u2019hotel, el de gu\u00e0rdia ens diu: \u201cHe, que hace muchos d\u00edas no \u2018cae nada\u2019\u201d. Aix\u00f2 ho deien sovint i si no afluixaves diners o mercaderia no et deixaven fer el que els demanaves. Un cas que em va passar ara [l\u2019]explicar\u00e9, per\u00f2 va ser una agradable sorpresa. Per torns tamb\u00e9 an\u00e0vem a treballar a uns apartats de l\u2019estaci\u00f3 del Nord, on hi arramblaven molt\u00edsims vagons de llenya, la majoria tallada d\u2019uns 60 o 70 cm., la majoria de pi. Quan no hi havia feina als magatzems ens hi feien anar a nosaltres i supl\u00edem als soldats d\u2019intend\u00e8ncia o els ajud\u00e0vem. Molts troncs els ten\u00edem d\u2019estellar i f\u00e9iem piles molt altes perqu\u00e8 s\u2019assequ\u00e9s perqu\u00e8 aix\u00eds anava m\u00e9s b\u00e9 a les cuines de les casernes. Jo, molts dies, a dalt les piles, anant posant b\u00e9 les estelles, cantava can\u00e7ons de la nostra terra i el que em venia a la mem\u00f2ria. Un dia, dalt d\u2019una pila de for\u00e7a al\u00e7ada cantava a tot pulm\u00f3 la can\u00e7\u00f3 d\u2019en Guimer\u00e0, i l\u2019estrofa que diu \u201cgermans de Catalunya…\u201d semblava que encara cridava m\u00e9s. A la poca estona, veig arribar un home uniformat amb gorra de plat i va dir a l\u2019escorta: \u201cLlama a aquel trabajador y que baje\u201d. Baixo i em fa anar una mica apartat i em diu: \u201cVinc per aconsellar-te\u201d, amb catal\u00e0, \u201ci no facis imprud\u00e8ncies\u201d. Vaig quedar sense respirar i continu\u00e0: \u201cS\u00f3c el jefe d\u2019estaci\u00f3 i t\u2019he sentit el que cantaves, que m\u2019ha posat la pell de gallina. Saps qu\u00e8 \u00e9s cantar aquestes can\u00e7ons aqu\u00ed i m\u00e9s en la situaci\u00f3 de presoner com ets? Posa el cap a puesto i no et vulguis complicar la vida. Si t\u2019hagu\u00e9s sentit un fan\u00e0tic falangista i comprengu\u00e9s el que cantaves ja estaries a la pres\u00f3 per anys\u201d, i va continuar fent-me un veritable serm\u00f3 que em mereixia. Em va dir que era el jefe d\u2019estaci\u00f3 de Sant Vicen\u00e7 de Castellet, que quan va esclatar la guerra es trobava a Valladolid fent uns cursets i que havia anat escalant i feia 4 mesos que ocupava la pla\u00e7a de jefe d\u2019aquella estaci\u00f3. V\u00e0rem estar m\u00e9s d\u2019una hora conversant. Tenia un fill de la lleva del 40 que ara ja estava a l\u2019ex\u00e8rcit de Franco. Li vaig dir que quan em vaig incorporar a l\u2019ex\u00e8rcit de Negr\u00edn era amb 26 de Sant Vicen\u00e7, per\u00f2 pel nom no el vaig recordar. Em va dir que el feriren lleu en algun lloc i no va tornar m\u00e9s al front. Va retirar fins a Fran\u00e7a, per\u00f2 abans que acab\u00e9s la guerra ja va tornar i va viure amb la seva mare fins la nova incorporaci\u00f3 al mes de mar\u00e7. Em va dir que si em podia ajudar ja sabia on era, per\u00f2 que fos prudent i molt ull amb qui parl\u00e9s i \u201cel que dius o cantes\u201d. Li vaig mostrar que estava molt agra\u00eft pels seus bons consells que em don\u00e0 i content per haver pogut parlar tan obertament i [en] confian\u00e7a amb ell.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com [que] ten\u00edem pocs c\u00e8ntims a la butxaca, els diumenges i festes en pass\u00e0vem alguns voltant per les hortes, que sempre hi havia algun hortal\u00e0 treballant o rondant i ens obsequiaven amb algunes fruites, i a \u00faltima hora f\u00e8iem cap a la \u201ctasca\u201d on per 20 c\u00e8ntims ens donaven un plat de cacahuets i un gros got de vi i cantant fins que retorn\u00e0vem a \u201cl\u2019hotel\u201d. Era el segon diumenge del mes d\u2019agost i, caminant per entre les hortes, ens sembl\u00e0 sentir m\u00fasica. An\u00e0vem 7, 5 \u00e9rem de la colla habitual, i en Quintana i [en] Serra diuen: \u201cHem de localitzar d\u2019on ve\u201d, i tirem endavant per una carretera de carros i tot seguit ovir\u00e0rem un grupet de cases i coberts i d\u2019all\u00e0 provenia la m\u00fasica, que ja m\u00e9s b\u00e9 es sentia. Ens hi atansem i va resultar que era l\u2019estaci\u00f3 de via estreta d\u2019Utrillas, d\u2019on arriba el carb\u00f3 d\u2019unes mines, entre altres \u201cde Andorra\u201d, Terol, segons alg\u00fa va dir. Ens hi atans\u00e0rem i celebraven una festa a l\u2019interior d\u2019uns grans jardins al darrera de l\u2019estaci\u00f3. Ens quedem a la porta mirant com menjaven, ballaven, tocaven guitarres i cantaven i entre grans i mainada eren uns 70. Al veure\u2019ns, va venir un home decidit i diu: \u201c\u00bfD\u00f3nde v\u00e1is, muchachos, por ah\u00ed?\u201d, i contestem: \u201cPues, de paseo, como no tenemos \u201cchapas\u201d, de paseo\u201d, i continu\u00e0: \u201cPassad y mascad lo que os parezca bien y levantad el porr\u00f3n!\u201d. Aix\u00eds ho fem i xics i grans ens miraven amb simpatia. Aquell home diu: \u201cEstos j\u00f3venes militares ayudar\u00e1n a animar la fiesta\u201d, i tots aplaudien i el gallet de la colla, [en] Quintana, diu: \u201cNo somos militares, somos soldados prisioneros de la guerra\u201d, i amb poques paraules explic\u00e0 la nostra situaci\u00f3. Encara ens varen acollir amb m\u00e9s entusiasme, oferint-nos-ho tot amb insist\u00e8ncia. Posaren discos i a ballar tothom, menys el de S\u00faria i en Tubau de Granollers, perqu\u00e8 no hav\u00edem ballat mai. Hi havia forces noies i sols dos nois d\u2019uns 16 anys. Ens tibaven les noies per fer-nos ballar, per\u00f2 no ens decid\u00edrem [a] provar-ho i si no ballaven entre elles s\u2019estaven assegudes al nostre costat perqu\u00e8 els expliqu\u00e9ssim coses. V\u00e0rem passar 3 hores molt boniques amb el content de tothom. La gent gran ens exigien que meng\u00e9ssim i bev\u00e9ssim i cant\u00e9ssim, que ells ja tocarien la guitarra i cantaven molt b\u00e9, tamb\u00e9. Un que era de Portbou va cantar la sardana L\u2019Empord\u00e0<\/em> m\u00e9s b\u00e9 que la que vaig cantar jo, que es diu Can\u00e7\u00f3 de joventut<\/em>, que era la primera que havia cantat per Pasqua l\u2019any 34 amb La Llanterna. Ens desped\u00edrem, ens ompliren les butxaques de figues seques, ametlles i que i pug\u00e9ssim. \u201cTodos los domingos hacemos un poco de fiesta\u201d. I un grup de 14 o 16 noies ens varen acompanyar bona estona. Ja a la taula se\u2019m pos\u00e0 al costat una noia molt bonica que digu\u00e9 [que] li faltava poc per complir 17 anys i fent cam\u00ed no parava de fer-me preguntes. Em va dir que el seu pare era el jefe de l\u2019estaci\u00f3, que era filla \u00fanica, que els seus pares eren de Navarra, que tenia 2 anys quan els destinaren a Utrillas. Em va fer prometre que hi pujar\u00edem m\u00e9s diumenges, com totes tamb\u00e9 ho van dir, que farean \u201ctartas y golosinas\u201d. Ens desped\u00edrem donant-nos la m\u00e0. (En els actuals temps 1993, tot haurien sigut petons).<\/p>\n

 <\/p>\n

Pass\u00e0rem la setmana i el divendres cap al tard, quan entr\u00e0vem, el centinella deia: \u201cSi te llamas Juan, Ram\u00f3n, Pedro, Jos\u00e9, Alfonso, Mat\u00edas o Jorge, el domingo os esperan las chicas de la estaci\u00f3n de Utrillas\u201d. Alguns li pregunt\u00e0rem per qu\u00e8 ho deia aix\u00f2 i va respondre que \u201chav\u00edan pasado 5 chicas y le hab\u00edan dado una peseta para que lo dijera cuando entr\u00e1rais todos y yo cumplo lo pagado\u201d. La gresca que es va fer comentant-ho tots n\u2019hi havia per riure de veritat. Arrib\u00e0 el diumenge i decid\u00edrem no pujar-hi, perqu\u00e8 potser hauria sigut escandal\u00f3s perqu\u00e8 semblava que tots volien anar-hi. El seg\u00fcent decid\u00edrem anar-hi 5, per\u00f2 quan sort\u00edrem a les tres emprengu\u00e9rem cam\u00ed com si an\u00e9ssim a la ciutat i vorj\u00e0rem per un altre indret i passaven de les 4 quan hi arrib\u00e0vem. No hi havia la meitat de gent, encara que [un] tocava la \u201cgramola\u201d i dos la guitarra i b\u00e9 cantaven i ens pogu\u00e9rem ben atipar amb \u201cempanadas, longaniza, chorizo y buen vino\u201d. Ens ho pass\u00e0rem tamb\u00e9 b\u00e9, per\u00f2 no [va ser] tan animat. Nom\u00e9s arribar i la Cecilia es pos\u00e0 al costat i fins la despedida, per\u00f2 no va aconseguir fer-me ballar, i aix\u00f2 que en Quintana hi ball\u00e0 dos balls i tots els altres 4 tants com en tocaven ballaven; el m\u00e9s burro, jo. Quan marx\u00e0rem ja feia estona que el sol s\u2019havia post, arribant a \u201ccasa\u201d ja fosc i sense sopar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Volia fer constar, per aix\u00f2 torno enrera, que el dia abans de sortir de Casetas, en un vag\u00f3 de tren que portava presoners, hi vaig ovirar un surienc que treball\u00e0vem junts a la f\u00e0brica i tingu\u00e9rem la sort de parlar for\u00e7a estona, molt contents d\u2019haver-nos vist i parlat. Vaig fer-li forces preguntes no directes i em va dir que hi havia estat 5 dies a \u00faltims de novembre, a S\u00faria, i que all\u00f2 semblava, amb tot, una casa de putes, que era una disbauxa, totes les dones agafades amb els soldats i al darrera dels mandos i components d\u2019una banda de m\u00fasica anomenada Capi, doncs des del mes de juliol hi fixaren una acad\u00e8mia militar i les dones es divertien i ho passaven pipa, mentre els seus marits i novios s\u00f3n al front, doncs al poble sols hi ha vells i mainada. M\u2019ho va explicar tan immoral tot, sense anomenar ning\u00fa, que em deix\u00e0 desilusionat. Ens desped\u00edrem amb una forta abra\u00e7ada i no vaig saber mai m\u00e9s res d\u2019ell. Deuria morir en algun camp de concentraci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan la meva cosina Concepci\u00f3 em va contestar la primera carta que vaig escriure als meus pares, em deia que una noia havia anat forces vegades a parlar amb els meus pares interessant-se per mi, que es deia Amparo, per\u00f2 no la coneixien de res i jo tampoc, i no li havien volgut donar la direcci\u00f3, per\u00f2 jo a mig mes de febrer ja li havia escrit i vaig rebre [una] bonica resposta a [les] darreries de mes. Vaig passar uns dies dolents, pensant en el relat d\u2019aquell amic i no li volia contestar, per\u00f2 vaig compendre que aquella emocionant carta mereixia almenys resposta i 10 dies despr\u00e9s contesto amb to normal, que havia pensat deslligar-me del que semblava [que] em lligava (sempre ens hav\u00edem escrit com a amics) i que em dispens\u00e9s, que li desitjava molta sort i felicitat. Em contest\u00e0 mostrant-me estar for\u00e7a desilusionada, per\u00f2 que comprenia que havia sigut un petit foc d\u2019encenalls, per\u00f2 que pod\u00edem continuar siguent amics i no ens creu\u00e0rem cap m\u00e9s carta.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vaig sortir del batall\u00f3 de treballadors el dia 6 de febrer del seg\u00fcent any 1940. Em fan presentar a la caixa de reclutes, em diuen que me\u2019n vagi a casa que ja m\u2019avisaran per incorporar-me. Arribo al poble \u201cen llibertat provisional\u201d. Puc tornar a treballar a la mateixa f\u00e0brica. L\u2019Empar festejava, ens creu\u00e0vem a la feina, ens mir\u00e0vem amb for\u00e7a bona cara, que no passava desapercebut per la gent i pel carrer igual, fins que un dia que ja havia passat m\u00e9s d\u2019un mes, li faig arribar un petit escrit demanant-li si podria escoltar-me quatre paraules, que tal dia a tal hora ja faria cap a tal lloc de la pujada de la col\u00f2nia. A l\u2019hora exacta ens trob\u00e0rem cara a cara, segurament els dos amb el rau-rau a dins. La vaig felicitar perqu\u00e8 tenia la sort de tenir prom\u00e8s i em va respondre: \u201cA on \u00e9s la sort ning\u00fa ho sap\u201d, que em va quedar gravat al cap. Parl\u00e0rem uns 20 minuts amb molta senzillesa i bastant d\u2019emoci\u00f3 i al despedir-nos no dic cap mentida si confirmo que els dos ens aguant\u00e0vem per no plorar. No ens va veure ning\u00fa. Arriba Pasqua. A la Sala Cal Catal\u00e1n feien ball de tarda i nit amb una jove orquestra formada del poble que anomenaven Xerrics Bois. Per cada jove hi havia tres noies. Els amics m\u2019atiaven: \u201cAu, Pere! Mira quin b\u00e9 de D\u00e9u hi ha desitjant ballar, i tu fent d\u2019espelma\u201d. Ja havien tocat for\u00e7a balls i veia que la gent em mirava. Em decideixo i vaig directe cap a la Rita Balaguer de Cal Nen, prop de casa, i dic: \u201cVols que et xafi les sabates? Vine a ballar amb mi\u201d. I em contesta: \u201cSi me les fas malb\u00e9 te\u2019n far\u00e9 pagar unes de noves, que jo no tinc c\u00e8ntims\u201d, seguint la broma, i la gent del volt reien. Era un pasdoble i an\u00e0 marxant i quan acaba em diu: \u201cPer no haver-ho fet mai, no ho fas pas malament, per\u00f2 aix\u00f2 que fas amb el bra\u00e7 amunt i avall no ho facis que sembla que fas anar una bomba de bomber\u201d. El segon pasdoble el vaig ballar amb la Rosa Oliva i un tercer, que no s\u00e9 qu\u00e8 era, de nou amb la Rita, que arrib\u00e0rem a la fi com vam poguer. El ball de nit el feren a l\u2019interior de la sala, perqu\u00e8 a la terrassa fresquejava molt, per\u00f2 era plen\u00edssim de gent i obriren les portes i que es ball\u00e9s on es volgu\u00e9s. Hi havia l\u2019Empar i amb el novio que anaven amb una altra parella del mateix barri. Vaig ballar for\u00e7a amb amigues de la f\u00e0brica que em sembla que feia pena, per\u00f2 com que hi havia pocs joves no em donaren cap carbassa, per\u00f2 ja no vaig exposar-me amb repetir de balladora.<\/p>\n

 <\/p>\n

La setmana abans de la segona Pasqua una noia em diu a l\u2019entrar a la f\u00e0brica: \u201cAhir vaig anar al cinema i em varen dir que l\u2019Amparo s\u2019havia deixat amb el n\u00f2vio\u201d. Vaig quedar for\u00e7a sorpr\u00e8s, i vaig dir: \u201cEt devien enredar\u201d, i aix\u00eds qued\u00e0rem. Aquell dilluns ni dimars no va treballar i quan va retornar, fins dissabte no ens v\u00e0rem creuar i, com de costum, quasi ni ens mir\u00e0rem. El dimarts de la Festa Major a la font d\u2019Antius hi havia for\u00e7a animaci\u00f3 i amb el grup d\u2019amics que anava ens fic\u00e0vem amb les colles que feien les noies i r\u00e8iem passant-ho molt b\u00e9 i corrent ens creu\u00e0rem forces vegades i bona cara. A la f\u00e0brica ja ens creu\u00e0rem alguna paraula, i a primers d\u2019octubre ja ens torn\u00e0rem a fer amics de nou i tot b\u00e9 en endavant, fins que ens cas\u00e0rem el dia 1r de maig de 1948.<\/p>\n

 <\/p>\n

A l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Utrilla, hi torn\u00e0rem un altre diumenge i tamb\u00e9 ho pass\u00e0rem molt b\u00e9 per tot, per\u00f2 acord\u00e0rem no anar-hi m\u00e9s perqu\u00e8 no acab\u00e9s malament. Aquelles noies estaven totes il\u00b7lusionades i la Cecilia amb mi ja em feia ballar el cap i no sabia ja qu\u00e8 dir-li, que no es fessin ilusions, que \u00e9rem \u201caves de paso\u201d. A \u00faltims de setmana em varen sortir molts grans grossos de pus per tot el cos i un al mig del front, que es va infectar, que cridava del mal que em feia, i em qued\u00e0 tota la cara inflada i ja no hi veia gens i la febre, amunt. A les 11 de la nit el que feia d\u2019aministratiu va telefonar a l\u2019alferes i ell mateix va avisar una ambul\u00e0ncia militar i em portaren a l\u2019hospital Palafocs, on m\u2019acompany\u00e0 l\u2019administratiu, que era presoner com jo i es deia Joan Soler, de Santpedor. Em deixa, ve un infermer i una monja i em diuen: \u201cNo podemos hacer nada y el doctor no pasar\u00e1 hasta las 9 de la ma\u00f1ana, as\u00ed que paciencia\u201d. Prou cridava de tant que patia, per\u00f2 com si res. Passaven de les 9 quan passa un jove metge i fa que em desemboliquin el cap i sento que diu: \u201cR\u00e1pido, agua muy caliente y pa\u00f1os\u201d. R\u00e0pid ho varen portar i jo cridant que no podia resistir l\u2019escalfor dels panyos que el metge sense parar m\u2019hi posava. Eren 4 que m\u2019aguantaven i no podien. Despr\u00e9s de molts \u201cpa\u00f1os hirviendo\u201d, el metge fa un tall i el pus li va tacar tota la bata blanca. Poc vaig tardar a obrir els ulls i calmar-se\u2019m el mal i rient el metge diu: \u201c\u00a1Mira como me has puesto!\u201d, rient. Despr\u00e9s de curar-ho b\u00e9 em diu: \u201c\u00bfDe d\u00f3nde eres? Porque en esta sala todos s\u00f3is prisioneros…\u201d Li dic: \u201cSoy catal\u00e1n, de S\u00faria, cerca de Manresa\u201d. I respon: \u201cJa s\u00e9 on \u00e9s S\u00faria, jo s\u00f3c d\u2019Olot\u201d. Parl\u00e0rem for\u00e7a estona i els dos v\u00e0rem estar contents. Ell era alferes metge i tota la seva fam\u00edlia a poc a poc s\u2019havian reunit a l\u2019Espanya de Franco a \u00faltims de mar\u00e7 del 37. Cada dia em venia a veure i f\u00e8iem bones xerrades mentre em curava tots els grans. L\u2019amic de Santpedor [em] va venir a veure dos dies i em va donar records d\u2019una noia que es deia Cecilia que anaba per all\u00e0 i preguntava pel \u201cPedro catal\u00e1n\u201d, que estava molt disgustada pel que m\u2019havia passat.<\/p>\n

 <\/p>\n

A la mateixa sala n\u2019hi havia un del batall\u00f3 que era de Barcelona i es deia Pere Rosich i al segon dia que em va sentir parlar prop seu sento que diu: \u201cNo ets el de S\u00faria?\u201d. Sorpr\u00e8s dic [que] s\u00ed, i diu: \u201dAmb la veu t\u2019he conegut, perqu\u00e8 ja no oviro res. A poc a poc he quedat cec i no he pogut fer saber res a la meva mare i si no em poden treure d\u2019aqu\u00ed, m\u2019hi morir\u00e9\u201d. Parl\u00e0rem els dos plorant i li dic: \u201cDona\u2019m l\u2019adre\u00e7a i jo avui mateix escric a casa teva\u201d. \u201cS\u00ed, fes-me aquest favor\u201d, diu. Li dic que ja sabia que era a l\u2019hospital, per\u00f2 no on i com es trobava. Vaig parlar amb l\u2019alferes i ens va facilitar el paper i on podia escriure. Vaig escriure com es trobava, on, la sala, n\u00famero de llit i la urg\u00e8ncia que el traguessin com poguessin si el volien veure viu. Una carta trista. El dia 5 d\u2019octubre m\u2019entero, ni s\u00e9 com, que dem\u00e0 dia 6, a les 6 de la tarda, traslladaven el batall\u00f3, i no sabien on anirien. Jo ja estava for\u00e7a b\u00e9 i dic a l\u2019alferes que em faci l\u2019alta i avisin que em vinguin a buscar, o si no quan donaven l\u2019alta els portaven al camp de Sant Gregorio i la companyia et tenia d\u2019anar a buscar all\u00e0, i em va dir que ell es cuidaria de tot, i jo content. Pass\u00e0 tot el mat\u00ed i jo nervi\u00f3s all\u00e0, i passaven les hores a la tarda i tampoc, fins a \u00be de 5. M\u2019abra\u00e7o plorant, els dos, a l\u2019amic Rosich i sortim corrents ja directes a l\u2019estaci\u00f3, arribant-hi sobre les 6, que ja cr\u00e8iem [que] hauria sortit el tren, per\u00f2 no fou aix\u00eds. Els amics m\u2019havien recollit les meves pertinences i jo cap al vag\u00f3 que ocupaven i quina no fou la meva sorpresa, all\u00e0 mateix hi havia la Cecilia amb una grossa paperina on hi havia tres entrepans, 5 pl\u00e0tans i 5 pomes i tota plorosa em diu: \u201cAceptalo, te lo doy para el viaje. Promete que me escribir\u00e1s donde os lleven. Esperar\u00e9 tus cartas\u201d. Vaig quedar acollonit i no sabia qu\u00e8 dir i els amics anant fent conya i dient bestieses. Li vaig dir que ho faria i em don\u00e0 escrita l\u2019adre\u00e7a. Sort que avisaren: \u201cTodos arriba, va a salir el tren\u201d. Li dono la m\u00e0 i dic: \u201c\u00a1Adi\u00f3s!\u201d i res m\u00e9s. No sabia qu\u00e8 dir-li ni com. Arranca el tren i l\u2019anava seguin fins que, a la fi, al\u00e7\u00e0 la m\u00e0 i envi\u00e0 un pet\u00f3 tota plorosa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ning\u00fa sabia on ens destinaven. A una estaci\u00f3 del trajecte, s\u2019ens afeg\u00ed la 3\u00aa companyia i ens assabent\u00e0rem que an\u00e0vem a Barcelona o rodalies, per\u00f2 no fou aix\u00eds. A les 5 del mat\u00ed arribem a Lleida i, despr\u00e9s d\u2019estar parats dues llargues hores, ens fan baixar i despr\u00e9s de caminar prop [de] mitja hora ens fan parar i ens indiquen unes velles construccions, on als baixos hi havia hagut bestiar feia molt temps i fou la nostra caserna on ens hi apleg\u00e0rem tot el 164 batall\u00f3. Hi estigu\u00e9rem fins el dia 31, que no f\u00e9iem res de res i menjar tampoc ens en donaven gaire. Pass\u00e0vem el temps a [veure] qui matava m\u00e9s polls, i aix\u00f2 feia que rigu\u00e9ssim molt. En Quintana i altres em deien: \u201cEscriu a la Cecilia, ara que tens temps!\u201d. Pobra nana. No vaig escriu-re-li fins arribar al nou dest\u00ed, com a despedida, dient-li que \u00e9rem a dintre de la mateixa ciutat de Barcelona, per\u00f2 res de direcci\u00f3 perqu\u00e8 no em trob\u00e9s. Mai m\u00e9s vaig sapiguer res d\u2019ella.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 31 d\u2019octubre, 2\u00aa, 3\u00aa i 4\u00aa companyia, al tren. La 4\u00aa va baixar a Calaf, la 3\u00aa, a prop de Sabadell i la 2\u00aa, nosaltres, a Montcada i Reixac; caminant i plovent ens feren anar a la barriada de Mas Rampinyo, allotjant-nos en una vella serradora for\u00e7a desmantellada pel pas de la guerra, on es tenia de fer una carretera que portaria a les afores de Ripollet, on hi constru\u00efen un polvor\u00ed de l\u2019ex\u00e8rcit. No ens ho pass\u00e0vem malament. Com no hi havia llenya per la cuina, cada dia n\u2019anomenaven 16 per anar a arrencar soques de pi d\u2019aquells for\u00e7a llunyans boscos. Com no hi havia animals per tirar el carro on les port\u00e0vem, f\u00e8iem de burros nosaltres. Jo gaireb\u00e9 hi anava voluntari; em trobaba m\u00e9s lliure.<\/p>\n

 <\/p>\n

En arribar [a] aquest nou estatge, vaig fer-ho sapiguer als meus pares, dient on tenien de baixar i [que] preguntessin i alg\u00fa ja els [ho] indicaria. Em fan saber que baixaran el segon diumenge. Em decideixo i demano a l\u2019alferes si em deixava anar a rebre\u2019ls a l\u2019estaci\u00f3 de Montcada i em diu que s\u00ed, \u201cpero a las 12:30, all\u00ed\u201d. Cada diumenge i festes, all\u00f2 semblava una fira. \u00c9rem 49 catalans i quasi tots de Barcelona i prov\u00edncia. El tren arribava a les 8:20 i jo ja feia mitja hora que m\u2019esperava. Arriba el tren i ja els vaig ovirar dins d\u2019un vag\u00f3. Corro i anaven junts amb un matrimoni del Pont de Vilomara, que tamb\u00e9 hi tenien un fill amb mi, per\u00f2 no era [a] esperar-los. Ens abracem molt emocionats i el primer que em diu el pare [\u00e9s] que \u201camb parenostres ja t\u2019hav\u00edem dit Pere\u201d. Va baixar el pare, el germ\u00e0 Ton i la cosina Concepci\u00f3, que era la que els llegia i contestava les nostres cartes i va dir que el diumenge vinent baixaria la mare tamb\u00e9 acompanyada. Ens explic\u00e0rem moltes coses i tots contents i molt emocionats. Vaig tenir d\u2019anar a dinar a la companyia, per\u00f2 em vaig reunir amb ells tot seguit acompanyant-los a l\u2019estaci\u00f3 on agafaren el tren de les 17:25.<\/p>\n

 <\/p>\n

El seg\u00fcent diumenge vaig rebre a l\u2019estaci\u00f3 a la mare, que l\u2019acompanyava la cosina Teresina de Manresa. La mare no parava de sanglotar d\u2019emocionada i cada moment deia \u201caquets malparits\u201d, referint-se al Franco, \u201cque per culpa seva feia tants mesos que les passava tothom tan malament\u201d. Tamb\u00e9 marxaren a la mateixa hora que el pare i la mare es notava [que] havia sofert molt perqu\u00e8 la majoria del temps que pass\u00e0rem junts sempre va estar plorosa.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia de la Pur\u00edsima, al retornar de missa, amb l\u2019amic Serra de Vic, el centinella de la porta em diu: \u201cAquella se\u00f1ora y jovencita han preguntado por t\u00ed\u201d. Les miro i no les coneixia de res. M\u2019atanso i dic: \u201cS\u00f3c en Pere Puig\u201d, i aquella dona, vestida del tot [de] negre, em mira i se\u2019m llen\u00e7a al coll plorant i em diu: \u201cFill meu, per fi t\u2019he trobat!\u201d. Jo quedo sorpr\u00e8s i sense saber qu\u00e8 fer ni dir, per\u00f2 tot seguit ja em va dir: \u201cS\u00f3c la mare del teu amic de pen\u00faries Pere Rosich\u201d, i indicant-me la noia, la germana. La vaig abra\u00e7ar jo fort tamb\u00e9 perqu\u00e8 ja suposava que l\u2019amic seria mort. Parl\u00e0rem fins que ens separ\u00e0rem per anar a dinar a 2\/4 de 2, doncs tampoc em donaren perm\u00eds per fer-ho junt amb elles. Em digu\u00e9 que, al rebre la meva carta, que guardava com un tresor, s\u2019havia valgut de bones amistats i al dia seg\u00fcent ja varen sortir direcci\u00f3 Saragossa, acompanyada d\u2019un militar amb graduaci\u00f3 i que a les 8 de la tarda del mateix dia ja retornaven a Barcelona amb en Pere dins una ambul\u00e0ncia militar. Que varen passar 9 dies junts, a casa seva, per\u00f2 no li varen poguer allargar m\u00e9s la vida. Que mai podria pagar-me el favor humanitari que li havia fet i que el seu fill sempre m\u2019anomenava, ja que tamb\u00e9 li havia fet altres favors. (Jo no ho recordo, per\u00f2 s\u00ed [que] \u00e9rem for\u00e7a amics). Que volia que l\u2019an\u00e9s a visitar sovint, que era com casa seva, que al veurem a mi s\u2019imaginaria el seu fill, etc. Es veien gent amable i alg\u00fa els va voler mal, doncs tenien botiga, i el seu marit l\u2019assassinaren els de la FAI. La noia era molt bonica i ens abra\u00e7\u00e0rem a la despedida (doncs tingu\u00e9rem poc temps) i em va fer prometre [que] els aniria a veure, que la seva mare, per localitzar-me, s\u2019havia tingut d\u2019informar per mitj\u00e0 de Capitan\u00eda General de Saragossa. No sabia com despedir-me d\u2019aquella bona dona que no deixava de plorar i que [deia que] tant m\u2019assemblaca al seu Pere. Al dia seg\u00fcent d\u2019aquesta emocionant trobada, mentres din\u00e0vem, ve el que feia de furriel i jefe de cuina -tamb\u00e9 era presoner- i em diu: \u201cAquesta tarda no vagis a treballar, i a les 4 vine a veure\u2019m que hem de parlar\u201d. No em va volguer dir qu\u00e8 volia i fins que va arribar l\u2019hora estava molt neguit\u00f3s. Em presento i diu: \u201cVull oferir-te un enchufe i si no l\u2019acceptes ser\u00e0s un cap de ruc\u201d. I jo, emprenyat, ja dic: \u201cXerra d\u2019una vegada, collons!\u201d (\u00e9rem for\u00e7a amics) i m\u2019ho explica. Per torns, tots els 11 soldats de l\u2019escolta i assistents, per torns, els donaran permisos, entre desembre i gener, i el capit\u00e0 jefe del batall\u00f3 que tenia l\u2019estan\u00e7a all\u00e0 i era el jefe militar de la pla\u00e7a m\u2019ha dit [que] li vusqui un assistent entre aquesta 2\u00aa companyia i que si ho fa b\u00e9 [ser\u00e0] per sempre. Li dic: \u201cNo, \u00e9s massa malparit. Ja saps que ens va fer c\u00f3rrer a \u201cpasso ligero\u201d al camp de futbol de Montcada sense cap culpa m\u00e9s de 4 hores a la nit, i amb la mala llet que sempre mostra tenir, me les faria passar molt putes\u201d. \u201cNo siguis ruc! Deixa d\u2019arrancar soques i tibar el carro. Estar\u00e0s b\u00e9. La que diuen que fa de seva dona \u00e9s molt bona noia i catalana, i \u00e9s amb qui haur\u00e0s de tractar. Anir\u00e0s a fer vida al seu xalet a baix a Montcada junt amb el xofer, i encara que haur\u00e0s de venir a menjar aqu\u00ed, sempre et \u201ccaur\u00e0\u201d alguna cosa d\u2019all\u00e0\u201d. El capit\u00e0 era mutilat de guerra. Li faltava la cama dreta i tenia una \u201cbola\u201d \u201ca los rojos\u201d, que es deia, fotia uns c\u00e0stigs que tremolava tothom. \u201cEm fa por, furriel, tenir de tractar-lo directament\u201d, per\u00f2 em va insisitir tant que vaig dir-li: \u201cHo provar\u00e9 i segons [com] vagi la cosa, torno a tibar el carro\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Marxem els dos caminant cap a Montcada. Arribem al xalet i el xofer estava llegint una novela al garatge i diu: \u201cCarai, quin canvi amb [el] morrut marroqu\u00ed que tenia!\u201d. El capit\u00e0 era a l\u2019habitaci\u00f3 i la Sra. diu: \u201cBienvenido\u201d, i dirigint-se al furriel li diu: \u201cHas bien acertado\u201d, i li contesta: \u201c\u00c9s catal\u00e0, com nosaltres\u201d. \u201cQu\u00e9 bien, me alegro por todo\u201d. El capit\u00e0 no podia suportar que parl\u00e9s ning\u00fa el catal\u00e0 en la seva pres\u00e8ncia, cosa que em va advertir ella i el xofer. A la poca estona, acompanyat per la cuinera, que era murciana, va venir el capit\u00e0. El saludo i em diu: \u201cHaces cara de catal\u00e1n. Tendr\u00e9 que aprenderlo [a] hablar yo tambi\u00e9n\u201d, somrient, i ens va extranyar a tots que digu\u00e9s aix\u00f2, i sols em va dir: \u201cMercedes \u2013la seva dona- y Isabel \u2013 la cuinera- ya te pondr\u00e1n al corriente y puedes traer tus pertenencias y, salvo la comida, har\u00e1s vida aqu\u00ed, con Juan, el ch\u00f3fer\u201d. Sortim amb el furriel i em diu: \u201cSi ets atent i els segueixes la \u201cbeta\u201d ja veur\u00e0s que estar\u00e0s molt b\u00e9. Em va dir el capit\u00e0 \u2018B\u00fascame un trabajador que tenga mejor presencia que Bulad\u00f3\u2019, el marroqu\u00ed que tenia, i em va semblar que tu eres molt indicat i li has caigut b\u00e9 i a la senyota, tamb\u00e9\u201d. A les 7 ja estava ben col\u00b7locat a la mateixa habitaci\u00f3 amb el xofer al costat del cotxe oficial que tenia. El capit\u00e0 no hi era. Em digueren que cada tarda la passaven per Barcelona i retornaven entre 9 i 10. La cuinera em mostr\u00e0 estar contenta amb la meva elecci\u00f3 i em va fer moltes advert\u00e8ncies, que veuria i hauria de suportar moltes impertin\u00e8ncies i coses fora del normal i \u201cencara que t\u2019ofenguin i et molestin, tu cec, mut i indiferent, perqu\u00e8 veur\u00e0s i haur\u00e0s de suportar coses que et semblaran impossibles. Si ho agafes a b\u00e9, fins [i tot] et divertir\u00e0s, per\u00f2 encara que et provoquin, tu bona cara, com fem amb el xofer\u201d. Era una dona de 45 anys, murciana, viuda de guerra. El seu home mor\u00ed en la defensa de Madrid. Era voluntari de la CNT. Tenia dues filles de 16 i 19 anys, molt eixerides, i les portava molt controlades, i estudiaven el que podien als vespres i de dia anaven a hores a fer feines per aquells xalets del voltant. Al dia seg\u00fcent, abans que es llev\u00e9s el capit\u00e0, la Sra. Mercedes em va fer un bon sermonet dient-me el mateix que la cuinera Isabel.<\/p>\n

 <\/p>\n

Em va agradar l\u2019expressi\u00f3 i el car\u00e0cter d\u2019aquesta dona de 33 anys que em mostr\u00e0 molta confian\u00e7a i m\u2019anim\u00e0 molt per tot, per\u00f2 que fes el que em manessin, qui fos, i com si no vei\u00e9s res. El xofer em pos\u00e0 al corrent, que quan va arribar de Saragossa \u201cel capit\u00e0 va reclamar cotxe i xofer i em destinaren a mi. V\u00e0rem pasar dos dies visitant les companyies i als vespres, de pais\u00e0, em feia portar-lo pel Barri Xino de Barcelona, per les cases de putes m\u00e9s luxoses, i cabarets, fins cap a les 12 de la nit, i el 6\u00e8 dia se\u2019n va amb una i al tornar surt amb ella agafat del bra\u00e7 i em diu: \u2018Ya nos podemos ir. Te presento a Mercedes, que haremos vida juntos, pero para ti y todos es mi mujer, eh!\u2019. \u00c9s molt bona dona i comprensiva, que s\u2019ha adabtat molt b\u00e9 i en fa el que vol. Aix\u00eds que tu segueix els consells que tots t’hem donat i estar\u00e0s b\u00e9\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

