Les mem\u00f2ries d\u2019Ignasi Casanova Corderroure, de Santpedor, abracen un per\u00edode de quatre anys des del 27 d\u2019abril del 1938, quan puja al tren a l\u2019estaci\u00f3 de Manresa Alta que l\u2019ha de dur a Barcelona, fins el 12 de juliol del 1942, que torna a casa definitivament.<\/p>\n
Ha viscut la mobilitzaci\u00f3, per\u00f2 viur\u00e0 molt poc el front de guerra. El duen, com tants altres milers de joves, a tapar el cap de pont de Balaguer que els feixistes havien aconseguit dur a una quinzena de quil\u00f2metres m\u00e9s enll\u00e0 del Segre, ocupant i armant diferents turons de la serra de Bellmunt, entre aquests, el Tossal de D\u00e9u, conegut com el Merengue, i participa en els primers enfrontaments pel control d\u2019aquest territori lleugerament al\u00e7at sobre la plana amb els v\u00e8rtexs situats a La Sentiu, Montgai i Bellmunt, on probablement comparteix batalla amb l’altre santpedorenc Anton Barald\u00e9s Port\u00ed; \u00e9s el 22 de maig del 1938, feia un mes que encara corria per Santpedor i que ajudava a les feines agr\u00edcoles familiars.<\/p>\n
Un possible \u00edndex d\u2019aquestes mem\u00f2ries manuscrites, escrites a raig i il\u00b7lustrades amb refer\u00e8ncies al context general catal\u00e0 i europeu i amb reflexions de collita pr\u00f2pia, podria ser el seg\u00fcent: la mobilitzaci\u00f3, de Manresa a Vic; contacte amb la guerra, el front del cap de pont de Balaguer: morts i m\u00e9s morts; fugida a peu cap a Santpedor el 23 de maig, l\u2019endem\u00e0 de l\u2019inici dels combats; amagat a les golfes fins el 25 de gener del 1939: entrada dels feixistes a Santpedor; l\u2019\u00aballiberament\u00bb i fet presoner: camps de concentraci\u00f3 i els batallons de treballadors; el retorn definitiu el 12 de juliol de 1942.<\/p>\n
Les mem\u00f2ries de Casanova, no s\u00f3n doncs unes mem\u00f2ries de guerra, per\u00f2 s\u00ed que ho s\u00f3n de la guerra: \u00abPerqu\u00e8 se sol parlar molt de guerra, per\u00f2 la realitat \u00e9s ben diferent\u00bb. Casanova explica la seva guerra, la d\u2019un noi jove que s\u2019adona que el conflicte nom\u00e9s ha servit per perpetuar les difer\u00e8ncies socials: enfortir fins a l\u2019extrem el paper de l\u2019Esgl\u00e9sia i de l\u2019ex\u00e8rcit i que pel sol fet de ser catal\u00e0, corre un risc afegit. Desertar li haur\u00e0 servit, que no \u00e9s pas poc, per quedar a recer de les matances; amagat a les golfes de casa no ser\u00e0 carn de can\u00f3, per\u00f2 despr\u00e9s haur\u00e0 de passar per moltes de les penalitats que van haver de viure aquells que van perdre la guerra.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEls feixistes se\u2019ns pararen a Balaguer i Lleida i el dia de la Mare de D\u00e9u de Montserrat, patrona de Catalunya, v\u00e0rem sortir de nostres cases dotze noiets amb una motjilla cap a fer de soldats. Fou un dia tris per les mares, una despedida pat\u00e8tica sense precedents ahon ens destrosavan totes les ilusions de la vida; una guerra contra els meus ideals i a m\u00e9s fratricida com era, germans amb germans. El meu pare amb va venir a despedir a la estaci\u00f3 i el pobre estava espantat; tamb\u00e9 totes les noies del poble ens vingueren a despedir, moltes ploraven perqu\u00e8 preveien que ens matarien. Passa el tren, i cap a Barcelona; fou un viatje infinitament llarc. Cuant arrib\u00e0rem a Manresa es veieren uns drames terribles: veure a les mares pujar al tren i arrancar els fills dels acompanyans i den\u00fancies de desertors; en tota la meva vida no crec que hagi vist tanta desesperaci\u00f3 de les