Data: 23-11-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
La cosa que s’assembla m\u00e9s a Par\u00eds \u00e9s una bona fotografia de Par\u00eds mateix. I si, en lloc d’una fotografia, us podeu oferir un reportatge cinematogr\u00e0fic que recull algun dels aspectes de la gran ciutat, aleshores la il\u00b7lusi\u00f3 ser\u00e0 completa. Perqu\u00e8 la llum de Par\u00eds \u00e9s una llum cinematogr\u00e0fica.<\/p>\n
Cal dir que aix\u00f2 no ha estat pas f\u00e0cil d’aconseguir; l’art i la Natura han hagut de treballar en una estreta col\u00b7laboraci\u00f3. Aix\u00ed, per exemple, els dies que la boira est\u00e0 de vacances, Par\u00eds ofereix una flonja cortina de n\u00favols, que \u00e9s l’encarregada de filtrar la llum pel mateix procediment dels llen\u00e7ols que feien de sostre a les galeries dels fot\u00f2grafs de la bona \u00e8poca. Tota la gamma de grisos que caben entre el negre pur i el blanc m\u00e9s desmaiat \u00e9s posada en valor i ni un sol mat\u00eds escapar\u00e0 a l’ull meticul\u00f3s de l’objectiu fotogr\u00e0fic.<\/p>\n
Amb la llum -\u00e9s clar- no n’hi havia prou. Calia que no desentonessin les pedres, els arbres ni l’eura que s’arrapa a l’ombra dels monuments venerables. Una coloraina violenta, com la de Barcelona o de Marsella, hauria fet impossible l’harmonia en gris de la llum i els objectes. Per aix\u00f2 els carreus de Notre Dame s\u00f3n negres i blancs i els arbres que vetllen la marxa lenta del Sena es vesteixen de colors austers, com uns vells senyors que han tingut un gran dol a la fam\u00edlia.<\/p>\n
Perqu\u00e8 les fotografies de Par\u00eds fossin una reproducci\u00f3 aut\u00e8ntica de la ciutat solament els faltava parlar. Aquest darrer detall fou satisfact\u00f2riament solventat amb l’aparici\u00f3 del cinema sonor. Ara, aneu pels carrers i davant dels vostres ulls passen els metres de cel\u00b7luloide d’un reportatge de “Path\u00e9 Journal”. Per\u00f2 la vista es fatiga i, per reposar, entreu en un cinema d’actualitats. Sobre el llen\u00e7 apareix M. Lebrun, l’Arc de l’Estrella, l’enderrocament del Trocadero. \u00c9s com si hagu\u00e9ssiu tret el cap per una finestra molt ben situada. Si a la sala plogu\u00e9s una mica, creur\u00edeu que el fals Par\u00eds \u00e9s el del carrer…<\/p>\n
Despr\u00e9s, s’encenen els llums. Citr\u00f6en, des de l’altre m\u00f3n, encara escriu sobre la nit de la Torre Eiffel. A totes les cantonades la publicitat lluminosa llan\u00e7a el seu castell de focs. L’asfalt, negre i brillant, recull la taca vermella que ha degotat d’algun anunci “Neon”. Els extres del gran film circulen atrafegats, per\u00f2 amb tota naturalitat, a les ordres del “metteur” en escena, que arranja el moviment des de l’altra trona de la pla\u00e7a de l’\u00d2pera.<\/p>\n
Ah, la bella pel\u00b7l\u00edcula… Per retrobar la realitat, no us queda altre recurs que entrar en un teatre.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-74793","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/74793","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}