{"id":72906,"date":"2020-03-01T18:33:51","date_gmt":"2020-03-01T17:33:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72906"},"modified":"2020-03-02T20:08:52","modified_gmt":"2020-03-02T19:08:52","slug":"ramon-rodriguez-hernandez","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-biberons-del-bages\/ramon-rodriguez-hernandez\/","title":{"rendered":"Ramon Rodr\u00edguez Hern\u00e1ndez"},"content":{"rendered":"

Presentaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n

\"\"<\/a>Ramon Rodr\u00edguez Hern\u00e1ndez va n\u00e9ixer el 16 de setembre de 1920 a Cebreros, \u00c0vila; era el m\u00e9s gran de quatre germans. La mare, Gabriela Hern\u00e1ndez Rosado, era filla del notari del poble; el seu pare, Francisco Rodr\u00edguez, era un gu\u00e0rdia civil que va ser afecte a la Rep\u00fablica i, un cop acabada la guerra, no el van purgar per\u00f2 el van desterrar a Ast\u00faries on moriria el 1948. Seguint l\u2019estela del dest\u00ed militar del pare -al qual no va ser ali\u00e8 el rebuig familiar matern per un casament vist com a poc convenient-, Ramon Rodr\u00edguez va viure a Puig-reig, a Olesa de Montserrat, on treball\u00e0 d\u2019aprenent d\u2019impressor, i arrib\u00e0 a Manresa a finals del 1936. A la capital del Bages entr\u00e0 de pe\u00f3 a la f\u00e0brica de cal Pere Parera i a partir del 1943 treball\u00e0 d\u2019administratiu a Maquin\u00e0ria Industrial fins a la mort, el 1977.<\/p>\n

Ramon Rodr\u00edguez va escriure les mem\u00f2ries quan encara les tenia ben fresques; porten la data de 22 d\u2019abril de 1940. \u00c9s un text escrit en un castell\u00e0 polit, directe. \u00c9s una narraci\u00f3 que comen\u00e7a el 27 d\u2019abril de 1938, quan el duen a la caixa de reclutes n\u00famero 26 de Barcelona, i acaba el 15 d\u2019abril del 1940 quan \u00e9s declarat in\u00fatil per al servei despr\u00e9s d\u2019haver emmalaltit per una pleuresia.<\/p>\n

Rodr\u00edguez particip\u00e0 la major part de la guerra com a porta-lliteres; va fer el front del Segre i de l\u2019Ebre. Adscrit a la 19 brigada mixta de la 24 divisi\u00f3 del X cos d\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, comandat pel tinent coronel Rafael Trigueros, va rebre el bateig de foc en algunes de les batalles de l\u2019alt Pirineu. Els enfrontaments entre unitats republicanes i de la 62 divisi\u00f3 del cos d\u2019ex\u00e8rcit franquista de Navarra, dirigit pel general Antonio Sagard\u00eda, ho eren pel control de la carretera de Sort a Llavors\u00ed.<\/p>\n

D\u2019aquests enfrontaments, talment com pass\u00e0 en altres indrets, n\u2019han quedat noms propis; aquest \u00e9s el cas de les Pedres d\u2019Aul\u00f3[1]<\/sup><\/a>, un cim de 1.780 metres, rocall\u00f3s i envoltat d\u2019un territori de bosc esp\u00e8s sobre Rialb i a prop de l\u2019estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed de Portain\u00e9, on van morir centenars de soldats dels dos b\u00e0ndols. Les forces republicanes van iniciar un atac el 22 de maig i van anihilar l\u2019escamot de la 15a. Bandera falangista que posteriorment la historiografia franquista va glorificar. A partir d\u2019aquell moment, a les Pedres d\u2019Aul\u00f3 va comen\u00e7ar una tossuda batalla per reconquerir i defensar les posicions. Rodr\u00edguez ho narra en les mem\u00f2ries i la seva filla, Isabel Rodr\u00edguez, afirma que el seu pare explicava sovint aquest episodi. Entre el material gr\u00e0fic que publiquem hi ha el retall d\u2019un impr\u00e8s amb un llarg poema signat per Sen\u00e9n F\u00e9lix Monta\u00f1\u00e9s titulat \u201cPiedras de Aolo\u201d el nom castellanitzat de Pedres d\u2019Aul\u00f3.<\/p>\n

