![\"\"](\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/AntonBaraldes.jpg\")
<\/a>Antoni Barald\u00e9s i Purt\u00ed, nascut el gener del 1920, hereu del mas Saleta de Santpedor, va escriure cinc cartes a la fam\u00edlia des que es va incorporar a l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 el 27 d\u2019abril del 1938 i va anar a raure al front de Balaguer on entre el 22 i el 29 de maig hi va haver una de les m\u00e9s cruentes batalles de la guerra civil a Catalunya.<\/p>\nAqu\u00ed les reportem totes cinc, m\u00e9s la fat\u00eddica en qu\u00e8, des de la unitat militar en qu\u00e8 estava enquadrat, es comunicava al seu pare la mort de l\u2019Antoni. En totes les cinc cartes, Barald\u00e9s intenta treure ferro a la situaci\u00f3 que viu; no es relata cap episodi de guerra probablement perqu\u00e8 el 15 de maig, data de la darrera, encara no ha entrat en combat i es mant\u00e9 a la rereguarda. Poder menjar suficientment i dormir en les millors condicions possibles, s\u00ed que l\u2019amo\u00efnen, per\u00f2 fins i tot en aquest terreny, explica les solucions aportades per millorar l\u2019exist\u00e8ncia: que si m\u00e0rfegues de palla, que si algun estofat en alguna casa on a m\u00e9s a m\u00e9s els renten i guarden la roba, que si el vi, la camaderia amb els santpedorencs que van ser mobilitzats com ell… No s\u00f3n cartes dram\u00e0tiques tot i que s\u2019endevina que hi ha una clara situaci\u00f3 de desgavell organitzatiu en les files militars republicanes.<\/p>\n
Les cartes de Barald\u00e9s expliquen la quotidianitat a la rereguarda, a l\u2019espera de no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8, per\u00f2 que, vist en conjunt tot l\u2019episodi de Balaguer, s\u00f3n les cartes d\u2019una espera curta per afrontar una batalla definitiva un mes, encara no, despr\u00e9s d\u2019haver sortit de casa.<\/p>\n
La carta manuscrita en qu\u00e8 es comunica la mort de Barald\u00e9s no du ni data ni localitzaci\u00f3, i en ella no es diu ni on ni quan va morir. En el segell de tinta del sobre es llegeix: [XX]XVIII Brigada Mixta i la paraula Compa\u00f1\u00eda, res m\u00e9s. Barald\u00e9s va ser enquadrat en el XVIII Cos d\u2019Ex\u00e8rcit, 72 Divisi\u00f3, XXXVIII Brigada Mixta, tercer Batall\u00f3 de metralladores, quarta Companyia. Segons consta en l\u2019Arxiu Militar d\u2019\u00c0vila[1]<\/sup><\/a> aquesta unitat va ser destinada en el quadre d\u2019operacions per a la reconquesta del cap de pont de Balaguer a la carretera entre Montgai i Buts\u00e8nit a uns disset quil\u00f2metres per carretera de la capital de la Noguera. En aquest petit territori compr\u00e8s en el triangle: La Sentiu-Balaguer-Montgai hi havia, a l\u2019altipl\u00e0 del Camp, dues cotes en mans dels nacionals, la 347, que segons les cr\u00f2niques canvi\u00e0 fins a set vegades de mans i la 328, que defensaven el cap de pont de Balaguer en aquesta zona i la cota 361, Lo Morinyol, que defensaven les forces republicanes i que \u00e9s el punt m\u00e9s alt i un dels escenaris m\u00e9s sagnants de la batalla de Balaguer.<\/p>\n Les not\u00edcies sobre la seva mort ens arriben de manera indirecte, a trav\u00e9s d’un text del tamb\u00e9 biber\u00f3 de Santpedor Pere Vila Rovira, conservat al fons Llu\u00eds Sala, que la fam\u00edlia de l’Anton Barald\u00e9s li encarreg\u00e0 als anys 70. Segons aquest text, el dimarts 17 de maig el batall\u00f3 fa una desfilada a Barbens i al vespre celebren una festa. La nit del 18 al 19 els porten caminant a Bellmunt, des d\u2019on observen els pobles de tota la plana que han travessat durant la nit.\u00a0El 22 de maig pateixen\u00a0un bombardeig i a la nit els fan formar fora del poble: \u201cla nostra missi\u00f3 era aconseguir noves posicions cada cop m\u00e9s a prop del poble de La Sentiu de Si\u00f3\u201d. L’Anton est\u00e0 integrat a una companyia de metralladores juntament amb tres companys m\u00e9s de Santpedor. El 23 comencen els durs combats.