{"id":72304,"date":"2019-09-30T15:34:45","date_gmt":"2019-09-30T14:34:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72304"},"modified":"2019-12-12T18:03:24","modified_gmt":"2019-12-12T17:03:24","slug":"joan-baptista-garcia-arguelles","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/joan-baptista-garcia-arguelles\/","title":{"rendered":"Joan Baptista Garcia Arg\u00fcelles"},"content":{"rendered":"

Presentaci\u00f3<\/h2>\n

\"\"Joan Baptista Garcia Arg\u00fcelles \u00abTista\u00bb va n\u00e9ixer l\u2019any 1920 a Ast\u00faries. La fam\u00edlia era de sis membres, els pares i quatre fills: tres nois i una noia d\u2019entre deu i quatre anys, el Joan Baptista va ser el tercer. Emprenen el cam\u00ed de l\u2019emigraci\u00f3 i finalment van a raure a S\u00faria on el pare entra a treballar a la mina; dos germans aniran al t\u00e8xtil, el \u00abTista\u00bb d\u2019aprenent a una fusteria i tamb\u00e9 d\u2019aprenent a una barberia, mentre estudiava de nit. Treballant i estalviant aconsegueixen l\u2019estabilitat i quan l\u2019economia familiar comen\u00e7ava a arrancar, arriba el 18 de juliol del 1936. El Joan Baptista explica que ben aviat va voler allistar-se a les files republicanes per\u00f2 era massa jove; es va escapar dues vegades de casa per aconseguir-ho i totes dues el van enxampar abans.<\/p>\n

Finalment arrib\u00e0 la mobilitzaci\u00f3 de la lleva del 41, aleshores s\u00ed. De S\u00faria a Barcelona i cap a Maials on li donen el fusell i cap a Castellnou de Seana on l\u2019enrolen a la 2a. companyia, 4rt. batall\u00f3, 122 Brigada, 27 Divisi\u00f3 batejada com la \u00abla Bruixa\u00bb. Garc\u00eda Arg\u00fcelles \u00e9s destinat a Transmissions, feina que far\u00e0 durant tota la seva vida al front. La 122 Brigada va ser de les que van rebre m\u00e9s baixes a la batalla del Merengue, en el front del Segre: \u00ab<\/em>Els intents per prendre aquella posici\u00f3 eren completament nuls. S\u2019arribava a la primera o segona feixa, per\u00f2 de les de m\u00e9s amunt no deixaven pujar m\u00e9s. All\u00f2 era una carnisseria, els crits que jo sentia des de la trinxera on est\u00e0vem amb el tel\u00e8fon de cridar a la mare… no t\u00e9 explicaci\u00f3, hi va haver molts morts de la meva quinta. Va ser una batejada de foc que no hi pot haver perd\u00f3<\/em>\u00bb<\/em>.<\/em><\/p>\n

La 122 Brigada tamb\u00e9 va patir una gaireb\u00e9 anihilaci\u00f3 a l\u2019Ebre, a la l\u00ednia entre Corbera i Vilalba dels Arcs: \u00ab<\/em>De tant en tant baixaven als \u201crestos\u201d del poble de Corbera … l\u2019\u00fanic que trobem als cellers mig colgats de runes \u00e9s alguna b\u00f3ta de vi; un vi esp\u00e8s que em fa parlar sol<\/em>\u00bb<\/em>, <\/em>explica a les seves mem\u00f2ries escrites pels voltants del 1985. Des de la cota 444 de la Serra de Cavalls per la desfeta republicana de la serra de P\u00e0ndols. \u00ab<\/em>Sent\u00edem les bales de fusell i no en f\u00e8iem cas. Est\u00e0vem sempre pendents de l\u2019aviaci\u00f3. Qui no ha estat sota un bombardeig d\u2019aviaci\u00f3, no sap que \u00e9s el p\u00e0nic. Jo el tenia d\u2019una manera horrorosa<\/em> … Vet aqu\u00ed com \u00e9s la guerra, terrible i dolenta, mis\u00e8ria i mort … \u00c9s un infern i bales per tots els indrets. Jo vaig al davant, el Pesa al meu darrera, se\u2019m creua un soldat al meu indret i jo freno la carrera. Ha sigut la meva salvaci\u00f3, aquell noi rep la desc\u00e0rrega i cau mort al nostre davant\u00bb.<\/em><\/p>\n

