Data: 14-7-1936
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Ni una sola persona ben nascuda deixar\u00e0 de sentir en aquests moments la indignaci\u00f3 i la vergonya que provoquen els dos assassinats perpetrats a Madrid en la nit del diumenge al dilluns. Aquests crims, que s\u00f3n, de moment, els darrers d’una llarga s\u00e8rie que dura des de fa alguns mesos, impressionen tant pel drama cru, descarnat, d’un home indefens mort miserablement a trets, com per la transcend\u00e8ncia pol\u00edtica que els d\u00f3na la significaci\u00f3 de les v\u00edctimes.<\/p>\n
Quan un govern creu complir la seva missi\u00f3 dedicant una atenci\u00f3 consternada a la ca\u00e7a de l’home organitzada en ple carrer, quan no hi ha m\u00e9s llei que la de l’aud\u00e0cia, quan la just\u00edcia no funciona, quan la impunitat est\u00e0 a l’ordre del dia, el natural \u00e9s que esdevinguin fets com els que ara tothom lamenta. La gravetat de la situaci\u00f3 prov\u00e9, m\u00e9s que dels crims en si, de l’atmosfera, del clima pol\u00edtic que els fa possibles.<\/p>\n
Causes de tot aix\u00f2? Una de sola: la manca d’autoritat.<\/p>\n
Sembla que els homes responsables no es volen adonar de la transcend\u00e8ncia hist\u00f2rica dels moments que estem vivint. L’error comen\u00e7\u00e0 ja el mateix 14 d’abril de 1931, per\u00f2 aleshores era mig perdonable, perqu\u00e8 la Rep\u00fablica agaf\u00e0 desprevingut tothom. El que ja no t\u00b4excusa \u00e9s\u00a0 el que ve succeint des del 16 de febrer. Els republicans tenien i tenen el deure de saber qu\u00e8 volen. Per\u00f2 no n’hi ha prou amb les bones intencions: cal comptar amb la realitat. I quan es compta amb la realitat, t\u00e9 tanta import\u00e0ncia saber qu\u00e8 es vol fer com la manera de poder-ho fer. Quan vaig veure que l’endem\u00e0 mateix del triomf electoral del Front Popular els ministres republicans estaven preocupad\u00edssims per trobar la f\u00f3rmula jur\u00eddica que els permet\u00e9s posar en llibertat els presos pol\u00edtics, em va semblar que altra vegada s’havien equivocat: es pensaven, simplement, haver guanyat unes eleccions, i el que havia triomfat era una Revoluci\u00f3.<\/p>\n
Quan hi ha autoritat, quan hi ha un govern que governi, el terrorisme, l’anarquia, no tenen possibilitat d’exist\u00e8ncia. Per\u00f2 per a governar no es poden escamotejar els problemes: cal resoldre’ls. Aquestes solucions “h\u00e0bils”, destinades a ajornar indefinidament la soluci\u00f3 de les q\u00fcestions vives, s\u00f3n bones en \u00e8poca de calma i de tranquil\u00b7litat. En moments com els actuals, no, perqu\u00e8 aleshores els governants cauen fatalment, v\u00edctimes de llur feblesa i de llur indecisi\u00f3. I el m\u00e9s trist del cas \u00e9s que amb aquesta caiguda poden arrossegar les il\u00b7lusions i les esperances de tot un poble.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73878","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73878","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}