Data: 21-6-1936
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Ahir vaig insinuar l’opini\u00f3 que en mereixia la f\u00f3rmula ciclista d’anar “contra el rellotge”. Avui, per tal que els lectors no versats en aquestes mat\u00e8ries puguin entendre’m, procurar\u00e9 expressar-me m\u00e9s clar. El procediment “contra el rellotge” tendeix a obligar els corredors a donar el m\u00e0xim rendiment i a evitar les pl\u00e0cides passejades en corporaci\u00f3 a les quals s\u00f3n tan aficionats. Per aconseguir-ho, se’ls d\u00f3na la sortida per separat, ara l’un, ara l’altre, en intervals d’un minut, de manera que el corredor que es deixa atrapar pel seu seguidor immediat ja sap que ha perdut seixanta segons.<\/p>\n
Entesos? Doncs b\u00e9: ahir v\u00e0rem sortir de Tarragona, darrera d’en Ca\u00f1ardo i no el v\u00e0rem deixar fins a Vilafranca. El marcador del cotxe ens assenyalava la velocitat del campi\u00f3. Sense baixar mai de trenta-dos quil\u00f2metres a l’hora, en alguns moments arrib\u00e0 a c\u00f3rrer-ne cinquanta-cinc i \u00e0dhuc fins seixanta. Aquesta constataci\u00f3 ha refredat una mica el convenciment que ten\u00edem que la bicicleta era una m\u00e0quina d’anar a peu.<\/p>\n
La carretera de Tarragona a Vilafranca estava tan animada com la Diagonal a la sortida de missa de Pompeia. A m\u00e9s de la gentada habitual -augmentada ahir- dels habitants del pa\u00eds que s’arrengleren a banda i banda de la ruta, tingu\u00e9rem una altra categoria d’espectadors: els que anaven en la interminable process\u00f3 de cotxes que venien de Barcelona, cap a Val\u00e8ncia, per assistir al partit d’avui. De manera que la caravana de la Volta a Catalunya, ja una mica cansada, amb les banderoles i els mallots descolorits pel sol i patinats per la pols de totes les rutes del pa\u00eds, va creuar-se amb la comitiva fresca i joiosa, amb els gallarets nous de trinca, dels peregrins de Mestalla. El futbol i el ciclisme va trobar-se, doncs, al mig de la carretera, dintre el marc espl\u00e8ndid d’una tarda lluminosa del mes de juny.<\/p>\n
– Apa, Ca\u00f1ardo -cridaven els del futbol.<\/p>\n
– Cap a Val\u00e8ncia, a guanyar! -responien els del ciclisme.<\/p>\n
I l’aire suau del camp de Tarragona i del Pened\u00e8s feia voleiar, amb un estr\u00e8pit d’alegria, les innombrables banderoles amb els colors de Catalunya<\/p>\n
***<\/p>\n
Ca\u00f1ardo!<\/p>\n
\u00bfQui, avui dia, \u00e9s m\u00e9s popular que ell? Ning\u00fa, absolutament ning\u00fa dels milers de persones que hem trobat de cap a cap de la ruta, no ha deixat de cridar el seu nom, acompanyant-lo d’uns mots d’engrescament i de coratge. Les dames elegants que treien el morret per les finestres dels grans cotxes de turisme, els pagesos que deixaven, cames ajudeu-me, les feines del camp, els xofers dels camions, els emmascarats ferroviaris dels passos a nivell, les alegres bandades de noies que l’esperaven a l’entrada de les poblacions, els infants de les escoles arrenglerats sota l’ull vigilant del mestre, joves i vells, rics i pobres, capellans, gu\u00e0rdies civils, rabassaires i mossos de l’esquadra, tothom sense excepci\u00f3 llan\u00e7ava el mateix crit:<\/p>\n
– Ca\u00f1ardo!<\/p>\n
A Tarragona, dos-cents escolars de la classe de m\u00fasica han exigit al seu professor, un clergue, que compongu\u00e9s un himne a honor seu. L’altre dia, un xicotet que fou atropellat per un cotxe pocs minuts abans de l’arribada dels corredors, va preguntar, mentre el curaven a la farm\u00e0cia:<\/p>\n