mares cridan. Perqu\u00e8 se sol parlar molt de guerra, per\u00f2 la realitat \u00e9s ben diferenta\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abAl migdia ja ens donaren ranxo; s\u00e9 que era horror\u00f3s perqu\u00e8 mataven uns caballs mol vells i la carn no es podia mastegar de dura com els cigrons\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abNosaltres perteneix\u00edam a la setanta dues divisi\u00f3 i despr\u00e9s la vinti set, en la que hi habia dues famosas brigadas que constaban de tres batallons cada una. Eren dels famosos carnicers que l\u2019un es deia Campesino i l\u2019altre el L\u00edster; dons b\u00e9, el fam\u00f3s L\u00edster de tantas alabanses del adbocat Fontrodona de Manresa fou el matarife de la tristamen c\u00e8lebre posici\u00f3 del Merengue\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abAll\u00f2 feia por. Com veureu, els grans atacs sempre els feien amb soldats sense experi\u00e8ncia, perqu\u00e8 ja els feian sense preparaci\u00f3 perqu\u00e8 com us deia els feixistes eran una verdadera m\u00e0quina i lo m\u00e9s trist per uns soldats sense experi\u00e8ncia fou un verdader bateig de foc i sang\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abJo en aquells moments amb trob\u00e0 amb un desepero, no sabia qu\u00e8 fer, si quedarme o marchar; sabia que si marchaba em matarien si m\u2019agafaven, per\u00f2 si em quedava tamb\u00e9 sufriria molt per res i al final tamb\u00e9 amb matarian\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abS\u00e9 que baig quedar petrificat, se\u2019ns poguer donar un pas, amb una por terror\u00edfica pensan que m\u2019agafarien i me afusellarian\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abJo s\u00e9 que aquell dia vaig caminar pro molt, vaig fer una barbaritat de kil\u00f2metros de Cervera cap a San Ramon de la Manresana i all\u00ed ja estava fosc i llavors s\u00e9 que baig trucar a una casa de pag\u00e8s que amb donaren sopar i baig cometre la imprud\u00e8ncia de dormir, per\u00f2 s\u00e9 que eren bona gent i no amb va passar res. A l\u2019acte baig quedar adormit fins al demat\u00ed, que tingu\u00e9 un gros susto al trobarme en una situaci\u00f3 desesperada com sempre, amb la agraban de tenir un peu molt inflat. S\u00e9 que no podia caminar, per\u00f2 jo, pensant amb la gravetad amb qu\u00e8 amb trobaba, baig dir a mi mateig: si no et rebentes et rebentaran\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abl\u2019asumte de desertor era molt greu perqu\u00e8 en aquells dias s\u00e9 que es perseguien amb molta sanya i obtaren portar-me en qu\u00e8 ma amagu\u00e9s en casa, cosa que jo veia que era un su\u00efcidi per lo perill\u00f3s que era. Per\u00f2, qu\u00e8 hi farem, a sufrir com emb pensava\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abl\u2019endem\u00e0 emb baig posar la roba neta i amagat a la golfa i el terrat nou mesos s\u00e9 que duraria aquella situaci\u00f3, nou mesos que serian interminables perqu\u00e8 s\u00e9 que mai baig \u00e9sser tan ben tractat en tot, per\u00f2 la salud baig tenir la sort que era molt jobe i valent, per\u00f2 mentalment baig quedar fet un desastre\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abno comprenc com una persona pot resistir sense tornarse boja, per\u00f2 a casa tots feian un esfors perqu\u00e8 a mi no amb falt\u00e9s res\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abons com veureu les coses dolentes tamb\u00e9 tenen fi. Seria per all\u00e0 el dia vin de gener del trenta nou cuant a mitja tarde baig sentir el cantar de la primera ametralladora en las serras de S. Mateu i ha tot-hom s\u2019esverar al pensar que el fron ja s\u2019acostava per momens. El pare ja no fou a treballar i per la auvreda ja comensaven a passar soldats a la desvendada, com si en una guerra hi hagu\u00e9s dos tipus de tropa: la incontrolada, que s\u00f3n els primers que s\u2019escapan, i els disciplinats, que sempre estan frenan l\u2019enemic.<\/p>\n
