Data: 12-7-1934
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
A Am\u00e8rica, el cinema \u00e9s un art jove.<\/p>\n
A Fran\u00e7a, un art cansat.<\/p>\n
A Alemanya, una ci\u00e8ncia.<\/p>\n
En les revistes liter\u00e0ries franceses surt de tant en tant un vell senyor condecorat, amb una llarga barba, i es lamenta amargament: “Sembla mentida, nosaltres, que v\u00e0rem inventar el cinema…”<\/p>\n
Perdonin: el cinema l’han inventat els americans. El que varen inventar els francesos fou un procediment de fotografia animada. A dir la veritat, poc animada. Els francesos, seguits a poca dist\u00e0ncia pels italians, tingueren l’estranya pensada de fer servir l’invent dels germans Lumi\u00e8re per retratar escenes de teatre. Breu: es limitaren a portar el teatre a cal fot\u00f2graf.<\/p>\n
D’aix\u00f2 en digueren cinema.<\/p>\n
Els americans foren els primers a comprendre que el cinema era un art nou, de possibilitats insospitades. I tingueren la intu\u00efci\u00f3, veritablement genial, que no era l’acci\u00f3 la que havia d’anar a cercar la camera, sin\u00f3 aquesta la que havia d’anar a cercar al viu les mil perip\u00e8cies de l’acci\u00f3.<\/p>\n
Els francesos confongueren la camera amb l’ull d’un espectador de teatre. Aquest estava quiet, assegut en una butaca i a dreta i esquerra del seu radi visual sortien i desapareixien els personatges d’una com\u00e8dia muda. Simple substituci\u00f3 de l’escenari per una pantalla.<\/p>\n
Els americans arrencaren l’espectador de la butaca i li feren seguir una cursa folla. Ara anava dalt d’un cavall, ara a la teulada d’un tren, ara s’enfilava a un gratacels. Quan l’escena passava dintre d’una habitaci\u00f3 redu\u00efda, no per aix\u00f2, la camera reposava. El seu ull inquiet resseguia les parets, els mobles, els personatges, cercant el detall viu, animant la fredor d’una fotografia sobre el llen\u00e7.<\/p>\n
I aix\u00f2 fou el cinema.<\/p>\n
Quan vingueren els alemanys, es trobaren amb molta feina feta. Per\u00f2, com a bons professors, digueren:<\/p>\n
– Tot aix\u00f2 \u00e9s massa banal…<\/p>\n
Posaren el cap entre les mans, rumiaren llargament i descobriren que al cinema encara no hi havia entrat la literatura. La seva missi\u00f3 fou de fer-l’hi entrar.<\/p>\n
I l’espectador, entre sorpr\u00e8s i meravellat, comen\u00e7\u00e0 a veure unes pel\u00b7l\u00edcules grandioses on tot tenia una intenci\u00f3 nova: els decorats, els jocs de llum, els angles fotogr\u00e0fics. L’espectador de cinema estava avesat que li contessin unes hist\u00f2ries puerils amb un estil senzill. Els alemanys li contaven hist\u00f2ries complicades amb un estil carregat. Per\u00f2 all\u00f2, evidentment, era nou.<\/p>\n
Els alemanys havien reinventat el cinema.<\/p>\n
Els americans, bons comerciants, se n’adonaren de seguida. I a c\u00f2pia de d\u00f2lars, comen\u00e7aren a raptar directors dels estudis de la U.F.A. Un moment donat, Hollywood tingu\u00e9 un aire greu, preocupat. Els films sortien plens d’ombres i un negre pessimisme havia bandejat l’alegria de les corredisses dels cavalls. La cosa no marxava.<\/p>\n
Hollywood hagu\u00e9 de fer un pacte amb Berl\u00edn:<\/p>\n
– Em quedo amb una mica de la teva literatura, per\u00f2 imposo el meu ritme.<\/p>\n
Magn\u00edfica soluci\u00f3. Els directors eren tan jueus, que no trigaren ni cinc minuts a posar en pr\u00e0ctica la nova f\u00f3rmula.<\/p>\n
\u00c9s la que encara marxa avui dia. \u00c9s el millor cinema que es fa al m\u00f3n.<\/p>\n
***<\/p>\n
I vingu\u00e9 el cinema sonor.<\/p>\n
Els francesos, que dormien des de la guerra, en saber que podien parlar, es desvetllaren de seguida.\u00a0 Per ells tot foren facilitats per adaptar-se al nou estat de coses. De fet, no havien fet mai altra cosa que cinema parlat, encara que a la pantalla result\u00e9s mut.<\/p>\n
Els americans patiren qui-sap-lo abans no trobaren la manera d’adaptar la paraula al cinema. La m\u00fasica, i sobretot els di\u00e0legs, els frenaren el ritme, els treien llibertat de moviments. Un quan temps, Hollywood an\u00e0 a les palpentes. Qu\u00e8 s’havia fet d’aquell moviment endiastrat del cinema americ\u00e0? Caldria acomiadar-se’n per sempre m\u00e9s?<\/p>\n