El Pesa \u00e9s el surienc Llu\u00eds Pessarrodona Jordana de la lleva del 31, deu anys m\u00e9s jove que el \u00abTista\u00bb, sergent de Transmissions que va col\u00b7locar-lo en el mateix dest\u00ed: \u00abla persona que havia d\u2019\u00e9sser per a mi com un germ\u00e0 gran o un pare durant tota la campanya\u00bb.<\/em> El Pesa, el callussenc Llu\u00eds Sala i Joan Farreras, de Vallirana es convertirien en amics inseparables en l\u2019infern de la batalla i es tornarien a retrobar tots quatre a partir del 17 de maig del 1981 per rec\u00f3rrer alguns dels escenaris compartits de la guerra, per tornar a plorar i a riure junts unes altres vegades i tamb\u00e9 per recordar \u00abels que all\u00e0 es quedaren enterrats. Nosaltres donem gr\u00e0cies a D\u00e9u per haver-nos perm\u00e8s tornar-hi plens de vida quan ja han passar 44 anys<\/em>\u00bb.<\/p>\n

La hist\u00f2ria d’aquests quatre soldats de la 27a Divisi\u00f3 est\u00e0 explicada al\u00a0documental “Transmissions. Mem\u00f2ries de Llu\u00eds Sala<\/a>“.<\/u><\/p>\n

 <\/p>\n

Fragments destacats de les mem\u00f2ries del \u201cbiber\u00f3\u201d Juan Batista Garcia Arg\u00fcelles \u201cTiste\u201d<\/a><\/strong><\/h2>\n

\u00abEl meu germ\u00e0 Manel va incorporar-se amb la seva quinta, era l\u2019any 1937 i el Candi es va fer voluntari de la 27a Divisi\u00f3. Podreu imaginar el neguit dels pares, tenien dos fills a la guerra. A casa qued\u00e0vem la meva germana i jo, per\u00f2 \u00e9rem tant joves! Qu\u00e8 sab\u00edem el que significava la guerra! Un dia rebem a casa un telegrama del meu germ\u00e0 Candi. Sembla que encara avui veig les lletres i llegeixo el text: \u201cHospitalizado en Terrassa. Deseo, vengan. C\u00e1ndido\u201d\u00bb.<\/p>\n

\u00abBaix\u00e0 el meu pare a Terrassa i el va visitar a l\u2019Hospital. Estava ferit, i bastant, ja l\u2019havien operat. Una bala li va entrar per la part esquerra de la \u201ccadera\u201d i li va sortir per sota del f\u00e8mur dret (a conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta ferida va \u00e9sser intervingut 18 vegades i precisament en moltes d\u2019elles hi vaig estar present)\u00bb.<\/p>\n

\u00abEns concentraren a Horta (Barcelona). On an\u00e0vem? Avui despr\u00e9s de tants anys viscuts no comprenc com, sens cap classe ni mena \u201cd\u2019adiestrament\u201d ni preparaci\u00f3, pogu\u00e9rem sobreviure les terribles calamitats que pass\u00e0rem els de la quinta del 41. \u00a117 anys! Sembla impossible que al m\u00f3n existeixin persones capacitades per permetre aqueix crim, ja que jo avui als 62 anys considero que el que feren amb nosaltres no va \u00e9sser res m\u00e9s que portar-nos al \u201cmatadero\u201d. Als pocs dies d\u2019\u00e9sser a Horta ens varen carregar en vagons de tren i ens portaren a les afores de Maials, un poble de la prov\u00edncia de Lleida. All\u00ed ens donaren un fusell, i ens digueren que perdut el fusell, perduda la vida. D\u2019all\u00ed ens portaren a Castellnou de Seana on s\u2019havien d\u2019organitzar els batallons, \u00e9s a dir, cobrir baixes\u00bb.<\/p>\n