Dons b\u00e9, els feixistes entraren a Santpedor el dia vinticinc. Com veureu, foren uns dies llarg\u00edsims; dos dies avans ja harribaran a S. Vicens de Castellet, i el dia vinticuatre, pujant per la vora del riu Cardoner i per la carretera de Collbat\u00f3 i Can Masana, asaltaren Manresa, ocupant S. Fruit\u00f3s, arriban a les cuatre carreteras i deixan incomunicat Santpedor. Al deixan-se incomunicats Santpedor fou una sort, perqu\u00e8 i habia una tropa que es dedicaven solamen al robo, pillatje i bandidatje. S\u00e9 que es robaren mols animals, per\u00f2 podia haber sigut pitjor si no hagu\u00e9sim quedat incomunicats\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00aba les deu del dia vin i cinc de gener de l\u2019any mil noucens treinta nou v\u00e0rem \u00e9sser alliverats pels feixistes de la pesadilla republicana. Enseguida tocaren les campanes, se obriren totes les portes de les cases, tot amb un aire de triumf, amb abrasades i fraternitat amb el poble, un poble conten de alegria.<\/p>\n
Jo amb pensaba que seria una ocasi\u00f3 per explotar una pau amb unas ganes de treballar i recuperar un temps perdut. I cuant equibocat estaba, que me atrev\u00ed a parlar i estaba veien una diciplina que no era una diciplina teutona sin\u00f3 una horrorosa discriminaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abagafaren a tots els homes que m\u00e9s habien sofert i ens portaren a Manresa com a presoners. Ens enganyaren dien-nos que anir\u00edem a lluitar amb Franco per conquistar Madrid, cremaren els papers i ja ens tingueren agafats<\/p>\n
S\u00e9 que ens tingeren uns dies a Manresa i despr\u00e9s ens portaren a Cervera. No us podeu imaginar lo que se sofreix cuant es cau presoner. Ens ficaren cinc mil homes en una f\u00e0brica de cimen, la gent es morian com moscas abrasats de sed que produ\u00efa el cimen, tot-hom amb els llavis tallats. Ens ficaren despr\u00e9s en el gran edifici de la universitad, un edifici que per set mil homes era insuficien, sense aigua, brut que apestava, sense v\u00e0ters, tot anegat de porqueria, tot-hom amb una diarrea imparable amb sang. Ens posaren a veure aigua de pous terriblement podrida de excremens i gases amb sang i pus de un hospital militar, amb una situaci\u00f3 d\u2019asf\u00edxia horrorosa. Situaci\u00f3 que dur\u00e0 casi un mes de sofriments insoportables, de pors tot-hom n\u2019estaba far\u00e7it, degeneran un vin per cent de tifus, haben-hi mols de mors… \u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abPer\u00f2 la llibertad fou curta: vuit dias justos i ja ens tornan a demanar per anar a servir altra volta de soldats. Una feina la mes ingrata i nefasta que sols serveix per defensar els rics, i nom\u00e9s cobraven un ral cada dia i sempre manat\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abels cuartels de Marcial s\u00f3n un infern, ahon la vida es fa insoportable\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abS\u00e9 que a les set ens donaren una hora de perm\u00eds, sop\u00e0 i a dormir. Per\u00f2 amb direu com es durmiria l\u2019un sobre l\u2019altre, mol pitjor que els animals, perqu\u00e8 els animals s\u2019els don un espai que an cambi nosaltres, despr\u00e9s de