![\"\"](\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Francesc-Terra-Busqueta.jpg\")
<\/a>Les mem\u00f2ries de Francesc Terra i Busquet titulades: \u00abCom he viscut la guerra que he viscut […] i sobreviscut!\u00bb \u00e9s un relat lleuger per\u00f2 minuci\u00f3s que ens presenta set escenaris; els set cap\u00edtols en qu\u00e8 es divideixen: l\u2019ambiental i contextual, els episodis de batalla, l\u2019escapada de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, el llarg per\u00edode d\u2019emboscat a Sant Feliu Sasserra, el breu per\u00edode de l\u2019alliberament i retorn a casa, a Manresa, el camp de concentraci\u00f3, la incorporaci\u00f3 a l\u2019ex\u00e8rcit franquista i el pas per \u00c0frica que s\u2019acaba amb el retorn normalitzat el 30 de juny de 1939.<\/p>\nLa documentaci\u00f3 que hem pogut consultar del Fons Terra dipositat a l\u2019Arxiu Comarcal del Bages ens presenta un Francesc Terra ordenat, que ha pensat all\u00f2 que ha volgut traslladar a les seves mem\u00f2ries. Fa apunts sobre el terreny, esquemes i \u00edndex de mat\u00e8ries; escriu i reescriu, i corregeix manta vegades fins arribar a la redacci\u00f3 final.<\/p>\n
L\u2019escenari ambiental comen\u00e7a quan Francesc Terra ingressa d\u2019alumne al col\u00b7legi de La Salle de Manresa l\u2019any 1927 on diu que el primer dia de classe descobreix la forma, els l\u00edmits i la situaci\u00f3 d\u2019Espanya en el m\u00f3n. Se situa en el temps pol\u00edtics de les dictadures del rei Alfons XIII; de la Rep\u00fablica i del cop d\u2019estat feixista del 18 de juliol del 1936; de les maltempsades a la rereguarda republicana i del reclutament de les darreres lleves cap al front: \u00ab<\/em>En un esfor\u00e7 suprem i desesperat, i jo penso que criminal, o almenys desassenyat, varen voler intentar reclutar el m\u00e0xim de personal en peu de guerra<\/em>\u00bb<\/em>.<\/em><\/p>\n Els episodis de batalla, ultra el proc\u00e9s de reclutament, el duen a Sant Mart\u00ed de Sesgueioles on descobreix els polls i els pispes, aix\u00f2 \u00e9s els soldats que robaven amb intimidaci\u00f3 i impunitat als altres soldats. El primer toc d\u2019atenci\u00f3 el rep a Montgai on el fan assistir a l\u2019afusellament d\u2019un emboscat; ser\u00e0 un av\u00eds per a possibles defallences.<\/p>\n El 20 de maig arriba a la Sentiu i explica l\u2019assalt al Tossal de D\u00e9u, prop de Balaguer, m\u00e9s conegut pels que hi van intervenir com el Merengue. D\u00f3na not\u00edcia de la mort de joves coneguts: el caporal Subirats que li parlava de la seva n\u00f2via, la Fineta, dels germans bessons Davant del carrer d\u2019Urgell, del carter de la companyia que era de Sallent o del Joan Roig Ribas i l\u2019Eudald Vilanova. De la seva companyia, possiblement uns 150 homes, nom\u00e9s en van sobreviure 25.<\/p>\n Terra va ser obligat a fer part d\u2019un escamot d\u2019afusellament d\u2019oficials i comissaris de la segona i quarta companyies perqu\u00e8 no havien sabut dur a l\u2019\u00e8xit el primer assalt al Merengue. Van ser les primeres bales que va haver de disparar. L\u2019endem\u00e0, 23 de maig, de la quarta companyia nom\u00e9s en restarien 37 sobrevivents. Vistes les coses, Francesc Terra decideix escapolir-se i tornar cap a casa, si m\u00e9s no, cap a terra coneguda. L\u2019escapada el dur\u00e0, en un periple de cinc dies, a cal Raleta , uns parents a Sant Feliu Sasserra, on arriba el 27 de maig i que ens relata amb tot detall.