– Qui va al davant?<\/p>\n
– Ca\u00f1ardo.<\/p>\n
D’un salt, el noiet va escapolir-se dels que l’assistien, i fugint de l’aigua oxigenada, de les benes i del cot\u00f3 fluix va precipitar-se cap al carrer, per veure arribar el seu \u00eddol.<\/p>\n
Ca\u00f1ardo. El belga Bonduel li porta, ara, disset segons d’avantatge. Per\u00f2 \u00bfqu\u00e8 s\u00f3n disset segons quan l’entusiasme de tot un pa\u00eds empeny un atleta vers el triomf?<\/p>\n
Aquest, almenys, \u00e9s el punt de vista l\u00edric. Els esportius, per\u00f2, li donen molt poca import\u00e0ncia. Realistes, partidaris de la matem\u00e0tica i de la fredor del c\u00e0lcul cient\u00edfic, fan els seus comptes per un cam\u00ed ben diferent. I per ells, disset segons s\u00f3n disset segons, un tubular \u00e9s un tubular i l’entusiasme de la multitud s\u00f3n tantes o quantes pessetes de taquilla.<\/p>\n
El restant, hist\u00f2ries.<\/p>\n
Com nosaltres mateixos, Mari\u00e0 Ca\u00f1ardo va venir ahir al vespre a dormir a Barcelona. El v\u00e0rem acompanyar, amb la seva senyora i la seva nena, fins a casa seva, a Sant Andreu. Tan bell punt el varem descobrir, dintre el cotxe, tot el barri es va esvalotar. Cinc minuts despr\u00e9s, davant del seu establiment -demostraci\u00f3 brillant que la pr\u00e0ctica de l’esport \u00e9s compatible amb la ind\u00fastria dels g\u00e8neres de punt- s’hi havia reunit una gentada.<\/p>\n
– Apa, apa, a dormir! -li deia l’un.<\/p>\n
– A veure si ens fas quedar b\u00e9, dem\u00e0! -afegia l’altre<\/p>\n
L’enorme popularitat que Ca\u00f1ardo gaudeix a tot Catalunya, a Sant Andreu agafa un accent especial. El tracten com de fam\u00edlia, i per tant, potser l’estimen m\u00e9s que a tot arreu, per\u00f2 tamb\u00e9 li exigeixen m\u00e9s coses. Els admiradors del barri li controlen amb un ull sever les oscil\u00b7lacions del seu pes, si s’engreixa, si s’aprima, si es retira tard o si beu massa cerveses al bar de la cantonada. Darrerament corregu\u00e9 l’alarma que Mari\u00e0 es llevava tard i que no s’entrenava gaire. Per calmar els \u00e0nims, no tingu\u00e9 m\u00e9s remei que organitzar algunes excursions d’entrenament. Abans de marxar, a les cinc del mat\u00ed, esperava els companys donant uns tombs en bicicleta pels carrers del barri.<\/p>\n
La confian\u00e7a va ren\u00e9ixer.<\/p>\n
Aquests dies de la Volta a Catalunya, la fam\u00edlia Ca\u00f1ardo no assossega. Tot el dia pendents de la r\u00e0dio, esperen amb \u00e0nsia qu\u00e8 far\u00e0 el cap de casa. La nena -nou anys- resa totes les nits i la Mare de D\u00e9u \u00e9s pregada d’interposar la seva influ\u00e8ncia prop dels sants especialitzats en el ciclisme.<\/p>\n
Tot el barri de Sant Andreu vetlla el seu \u00eddol. Si avui surt vencedor, aquest vespre can Ca\u00f1ardo semblar\u00e0 un centre pol\u00edtic la nit d’unes eleccions guanyades.<\/p>\n
– Aquesta Volta a Catalunya -ens deia-, em sembla una cosa tan meva, tan meva, que la sola idea que no la puc guanyar em posa neguit\u00f3s. Per aix\u00f2 la corro amb un estat d’esperit diferent de totes les altres proves. No estic tranquil, veliaqu\u00ed …<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73868","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73868","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}