Data: 19-1-1933
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
Fa uns quants dies que, a l’hora de sopar, v\u00e0rem trobar Josep Samitier al restaurant Euzkadi. Estava amb Ricard Zamora, altres asos esportius d’una categoria m\u00e9s modesta i uns quants amics. Feia pocs dies que els directius del F. C. Barcelona havien decretat el fam\u00f3s acomiadament dels deu jugadors.<\/p>\n
– Ja ho veus, quina sortida m’han fet -ens digu\u00e9 Samitier-. Aix\u00f2 ha estat el premi a tota la meva vida de futbolista catalanista.<\/p>\n
Ho deia sense ironia. Samitier, mig per convicci\u00f3 i mig per la for\u00e7a de les circumst\u00e0ncies, ha estat alguna cosa m\u00e9s que un jugador excepcional. Durant els anys de la dictadura, quan f\u00e8iem pol\u00edtica amb les sardanes, amb les traduccions de la Fundaci\u00f3 Bernat Metge, amb el teatre, amb la pintura i amb el futbol, Samitier va \u00e9sser l’home que des d’un punt de vista popular va resumir als ulls d’Espanya tota una inquietud patri\u00f2tica que s’agitava i densificava sota la bota del general Barrera. Els que, de sempre o temporalment, heu estat aficionats al futbol, recordareu sens dubte aquelles heroiques sortides del F. C. Barcelona per terres del Nord, de Castella o d’Andalusia. Els jugadors blau-grana eren aleshores els destinats a recollir d’una manera directa tot l’odi i l’antipatia a Catalunya. Samitier, en la seva qualitat d’atleta genial, concentrava sobre la seva persona les ires i les patacades dels germans d’Ib\u00e8ria. Venien, despr\u00e9s, aquelles arribades apote\u00f2siques que ara ha ressuscitat la pol\u00edtica republicana; els esportius, com ara els parlamentaris, tamb\u00e9 s’adre\u00e7aven a la multitud des dels balcons oficials de la Pla\u00e7a de Sant Jaume i no parlaven pas gaire pitjor que els oradors actuals.<\/p>\n
S’ha dit i s’ha repetit tant que el futbol fou durant aquells anys la v\u00e0lvula per on s’escapava, potser inconscientment, l’excitaci\u00f3 patri\u00f2tica del pa\u00eds, que potser no val la pena d’insistir-hi. De totes maneres, seria injust no recordar-ho ara, precisament, quan els directius del F. C. Barcelona han decidit, per motius que no discutirem, prescindir dels serveis d’aquest home positivament il\u00b7lustre que \u00e9s Josep Samitier.<\/p>\n
***<\/p>\n
La nostra condici\u00f3 de rep\u00f2rters esportius -fou en aquest ram que comen\u00e7\u00e0rem a fer periodisme- ens donaria un cert dret a comentar amb un to d’especialista el cas Samitier. Avui, per\u00f2, ens tempten altres aspectes m\u00e9s literaris i potser, tamb\u00e9, m\u00e9s humans. Per damunt de la q\u00fcesti\u00f3 merament professional, el fet de l’acomiadament de Samitier i el seu trasllat a Madrid ofereix un inter\u00e8s social, ciutad\u00e0, que ja no t\u00e9 res a veure amb el futbol en particular ni l’esport en general. El fet \u00e9s que la ciutat de Barcelona acaba de liquidar, per pr\u00f2pia voluntat, una de\u00a0 les seves figures m\u00e9s t\u00edpiques, m\u00e9s caracter\u00edstiques. Jo no s\u00e9 si Samitier donava al camp de joc tot el rendiment que podia exigir-se-li; el que jo puc assegurar \u00e9s que aquest xicot era una mena de monument vivent de la gl\u00f2ria del F. C. Barcelona. Era un artista, en l’accepci\u00f3 m\u00e9s pura de la paraula i tenia tota la gr\u00e0cia i tots els defectes que cria el sol ben\u00e8vol del nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Samitier, per una banda, i Zamora, per l’altra, van crear un estil, una escola personal\u00edssima de bon futbol, una escola on de vegades es sacrificava a l’art i a la fantasia la s\u00f2lida i gris efic\u00e0cia. No hi ha cap necessitat de posar-se l\u00edric per dir que aquests dos jugadors inventaren de cap a peus una manera mediterr\u00e0nia de jugar al futbol.<\/p>\n
Jo no s\u00e9 si gaires persones han tingut a Catalunya una popularitat m\u00e9s gran que la que ha gaudit Josep Samitier. Si volgu\u00e9ssim entrar en el terreny rellisc\u00f3s de les comparances, haur\u00edem de fer sortir uns noms tan il\u00b7lustres que als ulls d’alg\u00fa potser gratar\u00edem la irrever\u00e8ncia. \u00c9s igual. Es pot escriure, per\u00f2, sense por al rid\u00edcul, que amb Samitier \u00e9s un tros viu de la Barcelona actual que desapareix. Potser d’aqu\u00ed uns quants anys el nom d’aquest xicot s’haur\u00e0 esborrat de la mem\u00f2ria de tothom; per\u00f2, ara com ara, Samitier, ficat dintre el colorit canviant de la ciutat, representava alguna cosa.<\/p>\n
Samitier, a m\u00e9s a m\u00e9s, era un home de carrer. I qui diu un home de carrer diu un home de local tancat. El v\u00e8ieu les nits d’estrena, a les exposicions, en els llocs on els periodistes solen dir que s’hi ha reunit el tot Barcelona. Es relacionava amb literats, artistes, senyors de l’aristocr\u00e0cia i tenia un cert punt a fer una vida social brillant. El seu nom era citat en els cuplets de les revistes, se li feien al\u00b7lusions en les com\u00e8dies d’actualitat. Es temia que d’un moment a l’altre faria cinema o posaria un bar. Un dia, un autor va inspirar-se en la seva figura d’\u00eddol popular per escriure una obra en tres actes…<\/p>\n
Era, en fi, una vedette barcelonina. Potser la m\u00e9s gran vedette que hem tingut aquests darrers anys. I ara, quan la seva gl\u00f2ria havia arribat a aquell punt dol\u00e7 de faisand\u00e9e que la feia m\u00e9s saborosa, se’ns en va -m\u00e9s ben dit: l’han fet marxar- a Madrid, a liquidar a sota preu la seva fama.<\/p>\n
Tant ser\u00e0, per\u00f2, que es posi una samarreta blanca, groga o blava. Ens fa l’efecte que els colors blau-grana els porta pintats damunt la pell.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73815","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}