{"id":72873,"date":"2020-02-28T11:50:20","date_gmt":"2020-02-28T10:50:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72873"},"modified":"2020-03-02T20:09:24","modified_gmt":"2020-03-02T19:09:24","slug":"santiago-martinez-martinez","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/santiago-martinez-martinez\/","title":{"rendered":"Santiago Mart\u00ednez Mart\u00ednez"},"content":{"rendered":"

Presentaci\u00f3<\/h2>\n

\u00abNo estima la quietud del Puerto quien no ha padecido en la tempestad, ni conoce la dulzura de la paz quien no ha probado lo amargo de la guerra<\/em>\u00bb. (Diego Saavedra Fajardo, M\u00farcia 1584<\/a>-Madrid 1648<\/a>). Aquest pensament encap\u00e7ala la primera p\u00e0gina de les \u00abMemorias de un a\u00f1o de guerra. (Guerra civil espa\u00f1ola)\u00bb del manres\u00e0 Santiago Mart\u00ednez Mart\u00ednez (Castejon-Navarra 20\/12\/1919-Manresa 26\/04\/2000). S\u00f3n unes mem\u00f2ries escrites en un castell\u00e0 pulcre, un dietari en qu\u00e8 Mart\u00ednez explica amb ordre i detall la seva guerra civil des del dia 11 de mar\u00e7 del 1938 quan marxa de Manresa fins el 18 d\u2019abril del 1939 que hi torna procedent del camp de detenci\u00f3 del seminari de Cuenca. Hi ha per\u00edodes tranquils, mis\u00e8ries humanes, tiranies, mortaldats i, com sempre expliquen els sobrevivents, instants per a la sort.<\/p>\n

\"\"<\/a>Santiago Mart\u00ednez Mart\u00ednez va participar de la vida sindical manresana a trav\u00e9s de la delegaci\u00f3 de la UGT. En l\u2019edici\u00f3 del diari \u00abUGT. Diari dels Sindicats de Manresa i comarca\u00bb de dilluns 29 de mar\u00e7 de 1937, signa un llarg article a la portada on sota el t\u00edtol \u00abEl lle\u00f3 ib\u00e8ric\u00bb fa una lloan\u00e7a a l\u2019esperit combatiu i de llibertat del poble ib\u00e8ric que \u00abha donat exemple de com lluita i, si \u00e9s prec\u00eds, mor una ra\u00e7a en defensa del m\u00e9s gran que existeix per a tot \u00e9sser racional: \u201cla llibertat\u201d. En aquesta glossa, Mart\u00ednez evidencia uns bons coneixements d\u2019hist\u00f2ria militar d\u2019Alemanya i d\u2019It\u00e0lia: \u00abdues nacions imperialistes (que no desitgen altra cosa que l\u2019eterna disc\u00f2rdia entre els pobles de la terra) les que intenten sotmetre\u2019ns al jou de la seva tirania, envejoses del s\u00f2l i del subs\u00f2l espanyol i de la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica\u00bb. En aquest article, Mart\u00ednez, coneixedor de les tensions entre les diferents faccions republicanes, fa una crida a la unitat i s\u2019adre\u00e7a a \u00abtots, absolutament a tots, sense distinci\u00f3 de matisos ideol\u00f2gics, puix que no \u00e9s el Comunisme, ni l\u2019Anarquisme, ni el Socialisme el que perilla, sin\u00f3 les llibertats d\u2019Espanya, i per conseg\u00fcent, deure \u00e9s de tots els espanyols defensar-les. El qui no ho faci aix\u00ed, ni \u00e9s espanyol ni \u00e9s home; no \u00e9s sin\u00f3 un tra\u00efdor vil i canalla com els que han obert les portes a l\u2019invasor\u00bb.<\/p>\n

