Les mem\u00f2ries de Rafael Feliu Boixad\u00f3s abracen de l\u2019any 1937 al 1939 i en elles d\u00f3na una visi\u00f3 molt fresca amb dades molt interessants, com les dels bagencs que es van apuntar a fer de pontoners aprofitant les tres companyies de pontoners de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 que procedents de Val\u00e8ncia feien pr\u00e0ctiques a les rescloses de Sant Vicen\u00e7 de Castellet. S\u00f3n onze p\u00e0gines composades a doble columna. El text s\u2019estructura en cinc cap\u00edtols: Els primers anys de la guerra; Vinebre; Flix, Darm\u00f3s, Sant Vicen\u00e7; L\u2019\u00e8xode i Els camps de concentraci\u00f3.<\/p>\n
Feliu era aprenent de sastre i cobrava en esp\u00e8cies: \u00abEn aquell taller \u00e9rem tres i la dona del sastre. El meu sou era un \u201ctraje\u201d gratis l\u2019any\u00bb.<\/em> Es va allistar al Batall\u00f3 de ponts tipus mecano amb nom\u00e9s setze anys, no feia els disset fins l\u20191 de juliol de 1938. El van destinar a la Plana Major de la segona companyia. Arriba a terres ebrerenques per la Torre de l\u2019Espanyol i Vinebre; explica que les r\u00e0tzies dels avions feixistes el van fer \u00abcon\u00e8ixer la por de deb\u00f2 … <\/em>Mai vaig ajudar a construir cap pont. Ni tant sols estava a la cuina. Ning\u00fa no em donava feina, possiblement perqu\u00e8 em veien massa petit i caminava coix. El m\u00e9s jovenet era un servidor. Tot i aix\u00ed, no em vaig avorrir mai\u00bb.<\/em><\/p>\n El cam\u00ed de l\u2019\u00e8xode el fa per Figueres, Colera i Llan\u00e7\u00e0; passa la frontera a principis de febrer i coneix les condicions dels camps de concentraci\u00f3, mala alimentaci\u00f3 i molt poc o gens d\u2019higiene: \u00abA Fran\u00e7a, hi havia dues constants: la gana i el cansament. L\u2019alimentaci\u00f3 que reb\u00edem all\u00e0 era la justa … Aquella dieta ens va portar problemes: vam tenir unes ganes de cagar m\u00e9s del compte … En alguns casos, la diarrea era tan forta que n\u2019hi havia que acceleraven massa tard i no arribaven a temps. S\u2019abaixaven els pantalons i cagaven on podien. Amb els pas dels dies, quan alg\u00fa anava de ventre, tothom cridava: \u201c\u00a1A la playa!\u201d i eren molts els que ho cridaven\u00bb.<\/em><\/p>\n Finalment s\u2019apunta a la llista dels que volen tornar: Figueres, Barcelona i Lleida on arriba l\u2019aval que el traur\u00e0 de la categoria de presoner de guerra: \u00abDe mica en mica, vaig aconseguir els diners suficients per comprar un segell. Amb aquell segell vaig enviar una carta a casa, comunicant-los que estava al camp de concentraci\u00f3 de Lleida. Es van posar molt contents perqu\u00e8 el pensament de que ja estava mort era possible. La meva fam\u00edlia va enviar un aval i nom\u00e9s portava dues setmanes all\u00e0 dins que van dir-me que ja podia marxar\u00bb.<\/em> Rafael Feliu arriba a Manresa el 13 d\u2019agost del 1939.<\/p>\n <\/p>\n \u00abUn batall\u00f3 republic\u00e0, \u201cel Batall\u00f3n de puentes\u201d de tipus \u201cmecano\u201d, havia quedat a la zona republicana de Catalunya i van decidir portar-lo a Sant Vicen\u00e7 de Castellet. Vaig creure oport\u00fa presentar-m\u2019hi voluntari. Tenia por que en qualsevol moment, l\u2019ex\u00e8rcit m\u2019envi\u00e9s \u201cqui sap on\u201d, i vaig veure que apuntant-m\u2019hi tenia l\u2019oportunitat d\u2019escollir jo mateix el meu propi dest\u00ed […] Tenia 16 anys i fins l\u20191 de juliol no vaig fer els 17.<\/p>\n Potser hagu\u00e9s estat millor no allistar-me. De la meva \u201cquinta\u201d els del primer trimestre van haver d\u2019anar al front. Jo era del segon i a nosaltres no ens tocava marxar, per\u00f2 ja no podia fer marxa enrere. S\u2019iniciava la \u201cBatalla de l\u2019Ebre\u201d i jo havia d\u2019estar amb els del \u201cBatall\u00f3n de puentes de tipo Mecano\u201d\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abNo sabia com ho feien per\u00f2 els veterans, tot d\u2019una picaven la cabina, el xofer parava i tothom saltava. Sabien veure els avions molt abans que jo. Vam tenir ensurts d\u2019aquest tipus quatre o cinc vegades durant aquell mat\u00ed\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAl poble, hi havia una casa enrunada. Nom\u00e9s en quedaven els s\u00f3tanos<\/em> i ens vam haver d\u2019amagar all\u00e0 dins perqu\u00e8 un avi\u00f3 ens metrallava. Quan venia busc\u00e0vem la protecci\u00f3 de la paret. Llavors, l\u2019avi\u00f3 feia mitja volta i ens tornava a disparar mentre nosaltres busc\u00e0vem