Data: 11-6-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Quan ahir al migdia, des del micr\u00f2fon instal\u00b7lat a Montju\u00efc, vaig acomiadar-me dels lectors i radiooients amb els quals hem estat en comunicaci\u00f3 aquests dies que hem seguit la Volta Ciclista a Catalunya, no comptava que hauria de reprendre avui aquest tema, sobre el qual hem parlat i escrit durant una setmana llarga. Dono aquesta exposici\u00f3 pr\u00e8via perqu\u00e8 tanta insist\u00e8ncia per part meva t\u00e9 el risc de fer-me passar a la posteritat amb el t\u00edtol singular de l’home-que-va-seguir-la-Volta-a-Catalunya.<\/p>\n
Aix\u00f2 no vol pas dir, ben ent\u00e8s, que aquesta gran prova esportiva no sigui mereixedora de tot l’inter\u00e8s i de totes les atencions. Pel que personalment m’afecta, bastar\u00e0 una confessi\u00f3: el dia primer de juny, quan vaig sortir de la pla\u00e7a d’Espanya el meu \u00e0nim, period\u00edsticament parlant, s’acostava m\u00e9s a l’escepticisme que a l’entusiasme previ; la Volta Ciclista se m’oferia com un tema apte per a exercitar un humor f\u00e0cil i per a ca\u00e7ar el pintoresc armat d’una ironia sense mala intenci\u00f3. Per\u00f2 no vaig trigar gaire a veure que m’havia equivocat de mig a mig. La Volta, amb el seu color, el seu estr\u00e8pit i, sobretot, amb una mena d’aut\u00e8ntica grandesa, se m’imposava vulgues que no. El que havia d’\u00e9sser un viatge somrient, agafava a estones l’obscur color del drama. Recordo, per exemple, que en l’etapa de dijous vaig arribar a Girona amb els nervis a tres quarts de quinze. No \u00e9s pas que sigui donat a les f\u00e0cils emocions, per\u00f2 aquesta lluita aspra, barreja de sang i de gl\u00f2ria, que uns homes endurits per l’esfor\u00e7 i aguantats per una voluntat de ferro, mantenen a ple sol, sobre el meravell\u00f3s escenari del paisatge del nostre pa\u00eds, constitueix un espectacle d’una for\u00e7a i d’una originalitat tan rares que no toleren la indifer\u00e8ncia.<\/p>\n
Aix\u00f2 pel que fa refer\u00e8ncia al que en dir\u00edem la part interna de la Volta. Perqu\u00e8 despr\u00e9s hi ha una cosa potser m\u00e9s impressionant encara, i \u00e9s aquest joi\u00f3s al\u00e7ament popular que el pas de la virolada caravana provoca a tot Catalunya. Ja ho he dit altres vegades, per\u00f2 no hi ha altra forma d’expressar-ho: imagineu-vos una festa major ambulant, amb tota la gr\u00e0cia i l’alegria del nostre poble, que us espera a cada cantonada. La lluita purament esportiva, no direm que quedi ofegada, per\u00f2 s\u00ed ennoblida per aquest marc de joia popular. Cal ben poca imaginaci\u00f3 per preveure l’enorme partit que es podria treure d’aquesta Volta si l’organitzaci\u00f3 pogu\u00e9s lliurar-se de la mod\u00e8stia a qu\u00e8 es veu obligada l’heroica Uni\u00f3 Esportiva de Sants. Els diaris, la r\u00e0dio, les ag\u00e8ncies de turisme, totes les entitats que, de prop o de lluny, puguin interessar-se en aquest brillant\u00edssim viatge per totes les terres de Catalunya, i sobretot les corporacions p\u00fabliques, haurien de fer-se c\u00e0rrec de les extraordin\u00e0ries possibilitats de propaganda del pa\u00eds que representaria una Volta organitzada folgadament, sense limitacions d’ordre econ\u00f2mic. La base principal, que \u00e9s l’escalf popular, est\u00e0 assegurada llargament. Damunt d’aix\u00f2 cal nom\u00e9s bastir-hi una organitzaci\u00f3 que pugui \u00e9sser digna de l’entusiasme que desvetlla la Volta Ciclista a Catalunya.<\/p>\n
Per no acabar aquestes cr\u00f2niques amb un to massa greu, us contar\u00e9 una an\u00e8cdota de la Volta Ciclista, per\u00f2 no la d’enguany, sin\u00f3 de la de tres o quatre anys enrera. Es refereix a un d’aquests herois ignorats, els que van a la cua de la classificaci\u00f3, els que passen pels pobles i arriben a la meta quan ja no queda ning\u00fa per acollir-los. Aquests xicots canvien de nom i de cara, per\u00f2 en el fons, cada any s\u00f3n els mateixos. Per aix\u00f2 n’hem agafat, indistintament, un d’una Volta passada.<\/p>\n
Es deia Figueres, era d’ofici pag\u00e8s i vivia al poble de Vallmoll, per terres de Tarragona. Naturalment, era aficionat al ciclisme, i diem naturalment, perqu\u00e8 si no ja no ens n’ocupar\u00edem des d’aquest lloc. Figueres, pag\u00e8s de Vallmoll, tenia els cabells llargu\u00edssims i esborrifats, i deu \u00e9sser per aix\u00f2 que li deien L’Home de les Cavernes. La seva gran il\u00b7lusi\u00f3 era poder participar a la Volta a Catalunya, per\u00f2 com que no tenia diners, el somni resultava irrealitzable.<\/p>\n
De totes maneres, el va realitzar. Es va vendre, d’amagatotis, una vaca del seu pare i amb els diners que en va treure es present\u00e0 a Barcelona i es va inscriure com a corredor. Per\u00f2 L’Home de les Cavernes no comptava amb qu\u00e8 la Volta Ciclista passava pel seu poble, on el seu pare l’esperava, tr\u00e0gicament impassible, amb una tranca a les mans. Prevista aquesta manca d’entusiasme paternal, L’Home de les Cavernes decid\u00ed no passar per Valmoll i es desvi\u00e0 per la ruta de La Secuita i Morella. Trenta quil\u00f2metres m\u00e9s enll\u00e0, s’afegia, de lluny, com sempre, a la caravana dels ciclistes.<\/p>\n
Jo no vull pas dir que tots els herois ignorats de la Volta s’hagin venut una vaca del seu pare. Nom\u00e9s vull fer constar que gaireb\u00e9 tots s\u00f3n capa\u00e7os de vendre-se-la. I consti que dic aix\u00f2, rendit d’admiraci\u00f3<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73837","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}