<\/p>\n El dia seg\u00fcent l\u2019ex\u00e8rcit franquista realitza un contraatac: \u201cCom que l\u2019esplanada en qu\u00e8 ens trob\u00e0vem era tan oberta, ens van fer retirar darrera d\u2019una cadena de muntanyes que s\u2019aixecava a la nostra esquerra, els puigs de la qual, ben alineats, arriben fins a Bellmunt.\u201d Ataquen des de darrera d\u2019aquesta muntanya, per\u00f2 han de marxar en desbandada. \u201cEl puig en qu\u00e8 tingueren lloc aquests fets i on deixaren la vida molts dels nous de la lleva del 41 \u00e9s el set\u00e8 o vuit\u00e8 que es troba per la carretera de Balaguer a Bellcaire, en direcci\u00f3 a T\u00e0rrega\u201d.<\/p>\n Aquest escrit recull el testimoni d’un altre biber\u00f3 de Santpedor,\u00a0Llu\u00eds Amat Santamaria, que moriria mesos m\u00e9s tard a l’Ebre, i que presenci\u00e0 la mort del seu company: “una bala li travessa el coll, va caure a terra, es va tornar a al\u00e7ar de cop, per\u00f2 a l\u2019acte es va desplomar sense dir ni una sola paraula. El degollament l\u2019ofeg\u00e0”.<\/p>\n Segons explica l\u2019historiador Jordi Algu\u00e9,\u00a0\u00abla fam\u00edlia del Ton mai ha sabut on va ser enterrat. Molt probablement fou sepultat a la fossa del Morinyol, situada al vessant nord-est del tur\u00f3, amb la resta dels 500 morts que, segons el \u201cparte de operaciones\u201d franquista, es produ\u00efren en aquell sector\u00bb. Dels 13 biberons de Santpedor cridats a files, 5 moriren durant el conflicte.<\/p>\n La primera carta s\u00f3n dos fulls de mida quartilla, est\u00e0 datada a Vic el dia 30 d\u2019abril, tot i que Barald\u00e9s s\u2019equivoca i posa el mes 5, maig, cosa impossible perqu\u00e8 el dia 3 de maig ja \u00e9s a T\u00e0rrega. Hi explica l\u2019arribada a Barcelona, a la caserna de Carlos Marx, i fa saber a la fam\u00edlia que ja \u00e9s a Vic.<\/p>\n La segona carta est\u00e0 datada a T\u00e0rrega el dia 3 de maig; un dels dos sobres conservats \u00e9s precisament el que utilitz\u00e0 per enviar-la; en el mata segells es llegeix [T]ARREG[A]. Relata l\u2019estada a Vic, el lliurament de roba militar, el transport en tren fins a T\u00e0rrega passant per Manresa. Els diu que va a una caserna que encara estan preparant i es congratula de poder continuar amb els altres nois de Santpedor. Diu als de casa que est\u00e0 molt b\u00e9 i que no pateixin, que li ha sobrat roba de la que es va endur de Santpedor i planteja la possibilitat que li vagin a buscar. Els diu que no li escriguin cap carta perqu\u00e8 encara no tenen un lloc estable. En un apartat, al final de la carta, escrit per una altra m\u00e0 s\u2019autoritza el pagament d\u2019uns jornals fets en la construcci\u00f3 d\u2019un camp de vol\u00a0 al seu pare Joan Barald\u00e9s i Parella i al seu oncle Josep Barald\u00e9s i Parella.<\/p>\n La tercera carta \u00e9s datada a Palau d\u2019Anglesola el dia 4 de maig. Explica que els han dut a una sala de ball reconvertida en caserna, que el poble \u00e9s com Santpedor, que est\u00e0 al mig de la Plana d\u2019Urgell i que es cull molt vi i cereals. Barald\u00e9s s\u2019interessa per saber si el seu pare i el seu oncle Josep Barald\u00e9s ja han cobrat els jornals de la construcci\u00f3 d\u2019un camp d\u2019aviaci\u00f3. A Palau d\u2019Anglesola, poblaci\u00f3 situada a nom\u00e9s disset quil\u00f2metres en l\u00ednia recta de Balaguer, diu que se senten els canons i que corre la brama que faran anar els homes del poble a excavar trinxeres. Es dol que dels tretze joves de Santpedor ara nom\u00e9s en queden vuit de junts perqu\u00e8 els altres els han dut a destinacions diferents. En aquesta carta apareix com a adre\u00e7a la 38 Brigada, 3r Batall\u00f3 Base 8a C.C.A.