la protecci\u00f3 de l\u2019altre paret. All\u00f2 va durar mitja hora\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abMai vaig ajudar a construir cap pont. Ni tant sols estava a la cuina. Ning\u00fa em donava feina, possiblement perqu\u00e8 em veien massa petit i caminava coix. El m\u00e9s jovenet era un servidor. Tot i aix\u00ed, no em vaig avorrir mai\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAquella vida era com un infern. Havia de procurar no volar pels aires. Des del primer dia que en aquella esplanada hi havia caus fets per les bombes. Feien tres o quatre metres de di\u00e0metre i pel fet de caure en terra tova feia que els forats tinguessin forma de con\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abLa vida dels pontoners no era pas f\u00e0cil. Sabia que m\u00e9s d\u2019una vegada havia esclatat m\u00e9s d\u2019algun pont. De vegades, es constru\u00efen ponts mentre l\u2019aviaci\u00f3 bombardejava i els superiors, per tal de donar exemple, tamb\u00e9 hi treballaven\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abPer\u00f2 no tot era por. Un dia vaig arribar al celler d\u2019una casa on els soldats passaven per all\u00e0. Al terra hi havia uns 30 cent\u00edmetres de vi. El vi s\u2019obtenia f\u00e0cilment. Nom\u00e9s calia deixar anar un tret a una bota i n\u2019hi havia per a tothom. \u00c9s clar que era m\u00e9s el que es perdia que el que s\u2019aprofitava\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abUns avions republicans van volar damunt Figueres. Llan\u00e7aven papers per donar-nos \u00e0nims. Hom hi podia llegir: \u201cViva la Rep\u00fablica\u201d, \u201cVencer\u201d o \u201cResistir\u201d. Una hora m\u00e9s tard van venir uns altres avions que es van dedicar a bombardejar Figueres\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abHi havia un tronxo de col pel cam\u00ed i me\u2019l vaig cruspir. Vaig demanar menjar a un pare i una filla que anaven en una tartana. Em van respondre que n\u2019havien deixat m\u00e9s enrere per\u00f2 em sembla que l\u2019\u00fanic que volien era desfer-se de mi i no els vaig fer cas\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abEl cam\u00ed que seguia era el cam\u00ed que passava pel Pirineu de la costa, els que passaven per all\u00e0 eren soldats i camin\u00e0vem pujant la muntanya. En arribar a dalt, ja s\u2019havia fet fosc i vaig dormir. Uns quatre soldats volien fer una paella i jo m\u2019hi vaig afegir amb la meva llet. Vam fer arr\u00f2s amb llet\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abEn aquella muntanya vaig passar-hi uns dos o tres dies, tot dormint a l\u2019aire lliure. De nit, es distingia clarament el territori franc\u00e8s de l\u2019espanyol. A la vessant de Fran\u00e7a, tots els pobles estaven il\u00b7luminats com un arbre de Nadal i aquell pa\u00eds contrastava totalment amb la terra d\u2019on jo venia, a Catalunya no hi havia ni un sol llum\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abDurant l\u2019estada per Fran\u00e7a vaig deixar roba i accessoris pesats i prescindibles per tal de no quedar enrere. Vaig preguntar a un franc\u00e8s on podria beure i ell em va indicar una font. Llavors vaig sentir que alg\u00fa deia: \u201cEstos catalinos entran en Francia y a\u00fan se les atiende\u201d. All\u00f2 va passar el mat\u00ed del primer dia que vaig entrar a Fran\u00e7a\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abA Fran\u00e7a, hi havia dues constants: la gana i el cansament. L\u2019alimentaci\u00f3 que reb\u00edem all\u00e0 era la justa. A la dreta de la carretera, un cami\u00f3 havia abocat taronges i en vaig poder agafar i me les vaig cruspir. Una hora m\u00e9s tard van parlar-me d\u2019una casa on em van donar un plat de sopa sense dir-me res. El cansament cada vegada era m\u00e9s present i no tenia cap altre remei que treure\u2019m de sobre el que m\u00e9s pesava i el que menys necessitava\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abEl camp de concentraci\u00f3 estava dividit en dos. Ten\u00edem dues opcions: entrar en un departament que a l\u2019entrada hi estava escrit: \u201cCon Franco\u201d o un altre que deia \u201cCon la Rep\u00fablica\u201d o \u201cCon Negr\u00edn\u201d. Jo vaig entrar al departament dels republicans, \u00e9s clar. Alguns homes van entrar a l\u2019altre i la gent els escridassava i els deien: \u201c\u00a1Fascistas!