{"id":72126,"date":"2019-09-26T12:39:38","date_gmt":"2019-09-26T11:39:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72126"},"modified":"2021-10-12T23:37:53","modified_gmt":"2021-10-12T22:37:53","slug":"antoni-quintana-torres-i-lagrupacio-de-supervivents-de-la-lleva-del-bibero","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/antoni-quintana-torres-i-lagrupacio-de-supervivents-de-la-lleva-del-bibero\/","title":{"rendered":"Antoni Quintana Torres i l’Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3"},"content":{"rendered":"

Antoni Quintana i l’Agrupaci\u00f3<\/a><\/p>\n

Video on Quintana Torres explica la hist\u00f2ria de l’Agrupaci\u00f3<\/a><\/p>\n

Fotografies i documents<\/a><\/p>\n

Fotografies d’algunes trobades de l’Associaci\u00f3<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Antoni Quintana i Torres (Capellades, 20 abril 1920 \u2013 Manresa, 26 desembre 2007), va ser president de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3-41 des de la fundaci\u00f3 de l\u2019entitat el 27 de febrer del 1983 a Igualada fins el seu dec\u00e9s, la matinada de Sant Esteve del 2007 a Manresa. Va ser combatent de la 84a Brigada Mixta de la 60a Divisi\u00f3; va lluitar al front del Segre i de l\u2019Ebre, al sector de Vilalba dels Arcs, a la posici\u00f3 de Punta Targa, que fou atacada pels carlins del Ter\u00e7 de Nostra Senyora de Montserrat el 19 d\u2019agost del 1938.<\/p>\n

Submergit en el devessall hum\u00e0 de la retirada, \u00abels rostres cansats i desfigurats<\/em>\u00bb dels que s\u00ed que prenien amb tristesa el cam\u00ed de l\u2019exili el van \u00abespantar<\/em>\u00bb, va tornar enrere fins a Arb\u00facies on es va lliurar als guanyadors. D\u2019all\u00e0 el van retornar a Capellades on l\u2019esperava un viatge al camp de concentraci\u00f3 de Sant Joan d\u2019Horta, Barcelona, la depuraci\u00f3 i les viv\u00e8ncies de la repressi\u00f3, \u00abm\u00e9s dificultosa, fins i tot, que la guerra<\/em>\u00bb.[1]<\/a><\/p>\n

Sastre, treballador de la companyia el\u00e8ctrica FASA i posterior l\u2019An\u00f2nima, periodista literari i gr\u00e0fic per vocaci\u00f3, li arriba la jubilaci\u00f3 l\u2019any 1982 i adre\u00e7\u00e0 la seva for\u00e7a vital a recuperar la mem\u00f2ria hist\u00f2rica d\u2019aquells joves biberons, morts o supervivents; fer-los eixir de l\u2019ostracisme i la repressi\u00f3 a qu\u00e8 els havien sotm\u00e8s gaireb\u00e9 mig segle de franquisme i dels silencis i l\u2019anonimat a qu\u00e8 els sotmetia el nou r\u00e8gim democr\u00e0tic. El juliol de 1982 La Vanguardia, l\u2019Avui i El Correo Catal\u00e1n publiquen una carta breu signada per Quintana en qu\u00e8 llan\u00e7a la idea de \u00abcelebrar una diada especial o trobada<\/em>\u00bb dels biberons del 1920.<\/p>\n

L\u2019indret triat per a fer la trobada era Capellades, la poblaci\u00f3 natal de Quintana; no est\u00e0 sol, formen part de la comissi\u00f3 organitzadora, Antoni Freixedes, Alfons Busquet, Josep Oliveras Mu\u00f1oz i Josep Maria Llad\u00f3. La data triada va ser el 3 d\u2019octubre del 1982 i l\u2019\u00e8xit va superar les expectatives: 307 biberons i 412 familiars; en total, 719 persones procedents de 52 poblacions de Catalunya; 650 comensals van participar de l\u2019\u00e0pat de germanor. En aquesta trobada, es nomen\u00e0 al papa Joan Pau II, nascut tamb\u00e9 el 1920, \u00abBiber\u00f3 adoptiu\u00bb, i el pont\u00edfex respongu\u00e9 amb una \u00abbenedicci\u00f3 apost\u00f2lica\u00bb a los \u00abSupervivientes Quinta Biber\u00f3n\u00bb.<\/p>\n

El ress\u00f2 obtingut entre el col\u00b7lectiu de biberons supervivents propici\u00e0 el naixement de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3-41 a Igualada el 23 de febrer del 1983; Antoni Quintana Torres en va ser triat president, tasca que desenvoluparia durant 25 anys. En el primer par\u00e0graf de la Declaraci\u00f3 de principis del mateix any es diu que: \u00abAquesta Agrupaci\u00f3 vol donar acollida a tots aquells que havent fet la guerra \u2014sense distinci\u00f3 de cant\u00f3\u2014, vulguin aplegar-se tots junts, una vegada l\u2019any, en una Trobada per perdurar el companyerisme i els records de tot all\u00f2 que, de tot cor, desitgem que no tinguin repetici\u00f3\u00bb. <\/em><\/p>\n