<\/p>\n Tamb\u00e9 \u00e9s explicat minuciosament el temps d\u2019emboscat entre Sant Feliu Sasserra i Aviny\u00f3 on rep l\u2019auxili de familiars directes que hi viuen. L\u2019experi\u00e8ncia comen\u00e7a el 28 de maig de 1938 i s\u2019acaba a finals de gener de 1939 poc despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 de Manresa, en una data no explicada, el dia que, estant en la pairalia anomenada Torruella, hi entren per sorpresa un grup de soldats moros que els faran presos i robaran tot el que poden de la casa. Dut a Manresa amb un grup de soldats republicans capturats, l\u2019aval d\u2019un falangista conegut de la fam\u00edlia el far\u00e0 sortir de l\u2019atzucac.<\/p>\n La felicitat li durar\u00e0 pocs dies ja que l\u2019enrolen amb altres presoners en un grup que far\u00e0 parada a l\u2019anomenat Hotel Ciment de Cervera durant tres dies. Aquest centre de detenci\u00f3 i classificaci\u00f3 ocupava una vella cimentera molt polsegosa degut a la seva antiga activitat i sense cap precauci\u00f3 higienista. Terra recorda, amb especial mal record, l\u2019\u00fanica latrina que vessava per tot arreu a causa de la gran quantitat de presoners.<\/p>\n Dut a l\u2019edifici de l\u2019antiga universitat de Cervera hi romandr\u00e0 cinc setmanes, fins l\u201911 de mar\u00e7; el mateix aval de Manresa li servir\u00e0 per tornar una altra vegada a casa fins que el tornen a cridar, ara s\u00ed, per fer el soldat a les ordres de Franco.<\/p>\n La incorporaci\u00f3 a l\u2019ex\u00e8rcit franquista el du fins el nord d\u2019\u00c0frica en un periple que acabaria el 18 d\u2019abril a Melilla. El darrer cap\u00edtol, el titulat: “L’\u00c0frica” descriu la \u201ctrobada\u201d amb les xinxes que hi ha per tot arreu i amb un capell\u00e0 manres\u00e0, Jacint Boqu\u00e9 i Serra, que tenia cura d\u2019una de les parr\u00f2quies de la ciutat. Es posa malalt i t\u00e9 la sort que un comandant metge i una monja pa\u00fcla conclouen que per a la seva recuperaci\u00f3 li cal una estada de dos mesos a casa. El 30 de juny de 1939 surt de Melilla i a primers de juliol arriba a Manresa.<\/p>\n \u00ab[\u2026] carregat al cami\u00f3 militar de torn i com a indument\u00e0ria obligat\u00f2ria, tots els de la Lleva del Biber\u00f3 port\u00e0vem de casa: la manta, el plat i la cullera, tal com demanava o manava el decret de mobilitzaci\u00f3 … L\u2019ambient d\u2019aquesta comitiva, ja podeu pensar quant diferent va ser ara d\u2019aquella de les excursions anuals al monestir (de Montserrat<\/em>) amb els amics que ara se\u2019n deia \u201ccamaradas\u201d […]\u00bb<\/p>\n <\/p>\n \u00ab[…] v\u00e0rem formar filera per rebre el sopar en fred i en pots de llauna en conserva. Reb\u00e9rem una raci\u00f3 de carn russa, greixosa, gelatinosa i poc gustosa que la majoria i entre ells jo mateix, no v\u00e0rem poder engolir malgrat la gana que hav\u00edem d\u2019arrossegar[…]\u00bb<\/p>\n <\/p>\n \u00abUn nou orador, va ocupar el micr\u00f2fon, fent una nova exaltaci\u00f3 de la valentia del soldat de la llibertat, va despotricar dels desertors que no la secunden, i fan pitjor que l\u2019enemic… fins que va dir clarament que aquests covards mereixien un c\u00e0stig exemplar, perqu\u00e8 no s\u00f3n dignes de tenir vida. En aquell moment entrava darrera mateix del locutor, un grup de soldats, conduint un seglar jove, d\u2019uns vint anys, no molt baix, tampoc alt, vestit a l\u2019estil camperol.<\/p>\n Amb un mocador de pag\u00e8s, varen tapar els ulls d\u2019aquell pobre xicot, i el grup d\u2019aquell piquet d\u2019execuci\u00f3, obeint ordres del seu comandant, es pos\u00e0 ferm, carreg\u00e0 els fusells, apunt\u00e0 i, foc!