El xalet del capit\u00e0 era el cuartel de tots els jefes i oficials casats i solters de les rodalies. Principalment, dissabtes i diumenges i festius sempre hi havia \u201cjarana\u201d i bona. Alguns dies eren m\u00e9s de 30 i tot ho ten\u00edem de servir, el que fos, la cuinera, el xofer i jo i no hi havia gaire espai, que all\u00f2 semblaba una \u201ct\u00f3mbola\u201d, un sobre l\u2019altre, per\u00f2 es divertien d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 i excepte festes senyalades, Nadal, Cap d\u2019Any, Reis o Sants o cumpleanys d\u2019algun jefe, les dones totes eren putes de Barcelona. Per any nou hi havia alguns matrimonis, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia 11 pepes pels solters i el que es va veure i van fer all\u00e0, all\u00f2 ja passava del tot, que no s\u00e9 com les 5 parelles de casats que hi havia, i dos eren jefes for\u00e7a grans, varen suportar all\u00f2. Els solters amb les pepes fins cardaven a la vista, arramblant-se a les parets. Un esc\u00e0ndol. Poc despr\u00e9s de les dues, els casats varen marxar i encara continu\u00e0 pitjor. Amb el xofer, ens agafaven, ens ho tocaven tot, ens feien burles per riure m\u00e9s i nosaltres, mans quietes, per\u00f2 seguint la gresca. Reclamaven pastes i begudes i la Isabel ja els sabia tractar b\u00e9 i els acontentava a tots. Passaven de les 4 quan s\u2019acab\u00e0 la festa, que m\u00e9s no podien pas divertir-se i els tres m\u00e0rtirs fins sobre les 6 per posar-ho tot b\u00e9 i fregant porqueries per tots els racons. Amb la disbauxa que hi havia ens provocaven amb el xofer, per\u00f2 les acontent\u00e0vem rient. A les dues, capit\u00e0 i Sra. marxaren a dinar a un bon restaurant que hi havia al poble i per ordre del capit\u00e0 la Isabel ens va fer una bon\u00edssima \u201cpaella\u201d i bistecs de carn, torrons i una ampolla de xampany. A les 9 del vespre em va fer que els acompany\u00e9s a una festa organitzada per l\u2019ajuntament en un local molt ferm per tot. Mentres sopaven molt\u00edssima gent, als assistents d\u2019oficial tamb\u00e9 ens atiparen a base d\u2019entrepans. Al ball hi havia molt\u00edsimes noies, per\u00f2 molt pocs nois. Jo, com d\u2019altres, est\u00e0vem al costat dels \u201cpalcs\u201d per si ens necessitaven per res i les noies feien signes perqu\u00e8 an\u00e9ssim a ballar. Alguns ho demanaven a l\u2019oficial i els ho cedien. Jo els feia que no en sabia. Fins [que] una, que era la lletera que anava a buscar la llet cada mat\u00ed, es va atrevir a venir a buscar-me i va demanar-ho al capit\u00e0, que va dir que s\u00ed, per\u00f2 jo que no perqu\u00e8 no ho havia fet mai. Va marxar molt enfadada i al anar a buscar la llet, no em va voler servir. Ho va fer la seva mare, que aix\u00eds m\u2019ho va dir. El dia que varen celebrar la festa d\u2019aniversari de la \u201cliberaci\u00f3n del pueblo\u201d tamb\u00e9 varen fer una gran festa i ball i tamb\u00e9 vaig tenir d\u2019anar-hi i 3 noies tamb\u00e9 em vingueren a buscar i els vaig dir que no perqu\u00e8 no en sabia. I aix\u00f2 que el capit\u00e0 i Sra. deien: \u201cVes, ya te ense\u00f1ar\u00e1n\u201d, i no vaig atrevir-me. Amb la lletera, que era molt alta i guapa, segurament ens haur\u00edem \u201cenrotllat\u201d, per\u00f2 el seu pare va fer que no tir\u00e9ssim endavant, ella mateixa m\u2019ho va dir. Vull fer constar un fet molt llastim\u00f3s i t\u00e8tric que va passar.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 22 de desembre, en un apartat de les moltes vies que hi ha a Montcada Bifurcaci\u00f3, hi havia 12 vagons plens de sacs de patates enviades desde Navarra per intend\u00e8ncia militar de la 4\u00aa regi\u00f3 i [a] la nit varen obrir un vag\u00f3 i en robaren 9 sacs. Un vigilant es don\u00e0 compte que era obert, cursa un parte i alg\u00fa, deien, va veure rondant per all\u00e0 soldats no massa ben vestits. A uns 40 metres de les vies hi havia una casa molt gran on hi havia allotjada una companyia de presoners com nosaltres que arreglaven vies i ponts i cap all\u00e0 varen anar les sospites. Al migdia, quan estaven formats per dinar, el seu oficial jefe expos\u00e0 el que havia passat, dient directament que ho havien fet components \u201cde esta compa\u00f1\u00eda, que salieran por las buenas o los har\u00edan salir por las malas\u201d. Naturalment no sortia ning\u00fa i fan presentar el vigilant i un home gran que els va mirar tots i n\u2019escull 4 que li semblava [que] reconeixia, que anaven amb un carro gran de portar verdures als mercats per tal carrer que enlla\u00e7ava el cam\u00ed de les vies. Ells que no, \u201cque no hab\u00edan salido para nada de la casa\u201d i els que hi dormien junts deien que no havien notat que marxessin. Varen donar per v\u00e0lida la versi\u00f3 del pais\u00e0 i, lligats de mans a les 8 de la tarda, i plovia, els porten al xalet del capit\u00e0. Els pugen al menjador, 4 soldats amb el fusell a la m\u00e0, un sargent i l\u2019oficial de la companyia que explic\u00e0 a la seva manera els fets. Jo hi era present, doncs els havia obert la porta del carrer i vaig avisar el capit\u00e0 que em digu\u00e9 [que] els acompany\u00e9s a la seva pres\u00e8ncia i que no em mogu\u00e9s, em va dir. Plorant negaven haver-ho fet, que no havien sortit per res de la casa i el capit\u00e0 diu: \u201cEs mejor [que] dig\u00e1is la verdad y d\u00f3nde los llev\u00e1steis. A mi las l\u00e1grimas y lamentos no me conmueben\u201d i ells, que no, que \u201cjuraban por Di\u00f3s y su madre que no lo hab\u00edan hecho\u201d. Em diu el capit\u00e0 \u201cque vaya a su habitaci\u00f3n y traiga una caja redonda\u201d. Li porto i diu: \u201cLa puedes abrir y dale al oficial su contenido\u201d. Hi havia enrotllats dos \u201cgaiatos\u201d de cuiro. L\u2019oficial els d\u00f3na a dos dels soldats i ordena als 4 [que es posin] \u201cde rodillas\u201d. Els treuen guerrera i camisa i diu: \u201cGolpearlos hasta que decidan hablar\u201d. Era esgarrif\u00f3s tenir de presenciar all\u00f2. Cridaven de mal i \u201ccuanto m\u00e1s chillen, m\u00e1s fuerte\u201d, i es rellevaven els que picaven. Dur\u00e0 molt aquesta trag\u00e8dia. Fins perdien el coneixement i el capit\u00e0 exaltat deia: \u201cNo dej\u00e9is de golpear\u201d. Va durar fins que ja cap, pot dir-se, es movia, dient: \u201cEn cuanto reaccionen, los llev\u00e1is al rinc\u00f3n de un calabozo\u201d. M\u00e9s de mitja hora els cost\u00e0 reanimar-los una mica i quan el capit\u00e0 s\u2019al\u00e7\u00e0 per anar a l\u2019habitaci\u00f3 va dir: \u201cOficial, que den curso oficial al expediente\u201d. Era un fet llastim\u00f3s. Fins l\u2019oficial es mostrava molt nervi\u00f3s i semblava que no podia parlar i el sargent i els golpejadors fins ploraven. No s\u00e9 com ho farien. Em va sembalr dif\u00edcil [que] poguessin arribar al seu lloc sense altra ajuda i dies despr\u00e9s es va saber que havien agafat dos homes el dia abans de Nadal cap al tard de la tarda, que venien patates pels pisos a l\u2019Hospitalet, que eren les robades a l\u2019apartat de l\u2019estaci\u00f3 de Montcada Bifurcaci\u00f3. Aix\u00f2 es va airejar molt per Montcada, doncs es va saber el que havia passat als 4 soldats presoners. Amb la Sra. Mercedes mai v\u00e0rem fer cap comentari d\u2019aquest fet i amb el xofer i [la] cuinera molt poc. Aix\u00f2 que ho varen sentir tot, per\u00f2 jo de pensar-ho sempre em fa venir r\u00e0bia aquesta gent inhumana.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pel dem\u00e9s, estaba for\u00e7a b\u00e9. Alguns dies la Isabel em deia que mir\u00e9s de comprar algun xusco de pa als amics de la companyia, que es venien per comprar tabac, per alguns compromisos que ella s\u2019imposava amb amistats, i el pa escassejava molt\u00edssim i ella em passava altre menjar cuinat i tots contents. Les filles la venien a veure dos dies a la setmana i f\u00e8iem bones xerrades. No havia pensat a dir que el capit\u00e0 tenia un ferm gos alemany i mat\u00ed i tarda tenia de fer-lo passejar i m\u2019anava b\u00e9 per entrar amb comberses amb noies. Cada dia anava a l\u2019estaci\u00f3 per mirar els trens que anaven a Manresa, que forces vegades veia gent de S\u00faria, per\u00f2 mai vaig fer res per parlar amb ning\u00fa. Una vegada al dia anava a la companyia per menjar, i feia xerrades amb els amics. Em deien: \u201cTu s\u00ed que has agafat la vaca pels collons\u201d, referint-se a la sort tinguda, per\u00f2 tamb\u00e9 els deia que hi havia dies que passava la meva, em tocava aguantar coses desagradables, no el que he explicat, que no ho vaig dir mai a ning\u00fa, sin\u00f3 altres coses, que no cal ressenyar, per\u00f2 tenies d\u2019empassar-te la saliva i [fer] bona cara.<\/p>\n

 <\/p>\n

Era el dia 22 de gener. Va venir un oficial, parl\u00e0 amb el capit\u00e0, que em pregunt\u00e0 si coneixia uns tals Torres, Serra, Quintana, Punt\u00ed i Ricart i dic somrient: \u201cS\u00ed, molt. Tota la campanya de presoners hem anat junts i som molt amics\u201d. \u201cPues acompa\u00f1a al oficial a la compa\u00f1\u00eda\u201d. Portava un cotxe oficial i cap a la companyia. No f\u00e9rem cap comentari i ja comen\u00e7ava a fosquejar i dic: \u201cA aquesta hora, segur [que] els hi trobarem\u201d. Parlem amb [el] centinella que agafa l\u2019embut i els crid\u00e0 \u201cque se presenten\u201d. Entrem a dintre la nau i els diu: \u201cVinc en nom propi i l\u2019Ajuntament de Vic i ho faig extensiu a tota la comarca. S\u00f3c oficial de la junta reguladora de camps de concentraci\u00f3 i batallons de treballadors i busco a tots els de la comarca que tenen els avals conformes. Si me\u2019ls volen entregar els gestionar\u00e9 i dintre 20 o 24 dies quedaran en llibertat\u201d. Quina alegria per tots ells, corrents cap a la maleta i els entreguen, ell els repass\u00e0 i diu: \u201cTots conformes. Estareu pocs dies aqu\u00ed fent carretera\u201d. Es saludaren militarment, cap al cotxe i avall. Jo, silenci\u00f3s, anava pensant i no em decidia i tot d\u2019una dic: \u201cMi alf\u00e9rez, per qu\u00e8 no m\u2019acepte els meus avals i me\u2019ls gestiona tamb\u00e9? Ens hem fet \u00edntims amics desde el 5\u00e8 dia de fer-nos presoners i que ells tenen la sort de sortir del batall\u00f3 i jo, tenint els avals igual de b\u00e9, no\u201d. Em diu si n\u2019haig cursat a Madrid i li dic que s\u00ed, el dia 2 de mar\u00e7 del 39, i [que a] l\u2019ajuntament en cursaren per segona vegada el dia 2 de juny. Em diu que no est\u00e0 facultat per fora d\u2019Osona sense perm\u00eds del jefe del batall\u00f3 i diu \u201ccom [que] vull despedir-me d\u2019ell, si b\u00e9 a tomb, ja n\u2019hi parlar\u00e9\u201d. Per sort, com [que] plovia, no havia sortit cap a Barcelona i el trob\u00e0 a casa. Es posaren a parlar i jo, inquiet, li dir\u00e0, no li dir\u00e0, i com si no volgu\u00e9s dir-li directament li diu: \u201cMis 5 paisanos tienen buenos avales i seguramente dentro de 15 d\u00edas ya se le largar\u00e1n i quedar\u00e1 s\u00f3lo su asistente de los que hicieron prisioneros juntos y no se han separado en toda su campa\u00f1a\u201d, i li respon: \u201cEso que tambi\u00e9n tiene buenos avales, que un d\u00eda me los ense\u00f1\u00f3 y ya que viene al caso uno m\u00e1s tambi\u00e9n lo puede gestionar\u201d. Em va venir una fredor que em pensava [que] em desmaiava i diu: \u201cPedro, ves a por los avales, que tendr\u00e1 un poco m\u00e1s de trabajo al alf\u00e9rez\u201d , i dic: \u201cS\u00ed, mi capit\u00e1n, voy corriendo\u201d. Torno del tot emocionat i els i lliuro a ell i diu: \u201cAl alf\u00e9rez, yo ya los he visto.\u201d Els saludo i els hi dono que no veia res. Tenia els ulls tots plorosos. La Mercedes, que va venir just quan l\u2019alf\u00e9rez deia [que] em quedaria sol de la colla, per\u00f2 no va dir ni un mot, ens creuem amb la mirada i tamb\u00e9 es notaba [que] s\u2019havia emocionat. Es despedeix l\u2019alf\u00e9rez i l\u2019acompanyo fins al carrer. Volia dir-li quelcom d\u2019agra\u00efment i em diu somrient, posant-se un dit al llavi: \u201cHem tingut sort. No em diguis res\u201d. Es fica al cotxe i arranca, tornant-me el saludo militar. Torno a la sala tot corrents per mostrar-los la meva alegria i agra\u00efment i ja eren a l\u2019habiatci\u00f3. La senyora Isabel i el xofer tamb\u00e9 em mostraren la seva alegria. Ara ja nom\u00e9s calia esperar. La Sra. Mercedes em digu\u00e9 que no en parl\u00e9s m\u00e9s al capit\u00e0 i a ning\u00fa de la companyia d\u2019aquest assumpte. Havien passat 4 dies i la Sra. Isabel, la cuinera, recordo, [que] en sort\u00edrem a parlar i em digu\u00e9: \u201cPuedes dar gracias a la Sra. Mercedes de tu suerte, pues cuando march\u00e1steis con el alf\u00e9rez a la compa\u00f1\u00eda, como havia o\u00eddo de qu\u00e9 se trataba, o\u00ed bien que le dec\u00eda \u2018haz que se lleve los de Pedro, tan buen chico como es\u2019. No sabes lo que me alegro. Es muy buena mujer\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

El d\u00eda 29 de gener arriba l\u2019ordre que Josep Serra, Joan Quintana i Pere Puig causin baixa al batall\u00f3 i passin a la caixa de reclutes per incorporaci\u00f3 a l\u2019ex\u00e8rcit. El mateix capit\u00e0 ho va llegir quan ja feia una estona que dinaven, que jo sempre els servia la taula. Vaig mostrar-los la meva alegria i a la poca estona els dic si podria donar-me un parell de dies per despedir-me dels meus pares, doncs tal vegada m\u2019enviaven lluny i d\u00e9u sabia quan els podria tornar a veure i em diu: \u201cNo es f\u00e1cil que te lo pueda conceder porqu\u00e9 marca las fechas\u201d. Era dimecres i poc despr\u00e9s de dinar em diu: \u201cPuedes marchar a tu casa hasta las 9 de la ma\u00f1ana del lunes, que pasar\u00e1s por aqu\u00ed a recoger el pasaporte y documentaci\u00f3n a presentar en Barcelona. Ves a la oficina que te hagan el pase de hoy [por] si puedes llegar a tu casa hoy y buen viaje y [que] encuentres bien a la familia\u201d, i li dic que \u201cs\u00ed me daba tiempo\u201d. Vaig tenir d\u2019agafar el tren de \u00be de 8 i ja sabia [que] no podria arribar a S\u00faria, per\u00f2 vaig anar a casa del tio Federico que van estar molt contents, per\u00f2 que tenien poc sopar i els dic que ja me\u2019l portava, doncs jo sempre tenia la precauci\u00f3 de tenir pa de reserva i tenia dos xuscos i un bon tros de pa. Ens menj\u00e0rem un xusco i el tros i a dormir. A les 8 ja era a cal Galtanegra per agafar l\u2019autocar de 2\/4 de 9. Baixo de l\u2019autocar i la mare en aquell moment sortia de casa i atravessava la carretera i volia anar a l\u2019hort. Crido: \u201cMare!\u201d Em sent, mira i va llen\u00e7ar el cistell i corrent cap a mi ens abra\u00e7\u00e0rem, tot plorant d\u2019alegria, i va sortir tot el barri, doncs era l\u2019hora que obrien els comer\u00e7os. Estona trig\u00e0rem a entrar a casa. El pare era a la vinya dels Joncarets i el germ\u00e0 Ton, que feia 7 mesos havia sortit del camp de concentraci\u00f3, treballava de manobre a Cal Cristo i no ens vei\u00e9rem fins l\u2019hora de dinar. Van ser pocs dies, per\u00f2 prou per adonar-me de l\u2019angoixa en qu\u00e8 es vivia. Com [que] tenia molts amics, no parava de xerrar, per\u00f2 molts em saludaven i no volien que parl\u00e9ssim. La por que hi havia, i altres que no em miraven amb bons ulls.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arriba el dilluns, a \u00be de 7 cap a Manresa, i a 2\/4 de 10 vaig arribar a Montcada. A l\u2019oficina em donen els papers. Vaig anar a despedir-me de la Sra. Isabel i [del] xofer, que em don\u00e0 un paparet de la Sra. Mercedes que deia: \u201cBuena suerte en tu nuevo destino\u201d, per\u00f2 no era signat. Al Quintana i a en Serra els feren anar directament a la caixa de reclutes i al Torres, Ricart i Punt\u00ed els arrib\u00e0 l\u2019ordre de llibertat el dijous i, com tots, ens enviaren a casa fins quan ens avisessin, i a les 5 de la tarda ja tornava a ser a casa, amb l\u2019alegria de tots. Vaig presentar-me primer a la Guardia Civil, que m\u2019ordenaren que hi tenia d\u2019anar cada diumenge sens falta justificada. A l\u2019Ajuntament, em feren entregar documents que em podien fer molta falta, per donar-me la cartilla \u201cde racionaminento\u201d. A la f\u00e0brica, per manca de mat\u00e8ria prima, cot\u00f3, sols treballaven tres dies, per\u00f2 els homes tota la setmana. El dimecres m\u2019hi presento i el director era en Josep Serarols, que nosaltres l\u2019hav\u00edem nomenat jefe del consell d\u2019empresa de la colectivitat. Em diu que no em podia llogar, que no hi havia feina. Li dic que m\u2019havien dit que em tenien d\u2019admetre per procedir del servei militar i torna a dir que si an\u00e9s tota la f\u00e0brica encara s\u2019ho pensaria, [per\u00f2] que no. Li torno a dir que no m\u2019ho pot negar i ja veur\u00edem com acabaria i em contest\u00e0 que ja s\u2019havia acabat. Marxo disgustat i vaig a parlar amb en Leandre Ribera, que m\u2019havia signat avals i li explico i em diu: \u201cVes amb en Robert Portella, que \u00e9s el President del Sindicat Nacionalista i li expliques. Segur que t\u2019atendr\u00e0 b\u00e9 i treballa a la mateixa f\u00e0brica\u201d. [Hi] vaig, em rep molt b\u00e9 i li explico com havia anat la conversa de la negativa. Em diu si tenia, en Serarols, raons per la negativa i li dic que ens hav\u00edem discutit per les feines quan era delegat sindical [de la] UGT, per\u00f2 tenses i sense ra\u00f3, mai. Ell de mi no pot retreure\u2019m mai res dolent, per\u00f2 si aix\u00f2 no es soluciona com cal jo tinc molt per dir contra ell, que no se li posar\u00e0 gens b\u00e9 amb efecte moral i material. I em diu: \u201cNo en parlis amb ning\u00fa. Em sembla que ho arreglarem. Ves-te\u2019n tranquil\u201d. Com va anar la cosa, no ho s\u00e9, per\u00f2 el dijous al vespre, al plegar, el Lloren\u00e7 Viu, que era l\u2019administratiu, passa per casa, crida i diu a la mare: \u201cDigues al Pere que dem\u00e0 a les 8:40 del mat\u00ed vagi a treballar i es presenti al Portella que munta m\u00e0quines a la quadra de dalt\u201d. Molt estranyat, vaig a la f\u00e0brica i em presento al Portella i li dic: \u201cNo esperava una cosa tan r\u00e0pida, que no hagi esperat a dilluns\u201d, i em diu: \u201cLes coses que s\u2019han de solucionar com m\u00e9s r\u00e0pid millor, per\u00f2 sigues discret. No ho comentis\u201d. \u201cAix\u00f2 far\u00e9\u201d, vaig contestar-li i dic: \u201cQuina \u00e9s la meva feina?\u201d. \u201cAnar fregant aquestes peces i portar-me el que et demani\u201d. Vaig treballar 5 setmanes amb ell, que f\u00e9rem bones xerrades, parlant de tot, doncs a casa \u00e9rem amics dels seus pares, i amb el seu germ\u00e0 Juanito, molt amics. Tots els tres germans que eren feren la guerra amb en Franco. Va arribar mat\u00e8ria prima (cot\u00f3) i engegaren totes les m\u00e0quines i em canviaren de feina. Tenia forces amics al poble, per\u00f2 bastants em retiraren l\u2019amistat. Em miraven amb els ulls \u201cgrossos\u201d i alguns incl\u00fas vaig saber [que] em feren la \u201cpunyeta\u201d amb mala llet.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dos dies despr\u00e9s de l\u2019arribada de la caixa de reclutes, es troben dues dones i de l\u2019una \u00e9rem \u00edntims amics del coro, del seu marit, i es posen a parlar davant la sastreria de cal Sa\u00f1es. Al moment, en passa una altra (aquestes tres dones varen fer molt mal als qui deien rojos) i diu: \u201cSabeu qui m\u2019han dit que ha arribat? El petit de Cal Tonnarra (motiu vell de casa meva)\u201d. I una diu: \u201cOn era?\u201d. I respon: \u201cPresoner, a un batall\u00f3 de treballadors\u201d. I les dues primeres diuen: \u201cJa en parlarem. Si conv\u00e9 ja el tornarem a fer agafar\u201d. Aix\u00f2 ho va sentir un que estava assegut a un banc del carrer d\u2019una bodega que hi ha al costat i m\u2019ho va dir i ho vaig explicar a casa. La meva mare, amb aquesta que va dir aix\u00f2 s\u2019havien tingut for\u00e7a simpatia i, al rentador p\u00fablic, quan s\u2019hi trobaven, feien forces xerrades, per\u00f2 com que era ferotge beata ara amb el canvi pol\u00edtic no li deia res i la mare diu: \u201cSi algun dia ens trobem rentant, ja em sentir\u00e0\u201d. I uns dies despr\u00e9s, varen coincidir i es va forjar un \u201cfoll\u00f3n\u201d de dolentes paraules que la mare amb la picadora a la m\u00e0 i va c\u00f3rrer directe a ella, que sort que entre tres la varen agafar, que de pics n\u2019hi hauria hagut i [de] forts. I arreplega la seva roba sense rentar i va marxar amena\u00e7ant-la que ja en parlaria en un altre lloc i \u201cEt far\u00e9 agafar, roja!\u201d. I la mare li va dir: \u201cProcura que algun dia no et trenqui les cames, bruixa!\u201d Per sort, no va tenir cap reper[cu]ssi\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un dia, al retornar a casa del treball a les 7 del vespre, davant de la seva bodega, al costat d\u2019on jo vivia, hi havia el seu amo, l\u2019Isidre Massana, i em diu \u201cCom va, Pere?\u201d, i li dic \u201cB\u00e9!\u201d, i ens posem a parlar. El Mateu Bertran, que tenia el taller botiga de ferreteria i ferrava rucs i mules i cavalls dues portes m\u00e9s enll\u00e0 i em salud\u00e0 i com m\u2019havia anat i com m\u2019anava ara i els tres entrem en franca conversa que dur\u00e0 fins [que] ja passaven de les 8. Dos dies despr\u00e9s, l\u2019amic Josep Torrabadella, que era del Frente de Juventudes per evitar-se problemes ell i fam\u00edlia i aix\u00ed viure i tapar el passat, s\u2019afili\u00e0 a la Falange, i em diu: \u201cPere, t\u2019aviso que et vigilen. Ves alerta amb qui parles i millor no agafis conversa amb ning\u00fa al carrer. Et van controlar dimarts amb la llarga conversa que vas tenir amb l\u2019Isidret i en Bertran i ja saps que un era d\u2019Esquerra Republicana i l\u2019altre de Joventuts Llibert\u00e0ries. Fes-me cas, si no ho passar\u00e0s malament\u201d. Li dono molt agra\u00eft les gr\u00e0cies i em repet\u00ed: \u201cAlerta, Pere!\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una altra de grossa em va passar sense saber-ho. A \u00faltims d\u2019abril, es va cursar una ordre militar als jefes del Movimiento Nacional perqu\u00e8 reclutessin entre \u201clos posibles antifranquistas, rojos, pendientes de incorporar-se a filas (com el meu cas) un n\u00famero por localidad, S\u00faria 24, para formar compa\u00f1\u00edas de trabajadores para la reconstrucci\u00f3n de puentes, carreteras, etc.\u201d. Es nomen\u00e0 a S\u00faria per aquest reclutament \u201cdos buenos patriotas\u201d i van tenir la santa mala llet d\u2019escollir-los tots catalans i entre aquests hi era jo. Quan varen tenir la llista feta, la varen presentar obligat\u00f2riament al consell local de defensa, per donar-hi conformitat. Entre aquests hi havia els dos que em varen signar els avals pels que vaig sortir del batall\u00f3 lliure. Vaig ser el pen\u00faltim de la llista i [a] l\u2019anomenar-me es varen al\u00e7ar de cop els dos i [varen] protestar dient que ells m\u2019havien avalat i no toleraven que m\u2019hi fiquesin de nou, que aix\u00f2 els restava credibilitat al que a la seva responsabilitat es concret\u00e9s i si en sortia alguna den\u00fancia. Em varen explicar que hi va haver unes discussions molt tenses i que hi va tenir d\u2019intervenir el jefe local i es va rectificar la meva incorporaci\u00f3, que sortiren el 25 de maig. Aquests dos malparits, a casa seva eren for\u00e7a amics amb el meu pare, incl\u00fas jo hi havia treballat collint olives amb ell. Mai m\u00e9s li vaig mirar la cara. M\u00e9s de 20 anys despr\u00e9s, anava amb el seu pare i ens creu\u00e0rem i fa: \u201cMira el Pere, encara potser es recorda de quan coll\u00edem olives\u201d, fent-se el graci\u00f3s, i li dic: \u201cNo ho vull recordar i millor no t\u2019hagu\u00e9s conegut mai\u201d, i vaig passar ni mirant-los. Els meus dies m\u00e9s bons que aquella temporada passava eren els diumenges i festes que no fallava mai al cine i alguna tarda al ball, ja de nou del tot amics amb l\u2019Empar les \u00faltimes setmanes.<\/p>\n

 <\/p>\n

M\u2019oblidava d\u2019un altre cas que em va passar, que va acabar b\u00e9, i que no ho esperava. Va ser la setmana sobre Pasqua. Anant al treball, anava al torn de tarda (era la primera setmana), em creuava amb amigues de la feina i xerrant cap a la feina. Dimecres, casualment, ens creu\u00e0rem amb la Francisca Balaguer de Cal Ton Muriu i [la] Maria Camprub\u00ed de Cal Bindo, del poble Vell. Al ball de nit del dia de Pasqua, la Francisca anava acompanyada d\u2019un jove gu\u00e0rdia civil i amb broma li dic: \u201cQue hi festeges?\u201d, perqu\u00e8 anaven solets, i diu: \u201cEns hem fet for\u00e7a amics, per\u00f2 de moment, no\u201d, i em va sortir de dir-li: \u201cOjo, que els gu\u00e0rdies civils s\u00f3n com els soldats i mariners, \u2018a cada puerto un amor\u2019\u201d. El dijous sort\u00edrem junts jo i la Maria, i a la cantonada de Cal Jordi l\u2019esperava el gu\u00e0rdia i continu\u00e0rem els tres i jo naturalment cap a casa meva. El divendres a les 7 de la tarda telefonen al despatx de la f\u00e0brica dient que \u201cPedro Puig se presente al cuartel de la Guardia Civil\u201d. Passen l\u2019av\u00eds al director que personalment m\u2019avisa i jo, cap al cuartel, mig tremolant pel que podria ser. Truco, em diuen \u201cpase\u201d. Hi havia de porter un gu\u00e0rdia molt dolent amb doble mala llet, que li deien \u201cel viejo\u201d, i diu: \u201c\u00bfQu\u00e9 desea?\u201d i no em d\u00f3na temps a dir res. Surt de l\u2019interior el gu\u00e0rdia de la Francisca i diu: \u201cEsto es asunto m\u00edo\u201d, i agafa un l\u00e0tigo que hi havia penjat i diu: \u201c\u00bfQu\u00e9 le dijiste a Francisca?\u201d. Jo vaig quedar sorpr\u00e8s, no comprenent el que volia dir i el gu\u00e0rdia \u201cel viejo\u201d diu: \u201cA ver, hay que aclarar esto\u201d, i el gu\u00e0rdia diu: \u201cEste dijo a mi novia que los guardias civiles somos como los soldados y marineros, en cada puerto un amor\u201d. I \u201cel viejo\u201d es pos\u00e0 a riure i diu: \u201c\u00bfEs verdad eso?\u201d, dic que s\u00ed, que \u201chablando en broma se lo dije por la amistat de tantos a\u00f1os de trabajar juntos\u201d, i diu \u201cel viejo\u201d: \u201c\u00bfY esto te ha ca\u00eddo mal? Si es una frase que la dice todo el mundo de siempre y es verdad. Anda, hombre, no te lo tomes as\u00ed y deja al chico, que no se lo dijo con mala intenci\u00f3n\u201d, rient sempre, i el gu\u00e0rdia diu: \u201cPues a mi estas bromas no me gustan\u201d, amb aspecte de mala llet i inquiet, amb el l\u00e0tigo a la m\u00e0, i se\u2019n va anar. I \u201cel viejo\u201d diu: \u201cAnda, vete, y cuidado con las bromas\u201d. Vaig quedar sorpr\u00e8s de l\u2019actitut \u201cdel viejo\u201d perqu\u00e8 amb la fama i amb tota veritat del malament que tractava a tothom, sembla no poguer creure que perqu\u00e8 li va fer gr\u00e0cia es va comportar tan b\u00e9, prenent-se a broma una cosa que em va salvar que em magoll\u00e9s a cops. No ho vaig comentar amb ning\u00fa perqu\u00e8 si s\u2019enteressin els gu\u00e0rdies, s\u2019enfadessin i en sort\u00eds perjudicat. No vaig parlar ni mirar-li la cara m\u00e9s a la Francisca, i la Maria treballant em preguntava qu\u00e8 m\u2019havien fet i un dia, m\u00e9s de 5 setmanes despr\u00e9s, li dic: \u201cDemana-ho a la Francisca\u201d. A primers de juny em varen dir que havien renyit i el gu\u00e0rdia la setmana de la festa major va marxar destinat a Cercs (Bergued\u00e0). Despr\u00e9s de la festa major, un dia vaig esperar la Francisca i [la] Maria al sortir del treball i li vaig dir, i la Maria volia deixar-nos sols i dic: \u201cNo, vull que ho s\u00e0pigues tu, tamb\u00e9. Francisca, ara ja ha passat tot, per\u00f2 has reflexionat la teva indiscresi\u00f3 al dir el que jo amb broma t\u2019havia dit, al gu\u00e0rdia?\u201d. Es va posar amb uns plors, que tots ens miraven. Em va dir mil vegades que la perdon\u00e9s, que ho havia passat i passava encara malament al recordar-ho. \u201cEl viejo\u201d \u00e9s molt dolent per tots, per\u00f2 a mi em va salvar d\u2019una bona pallisa per culpa teva\u201d, li vaig dir. \u201cNo puc esborrar-m\u2019ho de la mem\u00f2ria quan vaig veure [que] agafava el \u201cgaiato\u201d. Et devia dir alguna cosa a tu, suposo\u201d. I em diu: \u201cNo m\u2019ho facis recordar m\u00e9s, Pere, per favor\u201d. La Maria es va ficar a la conversa dient: \u201cFeia molt temps [que] et trobava extranya, sense ganes de parlar. Ara veig el motiu, ja est\u00e0 b\u00e9, Francisca\u201d, i les vaig deixar de cop, i a la \u201cing\u00e8nua\u201d no vaig mirar-la mai m\u00e9s la cara. Quan vaig arribar al poble llicenciat l\u2019any 45, la Maria em va dir que feia dos anys [que] s\u2019havia casat amb un soldat que durant la guerra havia estat a S\u00faria i vivien a un poble a prop de Mollerussa i no vaig veure que vingu\u00e9s m\u00e9s per S\u00faria.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 21 de desembre em criden a fer la mili, destinat al regiment d\u2019artilleria de muntanya n\u00ba 21 amb pla\u00e7a a Matar\u00f3. Hi v\u00e0rem anar junts amb l\u2019amic, treball\u00e0vem a la mateixa f\u00e0brica, Joan Ros. Ell, com [que] treballava a les oficines i tenia bona relaci\u00f3 amb l\u2019amo de la f\u00e0brica, Joan Bertrand, i havia fet la campanya de capit\u00e0 de l\u2019ex\u00e8rcit franquista ja va anar recomanat i directament ja el varen destinar a la bateria de destins i jo a la 5a bateria, patint molt en la instrucci\u00f3 i cuidant mulos a les quadres, per\u00f2 l\u2019amic Ros a primers de febrer em va ajudar a que em destinessin a la plana major regimental, a la secci\u00f3 de transmissions, i ja vaig estar salvat, fora de tot servei, excepte dos dies al mes, un a la quadra dels cavalls dels jefes i una nit d\u2019imagin\u00e0ria a la mateixa quadra. V\u00e0rem jurar bandera els primers dies de mar\u00e7.<\/p>\n

