{"id":73830,"date":"1935-03-13T11:29:02","date_gmt":"1935-03-13T10:29:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/?post_type=articles&#038;p=73830"},"modified":"2026-04-13T17:19:57","modified_gmt":"2026-04-13T16:19:57","slug":"francesc-pujols","status":"publish","type":"articles","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/articles\/francesc-pujols\/","title":{"rendered":"Francesc Pujols"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: right;\">Data: 31-3-1935<br \/>\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n<p>Potser quan tingui m\u00e9s anys i m\u00e9s experi\u00e8ncia em podr\u00e9 permetre el gran luxe d&#8217;opinar sobre aquest home extraordinari que es diu Francesc Pujols. Ara com ara, no m&#8217;atreveixo m\u00e9s que a admirar-lo. Jo entenc ben poca cosa, per no dir que no hi entenc res, en la majoria de mat\u00e8ries que manipula el fil\u00f2sof de Martorell en els seus llibres, articles i confer\u00e8ncies. El que em meravella d&#8217;aquest personatge \u00e9s l&#8217;home, l&#8217;home de carn i ossos que parla, saluda i es pentina amb una originalitat que t\u00e9 alguna cosa d&#8217;al\u00b7lucinant. Pujols deia a Joaquim Mir: &#8220;No cal pas que pinteu, v\u00f3s. Encara que no hagu\u00e9ssiu agafat mai cap pinzell, nom\u00e9s cal mirar-vos a la cara per veure que sou un gran pintor&#8221;.<\/p>\n<p>Una cosa semblant es podria dir a Francesc Pujols. No cal pas que escrigui. Solament veient-lo i, sobretot, escoltant-lo, es veu que esteu davant d&#8217;un home d&#8217;excepci\u00f3.<\/p>\n<p>Aquestes reflexions me les feia ahir una vegada m\u00e9s, sentint la confer\u00e8ncia que va donar a les Galeries Syra. Pujols parlava de Vilafranca; m\u00e9s ben dit: de la influ\u00e8ncia, que ell considera decisiva, de la capital del Pened\u00e8s en la moderna cultura catalana. Lloren\u00e7 i Barba, Mil\u00e0 i Fontanals, el bisbe Morgades i el bisbe Torres i Bages s\u00f3n els quatre fills il\u00b7lustres de la ciutat de Vilafranca que confirmen la teoria d&#8217;en Pujols. Lloren\u00e7 i Barba va definir l&#8217;\u00e0nima: &#8220;\u00e9s el punt de contacte entre l&#8217;Esperit i la Mat\u00e8ria&#8221;. Mil\u00e0 i Fontanals va definir la Bellesa: &#8220;\u00e9s l&#8217;Harmonia vivent&#8221;. El bisbe Morgades fou el creador del concepte hegem\u00f2nic de la pol\u00edtica de Catalunya damunt d&#8217;Espanya i el bisbe Torres sent\u00e0 la teoria de la tradici\u00f3 catalana.<\/p>\n<p>Aquestes grans idees, Pujols les present\u00e0, com sempre, a la manera d&#8217;un &#8220;jongleur&#8221;. A estones, amanides d&#8217;un humor exquisit, d&#8217;una saba catalana inconfusible, i d&#8217;altres, arribant gaireb\u00e9 a l&#8217;estirabot. A mi em fa l&#8217;efecte que Pujols se serveix de tot aquest joc de paradoxes brillant\u00edssimes i desconcertants per fer-se perdonar la import\u00e0ncia i l&#8217;ambici\u00f3 dels temes que tracta. \u00c9s un joc perill\u00f3s: a estones arribeu a no saber si Pujols se serveix de la filosofia per poder fer humor o b\u00e9 de l&#8217;humor per poder fer filosofia. Ell ha dit moltes vegades que \u00e9s un ap\u00f2stol. Encara ahir ens confessava que, a la seva edat, ja li agraden m\u00e9s els capellans que les senyores. No ignoro que aquesta fac\u00e8cia \u00e9s m\u00e9s aviat poc apost\u00f2lica; per\u00f2 si he esmentat la paraula \u00e9s per dir que en la seva especial croada, Pujols deu considerar, com els jesu\u00eftes, que tots els mitjans s\u00f3n bons per a aconseguir els seus prop\u00f2sits.<\/p>\n<p>Quan temps a venir, els homes s&#8217;encarin amb l&#8217;obra neta i pelada de Francesc Pujols i hagi arribat l&#8217;hora de jutjat el valor i la pot\u00e8ncia intel\u00b7lectual d&#8217;aquest gran home, no s\u00e9 pas quin ser\u00e0 el\u00a0 fall de la posteritat. Per a mi, i suposo que per a molta gent, Pujols \u00e9s un enigma. L&#8217;\u00fanic que veig clar \u00e9s el seu temperament de poeta. Per\u00f2, tant li fa: ambici\u00f3s, desconcertant, estrafolari, Francesc Pujols \u00e9s una gl\u00f2ria de Catalunya. Com a catal\u00e0, em sento orgull\u00f3s que aquest home hagi nascut al meu pa\u00eds.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73830","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73830","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73830"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}