Data: 4-4-1934
\nPublicaci\u00f3: La Publicitat<\/p>\n
Per comen\u00e7ar direm que tots els elements d’informaci\u00f3 d’aquest reportatge els hem recollit personalment, de primera m\u00e0. No cal, doncs, que els lectors esperin trobar en aquests articles cap mena de fantasia ni de divagaci\u00f3 liter\u00e0ria. No pretenem altra cosa que presentar d’una forma tan ordenada i coherent com sigui possible una s\u00e8rie de fets dels quals hem tingut not\u00edcia per persones prou ben situades perqu\u00e8 puguem tenir absoluta confian\u00e7a en la veracitat de les seves informacions. La major part d’aquestes ens han estat facilitades sota la promesa formal de no citar-ne la proced\u00e8ncia. Tenim la intenci\u00f3 de complir rigorosament aquest comprom\u00eds.<\/p>\n
ELS CONFIDENTS<\/p>\n
Fa algunes setmanes que una alta autoritat polic\u00edaca va considerar prec\u00eds entrevistar-se personalment amb un confident.<\/p>\n
– No vindr\u00e0 aqu\u00ed. \u00c9s comprometre’l massa… -li digueren<\/p>\n
– Doncs ha de venir. Si no, no farem res.<\/p>\n
Al cap de pocs dies, un dissabte, el confident entrava a la Comissaria General d’Ordre P\u00fablic. Va fer-ho per la porta lateral, i prengu\u00e9 totes les precaucions possibles per passar desapercebut.<\/p>\n
L’endem\u00e0 el confident -es deia Rossell- era trobat mort a la muntanya de Montju\u00efc.<\/p>\n
Vol dir aix\u00f2 que dintre de la Comissaria General existeix un contraespionatge? Ens asseguren que no. Tamb\u00e9 ho creiem aix\u00ed.<\/p>\n
De totes maneres, val la pena de recordar que en les darreres setmanes que han precedit el trasp\u00e0s definitiu dels serveis d’ordre p\u00fablic a la Generalitat han ocorregut coses serioses. Per exemple: s’ha donat ordre de detenci\u00f3 contra cert individu; abans que arribin els agents que l’han d’agafar, l’individu rep el consell que es faci foned\u00eds. Qui l’ha avisat?<\/p>\n
Un altre: la primera autoritat governativa d\u00f3na una ordre concreta sobre un cert servei. Al cap de dos dies ning\u00fa no l’ha executada. Per quina escletxa del mecanisme burocr\u00e0tic l’odre s’ha extraviat?<\/p>\n
Tornem als confidents, veritable pedra de toc de tota l’acci\u00f3 polic\u00edaca. Actualment la nostra policia en t\u00e9 molt pocs. El confident, en general, \u00e9s un home de pocs escr\u00fapols que nom\u00e9s actua mogut per l’inter\u00e8s del guany material. N’hi ha alguns -els millors amb que ara hom compta- que es mouen per motius desinteressats. Donen not\u00edcies a la policia perqu\u00e8 aix\u00ed creuen tranquil\u00b7litzar la seva consci\u00e8ncia. Aquests provenen gaireb\u00e9 tots del camp de l’anarquisme idealista; gent de bona fe que han vist amb esc\u00e0ndol com cada dia \u00e9s m\u00e9s t\u00e8nue la difer\u00e8ncia que separa l’anarquista dit d’acci\u00f3 del criminal assass\u00ed.<\/p>\n
De totes maneres, la policia compta amb pocs confidents. Causes? No hi ha diners. El comissari general disposa, per a aquesta funci\u00f3, d’una assignaci\u00f3 de 1.500 pessetes mensuals, quan per poder fer una tasca una mica efica\u00e7 en necessitaria almenys deu mil. (Dades facilitades per una autoritat en la mat\u00e8ria).<\/p>\n
No \u00e9s pas dif\u00edcil trobar confidents entre el m\u00f3n d’amorals que integren les bandes de g\u00e0ngsters de Barcelona. Tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de pessetes. De pessetes… i de discreci\u00f3. El confident t\u00e9 constantment la vida a l’encant. Ja hem explicat el cas del Rossell. A comen\u00e7aments de l’estiu els g\u00e0ngsters cercaren el que havia “donat” el fam\u00f3s Serarols. S’equivocaren i varen matar un suposat alemany que no tenia res a veure amb l’afer. Uns dies despr\u00e9s rectificaren i el veritable confident era trobat mort a la vora del temple de la Sagrada Fam\u00edlia.<\/p>\n
Quan els g\u00e0ngsters es troben davant de casos de tra\u00efci\u00f3 o simplement de “manca de zel”, sotmeten el culpable a un tribunal “d’honor”. \u00c9s un d’aquests tribunals que, segons sembla, fa pocs dies que ha declarat en desgr\u00e0cia Dion\u00eds Aroles i Batlle, pistoler notori i home de primer rengle dintre la FAI.<\/p>\n
LA LLEGENDA<\/p>\n
En tots els llocs ben informats coincideixen a treure import\u00e0ncia a la famosa organitzaci\u00f3 que la llegenda popular presta a les bandes de g\u00e0ngsters. Sobre aquest punt la fantasia bat el seu ple. No hi ha tal organitzaci\u00f3: uns quants personatges francament perillosos -no passen d’una dotzena, ens han assegurat- i un m\u00f3n nombr\u00f3s i virolat de malfactors de segon rengle.<\/p>\n
No fa gaire temps que un g\u00e0ngster de primera categoria f\u00e9u mans i m\u00e0nigues perqu\u00e8 li compressin la seva metralladora. En demanava quatre-centes cinquanta pessetes. No trob\u00e0 adquiridor i, d’aquestes resultes, pass\u00e0 uns quants dies de mis\u00e8ria negra.<\/p>\n