<\/p>\n La quarta carta no t\u00e9 localitzaci\u00f3, figura \u00aben campanya\u00bb, ni dia, nom\u00e9s el mes 5 i l\u2019any 1938. Comen\u00e7a a aplicar-se la censura militar. Sembla que encara \u00e9s a Palau d\u2019Anglesola: \u00abTamb\u00e9 vos tinc de dir que si no sabeu el poble que estem vos far\u00e0 de mal venir perqu\u00e8 el nom del poble no ens ho deixen posar, per\u00f2 si heu rebut l\u2019altra carta i no ho han borrat, ja ho sabeu, perqu\u00e8 li vaig posar\u00bb. Insisteix en el tema de la roba que no fan servir i que els guarden en una casa del poble. Diu que els donen bon menjar, per\u00f2 el men\u00fa que explica \u00e9s m\u00e9s aviat magre: \u00abAl cuartel de demat\u00ed ens donen caf\u00e8, al migdia un plat de mongetes, un pa de mig quilo i un potet de vi, al vespre un altre plat de mongetes\u00bb, per\u00f2 que si queden amb gana van a comprar algun plat de faves o de vedella. Est\u00e0 preocupat perqu\u00e8 on estan \u00e9s ple de rates fins al punt que una se li volia menjar un roseg\u00f3 de pa que duia a la butxaca.<\/p>\n En la cinquena carta, l\u2019encap\u00e7alament habitual de Sr Dn Joan Barald\u00e9s \u00e9s substitu\u00eft pel de \u00abA camarada Juan Barald\u00e9s\u00bb i \u00e9s datada a Ivars d\u2019Urgell el dia 15 de maig. Aquesta \u00e9s la darrera carta. Hi diu als de casa que no hi vagin perqu\u00e8 \u00abtampoc s\u00e9 si hi estarem gaire temps i no fora estrany que ens canviessin de poble perqu\u00e8 avui ens han dad aquest demat\u00ed tabaco i un fusell a cada un o sia una arma, perqu\u00e8 quan ens van dar la roba a Vic tamb\u00e9 ens van fer marxar, aix\u00eds que d\u2019aquella carta que vaig escriure que vinguessin a veure\u2019m no cal pas que vingueu perqu\u00e8 no estem segurs enlloc\u00bb. Insisteix en qu\u00e8 est\u00e0 molt b\u00e9 i que aqu\u00ed no hi ha rates. Des de casa li han fet saber que han entrecavat les plantes i que fan un cobert nou: \u00abho trobar\u00e9 tot canviat i la Merc\u00e8 que s\u2019hi afanyi a cr\u00e9ixer que quan tornar\u00e9 sigui ben gran\u00bb. La carta acaba amb una insinuaci\u00f3 de la situaci\u00f3 real: \u00abper mi no patiu perqu\u00e8 fins l\u2019hora present estic molt b\u00e9 i molts d\u2019altres n\u2019hi ha que pateixen i tenen que sofrir m\u00e9s que nosaltres\u00bb.<\/p>\n La darrera carta no \u00e9s d\u2019Antoni Barald\u00e9s, \u00e9s signada pel comissari Emeterio L\u00f3pez. \u00c9s una carta breu, manuscrita, en qu\u00e8, adre\u00e7ada al pare Joan Barald\u00e9s, li comunica la mort del seu fill: \u00abPues fue herido en las \u00faltimas operaciones obtenidas muriendo a los pocos momentos despu\u00e9s como un h\u00e9roe defendiendo a la Rep\u00fablica y Espa\u00f1a\u00bb.<\/p>\n La hist\u00f2ria del soldat Ant\u00f3n Barald\u00e9s Port\u00ed ha estat recollida a trav\u00e9s d’un reportatge fotogr\u00e0fic en aquest enlla\u00e7<\/a>\u00a0i apareix\u00a0tamb\u00e9 en el documental “Transmissions. Mem\u00f2ries de Llu\u00eds Sala<\/a>“.<\/u><\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> Veg. https:\/\/www.calvermell.cat\/wordpress\/?page_id=157<\/a> . En aquesta web s\u2019explica la traject\u00f2ria d\u2019Antoni Vil\u00e0 i Ballonga, el Ton de cal Vermell, de Sant Joan de Vilatorrada, reservista de la lleva del 27 que va ser mobilitzat amb 32 anys juntament amb la lleva del Biber\u00f3 i que va morir el 23 de maig, el segon dia de l\u2019ofensiva republicana sobre el cap de pont de Balaguer en la zona compresa entre el pujol de lo Morinyol i la Sentiu. \u00daltima consulta: 19\/09\/2019.<\/p>\n <\/p>\n Sr. En Joan Barald\u00e9s<\/p>\n<\/a>Fotografies i transcripci\u00f3 de les cartes d\u2019Antoni Barald\u00e9s i Purt\u00ed als seus pares i germans<\/h2>\n
Primera carta (Vic, 30\/4\/1938)<\/a><\/h3>\n
Segona carta (T\u00e0rrega, 3\/5\/1938)<\/a><\/h3>\n
Tercera carta (Palau d\u2019Anglesola, 4\/5\/1938)<\/a><\/h3>\n
Quarta carta (En campanya, 5\/1938)<\/a><\/h3>\n
Cinquena carta (Ivars d\u2019Urgell, 15\/5\/1938)<\/a><\/h3>\n
Carta a Joan Barald\u00e9s, pare de l\u2019Antoni, on se li notifica la mort del seu fill<\/a><\/h3>\n
<\/h3>\n
<\/a>Primera carta d\u2019Antoni Barald\u00e9s i Purt\u00ed als seus pares i germans (Vic, 30-4-1938)<\/strong><\/h2>\n
Transcripci\u00f3<\/strong><\/h3>\n