\u00ab…dos nois de la meva quinta (de Barcelona) havien pres unes joies de no massa valor a una viuda del poble. Els varen tancar a la pres\u00f3 i l\u2019endem\u00e0 ens varen tornar a formar al mateix camp de futbol i, a la poca estona, veiem que els porten tots dos al mig d\u2019un piquet i en la nostra pres\u00e8ncia els afusellaren (\u201cincluit\u201d el tret de gr\u00e0cia [sic] i el comandant va dir-nos que a la 27a Divisi\u00f3 no permetrien el pillatge. Qui no ha vist un acte tant fred i espant\u00f3s no pot imaginar-se el nus que puja a la gola i no et permet ni empassar-te la saliva. Varen \u00e9sser els primers trets que vaig sentir i van \u00e9sser per segar dues vides. Cohibits i tristos torn\u00e0rem al cobert i entre nosaltres coment\u00e0vem lo succe\u00eft. Cap de nosaltres pod\u00edem pensar que durant la campanya que ens va tocar fer haur\u00edem de veure i passar moltes i esgarrifoses trag\u00e8dies\u00bb.<\/p>\n

\u00abAl retirar-nos d\u2019all\u00ed per anar a descansar, hav\u00edem deixat molts companys que ja no tornarien m\u00e9s, morts, ferits i altres completament atemoritzats. Per\u00f2 els dies de descans als pobles d\u2019Ivars, Castellnou de Seana etc… s\u00f3n un sedant. Som joves, qui m\u00e9s que menys sa i ple de vida i ple d\u2019il\u00b7lusions. Mengem un dia b\u00e9 i dos malament, passegem pel poble, acompanyem i fem tert\u00falies amb les noies, vivim uns dies tranquils i aix\u00f2 ens refor\u00e7a i ajuda a no pensar en la guerra\u00bb.<\/p>\n

\u00abDespr\u00e9s d\u2019uns dies d\u2019estar a Castellnou de Seana, sort\u00edrem un dia fent viatge vers pobles i poblets fins arribar a Cubells i d\u2019all\u00ed al front de Balaguer, \u201cAl Merengue\u201d. \u201cRepanocha\u201d, all\u00f2 ja anava en serio: bombardeig d\u2019artilleria, tiros a tort i a dret, all\u00f2 era un infern. Aqueixa posici\u00f3 se li va donar el nom de \u201cMerengue\u201d per la forma que tenia, semblant precisament al qualificatiu. Els intents per prendre aquella posici\u00f3 eren completament nuls. S\u2019arribava a la primera o a la segona feixa, per\u00f2 de les de m\u00e9s amunt, no deixaven pujar m\u00e9s. All\u00f2 era una \u201ccarniceria\u201d, els crits que jo sentia des de la trinxera on est\u00e0vem amb el tel\u00e8fon, de cridar a la mare, no t\u00e9 explicaci\u00f3 i va haver molts morts de la meva quinta. Va \u00e9sser una batejada de foc que no hi pot haver perd\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00abQuan pass\u00e0vem per davant de la barberia, el barber i la seva senyora, amb ll\u00e0grimes als ulls vingueren a mi i em donaren mig pa i un paquet amb embotits i estrenyent-me les mans em digueren: \u201c\u00a1Cuida\u2019t fill!\u201d. Caminant i caminant va durar no s\u00e9 quan que no podia oblidar els seus rostres\u00bb.<\/p>\n

\u00abA peu, en camions, kil\u00f2metres i kil\u00f2metres. On an\u00e0vem? Res no sabem. Una nit ens donen l\u2019ordre de deixar tot l\u2019equip, incl\u00fas les nostres carteres, amb tota la documentaci\u00f3, sols l\u2019armament i la cantimplora plena de conyac amb p\u00f3lvora. Tenim de travessar el riu, l\u2019Ebre, per\u00f2 no, a les dues hores ens tornaren l\u2019equip, per\u00f2 els 3 dies seg\u00fcents ja som al front de l\u2019Ebre, Corbera\u00bb.<\/p>\n

\u00abComen\u00e7a el dia i l\u2019artilleria de l\u2019ex\u00e8rcit nacional comen\u00e7a la can\u00e7\u00f3 i no para en tot el dia. L\u2019endem\u00e0 continua per\u00f2 ara junt amb l\u2019aviaci\u00f3. \u00c9s l\u2019ofensiva de l\u2019Ebre. Terrible i, cosa curiosa, sent\u00edem les bales de fusell i no en f\u00e8iem cas. Est\u00e0vem sempre pendents de l\u2019aviaci\u00f3. Qui no ha estat sota un bombardeig d\u2019aviaci\u00f3, no sap el que \u00e9s el p\u00e0nic. Jo el tenia d\u2019una manera horrorosa \u00bfEra jo valent? Era jo covard? No ho s\u00e9, per\u00f2 s\u00ed afirmo que una persona pren moltes vegades decisions que no donen lloc ni temps a pensar-les\u00bb.<\/p>\n

