Data: 27-5-1934
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Actualment la CNT travessa a Catalunya una de les crisis m\u00e9s profundes que ha sofert durant tota la seva hist\u00f2ria. Hi ha l’escissi\u00f3 dels trentistes per una banda i, sobretot, la desafecci\u00f3 de la gran massa treballadora, cansada dels procediments anarquistes purs o m\u00e9s ben dit, primitius, a conseq\u00fc\u00e8ncia dels quals han hagut de passar per uns anys d’agitaci\u00f3 pel sol gust de l’agitaci\u00f3, sense que l’obrer n’hagi tret cap millora positiva.<\/p>\n
Dos dels sindicats m\u00e9s potents dintre l’organitzaci\u00f3 anarcosindicalista, el de Transports i el del Ram de l’Aigua, han perdut darrerament dues vagues plantejades pel cl\u00e0ssic sistema de l’acci\u00f3 directa, en les quals el Sindicat \u00danic presentava una batalla de gran envergadura. Els treballadors han vist com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquestes vagues il\u00b7legals han estat acomiadats 300 obrers dels transports urbans i 180 del ram de l’aigua, al mateix temps que el Front \u00danic de Llum i For\u00e7a, plantejant una vaga legal, exempta de viol\u00e8ncies, obtenia unes millores notables, i el que \u00e9s, potser, m\u00e9s important, el respecte de l’autoritat i de l’opini\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n
Una demostraci\u00f3 clar\u00edssima que la CNT a mans dels faistes ha perdut, almenys ara per ara, el control de la massa, la tenim en el frac\u00e0s de la darrera vaga general. Poques vegades els anarcosindicalistes han esgrimit un tema sentimental m\u00e9s propici a guanyar el cor de la gent; un home mort per la for\u00e7a p\u00fablica mentre esperava l’arribada dels fills dels vaguistes a Saragossa. En les \u00e8poques d’euf\u00f2ria anarquista aquest fet hauria provocat autom\u00e0ticament una agitaci\u00f3 formidable entre el proletariat de Catalunya. Ara, no obstant, la gent est\u00e0 tan desenganyada que ni aquest motiu, d’una for\u00e7a dram\u00e0tica de primer ordre, no ha pogut remoure les fibres de l’entusiasme adormit.<\/p>\n
Per altra banda, hi ha la desfeta del fam\u00f3s Comit\u00e8 pro-Presos, que ha estat sempre una de les rodes essencials de l’engranatge anarcosindicalista. A partir de la mort de Josep Palacios, l’important cap de banda que dirig\u00ed l’atracament de la Cinaes, el Comit\u00e8 pro-Presos, del qual era tresorer i el puntal m\u00e9s ferm, se n’ha anat pr\u00e0cticament a rodar. L’assist\u00e8ncia als presos dits socials i llurs fam\u00edlies ja no es porta, ni de bon tros, amb la regularitat dels temps brillants. Coneixem el cas, per exemple, dels atracadors de l’Or del Rin, els quals un cop a la pres\u00f3 foren reclamats com a companys pels presos de la galeria de socials, i com a tals rebien l’ajut del Comit\u00e8 pro-Presos; darrerament han vist s\u00fabitament trencats tots els lligams de protecci\u00f3 que els venia de l’organitzaci\u00f3 confederal.<\/p>\n
Per altra banda, els mitjans normals d’ingressos a les caixes de la CNT s’han vist extraordin\u00e0riament minvats: la majoria d’obrers han deixat de cotitzar.<\/p>\n
Cal no oblidar tampoc la clausura dels sindicats, que \u00e9s un cop fort\u00edssim per a l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n
Clandestinitat o actuaci\u00f3 p\u00fablica?<\/p>\n
Si la CNT es decid\u00eds a recon\u00e8ixer la Llei d’associacions del 8 d’abril, autom\u00e0ticament tots els sindicats serien reoberts. Aquest problema ha estat llargament debatut dintre l’organitzaci\u00f3 anarcosindicalista. No manquen dintre ella els que recomanen sotmetre’s a la llei i decidir-se per fi a dur a terme una actuaci\u00f3 a la llum del dia. No manquen tampoc alguns maliciosos que proposen acceptar aparentment la llei d’associacions i burla-la per sota m\u00e0. Uns i altres topen amb la negativa rotunda de la majoria partid\u00e0ria de mantenir fins a la mort els principis anarquistes, que els veden tot reconeixement de l’autoritat.<\/p>\n