 <\/p>\n

El menj\u00e0 era poc i molt dolent, per\u00f2 ni havia molts que anaven de perm\u00eds de dissabte a la tarda al dilluns al mat\u00ed i si tenien servei a cuartel o imagin\u00e0ria no podien marxar si no tenien sustitut i jo sempre tenia feina: un cuartel 5 ptes, una imagin\u00e0ria 2 ptes i a la quadra 4 i aix\u00eds em podia comprar entrepants a la cantina. \u00c9rem al mateix cuartel amb el meu cos\u00ed Ramon Oliva, de Call\u00fas, i un de S\u00faria que es deia Pere Molin\u00e9, i a passeig quasi cada dia sort\u00edem els 4 junts. Els dies passaven volant i cada 3 mesos f\u00e8iem marxes i simulacres d\u2019operacions i es passava for\u00e7a malament. Nosaltres amb els carrets de fil a l\u2019esquena, muntant l\u00ednies telef\u00f2niques i els artillers amb els mulos i el muntatge dels canons que portaven a l\u2019esquena. En tot un any sols vaig aprofitar un perm\u00eds de 10 dies. Un dissabte a la tarda varen venir a veure\u2019ns l\u2019Empar i la cosina Carmeta, germana del Ramon, i v\u00e0rem anar a menjar a una tasca prop de l\u2019estaci\u00f3 i, mentres menj\u00e0vem, entra un home i es qued\u00e0 a la barra. El miro i em sembl\u00e0 coneixe\u2019l. Espero si fa algun moviment i es va girar per mirar al carrer i s\u00ed, vaig veure que no tenia el bra\u00e7 dret i ja no hi havia dubte; era en Pere Roca, el comissari de la companyia que, al front de l\u2019Ebre, uns cascos d\u2019ob\u00fas d\u2019artilleria li havien trencat l\u2019os de l\u2019espatlla i se li aguantava el bra\u00e7 penjant aguantat amb els nervis, que no s\u00e9 com el pogueren retirar amb els terribles combats que es lliuraven. M\u2019al\u00e7o, vaig directe a ell i li dic: \u201cEm coneixes?\u201d. Em mira estranyat i diu: \u201cNo ets el cabo furriel que et feren sargento?\u201d. Ens abracem i ens apartem de la barra a parlar llarga estona. Em va dir que feia d\u2019agutzil a l\u2019Ajuntament, i a la vegada de drapaire, que tenia uns homes que recollien restes de la guerra per aquelles muntanyes d\u2019Argentona amunt, que comprava tots els desperdicis i el que es present\u00e9s i ell o revenia i li anava tot molt b\u00e9. Que ja quasi tenia una casa xalet acabada a prop al Parc, que hi viuria amb la seva mare i em va advertir: \u201cHe de creure que no dir\u00e0s a ning\u00fa el que era a la guerra…\u201d, i li dic: \u201cNo tinguis por!\u201d. I diu: \u201cLes vaig passar molt putes. Mentres em retiraven, una bala em va atravessar el ventre de la cama esquerra. Aguaita!\u201d, i l\u2019ensenya. \u201cEl bra\u00e7, en arribar al primer lloc de socors, ja em varen tallar els nervis i vaig estar molt de pega, per\u00f2 amb sort que no se\u2019m cangren\u00e0 res. I aix\u00f2 que no vaig arribar a l\u2019hospital de Montserrat fins les 5 de la matinada, doncs no es podia creuar el riu\u201d. I jo li vaig explicar una mica el meu cas, que em feren presoner a la tarda, despr\u00e9s de recuperar les posicions, camp de concentraci\u00f3, batall\u00f3 de treballadors i ara a la mili. Em va dir, tamb\u00e9, que no s\u2019havia mogut de Montserrat: \u201cEm vaig quedar all\u00e0 com d\u2019ajudant del qui fos, fent el que pogu\u00e9s. Almenys all\u00e0 menjava. Quan entraren les tropes de Franco l\u2019hospital quasi era ple. Ning\u00fa volia que l\u2019evacuessin i no va passar res a ning\u00fa. Tres dies despr\u00e9s ens digueren: \u2018El que est\u00e9 en condiciones para irse a su casa que lo diga y podr\u00e1 irse, le haremos el pase\u2019, i jo fins a Matar\u00f3 caminant\u201d. Anem a on hi havia el Ramon i l\u2019Empar, per\u00f2 als 5 minuts va marxar. Va complir el que em va prometre. Un diumenge (el segon), em va venir a buscar i em port\u00e0 a la casa nova i la seva mare ens va servir un bon dinar i [a] la tarda al cine, per\u00f2 no el vaig veure m\u00e9s i jo per anar directament a casa seva no vaig voler anar-hi.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jo m\u2019anava guanyant la vida entre les feines de \u201ccuartelero\u201d i imagin\u00e0ries els dissabtes i diumenges dels que aprofitaven permisos. A m\u00e9s, soplia assistents \u201cmatxaques\u201d dels sargents que els donaven permisos de 10 dies i durant l\u2019any vaig estar en tres ocasions a fer d\u2019ajudant de cuina i a servir els \u00e0pats al menjador dels sargents i aix\u00f2 m\u2019anava b\u00e9 per omplir m\u00e9s l\u2019est\u00f3mac. A mitjans d\u2019any s\u2019inventaren donar uns tiquets dos dies a la setmana i per 30 c\u00e8ntims a la cantina ens donaven un acceptable entrep\u00e0. N\u2019hi havia que per fumar els intercambiaven per un cigar d\u2019 \u201cideales\u201d, doncs cada 10 dies ens donaven, pagant a preu d\u2019estanc, una paquetilla i un paquet de 20 cigarrets d\u2019ideales amb qu\u00e8 feia intercanvi i sempre que tingu\u00e9s 30 c\u00e8ntims, un entrep\u00e0 a l\u2019est\u00f3mac. Al mes de mar\u00e7 (crec que era) es va incorporar la lleva del 1942 i va venir destinat l\u2019Eugeni Vila, el tocinaire, per\u00f2 va fer poca instrucci\u00f3 i el camuflaren amb un dest\u00ed al \u201clavadero\u201d, doncs com era bon jugador de futbol el van incloure a l\u2019equip del regiment que estaven en [ple] campionat militar i cada setmana anava dos i tres dies de perm\u00eds a S\u00faria i jo ho aprofitava perqu\u00e8 port\u00e9s a casa meva un parell de xuscos de pa i el tabac de picadura, que el meu pare era feli\u00e7, doncs era empe[de]rnit fumador i fumava fulles de tota classe de plantes.<\/p>\n

 <\/p>\n

El febrer de l\u2019any 42 va venir de visita el General\u00edsimo. No vulgueu m\u00e9s enrenous, nervis i mala llet per tot, per\u00f2 jo estava de \u201cmatxaca\u201d d\u2019un sargent i no em va afectar de res. El dia de l\u2019arribada, a les 6 diana, i a 2\/4 de 9 tots els \u201cartilleros y mandos\u201d al carrer a fer \u201ccord\u00f3n de protecci\u00f3n\u201d i vigil\u00e0ncia. Va arribar sobre la una i els que estaven de filera formada, forces es van desmaiar i cap a l\u2019enfermeria, i no retiraren tots els del carrer fins sobre les 5 de la tarda que va marxar. Jo no vaig volguer tenir el gust de veure\u2019l i quan va venir a la caserna no em vaig moure de seure sobre el llit llegint. Ja l\u2019havia vist una vegada a Saragossa, de lluny, quan torn\u00e0vem de treballar en una de les vegades que havia visitat la ciutat; aquella nit hi va haver molt \u201cfoll\u00f3n\u201d i trets entre falange i requet\u00e8s, amb morts. Nosaltres a les 5 de la matinada pass\u00e0rem amb un cami\u00f3 carregat per la pla\u00e7a d\u2019Espanya i jo en vaig contar 5 d\u2019estesos a terra, per\u00f2 varen dir [que] n\u2019hi havia m\u00e9s. Follons aix\u00eds hav\u00edem sentit a dir que forces vegades n\u2019hi havia.<\/p>\n

 <\/p>\n

A \u00faltims d\u2019any vaig soplir un assistent tot un mes, d\u2019un capit\u00e0. A la sala de banderes del cuartel s\u2019hi celebraven forces consells de guerra contra \u201crojos\u201d i el capit\u00e0 sempre era designat \u201cabogado defensor\u201d i em feia estar all\u00e0 en un apartat per si em necessitava per res i sols de veure el moviment de la gent, doncs cada dia feien de 4 a 6 judicis, senties crits, plors, coses dantesques… quan donaven les sent\u00e8ncies i forces sent\u00e8ncies de mort. Era horror\u00f3s i ho passava malament, per\u00f2 no em podia moure. A primers de juny va sortir una ordre que els fills de \u201ccampesinos pod\u00edan solicitar, para los meses de julio y agosto, permisos especiales para la recolecci\u00f3n de las cosechas\u201d. Jo vaig pensar provar sort. Ho dic als meus pares, i com d\u2019amistats en tenien forces, a pesar dels molts enemics, amb gent adicta al r\u00e8gim, ho varen dir a un tal Arturo Berg\u00e9s, que era el jutge i li va dir: \u201cJepet, deixa-m\u2019ho per mi, que ho aconseguirem\u201d. I efectivament el dia 23 de juny rebo el justificant de \u201chijo de campesino\u201d, el presento el dia 2 de juliol, cap a casa a la \u201crecolecci\u00f3n\u201d i el divendres de la festa major, dia 12, un comunicat de la gu\u00e0rdia civil fa que em presenti amb la \u201cmayor urgencia al cuartel\u201d. El dissabte al mat\u00ed cap a Matar\u00f3 per saber qu\u00e8 passava i va resultar que un malparit del poble, que era administratiu de l\u2019ajuntament, va comunicar al mando del regiment que \u201cyo trabajaba en la industria textil y mis padres eran campesinos, pero no de cereales, de s\u00f3lo vi\u00f1edos y olivos y por eso me anulaban el permiso concedido\u201d, em va dir el sargent, que hi tenia for\u00e7a amistat. Vaig tenir un gros disgust per aquesta mala llet de la gent. Ho dic a casa, ho explicaren al Berg\u00e9s i va dir que ja ho sabia, per\u00f2 no contava que pogu\u00e9s passar una cosa aix\u00eds. Vaig sapiguer qui va ser l\u2019autor del fet, per\u00f2 vaig tenir d\u2019empesar-me la r\u00e0bia, per\u00f2 la sort no el va acompanyar massa a la vida. Es va casar l\u2019any 47 i al poc temps, deien, va marxar del poble perqu\u00e8 es trobava a\u00efllat. La salut i la sort no li somreien massa i ja fa molts anys [que] va morir a Cerdanyola. A l\u2019infern sia.<\/p>\n

 <\/p>\n

A primers d\u2019octubre va arribar un tinent navarr\u00e9s i em va escollir, com a veter\u00e0, per la feina d\u2019 assistent. Era solter i for\u00e7a mani\u00e0tic, per\u00f2 em donava poca feina. Dormia en una casa particular i, si no tenia servei, cada dia li tenia de portar el \u201cdesayuno\u201d de la cuina dels oficials, que en dues ocasions tamb\u00e9 hi havia anat a servir a les taules per supl\u00e8ncies. A mitjans de mes, varen penjar cartells de propaganda per allistar-se voluntaris per la Divisi\u00f3n Azul per anar a la guerra contra R\u00fassia i que del regiment, es deia, en tindrien de sortir un m\u00ednim de 60, que varen sortir a primers de desembre, per\u00f2 es va dir que la majoria havien sigut for\u00e7ats. El tinent sempre em parlava que s\u2019hi allistaria, si hi voldria anar i li deia que no i sempre no, sense cap explicaci\u00f3 per no fer-lo enfadar. A mitjans de desembre, un dia em diu que havia cursat inst\u00e0ncia per anar voluntari a la Divisi\u00f3n Azul i li vaig dir \u201cbuen viaje y lo pase bien\u201d. Per Nadal em diu que \u201cse estar\u00eda unos d\u00edas en Barcelona de permiso y que a primeros de a\u00f1o ya le habr\u00edan aprobado la instancia i se marchar\u00eda a la guerra en la divisi\u00f3n del general Mu\u00f1oz Grande\u201d. Aquells dies, com [que] no tenia feina, els vaig passar servint al menjador dels oficials, menjant molt i bo i poca feina, doncs la majoria d\u2019oficials no els v\u00e8iem per menjar. El dia 2 de gener es present\u00e0 el tinent amb molt mala cara i deprimit i em diu: \u201cVamos para la casa a recogerlo todo que ma\u00f1ana a las 3 de la tarde salimos para la Divisi\u00f3n Azul\u201d. Jo dic: \u201c\u00bfC\u00f3mo dice?\u201d, i o repeteix igual. Dic: \u201cPues yo no, siempre he dicho que no\u201d, i continua: \u201cVamos a la casa y ya hablaremos\u201d. Anem a la casa, ho recollim tot i diu a la dona de la casa: \u201c\u00bfCu\u00e1nto le debo? Que ma\u00f1ana nos marchamos para Rusia.\u201d I jo amb crits dic: \u201cYo siempre he dicho que no\u201d, i la dona diu: \u201cNo sea loco de obligarle. Yo saldr\u00e9 de testigo\u201d. Ens en tornem al cuartel i el capit\u00e0 que vaig fer-li d\u2019assistent un mes estava de jefe de cuartel i mentres sopaba el tinent vaig al seu lloc a parlar-hi i li explico el que em passava, que m\u2019obligava a fer que an\u00e9s amb ell i em diu: \u201cSi tu no has firmado nada, aunque haya hecho trampa, no ir\u00e1s\u201d, i em diu: \u201cQuan acabi de sopar, ves a dir-li que passi pel cuarto de l\u2019oficial del cuartel\u201d. Aix\u00eds ho faig i em diu: \u201cIremos los dos\u201d. Ens presenten i li diu que ja est\u00e0 al corrent de l\u2019aprovaci\u00f3 de la seva inst\u00e0ncia i \u201cma\u00f1ana sale\u201d i el felicita pel seu coratge, \u201cpero el asistente, si no tiene instancia firmada no puede ni ir\u00e1 con ustedes\u201d, i el tinent va dir per dues vegades que jo li havia dit que s\u00ed [que] volia anar-hi. A la meva negativa, li diu el capit\u00e0: \u201cEnse\u00f1e el resguardo de su solicitud y el pasaporte a su nombre que ten\u00eda que haberlo solicitado aqu\u00ed al regimiento\u201d i li respon que \u201cla ten\u00eda de pasar a recoger en capitan\u00eda en Barcelona\u201d. El capit\u00e0 li diu amb to d\u2019amena\u00e7a: \u201cNo complique las cosas ni se salga de las ordenanzas, que no le saldr\u00e1 bien. Ret\u00edrese y ma\u00f1ana antes de mi relevo a las 9 pres\u00e9ntese aqu\u00ed al cuerpo de guardia\u201d. Ell se\u2019n va fora del cuartel i jo, espantat, cap a la nau de la plana major. El capit\u00e0 em fa passar av\u00eds que dem\u00e0 a les 9, al cos de gu\u00e0rdia. Abans de l\u2019hora jo ja era all\u00e0 i surt el capit\u00e0 i em diu: \u201cTranquilo, muchacho. A las 7 ha venido a despedirse y a la media ya ha salido el tren. El teniente Urrea est\u00e1 asustado y enfermo de arrepentimiento, seguramente\u201d. Es deia Alfonso Urrea i tenia 38 anys. Als pocs dies es va dir que l\u2019havien enviat a Melilla a fer uns cursets de preparaci\u00f3, i a primers de febrer havia mort a l\u2019hospital militar, per\u00f2 jo vaig passar dos dies terribles amb aquesta inc\u00f2gnita.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els primers dies del nou any els vaig passar malament pel que he explicat, per\u00f2 despr\u00e9s, ja vida normal, a passeig i algunes festes, estones a una bona sala de ball on sempre hi tocava l\u2019orquestra tan popular \u201cEls Vers de Matar\u00f3\u201d i feia bo escoltar-ho i contemplar com ballaven. Els dies normals anava algunes tardes al cinema, ja que m\u2019agradava molt. Aquest any 43 havia comen\u00e7at for\u00e7a malament per mi i en Vila ja no em feia de recader, marxava i no em deia res i quasi no el veia mai, doncs entre el futbol i empaitar [noies], doncs s\u2019ho passava pipa sense fer res al cuartel.<\/p>\n

 <\/p>\n

A primers d\u2019any, va arribar un tinent coronel nou i ho va voler renovar molt tot. Va voler saber la capacitat dels \u201cartilleros\u201d en quant a instrucci\u00f3. A la plana major tamb\u00e9 ens va tocar. Ens varen fer examen de morse per transmetre partes amb banderes i persianes. La majoria est\u00e0vem en \u201cbajo rendimiento\u201d, [motiu] pel que va fer uns quants dies d\u2019intensa instrucci\u00f3 pr\u00e0ctica i tot va anar b\u00e9 i quan f\u00e9rem unes maniobres a mitjants del mes de mar\u00e7 de tres dies, encara que no feia calor, v\u00e0rem suar de valent. Quan em varen passar a la plana major, a la secci\u00f3 de transmissions, el primer de tot va ser imposar-nos apendre el morse, fins havia escrit cartes a l\u2019Empar i com [que] li havia enviat l\u2019abecedari de punts i rotlles tenia la seva feina a desxifrar-ho. De bulos sempre en corrien, per\u00f2 de favorables, pocs. Jo esperava poguer anar per la festa major a S\u00faria i ja feia molt temps que deia a l\u2019amic sargent que confiava en ell. Aquest sargent es deia Linares i era un graci\u00f3s andal\u00fas. Per Pasqua don\u00e0 un perm\u00eds de 10 dies al seu \u201cmatxaca\u201d, i jo vaig ocupar el seu lloc i com [que] sabia l\u2019adre\u00e7a (era camperol de Guadalajara) li va enviar una carta que li deia: \u201cSi me traes cinco longanizas de 50 cm y 5 quilos de otros embutidos te puedes quedar 10 d\u00edas m\u00e1s de permiso\u201d, i el \u201cmatxaca\u201d les hi va portar i va gaudir de 10 dies m\u00e9s d\u2019estan\u00e7a a casa seva. El pobre nom\u00e9s menjava i alguns li donaven. Era for\u00e7a vici\u00f3s en veure dones y quan cobrava la n\u00f2mina, quasi sempre ja la devia. Vaig anar 10 dies per les festes a S\u00faria i en retornar a la caserna el dia 21 de juliol trobo una bona nova. Havia sortit una ordre que els que havien estat prestant serveis en batallons de treballadors i poguessin justificar-ho els compensaven amb el mateix temps com si fos mili. Als tres dies em donen 24 hores de perm\u00eds per anar a casa a buscar els justificants, els presento i el dia 10 de setembre, cap a casa amb perm\u00eds de m\u00e9s de 13 mesos, amb una alegria immensa per la sort inesperada, per\u00f2 dur\u00e0 poc. El dia 11 de novembre va venir la gu\u00e0rdia civil a casa amb un \u201cparte\u201d que em va llegir, que [deia que] \u201cquedaban anulados los permisos compensatorios y entre 24 horas tenia de reincorporarme de nuevo a mi unidad militar\u201d. Al dia seg\u00fcent d\u2019aquest dissortat av\u00eds, a les 3 de la tarda vestit de kaki, de nou direcci\u00f3 Matar\u00f3 on arribava a 2\/4 de 8. L\u2019amic sargent Linares es mostr\u00e0 dolgut per aquest meu contratemps i em va explicar el perqu\u00e8 de la suspensi\u00f3 de l\u2019ordre, doncs [amb] tots els que \u00e9rem de zona alliberada, que en deien, en formarien unitats a part destinats a guarnicions de la 3\u00aa Regi\u00f3 Militar (Val\u00e8ncia) per protegir la costa de posibles desembarcaments de tropes aliades a la guerra mundial. De Matar\u00f3 tingu\u00e9rem la sort de gaudir d\u2019aquest perm\u00eds 43, que ja ens havien dit era provisional, doncs ja ens digueren \u201csi no hay novedad, 43\u201d. Al dia seg\u00fcent, encara en faltaven 11 [per] arribar. Ens reuniren a tots els de zona alliberada que \u00e9rem al Regiment 87 i ja ens diuen que el dia 26 de novembre sortir\u00edem destinats a diferents guarnicions i segurament a diferent cos. Efectivament, no va fallar la data i cap a l\u2019estaci\u00f3 a les 3 de la tarda. Arriba un tren desde Girona ja for\u00e7a carregat i [an\u00e0rem] cap a l\u2019estaci\u00f3 de rodalies de l\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a de Barcelona on hi afegiren vagons i a les 6 endavant per la via que passava prop l\u2019est\u00e0tua de Colom a poc a poc on [a] la majoria dels vagons ens pos\u00e0rem a cantar L\u2019Emigrant<\/em> i molt\u00edssima gent ens aplaudia. F\u00e8iem parada quasi a totes les estacions, i a Vilanova i la Geltr\u00fa i a Tarragona hi havia forces soldats esperant per pujar al mateix tren. A les 2 de la nit fem parada a una estaci\u00f3 molt m\u00e9s enll\u00e0 de Tortosa. Ens fan baixar i ens donen el ranxo per sopar, que la majoria el llen\u00e7aven de dolent que era i el capit\u00e0 jefe de l\u2019expedici\u00f3 en va arrestar 4 perqu\u00e8 el llan\u00e7aven, doncs ell deia que b\u00e9 es podia menjar. A les 9 arribem a Val\u00e8ncia. Tots els de Matar\u00f3 i Tarragona ens fan baixar i ens indiquen un lloc, que no ens mogu\u00e9ssim per res, que ja ens vindrien a buscar per portar-nos a la caserna i dos que anaven destinats. Un grup anava a Paterna (artilleria), uns altres a intend\u00e8ncia, a la ciutat, l\u2019altre a enginyers, ciutat, l\u2019altra a Cullera, sapadors, i a nosaltres, 29 de Matar\u00f3 sols, no ens ho varen dir. A les 11 ja [a] tots els havien vingut a buscar i nosaltres, anar esperant i sense poguer menjar res. Dos varen anar a parlar amb el jefe d\u2019estaci\u00f3 i els digu\u00e9 que ell no sabia res de res. Passaven de les 4 de la tarda i passa una senyora ja for\u00e7a gran i diu: \u201c\u00bfQu\u00e9 hacen aqu\u00ed, muchachos, tantas horas?\u201d i li diem que no sab\u00edem on an\u00e0vem destinats, que ens havien deixat 5 grups, que ja ens passarien a recollir a on an\u00e0vem destinats, que els altres 4 a les 11 ja eren tots fora i nosaltres anem esperant i no b\u00e9 ning\u00fa a buscar-nos, ni sab\u00edem a on tenim d\u2019anar. Sols va dir \u201cqu\u00e9 sinverg\u00fcenzas\u201d i se\u2019n va anar. Prop [de] les 5 b\u00e9 un capit\u00e0 ja gran tamb\u00e9 i diu: \u201cNo os impacient\u00e9is, antes de las 6 vendr\u00e1n a por vosotros\u201d, i se\u2019n va. V\u00e0rem comentar que seria de fam\u00edlia de la dona que ens havia preguntat feia una estona. A 2\/4 de 6 be un brigada i ens diu: \u201c\u00bfSois los que vais destinados al Regimiento 18 de infanteria, que vendr\u00e1 procedente de Canarias en enero?\u201d. Li diem que \u201cno sab\u00edamos d\u00f3nde \u00edbamos destinados\u201d. Pregunt\u00e0: \u201cPor lo menos \u00bfos habr\u00e1n dado una lista con los nombres al que haga de jefe responsable del grupo?\u201d, i un dels dos cabos que hi havia diu: \u201c\u00c9sta es la lista con los nombres de todos que yo he hecho por si nos extrabi\u00e1bamos alguno, pues no hicieron ning\u00fan responsable ni [sabemos] donde ni [el] cuerpo [al] que vamos destinados\u201d. \u201c\u00bfDe d\u00f3nde proceden?\u201d. I li contesto: \u201cDel Regimiento n\u00ba 21 de artilleria de monta\u00f1a, de plaza en Matar\u00f3, Barcelona\u201d. Va a l\u2019estaci\u00f3 i torna tot seguit i sense dir res m\u00e9s diu: \u201cV\u00e1monos\u201d. Com gossos darrere d\u2019ell pel centre de Val\u00e8ncia, que tothom ens mirava, camin\u00e0rem prop de mitja hora i arribem a una estaci\u00f3 de via estreta on deia \u201cCercan\u00edas\u201d. Tot seguit surt un tren [al] que afegeixen un vag\u00f3 i ens hi fan pujar i endavant. Parem per forces estacions, entre elles [la] de Paterna i el cabo li diu que un grup l\u2019havien vingut a buscar, que anaven destinats [a] aquest poble i li respon sec i amb cara de mala llet: \u201cVosotros vais m\u00e1s lejos, final de trayecto B\u00e9tera, que tendr\u00e9is que andar m\u00e1s de 4 km. para llegar al campamento\u201d. Arribem, prenem cam\u00ed carretera enll\u00e0 i amunt, morts de gana. Pel cam\u00ed, al terra de camps de tarongers, es veien moltes taronges a terra i es pregunt\u00e0 al brigada si en pod\u00edem agafar i respon, sec: \u201cNo son m\u00edas\u201d. Era ja del tot fosc i ovirem un home gran que anava amb bast\u00f3 i li preguntem si en pod\u00edem agafar i respon: \u201cDe terra, les que vulgueu, i s\u00f3n m\u00e9s bones que les de l\u2019arbre perqu\u00e8 s\u00f3n picades \u201cde la cuqueta\u201d. Ja som a dintre, n\u2019agafem i omplim les butxaques. El brigada crida: \u201cA la fila!\u201d, i aquell avi diu: \u201cQue les aprovechen\u201d. Prop les 9 arribem al campament. Ens fan esperar m\u00e9s de 15 minuts. Ens acompanyen a una nau i diuen: \u201cMa\u00f1ana recibir\u00e9is \u00f3rdenes\u201d. I diem: \u201c\u00bfY la cena qu\u00e9?\u201d, i respon un sargent que ens acompanya: \u201cComo no havia aviso de nada, no ten\u00e9is raci\u00f3n ni mantas ni plato y dem\u00e1s hasta ma\u00f1ana, que tambi\u00e9n se conectar\u00e1 la luz. Pasad la noche como pod\u00e1is\u201d. Que malparits s\u00f3n els militars espanyols. Podeu comprovar com ens tractaven. No dorm\u00edrem en tota la nit pel fet i la mala llet i nervis que ens dominaven. Com enyor\u00e0vem Matar\u00f3, que, pel que v\u00e8iem, era la gl\u00f2ria i ens ho pass\u00e0vem tan b\u00e9. Prop les 10 del mat\u00ed es present\u00e0 un tinent que feia de capit\u00e0 de gu\u00e0rdia i ens explica \u201cque \u00edbamos destinados al 18 Regimiento de infanter\u00eda que era en plaza a Canarias y que estaba previsto su regreso en enero, que se formar\u00eda un Regimiento doble, [el] 118, en el que lo integrar\u00edan la mayor parte soldados de proced\u00e8ncia de zona liberada, curtidos de la guerra. Entre tanto qued\u00e1is bajo el mando de los dos cabos hasta nueva orden\u201d, i se\u2019n va tan tranquil. Ens reunim i els cabos diuen: \u201cJa veurem sobre la marxa com ens les arreglem. Quedem aqu\u00ed deixats de la m\u00e0 de D\u00e9u si no diuen el contrari\u201d. Un de la colla que tenia collons i mala llet diu: \u201cSi un m\u2019acompanya, vaig [a] explicar al capit\u00e0 del campament que ha entrat avui el que ens ha passat i passa, que segurament no en sap res. En sortiren 4, per\u00f2 nom\u00e9s en va voler un, i [van] cap al portal del cos de gu\u00e0rdia i pregunta al cabo si podria parlar [amb] el capit\u00e0. Va dir que no va trigar a fer-lo entrar i li va explicar tot desde la sortida de Matar\u00f3, on ens havien allotjat, sense llum, ni sopar, ni manta i encara no ten\u00edem res, ni plat, ni ens havien donat el \u201cdesayuno\u201d que hasta el medio dia a comer, s\u00ed. Els va atendre molt b\u00e9 i els digu\u00e9: \u201cVolved a la nave. Os traer\u00e1n el desayuno y todo lo dem\u00e1s se arreglar\u00e1\u201d. A 2\/4 d\u201911 ens porten un \u201cjarrillo\u201d de bo caf\u00e8 en llet i la meitat d\u2019un xusco i dues sardines de llauna, un entrep\u00e0, i tot seguit una manta, plat i cullera i jarrillo i fan que es presentin els dos cabos perqu\u00e8 expliquessin amb tots els detalls, davant un comandant, desde l\u2019arribada a l\u2019estaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Aix\u00eds ho fan i no comprenia que no portessin cap informe i la llista de tots els components del grup i que la que consta la fes per \u201ccarambola\u201d un cabo i que f\u00f3ssim deixats sense cap orientaci\u00f3 ni de paraula i deixar-nos all\u00e0 abandonats, sense ni avisar al campament. Va dir que ja faria les indagacions pertinents per aclarir-ho. No sapigu\u00e9rem mai si hi va haver cap repressi\u00f3 disciplin\u00e0ria, i si ho va aclarir el comandant.<\/p>\n

 <\/p>\n

El campament era grandi\u00f3s. Menys artilleria i aviaci\u00f3, n\u2019hi havia de tots els cossos de l\u2019ex\u00e8rcit. Deien que en total sobrepassaven els 2500 soldats. De nosaltres, no se\u2019n preocupava ning\u00fa. Cada dia n\u2019anomena dos per fer de \u201ccuarteleros\u201d. Menj\u00e0vem el poc i dolent que servien al menjador a tots, per\u00f2 a nosaltres ens hi feien anar 40 minuts m\u00e9s tard que els altres i en un lloc apart. Ens an\u00e0vem a voltar per aquells camps i plantacions de mandarines i tarongers, per si pod\u00edem \u201carreplegar\u201d alguna cosa per fer-ho passar per la boca com faves, p\u00e8sols, carxofes, etc. que, encara que cru, era tot molt bo. Si ten\u00edem sort, algun dia ajud\u00e0vem algun pag\u00e8s a collir mandarines, taronges o verdures i ens ho retribu\u00efen for\u00e7a b\u00e9. Diumenges i alguna festa, a les tardes cap a Val\u00e8ncia passejant per llocs bonics, com tamb\u00e9 llocs no gaire recomanables i gaireb\u00e9 sempre ens qued\u00e0vem sense sopar al menjador, doncs arrib\u00e0vem al campament sobre les 9. Com [que] no ens controlava ning\u00fa, sort\u00edem i entr\u00e0vem al campament quan vol\u00edem.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per les festes de Nadal i d\u2019any nou, menys 9 que ho ten\u00edem molt desavinent per ser de lluny de Barcelona, varen marxar, no tots a la vegada, a passar les festes a casa seva, que prou veien al menjador que en faltaven, per\u00f2 no va passar res. Els que ens qued\u00e0rem est\u00e0vem al cel pel menj\u00e0. Com [que] hi havia les seves racions, ompl\u00edem el \u201cbuche\u201d tant com vol\u00edem. A mitja nit de febrer, poc abans d\u2019anar a dinar, es present\u00e0 un capit\u00e0, ens fa formar (per sort,hi \u00e9rem tots) i en fa sortir de la fila 12 i diu: \u201cMa\u00f1ana a las 9 presentaros al campo de instrucci\u00f3n n\u00ba 4\u201d. A l\u2019hora \u00e9rem all\u00e0 i ens reuneix als 7 grups que ens hi convocaren i diu: \u201cTendremos unos d\u00edas de instrucci\u00f3n muy intensa, pues s\u00f3is los escogidos para gastadores que tendr\u00e9is que ir, por cada cuerpo, al desfile del d\u00eda 1 de abril en Valencia, en commemoraci\u00f3n del d\u00eda de la Victoria (final de la guerra de liberaci\u00f3n nacional)\u201d. Ens va caure la grossa. Cada dia de 9 a 12:30 del mat\u00ed al camp fent instrucci\u00f3 i pr\u00e0ctiques, d\u2019on en sort\u00edem molt cansats. Tots els sargents i un oficial no paraven de cridar, variacions cap ac\u00ed i cap all\u00e0, sense parar i repetir-ho deu vegades. Faltaven 7 dies d\u2019instrucci\u00f3 i deien que els \u201cpipis\u201d de Barcelona \u00e9rem els que ens sortia m\u00e9s b\u00e9 i 4 dies abans de la diada ens diuen que sols hi aniran 3 grups de \u201cgastadores, zapadores, caballeria y intendencia\u201d. Ens va dolre despr\u00e9s de tant suar i ja ten\u00edem els correatges nets i brillants, per\u00f2 quan pass\u00e0 la festa, els que hi van anar explicaren que les havien passat molt putes. Sortiren del campament a les 7 [cap] a la concentraci\u00f3 a Val\u00e8ncia. Als gastadors, els feren fer pr\u00e0ctiques prop d\u2019una hora i els concentraren al lloc de sortida i sempre drets, fins les 12:20 que comen\u00e7\u00e0 el desfile, que acab\u00e0 a la 1:40, i nom\u00e9s amb \u201cel desayuno un poco especial\u201d a l\u2019est\u00f3mac i no els repartiren el dinar al campament fins les 4:45 de la tarda. Quina sort v\u00e0rem tenir que anulessin la nostra participaci\u00f3!<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 10 de maig arribaren 134 soldats de la lleva del 44, destinats i ja jurats de la bandera, al nostre regiment. Ja es va acabar la nostra tranquilitat. Pocs dies despr\u00e9s, [n\u2019arribaren] 94 de les lleves 43 i 44, per\u00f2 tots els posaven apart de nosaltres, per\u00f2 ens encolomaren un brigada casat i un sargent solter com a jefes. Per\u00f2 dos dies despr\u00e9s, ja [n\u2019] arribaren 78 de la lleva del 44, procedents de Guadalajara, i els fiquen a la nostra nau i plantilla de la companyia i un tinent i dos alferes. Aix\u00f2 era un divendres i el dilluns tothom a instrucci\u00f3. Al tornar d\u2019instrucci\u00f3, el que feia de cuartelero em diu que em presenti al brigada a l\u2019oficina del regiment. Em costa trobar-la i em diu que \u201cse hab\u00eda fijado en mi para que fuera su asistente, que estar\u00eda libre de todo servicio y poco trabajo tendr\u00eda, pues el que ten\u00eda se havia puesto muy enfermo y hac\u00eda d\u00edas que estaba en el Hospital de Valencia\u201d. Vaig dir-li que s\u00ed, doncs la instrucci\u00f3 era molt pesada i ja feia molta calor. Em diu que \u201ctodos los d\u00edas lo esperara a la entrada del campamento, que me entregar\u00eda un vale para que fuera a la secci\u00f3n de intendencia a buscar el suministro del d\u00eda, llevarlo a su casa en B\u00e9tera y llevar a su hijo de 7 a\u00f1os a la escuela y despu\u00e9s recogerlo a las 12 y las tardes libres, si no hubiera algo especial\u201d. Em va semblar b\u00e9 i li dic: \u201c\u00bfHi bajar y subir a pie?\u201d, i contesta: \u201cTendr\u00e1s que espabilarte en esto, pero siempre bajan y suben camiones y si haces se\u00f1ales paran y os llevan, aunque sean muchos los asistentes que hacen esto, pero los choferes son comprensivos\u201d. Aquesta cosa va anar b\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

El brigada ten\u00eda 47 anys i la seva dona, 32 i estava ferma en tots conceptes. Era alegre, simp\u00e0tica, sempre tenia ganes de xerrar, que li expliqu\u00e9s coses i ella tamb\u00e9 me n\u2019explicava, que em semblava que per una dona casada no lligava gaire i et feia preguntes que no sabia qu\u00e8 contestar-li, sobre \u201clos soldados y cuando iban de permiso en la guerra\u201d, etc., etc. Tot anaba b\u00e9. A l\u2019arribar amb el suministre ja tenia apunt dos trossos de pa torrat o fregit, untat amb mantega i un bon got de llet i caf\u00e8 i deia: \u201cDesayuna un poco, Pedro\u201d. Mentres menjava, [ella] acabava d\u2019arreglar el nano, [i jo] el portava a l\u2019escola a uns 300 metres i fins a l\u2019hora d\u2019anar-lo a buscar rondava per l\u2019estaci\u00f3 o llegia el que trobava per passar el temps. Un dia ens v\u00e0rem creuar [amb ella], que anava de compres, i em diu: \u201cVen para la casa, si quieres, que parece va a llover\u201d, i la veritat, estava molt n\u00favol. Anem junts cap a casa, es canvia de roba sense gaires manies i diu: \u201cSi quieres ayudarme, pondremos la cortina a este balc\u00f3n; poco a poco voy poniendo la casa en regla\u201d. I jo, amb franquesa, li dic: \u201cAs\u00ed me pasar\u00e1 mejor el tiempo si le hace falta mi ayuda\u201d. Quasi ens top\u00e0vem alguna vegada i r\u00e8iem tots dos. El dia seg\u00fcent era dijous i diu: \u201cMa\u00f1ana, si te va bien, arreglaremos el cuarto trastero\u201d, i jo dic: \u201cBien, bien\u201d. Torno de portar el nano a l\u2019escola i [ella] anava amb una bata de roba fina i estreta on tot ressaltava. A mi ja em pujava la sang al cap i evitava el que podia cap contacte i \u201croce\u201d. El pr\u00f2xim dia vaig excusar-me que tenia de fer compres per amics i certificar cartes a correus. El dimecres em diu si \u201cpod\u00eda ir para ayudarla a desatascar el fregadero de la cocina y que estaba muy sucio\u201d. Aquell dia ja a l\u2019arribada anava amb un \u201cquimono\u201d o \u201csalto de cama\u201d o barn\u00fas, i ensenyava la meitat de la bonica \u201cpechera\u201d. An\u00e0vem remenant i xerrant i ella explicant algun acudit i ni parava de riure, i jo li seguia la gr\u00e0cia, per\u00f2 evitava tot contacte, doncs no s\u00e9 com explicar-ho. Arregl\u00e0rem l\u2019emb\u00fas i quan vaig a buscar el nen, ella feia estona que estava for\u00e7a seria. Al dia seg\u00fcent, li dic que volia anar a veure un amic soldat a la caserna de Paterna, com a excusa, i el divendres em torna a dir \u201csi pod\u00eda [venir] para ayudarla un poco\u201d. Li dic que \u201cbueno, que s\u00ed, que ir\u00eda\u201d. Al tornar ja tornava a portar el barn\u00fas \u201cporque hac\u00eda mucha calor\u201d. Li dic: \u201c\u00bfQu\u00e9 tenemos de hacer?\u201d, i diu: \u201cHe limpiado el balc\u00f3n y la cocina, y volveremos a poner las cosas en su sitio\u201d. A poc a poc ho posem tot en ordre, provocant-me, passant per on jo estava i quasi no hi havia pas i ajupint-se davant on jo estava dret, [de manera] que li veia del tot els pits. Jo pensava que explotaria, per\u00f2 tenia molta por, pensant que si comen\u00e7\u00e0vem el m\u00e9s probable seria que acab\u00e9s malament per mi, i [em] feia el desent\u00e8s, com [si] no m\u2019en don\u00e9s compte. Jo anava esperant que el rellotge marqu\u00e9s \u00be de 12 per anar a buscar el nen, per\u00f2 faltava estona encara, i tot de cop diu: \u201cAy, que me olvidaba, ven [a] ayudarme [a] hacer la cama\u201d. Em sembla que vaig canviar el color de la cara com l\u2019arc de Sant Mart\u00ed. Ja som a habitaci\u00f3 i sense cap mirament m\u2019ho ensenyava tot, i que feia calor i jo fent el paper de tonto com si no m\u2019adon\u00e9s de res i no hi sentia i anar voltant el llit i jo no sabia com sortir-me d\u2019aquella situaci\u00f3. Acabem de fer el llit i estava molt vermella de la cara, que semblaba li sortia sang i diu: \u201cAy\u00fadame a recoger las s\u00e1banas para ponerlas al armario\u201d, i jo, com un gosset i com si no vei\u00e9s ni \u201csent\u00eds\u201d res, feia el que em deia. All\u00f2 era irresistible i li dic: \u201c\u00bfAlgo m\u00e1s?\u201d, em mira amb mala cara i diu: \u201cNo. Puedes ir a por Amadeo\u201d, el nen. Vaig passar una estona terrible per no caure perqu\u00e8 estava imponent i comprenia la seva frustraci\u00f3, per\u00f2 temia que si comen\u00e7ava fora un \u201cesclau\u201d d\u2019ella i si algun dia respirava la cosa, com a soldat les hauria passat putes. Fins arribar al campament el meu cap [anava donant voltes]. No sabia com sortir d\u2019aquell problema de mal resoldre. Salto del cami\u00f3 i vaig directament a l\u2019oficina on hi havia el brigada i li dic: \u201cMi brigada, no me gusta mucho hacer de criado. Mejor se busque otro. Prefiero estar al campamento y, como organizar\u00e1n el regimiento, me gustar\u00eda, si puede ser, poder ir junto con los compa\u00f1eros que venimos de Barcelona\u201d. I diu: \u201cBueno, tu mismo. Pero b\u00fascame uno para ocupar tu puesto\u201d. A l\u2019hora de dinar, ho dic a un de la lleva del 44 que dorm\u00edem quasi de costat i, content, em diu que s\u00ed, que \u201chaga instrucci\u00f3n Di\u00f3s\u201d. Encara f\u00f3rem a temps a dir-ho al brigada que diu: \u201cPonlo al corriente\u201d, i dic: \u201cMa\u00f1ana ya lo acompa\u00f1ar\u00e9\u201d. I em diu: \u201cTodos est\u00e1bamos muy contentos de ti y espero de ti lo mismo. \u00bfC\u00f3mo te llamas?\u201d. I li contesta, Rafael Grande. L\u2019acompanyo per tot, i en arribar a la casa no hi havia ning\u00fa. Una ve\u00efna diu que \u201cesperara, que pronto regresar\u00eda\u201d. Jo ja me\u2019n vaig anar. Un dia que an\u00e0vem a Val\u00e8ncia ens creu\u00e0rem amb els tres i tots em van fer bona cara.<\/p>\n

