Data: 23-4-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Josep Maria de Sagarra ha estat tretze dies justos per escriure la seva obra “Reina”, estrenada dissabte al teatre Nou. No s\u00f3c pas dels que creuen que l’obra estaria millor si el seu autor hi hagu\u00e9s treballat una mesada llarga. Sagarra, per damunt de tot, \u00e9s un escriptor d’inspiraci\u00f3, i res m\u00e9s allunyat d’aquesta especialitat que el treball lent i minuci\u00f3s de laboratori. Si fos possible que Sagarra dediqu\u00e9s un any seguit a polir una com\u00e8dia no crec pas que aix\u00f2 ens garant\u00eds que aquesta obra fos millor que una altra que el mateix autor enllest\u00eds en quinze dies.<\/p>\n
Els tretze dies de “Reina” han estat ben aprofitats. L’obra t\u00e9 una empenta i una volada l\u00edrica que aixeca el p\u00fablic de les butaques. Sagarra, que ha fet moltes obres en vers, ha escrit molt poques obres po\u00e8tiques. Aquesta \u00e9s la meva modesta opini\u00f3. “Reina” ens sedueix perqu\u00e8 t\u00e9 de cap a cap una rara qualitat alada feta dels colors i dels perfums de la l\u00edrica m\u00e9s pura. Els seus personatges ens apareixen molt m\u00e9s de carn i ossos com m\u00e9s irreals i m\u00e9s fant\u00e0stics esdevenen. La seva teatralitat augmenta a mesura que deixen de tocar de peus a terra. Alguns d’aquests personatges diuen les coses m\u00e9s belles que s’han dit mai al teatre catal\u00e0.<\/p>\n
Hi ha molta gent que creuen i escriuen que Sagarra no \u00e9s un home de teatre. Diuen que li manca l’habilitat professional necess\u00e0ria per a presentar i desenrotllar una acci\u00f3, o sigui que li falten les caracter\u00edstiques m\u00e9s importants de l’autor dram\u00e0tic. Es d\u00f3na el cas paradoxal que l’\u00fanic escriptor de teatre que tenim que les empreses es disputen, que el p\u00fablic segueix amb entusiasme i converteix en grans \u00e8xits la major part de les seves produccions, no \u00e9s un “home de teatre”. En canvi, sembla que existeixen cinc o sis magn\u00edfics “homes de teatre”, m\u00e9s o menys desaprovats, aix\u00f2 s\u00ed, per l’Acad\u00e8mia de ci\u00e8ncies, per\u00f2 que, en canvi, no interessen el p\u00fablic ni els empresaris.<\/p>\n
Jo no s\u00e9 si Sagarra \u00e9s un home de teatre; el que s\u00e9 \u00e9s que ahir a la tarda els espectadors que omplien l’ampla sala del teatre Nou seguien la representaci\u00f3 de “Reina” amb un inter\u00e8s i un entusiasme considerables: portats per la voluntat del poeta, ara ploraven, ara reien, i de tant en tant una enorme ovaci\u00f3 interrompia l’acte. I b\u00e9: em penso que si l’art dram\u00e0tic \u00e9s alguna cosa, aquesta cosa deu assemblar-se molt a l’atmosfera caldejada que respirava l’espectacle d’ahir a la tarda al teatre Nou.<\/p>\n
Cal convenir que Sagarra fa un teatre a la seva manera, una mica fora del temps i de l’espai. Per\u00f2 el p\u00fablic no es cansa de veure’l i, sobretot, de sentir-lo. Alguna explicaci\u00f3 deu tenir, tot aix\u00f2. Jo la cercaria -ja jo he dit altres vegades- en la meravella del llenguatge sagarri\u00e0, tan brillant, tan s\u00f2lid, tan sabor\u00f3s. Un llenguatge que, dalt l’escenari, s’aguanta sol, com aquells magn\u00edfics vestits de seda de les dades de l’antigor, que es mantenien drets encara que no portessin cap persona dintre.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73833","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73833","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73833"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}