Data: 4-3-1936
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Si les coses no s’espatllen, sembla que la Societat de Nacions acordar\u00e0 aplicar les sancions del petroli just a temps per a evitar que les tropes de Mussolini puguin tornar a It\u00e0lia. Aix\u00f2 passar\u00e0, naturalment, quan les camises negres siguin a Addis Abeba i el regnat del Negus hagi passat a la Hist\u00f2ria.<\/p>\n
A fi de comptes hauria estat m\u00e9s net, m\u00e9s clar i fins i tot m\u00e9s noble que, des de bon principi, la S. de N. hagu\u00e9s declarat francament que, davant les pretensions italianes, els abissinis quedaven abandonats a la seva sort i que, en definitiva, la llei del m\u00e9s fort era la que seguia governant el m\u00f3n. Aix\u00ed, almenys, no hi hauria hagut engany per part de ning\u00fa. Els partidaris de l’esperit europeu no s’haurien fet il\u00b7lusions sobre el mite pacifista de Ginebra, i els eti\u00f2pics potser haurien reflexionat abans de respondre per les armes a les exig\u00e8ncies de Mussolini.<\/p>\n
Fa cinc mesos que duren les hostilitats, durant els quals la S. de N. no ha fet altra cosa que demostrar la seva inefic\u00e0cia. El Comit\u00e8 dels Tretze i el comit\u00e8 dels Divuit, les comissions i les subcomissions, les sessions p\u00fabliques i les privades s’han anat passant l’una a l’altra la paperassa dels formulismes, com si es tract\u00e9s d’una pilota de rugby. Les sancions, les famoses sancions econ\u00f2miques no han tingut altra efic\u00e0cia visible que irritar It\u00e0lia contra una s\u00e8rie de pa\u00efsos que, d\u00f2cilment, feren honor a la seva signatura del Pacte i sacrificaren interessos importants al joc d’estira i arronsa de Fran\u00e7a i Anglaterra. S’ha volgut molestar It\u00e0lia amb pessigades de mosquit, per\u00f2 no hi ha hagut decisi\u00f3 ni franquesa per a atacar de front el greu conflicte.<\/p>\n
Mentrestant, el m\u00f3n ha contemplat amb horror i desesperan\u00e7a el trist espectacle d’un poble primitiu i valent defensant a la desesperada la seva independ\u00e8ncia contra un invasor dotat de tots els recursos de qu\u00e8 disposa un Estat modern. La desigualtat de la lluita tenia alguna cosa d’irritant i de vergony\u00f3s. Per\u00f2 a fi de compte era una hist\u00f2ria sabuda i que no es distingia precisament per la seva novetat. El que d\u00f3na\u00a0 a aquesta aventura un accent nou, que la fa m\u00e9s desagradable, \u00e9s que per primera vegada la guerra s’ha desenrotllat sota el mantell d’una Societat de Nacions encarregada de defensar el Dret i la Just\u00edcia. I malgrat aix\u00f2, ha succe\u00eft -o est\u00e0 a punt de succeir- exactament el mateix que quan no hi havia cap organisme internacional te\u00f2ricament encarregat de defensar els drets morals i de protegir els febles.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73851","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73851","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}