 <\/p>\n

Feia 4 dies que feia instrucci\u00f3, [quan] arrib\u00e0 part del regiment de Can\u00e0ries, per\u00f2 dos batallons ja anaren directament [a] Alacant. Cinc dies despr\u00e9s arribaren m\u00e9s gent del 118 i tot seguit ja formaren les companyies. La sort va fer que els 29 procedents de Matar\u00f3 ens destinessin a la mateixa companyia d\u2019ametralladores i xim-pums, que en deien. Eren canonets petits, per\u00f2 r\u00e0pids, i de bulos en corrien molts: que si ens portarien per la part de Castell\u00f3 i Burriana a cobrir la costa. Dos dies despr\u00e9s arrib\u00e0 un nou capit\u00e0 de Valladolid de jefe d\u2019administratiu del Regiment 118. Al segon dia, ja li toc\u00e0 de jefe (cada dia es rellevaven) de gu\u00e0rdia del campament. Mentres din\u00e0vem, es passejava pel menjador i em toc\u00e0. Em quadro i diu: \u201cDespu\u00e9s de comer, pres\u00e9ntate al cuerpo de guardia\u201d. Ja no vaig dinar tranquil per saber qu\u00e8 passava. Vaig tenir-lo d\u2019esperar for\u00e7a estona i em diu: \u201c\u00bfTe gustar\u00eda ser mi assistente?\u201d, i sense pensa-ho gens dic: \u201cS\u00ed, mi capit\u00e1nt\u201d. Al dia seg\u00fcent, despr\u00e9s del canvi de gu\u00e0rdia, [vaig anar] amb el seu cotxe cap a Val\u00e8ncia a un hotel on feia estada, que tindria d\u2019anar-hi cada dia a \u00be de 9 del mat\u00ed a cridar-lo [per] si s\u2019havia adormit, respallar-lo i netejar l\u2019uniforme i comprar-li el diari. L\u2019\u00fanica cosa que tenia de fer, i cap al campament, i ja em donava un bitllet per baixar amb el tren, dem\u00e0, deia, i fins a 2\/4 de 3 que retornava a Val\u00e8ncia jo avorrir-me o llegint a la companyia per si em necessitava per alguna cosa. Era molt seri\u00f3s, no trencava el somriure per res, al contrari del brigada i la sra., de bon o dolent record, que eren de Pamplona ciutat. Cinc dies despr\u00e9s em diu el serio capit\u00e0: \u201cPara el viernes a la tarde, busca 6 compa\u00f1eros de mi parte para ayudar a subir y montar los muebles al piso que he alquilado en Valencia donde vivimos con mi familia\u201d. Mai m\u2019havia dit [que] fos casat. A les 3 de la tarda ja \u00e9rem els 7 esperant al lloc indicat i fins a \u00be de 5 no arrib\u00e0 el gros cami\u00f3 dels mobles que es tenien de pujar a un 3r pis molt gran. Entre nosaltres, un era fuster de Badalona, i amb el xofer del cami\u00f3 ho anaven muntant. Prop de les 8 de la tarda, amb un taxi arriben la dona i 3 fills, una noia de 18 anys, una de 16 i un nen d\u201911, tots molt simp\u00e0tics i la dona molt atenta, tamb\u00e9. No s\u2019assemblaven de res amb el capit\u00e0. Prop de les 10, tot era al pis i muntat. El capit\u00e0 i fam\u00edlia anaren a sopar no s\u00e9 on i retornarien a dormir al pis, van dir. A mi em don\u00e0 una nota perqu\u00e8 an\u00e9ssim tots 7 a sopar a un bar prop l\u2019estaci\u00f3 de B\u00e9tera, que ja estava sobre av\u00eds, i ens va anar de dos minuts que pogu\u00e9ssim agafar l\u2019\u00faltim tren i el del bar estava molt emprenyat d\u2019esperar fins prop de les 12. Ens serviren un sopar de soldat, de poca qualitat, per\u00f2 tant com v\u00e0rem volguer, i [despr\u00e9s] a peu, carretera enll\u00e0, fins al campament, que passaven de les 2, i a 2\/4 de 9 jo al pis a Val\u00e8ncia pel que manessin i encara tothom dormia, donant-me les gr\u00e0cies per haver-los despertat. Marx\u00e0 el capit\u00e0 i em digueren que jo em qued\u00e9s. Quan estigueren tots arreglats, la senyora, molt amable, em diu que els acompanyi a donar un tomb pels carrers del voltant on tenien el pis, que els fes de guia. Molt a prop hi havia un bar for\u00e7a decent i, sense dir res, hi entra preguntant si servien \u201cdesayunos\u201d i ens diu que hi entrem, per\u00f2 jo em quedava i dic que ja esperaria assentat al carrer i em diu: \u201cTu tambi\u00e9n, que con el tiempo que [hace que] has desayunado bien te vendr\u00e1\u201d, i tindrien gana perqu\u00e8 primer varen demanar un entrep\u00e0 de llonganissa i despr\u00e9s, una pasta i llet i caf\u00e8. A la sortida em diu: \u201c\u00bfC\u00f3mo te llamas?\u201d. Li dic: \u201cPedro\u201d. I diu somrient: \u201cBonito nombre.\u201d. Jo li vaig dir que no coneixia massa aquells indrets i va preguntar al cambrer si la podria informar on hi havia botigues i un mercat p\u00fablic, que era for\u00e7a lluny, i ens passej\u00e0rem fins que a 2\/4 de 12 dic que \u201ctendr\u00eda que ir al campamento para comer\u201d. Em don\u00e0 una pesseta pel tren i els soldats pag\u00e0vem 60 c\u00e8ntims, que [la resta] me\u2019ls qued\u00e9s per [fer] un bocata a la cantina. En endavant tenia d\u2019esperar [que] arrib\u00e9s el capit\u00e0 al campament i, com feia el brigada, em donava una nota-albar\u00e0 i cap a intend\u00e8ncia a buscar-ho i portar-ho al seu cotxe i les coses delicades com carn i peix, cap a Val\u00e8ncia que sempre hi arribava sobre les 11 i ja m\u2019esperaven els fills perqu\u00e8 els fes de pastor, passejant per aquells indrets encara no una hora, perqu\u00e8 ho coneguessin, deia la sra. I a mi m\u2019agradava, doncs eren molt simp\u00e0tics i riallers i tot els feia gr\u00e0cia i la seva mare estava contenta perqu\u00e8 retornaven molt contents de mi i \u201csiempre ten\u00edan a Pedro en la boca\u201d, deia.<\/p>\n

 <\/p>\n

La seg\u00fcent setmana ja va canviar molt la cosa. A les 9, cada dia tenia d\u2019estar all\u00e0 per acompanyar-los a les escoles. Les noies eren a prop, per\u00f2 el nen ten\u00edem de caminar sobre \u00bc d\u2019hora, hi ha \u00be de 12 tenia d\u2019estar all\u00e0 per retor[nar]-lo i les noies a 2\/4 d\u20191, que tenia de c\u00f3rrer molt per agafar el tren de la una i si no [l\u2019agafava] em tocava dinar sobre les 4 de la tarda. Les noies, molt eixerides, em demanaven els contes, coses dels soldats, com ho passaven i els explicava algun \u201crotllo\u201d i reien i [ho] mostraven i deien a la seva mare que s\u2019ho passaven b\u00e9 amb mi. Despr\u00e9s de dues setmanes de portar-los a les escoles, el dilluns el capit\u00e0 sempre em donava 12 bitllets per la setmana [p]el tren. Quan anava a buscar-los per portar-los a les escoles, em diu amb cara farrenya: \u201cPedro, eres catal\u00e1n\u201d. Li dic [que] s\u00ed amb cara de content, com ho havia dit el dissabte a les filles, que em preguntaren \u201cde qu\u00e9 parte de Espa\u00f1a era\u201d, cosa que mai ning\u00fa m\u2019ho havia preguntat. No em diu res m\u00e9s i acompanyo les noies a l\u2019escola i vaig notar [que] no estaven alegres com de costum i al retornar-les, tampoc, doncs sempre explicaven alguna cosa. El nano, igual com sempre de xerraire. Em va estranyar l\u2019actitut de les noies, per\u00f2 no en vaig fer cas i cap al campament a dinar, que sempre hi arribava sobre les 2. A l\u2019entrar, un cabo de gu\u00e0rdia em diu que em presenti al capit\u00e0 i jo, cap a oficines, tranquil, doncs altres vegades m\u2019havia deixat un av\u00eds semblant. Truco: \u201c\u00bfDa su permiso?\u201d. \u201c\u00a1Adelante!\u201d. El saludo i sense ni mirar-me em diu: \u201cA partir de ahora te quedas en la compa\u00f1\u00eda. Ya me buscar\u00e9 otro asistente que no sea \u201cnoi\u201d. Lo prefiero que no sea catal\u00e1n\u201d. Vaig quedar sense veu ni sapiguer qu\u00e8 dir ni qu\u00e8 fer. Sols vaig sentir que em deia [sense] ni tan sols al\u00e7ar la vista: \u201cPuedes retirarte\u201d. No vaig tenir ni impuls per saludar, com era la meva obligaci\u00f3. Surto, que em va semblar que no caminava prou b\u00e9 i [la] cara amb mala expressi\u00f3 perqu\u00e8 dos ordenances valencians, que eren al pasillo, em preguntaren qu\u00e8 em passava. No els vaig poguer dir ni una paraula. Els ulls s\u00ed que parlaven. Surto i, amb aquest cop d\u2019efecte, en lloc d\u2019anar al menjador, vaig anar sota uns arbres al centre del pati gran, sol, on vaig estar-hi fins que van acabar les classes te\u00f2riques a les companyies amb t\u00e8trics pensaments, que em rebentava el cap. Vaig sortir a passejar per aquells camps de l\u2019entorn per airejar-me i [per veure] si em podia animar. Quan vaig retornar a la companyia i anar a sopar, tots els amics de Matar\u00f3 varen notar tot seguit que em passava quelcom anormal i feren preguntes i els deia [que] em deixessin tranquil, que no tenia \u00e0nims per obrir la boca, que ja se n\u2019enterarien i els ho explicaria. De menjar, poc ho vaig fer, entre el dolent que era i no m\u2019entrava i vaig anar a la cantina a menjar-me un entrep\u00e0. Quan ja em despullaba, em ve un Aguilas del 44, que a vegades li venia tabac, em pregunt\u00e0 si no feia d\u2019assistent perqu\u00e8 \u201cpoco antes de cenar me han dado aviso [que] me presentara al cuerpo de guardia y el capit\u00e1n administrativo que estaba all\u00ed me dijo que se havia fijado en mi, si quer\u00eda ser su asistente. Me qued\u00e9 tan asombrado que no sab\u00eda qu\u00e9 decirle y me dijo que ma\u00f1ana a las 8 vendr\u00eda por mi y para Valencia\u201d. No vaig volguer enredar la troca i li dic \u201cque ya no hac\u00eda de asistente, que estar\u00eda bien, que ten\u00eda unos hijos y una se\u00f1ora muy simp\u00e1ticos\u201d i quina feina tindria que fer, que si no ho canviava [tindria] les tardes lliures i em diu: \u201cPero \u00e9l no me hace mucha gracia…\u201d, i jo vaig callar. Despr\u00e9s de dues setmanes, a la missa del diumenge, est\u00e0vem junts i em diu \u201cque no le gustaba el oficio de asistente, pues le hab\u00edan a\u00f1adido trabajo. Esta semana el viernes i s\u00e1bado por la tarde me han hecho bajar por la tarde hasta las 8 y media a fregar el piso y a limpiar balcones y persianas y esto me sobra\u201d. Vaig pensar \u201cja t\u2019arreglar\u00e0s\u201d, i que potser vaig estar de sort [que] em fot\u00e9s aquella putada de mala llet perqu\u00e8 era catal\u00e0. Dos dies despr\u00e9s que va passar, em vaig creuar amb els dos valencians que feien d\u2019ordenances i em preguntaren qu\u00e8 m\u2019havia passat i, com que hav\u00edem parlat algunes vegades i simpatitz\u00e0vem, els vaig explicar tot com havia passat. Quedaren gla\u00e7ats i van dir: \u201cEs veu que sempre porta la mala llet al cap, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s de dement, expressar-se en aquests termes\u201d, per\u00f2 jo no vaig comentar-ho amb ning\u00fa m\u00e9s de la companyia fins que f\u00f3rem fora del campament, no fos cas. S\u2019hauria pogut donar que hagu\u00e9s arribat a les orelles del capit\u00e0 i hagu\u00e9s rebut conseq\u00fc\u00e8ncies. Aix\u00eds ho vaig dir als amics de Matar\u00f3. El que no s\u00e9 \u00e9s com ho deuria explicar el capit\u00e0 a la fam\u00edlia, doncs el primer diumenge v\u00e0rem anar 4 amics a Val\u00e8ncia i, voltant per prop l\u2019estaci\u00f3 de la RENFE, ens v\u00e0rem creuar amb tota la fam\u00edlia i v\u00e0rem sentir que el nen deia: \u201c\u00a1Mira, el Pedro!\u201d. Saludem i tots ens miraren amb simpatia, menys ell que em torn\u00e0 el saludo sense mirar-nos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arribaren m\u00e9s soldats de zona alliberada, procedents d\u2019Alacant, Castell\u00f3, casernes de Val\u00e8ncia, de M\u00farcia, Cartagena. L\u2019organitzaci\u00f3 de companyies es feia molt r\u00e0pidament. Els ex \u201crojos\u201d els barrejaven amb els que havien vingut de lleves joves. Es deia que entre 18 i 118 regiments ten\u00edem de cobrir la costa de Sagunto a Cullera. La companyia d\u2019ametralladores f\u00f3rem els quarts a dest\u00ed el 26 de juny i ens portaren a un petit poblet de l\u2019entorn de l\u2019Albufera anomenat El Saler, tot voltat de camps d\u2019arr\u00f2s d\u2019on enlla\u00e7ava una carretera de la general fins a la costa a peu de mar. Davant del mateix poblet hi havia un molt gran pla de pins on ens hi allotjaren a nosaltres, sense tendes de campanya i deixar-nos fer, de moment xavoles. Els pins ens tenien de fer de sostre. De mando, ten\u00edem un tinent, un alferes i 7 sargents. Sota un sol que et marejava, al dia seg\u00fcent, tots formats, ens classificaren i marcaren en un pla l\u2019ubicaci\u00f3 dels 4 canons i 12 ametralladores i 10 morters, que dur\u00e0 fins cap a les dues de la tarda. Aquella matinada va arribar la cuina que muntaren sota dos grans toldos i ja ens donaren ranxo calent, for\u00e7a millor que al campament, que ens va fer contents a tots. Cap al tard, arrib\u00e0 un comandant, un capit\u00e0, 5 alferes, 3 tinents i 9 sargents. Al poble, hi va quedar establert el mando del sector, encap\u00e7alat pel comandant i el capit\u00e0 com a jefe de la nostra companyia. Al seg\u00fcent dia, van destinar els llocs assignats a l\u2019empla\u00e7ament de cada arma. El meu xim-pum va \u00e9sser un dels de m\u00e9s aprop del campament. Quina sort, vaig pensar, perqu\u00e8 els de m\u00e9s lluny tenien de fer entre 5 i 7 Km. a peu per fer els relleus del servei de vigil\u00e0ncia per evitar una possible invasi\u00f3 de tropes alemanyes o aliades per obrir un front nou dins la 2\u00aa Guerra Mundial que estava en les \u00faltimes \u201cespernegades\u201d. El que primer f\u00e9rem, despr\u00e9s del desplegament, fou tallar branques de pins. Ens donaren un pal pel centre i envoltat de branques, fer-se una xavola cada esquadra, amb una voltada de terra arenosa, per resguardar-nos almenys del sol i, si plovia, de poc servia encara que hi pos\u00e9ssim un parell de mantes sobre les branques. El menjar als que estaven de gu\u00e0rdia el portaven amb dos mulos, i els \u00faltims ja se\u2019l tenien de menjar fret.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dos dies despr\u00e9s de l\u2019organitzaci\u00f3, estava rentant el plat en un bogader (est\u00e0vem molt malament per l\u2019aigua; la portaven en cubes i, apartat del campament, s\u2019hi feien \u201czanjas\u201d per anar a fer-hi les feines del cos i cada 4 dies les tapaven i n\u2019obrien una altra al costat), ve un sargent i em diu: \u201cA las 2 pres\u00e9ntate al capit\u00e1n en las oficinas del mando en el pueblo\u201d. Vaig quedar sorpr\u00e8s i ja abans de l\u2019hora era all\u00e0, doncs era un pis i no sabia l\u2019indret on anar a trucar. Al moment, n\u2019arriba un altre i ens quedem mirant, per\u00f2 sense cap paraula. Jo [estava] nervi\u00f3s pel que seria, que potser al mat\u00ed, quan va venir al niu on ten\u00edem el can\u00f3 i \u00e9rem tots 7, com [que] ens havien manat per passar la revista el capit\u00e0, jo cantava una sardana i potser em volia renyar i els amics m\u2019havien desitjat sort perqu\u00e8 em va mirar molt. A l\u2019hora en punt, surt el capit\u00e0 i em diu que entri i em diu: \u201cTe gustar\u00e1 mucho cantar, que lo hagas trabajando. \u00bfQu\u00e9 cantabas que no entend\u00ed una palabra?\u201d. I contesto molt nervi\u00f3s: \u201cSoy catal\u00e1n, y era una canci\u00f3n de un baile popular regional\u201d, i diu: \u201cYa me parec\u00eda a mi que eras basco o catal\u00e1n. Son los soldados m\u00e1s nost\u00e1lgicos\u201d, i amb cara de simpatia, que em va fer marxar els nervis que em dominaven i fins no parlava massa b\u00e9, continua dient: \u201cNo me equivocar\u00e9 que eres un buen muchacho y si te parece bien te he escogido por si quieres ser mi asistente. Si no te gusta, lo dices con franqueza y no pasa nada\u201d. Vaig dir un s\u00ed for\u00e7a alt perqu\u00e8 pogu\u00e9s compendre la meva alegria, \u201cy despu\u00e9s de la cena ven que te pondr\u00e9 al corriente y a\u00fan estar\u00e1s a tiempo para rectificar\u201d. En sortir, coincid\u00edrem amb el que ens esper\u00e0vem i em diu: \u201cMe ha tocado la loteria en la mili. Me ha dicho si quer\u00eda ser su asistente y he contestado con [un] s\u00ed… largo\u201d, i jo li dic el mateix i ens abra\u00e7\u00e0rem de contents dient: \u201cCualquiera vaya por la playa de guardia con las metralladoras y ca\u00f1ones\u201d. El que ens estrany\u00e0 [fou] que els dos principals jefes escollissin per assistents \u201csoldados rojos\u201d, i [els] d\u2019 un tinent i dos alferes tamb\u00e9 ho eren, de zona alliberada, com est\u00e0vem batejats. Ens n\u2019anem al campament tots dos cofois i contents. Aquest era d\u2019un poble de la prov\u00edncia d\u2019Albacete, per\u00f2 era de casa bona. Ho mostrava per qu\u00e8 anava molt ben arriat i no li venia de gastar-se pessetes, al rev\u00e9s de jo, que no en tenia gaires. Em presento [al capit\u00e0] despr\u00e9s de sopar i em diu: \u201cYo soy casado y tengo un hijo de 7 a\u00f1os que el domingo de la pr\u00f3xima semana llegar\u00e1 con un perro grande adem\u00e1s, llamado Dic, y que son muy amigos con Marian\u00edn, que es como se llama el peque\u00f1o, y la se\u00f1ora es muy mandona, pero tambi\u00e9n comprensiva, pero con tal hagas buenas migas con el peque\u00f1o y su Dic, todo ir\u00e1 bien, porque tendr\u00e1s de llevarlo y recogerlo cada d\u00eda cuando terminen las vacaciones. Ser\u00e1 tu mayor trabajo\u201d, i jo li dic: \u201cYo me prestar\u00e9 a todo lo que haga falta y contento ya que a la vez pasar\u00e9 mejor el tiempo\u201d, i ell continua, \u201cMe gusta tu respuesta y [a] mi se\u00f1ora le habr\u00eda gustado oirla\u201d, [diu] rient. Cap al campament, m\u00e9s content que les Pasq\u00fces. En arribar-hi ens creuem amb l\u2019altre assistent i li explico del que hav\u00edem parlat amb el capit\u00e0 i em diu: \u201cYo no s\u00e9 c\u00f3mo pasar\u00e9 el tiempo porqu\u00e9 el comandante es viudo y no tendr\u00e9 qu\u00e9 hacer\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els dies d\u2019espera de la fam\u00edlia sols tenia d\u2019anar-lo a cridar a les 8 i res m\u00e9s durant el dia. El segon dia d\u2019arribar al campament hi va venir a parar un gat petitet, molt maco de la pell. El vaig agafar, mimar i vaig anar a la cuina [a veure] si tenien res per llen\u00e7ar per donar una mica de menjar al gat i em diuen: \u201cEn el cubo hay un poco de desperdicios de pescado que un alf\u00e9rez ha traido para que se lo limpi\u00e1ramos y se lo hirvi\u00e9ramos con una hierbas, que ser\u00eda una cena, pues ten\u00eda el est\u00f3mago fatal\u201d. Les busco i el gatet va fer festa major de tip que va quedar i ja no es va moure de l\u2019entorn on ten\u00edem l\u2019equipatge i quan f\u00e9rem la xavola es va ficar a dintre i ja va ser l\u2019amo. Jo, cada dia a buscar desperdicis a la cuina, i ell tip i sempre el tenia al darrera. El vaig batejar amb el nom de \u201cRascay\u00fa\u201d (?) i nom\u00e9s calia que el crid\u00e9s i ja em buscava i [em] trobava i si no volia que em segu\u00eds el ficava a la xavola i no es movia si no el cridava. B\u00e9, ja n\u2019anirem parlant.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dijous de la seg\u00fcent setmana el capit\u00e0 em diu: \u201cEsta tarde me dar\u00e1n las llaves de una casa deshabitada, que no saben donde paran los due\u00f1os desde el final de la guerra (pu\u00e9s ya me tem\u00eda que tendr\u00eda que ir a Valencia a vivir) y buscas tres o cuatro amigos para ponerla un poco en condiciones para vivir. Yo a\u00fan no la he visto\u201d. A les tres, ja \u00e9rem all\u00e0 cinc i el capit\u00e0 ja era a dintre i diu: \u201cHemos de desmontar todos los muebles como podamos y meter todo lo que hay en la casa en estas dos habitaciones, con la mejor manera de colocarlo, que no se da\u00f1e nada. Tenemos tiempo para [que], poco a poco, quede todo bien puesto que [quede] bien\u201d. Ens posem a treballar i ell indicava com ho ten\u00edem de posar a diferents llocs les coses. A \u00be de 8 pleguem per anar ja a sopar. El divendres despr\u00e9s del \u201cdesayuno\u201d, all\u00e0 fins a \u00bc de 2. I tornem a les 3, i a les 5, tot arreglat i net i ens diu: \u201c\u00bfNos dar\u00eda tiempo de darle una capa de pintura?\u201d. I un diu: \u201cSi encuentra una m\u00e1quina de fumigar, con paciencia podr\u00eda quedar bien, casi como pintado, pues he visto andaluces como lo hacen. Alg\u00fan arrocero del pueblo seguramente tendr\u00e1 una m\u00e1quina, a por cal y…\u201d. No s\u00e9 qu\u00e8 m\u00e9s li va dir: \u201cSe va a Valencia [a] por ello\u201d. \u201cEl se\u00f1or de la tasca (tabernero) se lo puede indi[car]\u201d. Animat, el capit\u00e0 diu: \u201cVamos [a] hablar con \u00e9l\u201d. I els dos, cap a la taverna, i els va donar l\u2019adre\u00e7a d\u2019una casa comercial de Val\u00e8ncia que llogaven unes m\u00e0quines i venien els materials adequats. Eren les 6 de la tarda i a \u00bc de 7 passava un autocar de servei p\u00fablic, i cap a la ciutat. Retornaren a 2\/4 de 10 amb un taxi, i a 2\/4 de 10 del mat\u00ed, l\u2019amic, que era de Sant Celoni, amb una m\u00e0quina petiteta que la portava penjada al bra\u00e7 esquerre, ja \u201cfumigaba\u201d parets, sostre i escala. A 2\/4 de 3 va acabar (el capit\u00e0 ens va donar un bon entrep\u00e0) i nosaltres, al darrera amb draps i esponges netejant. Despr\u00e9s de for\u00e7a bon dinar, a les 4 ja torn\u00e0vem a fregar i el maquinista va fer, sense mirar-s\u2019hi massa, els baixos i un arc que sortia a l\u2019entrada de la casa, quedant tot pintat, fregat i net. El capit\u00e0 ens va fer anar a la \u201ctasca\u201d a sopar un bon plat d\u2019arr\u00f2s a la valenciana (varen dir) i 4 talls de carn a l\u2019all i oli i abund\u00f3s pa de farina d\u2019arr\u00f2s, abundant fruita i caf\u00e8. Ens an\u00e0rem a dormir i el gatet anava miolant, per\u00f2 li vaig portar sopar de part del \u201ctabernero\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cap a les 11 del mat\u00ed del diumenge, els 5 i [el] capit\u00e0 don\u00e0vem la benvinguda a la sra., [al] nen Marian\u00edn i [al] gos Dic, i el primer que em va dir el \u201cnano\u201d [va ser]: \u201cNos queremos mucho con Dic, y tu tambi\u00e9n has de ser muy amigo de \u00e9l\u201d, i li [ho] vaig prometre i li dic: \u201cYo tambi\u00e9n tengo un gatito muy majo y bueno\u201d. Al saludar-nos amb la senyora, en vaig treure molt bona impressi\u00f3. Es veia molt bona dona, d\u2019uns 40 anys. Pugem al pis i el primer que diu el capit\u00e0 fou: \u201cMira, en 24 horas c\u00f3mo han dejado de bien pintado y limpio todo. Si lo hubieras visto, daba pena verlo de sucio todo\u201d, i la senyora diu: \u201cPues s\u00ed, est\u00e1 majo. Me gusta todo. Os felicito\u201d. Baixem, descarreguem el cami\u00f3 i amb el xofer munt\u00e0rem tots els mobles, i a les dues ja estava tot arreglat, excepte la roba i alguna modificaci\u00f3 que feren despr\u00e9s. Jo hi vaig tornar a les 4 fins a l\u2019hora de sopar. Vaig quedar sorpr\u00e8s com parlava el nen, que li faltaven dos mesos per complir 8 anys. La senyora es veia molt bona persona, amb un parlar molt senzill i maco i era molt guapa, de cara molt fina, d\u2019uns 170 cent\u00edmetres d\u2019al\u00e7ada com el capit\u00e0, per\u00f2 for\u00e7a grossa. El capit\u00e0 es deia Mariano Gomes, ella, Lourdes, i el nano l\u2019anomenaven Marian\u00edn. A 2\/4 de 9 del mat\u00ed, com em van dir [que hi] an\u00e9s cada dia, ja vaig ser all\u00e0 i em diu la senyora: \u201cNos acompa\u00f1ar\u00e1s cuando abran la tienda donde venden la leche y comestibles\u201d, i li dic: \u201cDonde fueron a comer. Es el \u00fanico comercio del pueblecito, donde venden de todo y a las 7 de la ma\u00f1ana ya est\u00e1 abierto para todo\u201d. I hi anem, i va comprar el m\u00e9s necessari, doncs [a] ells un dia per l\u2019altre els portaven d\u2019intend\u00e8ncia de Val\u00e8ncia tot el que demanaven quan portaven el suministre per la companyia.<\/p>\n

 <\/p>\n

En endavant, jo cada dia a 2\/4 de 9 els tenia de portar la llet i cridar-los si estaven dormint, per\u00f2 ella sempre ja estava al\u00e7ada. Quan marxava el capit\u00e0 al campament em feia anar amb ell i em deia l\u2019hora que tenia de tornar a la casa per si tenia d\u2019ajudar per res a la senyora. A 2\/4 d\u201911 hi vaig anar el primer dia i em diu que no li precisava res i que Marian\u00edn ja s\u2019entretenia amb el Dic i jo li dic: \u201cSi quiere, podemos salir por la calle a rondar y aprender\u00e1 a conocer el pueblo (sols feia dos curts carrers, el de la carretera i on vivien, i 9 cases escampades aprop) i respon: \u201cPues, mira, s\u00ed, si no te es molestia, pues \u00e9l estar\u00e1 contento y yo podr\u00e9 dedicarme m\u00e1s a ponerlo todo bien puesto, verdad Marian\u00edn?\u201d, que va contestar amb un s\u00ed fort i ja som al carrer rondant fins a 2\/4 d\u20191 i molt content amb el gos i jo. Dos dies despr\u00e9s, em diu si hi podria anar a les 5 de la tarda per acompanyar-la a passeig tots 4, pel poble i rodalia, doncs el capit\u00e0 \u201cestaba muy atareado en poner en buenas condiciones toda la l\u00ednea, acompa\u00f1ado por un sargento\u201d, i li dic: \u201cEncantado. Usted d\u00edgame en todo cuanto puedo ayudarla, pues yo a la vez me distraigo y lo paso mejor que aburrirme debajo de los pinos\u201d, i ja em diu si l\u2019acompanyaria de compres dem\u00e0 divendres a Val\u00e8ncia, jo que coneixeria una mica la ciutat, i li repeteixo [que amb] tot el que la pugui ajudar, que m\u2019ho digui. Amb l\u2019autocar de servei de l\u00ednia, que passava a les 9,20, ja som amb el nen, tamb\u00e9, cam\u00ed cap a la ciutat, per\u00f2 li dic que sols coneixo els 4 principals carrers entre la RENFE i l\u2019Ajuntament, per\u00f2 que hi havia un mercat molt gran i es posa contenta dient: \u201cPues no necesito m\u00e1s\u201d. Arribem, i directes al mercat, que hi havia de tot, per\u00f2 pocs c\u00e8ntims per comprar, doncs la for\u00e7a gent que hi havia feia poques compres. Hi havia un bar i diu: \u201cComo regresaremos tarde\u201d-l\u2019autocar de retorn sortia aprop de les dues- diu- \u201centremos a tomar un \u2018tenteenpi\u00e9\u2019. Nosotros tomaremos unas galletas y leche, pero tu necesitas algo m\u00e1s de vitaminas. Har\u00e9 que te preparen un bocadillo de longaniza o jam\u00f3n\u201d. Jo m\u2019excusava que no volia res i vaig escollir de \u201clonganiza\u201d, per\u00f2 el pa era de farina d\u2019arr\u00f2s i no lligava gaire, per\u00f2 com hi havia prou gana de sobres \u201cera bon\u00edssim\u201d. Va comprar una grossa \u201ccesta\u201d i [va] omplir-la de valent de fruita i articles que al Saler no en venien. Entre el que va comprar al mercat i coses i roba a altres botigues, an\u00e0vem carregats com rucs de c\u00e0rrega; fins el nano portava paquets i molt content. Val a dir que la Sra. anava elegant, ben bestida i molt ben arreglada, que feia goig de deb\u00f2. La pega [era] que fos tan grossa -pesava, deia, 81 Kg-, per\u00f2 parlant mostrava no tenir cap complex, doncs deia que tothom \u00e9s com \u00e9s i s\u2019ha d\u2019acceptar amb conformitat. An\u00e0vem intimant molt i es veia contenta i jo, encara m\u00e9s, doncs en endavant cada dia al mat\u00ed em regalava un entrep\u00e0 molt bo i variat cada dia. Li agradava molt parlar, per\u00f2 es veia molt seria i educada. Prop les 3 arribem a casa amb una calor molt forta i em diu: \u201cDescansaremos y no vengas hasta las 6, si quieres salir con Marian\u00edn\u201d. El nano estava molt content amb mi i aquella tarda li vaig portar el gat Rascay\u00fa i li va agradar molt i cosa [que] semblava extrany, es rascava amb les cames del gos, que se\u2019l mirava i no deia res, com si ja fossin amics, i la sra. reia complaguda.<\/p>\n