…va caure el sentenciat a terra, xarbotant sang… mentre el mateix locutor, tornant a ocupar el micr\u00f2fon, amb veu potent, pitjor que la vegada anterior, llan\u00e7ava la terror\u00edfica, i fan\u00e0tica al\u00b7locuci\u00f3 intimidat\u00f2ria, de la que no hauria volgut sentir mai, per\u00f2 que tot i no voler, no puc oblidar frases inhumanes, entre altres, com aquestes: \u201c… un cobarde, que no es digno de recibir trato humano… que escondido viva como una rata… i ahora ni ser\u00e1 siquiera enterrado como un hombre, donde descansan las personas humanas, si no que le corresponde el campo, como una bestia\u201d.<\/p>\n [\u2026] Per rubricar aquesta escenificaci\u00f3, varen fer-nos desfilar a tota la tropa all\u00e0 formada al lloc on havia estat abatut aquell desgraciat xicot, sagnant encara, i cada parella de soldats quan passava davant d\u2019ell, aixecant els punys enlaire ens feien cridar: \u201cViva la Rep\u00fablica\u201d\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u201cAnava escoltant, sense veure res, la gran tempesta de canonades, majorment nostres, de protecci\u00f3, per\u00f2 el soroll que feien era eixordador perqu\u00e8 ten\u00edem la bateria artillera ben b\u00e9 darrera nostre i els xiulets de circulaci\u00f3 dels obusos no paraven i els crits dels meus camarades, bon punt eixien de la trinxera d\u2019evacuaci\u00f3, eren, a m\u00e9s d\u2019impressionants, com d\u2019un efecte fantasi\u00f3s, perqu\u00e8 ignoraves a qu\u00e8 obe\u00efen, per\u00f2, tot just vaig haver escalat jo la trinxera d\u2019evacuaci\u00f3, ja vaig entendre la situaci\u00f3, perqu\u00e8 el salt que vaig haver de fer carregat amb tanta indument\u00e0ria, macuto, fusell, manta, bombes de m\u00e0, cartutxeres i caixa de pintes de cartutxos d\u2019alimentaci\u00f3 del fusell metrallador, ja no va ser un salt, sin\u00f3 un davallament per sobre dels meus camarades predecessors, caiguts a la mateixa sortida, batuts per les metralladores enemigues, que tenien encarades totes les seves ratxes precisament directament al lloc de sortida. Al final, encara que no veia res, sentia la intensitat dels ramells de xiulets bal\u00edstics que miraculosament dibuixaven tot el meu entorn. Ja no s\u00e9 si vaig sentir p\u00e0nic o desconcert, o covardia, perqu\u00e8 el meu afany de cercar protecci\u00f3 d\u2019aquell terror\u00edfic allau de perills, va deixar-me atordit i desorientat, i anava volent seguir als altres supervivents que baixaven com podien costa avall, cercant defugir aquella tempesta bal\u00edstica, cap al fons de la vall que hi havia entre les trinxeres d\u2019on hav\u00edem eixit i les posicions enemigues d\u2019\u201dEl Merengue\u201d de mal pair que ten\u00edem enfront i des d\u2019on venia aquell ruixat mort\u00edfer de bales de metralladora i fuselleria. […] Les r\u00e0fegues de metralladora segaven les espigues que queien senceres o esmicolades sobre els nostres caps. […] De la meva esquadra \u2013[formada per 5 soldats]- vaig quedar-me tot sol.