data: 17-6-1936
\npublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
V\u00e0rem parlar de la duresa de l’etapa Girona-Figueres. Doncs b\u00e9, comparada amb la d’ahir, aquella etapa resulta una mena de vals vien\u00e8s. El que a l’Empord\u00e0 fou pluja, a la comarca d’Olot es va convertir en un temporal desfet. En certs moments la cortina d’aigua era tan espessa que no permetia la visibilitat m\u00e9s enll\u00e0 dels vint metres. La carretera era un fangar sobre el qual els cotxes evolucionaven amb tota mena de precaucions. I ara, imagineu-vos qu\u00e8 deuria passar als corredors; una simple xifra ser\u00e0 m\u00e9s eloq\u00fcent que totes les paraules; dels ciclistes que prengueren la sortida, n’hi hagu\u00e9 36 que no arribaren a la meta.<\/p>\n
Fora poc indicat fer una ressenya de tipus realista d’aquesta extraordin\u00e0ria batalla, perqu\u00e8 encara que no volgu\u00e9ssim la cosa agafaria un aire de melodrama. Caigudes, desmais, abandonaments… Aquesta cursa dantesca va posar fi a la regularitat i disciplina dels belgues, els quals no es veieren en cor de superar les enormes dificultats de l’etapa. Tot l’esperit d’equip que assenyal\u00e0vem ahir se n’ha anat en orris davant la duresa de l’etapa, la qual marca l’esfondrada dels estrangers -exceptuat Bonduel- i assenyala la resurrecci\u00f3 de Ca\u00f1ardo. El nostre campi\u00f3, que dimarts, entre oliva i oliva del vermut amb qu\u00e8 ens obsequiaren a Figueres ens deia que no sabia qu\u00e8 li passava, per\u00f2 que no “marxava b\u00e9”, ahir es va sentir de sobte rejovenit, i a la baixada de Santigosa es va llan\u00e7ar costes avall com un esperitat, indiferent a la pluja, al fang i al perill de les patinades, i va marxar sol des de Ripoll a Vic, amb un tren de mil dimonis; mentre els seus rivals perdien la moral i l’amor propi, Ca\u00f1ardo recobrava totes les seves energies, i aix\u00ed el vei\u00e9rem arribar a la meta amb deu minuts d’avantatge sobre el seu seguidor immediat.<\/p>\n
Fou una gesta que t\u00e9 un punt de grandesa que depassa el quadre de les performances esportives. Ca\u00f1ardo f\u00e9u el miracle de convertir en realitat les il\u00b7lusions i els entusiasmes de tota aquesta multitud que de cap a cap de Catalunya crida el seu nom com si arbor\u00e9s una bandera.<\/p>\n
***<\/p>\n
La jornada d’ahir, per\u00f2, tingu\u00e9 un altre heroi: Izquierdo. Des de bon comen\u00e7ament aquest jove corredor va iniciar l’escapada. Aix\u00f2 passava quan l’aigua queia a bots i a barrals. Tots els ciclistes, m\u00e9s que per fugir, estaven preocupats per mantenir l’equilibri sobre la carretera enfangada. A Castefollit de la Roca, Izquierdo havia aconseguit vint-i-cinc minuts d’avantatge sobre els seus seguidors. La gent se’n feia creus. De cap a cap de la caravana va c\u00f3rrer la frisan\u00e7a caracter\u00edstica d’aquestes grans emocions que donen un nervi especial a aquestes etapes que els cr\u00edtics esportius qualifiquen d’hist\u00f2riques. A Olot, Izquierdo havia augmentat l’avantatge fins a vint-i-cinc minuts, i mentrestant la T.S.F., que segueix minut per minut les incid\u00e8ncies de la cursa, anava llan\u00e7ant pels aires la not\u00edcia de la gran proesa. En les poblacions els altaveus dels bars, en els colls i en tots els llocs estrat\u00e8gics de la ruta, els aparells de r\u00e0dio dels cotxes anunciaven la prodigiosa escapada d’Izquierdo. Avan\u00e7ant-se, podr\u00edem dir, gaireb\u00e9 als esdeveniments, la veu de la r\u00e0dio lligava amb la tensi\u00f3 vibrant d’aquella basta multitud, la gesta d’aquest atleta que nosaltres hav\u00edem perdut en la muntanya entre el fang i l’aigua del cel.<\/p>\n