\u201d\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAquell camp era molt llarg i tocava al mar. Estava envoltat per fil-ferro i darrera soldats negres senegalesos ens vigilaven. Tenien tots la mateixa marca a cada galta, un tall t\u00edpic. Els w\u00e0ters eren unes petites trinxeres que estaven vora del mar. Quan alg\u00fa tenia necessitats, anava a les trinxeretes, hi deixava el que calia i despr\u00e9s ho tapava\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abNormalment, el menjar ens venia en camions i a dalt algun soldat evitava que la gent se\u2019ls llanc\u00e9s a sobre, amb l\u2019ajuda d\u2019un fuet. M\u00e9s d\u2019una vegada havien hagut de fuetejar homes que gaireb\u00e9 eren a dalt. La raci\u00f3 de menjar que ens donaven era molt justa. De vegades ens donaven pa amb bacall\u00e0 per\u00f2 igualment ten\u00edem gana. L\u2019aigua la tr\u00e8iem d\u2019all\u00e0 mateix, de la sorra. Es feien forats i la bombej\u00e0vem\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAquella dieta ens va portar problemes: vam tenir unes ganes de cagar m\u00e9s del compte. Alg\u00fa s\u2019aixecava en direcci\u00f3 a les trinxeres mentre accelerava pel cam\u00ed. En alguns casos, la diarrea era tan forta que n\u2019hi havia que acceleraven massa tard i no arribaven a temps. S\u2019abaixaven els pantalons i cagaven on podien. […] El cas \u00e9s que aquella diarrea general havia convertit la platja en un camp de mines en el que calia esquivar les tifes per poder arribar a les trinxeres\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abBotiguers del poble venien menjar i en unes d\u2019aquestes parades vaig notar que em tocaven els testicles i no sabia qui era. Me\u2019ls van tornar a tocar i no estava segur qui havia estat. Per\u00f2 a la tercera vegada vaig adonar-me que alg\u00fa que estava a la meva esquerra em tocava els daixonses. Jo, que era massa jove per aquelles coses i que no m\u2019havia afaitat mai, vaig marxar immediatament\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abA l\u2019entrar al camp de concentraci\u00f3, tot era desordre i desinformaci\u00f3 per\u00f2 a l\u2019estiu, les coses havien canviat. Ten\u00edem homes que llegien la premsa francesa o parlaven amb els francesos. S\u2019ensumava que una nova guerra estava a punt de comen\u00e7ar\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abFinalment, em vaig apuntar per tornar. Venia d\u2019un pa\u00eds que havia estat en guerra i llavors em vaig trobar que corria el risc de trobar-ne un altra. Malgrat que tenia el menjar assegurat, no vaig voler estar enmig d\u2019un altre enfrontament b\u00e8l\u00b7lic\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abA Figueres ens van portar a un carrer, on ens va encerclar l\u2019ex\u00e8rcit i en fila \u00edndia, ens miraven i si volien, ens prenien roba. A mi no em van agafar res\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abFinalment, vam entrar en un pat\u00ed, prop de la Catedral, i ens van donar menjar, per\u00f2 poc. Els francesos em tenien m\u00e9s ben alimentat. Els primers dies, ens van despullar, ten\u00edem la roba a la m\u00e0, i en fila \u00edndia van mirar-nos com est\u00e0vem de salut. La veritat \u00e9s que a Lleida vaig aprimar-me una mica perqu\u00e8 la dieta que seguia era for\u00e7a estricta\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abDe mica en mica, vaig aconseguir els diners suficients per comprar un segell. Amb aquell segell vaig enviar una carta a casa, comunicant-los que estava al camp de concentraci\u00f3 de Lleida. Es van posar molt contents perqu\u00e8 el pensament de que ja estava mort era possible. La meva fam\u00edlia va enviar un aval i nom\u00e9s portava dues setmanes all\u00e0 dins que van dir-me que ja podia marxar\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abHavia tingut m\u00e9s sort que d\u2019altres homes, alguns dels quals vivien incomunicats a la pres\u00f3 i nom\u00e9s sortien a l\u2019aire lliure per anar al WC, amb una pell blanca i p\u00e0l\u00b7lida […]Tornava a casa des de Lleida, en tren, sense pagar bitllet, el 13 d\u2019agost de 1939\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Presentaci\u00f3 Les mem\u00f2ries de Rafael Feliu Boixad\u00f3s abracen de l\u2019any 1937 al 1939 i en elles d\u00f3na una visi\u00f3 molt […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72241,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"yoast_head":"\nFragments destacats de les mem\u00f2ries del \u201cbiber\u00f3\u201d Rafel Feliu Boixad\u00f3s<\/a><\/strong><\/h2>\n
Mem\u00f2ries d’en Rafael Feliu Boixad\u00f3s<\/a><\/h2>\n