 <\/p>\n

Uns dies despr\u00e9s amb el gat al darrera, que havia sortit a voltar amb un amic, despr\u00e9s de sopar, trobem un altre gatet d\u2019igual color al costat de la carretera i ens va anar seguint al costat del meu fins a la xavola. Els 5 amics diuen rient: \u201cMira, un altre dispeser\u201d, per\u00f2 no el f\u00e9rem marxar i va passar la nit al costat de la xavola ja que el primer que va sortir el va veure i diu: \u201cJa pot portar esmorzar per l\u2019altre gat\u201d. Sort que els dos eren mascles i menjaven junts i no es va moure m\u00e9s d\u2019all\u00e0, i els dos al meu darrere i a tots ens agradava veure com jugaven, doncs jo pujava a pins i cridava \u201cRascay\u00fa!\u201d i ja els tenia a dalt amb mi, i aix\u00eds ens divert\u00edem, que semblava que no podia ser que em creguessin com ho feien, [que] fins [i tot] oficials ho presenciaven i comentaven. Al capit\u00e0 i sra. ja els ho havia comentat i un dia que es passejaven amb el nen i el gos per la carretera de la platja, jo estaba dalt un pi i un sargent els ho va dir. Es varen endinsar entre els pins i xavoles, doncs la meva xavola era a uns 50 metres endins i tamb\u00e9 vaig veure com reien. Baixo, i els gats al darrere i anem cap a la carretera fent comentaris i jo dic: \u201cA ver si quieren aguantarse encima de Dic i si hace alg\u00fan mal gesto el perro, qu\u00e8 les parece\u201d, i diuen: \u201cPrueba\u201d. Agafo el m\u00e9s gros, que era el segon acollit, i va saltar nom\u00e9s deixar-lo i [hi] poso el petit i s\u2019hi va posar b\u00e9 i el gos no es movia. Dic al nen que faci caminar el gos, tira endavant, el gat ben agafat, i el gos com si res, cap gest. Va caminar uns 10 metres i va saltar el gat i es posaren els dos al meu costat, fins que torn\u00e0rem endarrere per dins la pineda per arribar a la xavola, cosa extrany per creure si no es veu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Passaven els dies, molta calor, poca aigua (ens la portaven en cubes), per\u00f2 pel dem\u00e9s, tot b\u00e9 i contents tots. S\u2019acaba el mes d\u2019agost i la sra. em diu un dia retornant de compres de Val\u00e8ncia, i ja ens parl\u00e0vem amb for\u00e7a confian\u00e7a, em va dir que li agradaria molt tenir una conversa de bons amics amb mi. Vaig quedar sorpr\u00e8s i dic qu\u00e8 li podia explicar un soldat com jo i em contesta: \u201cSi no le parece bien, nada, pero ha vivido la triste y larga guerra como yo y podemos contarnos muchas cosas como buenos amigos\u201d, i v\u00e0rem quedar que ja tindr\u00edem temps algun dia, doncs no sabia com excusar-me i tenia una mica de por i ella, em sembla, ho va compendre i no va dir res m\u00e9s. L\u2019\u00faltim dia del mes, com [que] el dia 2 de setembre el nen ja tenia d\u2019anar a l\u2019escola, li dic: \u201cEl dia que el peque\u00f1o vaya a la escuela si le parece tendremos la conversaci\u00f3n que Vd. desea\u201d i, encara no ho havia acabat de dir, diu: \u201cOh, gracias, Pedro. No sabes cuanto lo deseo\u201d, tota contenta. Portem al seu dia el nen a l\u2019escola (ella va venir). Ja sabia contar i llegir for\u00e7a b\u00e9, per\u00f2 no tant escriure. Despr\u00e9s de la presentaci\u00f3, una mestra for\u00e7a eixerida i jove li va fer preguntes, llegir, contar, escriure i sense cap complex li contestava, i va quedar sorpresa. Content, s\u2019hi va quedar i va fer un pet\u00f3 al gos Dic que es retenia a venir fins que la sra. el crid\u00e0 i, en endavant, cada dia a \u00be de 9, un bon passeig amb el Dic al mat\u00ed i tarda i el nano sempre content. Arribem a casa i encara hi havia el capit\u00e0, que es pos\u00e0 content a l\u2019explicar-li la dona el b\u00e9 que tot havia anat. Marx\u00e0 el capit\u00e0 i comen\u00e7o a explicar-li el que m\u00e9s o menys havia passat al poble, com gaireb\u00e9 a tot arreu; que n\u2019havien assassinat 5, per\u00f2 [que] quan entraren les tropes de Franco en 14 dies en varen afusellar 11, 8 sense ra\u00f3 de fer-ho, per venjances injustes i personals, i 3 perqu\u00e8 havien ocupat c\u00e0rrecs directius en els sindicats i s\u2019ignorava que a cap se\u2019ls fes judicis a la vista. No s\u2019ho volia creure, i encara vaig afegir-hi que en els primers 6 mesos es varen detenir m\u00e9s de 60 [persones] i que moltes d\u2019elles encara eren a les presons i que de presos en batallons de treballadors disciplinaris jo sabia que n\u2019hi havia, almenys 14, alguns amics meus, acusats de perten\u00e8ixer a partits pol\u00edtics, dient-li que la repressi\u00f3 havia sigut molt rigorosa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Li vaig explicar els fets vergonyosos de primers de maig a Barcelona, barallan-se entre partits pol\u00edtics, comunistes, anarquistes i POUM i que per restablir-hi la pau varen tenir d\u2019anar-hi forces del front d\u2019Arag\u00f3. Que el dia 11 de mar\u00e7 del 38 varen mobilitzar la meva lleva del 40, les pen\u00faries passades als combats i despr\u00e9s a la muntanya de Sant Corneli i [a] altres indrets, fins l\u2019arribada a la Batalla de l\u2019Ebre, amb tots els detalls de com em feren presoner, els camps de concentraci\u00f3 on m\u2019havien allotjat, [el] batall\u00f3 de treballadors i la incorporaci\u00f3 a l\u2019ex\u00e8rcit de Franco i fins l\u2019arribada a la platja del Saler. Va quedar for\u00e7a sorpresa per la meva llarga i poc agradable hist\u00f2ria, dient-me: \u201cQu\u00e9 triste calvario tambi\u00e9n te ha tocado vivir. Lo que muy mucho me ha sorprendido es lo que has contado que sucedi\u00f3 despu\u00e9s de la liberaci\u00f3n de tu pueblo\u201d, i li vaig repetir, \u201cen toda Catalu\u00f1a y creo que pasar\u00eda lo mismo en el resto de la Espa\u00f1a republicana, o roja como la llamaban. Como me lo ha pedido con franqueza, tal como pasaron las coses, se lo he contado sin rodeos\u201d, i em diu, tamb\u00e9, \u201cno esperaba poder oir semejantes relatos, que te creo pasar\u00edan, y yo tambi\u00e9n te voy a contar mi tr\u00e1gica vida vivida, que no difiere en nada a lo qu\u00e9 pas\u00f3 en Madrid al estallar la revoluci\u00f3n y tambi\u00e9n pas\u00f3 a los que llamaban facciosos\u201d. Es posa una mica plorosa. \u201cTambi\u00e9n te contar\u00e9 mi cruel verdad. Yo soy hija \u00fanica de un capit\u00e1n de la Guardia Civil con plaza en Madrid. El 18 de Julio, desde hac\u00eda 7 a\u00f1os, con esta graduaci\u00f3n. Al estallar el Movimiento la cosa estaba confusa. Mi padre no vino para nada en casa, hasta la madrugada del d\u00eda 20. Descans\u00f3 hasta el mediod\u00eda y dijo que se iba a la guarnici\u00f3n, pero no a pie como de costumbre, pues hab\u00eda habido algunos follones ya. Llam\u00f3 a un taxi y al bajar ya lo detuvieron por faccioso, seg\u00fan nos contaron, pues no lo vimos m\u00e1s, ni vivo ni muerto. Como fall\u00f3 la sublevaci\u00f3n militar en Madrid, a primeros de Agosto lo fusilaron los contrarrevolucionarios con bastantes m\u00e1s\u201d. [Ella] feia \u201ctres meses [que] se havia casado con su actual marido, que era alf\u00e9rez, que logr\u00f3 esconderse por la monta\u00f1a en casa [de] un amigo y a primeros de Septiembre por las monta\u00f1as lograron pasar a la Espa\u00f1a Nacional. Quedamos solas con mi madre, vigiladas, muy molestadas, que mejor nos hubieran matado\u201d. No podien rec\u00f3rrer a ning\u00fa i encara que tinguessin diners, no podien comprar menjar. Les detingueren juntes amb la seva mare dues vegades, 29 dies una i 33 l\u2019altra, per falses den\u00fancies. Molta sort varen tenir que els feien arribar menjar i no en sab\u00eden la proced\u00e8ncia, per gent que no coneixies de res, o b\u00e9 ho tiraven entre les plantes del jard\u00ed, doncs vivien a una torre particular ajardinada. D\u2019aquesta manera tr\u00e0gica passaven el setge de Madrid per les tropes de Franco fins els \u00faltims dies de l\u2019any 1937, que els varen oferir passar-les a l\u2019Espa\u00f1a Nacional, per\u00f2 no sabien qu\u00e8 fer, per\u00f2 per sortir d\u2019aquell infern que era un sofrir constant [hi] varen accedir i que en sort\u00eds el que la Provid\u00e8ncia determin\u00e9s. Fou llarg el calvari, doncs tardaren [a] entrar a Portugal 5 dies. Amb el seu marit, que ja era tinent, es varen retrobar a Valladolid, per\u00f2 sols li [van] donar 4 dies de perm\u00eds per estar junts, doncs el destinaren a unes operacions per Extremadura a mitjans de gener del 38, temps just per engendrar el nen, que ell no volia per por que si el mataven a la guerra no es qued\u00e9s sola amb la c\u00e0rrega del fill. La seva mare va morir 11 dies despr\u00e9s d\u2019acabar-se la guerra d\u2019un fulminant atac de cor. Despr\u00e9s d\u2019aquesta conversa encara referm\u00e0rem m\u00e9s la confian\u00e7a i em mostrava molt apreci.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els jefes militars, a m\u00e9s del suministre d\u2019intend\u00e8ncia, tenien tarja de racionament civil, o sia que cada dia anava a buscar el pa, com fos, i el dem\u00e9s que els corresponia i a partir de la conversa ja vaig tenir l\u2019assumpte del menjar solucionat, doncs em donaven tot el pa i el dem\u00e9s que jo pogu\u00e9s aprofitar. A les tardes, molts dies treballava quan retornava el nen de l\u2019escola fins que la claror del dia ho permetia i la majoria dels dies em donava un bistec, formatge, ous durs, etc., i tot se\u2019m posava molt b\u00e9. Aix\u00f2 mostrava que ells estaven contents de mi i jo molt d\u2019ells.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sobre el 15 de setembre es va extendre per aquelles terres un greu problema. Van atacar a tothom les febres pal\u00fadiques. Els hospitals van quedar saturats. De la nostra companyia, sols en van evacuar 12. A tots els dem\u00e9s ens van tamb\u00e9 atacar i ens repetien, i ten\u00edem de passar com pogu\u00e9ssim. Cada dia venia un metge militar, per\u00f2 sense medicaments. El principal era quinina, per\u00f2 no n\u2019hi havia. Xaf\u00e0vem 3 grans d\u2019all i ginebre, recepta dels pagesos arrossers, i aix\u00f2 les tallava, per\u00f2 als dos dies ja et tornaven. A mi em repetiren tres vegades. Sols se\u2019n varen escapar el comandant, el capit\u00e0 i un alferes, perqu\u00e8 es tractaven amb quinina. A \u00faltims de m\u00e9s, com [que] va fer dues pluges fortes, va desapar\u00e8ixer la pesta. Hi havia dies m\u00e9s de 60 [graus], su\u00e0vem de valent dins les xavoles. Quan s\u2019estava en la tasca de segar l\u2019arr\u00f2s, tingu\u00e9rem de suportar una invasi\u00f3 de puces que, junt amb els habituals polls, no et deixaven estar tranquil. Venien de Sanitat, ho fomigaven tot, i a la poca estona ja torn\u00e0vem a estar invadits. Ho pass\u00e0rem tamb\u00e9 molt malament fins a mitjans de mes. Ajudant estones a estendre i a arreplegar arr\u00f2s, tamb\u00e9 ens guany\u00e0vem alguna pesseta. S\u2019acostaven les nits llargues i el dia curt i el des\u00e0nim feia que tot se\u2019ns fes m\u00e9s pesat, per\u00f2 no hi havia cap remei per aquest mal, conformar-nos que anessin passant dies i jo amb la meva feina habitual, servint al capit\u00e0, sra. i nen.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

A \u00faltim d\u2019octubre vaig tenir un greu problema a l\u2019orella esquerra. Em feia un mal insuportable i el metge em feia anar cada dia al mat\u00ed a l\u2019Hospital Militar de Val\u00e8ncia. Em feien una cura que a les tres hores em feia el mateix mal i em tenia de pagar les despeses del viatge, 1,90 cada dia. Aix\u00f2 va durar tres setmanes i un dia un infermer em va dir si tenia diners per comprar-me un medicament que venien a les farm\u00e0cies civils, que era molt efectiu, per\u00f2 valia unes 140 pessetes. Al dia seg\u00fcent, li porto els diners perqu\u00e8 m\u2019ho compr\u00e9s i em va anar molt b\u00e9. En 5 dies em va desapar\u00e8ixer el mal.<\/p>\n

 <\/p>\n

En tot el temps d\u2019estada, sols en dues ocasions es varen fer maniobres simulacres d\u2019una invasi\u00f3 i sempre varen sortir molt b\u00e9 en tots conceptes, [tant] que els mandos estaven molt contents i es celebrava amb un dinar extraordinari. Inesperadament, el dia 6 de desembre arrib\u00e0 l\u2019ordre de replegament de les forces militars despla\u00e7ades a les costes i el dia 8, dia de la Patrona d\u2019Infanteria, despr\u00e9s de dinar, a peu tots cap a l\u2019estaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i els meus gats, tamb\u00e9. Sobre les 10, arranc\u00e0 el tren i sense gaire pressa, endavant. A Caudete va fer una llarga parada, donant perm\u00eds per anar als lavavos, i en tornar el gat m\u00e9s gros no hi era. El v\u00e0rem buscar for\u00e7a estona amb l\u2019assistent del comandant i no el trob\u00e0rem i all\u00e0 es va quedar. Amb parades aqu\u00ed i all\u00e0 arrib\u00e0rem a Albacete sobre les 9 del mat\u00ed. Descarregar-ho tot corrents i el material ja directe en camions, per\u00f2 dels mobles dels jefes en f\u00e9rem piles sota coberts sols de taulada i els deixaren toldos per cobrir-los, i les fam\u00edlies allotjades en pensions fins que trobaren pisos per viure-hi. Dos dies despr\u00e9s, el meu capit\u00e0 ja en trob\u00e0 i era for\u00e7a apartat de la caserna, per pega. Era un segon i estava for\u00e7a ben acondicionat, per\u00f2 la sra. hauria volgut uns baixos o un primer, doncs li era pesat pujar els dos pisos, grossa com era, per\u00f2 passaren 6 dies [abans d\u2019] anar-hi a viure, per netejar-lo i [fer-lo] pintar per pintors professionals. Un cop instalats, tots feien cara de contents, menys jo perqu\u00e8 era massa lluny. A nosaltres, ens allotjaren a un anexe a la caserna vella, que encara hi estaven treballant, i estren\u00e0rem les lliteres de tres d\u2019al\u00e7ada. El mes de gener el ranxo va millorar molt, doncs [fins llavors] en donaven poc. Per Nadal, ja havia nevat dues vegades i feia molt fret i com [que] quedava gla\u00e7ada, a l\u2019anar a casa, el capit\u00e0 patinava i per terra de cap, per\u00f2 per aix\u00f2 tots prefer\u00edem estar [a] Albacete que [a] El Saler. La meva feina era la mateixa, per\u00f2 la sra. no sortia de casa per res. Tenia por de caure i em feia anar a comprar, per\u00f2 jo, content, aix\u00eds a la vegada em divertia fent xerrades amb dones a les botigues i al tenir m\u00e9s coses a l\u2019abast que a El Saler no menjaven tant pa i me\u2019l donaven a mi i amb un amic de Matadepera, que es deia Nicolau Puig, ens ho munt\u00e0rem b\u00e9. Quan havia anat a buscar el nano al col\u00b7legi, ja quedava lliure i an\u00e0vem cada dia a berenar a un gran magatzem de vi que disposava de 22 taules per menjar-hi, ja que servien tamb\u00e9 entrepants, i l\u2019anomenaven \u201cla tasca del catal\u00e1n\u201d, i feien pagar 20 c\u00e8ntims per mig litre de vi i servien dues noies joves. Tamb\u00e9 hi havia un home de cara seria i gros bigoti, a m\u00e9s de l\u2019amo, que venia vi amb botelles i garrafes. Un dia es va presentar ell a servir-nos el que ten\u00edem costum i ens mir\u00e0 fixament i diu: \u201cEm sembla que no m\u2019equivoco, vosaltres sou catalans\u201d. Despr\u00e9s de la sorpresa, parl\u00e0rem for\u00e7a estona i ens explic\u00e0 que ell era de Cerdanyola del Vall\u00e8s, que havia passat a l\u2019Espanya franquista a \u00faltims del 36 per Andorra, Fran\u00e7a i amb vaixell varen desembarcar a Cadis, junt amb un germ\u00e0 de la lleva del 37, alegant que es passaven per raons pol\u00edtiques. F\u00f3ren molt ben rebuts, per\u00f2 el seu germ\u00e0 als 5 mesos el mobilitzaren i al Guadarrama el varen enterrar, no sap on. A ell, com [que] era de la lleva del 26, no el mobilitzaren mai per anar al front. Es f\u00e9u voluntari i va treballar sempre a Sevilla per l\u2019ex\u00e8rcit, on el manaven, el que li don\u00e0 pas a fer bones amistats. Quan acab\u00e0 la guerra va quedar deslligat, per\u00f2 no li agradava viure amb els andalusos i un militar amb graduaci\u00f3 li va proporcionar aquesta tasca, magatzem i venda de vi i licors, per pocs diners i facilitats per pagar-ho i \u201cn\u2019estic molt content per tot\u201d. Era solter, per\u00f2 convivia amb les dues noies joves que servien i elles sempre ens deien que \u201cel catal\u00e1n era un sol de bueno\u201d. En endavant, ens feu tracte bo. Per 35 c\u00e8ntims ens serviria un litre de vi que era molt bo i ens hi afegiria 4 galetes i una fruita perqu\u00e8 est\u00e9ssim contents i poguer venir a parlar amb catal\u00e0, quan li pla\u00efa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les festes de Nadal les pass\u00e0rem for\u00e7a b\u00e9. La sra., que ja sabia el que f\u00e8iem cada cap de tarda a la \u201ctasca del catal\u00e1n\u201d amb el meu amic, em regal\u00e0 en dues ocasions torrons, pastes i \u201cpolvorones\u201d, que ens endrap\u00e0vem a dita tasca i \u201cl\u2019amic\u201d catal\u00e0 no ens va cobrar les consumicions especials que tamb\u00e9 ens va servir. Fins ens va oferir, si ens interessava, que per dues o tres pessetes ens trobaria una bona dona per passar una llarga estona i li v\u00e0rem dir que no. El dia de Reis, quan retir\u00e0vem cap a la caserna, vaig veure un gat molt semblant al Roscayu, que als dos dies d\u2019arribar [a] Albacete va desapar\u00e8ixer. Ho dic a l\u2019amic i em diu: \u201cCrida\u2019l i ho sabr\u00e0s\u201d. Aix\u00eds ho faig i \u201cmeu, meu, meu\u201d, ja el tinc entre cames. L\u2019agafo, que [la] gent ens mirava extranyats. El deixo a terra i endavant els tres. Li dono menjar i ja el tinc a dormir amb mi. Al mat\u00ed, al marxar, el deixo lligat i quan hi torno ja no hi era. El sargent de setmana va tallar el cordill i [el] port\u00e0 al portal, el desllig\u00e0 i l\u2019espant\u00e0 i no el vaig veure m\u00e9s. No vaig dir res perqu\u00e8 es comprenia que all\u00e0 no hi podia estar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dos dies despr\u00e9s de Reis, al tornar amb el nen de l\u2019escola, v\u00e0rem tenir una sorpresa. Havia arribat una germana del capit\u00e0 que vivia a Madrid, que venia a passar uns dies amb ells. Era molt eixerida i ferma (tenia 31 anys) i a la vegada alegre i simp\u00e0tica. Deien que el seu n\u00f2vio era sotsdirector del Banc d\u2019Espanya i que es casarien a la primavera. En les converses feia riure a tots i tothom estava content. Quan anava a buscar el nen per portar-lo a l\u2019escola, em volia fer ballar, agafant-me tot cantant, que la dona del capit\u00e0 li feia crits perqu\u00e8 em deix\u00e9s. Alguns dies em feia anar amb el nen al cinema perqu\u00e8 amb el fret que feia no es podia passejar. Alguns dies em donava un \u201cduro\u201d, 5 ptes., per pagar-me la companyia que li feia amb el nen. Jo no ho volia i estava content, per\u00f2 em dolia perqu\u00e8 no podia anar a la tasca amb l\u2019amic. S\u2019hi va estar un mes just i la v\u00e0rem anar a despedir a l\u2019estaci\u00f3 i fins em don\u00e0 un pet\u00f3 al front dient \u201cque buen chico eres, Pedro\u201d. Dos dies despr\u00e9s, em diu el capit\u00e0 que el vagi a cridar a les 6 del mat\u00ed, que tenia d\u2019anar a Madrid \u201cen comisi\u00f3n de servicio\u201d i al sortir de la caserna hi havia un gruix de neu de m\u00e9s de 20 cent\u00edmetres i continuava nevant. Vaig tenir d\u2019obrir-me pas i no podia caminar, arribant a casa del capit\u00e0 amb 15 minuts de retard. Sort que ja s\u2019havia llevat i va compendre la causa del retard, arribant a l\u2019estaci\u00f3 quan donaven la sortida del tren i no tingu\u00e9 temps de treure el bitllet. La dona del capit\u00e0 no sortia per res de casa, sols algun diumenge si llu\u00efa el sol i no feia vent, que sortien els tres una estona cap a la una. El que m\u2019estranyava era que no anaven mai a missa enlloc, ni a cap esgl\u00e9sia ni al cuartel, que sols hi varen venir per Nadal els tres. Jo els diumenges i festes hi anava a 2\/4 de 10, per\u00f2 a 2\/4 d\u201911 marxava i els deia que volia anar a missa, que si el temps ho permetia la deien al grandi\u00f3s pati d\u2019instrucci\u00f3 i, si no, al menjador i obrien totes les portes de les depend\u00e8ncies del voltant per encabir-hi tota la tropa que ens hi hav\u00edem aplegat, doncs 2 batallons de sapadors i \u201cpontaners\u201d, 4 companyies de socar a la neu i muntanyes instru\u00efdes de socar d\u2019alt risc i el nostre Regiment 118 d\u2019Infanteria.<\/p>\n

 <\/p>\n

A mitjans de mar\u00e7, un dimarts i un divendres de la mateixa setmana v\u00e0rem sortir tothom de marxa tot el dia, per\u00f2 separades les unitats per les carreteres i camins ve\u00efnals fins distanciar-nos 22 km. de la base, a Albacete, amb tot l\u2019equip a l\u2019esquena. Nosaltres, jo no, amb els canons i ametralladores a l\u2019esquena, tot desmuntat. En arribar als corresponents llocs convinguts, es va muntar tot, col\u00b7locar-ho on assignaven i ens arrib\u00e0 el dinar cuinat ja del cuartel. Despr\u00e9s de menjar, una curta \u201ccharla\u201d del comandant, desmuntar-ho tot i cada un amb la seva c\u00e0rrega cap a \u201ccasa\u201d (jo sols el corresponent fusell), arribant a la caserna a 2\/4 de 9. Passant per poblets i \u201ccortijos\u201d, alguns eren 4 o 6 cases agrupades amb la dels \u201cse\u00f1oritos\u201d a prop, ens don\u00e0rem compte de la grossa mis\u00e8ria que es vivia en aquelles terres. \u00c9s deplorable. Incl\u00fas s\u2019atansaven mainada demanant \u201calgo de comer\u201d, cosa que els oficials veien amb mals ulls i feien els seus comentaris, que jo b\u00e9 sentia ja que tenia d\u2019anar a prop del capit\u00e0. A la ciutat, Albacete, per anar a casa del capit\u00e0 i anant a portar el nen a l\u2019escola, passava per una pla\u00e7a que hi havia una esgl\u00e9sia i una que hi feien actes i festejos. Hi havia molt\u00edssims grups de gent esperant [que] hi anessin els \u201cgoriles\u201d enviats pels \u201cterratenientes\u201d a buscar \u201clos trabajadores que les hac\u00edan falta para la jornada\u201d i s\u2019hi armaven uns llastimosos follons perqu\u00e8 tots volien que els escollissin, i si eren 500 o 700 els que s\u2019oferien n\u2019escollien 120 o 150, i veies com ploraven els que es quedaven exposant les seves horroroses raons dels drames familiars que vivien \u201clos hijos, abuelos y todos\u201d. Feia enternir i rebullir la sang contemplar aix\u00f2. Hi havia baralles que \u201csi avui em toca a mi\u201d, \u201cque aquest ja ha treballat dos dies\u201d, discussions que la Gu\u00e0rdia Civil que no falta apallissava o s\u2019emportaven detinguts. Horror\u00f3s. L\u2019\u00faltim dia de sortida, en arribar a casa del capit\u00e0, em va semblar que el gos Dic no es veia alegre com de costum i jo, tocant-li el cap [i] fent-li festes, m\u2019adono que tenia prop del nas negre uns granets vermells. Ho dic a la sra. i es va alarmar, que no s\u2019hi acost\u00e9s el Marian\u00edn per res. Arrib\u00e0 el capit\u00e0 quan ja marxava per anar a sopar, doncs ja passaven de 2\/4 de 10 i em temia [que] no me\u2019l guardessin i li dic, el mira i em diu que el porti a l\u2019apartat del Veterinari del Regiment. Agafo la seva manta i el vaig deixar que pass\u00e9s la nit dormint all\u00e0. Sobre les 9 del mat\u00ed, arriba el Veterinari i li extranya veure el gos all\u00e0 quiet dormint. Cada 20 dies li portava perqu\u00e8 el visit\u00e9s i feia 6 dies ho havia fet. Li dic el que feia al cas i mentres el mirava entra el capit\u00e0 i [el veterinari] li diu: \u201cSi le hacemos tratamiento padecer\u00e1 mucho y tambi\u00e9n morir\u00e1. Es mejor sacrificarlo y pronto, pues tiene la moquilla roja y no [es] recomendable tenerlo en casa\u201d. Ho aprova el capit\u00e0 i al retornar el nen de l\u2019escola ho dic a la sra., que es posa trista, i quan hi torno a la tarda el Marian\u00edn encara plorava, i el vaig aconsolar molt, mentres camin\u00e0vem fins a l\u2019escola. A tots els va doldre molt.<\/p>\n

 <\/p>\n

Amb l\u2019amic, continu\u00e0vem a les tardes anant a la \u201ctasca del catal\u00e1n\u201d i ens havien observat i cada dia ens paraven \u201cparanys\u201d dones, per\u00f2 mai en f\u00e9rem cas. Un dia, les mateixes noies que ens servien, al marxar, a la mateixa porta ens en tenien dues de preparades d\u2019uns 20 a 25 anys que estaven \u00fatils, per\u00f2 nosaltres com si res, no en f\u00e9rem cas. Que en fa fer de coses la mis\u00e8ria! I a Albacete n\u2019hi havia molta. Sab\u00edem de soldats que per un xusco de pa passaven tres tardes amb la mateixa dona que li feien com a canvi, i la majoria casades i de bon veure. Pel voltant de la caserna n\u2019hi havia molt\u00edssimes per escollir quan es feia fosc.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arriba el dia 1 d\u2019abril, festa de la Victoria. Ja no feia tant fret i tots m\u00e9s contents. El dia anterior, molta feina i \u201cchafarrancho general\u201d, netejant-ho tot i els correatges que lluissin perqu\u00e8 a l\u2019hora de la missa hi seria present el capit\u00e0 general de la regi\u00f3. La sra. estava nerviosa i fins alguna vegada plorosa. El dia anterior a la festa em va dir si tenia algun pla per passar la festa i li dic: \u201cS\u00f3lo pasear despu\u00e9s de la misa y al final de la tarde, como cada d\u00eda, a la tasca a merendar\u201d, i em diu: \u201c\u00bfTe sabr\u00e1 mal si te pido un favor este d\u00eda?\u201d. La miro estranyat i responc: \u201cUd. me mande lo que crea conveniente y yo gustoso la complacer\u00e9 en todo, que ya se lo dije el primer d\u00eda. No tenga ning\u00fan reparo y en confianza har\u00e9 lo que me diga que haga\u201d. I diu: \u201cYo, en estas fiestas, estoy muy nerviosa. Tengo de asistir a actos oficiales con la familia. Si querr\u00edas acompa\u00f1arnos para distraer a Marian\u00edn y con esta excusa yo me sentir\u00e9 m\u00e1s fuerte, si est\u00e1s cerca de nosotros\u201d. Li dic: \u201cNo pase pena por eso. A las 9 estar\u00e9 en la casa y a donde vayan, yo a su lado todo el d\u00eda por lo que me necesiten\u201d. I em diu: \u201cGracias, Pedro, no sabes el favor que nos har\u00e1s\u201d, i jo li dic, donant-li una mica [de] \u201csalsa\u201d: \u201cI Vdes. saben el favor que me han hecho a mi, que desde que estoy a sus \u00f3rdenes me han favorecido en una buena amistad y no me ha faltado m\u00e1s la comida necesaria y las cosas que me regal\u00f3 para que major pas\u00e1ramos las fiestas de Navidad con mi amigo. No puedo olvidarlo, sra.\u201d A les 9 ja era a casa el capit\u00e0. Es varen arreglar i tots 4, al cuartel per la missa a les 10:30. Vaig agafar el nen i els dos junts v\u00e0rem estar a missa i volt\u00e0rem fins sobre la una, mentres els seus pares convivien a la recepci\u00f3 militar i despr\u00e9s les \u00edntimes xerrades entre ells i familiars de militars i s\u2019ho passaven bomba i nosaltres rondant per all\u00e0 ensenyant-li coses per distreure\u2019l i no s\u2019avorr\u00eds. Surten i ens veuen i el nen corrent [cap] a ells i jo no em movia del voltant, que em vegessin per si em necessitaven. Es va aclarir tot all\u00f2. Ja passaven de les dues i els dic que anava al menjador a dinar, que ja estaven acabant de fer-ho tothom, i la sra. em diu que ja dinaria amb ells. Faig un gest i el capit\u00e0, que parlava amb un altre, diu rient: \u201cAhora manda ella\u201d. No vaig dir res. Sortim i no agaf\u00e0vem el cam\u00ed normal d\u2019anar a casa i m\u2019estranyava, per\u00f2 no deien res, parlaven, reien i aix\u00eds camin\u00e0rem for\u00e7a estona, i ell diu: \u201cPor aqu\u00ed llegaremos antes\u201d. Creuem i sortim devant un hotel vell i no massa acolliodor a la vista. Com si ens esperessin, quasi eren les 3, surt un home for\u00e7a gran no massa ben vestit tampoc, parlen i endins i era plen\u00edssim de paisans de categoria, per ben vestits que anaven i forces militars. Ens acompanyen al lloc reservat, per\u00f2 encara hi mancava gent. Salutacions amb coneguts i xerrar amb altres, per\u00f2 comen\u00e7\u00e0rem a dinar prop les 4. Un bon dinar i de qualitat i molt. La sra. no menjava gaire, per\u00f2 aquell \u00e0pat li va fer venir gana, i ell i el nano tamb\u00e9 tragaven, i aix\u00f2 que a la recepci\u00f3 a la caserna varen dir que no hi falt\u00e0 de res i abundant, per\u00f2 jo vaig menjar m\u00e9s que ells tres junts, i el capit\u00e0 anava demanant per mi fins que vaig dir prou, que ja em sortiria per les orelles. Em vaig donar compte que servien molt menjar a tothom i ning\u00fa deixava res al plat, doncs la gent s\u2019aprofitava quan passava i amb la gana tan general com es passava. De peix, a part de for\u00e7a gambes i musclos a l\u2019entrem\u00e9s, no hi va haver res m\u00e9s, per\u00f2 tot era molt ben fet i bo. Els complements, xampany, que es deia, i licors els servien a poc a poc, que la gent no s\u2019emborratx\u00e9s, doncs a les 8:30 del vespre hi havia una gran festa amb ball a un gran local constru\u00eft, digueren, en temps de la guerra. Despr\u00e9s de dinar, cap a casa a esperar l\u2019hora d\u2019anar a la festa-ball. Puntualment hi arrib\u00e0rem i els 4 junts ens acomodaren a una llotja on m\u00e9s tard ens hi afegiren dos alferes, doncs era de 6 places, i era plen\u00edssim. Feren un acceptable espectacle al centre de la pista, molt variat, i a continuaci\u00f3 un ball, per\u00f2 nom\u00e9s pels grans. El fill, amb els que f\u00e8iem de cuidadors, ens feren anar a una altra sala que feien pel\u00edcules c\u00f2miques i dibuixos, per\u00f2 sort\u00edem i tomb\u00e0vem per tot l\u2019edifici on tamb\u00e9 hi havia dues sales, una pels del ball i l\u2019altra per la dem\u00e9s gent, on hi havia bon assortit de \u201cbocates\u201d, pastes i begudes. Amb el nen hi entr\u00e0rem dues vegades i jo em vaig b\u00e9[n] atipar. En acabar de menjar, dic al nen: \u201cVamos a ver si nos dejan mirar el baile un momento y localizamos a pap\u00e1 y a mam\u00e1\u201d. Ho fem i un que feia d\u2019acomodador ens port\u00e0 a un lloc que es veia for\u00e7a b\u00e9 i els localitz\u00e0rem ballant, i que en sabien. Ella, com [que] era for\u00e7a alta i anava impacablement ben vestida, feia molt de goig encara que fos grosseta. Al sortir els digu\u00e9rem que els hav\u00edem espiat i vist com ballaven i v\u00e0rem riure. Prop de les 12 arrib\u00e0rem a casa i jo cap a la caserna, que es va posar a ploure.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al seg\u00fcent dia a la tarda, al retornar el nen de l\u2019escola, la Sra. em diu: \u201cSi\u00e9ntate que te voy a hablar de algo muy importante\u201d. Quedo sorpr\u00e8s i continua: \u201cHace tiempo que me pasa por la cabeza y te lo voy a decir. Tienes una buena estatura y buen porte para ser un buen guardia civil. Yo me cuidar\u00e9 de todo y te aseguro [que] estar\u00e1s y pasar\u00e1s bien y [tendr\u00e1s] seguros ascensos, pues tengo muy buenas amistades en el cuerpo, que seguro me complaceran. Te voy a preparar la instancia de solicitud que s\u00f3lo tendr\u00e1s que firmarla y yo la cursar\u00e9\u201d. Li dic tot seguit que no, que no \u00e9s la meva vocaci\u00f3, i continua dient: \u201cNo me digas que no. Pasando del ej\u00e9rcito al cuerpo, a los tres meses cabo ya que sabes bien leer y escribir, que es la mejor base, y la puerta abierta para immediatos futuros ascensos. Es tu porvenir, Pedro, y te quiero y puedo ayudarte y lo voy hacer. Pi\u00e9nsalo bien y por la tarde al traer a Marian\u00edn ya lo tendr\u00e9 todo a punto\u201d. Li vaig repetir que no i me\u2019n vaig anar amb el cap que em donava voltes i entre mi em deia que no. Al retornar el nen a la tarda, aquell dia hi havia el seu marit com de costum i sols entrar em diu: \u201cS\u00f3lo tienes que firmar aqu\u00ed\u201d, tot somrient (era un impr\u00e8s oficial). Li repeteixo que no, que no em veig b\u00e9 en el cos, doncs no tinc car\u00e0cter per cossos uniformats de ferma disciplina, etc., que no he nascut amb cap vocaci\u00f3 \u201ccastrense\u201d, doncs porto m\u00e9s de 7 anys lligat a militars i ja tot em sobra. El que vull \u00e9s tornar a casa amb els meus pares, que segur [que] tampoc ho veurien amb bons ulls, que em perdoni, que em doldria [que] s\u2019ho prengu\u00e9s malament el que li dic, doncs comprenia molt b\u00e9 la seva bona intenci\u00f3. Em va fer moltes bones observacions, que ella sempre m\u2019obriria bons camins i tindria la vida de la fam\u00edlia assegurada, etc., etc. Li vaig repetir que li agra\u00efa molt\u00edssim l\u2019inter\u00e8s en afavorir-me, per\u00f2 que no em veia capa\u00e7 de donar aquest caire a la meva vida i em contest\u00e0: \u201cYo te aprecio mucho, Pedro, y mi ilusi\u00f3n era ayudarte a esta buena carrera a tu vida\u201d, i per acabar li dic [que] em dolt molt no poguer complaure-la i li resto molt agra\u00eft, per\u00f2 no puc acceptar-ho.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dos dies despr\u00e9s, va tornar la seva alegre cunyada de Madrid, per\u00f2 sols per 10 dies i acompanyada del seu novio, que venien per anunciar-los i convidar-los a la seva boda, un dia sobre mig maig. Feia poc havia arribat. Encara estaven drets quan entr\u00e0rem el nen i jo, que l\u2019abra\u00e7\u00e0 fort, em mira i diu: \u201cHola, Pedro!\u201d, i m\u2019agafa per fer-me ballar i la sra. li diu: \u201cD\u00e9jalo! \u00bfCu\u00e1ndo sentar\u00e1s la cabeza?\u201d, i el prom\u00e8s somreia com si el divert\u00eds. Es veia, em sembl\u00e0, almenys 10 anys m\u00e9s gran que ella. Va alegrar molt a tots la seva estada. L\u2019amic de Matadepera feia uns dies [que] l\u2019havian enxufat d\u2019ordenan\u00e7a a les oficines del regiment. Em sembla [que] hi tingu\u00e9 molt a veure el meu capit\u00e0 amb aquesta sort, doncs l\u2019exclo\u00efa de la instrucci\u00f3 de tota classe i de la pitjor, remenar canons i ametralladores.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arrib\u00e0 Setmana Santa. Vaig demanar al capit\u00e0 si ens donaria perm\u00eds dijous i divendres a la nit per sortir a contemplar les boniques processons, doncs deien i explicaven a la \u201ctasca\u201d que era un bon espectacle per riure i plorar. Em don\u00e0 perm\u00eds fins a les 12 i comen\u00e7aven a 2\/4 de 10. Era molt bonic i molt sacrifici pels portadors, mostrant tothom molta fe, per\u00f2 a la vegada feia riure. Molts cants de \u201csaetas\u201d i resar, per\u00f2 [els] portadors, quan els rellevaven, cap a les tavernes i molt\u00edssims fidels, que hi prenien part tamb\u00e9, sortien de les files i a beure el bon vi de la Manxa, que incl\u00fas en venien botelles pel carrer. Uns ploraven i altres seien, i arreu et creuaves amb gent borratxa i per terra dormint la \u201cmona\u201d. V\u00e0rem anar a mirar quan passaria [pels] dos carrers i la pla\u00e7a de la part m\u00e9s antiga de la ciutat, on tot eren cases de meuques. Les havien fet tancar, per\u00f2 totes les dones eren al carrer i l\u2019ambient no era de Setmana Santa ni processons, abans que hi arrib\u00e9s. Feia molta tristesa pel que cridaven i senties parlar. La mis\u00e8ria que es vivia n\u2019era la m\u00e9s clara exposici\u00f3. En altres carrers tamb\u00e9 es contemplaven actes i coses dif\u00edcils d\u2019explicar. La ciutat era molt pobra, la gran majoria de gent. Molt castigada per la repressi\u00f3 pol\u00edtica franquista. Si parlaves amb algun a la tasca explicaven coses horroroses. Si a l\u2019esclatar la guerra es feren forces disbarats, aquests ho varen multiplicar per 10. Fins feren desapar\u00e8ixer fam\u00edlies senceres amb la mainada i tot, i actualment n\u2019hi ha sobre 2.000 a les presons i els familiars marginats, no els donen treball i ho passen molt malament per sobreviure. D\u2019aquestes repres\u00e0lies, en varen passar tamb\u00e9 moltes a Catalunya i arreu d\u2019Espanya.<\/p>\n

