Data: 8-7-1936
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Com que el nombre d’articles que hem dedicat al problema del terrorisme a casa nostra ha agafat ja un cert volum -si no per la qualitat, almenys per la quantitat- potser seria hora de dir que els nostres escrits aspiren a alguna cosa m\u00e9s que a imitar el to llagrim\u00f3s, de plany in\u00fatil, que sol florir, de tant en tant, en l’editorial de la majoria dels nostres diaris. Aquesta mena d’elegies period\u00edstiques, plenes de llocs comuns i de frases fetes, escrites sense convicci\u00f3, formen part del protocol inconscientment establert que acompanya fins al cementiri les v\u00edctimes del flagell terrorista. Els diaris desenterren del calaix dels mals endre\u00e7os aquell article ple de pols, que ja publicaren l’any 1919 i que despr\u00e9s han repetit incansablement; les autoritats criden la seva oficial indignaci\u00f3 i diuen que prendran mesures sever\u00edssimes; el p\u00fablic, despr\u00e9s d’impressionar-se m\u00e9s o menys, acaba per fer una ganyota de f\u00e0stic, o de menyspreu, i r\u00e0pidament oblida.<\/p>\n
La part m\u00e9s lamentable d’aquesta trag\u00e8dia, la que li d\u00f3na una gravetat sense pal\u00b7liatius, \u00e9s que, en el fons, sense haver-nos-ho formulat, tots hem acabat per trobar una cosa natural l’exist\u00e8ncia activa del terrorisme. Podeu fer la prova, en qualsevol moment. Porteu, en un grup d’amics o de coneguts, la not\u00edcia que tal persona ha estat v\u00edctima d’un atemptat.<\/p>\n
La primera preocupaci\u00f3 dels que us escolten ser\u00e0 per saber si la persona afectada tenia alguna q\u00fcesti\u00f3 pendent amb la F.A.I. o -aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s recent- amb “Falange Espa\u00f1ola”. Si responeu afirmativament, dels llavis dels qui us escolten sortir\u00e0 un “Ah!” ple de tristes resson\u00e0ncies. Aquest “Ah!” vol dir que \u00e9s normal que un home que tenia q\u00fcestions amb la F.A.I. mori a mans dels pistolers, com \u00e9s natural que un aviador s’estavelli amb l’aparell, o que a un torejador l’agafi un brau.<\/p>\n
Un fatalisme depriment, de la pitjor mena, s’est\u00e9n aix\u00ed en totes les capes socials. Agafa des de les m\u00e9s altes autoritats fins al m\u00e9s modest dels ciutadans, passant per la Prefectura de Policia i Palau de Just\u00edcia. La premsa publica aquelles protestes desmaiades\u00a0 de les quals parl\u00e0vem en comen\u00e7ar, i tothom, els de dalt, els de baix i els d’entremig, col\u00b7laboren en la formaci\u00f3 d’aquesta especial\u00edssima atmosfera que permet l’actuaci\u00f3 i la impunitat de les bandes criminals. Proveu d’explicar aquest estat de coses a un estranger -a un estranger que vingui d’un pa\u00eds civilitzat, s’ent\u00e9n-. el primer que us dir\u00e0, ser\u00e0 una cosa que potser trobareu pueril:<\/p>\n
– \u00bfI com \u00e9s que les autoritats ho permeten?<\/p>\n
S\u00ed, penseu-hi b\u00e9, \u00e9s aix\u00f2. S\u00f3n veritats de Monsieur de La Palisse; \u00bfCom \u00e9s que les autoritats ho permeten? Perqu\u00e8 \u00e9s evident, de tota evid\u00e8ncia, que el terrorisme existeix a casa nostra perqu\u00e8 no hi ha hagut mai ning\u00fa que, des del poder, es propos\u00e9s acabar-lo. \u00c9s d’aix\u00f2 del que vull conv\u00e8ncer als meus lectors; que si Barcelona est\u00e0 infectada de pistolers \u00e9s perqu\u00e8 a tots plegats ens dona la gana que aix\u00ed sigui. No es tracta, ni molt menys, de cap problema insoluble. \u00c9s un senzill problema de policia i de Just\u00edcia, sostingut, aix\u00f2 s\u00ed, per una ferma voluntat de govern. \u00a1No hi ha misteri, senyors! Tots sabem qui s\u00f3n els assassins, qui els mant\u00e9, qui els ajuda, qui els organitza. \u00bfPer qu\u00e8, doncs, hem de tolerar que segueixin existint?<\/p>\n
La sang de totes les v\u00edctimes, de les que hi ha hagut i de les que hi haur\u00e0, caur\u00e0 damunt dels governants que, podent-ho fer, no tingueren el valor ni el patriotisme de posar terme a un estat de coses que constitueix la m\u00e9s gran vergonya del pa\u00eds.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73875","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73875","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}