Per\u00f2 el somni era massa bonic perqu\u00e8 pogu\u00e9s durar. A la sortida de F\u00edgols, Ca\u00f1ardo va aconseguir Izquierdo i el va deixar enrera. Fou el senyal de l’esfondrada. L’enorme esfor\u00e7 havia tocat al seu terme, i el jove corredor no pogu\u00e9 resistir m\u00e9s. A la tarda el trob\u00e0rem estenallat sobre un llit d’una fonda de Manresa. Mentre els seus companys el felicitaven calorosament per l’extraordin\u00e0ria aventura, ell ens contava, amb veu cansada, els motius de la defallen\u00e7a que li impedia continuar gloriosament el seu esfor\u00e7:<\/p>\n
– No tenia impermeable \u2013ens va dir-. La mullena m\u2019havia calat fins als ossos. Ning\u00fa per ajudar-me, per animar-me, per donar-me menjar. El meu manager anava en un cotxe acompanyat d\u2019una gent que tenia altra feina i no pogu\u00e9 estar per mi. Ah! Si arribo a tenir alg\u00fa que s\u2019hagu\u00e9s preocupat de cuidar-me, ja no m\u2019atrapen fins a Manresa!<\/p>\n
***<\/p>\n
A la pujada de Santigosa un grup de gent que hi havia prop de la carretera amb grans gestos ens fa parar el cotxe.- Periodistes?<\/p>\n
– S\u00ed.<\/p>\n
– Sobretot no us oblideu de dir que per Olot En Sucarrats anava al davant.<\/p>\n
– Al davant de qui?<\/p>\n
– Del grup que ell anava.<\/p>\n
Arrenquem. Un bon home ens empaita cridant:<\/p>\n
– No us descuideu de dir-ho<\/p>\n
En Sucarrats \u00e9s d\u2019Olot. Ja est\u00e0 dit.<\/p>\n
***<\/p>\n
Els corredors havien sortit de Figueres a les sis del mat\u00ed. Ca\u00f1ardo, el primer de tots, arrib\u00e0 a Manresa a un quart de tres de la tarda. Per\u00f2 ell era el que anava al davant. Els restants, com un ex\u00e8rcit desfet despr\u00e9s d’una batalla, arribaren ara l’un ara l’altre. Eren prop de les cinc quan es present\u00e0 el darrer. Havien corregut durant prop d’onze hores. Manca, per\u00f2, l’espectacle m\u00e9s impressionant: a les sis de la tarda f\u00e9u la seva aparici\u00f3 a la pla\u00e7a de Sant Dom\u00e8nec el cotxe-escombra, que \u00e9s el nom amb el qual es designa la camioneta que tanca la comitiva i que t\u00e9 per missi\u00f3 recollir tot el que hi hagi per recollir. Dalt del cami\u00f3 hi anaven m\u00e9s de trenta ciclistes enfangats, desfets, descompostos. El seu abillament era d’un pintoresc que desafiava el rid\u00edcul. Per tal de protegir-se dels perills de la mullena s’havien canviat els mallots xops d’aigua i de suor per les peces de roba m\u00e9s insospitades. Alguns anaven embolicats amb flassades, amb teles de sac, amb un tros de lona. Instal\u00b7lats en una ca\u00f2tica barreja, aquella trentena d’homes del cotxe-escombra feien pensar en les carretes que durant la Revoluci\u00f3 Francesa portaven els condemnats a la guillotina.<\/p>\n
Lentament, la cort dels miracles va baixar del cami\u00f3. Coixos alguns, embenats els altres, ranquejant, maleint o fent broma -segons la salut o l’humor de cada un-, s’adre\u00e7aren tots cap a la fonda on havien d’allotjar-se. Llur pas pels carrer de Manresa fou una nota de color m\u00e9s agre que dol\u00e7a. Un d’ells deia:-<\/p>\n
Sembla la retirada de les tropes d’Abiss\u00ednia.<\/p>\n
Mentrestant, Mari\u00e0 Ca\u00f1ardo, l’heroi de la jornada, fresc, clenxinat, elegant, donava un tomb pel passeig de Pere III, voltat d’un n\u00favol de criatures i de gent gran, que el seguien en manifestaci\u00f3. La gu\u00e0rdia municipal hagu\u00e9 d’intervenir per tal de protegir-lo de l’entusiasme del p\u00fablic. Ca\u00f1ardo, radiant, repartia somriures, encaixades i aut\u00f2grafs.<\/p>\n
Al vespre hi hagu\u00e9 recepci\u00f3 a l’estudi de R\u00e0dio Manresa. Davant del micr\u00f2fon, Ca\u00f1ardo va dir unes frases amables i, sobretot, que estava molt content. \u00c9s veritat.<\/p>\n
Gaireb\u00e9 estava tan content com els seus seguidors.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73867","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73867","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73867"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}