Data: 3-4-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
El tango s’ha presentat novament a Barcelona. A dir veritat, per\u00f2, no n’havia marxat mai. Ja fa anys que el tango est\u00e0 domiciliat al carrer Nou de la Rambla i totes les tardes, de quatre a vuit, regalima per les fa\u00e7anes de les cases. Els bars el recullen amorosament i el guarden en l’arxiu d’alguna decr\u00e8pita pianola o b\u00e9 en la conserva m\u00e9s neta de la capsa de discos. En certes \u00e8poques de l’any, tots els argentins de Buenos Aires s\u00f3n a Barcelona: dormen en aquelles pensions del capdavall de la Rambla, on es fa vida de nit vint-i-quatre hores di\u00e0ries, i als vespres van a signar pensaments entusiastes a l’\u00e0lbum de cal Soler de la Barceloneta.<\/p>\n
En mat\u00e8ria de tango, doncs, estem ben servits. Hem fet famosos, per exemple, mants estilistes argentins que a Buenos Aires no coneixen. Les sastreries de Carnaval estan plenes de vestits de gaucho, i els joves de la bona societat han entrenat llurs cordes vocals a donar el tr\u00e8molo llangor\u00f3s que aquesta m\u00fasica necessita. Per\u00f2 feia algun temps que el tango ens anava de mal en pitjor. Els estilistes nostrats es casaven, s’engreixaven, perdien la brillantor dels pentinats. El tango s’havia aburgesat, havia perdut la l\u00ednia i estava a punt de quedar-se’ns als dits.<\/p>\n
Per a remeiar aquest deplorable estat de coses, dilluns es va presentar al Coliseum el senyor Disc\u00e9polo. Va arribar justs, com els galans dels films d’aventures, per a evitar l’irreparable. Si triga una mica m\u00e9s, ja no hi era a temps. Per aix\u00f2 la resurrecci\u00f3 del tango, davant d’aquella sala abarrotada, tenia alguna cosa de sessi\u00f3 cronol\u00f2gica.\u00a0 Disc\u00e9polo que, mirat de lluny -nosaltres el v\u00e8iem des del rengle 23- s’assembla extraordin\u00e0riament a Dom\u00e8nec Guans\u00e9, no ignorava les enormes dificultats de la seva missi\u00f3. Segurament per aquest motiu dedic\u00e0 m\u00e9s de la meitat del seu espectacle a fer-nos discursos, no mancats de sprit. Per guanyar-se la confian\u00e7a de l’auditori, comen\u00e7\u00e0 per ironitzar asprament sobre el pobre tango. Despr\u00e9s, de mica en mica, ens explic\u00e0 les seves teories. El tango ha estat falsejat; el veritable tango no t\u00e9 res a veure amb aquest producte de perfumeria barata, llagrim\u00f3s i grinyolad\u00eds que uns fariseus han posat de moda. Ell \u00e9s partidari del tango auster, simple de l\u00ednies, net i brillant com un moble de cl\u00ednica.<\/p>\n
En tragu\u00e9rem la conclusi\u00f3 que el tango barcelon\u00ed \u00e9s l’antitango. Potser per aix\u00f2 tenia tant d’\u00e8xit. Les seves f\u00f3rmules estovades tocaven de dret el subsol de la baixa sensibilitat popular. En el cel de la poesia, el tango era l’\u00e0ngel dolent. Disc\u00e9polo el vol redimir de la seva immoralitat art\u00edstica, i aix\u00ed pogu\u00e9rem escoltar com T\u00e0nia deia les seves can\u00e7ons amb un nervi i una energia que eliminaven tota ll\u00e0grima f\u00e0cil.<\/p>\n
Disc\u00e9polo, ja ho deveu saber, \u00e9s un dels m\u00e9s famosos compositors de tangos. Les seves obres han donat la volta al m\u00f3n diverses vegades, i ara ell s’ha imposat la missi\u00f3 d’empaitar-les per veure si les atrapa i les reconeix. Els seus tangos s\u00f3n como filles que li han tirat pel mal cap, i Disc\u00e9polo, pare amant\u00edssim, ens vol demostrar que, en el fons, no s\u00f3n dolentes.<\/p>\n
Potser t\u00e9 ra\u00f3, per\u00f2 dubtem que se surti amb la seva. El tango ja viu de la seva llegenda, i no hi ha cap realitat tan forta com una llegenda. El tango esterilitzat que defensa Disc\u00e9polo no interessar\u00e0 la multitud. Precisament el que agrada d’aquestes can\u00e7ons s\u00f3n els microbis. En el terreny de la m\u00fasica popular, el tango ha fet massa demag\u00f2gia perqu\u00e8 ara ens el vulguin presentar com un partidari de l’ordre.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73831","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}