{"id":73869,"date":"1936-07-01T16:06:51","date_gmt":"1936-07-01T15:06:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/?post_type=articles&#038;p=73869"},"modified":"2026-04-13T17:46:54","modified_gmt":"2026-04-13T16:46:54","slug":"comentari-de-les-9-i-5","status":"publish","type":"articles","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/articles\/comentari-de-les-9-i-5\/","title":{"rendered":"Comentari de les 9 i 5"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: right;\">Data: 1-7-1936<br \/>\nPublicaci\u00f3: El Be Negre<\/p>\n<p>En un ambient d&#8217;apoteosi va acabar, avui fa uns quants dies, ni m\u00e9s ni menys, la divuitena Volta Ciclista a Catalunya. La grandiositat de l&#8217;espectacle, aquell estol de ciclistes infatigables, avan\u00e7ant per damunt de les blanques i, naturalment, polsoses carreteres del pa\u00eds sota un cel intensament blau, tan blau com l&#8217;an\u00eds del mateix nom que, com el que us parla, presenta la Fassina Catalana de l&#8217;honorable senyor Momplet, la grandiositat, d\u00e8iem, de l&#8217;espectacle \u00e9s d&#8217;uns tons massa brillants perqu\u00e8 nosaltres li dediquem la negra flor de l&#8217;oblit.<\/p>\n<p>El ciclisme, naturalment, \u00e9s un esport, per\u00f2 nosaltres, que procurem esguardar les coses a trav\u00e9s de l&#8217;ull inquisidor del comentarista professional, aquest fet ens deixa vagament insensible. \u00c9s per aix\u00f2 i res m\u00e9s que per aix\u00f2, que el qui us parla, intentar\u00e0 fer desfilar per davant dels vostres ulls i a trav\u00e9s de l&#8217;\u00fanica televisi\u00f3 en vig\u00e8ncia a les emissores del pa\u00eds, em refereixo a la imatge liter\u00e0ria, totes aquelles emanacions pol\u00edtiques que giren o, m\u00e9s concretament, que podrien girar entorn d&#8217;unes rodes ciclistes durant la Volta a Catalunya que hem celebrat joiosament sota el sol implacable del mes de juny.<\/p>\n<p>Ja s\u00e9 que aquesta mena de confessions al radioient l&#8217;acostumen a esverar una mica, per\u00f2 m\u00e9s val que no ens enganyem. El ciclisme, senyores i senyors, em sembla cridat a escalar cims molt m\u00e9s humans que el de l&#8217;Ordal i a conquistar metes molt m\u00e9s denses en patriotisme que no pas les de Lleida i del Parc de Montju\u00efc, posem per cas. El ciclisme, posat al servei del Govern de Catalunya, o per explicar-ho amb m\u00e9s precisi\u00f3, la Volta Ciclista a Catalunya, efectuada per l&#8217;honorable President i els consellers de la Generalitat, esdevindria una nota fresca, alegre i optimista, damunt la qual podrien bastir-se les solucions m\u00e9s transparents, unes aut\u00e8ntiques solucions de cel\u00b7lofana.<\/p>\n<p>No precisa pas una imaginaci\u00f3 gaire feli\u00e7 per projectar damunt l&#8217;asfalt de qualsevol de les nostres carreteres la futura caravana multicolor dels ciclistes que avui regeixen els destins de Catalunya, tot pressentint, naturalment, l&#8217;apoteosi euf\u00f2ric de les arribades.<\/p>\n<p>&#8211; Qui va al davant?<\/p>\n<p>&#8211; Gassol!<\/p>\n<p>Les dames ripolinades, naturalment, i amb una canya de gelat a la boca, els banyistes, els sensefeina, els vaguistes, els cambrers, els ocellaires, els taxistes, els rabassaires, els mossos de corda, els mossos de l&#8217;esquadra, els mossos d&#8217;estaci\u00f3, els motoristes, els fot\u00f2grafs, els vegetarians, els capellans, els domadors, els espiritistes, tothom, tothom sense excepci\u00f3, llan\u00e7aria el mateix crit, brillant i entusiasta:<\/p>\n<p>&#8211; Gassol!<\/p>\n<p>I el Govern de Catalunya, pedalejant adelerat, retornaria a Barcelona perfumat no solament de les ess\u00e8ncies democr\u00e0tiques que com una ona de reverberaci\u00f3 ciutadana floten en l&#8217;atmosfera apassionada de Catalunya, sin\u00f3 perfumat amb aquelles altres ess\u00e8ncies, positivament m\u00e9s l\u00edriques, que v\u00e9nen de les flors de la muntanya i de la bravada forta de salobre que puja del Mediterrani blau, d&#8217;una blavor nom\u00e9s comparable amb l&#8217;An\u00eds Blau que presenta la Fassina Catalana, primera f\u00e0brica nacional de licors&#8230;<\/p>\n<p>Bona nit tinguin, estigui bonet, senyor Francesc Pujols, i fins dem\u00e0.<\/p>\n<p>(\u00c9s una par\u00f2dia Be Negre)<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73869","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73869","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73869"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}