 <\/p>\n

El diumenge de Pasqua ens donaren el dinar una mica extraordinari, com Nadal, Cap d\u2019Any nou i 1 d\u2019abril en quant a qualitat, per\u00f2 poca quantitat. Al sortir del menjador, sort\u00edrem 10 de junts dels que sort\u00edrem de Matar\u00f3, i 4 o 5 sabien la can\u00e7\u00f3 \u201cLes caramelles\u201d, molt popular a Barcelona, que jo no havia sentit mai fins anys despr\u00e9s que per r\u00e0dio la cantava la N\u00faria Feliu, en actes i festejos, i es posen a cantar-la, mentres camin\u00e0vem cap a la nau i s\u2019hi afegiren d\u2019altres companyies, i al moment fan cap l\u2019alferes i el sargent de gu\u00e0rdia al crit [de]: \u201c\u00a1Silencio! \u00a1Qued\u00e1is todos arrestados! \u00bfQu\u00e9 es lo que est\u00e1is cantando que ni Di\u00f3s entiende? A formar los que cantaban\u201d. Jo no cantava, per\u00f2 vaig sortir. \u00c9rem 13, que no ens f\u00e9rem pregar, i cap al cos de gu\u00e0rdia i ja ens v\u00e8iem tots passar les festes al \u201ccalabozo\u201d. Quedem formats i diu l\u2019alferes amb mala llet: \u201cQuiero una explicaci\u00f3n\u201d. I un que era de Mongat i un de Barcelona que era cabo i eren for\u00e7a alegres i de la broma digueren: \u201cCon su permiso se lo contaremos, per\u00f2 no se sulfure, mi alf\u00e9rez, que es una canci\u00f3n muy popular que esta pasada noche la habr\u00e1 cantado media Barcelona y Catalunya por las calles como homenaje a la Pasqua de Resurrecci\u00f3n, que se llama \u2018Las Caramellas\u2019\u201d. Va quedar molt sorpr\u00e8s ja que quasi li anava explicant amb \u201cconya\u201d i tots r\u00e8iem ja que deia coses que millor que no les entengu\u00e9s, i va acabar somrient, dient: \u201c\u00a1Cojones! \u00a1Tambi\u00e9n podi\u00e1is cantar en castellano! \u00a1Rompan filas! Pod\u00e9is ir a la compa\u00f1\u00eda\u201d. Feia un bon dia i tot seguit sort\u00edrem amb l\u2019amic Puig i ens passej\u00e0rem una estona, i a 2\/4 de 4 ens fic\u00e0rem al cine que feien una pel\u00edcula de l\u2019Stant Laurel i l\u2019Oliver Hardi, anomenada Fra Di\u00e1bolo, i en sortir, cap a la tasca del Catal\u00e1n, que li v\u00e0rem explicar el que havia passat per cantar \u2018Les Caramelles\u2019 i rigu\u00e9rem i ens va afegir al berenar unes galetes i ametlles torrades i no ens cobr\u00e0 res i, com altres vegades, em va insistir si vol\u00edem una bona noia per 3 ptes i com [que] digu\u00e9rem que no, ens digu\u00e9 que no comprenia [que] f\u00f3ssim tan puritans.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dimars i dijous d\u2019aquella setmana sobre Pasqua ens feren sortir de maniobres sols el Regiment 118. El dimarts no en sab\u00edem res ning\u00fa i toquen diana a les 6 i tot seguit tots a formar al pati. Jo dic al tinent si podia anar a cridar el capit\u00e0 i em diu: \u201cNo, hace m\u00e1s de una hora est\u00e1n todos los mandos en el cuartel, tranquilo\u201d. Passen llista, em fan anar al menjador a \u201cdesayunar\u201d i a formar tot seguit amb tot l\u2019equip militar i macuto de campanya. A 2\/4 de 8 sortim de la caserna. Els pobrets de la meva companyia eren els que ho passaven m\u00e9s malament, amb els canons i ametralladores a l\u2019esquena, a m\u00e9s del fusell habitual i carretera enll\u00e0, per\u00f2 al 7 km. sortim de la carretera i per camins i sense camins, endinsant-nos a les muntanyes, separant-nos per companyies i seccions, i despr\u00e9s d\u2019uns 3 km. anaven empla\u00e7ant canons aqu\u00ed, ametralladora all\u00e0. Muntant i desmuntant, arrib\u00e0rem a les 2 de la tarda. Tocs de trompetes per aqui i per all\u00e0, els tel\u00e8fons i les transmissions sense parar i ens an\u00e0rem [a] aplegar a uns camps sembrats i all\u00e0 ens arrib\u00e0 el dinar, i tot seguit cap a la carretera i ens cr\u00e8iem ja directes cap a Albacete, per\u00f2 no. Distanciats per companyies, paraven en llocs adients a les voreres de la carretera i donaven classes te\u00f2riques als oficials, i aix\u00eds, fins que ja comen\u00e7ava a declinar el sol, que emprengu\u00e9rem el retorn, arribant a la caserna del tot fosc. Sopar, i a dormir molt cansats. El dijous no fou tan pesat. No arrib\u00e0rem tan lluny ni els feren desplegar \u201centre la maleza\u201d, sols per la vorera de la carretera, i a 2\/4 de 3 arrib\u00e0vem al menjador a dinar. Dues sortides improvisades que a ning\u00fa no van plaure i tothom en sort\u00ed for\u00e7a cansat i els oficials [les] criticaren per ser massa r\u00e0pides i mal plantejades. Els que \u00e9rem de zona alliberada de les lleves del 40 \u2013 41, els oficials ens posaren a tots b\u00e9, per\u00f2 els de 43- 44, com ja l\u2019altra vegada, es not\u00e0 molt la difer\u00e8ncia en l\u2019apreciaci\u00f3 de tots els moviments.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquella \u00faltima tardor encara vaig anar a buscar el Marian\u00edn i ens passej\u00e0rem for\u00e7a estona, ja que no feia fret i va estar content, i quan retorn\u00e0vem a casa ens creu\u00e0rem amb els seus pares, que, com feia for\u00e7a bona temperatura, sortiren [a] aprofitar-la, que ho vaig trobar cosa estranya ja que a ell no li agradava sortir i a ella, poc.<\/p>\n

 <\/p>\n

Feia dies es rumorejava que dins el mes d\u2019abril llicenciarien les lleves del 40 i 41 i per aix\u00f2 f\u00e8iem les maniobres i marxes perqu\u00e8 s\u2019hi adaptessin els del 43 \u2013 44, o sia que uns ho f\u00e8iem il\u00b7lusionats i els joves, amb pessimisme perqu\u00e8 es tenien d\u2019adaptar als \u201cjocs\u201d militars, per\u00f2 arrib\u00e0 el 28 d\u2019abril. Al formar les companyies per anar al menjador, els sargents digueren aquestes paraules: \u201cTodos los que tengan ropa o lo que sea fuera del cuartel tendr\u00e1n una hora, de 5 a 6, para ir a recogerlo. Hoy no habr\u00e1 el habitual paseo\u201d. Tots qued\u00e0rem sorpresos per aquesta ordre i els bulos de \u201cradio macuto\u201d, que en d\u00e8iem, ja varen comen\u00e7ar a volar pel menjardor, que si ens retornaven a Val\u00e8ncia o a la costa murciana o andalusa, etc., etc. Al anar a buscar el nen per portar-lo a l\u2019escola, vaig sondejar el capit\u00e0 i em contest\u00e0: \u201cHay novedades, pero nadie sabe qu\u00e9\u201d. Es n\u2019anar\u00e8m a dormir i tothom molt intrigat, i a les 6 toquen \u201cdiana\u201d i els sargents a crits: \u201c\u00a1R\u00e1pido, a formar!\u201d, i diuen: \u201cRecoged todas las pertenencias personales, manta inclusive, para llevarla en bandolera, todo a punto de partida para despu\u00e9s del desayuno\u201d. Demano al sargent si podr\u00e9 anar a casa del capit\u00e0 i em diu que ja m\u2019ho dir\u00e0 al menjador. La cosa mostrava ser molt seria i tem\u00edem tots qu\u00e8 podr\u00eda passar. Em donen perm\u00eds per anar a casa el capit\u00e0 i el trobo a l\u2019escala i li faig la pregunta i em diu que \u201chay orden de partida, [per\u00f2 no s\u00e9] ni cuando ni para donde\u201d. La seva dona mostrava estar molt nerviosa i anava recollint coses, per\u00f2 deia no saber res de res. Porto el nen a l\u2019escola i la dem\u00e9s feina normal, anar a buscar el sumministre i fer algunes compres a les botigues i fins a l\u2019hora de recollir el nen em va dir si em volia quedar per ajudar-la a fer paquets i ben lligats. Despr\u00e9s de dinar, toquen \u201cgenerala a formar\u201d. Al moment varen arribar tots els jefes i oficials i cada oficial jefe de companyia va dir \u201cque esperaban la orden de partir, no sab\u00edan cu\u00e1ndo. Que nadie salga para nada de su compa\u00f1\u00eda\u201d. Dic al capit\u00e0 qu\u00e8 tenia de fer i em diu: \u201cVete a casa y si partimos ya har\u00e9 que los de oficinas recojan tu equipaje\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

A 2\/4 de 7 tocaren fagina per sopar i a les 8 en punt sortia tot el regiment, direcci\u00f3 a l\u2019estaci\u00f3. Jo era a casa del capit\u00e0 baixant tot el seu equipatge personal al carrer. A 2\/4 de 9 pass\u00e0 un cami\u00f3 a recollir el de tots els oficials de cada companyia, i a 2\/4 de 10 ja estava carregat a un vag\u00f3 del tren. La dona es mostrava molt preocupada i jo li deia: \u201cTranquila, si fuera algo malo o peligroso no vendr\u00edan los familiares de jefes y oficiales\u201d, i la tranquilitzava. Em va donar perqu\u00e8 sop\u00e9s un xusco sencer, farcit de pernil i formatge, i ens ho menj\u00e0rem tots junts, assistents i fam\u00edlies, i no hi faltava de res, de begudes. El nen estava molt content. Sovint venia el capit\u00e0 a veure com anaven els \u00e0nims i tots ho suportaven b\u00e9. Sobre les 11, ja tothom estava col\u00b7locat al seu respectiu vag\u00f3 borreguero i el material, tamb\u00e9, i els familiars en un de passatgers i arranc\u00e0 el tren – tren molt a poc a poc que tothom reia. Jo i l\u2019assistent del comandant ens posaren de gu\u00e0rdia al vag\u00f3 dels equipatges dels oficials. Anav\u00e8m direcci\u00f3 Val\u00e8ncia i tot eren bromes. A les parades, si es feien llargues, a les estacions del trajecte salt\u00e0vem i feia xerrades amb la sra. del capit\u00e0 i [el] nano i tothom estava tranquil, excepte els soldats m\u00e9s joves que no ho veien massa clar. Sobre les 8, f\u00e9rem parada a Val\u00e8ncia on, en un apartat, ens feren baixar i donaren \u201cel desayuno\u201d. Arranc\u00e0rem sobre les 10 i a Benicass\u00edn ens hi esperava el dinar. A les 4 de la tarda, de nou en massa, arribant a Tarragona a les 8:30. Ens aparcaren a una via morta for\u00e7a apartada de l\u2019estaci\u00f3. Ens donaren el sopar i tothom [a] passar la nit com pogu\u00e9ssim. Els que ho passaren millor, sembl\u00e0, f\u00f3rem jo i l\u2019altre assistent, que est\u00e0vem sols. Tocaren diana a les 6:30. Tothom a formar (els familiars dels oficials anaren a dormir a hotels a la ciutat) i ens feren lliurar tot l\u2019armament que portava cada soldat i despr\u00e9s \u201cdel desayuno\u201d a tots els donaren fusells nous, cartutxeres amb 2 carregadors i \u201cmachetes\u201d, tamb\u00e9 per entrenar, i 4 bombes de m\u00e0 de \u201cpinya\u201d. A l\u2019assistent del comandant i a mi ens donaren una metralleta que en deien \u201cnaranjero\u201d, una pistola del nou llarg i un correatge on hi anaven 8 bombes de m\u00e0 de piny\u00f3 penjades. Sembl\u00e0vem Panxos Villas mexicans. Aix\u00f2 va alarmar for\u00e7a a tothom i tothom a netejar l\u2019armament, que era cobert de grassa. M\u00e9s tard vaig dir al capit\u00e0 que no sabia res de res com funcionaven aquelles armes i em contest\u00e0 que si m\u2019eren necess\u00e0ries ja m\u2019espavilaria, [em va dir] rient, i li dic [que] ja em penso on ens porten, a busca i captura de \u201cmaquis\u201d (emigrants de la rep\u00fablica a Fran\u00e7a que s\u2019havien infiltrat pels Pirineus a Espanya per si podien enderrocar el r\u00e8gim de Franco) i em diu: \u201cNo sabemos nada, pero no lo creo\u201d. Ens donaren el dinar i el sopar i sobre les 11 de la nit enfil\u00e0rem la via direcci\u00f3 Lleida on arrib\u00e0rem a les 5 de la matinada. Els familiars dels oficials, acompanyats per guies d\u2019hotels i hostals, quedaren allotjats all\u00e0 [a] Lleida, que gairab\u00e9 tots ploraven. A les 7 ens donaren el \u201cdesayuno\u201d, carregant tots els estris de les cuines en dos camions per portar-les als llocs on ens repartirien i nosaltres sort\u00edrem amb el tren que no va parar fins l\u2019estaci\u00f3 del poble de Selgua, prov\u00ednvia d\u2019Osca, on baix\u00e0rem 3 companyies del meu batall\u00f3. La resta de l\u2019expedici\u00f3 continuaren ni sab\u00e9rem com les distribuirien. Digueren que [de] tres el dest\u00ed era Monz\u00f3n i les dem\u00e9s on anaren a parar, segurament en poblets d\u2019aquella demarcaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

De l\u2019estaci\u00f3 al poble de Selgua hi havia una dist\u00e0ncia de 3 o 4 km, que els tingueren de fer a peu, quedant dues a dit poble i l\u2019altra continuaren 2 km m\u00e9s, on deien [que] hi havia una vall amb 6 o 8 cases juntes, per\u00f2 perteneixia al mateix poble. Els camions que traslladaren les cuines retornaren a carregar el material, ametralladores i canons. Els equipatges personals dels oficials els deixaren amontegats amb piles individuals i fins sobre les 5 de la tarda no vingueren a buscar-ho i carregar-ho i ens qued\u00e0rem sense dinar. Sort que ens estalvi\u00e0rem la caminada.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan arribem, el capit\u00e0 i dem\u00e9s ja tenien la casa per allotjar-se amb la fam\u00edlia entre les que eren buides de la gent que encara era a Fran\u00e7a, o havien anat a viure [a] altres llocs o la pres\u00f3. M\u00e9s de mig poble era buit. La que ocupava el capit\u00e0 deien que el seu amo l\u2019havien afusellat quan hi entraren les tropes del general Franco el mes de mar\u00e7 de l\u2019any 1938. Era una de les m\u00e9s decents i ben acondicionada. Almenys hi havia llum i comuna, per\u00f2 la merda queia a una quadra i la pudor es feia sentir, per\u00f2 les altres \u00be parts tenien d\u2019anar a fer les feines a \u201cla cuadra con la borrica\u201d i llums de candils, si tenien oli. La tropa ens allotjaren b\u00e9 com pogueren en cases i corrals.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquell mateix dia, quan ja declinava el sol, sobre un mapa previst i marcats els llocs estrat\u00e8gics, distribuiren les 14 ametralladores en un radi de 8 km, deien, i els canonets al llarg de 10 km, camuflats en llocs adients a prop [de] la carretera general i quan sent\u00edem soroll que passaria un cotxe, carro, o gent amb bestiar o a peu ens amag\u00e0vem b\u00e9 perqu\u00e8 no ens localitzessin el que f\u00e8iem, el que va fer que acab\u00e9ssim de col\u00b7locar-ho tot sobre les 11 de la nit, amb una gana que ens feia badallar, per\u00f2 pitjor ho passaren els que s\u2019anaven quedant de puesto i gu\u00e0rdia, que els deixaven un xusco per tres i una llauna de sardines fins que els portessin el \u201cdesayuno\u201d, i espavileu-vos per dormir. A nosaltres, en arribar al poble, encara que fret, no ens acab\u00e0rem el ranxo que ens guardaren i dorm\u00edrem sota teulada. Es va organitzar tot molt aviat, per\u00f2 la gent del poble estaven for\u00e7a espantats i temien que passaria alguna cosa que no havia passat, doncs deien que no n\u2019havien vist cap, de \u201cmaquis\u201d. A les cases, en moltes hi havia llits, per\u00f2 no roba, i alguns utensilis de cuina i plats, poca cosa de bo. Vaig netejar tan b\u00e9 com vaig poguer la casa del capit\u00e0. Hi havia 5 camastres amb els matalassos de fulles d\u2019espiga de blat de moro barrejat amb una mica de llana, unes cadires de boga i poca cosa m\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els que es van quedar a Lleida arribaren tres dies despr\u00e9s i van quedar molt decepcionats. La dona del capit\u00e0 i [el] nen, molt, i ell els digu\u00e9: \u201c\u00c9s lo que hay, tenemos que aceptarlo. Otros a\u00fan est\u00e1n peor. Ya nos iremos acostumbrando. Por peores tragos hemos pasado\u201d. Comentant-ho amb el capit\u00e0 digu\u00e9: \u201cMe parece que pasaremos mucho tiempo aqu\u00ed. Eso de los maquis ser\u00e1 largo\u201d. Amb paci\u00e8ncia i jo cantant, de mica en mica ho an\u00e0rem col\u00b7locant tot b\u00e9, dins el que es podia, per\u00f2 la sra. [estava] molt disgustada. Hi havia dues tavernes on a la vegada venien comestibles de tot el que podien i [tenien] fonda i si se\u2019ls feien enc\u00e0rrecs dos cops a la setmana anavan a Lleida i portaven el que podien o trobaven. Els tres primers dies anaren a dinar a la fonda. El que era for\u00e7a dolent era portar l\u2019aigua, doncs hi havia dues bones fonts que eren molt bones i adequades per omplir, per\u00f2 la m\u00e9s aprop era a 200 metres, per\u00f2 l\u2019escollida pels vilatans per beure i cuinar, [a] m\u00e9s de 400. El Marian\u00edn va anar deixant la timidesa i li agradava molt tocar els xais i contemplar tantes classes de bestiar i tot seguit estava content per tot. Hi havia tres nenes i un nen d\u2019altres oficials i anaven a l\u2019escola, on dos capellans feien de mestres d\u2019uns 50 alumnes (la meitat eren de cases de pag\u00e8s de les rodalies) i for\u00e7a contents i es f\u00e9u amic del de la casa on dos cops al dia anava a buscar-hi llet de cabra.<\/p>\n

 <\/p>\n

[A] tothom semblava que viv\u00edem tranquils com si res pogu\u00e9s passar, doncs tots conviv\u00edem b\u00e9, parlant militars i paisans, per\u00f2 de festa no se\u2019n feia cap. Els que ho pass\u00e0vem for\u00e7a malament \u00e9rem jo i l\u2019assistent del comandant. Cada dia ten\u00edem d\u2019anar per diferens indrets i camins [a] acompanyar els jefes a fer el recorregut per tots els puestos de gu\u00e0rdia escampats, cada un els seus, amb tot l\u2019armament que ens encolomaren. El capit\u00e0 anava lleuger, sols portava la pistola i 4 bombes de m\u00e0, i jo, naranjero, pistola i 8 bombes de m\u00e0 de pinya. Una casa del poble l\u2019habilitaren com [a] caserna on hi havia el puesto de mando, que tenien l\u00ednia telef\u00f2nica directa amb Lleida i Osca, 4 l\u00ednies amb diverses ametralladores, 4 amb els canons i una amb un observatori en un punt alt a les afores del poble. A mitjans de maig, un dia que est\u00e0vem a punt de marxar a fer la ronda (el poble de Selgua quedava a uns 400 metres de la carretera general, per\u00f2 quedava molt m\u00e9s alt del nivell de la carrera) i ens don\u00e0rem compte que enfilaven cap a dalt el poble 4 cotxes petits i dos motoristes, un davant i l\u2019altre al darrere, i el comandant diu al capit\u00e0: \u201cMe parece [que] tenemos visita gorda y sin aviso. Veremos qu\u00e9 ser\u00e1\u201d. Arriben a la pla\u00e7a del poble i els visitants eren un coronel, dos comandants i sis oficials. Els saludos de rigor i cap [a] dintre la casa de mando. Estigueren m\u00e9s de dues hores reunits. Surten i [se\u2019n van] a peu cap a l\u2019observatori. Als dos assistents ens feren seguir. A les indicacions del nostre comandant, amb l\u2019objectiu de dist\u00e0ncia els anava indicant els indrets on hi havia les ametralladores, canons i tots els puestos de centinelles escampats per l\u2019entorn. Tornem al poble, nova reuni\u00f3 a la caserna i, sobre les 12, als cotxes i cap a Osca.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els nostres jefes ens diuen, quan qued\u00e0rem sols, si hav\u00edem fet mai instrucci\u00f3 amb cavalls i diem que no, i ens diuen no massa serios: \u201cPues espavilaros. Traeran 4 caballos para hacer las rondas\u201d, i l\u2019altre assistent diu: \u201cMi comandante, procure antes por una camilla, pues en broma lo intent\u00e9 dos veces en \u00c1guilas y antes de los cuatro pasos ya besaba el suelo y les tengo p\u00e1nico\u201d i rient, aix\u00eds v\u00e0rem quedar. Tres dies despr\u00e9s arribaren 4 cavalls amb els corresponents genets. Anem a un camp a sota el poble i els jefes ja s\u00f3n a dalt i anar voltant pel camp, b\u00e9 i diuen: \u201c\u00a1Ahora vosotros!\u201d, i all\u00f2 va ser una xarlotada. Com vaig poguer, ja s\u00f3c dalt i el que l\u2019aguantava diu (era catal\u00e0): \u201cTe dejo y marchar\u00e1 al trote\u201d, i s\u00ed, encara no havia fet 5 trots ja vaig ser a terra. El del comandant diu: \u201cLa camilla, \u00bfd\u00f3nde est\u00e1?\u201d L\u2019ajuden a pujar i el que l\u2019aguanta sense dir res el deixa del ronsal i al segon trot ja va ser a terra, tamb\u00e9, i diuen: \u201cBien, cada d\u00eda, ma\u00f1ana y tarde, una hora de instrucci\u00f3n, ya ver\u00e9is qu\u00e9 jinetes ser\u00e9is\u201d. Tornem a la pla\u00e7a i despr\u00e9s de dinar dos dels que portaren els cavalls marxaren i dos es quedaren. Com de costum, despr\u00e9s de dinar, anava a casa del capit\u00e0 si la sra. volia fer alguna feina i em diu: \u201cVaya broma os han calado con los caballos, esta ma\u00f1ana\u201d. Els dos que es varen quedar ja sabien que es tenien de quedar a fer la nostra feina. Els hi entreg\u00e0rem l\u2019armament i nosaltres accept\u00e0rem amb molt de gust un fusell nou de trinca i tot el dia buscant l\u2019ombra per passar l\u2019estona si no em manaven feina.<\/p>\n

 <\/p>\n

A les 11, quan el nen sortia de l\u2019escola, amb la seva mare an\u00e0vem a passejar. Feia pocs dies havien rebut carta i invitaci\u00f3 a la boda de l\u2019alegre i simp\u00e0tica germana del capit\u00e0 el dia 31 de maig. Hi anaren tots tres i als 4 dies el capit\u00e0 i sra. ja retornaren. Els donaren poc perm\u00eds. El nen el deixaren a Madrid i no el vaig veure m\u00e9s; fins i tot era avorrit. No havia passat res, ni cap alarma. Les patrulles feien les sortides previstes i no havien tingut cap contratemps. El menjar era for\u00e7a bo i quantitat i tothom estava content. Amb la sra. sort\u00edem mat\u00ed i tarda de passeig, vorejant els camps de prop del poble. Li agradava i deia que rebaixava pes. Trob\u00e0vem a faltar el nen. El poble en si ja era avorrit. No hi havia cap noi ni noia majors de 14 anys. Tots s\u2019havien despla\u00e7at a Lleida i pobles grans per guanyar-se millor la vida. Alguns diumenges venien per veure els pares. Ara era un poble de \u201cviejos y militares\u201d, deien for\u00e7a tristos, doncs contaven que les havian passat \u201ccanutas\u201d entre \u201clos republicanos, primero, y los fascistas, despu\u00e9s\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els de les lleves 40 \u2013 41 la nostra preocupaci\u00f3 era quan ens donarien la llic\u00e8ncia. De bulos de \u201cradio macuto\u201d no en faltaven, per\u00f2 res de res i anar passant dies. El dia 17 de juny la dona que em servia la llet per la sra.cada dia em diu que el dia anterior havia anat de compres a Lleida i an\u00e0 a veure un fill que hi feia la mili, de la lleva del 43, i que li havia dit per cosa certa que no acabaria el mes que llicenciessin les lleves del 40 \u2013 41. No m\u2019ho vaig creure, per\u00f2 \u201cser\u00e0 veritat?\u201d pensava. Aquesta dona ja for\u00e7a gran, 66 anys, m\u2019explicava moltes coses passades al poble i el calvari de la retirada, que corrents van tenir d\u2019abandonar el poble amb dos fills petits i el que pogueren carregar amb una \u201cborrica\u201d i la seva esquena i que es pogueren refugiar al poble [de] Calaf primer i despr\u00e9s fins a Fran\u00e7a, per\u00f2 sense el marit, que estava molt malalt a l\u2019Hospital de Cervera i no el pogueren evacuar i all\u00e0 va morir, i que el que va passar a Fran\u00e7a, sola amb els fills, no ho vol recordar. Una hist\u00f2ria molt trista.<\/p>\n

 <\/p>\n

Va retornar de Fran\u00e7a el mes de juny del 39 i \u201csort en vaig tenir que un germ\u00e0 que vivia a Monz\u00f3n no es va retirar i, com [que] es temia que ens haur\u00edem escapat, va venir aqu\u00ed a Selgua i els va arreplegar el bestiar cap a casa seva i va ser tan gener\u00f3s que m\u2019ho retorn\u00e0 tot i he pogut anar sobrevivint b\u00e9, per\u00f2 vivia sola\u201d. El fill gran feia poc s\u2019havia casat i vivia a Barbastre i el que fa la mili treballava i feia vida a Lleida. Ompliria un llibre de les coses que cada dia sempre m\u2019explicava i em regalaba un bon got de llet sense sucre perqu\u00e8 no n\u2019hi havia. I jo, content. A les 11 del mat\u00ed del dia 21 de juny arrib\u00e0 l\u2019ordre del \u201cpermiso indefinido de los soldados de los reemplazos 40 \u2013 41 (llic\u00e8ncia temporal). Els del centre, Nord i Sud ja sortiren a les 6 de la tarda per agafar el tren de Madrid que passaria a \u00be de 8 per l\u2019estaci\u00f3 de Selgua. No \u00e9s imaginable el follon d\u2019alegria que es va formar quan ho va comunicar el tinent ajudant del comandant, quan est\u00e0vem formats per dinar, que el dia 22 sortirien els de la regi\u00f3 Valenciana i Murcia i el dia 23 els de Catalunya i Arag\u00f3 si havien arribat forces de \u201crepuesto\u201d, que aix\u00f2 em va intranquilitzar una mica, per\u00f2 tots quasi plor\u00e0vem d\u2019alegria. Els que dintre poques hores ja marxarien, nom\u00e9s dinar i tots corrents a buidar la palla del capsal i m\u00e0rfega perqu\u00e8 a \u00be de 4 quan arribessin els que hi havia de puesto de vigil\u00e0ncia i patrulles, anar a lliurar-ho tots junts, i a la vegada, l\u2019armament. Vaig a casa del capit\u00e0 i em diu: \u201cPedro, ya te dec\u00eda que no tardar\u00eda en llegar. Felicidades\u201d. La dona, al veurem tan content es va emocionar i em digu\u00e9: \u201cEstoy content\u00edsima porqu\u00e9 por fin podr\u00e1s convivir con tus afligidos padres, despu\u00e9s de m\u00e1s de 7 a\u00f1os, pero te digo la verdad, pero no te tomes a mal mi sinceridad, me duele, porque te apreciamos mucho y te merec\u00edas toda nuestra confianza por tu atenci\u00f3n para con todos nosotros y m\u00e1s ahora en este desplazamiento, que Di\u00f3s sabe el tiempo que pasaremos aqu\u00ed y mucho notaremos [a faltar] tus atenciones. Que Di\u00f3s te bendiga\u201d, i em va allargar la m\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

A l\u2019hora prevista varen marxar cantant els afectats i molts els acompany\u00e0rem fins la carretera que els portaria a l\u2019estaci\u00f3 i el mateix f\u00e9rem amb els valencians. Vaig anar a felicitar la dona de la llet per l\u2019encert del seu fill, que em va abra\u00e7ar dient: \u201cAnda, que no se pondr\u00e1n contentos tus padres!\u201d. Dia 23, nom\u00e9s al\u00e7ar-nos, llen\u00e7ar la palla i posar-ho tot apunt per la sortida. Vaig a buscar la llet per \u00faltima vegada i dir-li ad\u00e9u. Em don\u00e0 un bon got de llet i em don\u00e0 un paquetet \u201cpara el viaje\u201d (dos grossos trossos de pa i un pam de \u201clonganiza\u201d) i una bona abra\u00e7ada i \u201cque encuentres a tus padres bien\u201d. Eren les 12 i encara no havien arribat els que havien d\u2019ocupar els nostres llocs i no est\u00e0vem massa tranquils i ho dic al capit\u00e0 i em diu que \u201cantes de las 8 de la tarde seran aqu\u00ed. Tranquilos, marchar\u00e9is\u201d. Desde la pla\u00e7a del poble on sempre ens repartien el ranxo s\u2019ovirava b\u00e9 la carretera i ens adonem que passaven a molta marxa 7 camions Katiuskas carregats de gu\u00e0rdies civils. S\u2019ovirava b\u00e9 perqu\u00e8 amb el sol llu\u00efen els tricornis. Al moment surt de la casa del mando el tinent ajudant, corrent, directe a l\u2019alferes de gu\u00e0rdia que estava al costat de les peroles i al seu costat el trompeta d\u2019ordres i, tararit-tararit, toquen generala. Els plats per all\u00e0 terra i a crits i tothom agafant i posant-se les cartutxeres i el fusell i a formar sobre els plats. Jo, amb el fusell, cap a casa del capit\u00e0, que ja en sortia, i al seu costat cap a la pla\u00e7a. Els genets varen arribar tamb\u00e9 tot seguit amb els cavalls. Cada un els seus, anar anomenant i formant grups patrulles, que el comandant ja tenia uns plans previstos i endavant a on indicaven i tots molt preocupats i qu\u00e8 podria passar i murmurant aquest contratemps, que l\u2019\u00faltim dia ens podrien fotre de panxa enlaire, despr\u00e9s de m\u00e9s de 7 anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jo, amb el grup del capit\u00e0, an\u00e0vem direcci\u00f3 on hi havia les ametralladores i cada 300 o 400 metres deixant un lloc de vigil\u00e0ncia i control. En arribar a la primera m\u00e0quina on hi havia tel\u00e8fon, el capit\u00e0 em mana que em quedi, agafi l\u2019auricular i no me\u2019l tregui de l\u2019orella i anot\u00e9s tot quan s\u2019em pogu\u00e9s comunicar. Per tot aquells camps de correu i boscos sols s\u2019oviraven soldats amb el fusell a la m\u00e0, que el sol feia que llu\u00efsin, doncs eren completament nous i ning\u00fa hi havia tirat cap tret. Ning\u00fa sabia qu\u00e8 passava o havia passat i [a] la carretera el tr\u00e0nsit era normal. El tel\u00e8fon cada 25 o 30 minuts tocava i nom\u00e9s feien la pregunta \u201c\u00bfHay novedad? Estad atentos\u201d. Sobre les 6 de la tarda, torn\u00e0 a passar el capit\u00e0 sol amb el genet escolta. El cabo de l\u2019 ametralladora, que era de la meva colla de Matar\u00f3, li diu: \u201cEstos gilipollas nos han aguado la fiesta. Ya estar\u00edamos al tren para casa\u201d, i li respon: \u201cHabr\u00e1 sido una falsa alarma, porque no se ha o\u00eddo ning\u00fan disparo ni visto nada anormal en ning\u00fan sitio controlado. Ma\u00f1ana seguramente podr\u00e9is marchar. Tranquilos\u201d. I tots els afectats digu\u00e9rem de cop: \u201c\u00a1Di\u00f3s le oiga!\u201d, i somrient continu\u00e0 el seu cam\u00ed. Es va fer fosc, ning\u00fa va portar res per menjar i anant passant hores. Prop de les 7 del mat\u00ed, el tel\u00e8fon per primera vegada toca amb diferent can\u00e7\u00f3 dient: \u201cSalen de este mando los relevos. Que cada mando d\u00e9 las instrucciones pertinentes al que se har\u00e1 cargo del puesto. Regresad a la base\u201d. Els que ens rellevaren, tots eren soldats nous que esperaven. Amb una gana que ens feia cantar perqu\u00e8 ens pass\u00e9s, cap al poble. Nosaltres hi arrib\u00e0rem b\u00e9, per\u00f2 els de les patrulles que no paraven de caminar per muntanyes i barrancs no s\u2019aguantaven drets de cansats. Passaren per poblets i cases de pag\u00e8s d\u2019aquelles contrades i no els deixaven comprar ni que els donessin res per menjar. Prop de les 11 ja \u00e9rem tots a la pla\u00e7a del poble formats per companyies. El comandant, desde un balconet de la casa del mando, ens va adre\u00e7ar un curtet parlament felicitant-nos a tots per la disciplina i coratge mostrats. Tocant fagina tot seguit, i corrents a buscar un plat i cullera on el trob\u00e9ssim, doncs els havien arreplegat de terra on quedaren al tocar generala, i els rentaren. Despr\u00e9s del bon \u00e0pat en quantitat, i tots contents perqu\u00e8 no havia sorgit cap dolent ensurt ni accident.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vaig a casa del capit\u00e0 i li dic que tots ens tem\u00edem [que] ens retinguessin la llic\u00e8ncia i somrient em diu: \u201cMe parece que no. No os lo mereceri\u00e1is, pues ya estan todos los que han de ocupar vuestros puestos. Todos los mandos hemos coincidido que s\u00f3is muy valerosos y que se os nota bien la veteran\u00eda\u201d. A \u00be d\u20191 fan un toc d\u2019atenci\u00f3 i surt al balconet el tinent ajudant i diu: \u201cTodos los que estaban previstos para el permiso indefinido que hagan entrega de todo el armamento y a la vez se les entregar\u00e1 la debida documentaci\u00f3n\u201d. Semblava que tots vol\u00edem barallar-nos per anar-hi primer. De crits d\u2019alegria no en vulgueu m\u00e9s. Em diuen que a les 2:30 tocarien \u201cfagina\u201d per tothom, per\u00f2 ning\u00fa en va fer cas, tal com donaven la documentaci\u00f3, agafar la maleta i cap a l\u2019estaci\u00f3 corrents i cantant, no fos cas [que] sort\u00eds un altre contratemps.<\/p>\n