No, sortosament. De mica en mica hom va comprendre que el sonor era un mitj\u00e0 i no un fi. I el dia que, desempallegat ja de tots els prejudicis teatrals, Hollywood es va adonar que el que calia era adaptar el nou invent a la seva escola de cinema, i no el contrari, com havia passat fins aleshores, el cinema americ\u00e0 va estar salvat. El primer film sonor perfecte \u00e9s Els carrers de la ciutat, de Mamoulian.<\/p>\n
A Fran\u00e7a, per\u00f2, Ren\u00e9 Clair ja havia fet Sous les toits de Paris, una altra obra mestra. Ren\u00e9 Clair, que \u00e9s un director excepcionalment intel\u00b7ligent, \u00e9s un cas una mica a part del cinema del seu pa\u00eds. Clair, sense deixar d’\u00e9sser franc\u00e8s fins al moll dels ossos, no t\u00e9 res a veure amb la producci\u00f3 mitjana de Joinville, amb el que podr\u00edem dir-ne l’estil cinematogr\u00e0fic franc\u00e8s. Aquesta ind\u00fastria ha caigut a Fran\u00e7a a mans de la pitjor gent. Els intel\u00b7lectuals de Par\u00eds ens ho diuen, a grans crits, dia per altre. El capitalisme franc\u00e8s no s’ha interessat pel cinema d’una manera seriosa. La realitzaci\u00f3 de cada film constitueix una aventura… que en general acaba amb una suspensi\u00f3 de pagaments.<\/p>\n
Aquesta manca d’una base econ\u00f2mica estable d\u00f3na al cinema franc\u00e8s aquest aire d’estar muntat a la intemp\u00e8rie, que sols pot salvar el geni d’un Ren\u00e9 Clair. Quan en un film franc\u00e8s surt un cotxe realment lux\u00f3s, teniu sempre la sensaci\u00f3 que als actors se’ls escapar\u00e0 de dir: “Fixeu-vos quin cotxe que portem…”. El mateix passa amb els decorats. Si es tracta d’un interior confortable, fa la impressi\u00f3 que per alguna banda, darrera la m\u00e0quina, hi ha un senyor que vetlla perqu\u00e8 no li ratllin els mobles. Si els actors es beuen una ampolla de xampany, mentalment penseu: “Mira, ja s’han gastat quaranta francs.” Si trenquen un gerro, sembla que estiguin a punt d’adre\u00e7ar-se a l’espectador per a dir-li: “Faci el favor de fixar-se que acabem de trencar un gerro: dotze francs setanta.”<\/p>\n
En un mot: el cinema franc\u00e8s t\u00e9 un aire de mis\u00e8ria. Els actors, en lloc d’anar ben vestits, van mudats, que no \u00e9s pas ben b\u00e9 el mateix. Les actrius s\u00f3n millors, per\u00f2 no maten. L’utillatge dels estudis \u00e9s pobre; la fotografia, de poca qualitat; les c\u00f2pies i tot l’altre material, de segon ordre. Fa l’efecte que a cada metre de pel\u00b7l\u00edcula han anat a estalviar un ral.<\/p>\n
El cinema americ\u00e0 t\u00e9 la sort de partir d’un punt infinitament m\u00e9s avan\u00e7at. Tots aquests problemes previs -utillatge, material, equips de t\u00e8cnics de totes especialitats, organitzaci\u00f3 comercial i econ\u00f2mica, etc.- els t\u00e9 ja resolts, magn\u00edficament resolts. T\u00e8cnicament, no hi ha cap film americ\u00e0 que falli; tot el que siguin problemes d’ordre material est\u00e0 ja resolt per endavant. Quan un director americ\u00e0 es posa a rodar un film, t\u00e9 la meitat menys de mals de cap que un director franc\u00e8s.<\/p>\n
Tots aquests avantatges serien ja considerables si no s’hi afeg\u00eds encara la circumst\u00e0ncia que els americans en saben molt m\u00e9s, infinitament m\u00e9s. Tenen el cinema a la massa de les sangs. L’\u00fanic que els falla \u00e9s la dignitat liter\u00e0ria. Per\u00f2 aquesta, tampoc la tenen els francesos -llevat, altra vegada, de Ren\u00e9 Clair.<\/p>\n
Els alemanys, a la seva manera, fan tamb\u00e9 un cinema perfecte. Els mancava la fuga dels americans, per\u00f2 tenien, en canvi, una preocupaci\u00f3 intel\u00b7lectual que donava a alguns dels seus films una rara qualitat. Despr\u00e9s de l’adveniment del nazisme, per\u00f2, el cinema alemany s’ha estancat. Fan nom\u00e9s operetes d’una gr\u00e0cia molt pesada i alguna que altra hist\u00f2ria que no contradigui l’ortod\u00f2xia nacional-socialista. El cinema alemany dorm a la falda de Goebbels.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73824","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73824","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}