– Preferim mil vegades viure en la clandestinitat que abjurar dels nostres procediments.<\/p>\n
La CNT es trob\u00e0, per tant, en un carrer\u00f3 sense sortida. Sense sortida, sempre que l’autoritat no cedeixi ni un pas en la posici\u00f3 fort\u00edssima en qu\u00e8 es troba ara.<\/p>\n
Pel que fa a Catalunya, la CNT topa encara amb un altre obstacle. Ens referim a la pol\u00edtica d’ordre p\u00fablic que es porta a cap des del trasp\u00e0s dels serveis a la Generalitat. Podem dir ben alt que mai Barcelona no havia estat tan ben defensada contra l’acci\u00f3 de l’anarquisme.<\/p>\n
\u00c9s per totes aquestes raons que els representants de la CNT visitaren darrerament el president de la Generalitat. Molts s’han demanat quin era l’objecte de la famosa entrevista. \u00c9s ben senzill: es tract\u00e0 de veure si amb amenaces, de totes menes, s’aconseguia acovardir el govern de la Catalunya aut\u00f2noma. Aquest prop\u00f2sit, que en altres circumst\u00e0ncies no hauria estat tan insensat, no \u00e9s altra cosa que una nova demostraci\u00f3 de l’estat de desmoralitzaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba l’anarcosindicalisme a Catalunya.<\/p>\n
Actualment s’aguanta encara el que podr\u00edem dir-ne l’esquelet d’organitzaci\u00f3, per\u00f2 ha desaparegut l’adhesi\u00f3 formal o la simpatia de la massa, que era el que li donava la for\u00e7a veritable. Queden en peu els quadres directius i, el que \u00e9s m\u00e9s important, uns nuclis d’anarquisme abrandat entre la joventut de certes barriades. En aquest sentit, l’obra dels ateneus llibertaris i de les escoles racionalistes ha estat d’una enorme efic\u00e0cia. Una t\u00e8rbola atmosfera difusa de comunisme llibertari, barrejada estranyament amb el fet sexual, que ha florit en les famoses giras libertarias, crea una mentalitat especial entre una joventut exaltada per motius diversos. Aquests medis s\u00f3n un planter fertil\u00edssim d’homes d’acci\u00f3.<\/p>\n
Hi ha tamb\u00e9 el problema de la inf\u00e0ncia. S\u00f3n a milers les criatures que pugen avui dia educades pels seus pares en la confusa doctrina llibert\u00e0ria. Els fills dels vaguistes de Saragossa que recoll\u00ed la Generalitat en un grup ben\u00e8fic es passaren les hores cridant visques a la FAI i al comunismo libertario; organitzaren una vaga de la fam, i iniciaren la destrossa dels objectes i mobiliari que tenien a m\u00e0.<\/p>\n
Els m\u00e9s grans d’aquestes criatures tenien tretze anys.<\/p>\n
Amb l’article d’avui donem per acabat aquest reportatge. Coneixem millor que ning\u00fa tots els seus defectes, les falles i les llacunes d’informaci\u00f3. No \u00e9s el treball d’un erudit; \u00e9s, ni m\u00e9s ni menys, la modesta aportaci\u00f3 d’un periodista a aquesta gran obra, encara per fer a Catalunya, d’historiar el moviment anarquista d’aquest pa\u00eds.<\/p>\n
I per acabar una confessi\u00f3: comen\u00e7\u00e0rem aquest reportatge amb l’intent de fer una exposici\u00f3 de fets purament objectiva. Reconeixem que a mesura que hem avan\u00e7at en la nostra feina ens hem desviat del prop\u00f2sit inicial. El temperament ens ha tra\u00eft: no hem pogut mantenir una posici\u00f3 gebrada, impermeable, davant d’aquesta s\u00e8rie de fets tan vius, l’eco dels quals ressona encara cada dia pels carrers. En aquestes circumst\u00e0ncies, potser la nostra intenci\u00f3 primera era irrealitzable.<\/p>\n
Ens interessa, per\u00f2, fer constar una cosa: tenim tranquil\u00b7la la consci\u00e8ncia de no haver faltat deliberadament a la veritat en cap cas. Si algun error d’informaci\u00f3 hi ha en el que hem escrit, ha estat involuntari.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73819","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73819","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}