 <\/p>\n

Corrents vaig a despedir-me de la dona del capit\u00e0 que, em va dir, es tem\u00eda que no aniria a despedir-me, molt emocionada tamb\u00e9, i em diu que aquest diumenge vindrien a visitar-los els nuvis, el nen Marian\u00edn i una tia \u00e0via que el cuidava. Em va donar una inesperada abra\u00e7ada, com jo emocionada. Ja m\u2019havia despedit del capit\u00e0 al donar-nos la documentaci\u00f3 i corrents cap a la pla\u00e7a amb la maleta a la m\u00e0 i agafar la carretera que enlla\u00e7ava amb la general i cap a l\u2019estaci\u00f3. Era l\u2019\u00faltim que deixava el poble de Selgua, per\u00f2 en arribar a la cru\u00eflla m\u2019esperaven 11 dels m\u00e9s amics de Matar\u00f3, que no paraven de cantar en tot el cam\u00ed. Eren prop de 2\/4 de 4 i el tren de Barcelona no passava fins a les 5. \u00c9rem 49 catalans i 21 aragonesos que fins a Lleida anir\u00edem junts. Va ser una llarga espera i no par\u00e0vem de cantar, encomanant la nostra alegria per \u201cl\u2019alliberament\u201d, que l\u2019encoman\u00e0vem als viatgers que hi feien cap per pujar als seus respectius trens que passaven. Va ser puntual el nostre i ens tingueren de repartir entre 4 vagons, doncs anava plen\u00edssim de gent i paquets que no sabies on posar els peus, doncs la majoria de passatgers eren estraperlistes. En arribar a l\u2019estaci\u00f3 de Lleida, molt\u00edssima gent tirava fardos i paquets per les finestres, on ja hi havia gent que ho esperava i arreplegava, doncs baixar-ho a l\u2019estaci\u00f3 perillava [que] els ho requis\u00e9s la Guardia Civil i totes, en endavant, v\u00e8iem que feien el mateix. A Lleida hi feia una parada de 10 minuts i aprofit\u00e0rem per baixar i despedir-nos dels lleidatants i els \u201cma\u00f1os\u201d, que all\u00e0 era enlla\u00e7 de comunicaci\u00f3. Abra\u00e7ades de despedida molt emocionants, que les dones que ho contemplaven es veien totes ploroses. En endavant, quasi a totes les parades algun baixava i la despedida era cantant. Amb l\u2019amic de Terrassa, \u201cel germ\u00e0 Puig\u201d que ens d\u00e8iem, ens promet\u00e9rem tenir contactes i aix\u00eds ho f\u00e9rem al baixar jo i un del Pont de Vilomara, que baix\u00e0rem a Manresa que ja passaven 2\/4 de 9. L\u2019\u00faltim autocar per S\u00faria sortia a les 8 i vaig tenir, altra vegada, [d\u2019] anar a casa de l\u2019oncle Frederic a que m\u2019acollissin i que molt contents es mostraren al veure\u2019m i ja \u201clliure\u201d despr\u00e9s de tants anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

A 2\/4 de 9 del mat\u00ed sortia l\u2019autocar per S\u00faria, que ja feia estona que m\u2019hi esperava, content i nervi\u00f3s. A les 9 arribava al poble, quan obrien els comer\u00e7os. La parada era just davant la panaderia d\u2019en Pere Soler, amics de tota la vida de les nostres respectives fam\u00edlies. Baixo amb la maleta a la m\u00e0 i m\u2019obrir\u00e0 el Pere. Surt r\u00e0pit al crit [d\u2019] \u201cHola, Pere!\u201d i m\u2019abra\u00e7a, a la vegada que sortia la seva dona N\u00faria i clients que hi havia i altra gent que passava, que m\u2019encerclaren mostrant-me el seu afecte. La meva mare, en aquell moment, retornava de l\u2019hort amb el cistell i parlava amb una dona, i el ve\u00ed botiguer Franch que li diu: \u201dGuaita, Maria, all\u00e0 hi ha el Pere\u201d. Deixa el cistell i corrent cap a mi, i jo que la veig, corrent cap a ella i al mig de la carretera ens abra\u00e7\u00e0rem plorant d\u2019emoci\u00f3 davant de molta gent que ens contemplava. Sort\u00edrem de la carretera i ens envoltaren unes 20 persones, i pass\u00e0rem m\u00e9s de mitja hora conversant, fins que entr\u00e0rem a casa. El pare era a la vinya dels Juncarets i el germ\u00e0 Ton treballava de manobra en una casa del barri de Cal Trisi. La tia Dolors, alg\u00fa l\u2019avis\u00e0 i va venir tot seguit [a] abra\u00e7ar-me i a fer bona xerrada mentre jo esmorzava. Sobre les 12, arribaren el pare i el germ\u00e0, que pel cam\u00ed ja els assabentaren de la meva arribada. Emocionants abra\u00e7ades i a dinar els 4 junts que \u201cja feia uns quants dies que no ho f\u00e8iem\u201d. Era el dia 24 de juny de 1945, i havia sortit de casa el dia 11 de mar\u00e7 de 1938 per incorporar-me a l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica, que dissortadament v\u00e0rem perdre la guerra.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pere PUIG RAFART<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

AFEGIT\u00d3:<\/p>\n

 <\/p>\n

Com [que] sobren p\u00e0gines en blanc que no hi contava, he pensat afegir-hi el que m\u2019han contat i m\u00e9s b\u00e9 recordi de la vida familiar desde el dia que vaig arribar [a] aquest m\u00f3n, el dia 1 d\u2019octubre de 1919, segon fill del matrimoni format per Josep Puig Vilaseca, fill del ve\u00ed poble rural de Castelladral, i Maria Rafart Reguant, surienca, pubilla de la casa que es coneixia pel sobrenom [de] Cal Tonarra, on encara vivia l\u2019avi matern, Antoni Rafart Moderlas, natural d\u2019Avi\u00e0, poblet molt al costat de Berga que, segons deien que explicava, que 5 amics del poble d\u2019entre 25 i 27 anys deixaren fam\u00edlia i poble i feren cap a S\u00faria, on hi havia m\u00e9s facilitat de treball a l\u2019estiu per les seves grans esplanades d\u2019horta i [a] l\u2019hivern en feines als seus immensos boscs que envoltaven el poble.<\/p>\n

 <\/p>\n

Als tres anys, ja tots s\u2019havien casat amb surienques. L\u2019escollida pel que seria el meu avi era de la casa anomenada Cal Quim, del barri de Sant Jaume. Del matrimoni arribaren el m\u00f3n 8 nenes, per\u00f2 totes, entre els 5 i 7 mesos, moriren. Sols sobrevisqu\u00e9 la que seria la meva mare. El meu pare foren 8 germans, tots nois. Cada dos anys n\u2019arrib\u00e0 un, fins a 6. Varen parar i 7 anys despr\u00e9s arrib\u00e0 el meu pare i 22 mesos despr\u00e9s l\u2019\u00faltim, en Ramon, que va ser el que m\u00e9s anys va viure, 94. Els 7 deixaren aquest m\u00f3n entre els 61 i els 73 anys. Quan el meu pare tenia 9 anys, amb 16 dies [de difer\u00e8ncia] morien els seus pares. Ja n\u2019hi havia 2 de casats i els altres treballaven a masies de la vall de Cardona. Cap germ\u00e0 es va voler fer responsable dels dos menuts i el propietari de la masia on vivien els busc\u00e0 allotjament on poguessin cr\u00e9ixer. El meu pare, a fer de pastor de cabres a una casa del poblet de Busa (Solson\u00e8s), on va viure fins els 23 anys (no va fer el servei militar per excedent de \u201ccupo\u201d, que en deien), que va retornar a la primitiva vall de mosso a la casa pairal La Garriga, de Castelladral. El m\u00e9s petit, a una masia molt gran anomenada La Rebassola, com a ajudant de les dones, mentres fou petit, a Sant Mateu de Bages, on visqu\u00e9 fins els 33 anys, que es va casar i va viure a S\u00faria, fins que va morir als 94 anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

El meu pare, des de la Garriga, baixava a S\u00faria (5 Km) i va ullar la pubilla de Cal Tonarra, que tenien una casa a la via principal del poble i es van casar despr\u00e9s de les veremes l\u2019any 1916. El meu germ\u00e0 Toni va arribar al m\u00f3n el 17 de setembre del seg\u00fcent any 1917.<\/p>\n

 <\/p>\n

El meu pare tenia dues vinyes molt grans al volt de la casa de La Garriga i la majoria de dies de l\u2019any, a punta de dia, cap a les vinyes, i la resta, de jornaler amb la feina que podia arreplegar. L\u2019avi tamb\u00e9 tenia una vinyeta prop del poble i es cuidava tamb\u00e9 de l\u2019horta. El dia 4 d\u2019abril del 1920, pare i avi marxaren de bon mat\u00ed a les seves vinyes. Eren les 8 del mat\u00ed i el meu germ\u00e0 no parava de plorar i sortia al balc\u00f3 quasi sense roba. Les ve\u00efnes s\u2019estranyaven, per\u00f2 pensaven que la Marieta seria a buscar herba pels conills o a l\u2019hort. Tamb\u00e9 sentien que jo plorava al bressol. En aquells temps, no es tancaven les portes de les cases i dues dones ve\u00efnes dedidiren pujar al pis per consolar-nos i veuen la meva mare morta dintre el llit. Corrents a buscar el prestigi\u00f3s metge Minguet, un heroi del temps del c\u00f2lera l\u2019any 1885, que al moment fou all\u00ed i ja va justificar la mort a causa d\u2019atac epil\u00e8ptic. Ve\u00efns van anar a buscar pare i avi a on sabien [que] els trobarien. Es va fer l\u2019enterrament a les 11 del mat\u00ed del seg\u00fcent dia. El meu germ\u00e0 l\u2019acolliren a la casa de la Garriga, que el pare veia tots els dies que anava a treballar a les vinyes. Jo, amb 6 mesos, com i qui em cuidaria per fer-me sobreviure? El meu avi tots els dies em portava d\u2019una casa a l\u2019altra de gent que es varen oferir a amamentar-me. Una, la meva tia Agn\u00e8s, que tenia una nena de 19 dies menys que jo. Una cosina de la mare que tenia un nen un mes m\u00e9s gran que jo i dues dones m\u00e9s, que els marits eren for\u00e7a amics del pare, que tenien filles de pocs mesos com jo.<\/p>\n

 <\/p>\n

El meu avi, per cuidar-me a mi va tenir de deixar la vinya, sols cuidava l\u2019hort com podia, un calvari per ell fins que vaig complir 25 mesos. [Llavors] una nova santa bona mare, que tenia 9 anys menys que el pare, va arribar a casa i ens va agafar amb tanta estimaci\u00f3 com una pr\u00f2pia mare. Un amic del pare, company ca\u00e7ador, li va trobar la gran dona que li feia falta per recuperar la felicitat tota la fam\u00edlia, i tamb\u00e9 es deia Maria, que a l\u2019avi li va caure molt b\u00e9, tamb\u00e9. El meu germ\u00e0 s\u2019havia acostumat tant a La Garriga, que tothom el mimava, que no volia venir a casa, per\u00f2 a poc a poc tamb\u00e9 se\u2019l va fer seu, com l\u2019avi.<\/p>\n

 <\/p>\n

A \u00faltims de l\u2019any 1925, el meu avi, inesperadament, va morir i, segons contaven, estava b\u00e9, [per\u00f2 despr\u00e9s de] dues o tres hores queixant-se de mal de ventre, va quedar mort. No varen justificar cap diagn\u00f2stic. Van fer alguns an\u00e0lisis ja que aix\u00ed m\u00e9s o menys morien temps passat amb el c\u00f2lera. Fou enterrat la tarda del seg\u00fcent dia i jo no vaig anar a l\u2019enterro. No deixava de plorar amb molt de sentiment i quan marxaven, jo desde el balc\u00f3 cridava: \u201cVull anar amb el padr\u00ed!\u201d, que a la gent els colpia l\u2019emoci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ara contar\u00e9 la gran trag\u00e8dia de que jo vaig assabentar-me quan tenia 11 anys a l\u2019escola de boca d\u2019un fill de l\u2019enterramorts Llu\u00eds Juncadella, que ho havia sentit explicar v\u00e0ries vegades al seu pare a casa seva. Amb el meu germ\u00e0 ja sab\u00edem que la nostra pr\u00f2pia mare havia mort, per\u00f2, com [que] aquesta ens estimava tant, no hi don\u00e0vem import\u00e0ncia i \u00e9rem tots feli\u00e7os, per\u00f2 jo no vaig poguer guardar-me el que m\u2019havien explicat i ho vaig dir a la \u201cmare\u201d que em digu\u00e9 tot seguit: \u201cEl Ton tamb\u00e9 ho sap\u201d, i em va prometre que mai en parlaria amb ning\u00fa i sobretot al pare, \u201ci vull que tu tamb\u00e9 m\u2019ho prometis perqu\u00e8 tindria una forta i trista commoci\u00f3, que li hem d\u2019estalviar\u201d. Estem conven\u00e7uts que va morir sense assabentar-se de res.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan l\u2019enterramorts va obrir el ninxo per ficar-hi l\u2019avi, van quedar ell i el que l\u2019ajudaba orroritzats. El begul on era enterrada la mare era trencat pels costats i la tapa tota oberta amb un bra\u00e7 i una cama fora del bagul amb mostres de sang per tot el volt a terra del n\u00ednxol, un quadre dantesc. Qu\u00e8 havia passat? Ja he dit avan\u00e7 que justificaren que la mort fou un atac epil\u00e8ctic i, un cop enterrada, va reaccionar tornant a la normalitat de la vida. Imaginem-nos la seva reacci\u00f3, trobar-se tancada, l\u2019horrible sofriment per no poguer sortir de la caixa que per tants llocs va destrossar, el que patiria per les ferides, que s\u2019esguerrava la carn, fins que moriria asfixiada. D\u2019aquest fet, l\u2019enterramorts, \u201cel Xicana\u201d que li d\u00e8iem pel motiu de la casa, va deixar de fer aquesta feina, excusant-se que tenia altres feines. Ho va comentar al metge Minguet, que sobretot li va demanar i exigir que no respir\u00e9s enlloc, per\u00f2 no va ser un secret massa guardat, perqu\u00e8 quan em vaig incorporar per anar a la guerra, dos amics que vivien al Poble Vell m\u2019ho varen explicar, tamb\u00e9. Quan vaig tornar de la guerra ho vaig comentar amb l\u2019oncle Ramon i em va donar tots els detalls, segons li havia explicat el mateix Xicana, per\u00f2 la sort va acompanyar que el pare mai ho va saber. La gent varen ser prudents.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vaig fer la 1\u00aa comuni\u00f3 l\u2019any 1927. \u00c9rem for\u00e7a colla, 24 nois. Jo i tots els de les escoles nacionals, cada dia a partir de Pasqua, de 2\/4 d\u201911 fins a les 12 ens exigien anar a apendre la doctrina a l\u2019esgl\u00e9sia dalt al Poble Vell. Els de les escoles del Centre Cat\u00f2lic ja els l\u2019ensenyaven dins la mateixa escola, [i] sols pujaven a l\u2019esgl\u00e9sia el dimecres i dissabtes per la classificaci\u00f3, doncs els tres primers que quedessin els premiaven a portar una imatge o s\u00edmbol per la process\u00f3 del Dijous Sant l\u2019any seg\u00fcent i aix\u00f2 era un honor. Jo alguns dies havia quedat [en] primer i segon lloc i algunes vegades al 16 o 18. Era for\u00e7a complicat i en l\u2019encert de les preguntes, pujaves, i si fallaves, baixaves. Jo al final vaig quedar al tercer lloc, que tenia \u201cpla\u00e7a\u201d assegurada a la process\u00f3 de l\u2019any vinent i en el sorteig em va tocar que portaria el gall (figura emblem\u00e0tica) i ja vaig estar m\u00e9s que content. Arriba el senyalat dia del Dijous Sant i jo, tot cofoi i content amb un gros bast\u00f3 que em va fer el pare, cap a l\u2019esgl\u00e9sia a picar jueus. Eren uns trossos de gruixuda llenya, embrutats de pintura, que simbolitzaven que eren els jueus i els innocents anar picant i dient parenostres i un capell\u00e0 ens dirigia per mitj\u00e0 d\u2019un gui\u00f3 que portava escrit. Ja tots est\u00e0vem tips de picar i el capell\u00e0 em crida: \u201cPeret!\u201d, i em diu: \u201cEm dolt molt tenir-te de dir que aquest any no podr\u00e0s portar el gall a la process\u00f3 perqu\u00e8 el que l\u2019havia de portar fa dos anys es va posar malalt i hem decidit que el porti aquest any, i tu ja el portar\u00e0s un altre any, que t\u2019ho prometem\u201d. Vaig quedar tan desilusionat i tremol\u00f3s que arrenco a plorar, corro escales avall, surto de la pla\u00e7a i el capell\u00e0 cridant-me i no li vaig fer cas, i corrent tant com podia i plorant de deb\u00f2, baixant carrer avall, que tothom que em creuava em preguntava qu\u00e8 em passava i jo ni m\u2019aturava, esverat, avall. Els avis de Cal Cuixet i Cal Gall, que em coneixien, em volien parar i jo no parava per res de c\u00f3rrer. Arribo a baix a la carretera i la Maria de la pasteleria de Cal Biadiu em para i pregunta qu\u00e8 em passava. No podia parlar, sols plorava. Em desfaig de la seva m\u00e0 i arranco a c\u00f3rrer cap a casa i ella al darrera i no m\u2019atrapava. L\u2019avi de Cal Pau em volia parar i el vaig esquitllar i arribo a casa i la mare era a davant la porta del carrer i al veurem d\u2019aquella manera es va esverar i preguntant-me qu\u00e8 m\u2019havia passat i passava al veure\u2019m tan plor\u00f3s i tremolant. Arriba la Maria Biadiu i for\u00e7a gent es va aplegar al meu voltant i jo no podia dir ni una paraula. La Biadiu deia que em va seguir perqu\u00e8 temia que cauria. Vaig pujar a dalt al pis i gent tamb\u00e9 va pujar i portaven aigua naf i altres coses perqu\u00e8 reaccion\u00e9s. Vaig estar prop [de] mitja [hora] a dir cap paraula i a poc a poc vaig explicar el que m\u2019havia passat, que alguna dona plorava al compendre la meva desilusi\u00f3, fent comentaris, forts comentaris a favor meu i contra els capellans, ja que era injust fer-me aquesta jugada a \u00faltima hora, quan hi havia hagut tot l\u2019any per dir-m\u2019ho. I que sigui veritat aquesta excusa, que no sigui que el porti un llepaculs de les seves escoles.<\/p>\n

 <\/p>\n

Es va comentar for\u00e7a aquest fet, fins el mestre Josep Sau, que hi anava a escola que estava for\u00e7a \u201ccofoi\u201d que un alumne seu hagu\u00e9s tret tan bona nota de doctrina, li va doldre molt i el Sr. Rector, que es deia Mart\u00ed Sanglas, que cada dues setmanes passava per les escoles nacionals a fer repassos, el mestre Sau li va comentar el fet, contestant-li que no en sabia res i va venir a on jo estava i m\u2019anava passant la m\u00e0 pel cap i em diu que ja el portaria l\u2019any que ve.<\/p>\n

 <\/p>\n

El pati del nou centre cat\u00f2lic, inaugurat feia pocs mesos, tots els diumenges i festes a les tardes s\u2019hi aplegava molt\u00edsima mainada, doncs organitzaven jocs de moltes classes. Hi havia 12 parells de \u201czancos\u201d, bolos i altres entreteniments per a diferent edat, per\u00f2 sols per als assistents a les seves escoles, per\u00f2 un amic podia portar un altre amic, sempre amb el vist i plau, que ho ten\u00edem de demanar als capellans que sempre dos, almenys, hi eren. Jo tenia bons amiguets del Barri del Rastells i avui m\u2019hi acompanyava un, un altre dia un altre i jo no faltava a cap festa, per\u00f2 arran d\u2019aquest fet que he explicat, no vaig anar-hi m\u00e9s. Aix\u00f2 que m\u2019insistien for\u00e7a i els mateixos capellans em feien dir que hi an\u00e9s, per\u00f2 no vaig tor\u00e7ar la meva negativa. Cada diumenge i festa anava a missa, per\u00f2 no vaig voler sapiguer mai m\u00e9s res m\u00e9s amb capellans.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 14 d\u2019abril de 1931 es va proclamar la 2\u00aa Rep\u00fablica Espanyola. Jo tenia 11 anys. El dissabte al cap vespre, el Cor La Llanterna va sortir a fer cantades per la principal via del poble i totes les can\u00e7ons amb sentit catalanista, tals com la Marsellesa, amb lletra catalana, els Segadors i cant del poble. Jo els vaig seguir m\u00e9s de la meitat de la \u201cRua\u201d al costat d\u2019un cantaire ve\u00ed de casa i portava penjat a la meva bata tres cintes de colors que formaven la bandera Republicana, que, per 10 c\u00e8ntims, ho arreglaven i venien al magatzem botiga de Cal Jaume. A l\u2019arribar a casa, em va costar una forta repulsa de la mare, ja que a m\u00e9s va notar [que] li havia pres els 10 c\u00e8ntims, doncs jo repartia diaris als suscriptors i fins el diumenge no em pagaven i rebia propineta d\u2019algun client de la distribu\u00efdores que en deien Can Rodergas. L\u2019euf\u00f2ria republicana i catalanista era patent arreu. Cada any pel 14 d\u2019abril l\u2019ajuntament feia una recepci\u00f3 p\u00fablica per celebrar la commomeraci\u00f3 i La Llanterna ho engrescava encara m\u00e9s amb els seus cants, per\u00f2 aix\u00f2, despr\u00e9s dels fets del 6 d\u2019octubre del 34 no es va fer m\u00e9s, doncs el poble va perdre tota la for\u00e7a i tot el Govern de la Generalitat [va \u00e9sser] tancat a la pres\u00f3 fins despr\u00e9s de les eleccions del 16 de febrer del 36, que va guanyar les eleccions el Front Popular i tots els detinguts pol\u00edtics recobraren la llibertat, per\u00f2 el 18 de juliol va esclatar l\u2019al\u00e7ament militar i la terrible guerra que va durar fins el dia 1 d\u2019abril del 1939.<\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s de la guerra, les coses nom\u00e9s anaven b\u00e9 a una part molt minsa de gent. Es passaven canutes pel poc menjar que hi havia i el que es venia \u201cd\u2019estraperlo\u201d era car\u00edssim. Hi havia molt pocs diners. Les venjances personals, la majoria sense ra\u00f3, era la fruita del dia, la llei del m\u00e9s fort, que eren els edictes fan\u00e0tics del \u201cMovimiento\u201d que se\u2019n deia, [ i ] ho arreglaven tot segons els convenia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jo em vaig casar el dia 1 de maig de 1948 i em vaig quedar a viure a casa dels pares fins que trob\u00e9s un pis. El dia 9 de mar\u00e7 del 49 va arribar el nostre fill, que batejat es deia Josep. Treball\u00e0vem tant com pod\u00edem i amb el que pod\u00edem per anar tirant endavant m\u00e9s b\u00e9. L\u2019Empar tamb\u00e9 treballava a la f\u00e0brica, com jo. Els matins cuidava el nen, per\u00f2 a les tardes se\u2019n cuidava la yaya Joaquina, la seva mare, i al vespre a les 10 el tornava a casa, per\u00f2 es complic\u00e0 molt la vida de tots nosaltres. La meva mare feia uns dies [que] es notava que no es trobava b\u00e9, fins que va dir el qu\u00e8. Tenia un bony a un pit i tots ja ens v\u00e0rem espantar. Ho fem saber a les seves germanes perqu\u00e8 la convencessin perqu\u00e8 la visit\u00e9s un metge, doncs no ens feia cas a nosaltres i estava molt espantada. Varen venir i l\u2019acompanyaren al metge, que urgent la visit\u00e9s un especialista. Hi vaig anar jo tamb\u00e9 i 5 dies despr\u00e9s l\u2019operaven, el dia 5 d\u2019octubre a la Cl\u00ednica de Sant Josep de Manresa. Tot va anar molt b\u00e9, per\u00f2 tots prev\u00e8iem el pitjor, per\u00f2 va passar 7 mesos for\u00e7a b\u00e9 i es va animar molt. Arran d\u2019aix\u00f2 el nen estava sempre amb la yaya, sols els diumenges el ten\u00edem a casa. L\u2019Empar no va voler demanar dies de festa perqu\u00e8 les lleis eren bastant t\u00e8rboles i no l\u2019excloguessin. No sabem com se\u2019n podia sortir amb tanta feina de tota classe a la casa. Despr\u00e9s dels 7 mesos, el metge li va recomanar que cada 10 dies tenia d\u2019anar a la Cl\u00ednica del Sagrat Cor de Barcelona a que li apliquessin corrents, que en aquell temps se\u2019n deia. Li portaven amb l\u2019ambul\u00e0ncia de la Creu Roja, per\u00f2 ella i nosaltres comprov\u00e0vem que la cosa no anava b\u00e9. Despr\u00e9s de tres mesos, els viatges a Barcelona els feia cada 6 dies, i a \u00faltims d\u2019agost feu l\u2019\u00faltim viatge. L\u2019Empar va tenir de demanar perm\u00eds a la f\u00e0brica a primers de setembre, exposant-los el perqu\u00e8 i li van concedir. Als pocs dies [la meva mare] ja no va voler-se llevar i patia molt i no li aplicaven cap calmant adequat perqu\u00e8 no hi havia res m\u00e9s del que bonament podien donar-li. Tot el dia gemegant, i principalment les nits, fins els ve\u00efns la sentien, i va morir el dia 9 de gener del 1951 als 56 anys, que va ser el millor que podia fer d\u00e9u.<\/p>\n

 <\/p>\n

An\u00e0vem vivint tots junts, empenyent que el meu germ\u00e0 busqu\u00e9s dona i casar-se i ell no en tenia cap ganes fins que l\u2019Empar li digu\u00e9 prou, donant-li 4 mesos a partir del dia 1 de febrer del 52 per casar-se, que nosaltres el dia 1 de juny marxar\u00edem i es quedarien sols. Veient la cosa que es posava malament, li varen trobar una noia de Castelladral que es deia Aurora i es varen casar a mitjans de maig i nosaltres v\u00e0rem [anar] a viure a un pis que feia 2 anys que ja pag\u00e0vem al carrer Sant Jaume n\u00ba 9 baixos.<\/p>\n

 <\/p>\n

El meu pare estava for\u00e7a delicat feia temps i en uns 6 mesos es queixava de tot, de l\u2019est\u00f3mac principalment, i en donava la culpa que tenia sols dues dents i havia de menjar sense poguer mastegar-ho, sencer com les serps, per\u00f2 no parava de treballar a la vinya i l\u2019hort que tenia prop del poble, que en deien Juncarets. El dia 20 de novembre del 1955 diuen que va arribar de la vinya de plegar olives que queien de les oliveres i estossegaba molt. Va sopar poc i [es va ficar] al llit amb una mica de febre. I aix\u00eds va passar dos dies gaireb\u00e9 sense menjar res, doncs deia que no tenia gana i tampoc podia fer passar res pel coll i la matinada del dia 23, quan es llev\u00e0 el meu germ\u00e0 per anar a treballar, li va dir alguna cosa i, al no contestar-li, enc\u00e9n el llum de l\u2019habitaci\u00f3 i tenia els bra\u00e7os a fora de sota els llen\u00e7ols i mort i ja deuria fer estona perqu\u00e8 el cos era del tot fred. L\u2019Aurora, corrents a buscar el metge i el Ton, cap a casa meva. El metge no va donar cap explicaci\u00f3 ni sabem qu\u00e8 va justificar, doncs el primer dia que el va visitar no hi va donar cap import\u00e0ncia, sols que li va estranyar [que] es mor\u00eds tan r\u00e0pid. Tenia 71 anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

El nostre fill Josep anava creixent com podia. Varen anar en dues ocasions a passar 4 setmanes a Mosqueruela amb la seva mare per si amb els canvis de pa\u00eds li arrencaven les ganes de menjar, doncs l\u2019 Empar estava negre per fer-lo menjar. En arribar als 11 anys, com [que] el fill gran del Jaumet Moreno, ve\u00efns de casa, ja en feia un, d\u2019 any, que ja era a la Universitat Laboral de Tarragona i el petit ja havia fet inst\u00e0ncia per si podia entrar-hi aquest any, es va decidir i ens diu que a ell tamb\u00e9 li agradaria anar-hi per estudiar i apendre un ofici, i a nosaltres ens va semblar molt b\u00e9 per aquesta iniciativa ja que jo li deia molt que estudi\u00e9s tant com pogu\u00e9s i aprengu\u00e9s b\u00e9 un ofici per poder-se guanyar b\u00e9 la vida, no com jo, fer de ruc tota la vida, on trobes feina per poques pessetes. Vaig a la central Sindical CNS a buscar un impr\u00e8s i em diuen, gens amables, que no en tenen cap, que hi passi un altre dia. A mi, aix\u00f2 ja em va fer pudor agre i decideixo anar a parlar amb l\u2019Isidre Reguant, que els seus pares eren molt amics dels meus i li conto el cas i somrient maliciosament em diu: \u201cPere, ja me\u2019n cuidar\u00e9 jo. Donem els datos i dem\u00e0 mateix la cursar\u00e9\u201d. Als 5 dies rebem contesta que tenia, el solicitant, [d\u2019]omplir unes fulles for\u00e7a extenses i enviar-les amb un m\u00e0xim de 6 dies, per\u00f2 fetes del seu puny i lletra. 5 [dies] despr\u00e9s rep una nota convocant-lo a uns ex\u00e0mens per dintre d\u2019 11 dies a Barcelona. El fill del ve\u00ed ja hi havia anat i va rebre l\u2019aprovat.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia de l\u2019examen els va acompanyar un de la delegaci\u00f3 sindical local, doncs eren 4 de S\u00faria i 2 de Call\u00fas. Sortiren junts amb l\u2019autocar de l\u00ednia fins a Manresa, i a Barcelona amb el tren. Arribaren al vespre tots contents. Els tres de S\u00faria i els dos de Call\u00fas reberen l\u2019aprovat i nostre Josep, negatiu. El disgust va ser gros per part seva, com tamb\u00e9 per nosaltres. Comentant-ho amb els pares dels ve\u00efns, no s\u2019ho creien, perqu\u00e8 el seu fill no estava tan avan\u00e7at en les notes de l\u2019escola local com el nostre. Com [que] l\u2019Ant\u00f2nia Robert, mare del ve\u00ed aprovat, era molt decidida, diu: \u201cDivendres tinc d\u2019anar al metge a Barcelona i si tinc temps anir\u00e9 a la Central Sindical a [veure] si puc esbrinar alguna cosa, doncs un cos\u00ed seu era el que acompanyava als visitants a les respectives oficines que demanaven. Quan arrib\u00e0 al vespre ens explic\u00e0 que amb el seu cos\u00ed havien mirat els plecs de l\u2019expedient aprovats i rebutjats del Bages, trobant el nom dels tres suriencs i els dos de Call\u00fas i el del nostre Josep no el trobaren en cap carpeta. Aix\u00f2 mostrava que l\u2019expedient de solicitud i fallo del jurat alg\u00fa el va fer desapar\u00e8ixer despr\u00e9s dels ex\u00e0mens. Vaig anar a comentar-ho amb l\u2019Isidre Reguant, que havia sigut for\u00e7a fan\u00e0tic del Movimiento els primers mesos d\u2019acabar-se la guerra i em va dir: \u201cPere, passen coses estranyes a la vida. Em dolt molt, creu-me\u201d, i no em va dir res m\u00e9s, per\u00f2 jo vaig imaginar-me el perqu\u00e8 havia sigut i ara ho explicar\u00e9.<\/p>\n

 <\/p>\n

El mes de febrer de l\u2019any 1952, despr\u00e9s d\u2019haver-se celebrat a la seu del Sindicat Local CNS una reuni\u00f3 general del Ram t\u00e8xtil, sols hi feren cap 11 persones dels m\u00e9s de 600 que el componien. No pogueren fer el canvi de Junta perqu\u00e8 segons constava, per l\u2019elecci\u00f3 hi tenia de ser present un 10 per 100 dels treballadors i al haver-hi aquest \u201cfallo\u201d, era la Junta Comarcal l\u2019encarregada de nomenar el President i aquest, junt amb la Junta Sindical local, fer la resta de la Junta, el nomenament \u201ca dedo\u201d com feren amb mi, que per for\u00e7a tenia d\u2019acceptar el c\u00e0rrec, segons una carta que em varen enviar perqu\u00e8 em present\u00e9s a les oficines del sindicat local. Em presento i els dic que tot el que em diuen a la carta no hi estava d\u2019acord, ni com a president ni per la resta de la Junta, que no volia cap c\u00e0rrec de caire pol\u00edtic. Ja en tenia un de Junta del Cor La Llanterna i un altre d\u2019entitat cultural tamb\u00e9 l\u2019acceptaria, per\u00f2 de pol\u00edtica, res de res. V\u00e0rem dissentir for\u00e7a estona, i enfadats, i al final em digueren: \u201cAccepta el c\u00e0rrec pel teu propi b\u00e9 perqu\u00e8 si no et poden fer denunciar que ets contrari al R\u00e8gim i ho passar\u00e0s malament\u201d. Aix\u00f2 em va acollonir i vaig compendre que era \u201cl\u2019arma de la seva ra\u00f3\u201d, que m\u2019exposava a repres\u00e0lies pol\u00edtiques i els vaig dir: \u201c\u00c9s injust el nomenament de c\u00e0rrecs \u201ca dedo\u201d en tots conceptes, per\u00f2 no tinc altra sortida. Accepto\u201d. I em digueren: \u201cLa feina m\u00e9s important ja la farem o t\u2019ajudarem a fer-la nosaltres. Tu consta com a president i ja veur\u00e0s que tot anir\u00e0 b\u00e9, i ara farem la resta de la junta\u201d. Jo no vaig proposar cap nom, per\u00f2 no els va costar gaire i tingueren d\u2019acceptar com jo. Els vaig dir que nom\u00e9s hi aniria quan fos imprescindible i somrient digueren \u201cbueno, ja t\u2019avisarem\u201d. Sols hi anava el dia 2 de cada mes a la reuni\u00f3 programada conjunta de tots el rams, on s\u2019exposaven els problemes que poguessin sorgir. De reuni\u00f3 de junta dels components del meu ram, t\u00e8xtil, en f\u00e8iem una cada any per fer el programa de la festa del Patr\u00f3, Sant Antoni M\u00aa Claret i jo presidia els actes amb les autoritats del poble i l\u2019ofici a l\u2019esgl\u00e9sia. La junta central ho arreglaven tot. Varen ser 4 anys for\u00e7a \u201cmolestos\u201d per mi; pel sol fet que hi const\u00e9s el meu nom \u201cem tenia negre\u201d. Al no volguer col\u00b7laborar com calia en el c\u00e0rrec s\u2019ho varen apuntar amb lletres grosses. M\u00e9s endavant ja ho dir\u00e9 m\u00e9s clar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Davant d\u2019aquesta negativa, v\u00e0rem resoldre fer anar el Josep que continu\u00e9s els estudis a Vilanova i la Geltr\u00fa. La Conxa, algunes vegades, ens havia dit que all\u00e0 als Escolapis tenien molt bons elogis, que tothom n\u2019estava tan content, i sense pensar-ho haire li fem saber la nostra decisi\u00f3, si li semblava b\u00e9, si no la tingu\u00e9s de molestar massa, i contest\u00e0 que molt contenta n\u2019estaria, que ella mateixa es cuidaria de fer la demanda i, si hi tenia lloc, ja podr\u00edem baixar nosaltres a fer la inscripci\u00f3. Aix\u00eds ho fa, i tot seguit i baix\u00e0rem a fer la inscripci\u00f3. \u00c9rem conc ients que amb la feina que tenia amb els seus dos fills i la botiga ja \u00e9s for\u00e7a feina, i a m\u00e9s el Josep un aument a la c\u00e0rrega, per\u00f2 ella va mostrar-nos que ho feia contenta i a nosaltres ens va plaure molt. Va passar tres \u201ccursos\u201d que ho va aprovar tot, sempre als primers llocs i es feu mereixedor de dues medalles d\u2019or. Era molt bon estudiant, atent i una mica retingut i temer\u00f3s i la Conxa i tots, molt contents. Ja tenia 13 anys i ens va demanar provar sort altra vegada per si podia entrar a la Laboral de Tarragona amb les bones notes escolars que podia presentar per apendre b\u00e9 un ofici. Ho coment\u00e0rem amb el Director de l\u2019escola dels Escolapis i ens digu\u00e9 que li semblava molt b\u00e9, ja que amb el delit que empr\u00e8n les coses podria accedir a ser un ferm professional de la mec\u00e0nica o el que escoll\u00eds.<\/p>\n