En aquestes mem\u00f2ries s\u2019expliquen interioritats de la vida quotidiana d\u2019un ex\u00e8rcit a voltes massacrat a voltes vagar\u00f3s, a voltes amb actituds de for\u00e7a, ocupant amb accions de pillatge i de baralles amb civils, sobretot pagesos a qui prenien menjar. En un par\u00e0graf emotiu, Rodr\u00edguez explica la mort d\u2019un amic seu de Puig-reig, Faust\u00ed Boixad\u00e9, que va ser enxampat quan, destinat a l\u2019ofensiva per recuperar el cap de pont de Ser\u00f3s, volia passar-se al b\u00e0ndol franquista i que fou tirotejat per l\u2019esquena. \u00c9s en aquesta ofensiva on, explica Rodr\u00edguez, els comandaments republicans van fer preparar i repartir entre la tropa un beuratge barreja de conyac i p\u00f3lvora que: \u00abNosotros inocentemente \u00edbamos bebiendo hasta ponernos en un estado lastimoso; pues era tal la borrachera que algunos intentaron asaltar las alambradas solos. El \u00fanico objeto de aquellos mandos era \u00e9ste, el que por efectos de aquel alcohol, no tuvi\u00e9ramos miedo, y que con la cabeza llena de aquel asqueroso licor, que nos entorpec\u00eda los sentidos, pudi\u00e9ramos obrar a su antojo\u00bb.<\/p>\n

Amb l\u2019esclat de l\u2019ofensiva de l\u2019Ebre, Rodr\u00edguez decideix desertar i el 26 de desembre del 1938 empr\u00e8n una fugida que el dur\u00e0 des del Balneari de Card\u00f3 on estava convalescent d\u2019una sarna, fins a Barcelona. En la fugida, Rodr\u00edguez va saber jugar les cartes de la desorganitzaci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0. L\u2019ajuda del pare, destinat a Barcelona, a la 22 Companyia Urbana, evit\u00e0 mals majors, tot i que ja des de Manresa, es torn\u00e0 a presentar, aquest cop volunt\u00e0riament, per enrolar-se novament a l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, ara per\u00f2 a Infanteria. Va donar tombs per les muntanyes de la comarca de l\u2019Anoia fins que els franquistes el van fer c\u00f3rrer a punta de baioneta. Rodr\u00edguez, aquesta vegada cames ajudeu-me, arrib\u00e0 definitivament a Manresa el 23 de gener el 1939, un dia abans de l\u2019entrada de les tropes franquistes a la ciutat.<\/p>\n

[1]<\/a> Vegeu: https:\/\/www.foroporlamemoria.info\/noticias\/los60.htm<\/a><\/p>\n

\u00abLes Pedres d’Aul\u00f3 –Pe\u00f1as de Eolo, en los partes de guerra franquistas– y sus inmediaciones fueron escenario de feroces combates en mayo de 1938, en los que hubo centenares de muertos por ambos bandos. Los restos de muchos combatientes republicanos en el Pallars jam\u00e1s fueron al cementerio, seg\u00fan Jan\u00e9 y otros biberones como Dom\u00e8nec Gabarr\u00f3, que tambi\u00e9n vivi\u00f3 la guerra en las Pedres d’Aul\u00f3\u2026 \u00a0Y cerca de Ron\u00ed hubo tantos muertos que se opt\u00f3 por quemar los cuerpos con gasolina\u00bb. A: ANDREAS GONZ\u00c1LEZ. Los 60 de las Pedres d’Aul\u00f3. El Peri\u00f3dico de Catalunya (10\/12\/2002).<\/span><\/h6>\n
I tamb\u00e9: http:\/\/www.frontdelpallars.com\/content\/costa-negra-i-pedres-daul%C3%B3<\/a> \u00abDurant l’ofensiva republicana del mes de maig de 1938, aquest sector fou un dels m\u00e9s actius i de combats m\u00e9s cruents. La 19a Brigada Mixta republicana va atacar, el 22 de maig del 1938, la petita guarnici\u00f3 de les tropes franquistes que estava situada a la zona de les Pedres d\u2019Aul\u00f3, i van aconseguir ocupar algunes de posicions de l\u2019indret. Un cop ocupades les noves posicions els republicans no van persistir en l\u2019ofensiva i el contraatac franquista no va trigar a arribar. L\u2019endem\u00e0, els franquistes havien recuperat algunes de les posicions. A partir d\u2019aquell moment, a les Pedres d\u2019Aul\u00f3 va comen\u00e7ar una tossuda batalla per reconquerir i defensar les posicions. La dificultat del terreny i la proximitat dels combatents va convertir la batalla en especialment cruenta. Al cap dels dies, despr\u00e9s de nombrosos atacs i contraatacs, i de nombroses v\u00edctimes, el 31 de maig de 1938 van quedar definitivament establertes les noves l\u00ednies de front, amb molt poques variacions de com estaven amb anterioritat\u00bb.<\/span><\/h6>\n

Imatges i documents<\/h2>\n
<\/div>