Data: 18-7-1936
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Finalment, el comentarista de “La Veu” ha cregut arribada l’hora de dir alguna coseta sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la qual ens hem ocupat en els nostres darrers articles. El comentarista de “La Veu”, naturalment, no ignora el conjunt ni el detall de les incid\u00e8ncies provocades dintre i fora del terreny period\u00edstic, per la nostra campanya contra el terrorisme. El comentarista de “La Veu” sap el que hem dit de nosaltres, sap el que ha dit la “Soli” i ha de saber -suposo- tot el que hi ha de vergony\u00f3s i de dram\u00e0tic darrera d’aquestes baralles de diaris.<\/p>\n
Tot aix\u00f2, per\u00f2, no interessa al senyor Brunet. Periodista especialitzat en el pamflet i en la prosa de combat, home valent\u00edssim quan es tracta d’insultar algun personatge de tercer ordre de l’Esquerra Republicana de Catalunya, el comentarista de “La Veu” se’ns torna d’una mansuetud i d’una prud\u00e8ncia exemplars ara que \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de parlar dels pistolers, dels que els paguen, dels que els organitzen; ara que \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de parlar de les falles d’una just\u00edcia pr\u00e0cticament inoperant; ara que \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de crear un redre\u00e7ament civil contra el terrorisme i contra la impunitat dels professionals del crim.<\/p>\n
El senyor Brunet ha considerat que, en aquests instants, la posici\u00f3 que, en tant que redactor destacat d’un diari conservador, li convenia adoptar, era aprendre’s la cosa pel cant\u00f3 humor\u00edstic. S\u00ed: al senyor Brunet no li interessa res de la part viva del problema. L’\u00fanic que en tot aquest afer, li crida l’atenci\u00f3, \u00e9s que el nostre estil, que abans era “fresc com una rosa” -s\u00f3n paraules seves- ara s’ha tornat “trist”, “s\u00f2rdid”, i constata que “no sap per qu\u00e8”, he decidit sotmetre els meus lectors “a r\u00e8gim de cad\u00e0ver diari”. El comentarista de “La Veu” se n’estranya i sembla que ho lamenta. La “tristesa” que destil\u00b7la la meva prosa l’ha corpr\u00e8s”. “Al comentarista publicitari -diu- ja no sabem per on agafar-lo”.<\/p>\n
\u00bfI al senyor Brunet, per on l’agafarem? \u00bfPer on l’agafaran els seus coreligionaris de la Lliga? Davant del problema plantejat per la nostra campanya \u00bfno se li acut altra cosa que despenjar-se amb aquestes filigranes preciosistes i decadents? \u00bfQuan es dirimeix una q\u00fcesti\u00f3 que afecta l’ess\u00e8ncia mateixa de la vida i de la tranquil\u00b7litat de Catalunya, l’\u00fanic que t\u00e9 per dir \u00e9s que ens hem tornat tristois i f\u00fanebres? \u00bf\u00c9s aquesta la seva reacci\u00f3 de ciutad\u00e0, de catalanista, quan, des dels diaris, sortim alguns que, malgrat les amenaces, les persecucions i els perills, ens fem un deure i ens fem un honor de recollir i llan\u00e7ar al vent el crit d’indignaci\u00f3 de la ciutat?<\/p>\n
El senyor Brunet n’ha escrit de molt crespes, per\u00f2 amb l’article d’ahir ha batut tots els r\u00e8cords. Malgrat la rialleta suficient que l’il\u00b7lustra, malgrat l’abs\u00e8ncia de mots violents, aquest seu comentari \u00e9s la cosa m\u00e9s trista, m\u00e9s covarda, m\u00e9s infeli\u00e7 que mai hagi sortit de la seva ploma. \u00c9s un article d’aquells que classifiquen un home per tota la vida.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73881","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73881","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}