\u00abVet aqu\u00ed com \u00e9s la guerra, terrible i dolenta, mis\u00e8ria i mort\u00bb.<\/p>\n

\u00abL\u2019ofensiva continua, estem a la serra de Cavalls, a la cota 444. La serra de P\u00e0ndols l\u2019estan arrasant, i la nostra tamb\u00e9. Es trenca el front i el Pesa i jo quedem al refugi, fins rebre l\u2019ordre de tallar els fils de la centraleta i fugir costes avall. \u00c9s un infern d\u2019obusos i bales per tots els indrets. Jo vaig al davant, el Pesa al meu darrera, se\u2019m \u201ccrusa\u201d un soldat al meu indret i jo freno la carrera. Ha sigut la meva salvaci\u00f3, aquell noi rep la desc\u00e0rrega i cau mort al nostre davant\u00bb.<\/p>\n

\u00abDes d\u2019aquell lloc veiem els refugis que hem deixat i ens entra una tremolor de p\u00e0nic al veure un grup de moros que sense mirar si hi ha alg\u00fa dintre tiren unes bombes de m\u00e0 que exploten rebentant el que fou la nostra \u201cllar\u201d. Ens mir\u00e0rem tots dos pensant en el mateix \u00bfI si hagu\u00e9ssim quedat perqu\u00e8 ens fessin presoners? Qu\u00e8iem morts rebentats.<\/p>\n

[…] Mentre aix\u00ed est\u00e0vem b\u00e9 una bala perduda i passa just per davant la cara de l\u2019amic Pesa. Ni un ni l\u2019altre vam dir res. Ell la recoll\u00ed i la fic\u00e0 a la seva butxaca, molts anys m\u00e9s tard va ensenyar-me-la, crec que encara la guarda\u00bb.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s la retirada que per nosaltres podr\u00edem dir el calvari. Falset-Asc\u00f3- La Granadella-Borges Blanques-Mollerusa-Linyola i Cervera, sempre a peu, per carreteres, boscos, muntanyes i prats. Aqu\u00ed es t\u00e9 que resistir, hi ha unes fortificacions molt fermes. En diuen la L\u00ednea Maginot. Estem dintre les trinxeres, per\u00f2 no tenim ni temps de deixar l\u2019equip, estem envoltats. Han fet una bossa i no tenim salvaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00abA l\u2019arribar a dalt a la carretera ens reberen a \u201ctiros\u201d. V\u00e0rem deixar uns quants m\u00e9s que ja no tornarien i nosaltres carretera avall, extenuats, de caminar i c\u00f3rrer, i sens menjar res, per\u00f2 v\u00e0rem sortir\u00bb.<\/p>\n

\u00ab…ens va ensenyar 10 o 12 duros de plata, i ens va dir: cap all\u00e0 on anem els bitllets que porteu no valdran res i aix\u00f2 encara ens servir\u00e0 per menjar \u201calgo\u201d. Quina ra\u00f3 tenia!\u00bb<\/p>\n

\u00abDe sobte uns crits d\u2019angoixa d\u2019un que ha caigut muntanya avall, \u00e9s esgarrif\u00f3s, en plena nit sentir aquells \u201cais\u201d i encara que senties que les forces ja et mancaven t\u2019aferraves m\u00e9s fort incl\u00fas a la terra amb les ungles per poder salvar la pell. \u00bfD\u2019on surten les forces? No ho s\u00e9, per\u00f2 les tr\u00e8iem tots\u00bb.<\/p>\n