\u201d<\/p>\n <\/p>\n \u00ab[…] i recordarem d\u2019ell (el caporal Subirats<\/em>) la il\u00b7lusi\u00f3 que tenia per la seva promesa, una tal Fineta, de professi\u00f3 perruquera, de Manresa de qui mol sovint ens parlava\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abRecordo el fet de dos bessons del carrer d\u2019Urgell de Manresa de cognom Davant a un dels quals va impactar-li una bala perduda, justament al percutor d\u2019una de les bombes de m\u00e0 de les que portava penjades a la cintura com gaireb\u00e9 tots les port\u00e0vem; va obrir-li el ventrell completament per\u00f2 va quedar viu i, repenjat en un petit marge, anava cridant que alg\u00fa tingu\u00e9s pietat d\u2019ell i l\u2019acab\u00e9s de matar que ja es donava compte que no podia pas viure ni curar, per pietat! […] va durar aquesta situaci\u00f3 poc m\u00e9s d\u2019una hora i les mosques voleiaven entorn d\u2019aquest i molts altres drames dantescos\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abCamaradas, para que os persuad\u00e1is que en el Ej\u00e9rcito Popular la justicia es igual para todos, vosotros soldados vais a efectuar una ejecuci\u00f3n por fusilamiento de gente cobarde e indisciplinada que, por dejar de obedecer las \u00f3rdenes que se les dieron, han sido causa de muchas bajas en el combate de hoy. Vais a fusilar a vuestros propios capitanes y comisarios de la segunda y cuarta compa\u00f1\u00eda confiando sirva de ejemplo y est\u00edmulo para todos<\/em>\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abDels que fugen, algun se n\u2019escapa […] Vaig albirar el tra\u00e7at del cam\u00ed solar, est a oest, i vaig prendre consci\u00e8ncia que jo havia d\u2019emprendre el cam\u00ed oposat a la ruta solar, o sigui des de l\u2019oest cap a l\u2019est, que per dir-ho d\u2019altra manera, la meva caminada hauria de tenir direcci\u00f3 de ponent cap a llevant i amb aquest convenciment faig l\u2019inici de la traject\u00f2ria de la meva escapada\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abPer molt que volia accelerar la caminada, l\u2019\u00faltim \u00e0pat que havia fet amb aquella resta de retall de cansalada ja donava senyals d\u2019esgotament energ\u00e8tic i el meu cos acusava els s\u00edmptomes de flaquesa i l\u2019av\u00eds de que era prec\u00eds un descans de rep\u00f2s especial, pensant en dem\u00e0, un altre dia, ajudant D\u00e9u\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abConven\u00e7ut que els consells d\u2019aquell bon pastor eren ben assenyats i eixits de la seva aut\u00e8ntica bona fe de persona ben arrelada a la terra, vaig seguir el seu consell. Resultat: tal com m\u2019havia descrit, vaig \u00e9sser molt ben rebut en aquella masia (de Biosca<\/em>), varen fer-me una sopa escaldada amb un ou, un plat de patates i un tall de cansalada, pa i vi i per dormir, varen acompanyar-me a un petit paller allunyat de la casa perqu\u00e8, em digueren, que sovint tenien registres de gent que els denunciava perqu\u00e8 els seus fills i parents no estaven al front i aix\u00f2 podria resultar perill\u00f3s per a mi mateix si s\u2019esqueia\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAquella senyora, bo i traient-se d\u2019aquell sobre que portava a les mans una petita foto carnet, va suplicar-me si podia donar-li alguna novetat d\u2019aquell noi de la foto que era el seu fill i feia molts dies que no en sabia cap not\u00edcia. Davant la cara angoixada d\u2019aquella pobra mare no vaig tenir altre recurs que seleccionar un petit assortit d\u2019arguments amb la intenci\u00f3 de tranquil\u00b7litzar-la\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abTamb\u00e9 va dir-me l\u2019oncle Andreu: -Avui surt una expedici\u00f3 de gent que se\u2019n van cap a Fran\u00e7a; no podries pas formar-ne part, ni per salut, ni per preparaci\u00f3 d\u2019equipament, ni pel comprom\u00eds previ amb els responsables del guiatge; s\u2019han de fer les coses planificades, b\u00e9, i pensar que dem\u00e0 ser\u00e0 un altre dia gr\u00e0cies a D\u00e9u.