Data: 11-2-1935
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Les coses no deuen anar tan malament com sembla per a Catalunya. I el lector que es pregunti a qu\u00e8 ve aquesta inoportuna declaraci\u00f3 optimista li respondrem simplement, que el F. C. Barcelona segueix anant de mal borr\u00e0s. S\u00ed, el F. C. Barcelona, aquest equip de futbol que durant els anys de la Dictadura va simbolitzar, en certa manera, l’esperit p\u00fablic de Catalunya. El va simbolitzar aqu\u00ed, quan les seves vict\u00f2ries encenien l’entusiasme entre una massa que es veia privada, fora dels camps d’esport, de l’exterioritzaci\u00f3 de cap dels seus sentiments, i el va simbolitzar per terres d’Espanya, on el sol nom de la ciutat de Barcelona servia per formar el front \u00fanic de patriotes que responien amb una vehem\u00e8ncia no inferior a les exaltacions super-esportives del camp de les Corts.<\/p>\n
He estat cr\u00edtic esportiu, i, com a tal, no ignoro que la decad\u00e8ncia del F. C. Barcelona es basa en circumst\u00e0ncies d’un rigor\u00f3s ordre t\u00e8cnic. De totes maneres, est\u00e0vem tan avesats a veure que mentre la pol\u00edtica de Catalunya vivia les seves \u00e8poques m\u00e9s tristes i el seu futbol aconseguia els \u00e8xits m\u00e9s sentimentals, que ara no podem estar-nos de cercar altra vegada una relaci\u00f3, si voleu d’ordre purament literari, entre aquestes dues nobles activitats del pa\u00eds: la pol\u00edtica i l’esport. Per tant, era d’esperar que despr\u00e9s del 6 d’octubre, el F. C. Barcelona reprendria la tradici\u00f3 gloriosa dels anys de la Dictadura. Les circumst\u00e0ncies eren que ni pintades perqu\u00e8 els nostres jugadors es decidissin d’una vegada a revelar-se com uns homes extraordinaris. Cal confessar que les coses no han anat per aquest cam\u00ed. Aleshores, una de dues: o b\u00e9 hem perdut tot sentit de la poesia o b\u00e9 Catalunya t\u00e9 una bona carta pol\u00edtica a jugar.<\/p>\n
Apressem-nos a consagrar la segona de les hip\u00f2tesis. I la tasca resulta m\u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 respon, ens sembla, a una realitat viva. Cada dia es veu m\u00e9s clar que el 6 d’octubre no \u00e9s una data decisiva, terminant, sin\u00f3 un accident, catastr\u00f2fic, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 sols un accident, que quan sigui contemplat amb la perspectiva necess\u00e0ria apareixer\u00e0 m\u00e9s clar i m\u00e9s lligat en la dram\u00e0tica ruta que mena els destins de Catalunya. \u00c9s curi\u00f3s de constatar que quatre mesos despr\u00e9s del cataclisme m\u00e9s soroll\u00f3s que registra el catalanisme des de la Renaixen\u00e7a, quan era de preveure un desenc\u00eds general i una \u00e8poca trista de decepcions rondinaries, l’empenta patri\u00f2tica del nostre poble agafa una vivacitat i una for\u00e7a que amaga i asfixia la grossa satisfacci\u00f3 dels enemics, lliurats a l’orgia miserable de la seva f\u00e0cil vict\u00f2ria.<\/p>\n
Les coses no van, doncs, tan malament com sembla per Catalunya. El F. C. Barcelona perd… per\u00f2 diumenge ens costar\u00e0 molt de no posar una mica d’orgull nacional en la sort del nostre atleta Giron\u00e8s, que disputa un campionat del m\u00f3n. I estar\u00e0 molt b\u00e9 que aix\u00ed sigui. Vivim uns instants en els quals Catalunya no pot prescindir de cap motiu de gl\u00f2ria que li puguin oferir els seus fills.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73828","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73828","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73828"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}