Data: 8-6-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
En lloc de les nou del mat\u00ed, hem sortit de Girona a les deu, i avui sortirem de la Bisbal a dos quarts d’onze. Com es pot veure aix\u00f2 ja va millorant. Perqu\u00e8 un dels turments de la Volta a Catalunya \u00e9s el de la son. Sobretot els seguidors fem unes aparicions matutines pels vest\u00edbuls dels hotels que fan materialment plorar. Els corredors, en canvi, es desvetllen frescos com una rosa; per a aquesta gent que es menja els quil\u00f2metres i la pols com si fossin bresques es veu que el problema de dormir no compta.<\/p>\n
Avui han sortit de Girona amb uns n\u00fameros nous de trinca. La reforma era necess\u00e0ria, perqu\u00e8 despr\u00e9s de les sis etapes que porten fetes ja no hi havia manera de desxifrar el jerogl\u00edfic de la inscripci\u00f3. Val a dir, per\u00f2, que la millora no ha pogut \u00e9sser gaire apreciada, perqu\u00e8, llevat d’escassos instants, la caravana ha recorregut els 170 quil\u00f2metres curosament embolcallada en un n\u00favol de pols. Les gr\u00e0cies de l’Empord\u00e0 se’ns han aparegut a trav\u00e9s d’un t\u00e8rbol esfumat que recordava la fotografia de les primeres bones pel\u00b7l\u00edcules de la UFA.<\/p>\n
El senyor Masdeu, que va guanyar la primera Volta a Catalunya, celebrada l’any 1911 i que ara segueix la del 1933, en qualitat de turista, ens declarava a prop\u00f2sit de la pols, que l’etapa d’avui li recordava aquells seus bons temps en els quals els ciclistes portaven bigoti i barba i tenien un no s\u00e9 qu\u00e8 de postal pornogr\u00e0fica.<\/p>\n
***<\/p>\n
A Castell\u00f3 d’Emp\u00faries esperava el pas dels corredors una caravana de turistes francesos. Les senyores anaven amb short i els senyors duien aquests vestits esport de confecci\u00f3 caracter\u00edstica de l’eleg\u00e0ncia masculina dels nostres germans llatins. Un cavaller respectable que tenia tot l’aire d’un marit de vodevil s’ha informat de quins eren els corredors francesos que participaven en la cursa. Hom li ha parlat d’un tal Ciprien Elys, de Carcassona. Immediatament el mot d’ordre ha estat passat a tota la banda, i ja tenim les senyores i els senyors francesos, sota l’alta direcci\u00f3 del respectable cavaller, preparats a tributar una ovaci\u00f3 a llur compatriota. Tan bon punt ha aparegut el n\u00favol de pols corresponent indicador que passaven uns ciclistes, els turistes francesos s’han lliurat a les explosions d’entusiasme m\u00e9s copi\u00f3s que hem presenciat des que sort\u00edrem de Barcelona. No sabem si Elys els ha sentit ni si tan sols formava part de l’escamot que ha estat objecte d’aquest fervor\u00f3s homenatge. L’\u00fanic que podem afirmar \u00e9s que el marit de vodevil i el seu seguici han sortit de l’aventura blancs com est\u00e0tues de guix. I malgrat tot, somrients.<\/p>\n
Cal no oblidar que el poble franc\u00e8s ha fet la gran guerra. I per si no ens en record\u00e0vem el director de la banda ha llan\u00e7at un estentori “Viva la France”.<\/p>\n
Visca, visca la Fran\u00e7a.<\/p>\n
***<\/p>\n
Del nostre gust l’arribada a la Bisbal ha estat la m\u00e9s graciosa de totes les arribades que portem fetes. El magn\u00edfic carrer de les Voltes -avinguda de la Rep\u00fablica, com li diuen- era tot ell un ram humit. A cada balc\u00f3 el ram de flors de les belles empordaneses. Els vestits clars de les noies, el joi\u00f3s brogit de la multitud, un sol que enamorava i una orquestra tena\u00e7 que reeixia a fer sortir un pas doble d’uns instruments que navegaven a la deriva confosos entremig d’un p\u00fablic agitat. La pols havia consentit a retirar-se, i finalment l’Empord\u00e0 ens oferia el millor dels seus somriures.<\/p>\n
Instal\u00b7lats en aquest caf\u00e8 de la Bisbal es fa molt dif\u00edcil parlar de la cursa i dels ciclistes. La tarda \u00e9s tan bonica i les bisbalenques s\u00f3n tan gentils que cal tenir un esperit terriblement esportiu per a preocupar-se encara de Ca\u00f1ardo, de Cardona, d’Hutz i dels seus trenta-cinc companys. \u00c9s amb aquest sentit lleuger que aquesta tarda hem anat a visitar els monuments de la poblaci\u00f3. Hem vist el castell restaurat i hem estat invitats a contemplar-lo amb simpatia, cosa que no ens ha costat el menor esfor\u00e7. Hi ha dies bons per a l’arqueologia, i el d’avui era un d’aquests. Hem pujat despr\u00e9s fins al convent dels frares, i a l’hora dol\u00e7a de l’aperitiu ens hem deixat caure novament sota les Voltes. S\u00f3n ben escassos els companys de viatge que no es passegen amb una noia al costat. Fins els periodistes, els pobres periodistes que avui han estat les veritables v\u00edctimes de la jornada. De la Bisbal en surt una sola l\u00ednia de tel\u00e8fon, i \u00e9s aquesta la que ha hagut d’engolir tota la informaci\u00f3 de l’etapa d’avui.<\/p>\n
Els rep\u00f2rters han hagut de fer cua davant la cabina com en les \u00e8poques m\u00e9s tristes de l’escassetat del tabac. Val la pena de sofrir tots aquests tr\u00e0ngols? S\u00ed, val la pena: la Volta t\u00e9 mil gr\u00e0cies ignorades. La ll\u00e0stima \u00e9s que ens en comencem a adonar quan ja s’acaba.<\/p>\n
Si mirem les fotografies que publiquen els peri\u00f2dics, veureu que al costat del vencedor de cada etapa hi ha un senyor prim amb vestit civil. El vencedor canvia, per\u00f2 el senyor prim \u00e9s sempre el mateix. Es tracta d’En Peret, del senyor Pere del C\u00edrcol de Sants. El senyor Peret \u00e9s un seguidor de la Volta. Sembla que la seva m\u00e0xima aspiraci\u00f3 consisteix a fer-se retratar a final de cada etapa al costat del vencedor. Avui ha volgut complir el seu paper d’una manera tan obstinada que un dels organitzadors ha hagut d’apartar-lo amb un gest no massa amable dient-li: “Peret, Peret, t’has de fer c\u00e0rrec que el que guanya les etapes no ets tu”.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73836","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73836","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}