No compten tampoc amb gaires pessetes ni amb armament perfeccionat. Se’ns diu que una acci\u00f3 de la policia portada a fons i amb duresa liquidaria la q\u00fcesti\u00f3 en poques setmanes.<\/p>\n
Per qu\u00e8 no es fa aix\u00f2? Tractarem d’explicar-ho en un proper article.<\/p>\n
EL SEGON AUTO FANTASMA<\/p>\n
De mica en mica es desf\u00e0 l’embolicat cabdell de l’organitzaci\u00f3 faista i terrorista. No passa dia que no siguin descoberts nous aspectes del funcionament i dels mitjans de qu\u00e8 es valien aquestes bandes per tal de poder funcionar. Un dia \u00e9s descoberta una de les bandes m\u00e9s importants. Al cap d’unes hores era trobat l’auto fantasma que passava rabent per la ciutat envoltat d’una aur\u00e8ola de misteri. L’endem\u00e0 mateix d’aquest descobriment eren detinguts prop d’Arenys de Mar els elements que formaven una altra de les bandes d’atracadors. I ara s’ha descobert l’exist\u00e8ncia d’un segon auto fantasma -un Studebaker, segons sembla-. En manca, per\u00f2, encara un altre, el tercer de la s\u00e8rie, el qual, si \u00e9s que encara existeix, ser\u00e0 el darrer d’\u00e9sser descobert… i el primer que havia servit.<\/p>\n
Com s’ha descobert el segon autom\u00f2bil? Arran de la detenci\u00f3 de la banda d’atracadors, a la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries Catalanes, la policia va assabentar-se que, ultra l’auto utilitzat per a cometre l’atracament de la farm\u00e0cia de Sant Mart\u00ed -el qual, com se sap, era propietat del dentista senyor Viader-, se n’havia fet servir un altre que hom acostumava a amagar en una casa de la barriada de les Corts.<\/p>\n
Fou muntat un servei de vigil\u00e0ncia, el qual no don\u00e0 resultat, tot i haver-se pogut comprovar, realment, que l’auto hi havia estat amagat durant molts dies. Tamb\u00e9 va saber-se que el xofer que el condu\u00efa era un home gaireb\u00e9 geperut, baix, grassonet, i que feia el servei de taxi a l’Hospitalet. L’endem\u00e0 del descobriment i de la detenci\u00f3 de la banda d’atracadors realitzada\u00a0 a la dita pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries Catalanes, l’auto va desapar\u00e8ixer d’aquell lloc. Pogu\u00e9 comprovar-se el detall que el cotxe i l’individu mig geperut que el condu\u00efa feia el servei de taxi a l’Hospitalet. Les senyes del xofer coincidien amb les d’un individu que formava part d’una de les bandes d’atracadors que capitanejava el”Xino”.<\/p>\n
Va saber-se, igualment, que aquest segon auto fantasma havia estat comprat a terminis. L’individu que an\u00e0 a comprar-lo era el que feia de xofer, i va abonar la quantitat de mil pessetes pel primer termini, i ja no en pag\u00e0 cap m\u00e9s.<\/p>\n
Hi ha, en arribar a aquest punt, una coincid\u00e8ncia curiosa. El mateix dia que l’auto va desapar\u00e8ixer de la barriada de les Corts l’individu grass\u00f3 i baixet es present\u00e0 a la casa on l’havia comprat i manifest\u00e0 el seu prop\u00f2sit de tornar-se’l a vendre. I trob\u00e0, naturalment, resist\u00e8ncia per part dels propietaris de l’establiment. L’home es digu\u00e9:<\/p>\n
– Estic conven\u00e7ut que m’he equivocat. Jo em creia que m’hi guanyaria la vida, fent el taxi, i resulta que hi perdo diners. Ultra aix\u00f2, encara he de pagar unes pessetes i no s\u00e9 com fer-ho…<\/p>\n
Els propietaris de l’establiment regatejaren. L’home insist\u00ed dient:<\/p>\n
– Ja s\u00e9 que de vegades els que volen fer negoci han de perdre-hi diners. Jo em resigno a perdre les mil pessetes que tinc lliurades a canvi de desfer-me del cotxe.<\/p>\n
Finalment els propietaris pensaren que el millor que podien fer era tornar-se’l a quedar.<\/p>\n
El lector ens permetr\u00e0 que no siguem m\u00e9s expl\u00edcits. Per avui no podem donar m\u00e9s detalls. Repetim, nom\u00e9s, que es tracta d’un Studebaker; que estava amagat en una casa de les Corts, en un carrer que no t\u00e9 nom situat prop de la Casa de la Maternitat.<\/p>\n
I EL TERCER AUTO FANTASMA?<\/p>\n
D’aquest no se’n sap res. L’\u00fanic que no ignorem \u00e9s que fou el primer que utilitzaren els atracadors; que \u00e9s un cotxe descobert, torpede, de la marca Buick, i que portava una metralladora que tampoc ha estat trobada.<\/p>\n
Ens diuen que ha estat venut a un drapaire. Si aix\u00f2 es pot comprovar, \u00bfser\u00e0 possible trobar el drapaire i, sobretot, els que li varen vendre el cotxe?<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73816","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73816","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73816"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}