Data: 28-3-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Un funcionari de l’Associaci\u00f3 d’empresaris d’espectacles p\u00fablics, aficionat a l’estad\u00edstica, ha calculat, pam en\u00e7\u00e0, pam enll\u00e0, que des dels Reis fins a la data, les empreses d’espectacles de Barcelona porten perduts uns tres milions de pessetes. En aquesta xifra van compreses, ben ent\u00e8s, cinemes, teatres, cabarets, music-halls, dancings i espectacles de caire esportiu-comercial.<\/p>\n
Els entesos diuen que no recorden una \u00e8poca de crisi semblant, en el ram dels espectacles. Val a dir que des que tenim coneixences en aquesta honorable corporaci\u00f3 no hem sentit mai que ning\u00fa s’express\u00e9s en termes optimistes, per\u00f2 tamb\u00e9 cal recon\u00e8ixer que mai com ara els pessimistes estaven tan carregats de ra\u00f3. Cal nom\u00e9s donar un tomb pels teatres, cinemes i cabarets per conv\u00e8ncer-se les cases van de mal en pitjor. La gent ha desaparegut. Per quins motius? Ah! La crisi…<\/p>\n
Hi ha la crisi, \u00e9s clar. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha altres coses. A Barcelona, per exemple, funcionen 116 sales de cinema. Proporcionalment amb la densitat de poblaci\u00f3 deu \u00e9sser una de les tres primeres ciutats d’Europa que compten en major nombre de cinemes. Madrid, que t\u00e9 una xifra d’habitants no gaire inferior a la de Barcelona, compta solament amb 46 cinemes, o sigui menys de la meitat. En canvi, a la nostra ciutat solament hi ha catorze teatres, dels quals en funcionen normalment onze o dotze.<\/p>\n
Els empresaris de teatre sostenen que el gran enemic, el culpable de tot, \u00e9s el cinema. Amb les seves 116 sales, els ciutadans de tots els barris s’han trobat que els duien l’espectacle a casa. Per un preu irrisori, es donen tres i fins quatre grans films, sense necessitat de moure’s del barri. Si volen, fins i tot poden baixar amb sabatilles. No els cal mudar-se, ni llan\u00e7ar el cigar que havien enc\u00e8s tot prenent caf\u00e8…<\/p>\n
Aquests arguments dels empresaris teatrals s\u00f3n molt convincents. \u00c9s evident que el cinema de barriada ha revolucionat tota l’economia de l’espectacle. En canvi, els cinemes d’estrena, m\u00e9s cars i situats al centre de la ciutat, pateixen, si fa no fa, de les mateixes calamitats, que els teatres. De totes maneres, \u00e9s l\u00edcit de preguntar-se: \u00bfqu\u00e8 han fet els homes de negocis teatrals per plantar cara a la terrible compet\u00e8ncia? Ja ho podem dir; no han fet res. Mentre el cinema no ha parat un sol instant de renovar-se i de progressar amb una empenta vertiginosa, el teatre s’ha quedat estancat amb els mateixos prestigis que el feien brillar cinquanta anys enrere, en aquells temps dol\u00e7os en els quals no tenia rival de cap mena. L’\u00fanica novetat visible ha estat substituir els llums de gas per l’electricitat. En els altres aspectes, tot est\u00e0 igual, quan no pitjor. Si ressuscit\u00e9s el senyor Rius i Taulet, podria anar al teatre i no trobaria res que li xoqu\u00e9s. Les mateixes butaques, els mateixos decorats i, en alguns casos, els mateixos artistes.<\/p>\n
Planyem la gent de teatre, que passen una tongada tan dif\u00edcil, per\u00f2 al mateix temps recordem-los tamb\u00e9 que ens trobem a l’any 1935.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73829","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73829","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73829"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}