Data: 14-5-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Els que som solters de mena ens costa de copsar el sentit profund d’aquesta extraordin\u00e0ria aventura courtelinesca que ahir al mat\u00ed va desenrotllar-se al jutjat municipal n\u00famero set. Hom anava a celebrar la boda del senyor Manuel Castro Botella i de la senyoreta Maria Oltra. El nuvi i tota la seva comitiva havien acudit puntualment a la cita. La n\u00favia i els seus trigaven, trigaven. Aparentment, les f\u00f3rmules del protocol matrimonial es complien al peu de la lletra. Ja se sap que des del primer dia la dona t\u00e9 un cert punt a demostrar al marit que els rellotges s’han inventat, sobretot per valoritzar l’abs\u00e8ncia femenina. Per tant, la cosa no comen\u00e7\u00e0 a esdevenir anormal fins que en lloc de la n\u00favia arrib\u00e0 el seu pare, austerament desprove\u00eft de comitiva.<\/p>\n
– Qu\u00e8 passa? -pregunt\u00e0 el senyor\u00a0 Castro.<\/p>\n
– Passa -respongu\u00e9 l’autor dels dies de la senyoreta Oltra-, passa que no hi ha casament. La meva filla no \u00e9s per tu. Ja es pot treure la flor del trau.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed l’escena encara augmenta una certa dignitat tragic\u00f2mica. Per\u00f2 les coses es comencen a espatllar quan el nuvi abandonat exterioritza la seva primera reacci\u00f3.<\/p>\n
– No hi ha casament? B\u00e9. Doncs no ser\u00e9 pas jo el que pagui les despeses de mobiliari, de les robes, dels cotxes…<\/p>\n
En altres \u00e8poques, un nuvi al qual li haguessin comunicat que quedava franc de servei a l’acte mateix de la cerim\u00f2nia hauria pogut triar entre desesperar-se, vociferar, su\u00efcidar-se, plorar, o b\u00e9 fer-ho tot a l’hora, o b\u00e9, encara, c\u00f3rrer, sense res al cap, a la recerca de l’aimia que ja li era infidel abans del matrimoni… Res d’aix\u00f2 no se li acud\u00ed al nostre nuvi d’ahir. Primer que tot, volgu\u00e9 marcar el seu punt de vista davant del problema econ\u00f2mic que el cas plantejava.<\/p>\n
Si el senyor Castro es dediqu\u00e9s a la pol\u00edtica hom el classificaria entre la respectada categoria dels t\u00e8cnics. En tant que marit improbable, no tenim m\u00e9s remei que qualificar-ho d’antirom\u00e0ntic. Els moralistes esc\u00e8ptics diran que el senyor Castro \u00e9s el nuvi-tipus que d\u00f3na l’\u00e8poca. Per\u00f2 de la n\u00favia, qu\u00e8 en direm?<\/p>\n
La n\u00favia, absent, ara per ara, de les ressenyes de premsa s’apunta a favor seu el prestigi del misteri. No sabem ni si es vella, ni si \u00e9s jove. No sabem si \u00e9s una v\u00edctima o una hero\u00efna triomfant. D’ella ho ignorem tot. Nom\u00e9s ens consta que t\u00e9 un pare molt decidit. I els pares, dit sigui sense ganes d’ofendre ning\u00fa, no donen pas sempre una idea exacta del que poden \u00e9sser els fills.<\/p>\n
De moment, la hist\u00f2ria d’ahir, que comen\u00e7\u00e0 al jutjat municipal, acab\u00e0 al jutjat de gu\u00e0rdia, sense passar, entremig, per l’esgl\u00e9sia, tal com el protocol preveia. Per\u00f2 no voldr\u00edem pas acabar aquest comentari sense adre\u00e7ar als seus protagonistes l’\u00fanica soluci\u00f3 que, malgrat les circumst\u00e0ncies, \u00e9s la que sembla que s’adiu m\u00e9s amb l’atmosfera de l’acte:\u00a0 que D\u00e9u els faci ben feli\u00e7os!<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73834","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73834","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}