{"id":72410,"date":"2019-09-30T17:54:12","date_gmt":"2019-09-30T16:54:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72410"},"modified":"2019-12-12T18:23:55","modified_gmt":"2019-12-12T17:23:55","slug":"josep-herms-mateu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/entrevistes-a-biberons-supervivents-del-bages-any-2019\/josep-herms-mateu\/","title":{"rendered":"Josep Herms Mateu"},"content":{"rendered":"

Josep Herms Mateu. 11\/01\/1920. Aviny\u00f3.<\/h2>\n

\u00ab<\/em>En un principi, la vida valia poca cosa, venia un grup d\u2019aquests i…<\/em>\u00bb<\/em><\/p>\n

\u00abA Pamplona ens deien: rojos separatistas y perros catalanes\u00bb<\/em><\/p>\n

El Josep Herms va ser un emboscat. Entre finals d\u2019abril del 1938 i primers de febrer del 1939 va viure amagat en els boscos d\u2019Aviny\u00f3. Era el fill petit del metge del poble, el seu germ\u00e0, tamb\u00e9 metge, estava al front d\u2019Arag\u00f3 a primera l\u00ednia, atenent els ferits i enterrant els morts. El Josep acompanyava el seu pare que havia de certificar les morts i participar en l\u2019aixecament dels cad\u00e0vers causats per les \u201cpassejades\u201d dels anomenats incontrolats; recorda haver-ne vist cinc de morts.<\/p>\n

Les not\u00edcies del germ\u00e0 i les viv\u00e8ncies directes el van decidir amagar-se uns dies a Manresa despr\u00e9s d\u2019haver-se presentat a la crida de la lleva i, acompanyat d\u2019un altre jove d\u2019una fam\u00edlia pagesa, a la muntanya avinyonenca. El menjar els arribava d\u2019aquesta fam\u00edlia i ell baixava algunes vegades a casa on es prove\u00efa d\u2019alguns medicaments tamb\u00e9; era el gran secret a servar i no pas sense algun ensurt com el que els oblig\u00e0 a amagar-se al fons d\u2019un pou a causa d\u2019una visita sobtada de carrabiners al mas on havien anat a eixugar les robes xopes despr\u00e9s d\u2019un aiguat.<\/p>\n

A principis de febrer del 1939, un destacament de soldats franquistes va muntar una metralladora just sobre el penyal on s\u2019amagaven, no va passar gaire estona que una patrulla els localitz\u00e9s; van quedar presos i enviats a l\u2019estrena d\u2019un camp de concentraci\u00f3 a Igualada des d\u2019on van ser transferits al cap d\u2019un mes i deu dies a Pamplona. D\u2019aqu\u00ed a Sant Sebasti\u00e0 i incorporats a l\u2019ex\u00e8rcit franquista per anar al front de Madrid, per\u00f2 la guerra s\u2019acab\u00e0 quan els nous reclutes just havien acabat la instrucci\u00f3.<\/p>\n

Llicenciat, de moment, va retornar a Aviny\u00f3 per\u00f2 amb l\u2019esclat de la segona guerra mundial el van tornar a cridar, aquesta vegada per vigilar la costa catalana del Maresme; despr\u00e9s d\u2019arribar a acords amb el comandament de la companyia, va poder matricular-se a Terrassa en els estudis de qu\u00edmica industrial.<\/p>\n

Durant la guerra, la fam\u00edlia Herms va tenir refugiada una nena de Madrid, d\u2019un grup que va ser distribu\u00eft per les cases d\u2019Aviny\u00f3; una nena de set anys, escardalenca i malalta que els va implorar que la triessin a ella \u00abqui\u00e9rame a m\u00ed, que nadie me quiere<\/em>\u00bb; van tardar un any a posar-la al dia. S\u2019hi va estar ben acabada la guerra, fins als catorze anys, quan els seus pares, represaliats per haver treballar d\u2019oficinistes per al PSOE, van poder comen\u00e7ar a refer-se econ\u00f2micament. Encara avui mantenen relacions amb aquesta fam\u00edlia, la nena, que al llarg dels anys ha mantingut el catal\u00e0 com a llengua de relaci\u00f3 amb els Herms, es deia Aurora D\u00edaz Ledesma.<\/p>\n

Imatges i documents<\/h2>\n
<\/div>