portar molts sofrimens, no tindr\u00edam ni la m\u00e9s petita paraule de agra\u00efment i compasi\u00f3\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00absento parar de sobte una carabana de cotjes i cuand fou la meba sorpresa que en ella i baijaren el general Franco i tots els dem\u00e9s generals de m\u00e9s rango que hi habia. S\u00e9 que els baig saludar i ells tamb\u00e9 amb saludaren, i s\u00e9 que tingeren que corre perqu\u00e8 es pos\u00e0 a ploure molt fort. Com veureu, \u00e9s una ll\u00e0stima com es compagina la religi\u00f3 d\u2019uns pocs amb la tortura moral d\u2019un poble. I jo pensaba, ser\u00e0 posible que D\u00e9u ens dongui aquestes probes com \u00e9s que un general ens el posin com una Judas Macabeo i tu tinges de veure al reb\u00e9s de la moneda com si fosis aquella rama seca que el general Franco com a bon podador no et tindria que podar […]<\/p>\n
En el Escorial els presoners sels feien treballar molt i menjar molt poc. Aix\u00eds era la dieta que ens donaba Franco: els soldats de aviaci\u00f3 menjaven per set pesetas; els de artilleria, per sis pts.; els de infanteria, per cinc pesetas, i els que tenian que treballar com a presoners, nom\u00e9s deu rals\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abels presoners all\u00f2 fou un verdadera trag\u00e8dia, perqu\u00e8 s\u2019els mataben de fam. Jo s\u00e9 que el caf\u00e8 era aygua pura\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abDons b\u00e9, llavors cuant seria la meba grand sorpresa al veure al final de la profes\u00f3 veure el general Franco vaig t\u00e0lem monopolitzan tot el protagonisme de la profes\u00f3. Llavors s\u00ed que emb baig donar compte que ja hab\u00edem caigut en unas de les dictaduras cat\u00f2licas m\u00e9s nefastas<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abDons tornan a lo dels presoners, acab\u00e0 amb un desastre als darrers dies, que seria a primers de juliol del any trenta nou. Tots quedaren esqueletos, comensan al per\u00edode m\u00e9s tr\u00e0gic, o sigui s\u2019els inflaba el ventre d\u2019una manera alarman de resultes de la grand diarrea, habenti malals cridan dia i nit\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abveure dormir seixanta homas amb curanta metros cuadrats, morinse de dos a tres homes diaris igual que els pollets apilats ofegats pel mateix an\u00eddrit carb\u00f2nic entran per la matinada, amb una pud\u00f3 que apestaba. I no parlem dels camps de concentraci\u00f3 de S. Marcos de Le\u00f3n i el de Alicant, verdaders cementiris humans i verdadera vergonya per els espanyols que, com diria Franco, \u00e9rem el model i reserva espiritual de Europa\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abJo s\u00e9 que Franco li era molt c\u00f2mode tenir un mili\u00f3 d\u2019homes a la mis\u00e8ria cuant uns asquerosos propietaris ens feian uns grans camps de llentias, per\u00f2 res m\u00e9s que llentias, que el Franco se les pagaba al senyorito i els molt gamberros deien que salbaven la p\u00e0tria, com tamb\u00e9 ens donaven les faves seques com si f\u00f3sim animals\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abnom\u00e9s pensabas qu\u00e8 se n\u2019han fet de aquells noiets que sort\u00edrem de casa feia cinc anys\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Presentaci\u00f3 Les mem\u00f2ries d\u2019Ignasi Casanova Corderroure, de Santpedor, abracen un per\u00edode de quatre anys des del 27 d\u2019abril del 1938, […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72241,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"yoast_head":"\n