Data: 12-4-1936
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Fred Astaire.. o la poesia dels peus, podr\u00edem dir, si el mot ens fos perm\u00e8s.<\/p>\n
Amb els peus, he vist fer moltes coses, \u00e0dhuc he vist escriure -i no em refereixo, en dir aix\u00f2, als fen\u00f2mens de fira que us agafen la ploma amb el peu dret com si tal cosa-. He vist ballar, tamb\u00e9. El que no havia vist mai era res que s’assembl\u00e9s al jerogl\u00edfic r\u00edtmic, vivent i sonor que \u00e9s l’art de Fred Astaire.<\/p>\n
Dif\u00edcil de comentar, l’art d’aquest jove. Us exposeu -vegi’s la mostra- a fer literatura dolenta. Els seus balls tenen alguna cosa de diab\u00f2lic. S\u00f3n, al mateix temps, un prodigi de precisi\u00f3 i de fantasia, per\u00f2 en cap moment se us acut que tot all\u00f2 aquest home ho hagi pogut aprendre. Aprendre, oi?<\/p>\n
Dintre la seva modesta esfera, Astaire \u00e9s un geni. Tal com sona. En raport amb el cinema, el col\u00b7locar\u00edem dintre una categoria en la qual sols tenen cabuda un Chaplin, un Walt Disney. El compliment val la pena.<\/p>\n
Fred Astaire, ballar\u00ed angl\u00e8s, prov\u00e9 del teatre. \u00c9s sobre les taules que es f\u00e9u un nom que li permet\u00e9 entrar a Hollywood per la porta gran. No obstant, el seu art \u00e9s essencialment cinematogr\u00e0fic. Hi ha un ritme, una alegria, una vivacitat especials que el llen\u00e7 enquadra i valora amb m\u00e9s intensitat que no pas el marc i les llums d’un escenari. \u00c9s el que succeeix amb els n\u00fameros de Fred Astaire.<\/p>\n
Certs literats han trobat raports insospitats entre el jazz, l’asfalt, els anuncis lluminosos, els gratacels, els c\u00f2ctels i les cames de les girls. De tot plegat se n’han tret conseq\u00fc\u00e8ncies morals i s’ha dit que tot aix\u00f2 representava, en certa manera, l’\u00e0nima de la vida moderna. No s\u00e9 pas si \u00e9s veritat. M\u00e9s aviat em sembla que aquesta filosofia de llustrina no t\u00e9 massa consist\u00e8ncia, per\u00f2 podria resultar tamb\u00e9 que m’equivoqu\u00e9s. En aquest cas, si, en efecte, tota aquesta orgia de brillantor i de moviment represent\u00e9s alguna cosa m\u00e9s que un bon tema de cartell o de “gos encadenat” de cinema, es podria dir que Fred Astaire, artista d’inspiraci\u00f3, \u00e9s el ballar\u00ed que la interpreta i la simbolitza.<\/p>\n
Es podria dir aix\u00f2 i altres coses m\u00e9s arriscades, per\u00f2 impr\u00f2pies de la confian\u00e7a que em tenen posada els lectors. Per avui, doncs, ho deixarem aix\u00ed, tot agraint a Fred Astaire la bona nit del Dissabte de gl\u00f2ria que ens ha fet passar.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73854","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73854","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73854"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}