En una entrevista signada pel periodista Joan Piqu\u00e9, Quintana explica el com i el perqu\u00e8 del naixement de l\u2019Agrupaci\u00f3: \u00abVa ser un cop instaurada la democr\u00e0cia. Durant la dictadura, naturalment, no ens haurien autoritzat a fer l\u2019Agrupaci\u00f3. Quan em vaig jubilar, em van voler conv\u00e8ncer perqu\u00e8 entr\u00e9s a Just\u00edcia i Pau. Per\u00f2 a mi em va semblar que seria interessant<\/em> treballar pels nois que vam anar al front i per explicar la nostra experi\u00e8ncia. Aleshores vam decidir, amb altres companys, formar l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3<\/em>\u00bb.[2]<\/a><\/p>\n

L\u2019any 1992 el nombre de biberons inscrits a l\u2019Agrupaci\u00f3 era de 3.160. El creixement de l\u2019entitat va ser r\u00e0pid. Els primer anys, fins l\u2019agost de 1983, els inscrits van ser 889, dos anys despr\u00e9s, ja havien doblat el nombre. En aquesta \u00e8poca, Antoni Quintana, arribava a contestar unes 40 cartes di\u00e0ries adre\u00e7ades als nous membres. Els dirigents de l\u2019entitat van preveure fins i tot el model d\u2019extinci\u00f3, aquesta es produiria en el moment que nom\u00e9s quedessin deu biberons inscrits vius. L\u2019Agrupaci\u00f3 es va dissoldre el 2014. El darrer acte va ser un acci\u00f3 de gr\u00e0cies a la Verge de Montserrat el 3 de maig. L\u2019acte el va presidir Pere Godall, acompanyat d\u2019una quinzena de supervivents.<\/p>\n

Elaboraci\u00f3 d\u2019un cens de biberons i accions d\u2019ajuda m\u00fatua<\/h2>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s de la muni\u00f3 de trobades anuals, la IX de Barcelona de 1990 congreg\u00e0 uns 6.000 assistents i uns 1.600 comensals que es van aplegar al Born, l\u2019Agrupaci\u00f3 dedic\u00e0 temps i esfor\u00e7os a elaborar el llistat de biberons i les seves circumst\u00e0ncies. A l\u2019efecte es van confeccionar unes fitxes personals on es feia constar les dades del biber\u00f3 supervivent, les unitats on va combatre als dos ex\u00e8rcits, els camps de concentraci\u00f3 i els batallons de treballadors on els van enquadrar si es va donar els cas. Aquesta base de dades va facilitar el retrobament entre companys d\u2019armes i tamb\u00e9 informaci\u00f3 als familiars dels biberons morts en combat que en alguns casos van poder saber fins i tot el punt exacte de la mort. Les dades recollides van servir tamb\u00e9 per apuntalar demandes de vidu\u00eftat davant la Just\u00edcia a fi efecte de poder cobrar pensions en casos en qu\u00e8 el biber\u00f3 havia estat donat per desaparegut per\u00f2 sobre la mort del qual no hi havia rastre documental. El maig del 1993 es va engegar una iniciativa anomenada \u00abEl company per al company\u00bb encarada a ajudar els biberons menys afavorits socialment.<\/p>\n

Accions per al record<\/h2>\n

El 31 de maig del 1987 s\u2019inaugur\u00e0 la Tomba de Camarasa, cedida a perpetu\u00eftat per l\u2019Ajuntament d\u2019aquesta poblaci\u00f3 a l\u2019Agrupaci\u00f3 amb data del 12 d\u2019agost del 1987. Aquest monument, promogut per la delegaci\u00f3 de Lleida de l\u2019entitat, recorda la tr\u00e0gica successi\u00f3 de fets b\u00e8l\u00b7lics que van oc\u00f3rrer al voltant del mes de juny de 1938 en la zona del Merengue, en el front de Balaguer. A la Tomba hi ha enterrats, segon s\u2019explica en el full informatiu de maig del 2007, uns vuit-cents combatents d\u2019ambd\u00f3s b\u00e0ndols, molts d\u2019ells biberons. Les despulles es van recuperar de la fossa comuna localitzada a la finca Cabecer\u00e1n situada en el municipi de Camarasa.<\/p>\n

Dos anys despr\u00e9s, el 19 de setembre del 1989, emp\u00e8s des del territori per Josep Florit i Pere Godall, s\u2019inaugura l\u2019obra m\u00e9s costosa de les promogudes per l\u2019Agrupaci\u00f3: el Monument als combatents de la Batalla de l\u2019Ebre situat a la cota 705 al paratge de la Punta Alta de la Serra de P\u00e0ndols, en el terme municipal del Pinell de Brai.<\/p>\n