 <\/p>\n

El posem sobre av\u00eds del que ens va passar quan tenia 11 [anys] i ens anim\u00e0 dient que no surt sempre malament, oferint-se que ell mateix ens hi donaria suport amb la seva signatura. Davant d\u2019aquest oferiment ens animem i li diem que en parlarem amb l\u2019Hermano Sixto Vicente, que b\u00e9 ens deia coneixia, perqu\u00e8 ell mateix ens fes i don\u00e9s curs a la inst\u00e0ncia de sol\u00b7licitud, que ja li portar\u00edem que la sign\u00e9s i ens recoman\u00e0 que tamb\u00e9 la sign\u00e9s una persona civil del poble d\u2019alguna categoria social, que fou en Ramon Guil\u00e0, propietari de l\u2019hostal m\u00e9s important del poble, i [a m\u00e9s] era president de la Creu Roja local i delegat comarcal. Quan fou tot correcte, personalment l\u2019hermano Sixto la port\u00e0 al corresponent lloc. Setze dies despr\u00e9s rebem la contesta negativa, dient que totes les places eren ocupades desde feia for\u00e7a dies. Desilusionats, ho fem saber a l\u2019hermano Sixto i [a] la Conxa, que li falta temps per comunicar-ho al jefe dels Escolapis, per\u00f2 estava fora de vacances. Cinc dies despr\u00e9s ja comen\u00e7aven les activitats a la Laboral i el ve\u00ed de casa va telefonar dient que cap assignatura d\u2019ofici era completa, que a totes hi havia de 10 a 14 places per ocupar. Davant d\u2019aix\u00f2, vaig baixar a Vilanova i vaig anar a parlar amb el director dels Escolapis i, posant-me la m\u00e0 a l\u2019espatlla, em va dir que ja estava al corrent de tot i em digu\u00e9: \u201cAbsteniu-vos tant com pugueu de fer cap solicitud oficial de cap caire, doncs trobareu totes les portes tancades. Alguns del poble, que tot ha de passar per les seves mans per donar-hi el vist i plau, no s\u00f3n gens amics vostres i us ho rebutjaran, tot el que podeu fer-ne demanda. Rumieu b\u00e9 qu\u00e8 pot ser la causa, per\u00f2 segur que \u00e9s pol\u00edtica\u201d. Em va consolar, que li dolia molt, per\u00f2 que amb pol\u00edtica no tothom s\u2019hi pot embolicar. Li dono les gr\u00e0cies per tot, i tot el diumenge rumiant, i a la nit vaig recordar els fets de no voler ocupar el c\u00e0rrec de president del Ram T\u00e8xtil, sin\u00f3 que va ser per for\u00e7a i no vaig voler desenvolupar-lo com calia. Desde S\u00faria vaig escriure una carta a l\u2019Hermano Jefe dels Escolapis, exposant-li el que em temia, i que ara es venjaven per no haver col\u00b7laborat com m\u2019exigien. No em va contestar i jo em vaig quedar mossegant-me els punys de r\u00e0bia. Volia moure esc\u00e0ndol contra els directius del Sindicat CNS, per\u00f2 vaig reflexionar que res en treuria i encara s\u2019inventarien m\u00e9s c\u00e0rrecs contra mi. L\u2019opressi\u00f3 manava sense cap ra\u00f3 i a callar, i aix\u00f2 que amb els dos caps principals sempre hav\u00edem sigut for\u00e7a amics, per\u00f2 es feien valer amb orgull ser excombatents de Franco, que es varen passar per Andorra i Fran\u00e7a. Han viscut sempre molt b\u00e9 econ\u00f2micament, per\u00f2 ara a la vellesa la sort els [ha] girat l\u2019espatlla i no ho passen massa b\u00e9, per enfermetats, doncs encara viuen.<\/p>\n

 <\/p>\n

El mes d\u2019agost i setembre d\u2019aquell any, els dies de vacances, [el meu fill Josep] va venir a la f\u00e0brica sense cobrar res, [a] ajudar i fer pr\u00e0ctiques al taller mec\u00e0nic i dies despr\u00e9s anava a una escola i tamb\u00e9 feia un curset de mec\u00e0nica per correspond\u00e8ncia i tamb\u00e9 anava al taller mec\u00e0nic Ribera-Pelfort per ullar i fer pr\u00e0ctiques 3 hores. El mes de mar\u00e7 del seg\u00fcent any van inaugurar una escola [de] tallers professionals anomenada Miguel Sotomayor, de Minas de Potasa de S\u00faria, per [a] fills dels treballadors de la seva empresa. Gr\u00e0cies a la bona influ\u00e8ncia del seu tiet Josep, va aconseguir trobar-li pla\u00e7a i aix\u00eds va passar prop [de] tres anys d\u2019 estudis pr\u00e0ctics i cursets per correspond\u00e8ncia i tot ho aprobava amb bones notes i tres t\u00edtols aprovats per correspond\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Acabava de complir els 18 [anys], quan a les mines posaren a les cartelleres que hi havia disponibles 3 places per a administratius a les que tenien prefer\u00e8ncia fills de treballadors de l\u2019empresa. El seu tiet li diu si l\u2019interessaria i que ell li faria de \u201cpare\u201d. S\u2019ho va rumiar i al final va dir que s\u00ed, que aniria als ex\u00e0mens per si tenia sort. Arrib\u00e0 el dia molt nervi\u00f3s, doncs foren 7 dies que no parava de repassar llibres i apunts. Se\u2019n presentaren 11 i ell fou un dels tres que varen aprovar. I el dilluns, cap a les oficines de les mines tot content, que per fi havia tingut una sort positiva, doncs a la vegada estava content pel lloc on l\u2019havien posat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arrib\u00e0 el dia que es va tenir d\u2019incorporar al servei militar, tot nervi\u00f3s pel que seria aquesta aventura. Es presentaren tots els components de la seva lleva a la caixa de reclutament i els feren tornar a casa, que ja els avisarien pel dest\u00ed i la data d\u2019incorporaci\u00f3. Tots el mateix dia fan que es presentin a l\u2019ajuntament i els lliuraren per escrit, a cada un, dia i hora per presentar-se a la caixa de reclutes desde on ja anirian directament al seu dest\u00ed, que era Saragossa per ell, i varen coincidir pel mateix lloc amb el Francesc Soler, fill del meu amic de tota la vida, Miquel Soler de Can Paticus. Varen estar molt contents per aquesta sort de fer la mili junts, ja que tamb\u00e9 eren amics i havien fet hores d\u2019aprenentatge de mec\u00e0nic a la f\u00e0brica i als tall\u00e9s Ribera-Pelfort. El dia d\u2019incorporaci\u00f3 a la caixa f\u00e9rem que un taxi els hi port\u00e9s directament i contents per aquesta bona casualitat. Els portaren al campament de Sant Gregori de Saragossa, on juraren bandera i nosaltres ens hi despla\u00e7\u00e0rem per fer celebrar b\u00e9 la diada. Al retornar amb l\u2019autocar que ens hi port\u00e0 desde Manresa, varen venir ells tamb\u00e9, doncs els donaren 8 dies de perm\u00eds. No cal dir [que] tamb\u00e9 hi va ser present la seva n\u00f2via Merc\u00e8. Al reincorporar-se, a ell el destinaren a l\u2019escola Militar de Muntanya a Jaca i el seu amic, a Osca, i feren tota la mili, 22 mesos, per separat. En arribar a Jaca directament ja el destinaren a oficines d\u2019administratiu, el que li va valer de fer [de] cap de servei d\u2019armes. Es feu molt amic de 5 administratius de la seva mateixa lleva. 4 eren de Barcelona i 1 d\u2019Esparreguera. Sempre anaven junts arreu i les festes i diumenges feien sortides per aquelles muntanyes dels Pirineus. La majoria hi passaven tot el dia, menjant on els apretava la gana. Sols va venir dues vegades amb perm\u00eds de 10 dies i ens contava que s\u2019ho passaven molt be\u00b4.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els arrib\u00e0 el dia que els llicenciaren i tot eren promeses que es visitarien m\u00fatuament, fins dos de Barcelona li varen prometre que li buscarien i segur que trobarien una pla\u00e7a de treball en alguna caixa d\u2019estalvis de Barcelona, doncs tres d\u2019ells ja hi treballaven. Tres d\u2019aquests amics el varen venir a veure a casa. L\u2019avisaren abans i van passar un dia molt bo junts i rient de valent a l\u2019hora de dinar a casa, que tamb\u00e9 hi havia la Merc\u00e8.<\/p>\n

 <\/p>\n

El seu cos\u00ed Josep i els seus ve\u00efns, germans Massana, i un altre varen projectar fer una excursi\u00f3 per les serres del poble de Benasque i 4 dies abans [a] un d\u2019ells li va sortir un contratemps i els avis\u00e0 que no hi podria anar. El seu cos\u00ed li va dir si hi volia anar ell, ja que tenien les places reservades a un hostal i, com [que] s\u2019hi havia engrescat tant a fer aquestes caminades amb els amics de la mili, ens ho va dir. Li digu\u00e9rem que per nosaltres, s\u00ed, per\u00f2 hauria de demanar el perm\u00eds a la mina pels dies que li corresponguessin de vacances. En va parlar amb el seu jefe, que era el Josep Serra, i li va dir que s\u00ed. M\u00e9s content que la Pasqua Florida, el dia 2 d\u2019agost marxen els 4 cap a Benasque.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 3, l\u2019Empar ja havia marxat a treballar (feia el torn de nit a la f\u00e0brica de Cal Jov\u00e9), em truquen i hi havia un gu\u00e0rdia civil i el cunyat Josep i el gu\u00e0rdia em diu que \u201cJos\u00e9 Puig Julian havia tenido un accidente de monta\u00f1a, que mejor ser\u00eda que nos desplaz\u00e1ramos a Benasque\u201d. Ja em temia el pitjor. Faig arribar l\u2019av\u00eds a l\u2019Empar i ho dic a la Merc\u00e8, que vivia al mateix carrer. En Juli\u00e1n em diu: \u201dMira de portar diners. Si no en tens a m\u00e0 ja en trobar\u00e9 jo\u201d. Encara vaig pensar m\u00e9s segur que ja era mort. El ve\u00ed Crist\u00f2fol Cuadrenc tenia cotxe i se\u2019ns va oferir per portar-nos-hi. Va venir tamb\u00e9 l\u2019Emeteri Serra dient que ell tamb\u00e9 volia venir per fer les gestions en nom de l\u2019empresa on treballava, que s\u2019haguessin de fer. Havia arribat l\u2019Empar, plorosa, dient que ja ser\u00e0 mort, etc. etc. Sobre les 12 sortim els 5 carretera endavant.<\/p>\n

 <\/p>\n

Arribem a Benasque que ja ens esperaven els tres amics seus a la caserna de la Guardia Civil. L\u2019Empar i la Merc\u00e8 es quedaren a l\u2019hostal on eren allotjats els 4. A la caserna em feren passar al despatx del capit\u00e0 jefe d\u2019aquell sector i sense cap mirament previ ja em va dir que era mort, per\u00f2 encara no l\u2019havien pogut rescatar d\u2019on havia caigut, un barranc de m\u00e9s de 80 metres, de molt dif\u00edcil acc\u00e9s. Que el tindrien de treure com podrien per mitj\u00e0 d\u2019un helic\u00f2pter, lligat amb cordes. Jo estava abatut, per\u00f2 ser\u00e8, i em va contar el que havia succe\u00eft, doncs quan ens v\u00e0rem creuar amb el seu cos\u00ed i amics, de plorosos i emocionats no podien dir cap paraula.<\/p>\n

 <\/p>\n

Retornaven ja del cim i anaven parlant, es va entrebancar i al caure va picar de cap amb una pedra que sobresortia del marge, ja va perdre l\u2019equilibri i va anar a parar a un barranc costa avall. El seu cos\u00ed sense fer cas de ning\u00fa [dient-li] que es detur\u00e9s, ja corre balsera avall, que ning\u00fa creia [que] hi pogu\u00e9s arribar amb vida. Arrib\u00e0 incre\u00efblement al lloc i ja va cridar que era mort. Components de la Creu Roja, tensats per un helic\u00f2pter, varen jutjar que era impossible treu-re\u2019l amb camilla o [a] bra\u00e7os, que hauria de venir un helic\u00f2pter de la base de Tarbes, Fran\u00e7a, per treure\u2019l i encara els resultaria dif\u00edcil. El seu cos\u00ed Josep va estar-hi prop de dues hores, quan li cridaven que tenia de pujar per for\u00e7a la Gu\u00e0rdia Civil. El capit\u00e0 em va dir si tenia confian\u00e7a [en] els seus amics, que a vegades sorgeixen coses rares, i li vaig dir que s\u00ed, que eren bons nois amics seus, que no tenia cap dubte de dolenta intenci\u00f3 d\u2019ells.<\/p>\n

 <\/p>\n

M\u2019aconsell\u00e0 que a la seva mare i [a la seva] n\u00f2via no els digu\u00e9s que era mort fins que s\u2019hagu\u00e9s rescatat, que seria cap a les 4 de la tarda, que fes el cor fort davant d\u2019elles. Tot aix\u00f2 m\u2019ho va detallar davant en Serra i sort\u00edrem i ens n\u2019an\u00e0rem a l\u2019hostal. Els amos de l\u2019hostal les animaven molt, explicant-los molts fets ocorreguts per aquelles contrades, que el cementiri de Benasque hi ha enterrats m\u00e9s muntanyencs que gent del poble, per\u00f2 que confiaven que el rescatarien b\u00e9. En Serra, despr\u00e9s de menjar una mica, torn\u00e0 a la caserna i el capit\u00e0 el va tornar a atendre molt b\u00e9, dient-li [en Serra] que en nom de l\u2019empresa de les mines tenia que portar-lo a enterrar a S\u00faria. Li va dir que seria molt dif\u00edcil, per\u00f2 li va indicar els llocs on [ho] tenia de gestionar i si estava de sort el felicitaria, doncs ell tamb\u00e9 l\u2019ajudaria. Amb un taxi es va despla\u00e7ar a Bolta\u00f1a, on hi havia el Jefe principal dels Pirineus, les principals jerarquies eclesi\u00e0stiques (el m\u00e9s important). No recordo els llocs on va tenir de despla\u00e7ar-se, per\u00f2 no el v\u00e0rem veure fins prop de les 5 de la tarda, que els \u00faltims passos a fer era esperar la resposta d\u2019Osca, que el capit\u00e0 li va ajudar molt que fos afirmativa i el capell\u00e0 del poble n\u2019estava molt content, doncs ell tamb\u00e9 va tenir de signar el vist i plau per una mica de cerim\u00f2nia. Si no \u00e9s per la dilig\u00e8ncia d\u2019en Serra, l\u2019haur\u00edem tingut de deixar all\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

El meu paper era anar fent creure a les dones que era viu, que a les 5 de la tarda, malferit, per\u00f2 el tindr\u00edem all\u00e0. Els fondistes prou ens instaven que no pens\u00e9ssim el pitjor i meng\u00e9ssim el que m\u00e9s ens plagu\u00e9s. Arrib\u00e0 el minut tr\u00e0gic. Ens diuen que ja el porten i miro l\u2019Empar i li dic: \u201cS\u00ed, per\u00f2 mort\u201d. Imagineu-vos la reacci\u00f3, que ja s\u2019ho temien, i jo aguantant la tempesta. Arribaren el Serra i en Cuadrenc i diuen que ja \u00e9s al cementiri i l\u2019Empar s\u2019esver\u00e0 i la va consolar dient-li que havia aconseguit poder portar-lo a enterrar a S\u00faria. Van entrar [a] la conversa els fondistes dient que no sabien la sort que tenien ja que de cada m\u00e9s de cent, aconsegueixen emportar-se\u2019n un al seu poble. Ens an\u00e0vem esperant tot neguitosos que ens avisessin per anar al cementiri i tardaven molt, per\u00f2 \u00e9s que esperaven un metge, a m\u00e9s del del poble, per fer-li l\u2019aut\u00f2psia, que dianosticaren que al picar a la pedra ja va caure mort a l\u2019acte barranc avall. Passaven de les 8 de la tarda quan ens avisaren que pod\u00edem anar al cementiri. (Els gemans Massana a les 5 de la tarda marxaren cap a S\u00faria, per\u00f2 el cos\u00ed Josep es va voler quedar fins a l\u2019\u00faltima resoluci\u00f3). [Hi] an\u00e0rem tots junts. Ens l\u2019ensenyaren ja dins la caixa, molt ben arreglat. No havia perdut gens el seu bonic color a la cara, que sempre tenia. Sols es veia el petit foradet del truc a la punxida pedra, al costat del front. Plorant, tots el contempl\u00e0vem per la miralla del bagul. Sortim amb la Merc\u00e8 fora del cementiri i fem un petit ram de flors boscanes i fem que l\u2019obrin i li posem a prop del coll mentres que tots el bes\u00e0vem per \u00faltima vegada.<\/p>\n

 <\/p>\n

En Serra i Cuadrenc i el moss\u00e8n marxaren junts a la parr\u00f2quia a l\u2019espera del \u00faltim comunicat de confirmaci\u00f3 d\u2019Osca per fer les dilig\u00e8ncies per llogar el furg\u00f3 sanitari per fer el trasllat, que no arrib\u00e0 fins sobre les 10. Nosaltres hav\u00edem retornat a l\u2019hostal on ens avisaren que aviat arribaria el cotxe furg\u00f3, que ja passaven de les 12. El moss\u00e8n feu una mica de cerem\u00f2nia, un doctor l\u2019inject\u00e0 no s\u00e9 qu\u00e8, i a marxa for\u00e7a lenta, de moment, sort\u00ed del cementiri amb en Serra al costat del xofer. En Cuadrenc ja tenia el cotxe a punt fora el cementiri. El cos\u00ed Josep ocup\u00e0 el lloc d\u2019en Serra i emprenem el retorn. En Serra es va valdre de tota la seva bona imaginaci\u00f3 perqu\u00e8 amb veritats i for\u00e7a mentides, en nom de Mines de Potasa S\u00faria, que els dos n\u2019eren empleats administratius enviats per l\u2019empresa, li obriren moltes portes i es va sortir amb el seu prop\u00f2sit, cosa que nosaltres no v\u00e0rem oblidar mai i mostr\u00e0rem el nostre m\u00e9s preuat reconeixament sempre m\u00e9s. El capit\u00e0 de la Guardia Civil i el moss\u00e8n del poble fins el van felicitar per aquesta bona tasca en b\u00e9 de la nostra fam\u00edlia, que tan dif\u00edcil \u00e9s d\u2019aconseguir-ho.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tot el trajecte s\u2019an\u00e0 for\u00e7a lent, arribant a S\u00faria sense cap entrebanc. Sols a prop de Lleida ens pararen en un control la Guardia Civil, que revisaren una mica les corresponents documentacions, sobre les 4:30. L\u2019entraren a casa i ja molt\u00edssims ve\u00efns i tota la fam\u00edlia del poble ens esperava i tot el dia no varen parar de venir gent, doncs f\u00e8iem c\u00f3rrer la tapeta del bagul i enseny\u00e0vem la cara. L\u2019enterrament fou a les 6 de la tarda del dissabte 5 d\u2019agost amb una gernaci\u00f3 que poc es veu. Els seus molts amics de treball i la SAS el portaren a bra\u00e7os fins a l\u2019esgl\u00e9sia. (El dissabte anterior el Josep havia portat a bra\u00e7os el que era fundador de la SAS i president desde el primer dia de l\u2019entitat fins a la mort i molt amic meu desde la infantesa, Josep F\u00e0brega Tort, de Cal F\u00e0brega, que havia mor als 51 anys v\u00edctima d\u2019una llarga i penosa enfermetat). Qui li tenia de dir que 8 dies despr\u00e9s li portarien a ell? De l\u2019arbre familiar en varen treure la branca principal.<\/p>\n

 <\/p>\n

El meu germ\u00e0, pocs dies despr\u00e9s, es pos\u00e0 malalt. Havia sigut molt fumador i bevedor de vi i licors, per\u00f2 mai ning\u00fa l\u2019havia vist \u201ct\u00e8rbol\u201d, per\u00f2 el molt beure i fumar caliquenyos i no tenir massa ganes de menjar i treballar molt no perdona. De sempre havia sigut ca\u00e7ador i tota la temporada de ca\u00e7a tots els diumenges i festes, tot el dia corrent per valls i muntanyes fent \u201cfartaneres\u201d d\u2019embotits i carn, poca, i no parar de \u201cmamar\u201d, tota la seva colla entre 5 o 8 que sempre anaven, cap va passar dels 65 anys. L\u2019est\u00f3mac, fetge i ronyons no perdonen. Va passar prop [de] 4 anys no passant-ho gens b\u00e9. Va enllitar alguns dies, per\u00f2 per no avorrir-se, passejant anava estones a l\u2019hort o a la vinyeta que conservava, perqu\u00e8 hi tenia for\u00e7a arbres fruiters. Jo sempre li deia que no hi an\u00e9s, que algun dia per aquells camins es foteria de nassos i era for\u00e7a lluny, sobre 3 km, al terme de Can Sibila. El dia 20 de juny del 76 hi va anar per collir cireres, que l\u2019arbre era sobre la punta de la paret que hi ha la carretera de pas general a sota. Hi havia uns esbarzers que l\u2019enredaven per collir-les. Va anar a buscar un dall per tallar-lo i al fer l\u2019esfor\u00e7 es marejaria i va caure a sota la paret ja mort, ja que segons l\u2019aut\u00f2psia aix\u00eds diuen que ho revelava. Tenia 59 anys. Va doldre molt tamb\u00e9 aquesta mort, per\u00f2 no tenia cap esperan\u00e7a de recuperaci\u00f3, sols fer la viu-viu i sofrir molt.<\/p>\n

 <\/p>\n

La vida continuaba. L\u2019Empar a primers de l\u2019any 91 ja feia temps que no es veia eixerida.<\/p>\n

Metges per aqu\u00ed i per all\u00e0, medicaments sense cap resultat positiu, sempre deixadesa i el des\u00e0nim la dominava. Baixant a Vilanova, la Conxa li va dir que tal vegada era una depressi\u00f3 que s\u2019havia apoderat d\u2019ella i li va indicar un metge que era a prop d\u2019on viv\u00edem que tractava els casos de depressi\u00f3. Hi varen anar amb la Conxa i el diagn\u00f2stic fou que probablement era depresi\u00f3. Tractaments i visites i va notar for\u00e7a millora. No deix\u00e0vem de fer les est\u00e0ncies d\u2019Imserso i altres sortides i despr\u00e9s de m\u00e9s de dos anys el doctor la va donar per recuperada, per\u00f2 amb un tractament rutinari, encara que ella no ho veia prou clar, doncs no es trobava b\u00e9 com calia. An\u00e0rem a Mallorca 15 dies i es [va] costipar una mica i es trobava molt anormal i va estar 4 dies sense moure\u2019s de l\u2019habitaci\u00f3 i jo li portava el poc que menjava. Va semblar que reaccionava b\u00e9. Acab\u00e0rem l\u2019estan\u00e7a i cap a casa i anar passant dies bastant insegura, per\u00f2 f\u00e8iem vida normal i alguna excursi\u00f3 d\u2019un dia. Dos anys despr\u00e9s, v\u00e0rem anar a Par\u00eds per veure Eurodisney amb el Josep i la Montserrat i algunes estones deia [que] no es trobava massa b\u00e9 i ja va dir que no volia fer cap m\u00e9s sortida, ni d\u2019un dia, que si hi volia anar jo ho fes, per\u00f2 ella no, que no l\u2019atreia res, per\u00f2 dos anys despr\u00e9s es va presentar l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019anar a veure l\u2019Expo de Portugal amb el matrimoni que hi f\u00e8iem moltes sortides, Josep Massana i Teresa Guil\u00e0, s\u2019anim\u00e0 i cap a Portugal, on va passar dues tardes for\u00e7a malament. Una tarda no va tenir \u00e0nims per sortir de l\u2019hotel, per\u00f2 a casa es va tornar a animar i passava dies b\u00e9 i altres, no tant.<\/p>\n

 <\/p>\n

Va arribar l\u2019any 1998 que ja feia temps que remen\u00e0vem per celebrar i commemorar b\u00e9 els 50 anys de matrimoni, el dia 1 de maig, i aix\u00f2 va reanimar-la for\u00e7a, parlant-ne i programant el que podr\u00edem fer. Convid\u00e0rem a tota la fam\u00edlia de les dues parts m\u00e9s directes i est\u00e0vem i ens pos\u00e0rem molt contents perqu\u00e8 no en va fallar cap. Comen\u00e7\u00e0 la diada plujosa, per\u00f2 al migdia qued\u00e0 clar amb el dia espl\u00e8ndid. F\u00e9rem el dinar a l\u2019Hotel Mirador de Santpedor, que tothom n\u2019est\u00e0rem molt contents i ens ho pass\u00e0rem molt b\u00e9 i contents tots, deixant a part que ho hagu\u00e9ssim tingut de celebrar el matrimoni sol. A partir de primers d\u2019octubre d\u2019aquest any 98, l\u2019Empar se li pronunci\u00e0 de nou el malestar i la intranquilitat. Uns dies m\u00e9s que altres i ja no volia que fes la sol\u00b7licitud per una est\u00e0ncia d\u2019Imserso. El Dr. Reguant, de cap\u00e7alera, no li donava import\u00e0ncia, com sempre havia fet, receptant pastilles o el que creia adient, per\u00f2 res d\u2019examinar enlloc l\u2019origen del seu malestar, i nosaltres preocupats. Arribaren les festes i an\u00e0rem a dinar per Nadal amb el seu germ\u00e0 a Salipota i el dia de reis amb la neboda Teresa a Manresa, per\u00f2 ella no estava b\u00e9 i for\u00e7a vegades la trobava plorosa a casa. Hav\u00edem rebut la resposta d\u2019Imserso que ens aprovaven la solicitud per al mes de mar\u00e7 a Fuengirola, junt amb el matrimoni Massana i fins es va enfadar, dient-me que podia anar [a] anular-la tot seguit i per acontentar-la aix\u00eds ho vaig fer, doncs es notava molt nerviosa.<\/p>\n

 <\/p>\n

El dia 10 de gener ens decidim a anar a parlar amb el doctor de l\u2019empresa Mines de Potasa que tenia for\u00e7a renom, per si tenia a b\u00e9 fer-li una detallada visita. Va accedir i el dia 12 ens hi presentem. Li va fer un profund xequeig d\u2019una hora 20 minuts de durada i em ve on jo estava intranquil i em diu: \u201cPere, he fet moltes plaques i he ascultat b\u00e9 tot l\u2019interior i no [hi] trobo res d\u2019anormal, aix\u00ed que tranquils, no passa res\u201d. Contents els dos pels inesperats bons resultats, [ens n\u2019anem] cap a casa, per\u00f2 pastilles per aix\u00f2, per all\u00f2, i xarops per all\u00f2 altre, la cosa no anava b\u00e9, al contrari, i el Dr. Reguant no ens aclaria res, ni fer-nos anar a un altre metge, o amb un especialista o als hospitals, per\u00f2 no hi havia manera de complaure\u2019ns, donant-nos qualsevol excusa.<\/p>\n

 <\/p>\n

A primers de mar\u00e7, em dono compte que se l\u2019inflava el ventre i em va alarmar. Ho dic a ella i em diu que li semblava que no. En parlem amb la Montserrat i van al Dr. Reguant, que no hi va donar import\u00e0ncia, per\u00f2 [amb] insist\u00e8ncia aconsegueix que vagi a Sant Joan de D\u00e9u, que la visiten i no diuen res de particular, que ja es posaran en contacte amb el doctor de cap\u00e7alera. Els dies passaven i cap millora trobava, al contrari, molt m\u00e9s dolor i afeblint-se molt, i el ventre cada dia m\u00e9s gros, fins [que] un dissabte i diumenge que vaig tenir d\u2019anar a buscar els metges de gu\u00e0rdia, per\u00f2 no notava cap millora, fins al vespre del diumenge, sobre les 10, truco a la Montserrat dient-li el que em passava i que es trobava molt malament. V\u00e0rem baixar amb el Josep, anem a l\u2019ambulatori que ens fessin un volant par anar a urg\u00e8ncies a Sant Joan de D\u00e9u (Hospital General). Eren prop de les 11 quan hi arrib\u00e0rem i passaven de les 2 quan la visitaren i optaren per ingressar-la perqu\u00e8 la visitessin els especialistes a les 9 del mat\u00ed que confirmaren l\u2019internament.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ning\u00fa de nosaltres d\u00e8iem res, per\u00f2 tots ens pens\u00e0vem que tenia el pitjor dels mals. Els nebots Toni, Xavi i Teresa es moveren tot seguit i conectaren amb l\u2019especialista operador, per\u00f2 a mi no em deien res, compendrien que no calia. El proc\u00e9s fins la mort ja el detallo en una resenya que l\u2019Empar em recomenava que anot\u00e9s i la t\u00e9 la Montserrat. S\u00f3c conscient que ella, en un principi, no malpensava del que podria tenir, almenys no ho mostrava, per\u00f2 despr\u00e9s de l\u2019operaci\u00f3, tal com passaven els dies i no trobava cap millora, al contrari, li sorgien coses noves i es notava que sofria en silenci, moltes vegades em deia quan es recuperava una mica: \u201cQuina sort va tenir la Virg\u00ednia C\u00e0mara de morir-se sense tenir de patir el que em toca fer-ho jo\u201d. Jo no trobaba cap paraula per contestar-li i la volia animar dient-li : \u201cNo diguis ni pensis aix\u00eds. Tinguem confiances, doncs cada dia surten nous medicaments i no hem de perdre les esperances\u201d, i em mirava amb tristesa i deia: \u201cSi sabessis el que penso alguna vegada, Pere, i els embolics que em faig pensant en tu\u201d. Altres vegades sols em mirava i tot seguit girava la cara emocionada. No tenia ja cap dubte que preveia la realitat com va ser.<\/p>\n

El dia 8 de febrer de l\u2019any 2000. Que reposi en Pau, per\u00f2 no \u00e9s l\u00f2gic ni cap llei, ni D\u00e9u, pot legitimar que per morir s\u2019hagi de patir tant f\u00edsicament i moralment com li va recaure a ella.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 la vida continua, com dic en tots els casos que m\u2019ha tocat suportar. No s\u00e9 quina fi em tocar\u00e0 a mi per deixar aquest m\u00f3n, per\u00f2 vull deixar const\u00e0ncia del m\u00e9s valu\u00f3s reconeixement a tota la fam\u00edlia Julian i els seus vinculats, pel costat que ens vau fer en tots els moments desde el comen\u00e7ament de la llarga malaltia amb la vostra ajuda fins a la fi. El vostre suport em va donar forces perqu\u00e8 amb resignaci\u00f3 pogu\u00e9s atendre-la com millor sabia fer-ho, tant als hospitals com a casa, no movent-me del seu costat. Ella tamb\u00e9 reconeixia el vostre esfor\u00e7 per atendre\u2019ns, doncs moltes vegades m\u2019ho deia.<\/p>\n

Repeteixo, gr\u00e0cies a tots per tot.<\/p>\n

 <\/p>\n

Pere Puig Rafart<\/p>\n

 <\/p>\n

S\u00faria, 15 d\u2019agost de 2001<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Vull afegir-hi tamb\u00e9, doncs no hi he pensat abans, que jo era for\u00e7a inquiet, ja que despr\u00e9s dels pocs deures que ens feien fer a l\u2019escola, per aix\u00f2 \u201cs\u00f3c tan llest\u201d, volia fer coses per guanyar-me alguna pessetona. Encara no havia complert els 11 anys, quan sortia de l\u2019escola vaig repartir diaris per la llibreria Can Rodegas als seus suscriptors del carrer Gonz\u00e1lez Solesio, Diputaci\u00f3, tots els xalets dels empleats de Mines de Potasa i pujada i Col\u00f2nia de Santa Maria. En total els dies laborables, de 55 a 60, i el diumenge uns 80. Em pagaven per tota la setmana 3 pessetes i els diumenges en recollia de 1,50 a 2 ptes m\u00e9s de propines.<\/p>\n

 <\/p>\n

Acabava de complir els 12 [anys]. Em varen dir, tamb\u00e9, si volia vendre caramels i cacauets al cine Ideal els diumenges i festes, que entraria gratis al cinema i em pagarien un tant per cent del que recaud\u00e9s i em guanyava de 5 a 8 ptes, per\u00f2 em tocava voltar molt amunt i avall i costats de la sala amb la panera per poder vendre m\u00e9s, per\u00f2 si me\u2019n prenien algun em tocava abonar-lo. Ho portaven molt controlat. Els diaris vaig deixar de repartir-los quan vaig entrar a treballar a la f\u00e0brica el dia 3 d\u2019agost de 1932, quan encara em faltaven dos mesos per complir 13 anys i als 14 ja vaig ingressar al cor La Llanterna i cantar les Caramelles per Pasqua del 1934. En deixar aquesta feina, un bon amic que treball\u00e0vem junts a la f\u00e0brica, que es deia Ferm\u00ed Balaguer i el varen matar a la guerra al front del Segre, em va dir si volia anar amb ell cada dimecres al sortir del treball a la nit a enganxar pesquins als llocs assenyalats per tot el poble, de les pel\u00b7l\u00edcules que feien al cinema Ideal. Li vaig dir que s\u00ed i ens pagaven 2 ptes i entrada gratu\u00efta al cine, per\u00f2 ens tocava \u201cpencar\u201d de dues a tres hores, segons els que ten\u00edem de col\u00b7locar. Aix\u00f2 ho vaig fer fins a \u00faltims de juny del 36.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dels 14 als 16 anys anava un dia cada setmana a dues botigues, 3 hores, a ajudar-los amb el que calgu\u00e9s i em donaven 2 ptes.<\/p>\n

 <\/p>\n

M\u2019agradava molt treballar i aix\u00ed donava tot el que guanyava a la f\u00e0brica a la mare, que eren 26,60 pessetes a la setmana, i moltes coses per mi, espardenyes, sabates i altres coses m\u2019ho pagava jo i els pares, for\u00e7a contents. A la vinya d\u2019ac\u00ed prop del poble, moltes feines tamb\u00e9 les f\u00e8iem amb el meu germ\u00e0 i aix\u00eds el pare podia aprofitar algun jornalet m\u00e9s que li pogu\u00e9s sortir.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tamb\u00e9 em vaig aficionar molt a anar a buscar bolets. Tenia 9 anys, amb una \u00e0via de prop de casa [que] em deia que hi an\u00e9s a fer-li companyia quan comen\u00e7aven a sortir-ne per les obagues de Costafreda i despr\u00e9s per les soleies del voltant de les cases de Cerarols. M\u2019hi vaig engrescar tant que era el millor de tot l\u2019any, per jo anar a buscar bolets per tots els indrets dels voltants del poble i arreu on em convidaven fins ja fa for\u00e7a anys, que degut a l\u2019operaci\u00f3 d\u2019artrossis en que em posaren una \u201cprotesis\u201d a la \u201ccadera\u201d dreta, no hi puc ja anar, per\u00f2 \u00e9s tant el delit que en tinc, que alguna vegada em conviden i si van amb terra plana en busco una estona i despr\u00e9s, mentres els altres en busquen, jo passo el temps llegint el diari.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LES MEVES VIV\u00c8NCIES VISCUDES DE 19 DE JULIOL DE 1936 A 24 DE JUNY DE 1945 Pere Puig Rafart   […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":74270,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"yoast_head":"\nMem\u00f2ries de Pere Puig Ricart - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"LES MEVES VIV\u00c8NCIES VISCUDES DE 19 DE JULIOL DE 1936 A 24 DE JUNY DE 1945 Pere Puig Rafart   […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-09-07T23:48:56+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"414 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/\",\"name\":\"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website\"},\"datePublished\":\"2022-09-07T10:07:49+00:00\",\"dateModified\":\"2022-09-07T23:48:56+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"MEM\u00d2RIES IN\u00c8DITES DE 14 “BIBERONS” DEL BAGES\",\"item\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Pere Puig Rafart\",\"item\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/\",\"name\":\"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization\",\"name\":\"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg\",\"width\":41902,\"height\":9887,\"caption\":\"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","og_description":"LES MEVES VIV\u00c8NCIES VISCUDES DE 19 DE JULIOL DE 1936 A 24 DE JUNY DE 1945 Pere Puig Rafart   […]","og_url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/","og_site_name":"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","article_modified_time":"2022-09-07T23:48:56+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"414 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/","name":"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website"},"datePublished":"2022-09-07T10:07:49+00:00","dateModified":"2022-09-07T23:48:56+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/memories-de-pere-puig-ricart\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"MEM\u00d2RIES IN\u00c8DITES DE 14 “BIBERONS” DEL BAGES","item":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Pere Puig Rafart","item":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Mem\u00f2ries de Pere Puig Ricart"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/","name":"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization","name":"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg","contentUrl":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg","width":41902,"height":9887,"caption":"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa"},"image":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74304"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74304"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74304\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74317,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74304\/revisions\/74317"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74304"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}