Data: 10-11-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
La cosa de m\u00e9s bon to que es pot fer avui dia a Par\u00eds \u00e9s anar-se’n a Londres.<\/p>\n
– \u00c9s l’\u00fanic lloc -diuen les dames, amb un gest llangor\u00f3s-, \u00e9s l’\u00fanic lloc on la gent encara es diverteix.<\/p>\n
Realment, els teatres, restaurants, dancings i cabarets de Londres travessen una \u00e8poca de prosperitat poques vegades vista. Alguna cosa deu passar quan, per primera vegada a la Hist\u00f2ria, s\u00f3n els francesos els que travessen el canal de la M\u00e0nega a la recerca de diversions. Fins ara, aquesta mena de viatges s’havien fet sempre en sentit invers. Per als anglesos, Par\u00eds tenia el prestigi diab\u00f2lic d’all\u00f2 que els nostres pares en deien una querida-i que jo no m’atrevir\u00e9 mai a traduir per la paraula “amant”. Par\u00eds era l’alegria, la joventut, la bellesa, \u00e9s a dir, tots els avantatges de l’amor sense la formalitat del matrimoni. Per aix\u00f2 \u00d2scar Wilde ja havia pogut escriure: “Els americans bons minyons, quan es moren, en lloc d’anar al cel, van a Par\u00eds”.<\/p>\n
Avui dia sembla que ja no v\u00e9nen els americans bons minyons ni els altres. En canvi s\u00f3n els parisencs els que, al seu entorn, se’n van a Londres a la cacera d’aquelles mateixes ess\u00e8ncies picants que abans els estrangers venien a buscar a l’ombra de Montmartre. \u00bfPer\u00f2 \u00e9s que, realment, Par\u00eds est\u00e0 tan atrapat com aix\u00f2? Els parisencs diuen que s\u00ed.<\/p>\n
– Ah! Si hagu\u00e9ssiu vist Par\u00eds l’any…<\/p>\n
La data varia segons l’edat del vostre interlocutor. Per als venerables senyors barbuts, el “veritable Par\u00eds” sols l’han conegut els homes de fi de segle. Els que ratllen la cinquantena us diran que mai Par\u00eds no ha estat tan brillant com en els anys que precediren la guerra i els m\u00e9s joves us faran saber que el veritable esclat de totes les gr\u00e0cies de Par\u00eds va tenir lloc de 1925 a 1930.<\/p>\n
No s’exagera una mica amb tot aix\u00f2? Els homes s\u00f3n molt donats a confondre la pr\u00f2pia joventut amb la hist\u00f2ria de les ciutats. Aix\u00ed, en ple 1900 ja trobem els que diuen que el bon Par\u00eds fou el del segon Imperi. I els senyors que ignoraven el primer ferrocarril trobaven que mai la vida no havia estat tan bella com sota Carles X; i Tallyrand, l’home que havia conviscut amb tres generacions, escrivia que la veritable “dol\u00e7or de viure” sols l’havia coneguda la societat que assist\u00ed a la coronaci\u00f3 de Llu\u00eds XVI. No m’estranyaria, doncs, que el corresponsal de LA PUBLICITAT a Par\u00eds en 1950 ens escrigui una cr\u00f2nica en la qual reculli les lamentacions dels parisencs que enyoren la joiosa prosperitat de 1935.<\/p>\n
Ara que hi som a temps, per\u00f2, posem les coses al seu lloc. Les nits de Par\u00eds viuen -\u00e9s evident- sota el signe de la crisi i del que se’n diu la relaxaci\u00f3 dels costums. Per anar al teatre, als grans restaurants o a les millors “boites” de nit, a ning\u00fa se li acut vestir-se. Els darrers fracs i esm\u00f2quings que es veuen s\u00f3n els dels “maitres d’hotel” i els d’algun americ\u00e0 mal informat. S’ha acabat el xampany com a beguda obligat\u00f2ria; en el millor cabaret de Par\u00eds us serviran un wisky per vint-i-cinc francs. Fins la terrible taronjada ha fet la seva sinistra aparici\u00f3 en els indrets millor concorreguts. Sota el signe de l’economia, els establiments de nit parisencs han agafat aquell aire entenimentat i sense espran\u00e7a que tenen els cabarets de Barcelona.<\/p>\n
En el que va de temporada, els teatres sols han registrat dos \u00e8xits de deb\u00f2: el de Maurice Chevalier, al Casino de Par\u00eds, i el d’un autor desconegut, un jove metge que acaba d’estrenar al Vieux Colombier una obra admirable: “Elisabeth, la femme sans homme”. Val a dir que, llevat de Sacha Guitry, els grans autors consagrats -Bourdet, Bernstein, Achard, Pagnol, Deval- no han presentat encara les seves obres. De totes maneres, el g\u00e8nere d’espectacle -a part el cinema, naturalment- que acapara el fervor popular \u00e9s el music-hall, brillantment ressuscitat en les sales de l’Alhambra i l’A.B.C. I, per acabar, una darrera informaci\u00f3: el millor jazz -per no dic l’\u00fanic jazz- que trobareu a Par\u00eds \u00e9s el que Freddie Taylor presenta a la “Villa d’Este”.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73842","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73842","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}