\u00bb<\/p>\n \u00abAfegia l\u2019oncle Andreu: \u201calmenys aqu\u00ed per ara no hi arriben les bales, trobar\u00e0s aliments sans i beguda, acomodament com si fossis a casa, aprofita\u2019t”. Efectivament: un bon llit parat amb matal\u00e0s i coix\u00ed, llen\u00e7ols blancs i manta, tot net, bon servei de menjar i beure i molta bona companyia familiar, incl\u00f2s serveis de taula, neteges i roba.<\/p>\n Naturalment que aquesta c\u00f2moda situaci\u00f3 inicial era perillosa i acceptada de l\u2019\u00fanica forma que podia fer-se: com una etapa provisional, o sigui, per esperar una altra instal\u00b7laci\u00f3 m\u00e9s segura. Acceptada aix\u00ed, des del nou llit, bo i donant-ne gr\u00e0cies a D\u00e9u, vaig trobar un bon son!\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abEn arribar a la barraca-balma, v\u00e0rem descarregar-nos i sortint a fora, seg\u00e0rem uns feixos de fanals secs que a les fosques no era pas massa f\u00e0cil de veure si era sec o verd el fanal que amb l\u2019oncle Andreu, pacientment, v\u00e0rem muntar una mena de matal\u00e0s i a sobre hi pos\u00e0rem, una manta doblegada mig pel fanal i la meitat superior per abrigall, tamb\u00e9 hi v\u00e0rem guarnir un coix\u00ed per al cap i despr\u00e9s d\u2019intercanviar-nos consignes i recomanacions, l\u2019oncle Andreu va retornar al poble i jo vaig disposar-me a descansar a la per mi nova llar del Clot de Matacans\u00bb.<\/p>\n \u00ab[…] i mentre efectu\u00e0vem les presentacions de rigor, varen entrar un tropell de quatre o cinc moros, armats i carregats de bombes de m\u00e0 que, intimidant-nos … van fer requisa de tot el que va semblar-los d\u2019algun valor: rellotges, carteres, cinturons, anells, medalles […]\u00bb<\/p>\n \u00abUn d\u2019aquests soldats parlava catal\u00e0 i aviat v\u00e0rem veure que la seva \u00fanica obsessi\u00f3 no era pas parlar amb nosaltres sin\u00f3 veure qu\u00e8 port\u00e0vem a sobre o d\u2019equipatge per tal de ser-nos requisat tot lo que podia ser del seu agrado o capritx!\u00bb<\/p>\n <\/p>\n \u00ab[…] emoci\u00f3 que ja som a Manresa! Carretera de Vic, Muralla del Carme, pla\u00e7a Sant Dom\u00e8nec, i aqu\u00ed ve l\u2019inesperat i millor des del meu alliberament: som exhibits a la pla\u00e7a Sant Dom\u00e8nec, el lloc m\u00e9s c\u00e8ntric de la meva estimada ciutat, escortats pels nostres gu\u00e0rdies, davant d\u2019un p\u00fablic manres\u00e0, com uns presoners indiscriminats i sense deixar-nos parlar amb ning\u00fa […] per\u00f2 de sobte, d\u2019entre aquell p\u00fablic tan variat que es contemplava, vaig sentir la veu de la meva germana, la Neus! (e.p.r) que va cridar-me: Paco!, oi que ets el Paco? I ets viu! Va penjar-se al meu coll. Feia prop d\u2019un any que no tenia not\u00edcies meves, des d\u2019aquell estrany comunicat de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 que deia: \u201cdesaparecido en combate\u201d\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAquell aval pol\u00edtic que va alliberar-me del meu cautiveri, obtingut i facilitat pel meu tiet Francisco, va venir a trav\u00e9s d\u2019un amic seu falangista agra\u00eft de favors rebuts i que casualment coneixia els de casa meva perqu\u00e8 era client de la lleteria de casa i jo mateix que els havia servit la llet a domicili, coneixia els seus fills m\u00e9s joves que jo i an\u00e0vem al mateix col\u00b7legi de La Salle\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00ab[…] i comen\u00e7aven a compar\u00e8ixer tots els meus enyorats familiars que m\u2019esperaven des