Data: 26-6-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Carlos Gardel, cantador de tangos, ha trobat la mort en un accident d’aviaci\u00f3. L’aut\u00e8ntica trag\u00e8dia no ha volgut aparellar-se al seu dest\u00ed fins als darrers moments de la seva vida. Gardel, que havia cantat tantes hist\u00f2ries tristes, que havia estat el m\u00e9s brillant artista del dramatisme banal, ha desaparegut com l’heroi d’un drama aut\u00e8ntic. Cap dels seus tangos havia expressat la duresa d’aquestes trag\u00e8dies a ple sol, d’una grandesa molt antiga i molt moderna, taca obscura en les ales l\u00edriques de l’ambici\u00f3 de la nostra \u00e8poca.<\/p>\n
Gardel, argent\u00ed de naixement, era un barcelon\u00ed d’adopci\u00f3. El lligava a la nostra ciutat el s\u00f2lid teixit de les amistats i devocions. Quan voltava per Europa, Barcelona era el lloc de refer\u00e8ncia de la seva vida. Ac\u00ed el ten\u00edem cada dos per tres, sense altre objecte que respirar l’aire de la Rambla i sopar a Can Soler de la Barceloneta. Era amic de tothom: poetes, banquers, cambrers i futbolistes. \u00cdntim de Samitier, aquesta relaci\u00f3 el convert\u00ed en un fan\u00e0tic del “F.C. Barcelona”. Quan el nostre club jug\u00e0 les tres famoses finals amb el “Donostia”, Gardel, que es trobava a Par\u00eds filmant una pel\u00b7l\u00edcula, ho plant\u00e0 tot i baix\u00e0 a Santander per animar els jugadors catalans.<\/p>\n
Gardel fou l’artista m\u00e0xim del tango en una \u00e8poca en qu\u00e8 aquesta can\u00e7\u00f3 triomfava a tot Europa. Alg\u00fa ha dit que fou ell el que tragu\u00e9 el tango de la taverna i el que el present\u00e0 i el f\u00e9u admetre en societat. Jo havia estat massa amic de Gardel perqu\u00e8 ara vulgui donar fe a aquesta llegenda aparentment afalagadora. El que li agradava, precisament, a Gardel, era el tango de la taverna, fet de la poesia vaga, cansada i una mica aspra de les barraques del port de Buenos Aires. El tango era la flor t\u00e8rbola d’aquella multitud bigarrada d’italians, de gallecs, de polonesos, de russos, d’asturians, que passejaven els gemecs de l’emigraci\u00f3 pels bars del barri de La Boca. El tango, l’\u00fanic tango que ha tingut qualitat, nasqu\u00e9 en aquest aiguabarreig miserable de la capital de l’Argentina.<\/p>\n
Gardel, als seus comen\u00e7aments, cantava alguna d’aquestes can\u00e7ons desenganyades. Despr\u00e9s hagu\u00e9 de doblegar-se davant dels compositors que havien tret el tango de la taverna i l’havien retirat en un interior burg\u00e9s. D’aleshores ve la industrialitzaci\u00f3 i l’explotaci\u00f3 en gran escala d’aquesta antiga flor del mal. Val a dir que fou el moment del seu \u00e8xit. Gardel pos\u00e0 la seva pura emoci\u00f3 de taverna al servei d’aquest nou art de perfumeria sentimental, i avui dia hi ha escampats pel m\u00f3n centenars de milers de discos que perpetuaran la seva ef\u00edmera gl\u00f2ria.<\/p>\n
La mort de Gardel toca una de les fibres sensibles d’aquesta Barcelona v\u00e0ria i multicolor. Aquesta matinada la Rambla deu haver plorat una mica a la mem\u00f2ria d’aquell artista, cantador de tangos, que la va estimar tant.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73838","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}