Data: 3-11-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Fa cosa de dos anys que, amb una colla d’amics ens deix\u00e0rem caure, cap a all\u00e0 a les deu del vespre, a la vila de Perpiny\u00e0. Com a primera provid\u00e8ncia, es tractava de fer un sopar que an\u00e9s a l’hora. \u00a1Desgraciats de nosaltres!, no sab\u00edem pas la que ens esperava; a tots els establiments on ens adre\u00e7\u00e0rem -restaurants, bars, hotels-, \u00e9s a dir, a totes les cases que, te\u00f2ricament, eren especialitzades en el comer\u00e7 de donar beure al qui t\u00e9 set i menjar al qui t\u00e9 gana, f\u00f3rem rebuts amb la mateixa frase:<\/p>\n
– Senyors, ja no \u00e9s hora de sopar.<\/p>\n
Jo sempre havia cregut que si alg\u00fa tenia autoritat per fixar l’hora dels repassos, aquest era el que havia de menjar i no pas l’encarregat de servir-los, per\u00f2 aquestes idees an\u00e0rquiques, evidentment, provenien de la meva condici\u00f3 d’home-de-m\u00e9s-avall-dels-Pirineus. Avesat al desordre d’un pa\u00eds en el qual sopem i dinem a l’hora que ens sembla, aquesta primera topada amb la civilitzaci\u00f3 del Nord em va fer un cert efecte. Altrament, un cambrer perpinyanenc va tenir cura de dir la frase que resumia la situaci\u00f3:<\/p>\n
– \u00a1Com es veu que vost\u00e8s v\u00e9nen de Barcelona! Aqu\u00ed fem com a les grans ciutats, com a Par\u00eds.<\/p>\n
Aquestes paraules eren dites amb un to de leg\u00edtim orgull. De cop, pel sol fet de no parar la taula a les deu del vespre, la riallera capital del Rossell\u00f3 entrava dintre l’\u00f2rbita de les grans ciutats que marquen el ritme del m\u00f3n. A Barcelona no podem pas aspirar a una gl\u00f2ria semblant.<\/p>\n
Tampoc \u00e9s cert que a Par\u00eds no es pugui sopar a les deu del vespre. Els vells senyors decorats i de la barba blanca us diran que les coses van tan malament que ja gaireb\u00e9 us serveixen menjar a qualsevol hora. Hom atribueix aquest desori a la desmoralitzaci\u00f3 de l’\u00e8poca i a la crisi dels valors tradicionals. Tant \u00e9s aix\u00ed, que els grans caf\u00e8s dels Champs-Elys\u00e9es han descobert, davant la sorpresa general que podia constituir un negoci el fet de despatxar sandwitxs fins a les dues de la matinada. Val a dir que perqu\u00e8 aix\u00f2 fos possible ha calgut que hi hagu\u00e9s la guerra europea i que florissin tots els ferments c\u00ednics i depravats de l'”apr\u00e9s-guerre”.<\/p>\n
De totes maneres, seria injust no recon\u00e8ixer que aquestes larves de desordre i de decad\u00e8ncia sols afecten el m\u00f3n cosmopolita i desra\u00e7at que, als ulls dels inexperts, forma all\u00f2 que se’n diu el veritable Par\u00eds. L’altre, el “vrai Paris”, continua fidel a les seves tradicions. Us n’adoneu de seguida quan veniu aqu\u00ed a fer alguna cosa que no sigui el turista. L’altre dia, una senyora a la qual vaig tenir la feblesa de confessar que m’havia llevat a les onze del mat\u00ed, em va dir, amb un to amablement rondinaire:<\/p>\n
– Ah!, com es veu que sou espanyol…<\/p>\n
En el fons he de confessar que em va plaure que fos precisament per aquest tret, i no per cap altre, que reconegu\u00e9s en mi un home de la ra\u00e7a del Cid i d’Agustina d’Arag\u00f3. Malgrat tot, vaig provar de demostrar-li que l’ess\u00e8ncia de l’espanyolisme no estava pas en relaci\u00f3 directa amb el fet de prendre una matinada m\u00e9s o menys grassa. Fou endebades. La senyora havia estat una vegada a Madrid i sabia de qu\u00e8 anava.<\/p>\n
Els parisencs, \u00e9s clar, s\u00f3n a casa seva i poden fer el que els sembli, per\u00f2 em fa l’efecte que si s’hi fixessin una mica veurien que el seu horari de vida t\u00e9 un puntet de poca-solta. Aquesta febre de llevar-se de mat\u00ed, d’esmorzar quan nosaltres encara dormim, de fer l’aperitiu quan nosaltres esmorzem, de dinar quan nosaltres comencem a pensar que potser ja \u00e9s hora d’anar a beure un Picon, de reprendre el treball quan nosaltres ens entaulem, d’estar veritablement fatigats quan encara nosaltres som a les postres, de plegar quan nosaltres tot just comencem, d’anar a l’espectacle quan nosaltres pensem en coses m\u00e9s serioses, d’estar al final del primer acte quan nosaltres prenem l’aperitiu del vespre, en fi tot aquest desfici de menjar-se el temps, no els pot \u00e9sser bo de cap manera. A mitja nit, els trobeu cansats, ullerosos, morts de son, mentre nosaltres estem frescos com una rosa.<\/p>\n
Amb aquesta pru\u00efja de distribuir el temps d’una manera racional es deixen perdre tot l’enc\u00eds de la vida. Es lleven tan d’hora que no els queda lleure per a fer res. En abs\u00e8ncia del sol concret i directe, es consolen amb la teoria del sistema: “No el veiem, per\u00f2 anem d’acord” -pensen en el fons. Prou he provat de demostrar-los, als que m’han vingut a tomb, que el sol no est\u00e0 veritablement en el seu zenit fins cap all\u00e0 entre una i dues de la tarda, per\u00f2 no hi volen saber res. Si no fos que diuen que els francesos no saben geografia, em pensaria que tot aix\u00f2 ho fan per avergonyir-nos, als que som de m\u00e9s avall de Cerb\u00e9re.<\/p>\n
Quan el meu amic Sagarra encara no tradu\u00efa “La Divina Com\u00e8dia” deia sovint que en aquest m\u00f3n hi ven\u00edem a fer ben poca cosa i que, ben mirat, d’aqu\u00ed a cent anys tots ser\u00edem calbs. El nostre \u00e9s un bon pa\u00eds per a dir aquestes coses tan assenyades, per\u00f2 no hi ha pas manera de fer-les entendre a aquesta multitud enfebrada que assalta els metros i els autobusos amb una energia gaireb\u00e9 bel\u00b7licosa. \u00bfCom voleu anar a predicar la santa doctrina mediterr\u00e0nia en un pa\u00eds on els diaris del migdia surten a un quart d’onze i els peri\u00f2dics de la tarda porten la data de l’endem\u00e0?<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73841","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73841","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73841"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}