\u00abA l\u2019arribar al cim, ja en un cam\u00ed de bosc, jo em deixo caure a terra, no puc m\u00e9s i recordo les paraules que vaig dir: \u00a1Em quedo, no puc m\u00e9s, si m\u2019agafen que m\u2019agafin, i si em maten que em matin, per\u00f2 ja no puc m\u00e9s! En Pesa i un altre amic de Call\u00fas, Sala, que s\u2019agreg\u00e0 a nosaltres en plena retirada, procedent del 2n batall\u00f3, tamb\u00e9 sergent de transmissions, m\u2019agafen els b\u00e0rtuls i m\u2019ajudaren a caminar uns kil\u00f2metres m\u00e9s, pel cam\u00ed ja trob\u00e0rem tota classe d\u2019armament abandonat i nosaltres continu\u00e0vem amb tot l\u2019equip: centraletes, tel\u00e8fons, fil… V\u00e0rem parar a descansar unes hores, i quan el tinent Messeguer em va donar l\u2019ordre de tornar a emprendre la marxa, jo vaig dir-li: Messeguer, jo deixo la centraleta! I va dir-me que si la deixava em \u201cfotria\u201d un tiro, jo vaig mirar als meus companys i vaig comprendre la resposta que em feien amb els seus ulls, en Pesa es va col\u00b7locar front en Messeguer i va dir-li: no ho intentis, ja veus que \u00e9s in\u00fatil anar carregats. I all\u00ed va \u00e9sser on ho v\u00e0rem abandonar tot. Continu\u00e0rem caminant, no s\u00e9 quan, perqu\u00e8 de tant cansats ja hav\u00edem perdut completament la noci\u00f3 del temps\u00bb.<\/p>\n

\u00abEl dia 14, \u201csentat\u201d a l\u2019escriptori, penso en l\u2019amic Farreras \u00bfQu\u00e8 deu ser d\u2019ell? Tantes penalitats, tantes ang\u00fanies, fam, mis\u00e8ria i esgotaments… que pass\u00e0rem junts, amb una cordialitat i una uni\u00f3 que sols es forma en dies i mesos d\u2019un conviure que el dest\u00ed ens d\u00f3na. I que hagin passat tants anys sense saber res un de l\u2019altre. La guerra per els que la v\u00e0rem viure per dintre va \u00e9sser cruel, per\u00f2 la postguerra va \u00e9sser una lluita continua per aixecar un xic el cap…<\/p>\n

[…] Despr\u00e9s de sopar torno a trucar i llavors sento un goig que fins les ll\u00e0grimes aflueixen als meus ulls. \u00c9s ell, en Farreras! Despr\u00e9s de saludar-nos li exposo el \u201cplan\u201d que tenim en Sala, Pesarrodona i jo, r\u00e0pidament, em diu que ell tamb\u00e9 hi anir\u00e0 per trobar-nos. Quedem que el diumenge dia 17 de maig de 1981 ens trobarem a la sortida del metro de l\u2019Arc de Triomf, a dos o tres quarts de deu del mat\u00ed\u00bb.<\/p>\n

[…] Mentre l\u2019abra\u00e7ava vaig notar en ell, la mateixa emoci\u00f3 que jo sentia i els ulls se\u2019ns varen negar, ha sigut uns moments que crec que tots recordarem sempre \u00a1Ens hem trobat amb en Farreras per primera vegada despr\u00e9s de 42 anys!\u00bb<\/p>\n

[…] No ens diem ad\u00e9u sin\u00f3 fins aviat i aix\u00ed ha sigut que a les 9:10 del vespre, entra el cotxe al taller i sento el tel\u00e8fon, \u00e9s en Farreras que em pregunta si hem tingut bon viatge. Gr\u00e0cies Farreras, tal com tu vas dir, aquest dia el recordarem mentre tinguem un al\u00e8 de vida, i tal com et vaig prometre he fet aquests apunts per afegir-los als meus records\u00bb.<\/p>\n

\u00abHace unos a\u00f1os que nos reunimos varias veces al a\u00f1o. Hemos llorado juntos en los montes de Balaguer y de Corbera e incluso en Francia, al recordar a los que no volvieron. Fuimos los cuatro, camaradas, compa\u00f1eros y amigos, seguimos si\u00e9ndolo y seguiremos as\u00ed porque as\u00ed lo sentimos a pesar de todo; juntos pasamos hambre, fr\u00edo y miedo, no hab\u00eda diferencias, afrontamos todos los peligros y sinsabores de la guerra, sin ninguna preferencia\u00bb.<\/p>\n

\u00abEstic completament conven\u00e7ut que tots interiorment v\u00e0rem tenir un moment de record per als que all\u00ed es quedaren enterrats, nosaltres donem gr\u00e0cies a D\u00e9u per \u201chaver-nos perm\u00e8s\u201d tornar-hi plens de vida…\u00bb<\/p>\n

Imatges<\/h2>\n
<\/div>