Data: 3-8-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
En un hotel, no pas gaire lluny de Barcelona, tenen un piano. \u00c9s un moble honest, correcte, que encomana a l’habitaci\u00f3 que l’allotja aquell punt de desolaci\u00f3 funer\u00e0ria propi d’aquests considerables instruments de m\u00fasica. Val a dir que, des de fa uns quants anys, el piano de l’hotel mena una vida tranquil\u00b7la, reposada. S’han acabat aquelles noies esprimatxades, amb els cabells tirats esquena avall, que arrancaven tendres melodies dels teclats, durant la sorollosa admiraci\u00f3 dels familiars i la muda resignaci\u00f3 dels futurs marits. El gram\u00f2fon, primer, i la r\u00e0dio, despr\u00e9s, han deixat sense p\u00fablic i sense executants aquestes antigues vetllades estivals en les quals floria l’esperit rom\u00e0ntic de Chopin i els darrers cuplets de la Pilar Alonso. Abans, a moltes cases i en certs hotels, el piano era, en certa manera, el centre de la vida social. Avui dia, els pianos supervivents tenen el posat trist d’un gos apallissat; si dominen, encara, algun salonet, \u00e9s amb un aire perfectament transitori; hom els veu, encara que no vulgui, a mig cam\u00ed de les golfes.<\/p>\n
Aquestes negres reflexions em van permetre de comprendre el sentit profund de la singular aventura que l’altre dia va tenir per protagonistes el piano de l’hotel del qual he parlat, i un senyor correct\u00edssim que se li va asseure al davant. El bon home aixec\u00e0 la tapa, elev\u00e0 la mirada al nivell destinat al bust de Beethoven, i els seus dits recorregueren, el teclat amb l’agilitat dels millors temps. A poc a poc, s’an\u00e0 formant al seu entorn un grup compacte i encuriosit. Els joves i les noies, principalment, contemplaven l’espectacle amb una enriolada estranyesa.<\/p>\n
– \u00bfDe manera que v\u00f3s toqueu el piano? -pregunt\u00e0 alg\u00fa-. I com sigui que l’al\u00b7ludit respongu\u00e9s:<\/p>\n
– Naturalment. Que no ho veieu? -tota la reuni\u00f3 esclat\u00e0 amb una sincera rialla. In\u00fatil afegir que el concert s’acab\u00e0 aqu\u00ed.<\/p>\n
D’aquesta manera vaig tenir la revelaci\u00f3 d’un nou element c\u00f2mic de l’esperit modern: el senyor que toca el piano. Als ulls de la joventut del dia, aquest personatge estrafolari t\u00e9 assegurat un \u00e8xit de rid\u00edcul sols comparable al del distingit cavaller que fes esport amb el\u00e0stics, bigotis i coll emmidonat. I \u00e9s que la nostra \u00e8poca, que ha realitzat la internacional de la m\u00fasica -les mateixes can\u00e7ons que es canten a Florida es canten a Ostende, al Lido, a Sitges i a Sant Trop\u00e9s- considera el pianista solitari com una mena d’anarquista, com un adversari de l’ordre musical establert. El piano fou substitu\u00eft per la gramola, per\u00f2 com sigui que aquesta concedia encara un cert marge a la iniciativa privada (en rigor, hom podia triar els discos que m\u00e9s li plaguessin), per aix\u00f2 ha vingut la r\u00e0dio a imposar, sense discussi\u00f3 possible, uns programes \u00fanics: \u00e9s la dictadura dels fox, dels blues, dels valsos unificats.<\/p>\n
No \u00e9s estrany, doncs, que el senyor de mitja edat que volia tocar el piano fos considerat com un personatge de l’altre m\u00f3n. En aquell hotel de la vora de Barcelona, el nostre home agafava als meus ulls, un valor simb\u00f2lic; era, simplement, el darrer representant d’una generaci\u00f3 de liberals.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73839","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73839","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73839"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}