Aquest monument, avui de titularitat p\u00fablica, s\u2019ha convertit en un dels centres de pelegrinatge per als familiars dels que hi van lluitar i per als interessats en els fets de la Batalla de l\u2019Ebre. Aix\u00ed ho descriu Josep Florit: \u00abEl Monument de la Pau quedava instal\u00b7lat a perpetu\u00eftat al seu grandi\u00f3s lloc! All\u00e0 on la guerra va ocasionar tantes p\u00e8rdues de vides humanes, deixat tantes mares sense fills, sense germans, sense marits, all\u00e0 on la sang d\u2019uns germans va escampar-se amb tanta abund\u00e0ncia i cruesa\u00bb. <\/em>Antoni Quintana en la seva salutaci\u00f3 com a president de l\u2019Agrupaci\u00f3 publicada en el programa de la inauguraci\u00f3, ressalta que el monument \u00e9s \u00abdedicat a tots els que moriren en la lluita, sense distinci\u00f3 de b\u00e0ndols en els que els toc\u00e0 lluitar\u00bb.<\/em><\/p>\n

El comiat d\u2019Antoni Quintana Torres<\/h2>\n

Els darrers temps, una salut delicada va marcar la vida d\u2019Antoni Quintana Torres. La darrera trobada a la qual va prendre part va ser la XXVI celebrada el 2 de maig del 2007 a Valls. En el seu text reprodu\u00eft en el programa d\u2019actes va tenir un record per al poeta vallenc i membre de la lleva, Dani Ventura i Sol\u00e9, autor de l\u2019himne dels biberons, ja absent.<\/p>\n

El 18 desembre de 2007, hospitalitzat, escrivia aquesta carta de comiat: \u00abEstimats Biberons, i tots els que m\u2019estimeu: Com que el meu estat de salut no \u00e9s estable, deixo en nom de D\u00e9u i dels homes el despedir-me i proposar una nova Junta Directiva, que podria ser la seg\u00fcent: President: Francesc Bardera i Mass\u00f3, Vicepresident: Pere Godall i Gandia, Secretari: Josep M. Llad\u00f3 i Le\u00f3n i Delegat de Premsa: Miquel Morera i Darbra. Ara b\u00e9, entre vosaltres, teniu la facultat de nombrar altres d\u2019aquesta Junta Directiva, que es vegi en cor de portar a terme la vida cultural, espiritual i econ\u00f2mica de la nostra entitat. Moltes gr\u00e0cies a tots. Firmat: Antoni Quintana i Torres. President de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3-41<\/em>.\u00bb[3]<\/a><\/p>\n

Quintana moria la matinada de Sant Esteve. \u00abFins a Capellades es traslladen supervivents de la Lleva del 41 d\u2019arreu de Catalunya, entre els quals Godall (Pere, vicepresident), trastocat com tots per la not\u00edcia. La bandera, ja m\u00edtica, de l\u2019Agrupaci\u00f3, desposse\u00efda del seu pal, cobreix el f\u00e8retre. En un temple ple de gom a gom, quatre capellans, moss\u00e8n Josep Llaurad\u00f3 un d\u2019ells, oficien la missa. Morera (Miquel, delegat de premsa) encara recorda amb ll\u00e0grimes als ulls i veu trencada les paraules sentides que va transmetre durant la cerim\u00f2nia: \u201cHem perdut el nostre President, el nostre Comandant en Cap, per\u00f2 sobretot el gran amic. L\u2019Antoni tenia el cap clar per prendre decisions i ho ha demostrat fins a l\u2019\u00faltim moment amb la serenor que ha enfrontat el seu trasp\u00e0s. Sabia evitar desavinences i il\u00b7lusionar-nos amb els projectes, per treballar tots fent pinya. Ha estat una persona positiva, animosa, engrescadora: el cos i l\u2019\u00e0nima de la nostra Agrupaci\u00f3\u201d. Morera demana que s\u2019uneixi el seu record amb un homenatge a tots els companys caiguts, expressa el condol a la fam\u00edlia en nom de l\u2019entitat i s\u2019acomiada, per \u00faltim cop: \u201cAd\u00e9u President, ad\u00e9u company, ad\u00e9u amic. Ad\u00e9u Toni. Que reposis amb la pau que sempre has somiat i que tens ben merescuda. Ad\u00e9u per sempre<\/em>\u00bb.[4]<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/a> Veg. BLAYA, Carles. \u00abL\u2019ull damunt Manresa\u00bb, a Regi\u00f37<\/em>, 8-1-2000, amb fotografies del mateix Quintana i de Jordi Serarols.<\/p>\n

[2]<\/a> PIQU\u00c9, Joan. Regi\u00f37 el 23 d\u2019abril del 2002, p\u00e0g. 8.<\/p>\n

[3]<\/a> CARALT GIM\u00c9NEZ, Andreu (2017). 3.669 biberons: hist\u00f2ria de l’Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3-41, p\u00e0g. 135. Ed. Generalitat de Catalunya Departament d\u2019Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transpar\u00e8ncia. Barcelona.<\/p>\n

[4]<\/a> \u00cddem., p\u00e0g. 136.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>V\u00eddeo on Antoni Quintana Torres explica la historia de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3<\/strong><\/h2>\n

<\/a><\/h2>\n