Santiago Mart\u00ednez quedar\u00e0 enquadrat en una companyia de Transmissions i aix\u00f2 l\u2019evitar\u00e0 haver de participar directament en els fets d\u2019armes durant bona part de la guerra; nom\u00e9s en el darrer trimestre, enviat al front d\u2019Extremadura, tastar\u00e0 de prop el martelleig de l\u2019artilleria i de l\u2019aviaci\u00f3 feixistes. Fins el mes de novembre del 1938, Mart\u00ednez haur\u00e0 estat destinat a la Compa\u00f1\u00eda de Transmisiones del XIX Cuerpo de Ej\u00e9rcito (Red Artillera), Base 6\u00aa, Rinc\u00f3n de Ademuz. Els paratges de les muntanyes de Terol seran el seu escenari vital.<\/p>\n

Les mem\u00f2ries de Santiago Mart\u00ednez ens mostren una altra cara de la guerra, m\u00e9s pausada, menys exposada. S\u00f3n uns soldats t\u00e8cnics en les comunicacions d\u2019aleshores: estenen cablejats, aixequen pals de telefonia; s\u00f3n els responsables de les comunicacions, a trav\u00e9s de centraletes m\u00f2bils, entre els comandaments. No s\u00f3n rereguarda, per\u00f2 gaudeixen de certes prerrogatives negades als seus companys del front; la primera i m\u00e9s essencial, esquiven les situacions de perill evident.<\/p>\n

Mart\u00ednez explica les batalles com a observador, ja que la seva feina no est\u00e0 a primera l\u00ednia. A primers de novembre, el traslladen a la companyia de Transmissions de la 64 divisi\u00f3 que opera en el front d\u2019Extremadura i \u00e9s aqu\u00ed on explica mortaldats, desfetes com l\u2019intent de conquesta de Sarri\u00f3n: \u00abContin\u00faa el ataque desencadenado por el enemigo el d\u00eda anterior. Ocupa Sarri\u00f3n. El combate por la posesi\u00f3n de la muela de dicho nombre ha sido una verdadera carnicer\u00eda humana. Nunca m\u00e1s volver\u00e1 a ser de la Rep\u00fablica dicho pueblo y dicha posesi\u00f3n, pero \u00a1qu\u00e9 tributo de sangre tan terrible ha costado!\u00bb. O tamb\u00e9 la batalla a la serra de Trapera o de Pe\u00f1arroya-Valsequillo (C\u00f3rdoba) on s\u2019estima que hi va haver unes 8.000 v\u00edctimes \u00ab\u00a1Cuantos camaradas ca\u00eddos para siempre en la sierra Trapera! Pasamos noches enteras y seguidas sin dormir. Continuamente desplazando las instalaciones telef\u00f3nicas. El cansancio es inmenso y el agotamiento tal, que nos caen los obuses enemigos a pocos pasos y no hacemos nada por resguardarnos. Deseamos la muerte. \u00a1Qu\u00e9 terrible a los 18 a\u00f1os! Sue\u00f1o, cansancio, hambre, sed\u00bb.<\/p>\n

L\u2019acabament de la guerra l\u2019agafa al poblet de Naharros, situat a la comarca natural de l\u2019Alcarria i prov\u00edncia de Cuenca. El 27 de mar\u00e7, el capit\u00e0 de la seva companyia, que sembla que era agent dels serveis secrets franquistes, rendeix la tropa. La desbandada el du fins a la ciutat de Cuenca on el fan oficialment presoner. Despr\u00e9s d\u2019un breu pas pel camp de concentraci\u00f3 situat al seminari de la ciutat, \u00e9s excarcerat i arriba el 18 d\u2019abril del 1939 a Manresa amb l\u2019obligaci\u00f3 de presentar-se a la Gu\u00e0rdia Civil. Entre el temps de guerra i els per\u00edodes de servei militar obligatori estar\u00e0 set anys lligat a l\u2019ex\u00e8rcit. Entre els anys quaranta i els vuitanta treball\u00e0 a la RENFE i fou cap de l\u2019estaci\u00f3 de Manresa. Durant els mesos de guerra viu una transformaci\u00f3 religiosa, a casa havien abra\u00e7at la fe evang\u00e8lica; ell tamb\u00e9 ho faria i arribar\u00e0 a ser diaca evang\u00e8lic a Manresa.<\/p>\n

Imatges<\/h2>\n
<\/div>