d\u2019un m\u00f3n tan diferent del que jo procedia i estaven com jo \u00e0vids d\u2019abra\u00e7ar-me i petonejar-me, per\u00f2 jo, conscient que no tenia pas dret a fer-los participar de la mis\u00e8ria parasit\u00e0ria que portava a sobre, vaig cridar: \u201cAparteu-vos de mi que vaig molt brut, enva\u00eft de la mis\u00e8ria pollosa, per favor no us apropeu a la meva roba! … vaig sentir que el meu pare deia: -Passa al menjador on hi ha preparat un bugader amb aigua, tovallola, draps i una ampolla d\u2019alcohol i una muda de roba interior i una altra de vestir […]\u00bb<\/p>\n <\/p>\n \u00ab[…] (A Cervera<\/em>) varen fer-nos \u201chostatjar\u201d a tots els transportats dintre un magatzem de ciment que hi havia molt a prop de la mateixa estaci\u00f3. La perspectiva d\u2019aquest destinament no era pas massa bona perqu\u00e8 en aquest mateix magatzem, que batej\u00e0rem amb el nom d\u2019Hotel Ciment, hi trob\u00e0rem ja l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019una colla de presoners de guerra, malalts uns, ferits d\u2019altres i gaireb\u00e9 tots bruts, estripats, barbuts […]\u00bb<\/p>\n \u00ab[…] i l\u2019atmosfera s\u2019anava contaminant de pols de ciment i tota mena de pudors i brut\u00edcies, agreujats encara m\u00e9s pel ser d\u2019una sola \u201cturca\u201d ([…] una cambra o depend\u00e8ncia per a descarregar-nos de les nostres necessitats fisiol\u00f2giques per\u00f2 sense altra instal\u00b7laci\u00f3 que un senzill forat a terra…). I a m\u00e9s era l\u2019\u00fanica en \u00fas per a aquella multitud i que no podies ni apropar-t\u2019hi perqu\u00e8 la brut\u00edcia s\u2019estenia per tot arreu i si cercaves allunyar-te de la turca, anaves a parar a la boira cimentera que et deixava el nas i els pulmons com una pastera formigonera; podies sortir al pati per respirar per\u00f2 aquell que no coneix com \u00e9s l\u2019aire de la Segarra, ja ho apr\u00e8n de seguida i no t\u00e9 m\u00e9s remei que tornar a dintre el magatzem de ciment si no vol morir congelat pel gebre o amb un refredat en grau de pulmonia\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abPer fi les ordres van arribar: -No quedan plazas disponibles en ning\u00fan cuartel de Ceuta […]Tienen que seguir rumbo a Melilla […]. I recordem aquella data d\u2019arribada al port de Melilla: 18 d\u2019abril de 1939\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abLa primera nit ja va avisar de la cadena de mol\u00e8sties que ens esperaven en aquell pa\u00eds i que era igual que dormissis amb aquell llit de taulons i suports de ferro com directament per terra d\u2019aquells barracons mal pavimentat de panots ja molt vells i avariats. Tot era molt dur i molt inc\u00f2mode per\u00f2 el m\u00e9s inc\u00f2mode i torturador fou una plaga de xinxes que no s\u00e9 pas d\u2019on sortien per\u00f2 s\u00ed com picaven […]\u00bb<\/p>\n <\/p>\n \u00abEfectivament, tots els nostres comandaments oficials, suboficials i fins el \u201cmestre armer\u201d, tots anaven saturats d\u2019aquest aire despreciatiu sobre nosaltres, sense pensar-se gens en classificar-nos de \u201crojo-separatistas\u201d i altres prebendes com advertir-nos que a la primera paraula que sentirien dels nostres llavis en catal\u00e0 \u201cse nos caer\u00eda el pelo\u201d, seguida de prevenci\u00f3 amb l\u2019ingr\u00e9s al calab\u00f3s, i aviat varen demostrar com era f\u00e0cil posar-ho en pr\u00e0ctica\u00bb.<\/p>\n <\/p>\nFragments destacats de les mem\u00f2ries del \u201cbiber\u00f3\u201d Francesc Terra Busquet<\/a><\/strong><\/h3>\n