{"id":73826,"date":"1935-01-08T11:18:46","date_gmt":"1935-01-08T10:18:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/?post_type=articles&#038;p=73826"},"modified":"2026-04-13T17:20:31","modified_gmt":"2026-04-13T16:20:31","slug":"la-nit-frenetica","status":"publish","type":"articles","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/articles\/la-nit-frenetica\/","title":{"rendered":"La nit fren\u00e8tica"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: right;\">Data: 8-1-1935<br \/>\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n<p>La placidesa de la nit dels Reis, amb aquella joia pura i assossegada, feta dels millors instints i de les m\u00e9s nobles intencions, ens oferia dissabte un espectacle sedant, m\u00e9s remarcable, sobretot, despr\u00e9s de les nits tumultuoses de fi d&#8217;any. I ens duia, sobretot, a la mem\u00f2ria, el record viu encara de l&#8217;empenta singular amb qu\u00e8 Barcelona va acomiadar l&#8217;any 1934.<\/p>\n<p>He llegit en els diaris ben informats que la nit de Cap d&#8217;Any va desenrotllar-se amb pau i tranquil\u00b7litat i amb l&#8217;alegria tradicional. Els diaris ben informats, per\u00f2, solen tenir unes idees molt clares sobre el que passa al Sarre, a la Xina o a l&#8217;Ar\u00e0bia, i una ofuscaci\u00f3 particular per a jutjar o tan sols per a explicar el que passa a Barcelona.<\/p>\n<p>Aquesta nit de Cap d&#8217;Any fou una cosa estranya. Hi hagu\u00e9 molt poca pau, escassa tranquil\u00b7litat i una alegria rara, que ho seria tot menys tradicional. Dir\u00edeu que una mena de vent de follia empenyia la multitud que s&#8217;havia llan\u00e7at al carrer a celebrar l&#8217;any nou. No recordo cap nit de Barcelona -parlo de les nits no pol\u00edtiques- amb tanta electricitat a l&#8217;atmosfera, amb un ambient tan carregat de nervis i de viol\u00e8ncia. La gent es divertia, o cercava divertir-se am una f\u00faria i un estr\u00e8pit que no tenen res a veure amb l&#8217;amable somriure de la Barcelona que coneixem. En una sala de ball, immensa, que s&#8217;inaugurava, foren trets m\u00e9s de seixanta embriacs en disposici\u00f3 d&#8217;anar al dispensari; una noia fou deixada nua, al mig del sal\u00f3; quantitat de vidres foren trencats. En un cabaret del centre, la direcci\u00f3 es vei\u00e9 obligada a donar ordre de no despatxar m\u00e9s beguda, fet nou en la hist\u00f2ria de l&#8217;establiment. Rambla avall, i pels bars i restaurants del barri, les s\u00e8ries de bufetades se succe\u00efren, sense motiu aparent, fins que el sol sigu\u00e9 ben alt. Tots els locals m\u00e9s o menys susceptibles d&#8217;oferir una mena o altra de distracci\u00f3 es veieren abarrotats de p\u00fablic, i hom va batre tots els &#8220;r\u00e8cords&#8221; de recaptaci\u00f3.<\/p>\n<p>Per dir-ho d&#8217;una manera m\u00e9s clara, posarem que la nit de Cap d&#8217;any fou celebrada a Barcelona a l&#8217;estil nord-americ\u00e0. I aquest estil, fet de viol\u00e8ncia i de brutalitat, no \u00e9s el nostre.<\/p>\n<p>A qu\u00e8 ho atribuirem? Solament els homes superiors, avesats a flairar el misteri de la psicologia de les multituds, podrien respondre. Nosaltres hem de limitar-nos a constatar el fet: Barcelona, en una nit assenyalada, va perdre un xic el cap, contra el seu costum. Es van despendre molts diners, i hom tenia no s\u00e9 per qu\u00e8, la sensaci\u00f3 exacta que darrera aquella pluja d&#8217;abundor s&#8217;amagaven moltes preocupacions i molt poca alegria aut\u00e8ntica. Tot plegat oferia aquell aire estrany, fet d&#8217;ang\u00fania i de tristesa, de l&#8217;home que es lliura a una gran disbauxa per oblidar penes fondes. Barcelona, amb el seu estr\u00e8pit, volgu\u00e9 eixordar-se, per una nit, ella mateixa.<\/p>\n<p>M&#8217;adono que aquest comentari intranscendent se m&#8217;est\u00e0 convertint en un tango. I seria una ll\u00e0stima que aquesta relliscada, deguda \u00fanicament a la meva pobra literatura, pogu\u00e9s espatllar o desfocar el tema de l&#8217;article, perqu\u00e8 el tema \u00e9s bo i digne d&#8217;anar a parar a unes millors mans.<\/p>\n<p>Aqu\u00ed el deixo, doncs, per si algun amic el vol recollir i convertir-lo en un article gaireb\u00e9 tan notable com aquells que fa el senyor Gaziel.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73826","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73826","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}